Gaseta municipal de Barcelona. Any 091, núm. 33 (10 des. 2004)

(1)

Internet: http://www.bcn.es Núm. 33 / Any XCI 10 de desembre de 2004 Intranet: http://www.ajuntament.bcn

GASETA

MUNICIPAL

SUMARI

Comissions del Consell Municipal

Comissió de Cultura, Educació i Benestar

Social. Acta sessió de 5-X-2004 ... 1570 Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i

Coneixement. Acta sessió de 5-X-2004 ... 1579 Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i

Medi Ambient. Acta sessió de 5-X-2004 ... 1585 Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i

Habitatge. Acta sessió de 6-X-2004 ... 1592 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta sessió

de 7-X-2004 ... 1604 Comissió de Presidència, Hisenda i

Coordina-ció Territorial. Acta sessió de 13-X-2004 .... 1613

Acords

Acords de les sessions del mes de novembre

de 2004 ... 1630

Personal

Concursos

Bases generals que han de regir la convocatòria d'1 concurs per a la provisió d'1 lloc de treball 1632 1 lloc de treball d’adjunt/a a prefectura ... 1633

Anuncis

(2)

Acta de la sessió celebrada el dia 5 d’octubre de 2004 i aprovada el dia 16 de novembre de 2004

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 5 d’octubre de 2004, s’hi reuneix la Co-missió de Cultura, Educació i Benestar Social, sota la presidència de l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Ricard Josep Gomà i Carmona, Marina Subirats i Martori, Pere Alcober i Solanas, Pilar Vallugera i Balañà, Xa-vier Florensa i Cantons, Ignasi Fina i Sanglas, Joa-quim Forn i Chiariello, Jaume Ciurana i Llevadot, Teresa M. Fandos i Payà, Ángeles Esteller i Ruedas, M. Caridad Mejías i Sánchez, i Xavier Basso i Rovi-ralta, assistits per la tècnica d’Administració general, Sra. Tecla Fort i Riera, la qual actua per delegació expressa del secretari general i certifica.

També hi és present la Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran.

Excusa la seva absència la Ima. Sra. Núria Carrera i Comes.

S’obre la sessió a les deu hores.

I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova.

II) Part Informativa

a) Despatx d’ofici

En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:

1. Sector de Serveis Personals

De la gerent municipal, de data 13 de juliol de 2004, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de serveis de primer contacte, informació i derivació del servei d’atenció a immigrants estrangers i refugiats (SAIER), per als exercicis 2004-2006, i per un import de 470.800 euros.

De la gerent municipal, de data 7 de juliol de 2004, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, per adjudicar el contracte de serveis d’informació i atenció a les dones a través dels punts d’informació, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 191.342,76 euros.

De la gerent municipal, de data 30 d’agost de 2004, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte d’informació i asses-sorament jurídic per a dones, a través dels punts d’assessorament jurídic per a dones, i inicia procedi-ment negociat per a l’adjudicació d’aquest contracte, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 29.979 euros.

4. Districte de Sarrià-Sant Gervasi

De la gerent municipal, de data 28 de juliol de 2004, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de concessió de la gestió dels serveis de l’espai infantil de Sarrià, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 36.562 euros.

5. Districte d’Horta-Guinardó

De la gerent municipal, de data 30 d’agost de 2004, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de gestió i animació de la ludoteca Matas i Ramis, per als exercicis 2004-2006, i per un import de 100.874,01 euros.

6. Districte de Sant Andreu

De la gerent municipal, de data 8 de juliol de 2004, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, per adjudicar la concessió de la gestió del camp mu-nicipal de futbol Trinitat Vella, per una durada màxima de quatre anys.

7. Districte de Ciutat Vella

De la gerent municipal, de data 7 de juliol de 2004, que adjudica a la societat Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL el contracte de gestió del ser-vei d’acció socioeducativa, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 173.435,86 euros.

8. Districte de Ciutat Vella

De la gerent municipal, de data 30 de juliol de 2004, que adjudica a l’associació esportiva Ciutat Ve-lla de Barcelona el contracte de gestió de les activi-tats esportives del Districte de Ciutat Vella, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 76.541 euros.

COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL

(3)

9. Districte de l’Eixample

De la gerent municipal, de data 22 de juliol de 2004, que adjudica a l’associació esportiva l’Eixample el contracte, en la modalitat de concessió, per a la gestió del complex esportiu municipal Fort Pienc, per als exercicis 2004-2006, i per un import de 46.000 euros.

10. Districte de Sants-Montjuïc

De la gerent municipal, de data 30 d’agost de 2004, que adjudica a la societat Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL el contracte que té per objecte la gestió i dinamització dels equipaments i serveis socioculturals de la Casa del Rellotge i la Ca-dena, per als exercicis 2004-2006, i per un import de 68.399,99 euros.

11. Districte de Sants-Montjuïc

De la gerent municipal, de data 30 d’agost de 2004, que adjudica a la societat Calaix de Cultura, SL, el contracte que té per objecte la gestió dels ser-veis per a joves de la Casa del Mig, per als exercicis 2004-2006, i per un import de 109.194,55 euros.

12. Districte de Sarrià-Sant Gervasi

De la gerent municipal, de data 13 de setembre de 2004, que adjudica a ABD Associació Benestar i Des-envolupament el contracte de gestió dels serveis de l’espai infantil de Sarrià, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 36.562 euros.

De l’alcalde, de data 23 de juliol de 2004, que adju-dica, en la modalitat de concessió, a la societat QSL, Serveis Culturals, SL el contracte de gestió i explotació del centre cívic de la Casa Groga, per als exercicis 2004-2006, i per un import de 542.630,24 euros.

De l’alcalde, de data 23 de juliol de 2004, que adju-dica, en la modalitat de concessió, a la societat UTE, Iniciatives i Programes, SL i Itinere Serveis Educa-tius, SL el contracte de gestió i explotació de l’equipa-ment de l’espai jove Boca Nord, per als exercicis 2004-2006, i per un import de 714.911,70 euros.

De la gerent municipal, de data 23 de juliol de 2004, que adjudica a la societat Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL el contracte de gestió i animació del centre infantil la Taxonera, per als exercicis 2004-2006, i per un import de 100.873,92 euros.

De la gerent municipal, de data 23 de juliol de 2004, que adjudica a la societat Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL el contracte de gestió i animació del centre infantil la Torre, per als exercicis 2004-2006, i per un import de 100.873,96 euros.

De la gerent municipal, de data 23 de juliol de 2004, que adjudica a la societat Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL el contracte de gestió i animació de la ludoteca Arimel, per als exercicis 2004-2006, i per un import de 100.873,99 euros.

De la gerent municipal, de data 23 de juliol de 2004, que adjudica a l’associació per a la creació i estudis de projectes socials el contracte de gestió i animació del casal infantil del Guinardó, per als exer-cicis 2004-2006, i per un import de 94.274,78 euros.

De la gerent municipal, de data 23 de juliol de 2004, que adjudica a l’associació per a la creació i estudis de projectes socials el contracte de gestió i animació del casal infantil l’Ànec, per als exercicis 2004-2006, i per un import de 62.849,85 euros.

De l’alcalde, de data 8 de setembre de 2004, que adjudica al Sr. Valeriano Alpuente Gómez el contrac-te de gestió i explotació del bar-cafecontrac-teria del centre cívic de la Casa Groga, per un període de dos anys, i un cànon anual de 4.500 euros.

21. Districte de Sant Martí

De la gerent municipal, de data 10 de setembre de 2004, que adjudica a l’entitat Futbol Club Martinenc la gestió del camp de futbol municipal Clot de la Mel, per un període de quatre anys.

De la gerent municipal, de data 13 de setembre de 2004, que adjudica a la societat QSL Serveis Cultu-rals, SL el contracte de gestió del centre d’informació i assessorament per a joves i de la mostra de turisme juvenil, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 161.699,99 euros.

(4)

Comunicació, SA, els serveis de primer contacte, in-formació i derivació dels serveis d’atenció a immi-grants estrangers i refugiats, per als exercicis 2004-2006, i per un import de 466.092 euros.

De la gerent municipal, de data 20 de setembre de 2004, que adjudica a l’associació Dones Juristes el contracte d’assessorament jurídic per a dones, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 29.879 euros.

De la gerent municipal, de data 20 de setembre de 2004, que adjudica a la societat Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL la gestió dels serveis d’informació i atenció a les dones a través del punt d’informació corresponent a la zona de l’Eixample, per a l’exercici 2005, i per un import de 24.685,61 euros.

De la gerent municipal, de data 20 de setembre de 2004, que adjudica a la fundació Salut i Comunitat, la gestió dels serveis d’informació i atenció a les dones a través del punt d’informació corresponent a la zona de les Corts, per als exercicis 2004-2005, i per un im-port de 30.462,45 euros.

De la gerent municipal, de data 20 de setembre de 2004, que adjudica a la fundació Salut i Comunitat la gestió dels serveis d’informació i atenció a les dones a través del punt d’informació corresponent a la zona de Gràcia, per als exercicis 2004-2005, i per un im-port de 30.462,45 euros.

De la gerent municipal, de data 20 de setembre de 2004, que adjudica a la fundació Salut i Comunitat la gestió dels serveis d’informació i atenció a les dones a través del punt d’informació corresponent a la zona d’Horta-Guinardó, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 30.462,45 euros.

De la gerent municipal, de data 20 de setembre de 2004, que adjudica a Acció contra la violència domès-tica, la gestió dels serveis d’informació i atenció a les dones a través del punt d’informació corresponent a la zona de Nou Barris, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 33.268,44 euros.

De la gerent municipal, de data 20 de setembre de 2004, que adjudica a Espais per a la igualtat la gestió dels serveis d’informació i atenció a les dones a tra-vés del punt d’informació corresponent a la zona de Sant Martí, per als exercicis 2004-2005, i per un im-port de 32.606,95 euros.

De la gerent municipal, de data 7 de juliol de 2004, que autoritza la despesa a favor de la societat Canon España, SA, mitjançant procediment negociat, del contracte de lloguer durant quaranta-un mesos d’una màquina fotocopiadora per a les dependències del Sector de Serveis Personals, per als exercicis 2004-2007, i per un import de 21.157,15 euros.

De l’alcalde, de data 8 de setembre de 2004, que amplia les quantitats fixades per decret de 31 de de-sembre de 2003, per atendre la tramitació d’expedi-ents de despeses d’ajuda a persones o famílies per allotjaments i manutenció temporals; en tractar-se de persones en situació de crisi social urgent.

b) Mesures de govern c) Informes

A la Comissió:

1. Donacions acceptades per l’Institut de Cultura de Barcelona.

El Sr. Mascarell informa que la Junta de Govern de l’Institut de Cultura, en sessió de 16 de juliol de 2004, va acceptar i agrair al senyor Romà Escalas i Llimona la donació de tres instruments populars i dotze microfilms de manuscrits amb destinació al Museu de la Música de Barcelona i als hereus de la senyora Núria Guarro Tapís i al senyor Joan Botey Riera la donació d’una col·lecció de setanta-nou pe-ces de cornamenta de caça amb destinació al Mu-seu de Zoologia.

Es dóna per tractat.

III) Propostes a dictaminar

a) Ratificacions b) Propostes d’acord

2. Atorgar la Medalla d’Or de la Ciutat a la institució La Caixa amb motiu del seu centenari i per la seva rellevant contribució en els àmbits econòmic, financer i social durant aquests anys, tant a Barcelona i Catalunya com arreu d’Espanya.

(5)

El Sr. Ciurana avança la conformitat del seu Grup per l’atorgament de la medalla, però manifesta que, un cop mes, s’incompleix la norma establerta que aquests guardons es consensuin amb tots els Grups abans de ser presentats a la Comissió.

El Sr. Basso manifesta el posicionament favorable del seu Grup i fa seva també la queixa expressada pel Sr. Ciurana.

Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.

IV) Part decisòria

a) Propostes d’acord b) Proposicions

Del Grup Municipal CIU:

3. Crear un grup de treball, format per tots els grups municipals d’aquest Ajuntament, per represen-tants tècnics de les àrees implicades, entitats que tre-ballen a l’àmbit de la prostitució, per experts i per as-sociacions de dones prostitutes, per tractar el tema de la prostitució amb la finalitat d’establir un pla d’ac-ció que doni resposta als problemes que avui planteja la prostitució.

La Sra. Fandos formula la proposició, que conside-ra molt important, perquè afecta la dignitat de les per-sones, i demana que sigui acceptada per l’equip de govern en la línia que el seu Grup proposa per tal de millorar la situació d’unes dones que, en molts casos, sofreixen explotació. Conscient que l’Ajuntament en aquest àmbit té unes competències, però, n’hi man-quen d’altres, no vol entrar avui en el debat de si la prostitució ha de ser legalitzada o prohibida. La pro-posició es presenta tenint en compte la situació actu-al i no arran dels últims esdeveniments apareguts a la premsa, ja que fa temps que el seu Grup va portar a la Comissió aquest assumpte que vulnera tots els drets de moltes dones. Fonamenta la proposta en la proliferació de les xarxes d’explotació, en les conside-racions sanitàries i socials que provoca el fenomen, en què la prostitució no pot ser tractada només com una qüestió d’ordre públic, en la necessitat de crear itineraris d’inserció sociolaboral, en la necessitat, també, de donar informació, assessorament i protec-ció a les persones que l’exerceixen. Destaca la im-portància de donar suport a les entitats que treballen en aquest àmbit i de tractar el fenomen de forma interdepartamental i integral tenint en compte, insis-teix, que en molts casos, aquesta pràctica significa la vulneració dels drets fonamentals de la persona i una nova forma d’esclavatge.

Consideren que s’hauria de crear un grup de treball format per tots els Grups municipals, per tècnics i per representants de les entitats i de les associacions de dones prostitutes, amb la finalitat d’aconseguir un pla d’acció que es plantegi les respostes que avui s’han de donar al fenomen.

El Sr. Mascarell comparteix els punts de vista de la Sra. Fandos i li agraeix especialment que hagi mani-festat que no vincula la presentació d’aquesta propo-sició als últims fets apareguts a la premsa. Manifesta, pel que fa a la política sobre aquesta realitat, que s’hi està treballant des de fa temps i que és cert que s’es-tan produint fenòmens nous que plantegen sobre el teixit urbà realitats noves. Celebra que, per fi, des del

Govern de Catalunya, s’hagin posat sobre la taula al-gunes propostes que fan pensar que el marc en què s’ha actuat com a ciutat tindrà, a partir d’ara, una re-gulació més eficient que permetrà definir pautes d’ac-tuació més precises. La consellera, Sra. Tura, ha po-sat de relleu que cal acabar amb la no regulació, i és important la tasca que s’està fent per prohibir la pros-titució en els espais públics o fins i tot la predisposició a obstaculitzar al client en aquest tipus de pràctiques. L’Institut Català de la Dona, a través de la seva direc-tora, ha posat sobre la taula el treball que s’està du-ent a terme per promoure la regulació de la prostitu-ció. Considera que s’està davant d’un marc nou des del punt de vista de la regulació general que el go-vern de Catalunya està posant sobre la taula incloent també un aspecte important des del punt de vista policial, que és el de la persecució de les xarxes i màfies que són una part substancial del problema. L’actuació municipal, avui per avui, només es pot moure en un marc administratiu, no penal, i no arriba, per tant, al fons de l’assumpte. Es continuaran man-tenint actives les polítiques de caire social, i es tindrà aviat un informe en el qual s’està treballant sobre els moviments, que d’aquest fenomen, s’estan produint a la via pública. Des del punt de vista d’aquesta Comis-sió, l’assumpte s’aborda en un grup de treball interdepartamental i amb contacte amb les autoritats autonòmiques per veure com es pot fer un pla espe-cífic per a la ciutat de Barcelona, ateses les seves es-pecials característiques.

Avança que no s’acceptarà la creació d’aquest grup perquè considera que aquesta és una responsa-bilitat de govern. Agraeix la proposta i l’anàlisi feta i reitera que, tan aviat com es tinguin conclusions no-ves d’acció política, els ho farà saber per si el seu Grup vol aportar alguna cosa més.

La Sra. Fandos fa constar que, atesa l’explicació del regidor, pensava que la proposició seria accep-tada.

La Sra. Esteller avança el suport del seu Grup a la proposició perquè estan d’acord amb què la prostitu-ció és un assumpte de gran complexitat amb un ca-ràcter social molt rellevant i que cal abordar-lo de for-ma integral. Pensa que cal fer coses des del govern, però se sorprèn que el Sr. Mascarell digui que és una responsabilitat de govern que ja estan abordant. Co-neix les mesures que vol iniciar la consellera, Sra. Tura, però recorda que aquesta és una problemàtica que avui és al carrer, que afecta els veïns i que les persones que la protagonitzen, en molts casos, es veuen condicionades per una situació que no és vo-luntària. Pensa que cal aprofundir i aplicar mesures de caràcter social i no entén per què no es pot consti-tuir aquest grup de treball, ja que considera que el problema s’ha d’abordar de forma transversal consti-tuint el grup de treball i rebent les aportacions de tot-hom.

(6)

diagnòstic, sinó amb un treball silenciós que la Sra. Fandos sap que s’està fent. Manifesta que des del govern s’està parlant amb les associacions i entitats, també amb les associacions de treballadores sexuals i creu que aquest no és el moment de presentar aquesta proposició. La transversalitat i l’atenció inte-gral són conceptes que tothom comparteix, però po-den fer semblar que tots els grups pensen el mateix, cosa que considera perillosa. La regidora ha fet espe-cial esment que no és un assumpte d’ordre públic, extrem que agraeix, perquè el problema de la prosti-tució ha de preocupar sempre i no només quan apa-reix a la premsa. Insisteix que el seu Grup es posicio-narà en contra perquè aquest no és el moment idoni per presentar aquesta proposició.

El Sr. Gomà destaca tres elements: el primer, el marc d’abordatge de l’assumpte per part del govern va per molt bon camí, i això és fonamental perquè es pugui veure quina és l’aportació en aquest marc de l’Ajuntament; el segon, que es comparteix la necessi-tat que la definició sigui integral i l’aplicació transver-sal; i, el tercer, destacar que des de l’àmbit de Ser-veis Socials s’està col·laborant amb les entitats que treballen amb aquest col·lectiu alhora que, de forma directa, des dels serveis socials d’atenció primària, es porta a terme una tasca callada. Des del punt de vista metodològic, creu que ara no és el moment de crear el grup de treball que es proposa, sinó de seguir tre-ballant en la línia que ja s’està fent.

La Sra. Fandos agraeix el suport donat pel Grup del PP a la proposició i respon al Sr. Mascarell que coneix perfectament el que l’actual govern està fent en relació a aquest assumpte, però considera que el que s’està fent és tot el contrari del que ha exposat el Sr. Gomà, es fa soroll sobre aquest assumpte, però no es donen respostes. En relació a l’Institut Català de la Dona, sap que l’actual presidenta, l’únic que ha fet, de moment, és estudiar el treball encarregat per l’equip anterior, fet que valora, però insisteix que fins ara el govern no ha fet res. Agraeix el to emprat pel Sr. Mascarell, cosa que no pot dir del de la Sra. Vallugera. Recorda que en una entrevista recent a l’alcalde, en un programa de televisió, en ser pregun-tat sobre l’assumpte de la prostitució, va respondre que “no hi ha problema, ja hi hem enviat la policia” L’alcalde, doncs, quan se li pregunta per la prostitu-ció, només parla de temes policials. Torna a dir que l’únic que pretenia és que la proposta, que no és en absolut recriminatòria, fos acceptada per l’equip de govern. Manifesta que ERC, en l’anterior mandat, va demanar al Parlament la creació d’un grup de treball sobre les treballadores del sexe, motiu pel qual ara no entén la posició de la Sra. Vallugera. Creu que la proposició no s’accepta perquè la proposta no parteix de l’equip de govern i això és el que li dol. Puntualitza que ni tan sols ha demanat el que s’està fent, sinó únicament crear un grup de treball que només signifi-ca exposar el que es fa i arribar a la conclusió de si es va o no pel bon camí.

La Sra. Esteller també es mostra sorpresa per la intervenció de la Sra. Vallugera. Entén que l’as-sumpte té dos vessants diferents: el PP creu que cal eradicar la prostitució, i que per part de l’Ajuntament s’han d’endegar iniciatives i, tot i que es té un marc competencial definit, es pot ser impulsor i demanar modificacions legislatives al govern. Des del punt de vista de la Comissió, cal reforçar les mesures de

ca-ràcter social per donar una solució immediata al pro-blema de la prostitució al carrer. Se sorprèn de les respostes donades en què sembla que tot es fa bé, quan la realitat és que les mesures que es prenen no són efectives perquè el problema continua exis-tint.

La Sra. Vallugera manifesta que no comparteix amb la Sra. Esteller el criteri que la prostitució s’ha d’eradicar i que s’ha de treure del carrer costi el que costi; creu també que aquests són criteris que no es-tan en la base de la proposició formulada per CIU. En cap moment ha dit que tot s’estigués fent bé perquè entén que cap govern ho pot dir, i està d’acord que l’eficàcia es veu per l’impacte que tenen les mesures que es prenen. Repeteix el que ha dit a l’inici; que la solució d’aquest mal no vol soroll i ho afirmava en el sentit que fa molt de temps que es treballa amb les entitats de treballadores sexuals i amb les que els do-nen suport i creu que l’actual és el pitjor dels mo-ments possibles per presentar la proposició, tenint en compte la situació dels carrers i el ressò de la prem-sa. Lamenta si el to de la seva intervenció ha moles-tat, perquè no volia ser agressiu. Volia posar sobre la taula, agraint el to de la proposta, que aquest és un mal moment per presentar-la i se sorprenia que es di-gués que no és oportunista quan, al mateix moment, han aflorat als Districtes propostes similars. Pensa que entre els Grups sempre hi ha hagut entesa en aquests assumptes i no vol que en aquests moments s’hi afegeixi més tensió.

El Sr. Gomà explica que, atès que la Sra. Fandos proposava la creació d’un grup de treball sobre prosti-tució en el marc del Consell Municipal de Benestar Social, hi ha el criteri aprovat en l’últim Plenari d’aquest Consell de reestructurar el grups existents de tal manera que no siguin grups que tractin una problemàtica concreta, sinó que siguin grans espais de participació al voltant de les grans línies del Pro-grama d’Actuació Municipal en matèria de Benestar Social i així, per exemple, els grups de sida o de drogodependències, que han funcionat fins ara, es convertiran en un grup més ampli de salut comunità-ria. En aquest grup, si cal, es podrà abordar, en el seu vessant sociosanitari, l’assumpte de la prostitu-ció; creu que aquesta és la via.

El Sr. Mascarell posa de relleu que, quan ha utilit-zat les darreres declaracions de la consellera i de la directora de l’Institut Català de la Dona, no tenia cap intenció d’ofendre la Sr. Fandos, sinó posar de mani-fest que és un marc molt correcte per començar a ar-ticular polítiques urbanes una mica més eficients. Puntualitza que la cita que ha fet la regidora en rela-ció a unes declaracions de l’alcalde s’ha tret de text, ja que l’alcalde estava parlant d’un lloc molt con-cret de la ciutat on calia una intervenció immediata perquè ho exigia la situació i ho demanaven els ve-ïns.

El Sr. Mascarell expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.

Del Grup Municipal PP:

(7)

La Sra. Esteller formula la proposició i demana que hi hagi un replantejament dels continguts perquè en-tenen que en els darrers anys la programació del Grec ha perdut nivell i consideren que els continguts actuals no tenen capacitat per atraure públic de fora de la ciutat. Pensen que Barcelona ha de tenir més capacitat d’atracció pels seus esdeveniments cultu-rals i els festivals que s’hi celebren han de poder atraure gent de la resta d’Espanya i d’Europa. Dema-na que el Grec es transformi en un festival que sigui un referent internacional que aconsegueixi promo-cionar la cultura i la ciutat.

El Sr. Mascarell precisa que sempre es pot dema-nar més qualitat i més projecció internacional, però recorda que el Grec està orientat en vàries direcci-ons, una d’elles és donar resposta a la creació local i, en aquest sentit, una part de la seva producció ha de tenir aquest caire i s’ha de mantenir. La creació no és una ciència exacta i és cert que de vegades les pro-duccions poden sortir millor o pitjor, però l’estàndard general està molt reconegut i és un estàndard alt des del punt de vista de la creació local. Des del punt de vista de la creació internacional, no hi ha a Catalunya cap altre esdeveniment que tingui un nombre tant alt de presència de companyies i produccions estrange-res i, des d’aquest punt de vista, també juga un paper important com esdeveniment de caràcter internacio-nal. Segurament és millorable l’aspecte de posar en coneixement del públic internacional la presència al festival d’aquella gent que està en trànsit turístic per Barcelona i Catalunya. Conclou manifestant que des del punt de vista de la qualitat el Festival en té, però com que tot és millorable i se seguirà treballant en aquest sentit, des del punt de vista de la seva dimen-sió internacional és millorable l’aspecte de relació amb els turistes en el sentit que tinguin un coneixe-ment el més anticipat possible del Festival, i finalconeixe-ment considera que el Festival ha tingut una línia de conti-nuïtat bastant similar durant tota la seva trajectòria. Està previst portar a terme un conjunt d’iniciatives, conseqüència de la reflexió dels últims anys per en-fortir alguns aspectes com la possibilitat d’allargar-lo des del punt de vista del temps, que s’acoti el nombre d’espais per tal d’evitar-ne la dispersió que pot dificul-tar-ne la difusió, etc. La programació de l’any vinent serà al carrer, pels voltants de Nadal; la seva difusió podrà ser més àmplia i, per tant, algunes de les me-sures que s’estan prenent van en la direcció que ha senyalat la Sra. Esteller. En relació a la qualitat dels espectacles, insisteix que hi ha una qüestió de gust i s’ha de fer confiança als creadors.

El Sr. Ciurana avança el suport del seu Grup a la proposició perquè també consideren que el Grec no respon a les iniciatives que una ciutat com Barcelona es mereix; Barcelona té vocació de capitalitat euro-pea i l’objectiu no ha de ser tenir més espectacles que la resta de ciutats catalanes. Qualifica la inter-venció del Sr. Mascarell de poc exigent i amb poca il·lusió. Considera que hi ha d’haver ambició perquè el Grec sigui un Festival de referència europeu des del punt de vista cultural i de la creació.

La Sra. Esteller s’ha sorprès de la resposta del Sr. Mascarell perquè l’ha plantejada en termes de conti-nuïtat. Puntualitza que el seu Grup, el que considera és que el Grec ha de ser un referent que per ell sol motivi a venir al públic internacional i de la resta d’Es-panya i per aconseguir-ho cal qualitat, prestigi i

difu-sió. Insisteix que la ciutat no es pot conformar a fer un Festival amb les condicions del que s’està desenvolu-pant.

El Sr. Mascarell respon que l’ambició amb què es fa el Grec continuarà, ja que és una peça important i el que es vol és fer un bon Festival, que ja s’ha fet i que s’està fent. La idea és mantenir un Festival de qualitat i internacional i millorar alguns dels seus as-pectes. A Europa hi ha tres o quatre Festivals que surten en els suplements dels grans diaris; com a re-ferència cita els dos més importants: Avinyó i Edim-burg. Insisteix, però, que el cas de Barcelona no és el d’aquestes dues ciutats que concentren el seu projec-te anual en un sol Festival que és el que els dóna di-mensió internacional. Barcelona, al llarg dels dotze mesos de l’any, celebra una quinzena d’esdeveni-ments de caràcter Festival, que tenen tots ells una notable projecció internacional. Insisteix que el model de Grec que es té definit és que no és l’únic de la ciu-tat per a tot l’any. Aquest és un model amb poc diner perquè es nodreix de patrocini i els espectadors tam-bé paguen una part substancial dels espectacles; és un model bo amb qualitat i que ja és un referent inter-nacional.

El Sr. Mascarell expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.

c) Mocions

V) Part de control

a) Precs

5. Que el govern de la ciutat dugui a terme totes les actuacions necessàries per tal que la Marató de Bar-celona continuï celebrant-se a la nostra ciutat, orga-nitzada per l’entitat que ha estat sempre la impulsora i ànima d’aquesta Marató, Marathon Catalunya.

La Sra. Fandos recorda que en la darrera sessió de la Comissió ja van plantejar aquesta qüestió. Li consta que des del mes de juliol hi ha hagut reunions entre responsables de la Regidoria d’Esports i de la Fundació Marathon Catalunya i que s’ha produït una forta contestació del sector afectat. Formula el prec atesa la importància esportiva social i cívica de l’es-deveniment i perquè una ciutat olímpica com Barcelo-na no es pot permetre el fet de no celebrar uBarcelo-na Mara-tó. Vol saber quina és ara la posició de la Regidoria i què es pensa de la proposta feta per l’alcalde de Mataró que la Marató de l’any 2006 se celebri entre Mataró i Barcelona. El que es vol és que l’any 2005 Barcelona pugui tornar a celebrar la cursa.

(8)

com-promís que ara es té amb la zona abans esmentada es preveuran les altres possibilitats.

La Sra. Fandos felicita la gent de Gavà i de Cas-telldefels per la Marató, però insisteix en demanar que es faci a Barcelona com es fa en altres ciutats passant pels llocs més emblemàtics. Creu que s’ha perdut una oportunitat i que tant l’Ajuntament com l’Entitat havien de cedir per aconseguir un acord. Creu que l’equip de govern és el responsable de no haver aconseguit l’acord i que finalment els qui per-den són els maratonians i els qui estimen l’esport. Pensa que s’havia d’haver donat més suport per aconseguir un nombre més elevat d’inscripcions, ja que la gent no es queixava tant pel tall dels carrers, sinó per la manca d’informació. Demana al senyor Alcober que no es conformi i no es deixi perdre l’opor-tunitat de celebrar la marató a Barcelona, ja que pen-sa que no és incompatible amb el fet que se’n celebri una altra a Castelldefels. Entén que cal una participa-ció més elevada i aconseguir-ho requereix una impli-cació més gran i un suport per part de la Regidoria. Està convençuda que la cursa es tornarà a celebrar a Barcelona i pensa que el que s’està fent és posar un temps entre mig perquè l’entitat que fins ara ha orga-nitzat la marató la deixi perdre i posteriorment l’orga-nitzi directament l’Ajuntament.

El Sr. Alcober pensa que la Sra. Fandos fa un se-guit de judicis de valor que són falsos. Insisteix que aquesta Marató ha de desaparèixer i recorda que la intervenció de l’Ajuntament fa quatre anys va ser amb la intenció de salvar-la, però malauradament els acords que es van prendre no s’han assolit i el nom-bre de corredors continua sent insuficient.

6. Que l’Ajuntament de Barcelona estudiï i ens co-muniqui quines són les barreres arquitectòniques que hi ha al Poble Espanyol i que insti als concessionaris a emprendre les reformes necessàries si s’escau.

El Sr. Forn formula el prec perquè l’Associació Es-panyola de Treball amb Suport va comunicar al seu Grup que tenien la voluntat d’organitzar, dins el setè Congrés Internacional de Treball amb Suport que se celebrarà a Barcelona, el mes de juny de 2005, un sopar al recinte del Poble Espanyol i que, malaurada-ment, no ha estat possible a causa dels problemes d’accessibilitat al recinte. Ignora si l’eliminació de les barreres arquitectòniques correspon al concessionari o a l’Ajuntament com a propietari del recinte, però el primer pas és detectar quines són les barreres i, en segona instància, veure a qui correspon la seva su-pressió.

El Sr. Gomà explica la situació pel que fa a acces-sibilitat del Poble Espanyol i diu que és cert que al Poble Espanyol hi ha alguns problemes afegits, des del punt de vista de l’accessibilitat, ja que en ser un recinte construït l’any 1929, sotmès a un cert grau de protecció, pel que fa al valor historicoartístic, es limita en un cert grau la possibilitat de fer reformes. Consi-dera que cal fer una diferència entre allò que dins el recinte són espais públics i serveis i, d’altra banda, allò que serien edificacions i instal·lacions d’ús públic. En espais públics i serveis, des de principis dels anys noranta, s’estan fent millores d’accessibilitat de ma-nera pautada i avui la plaça Major, pràcticament tot el carrer perimetral i els serveis de la plaça Major tenen una accessibilitat total; altres espais del recinte, pel que fa a espais públics, encara no són accessibles.

En relació a les instal·lacions i edificacions d’ús públic hi ha més problema, el Decret de l’any 1995, d’acces-sibilitat, obliga a exigir com Ajuntament qualsevol me-sura d’adaptació per tal d’atorgar les llicències de re-forma, ampliació o de nova construcció i això es porta a la pràctica com a qualsevol altre indret de la ciutat, però és cert que moltes de les edificacions en què no s’han fet obres o que tenen protecció historicoartís-tica encara no són accessibles. Tot i això, el mes de març de 2002, l’empresa concessionària de la gestió del Poble Espanyol i la Fundació disseny per a tot-hom van signar un conveni per fer un estudi d’acces-sibilitat global i per determinar un Pla d’acció. L’estudi ja està finalitzat i, des del febrer de 2004, l’Institut de Persones amb Disminució, el concessionari i la Fun-dació han celebrat reunions per concretar aquestes millores en projectes, recursos necessaris i calendari per dur-les a terme.

El Sr. Forn agraeix la resposta. Es dóna per tractat.

El Sr. Forn, com a qüestió prèvia al proper punt, formula una queixa en relació a la pregunta del PP, punt número 7 de l’ordre del dia, ja que el seu Grup, en data 31 d’agost, va formular un prec i una pregun-ta de contingut similar per ser contespregun-tats per escrit i no han rebut resposta en el termini fixat.

La Sra. Esteller puntualitza que el seu Grup també va fer preguntes sobre aquest assumpte durant l’es-tiu.

El Sr. Mascarell desconeix el motiu pel qual no s’ha donat resposta a les preguntes; se n’assabentarà i els ho comunicarà.

7. Que la presidenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, informi en el marc d’aquesta comissió, sobre el brot de legionel·losi que va afectar al barri de Vallcarca aquest estiu, així com dels recursos materi-als i humans amb què compta l’Agència de Salut Pú-blica de Barcelona per tal de desenvolupar les funci-ons d’inspecció i control que té encomanades.

La Sra. Esteller agraeix la presència de la Sra. Mayol a la Comissió, en la seva qualitat de presidenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, i li dema-na informació relativa a l’expedient iniciat per conèi-xer l’origen del brot de legionel·losi al barri de Vallcarca aquest estiu i, especialment, saber les da-des en tres àmbits molt diferenciats. És conscient que el risc no existeix, però vol saber com es van produir els fets, l’origen exacte i en quina situació es troba-ven les torres de refrigeració, tenint en compte que, des de fa tres anys, hi ha normativa diversa i que s’han adoptat un seguit de mesures per tal de preve-nir aquests brots. Sap que els titulars de les instal·la-cions són els qui tenen l’obligació de portar a terme les inspeccions i els controls, però atès que les admi-nistracions són les encarregades de controlar que els titulars compleixin les mesures, vol saber què es fa des de l’administració per preservar la seguretat i ga-rantir el compliment de totes les mesures. Vol saber com van succeir els fets, quines mesures s’havien pres per part de l’Agència per controlar i si realment les torres tenien llicència o, per contra, no estaven donades d’alta i si havien fet algun tipus de desin-fecció.

(9)

Esteller. Agraeix que es digui que el risc zero no exis-teix tot i que s’ha de fer tot el possible perquè, des de tots els àmbits socials (administracions i empreses) adoptin les mesures i, si bé és cert que la responsabi-litat recau sobre els propietaris, també ho és que l’ad-ministració té el deure de controlar.

Les conclusions de l’informe són que el brot epidè-mic i la localització geogràfica indiquen una expansió ambiental a la zona de Vallcarca amb concentració de casos abans del dia 5 d’agost. La investigació epidemiològica i el resultat microbiològic de les mos-tres ambientals i humanes indiquen la implicació de les tres torres de refrigeració del centre mèdic Delfos que són l’origen del brot. Per la rotació en el temps dels casos i per la concentració de legionel·la a les torres es tracta d’un brot de pneumònies per legionel·la que ha afectat un mínim de trenta perso-nes residents o relacionades amb l’entorn de la clíni-ca Delfos que ha comportat una letalitat del 6% dels afectats (dues persones). Des de l’adopció de les me-sures requerides per l’Agència de Salut Pública el dia 7 d’agost, a fi de controlar el focus emissor, no s’ha detectat cap cas de pneumònia per legionel·la fora del període d’incubació. Per tal de confirmar amb cer-tesa que la font d’infecció associada a aquest brot epidèmic han estat les torres esmentades, s’ha realit-zat un estudi mol·lecular de les soques aïllades, tant mèdiques com ambientals, per documentar-ne la identitat genètica. Les actuacions sancionadores s’han dut a terme per l’Agència de Salut Pública i pel Departament de Sanitat. Des de l’Agència, en el curs de les inspeccions realitzades, es van detectar tres infraccions qualificades com a greus per la legislació vigent (torres no censades, no disposar de plànols de les torres i no disposar del llibre de registre de les ac-tuacions de manteniment). En base a aquestes in-fraccions, l’Agència va obrir un expedient sanciona-dor incoat en data 8 de setembre informant a la direcció del centre que es podia imposar una sanció de fins a 60.000 euros. L’expedient és en fase de re-solució i el centre mèdic ha presentat unes al·le-gacions. La Generalitat ha anunciat que reclamarà a la clínica el pagament de les despeses que ha origi-nat l’atenció sanitària de les persones afectades per la legionel·la i, alhora, estudiaran en base a la nova Llei de protecció de la salut que quan hi ha una in-fracció produïda com a conseqüència d’una actuació irregular o negligent que té conseqüències sobre la salut es pugui sancionar amb quanties que van dels 60.000 euros als 600.000 euros. Recorda que és tan sols des del decret de la Generalitat, de 29 de juliol de 2004, molt poc abans de l’inici del brot, que explí-citament l’Agència de Salut Pública té encomanades les funcions inspectores que fins a aquell moment es-taven encomanades a la direcció del Servei de Vigi-lància Ambiental que corresponia al Sector de Ser-veis Urbans i Medi Ambient; el decret fa un gir encertat en el sentit que tot i que el control de les instal·lacions l’ha de fer el seu propietari, es demana una intervenció més gran per part de les administraci-ons públiques, i concretament de l’Agència de Salut Pública. Fins al 29 de setembre passat s’han censat a Barcelona 773 torres de refrigeració; un 57% d’a-questes instal·lacions han estat revisades per empre-ses autoritzades per la Generalitat que han tramès el comunicat preceptiu a la Direcció de Serveis de Vigi-lància Ambiental. Per carta personalitzada s’ha

recor-dat i exigit a les empreses que no ho han atès l’obli-gatorietat de procedir a la revisió, així com a les em-preses revisores la necessitat de la remissió a l’admi-nistració de l’informe. S’ha encarregat a l’Institut Municipal d’Informàtica l’elaboració d’un aplicatiu que en creui els procediments d’atorgament de llicències amb el cens d’instal·lacions per evitar que hi hagi tor-res que, tenint llicència, no estiguin censades. Per part de la Direcció de Serveis de Vigilància Ambiental s’han realitzat un total de 250 inspeccions a instal·la-cions de refrigeració, de les quals 162 són torres i s’han practicat un seguit d’actuacions que inclouen tractament i mesures correctores. La Direcció del Servei de Vigilància Ambiental té assignats dos tèc-nics mitjans dedicats a les tasques d’inspecció sanità-ria i tres tècnics superiors de suport a l’entorn de situ-acions de risc.

La Sra. Esteller dóna les gràcies per la informació i puntualitza que es vol centrar en les mesures de con-trol supervisió i inspecció tenint en compte l’entrada en vigor del decret de la Generalitat el mes de juliol i l’encomanament de les tasques d’inspecció a l’Agèn-cia de Salut Pública de Barcelona que prèviament corresponien a uns altres serveis d’inspecció de l’Ajuntament. Pregunta si pensa que s’hauria produït el brot si s’haguessin identificat aquestes torres i ha-guessin estat sotmeses a revisió i a control i a les mesures tecnicohigièniques per evitar-los. Pregunta quin és el nombre de torres que se sospita que hi ha sense estar donades d’alta i són, per tant, suscepti-bles de produir qualsevol tipus de brot, perquè no te-nen les revisions fetes. Voldria saber quins són els mitjans de què disposa l’Agència de Salut Pública i el pressupost que té assignat per donar compliment a les disposicions de la Llei de protecció de la salut. Pensa que és insuficient el nombre de tècnics de què disposa l’Agència perquè creu que té pocs recursos per desenvolupar les tasques que li han estat assig-nades.

(10)

afor-tunadament això es dóna en un context en què s’es-tà renegociant el finançament de l’Agència.

b) Preguntes

8. ¿Quines raons justifiquen l’increment en les quo-tes que han de pagar les famílies de Barcelona per accedir a una plaça d’escola bressol pública, en el curs escolar 2004-2005?

La Sra. Mejías comenta que els hauria agradat que en l’apartat d’informes de la Comissió s’hagués pre-sentat el d’escolarització per tal que tots els Grups haguessin pogut debatre el procés de matriculació a les escoles de Barcelona. A continuació, formula la pregunta, no exempta de polèmica ja que, com tot-hom sap, aquest any l’inici del curs de les escoles bressol ha estat marcat per la implantació d’un nou sistema de gestió. Seguint el consell de la regidora, han parlat amb les famílies i les escoles; els consta que aquestes no estan gaire contentes amb el nou funcionament dels servei, però, tenint en compte que la justificació del canvi de model ha estat avalada pel criteri que l’anterior model no era econòmicament sostenible i que l’actual millora la rendibilitat del ser-vei, les famílies manifesten la seva sorpresa perquè les quotes que paguen s’han incrementat en un 6%, excedint en molt l’increment de l’IPC de l’any, que ha estat del 3,9%. La quota del curs queda fixada en 223 euros, dels quals 132 corresponen a l’escolarització i 91 al servei de menjador; també els han fet saber que per abaratir els costos s’havia externalitzat el servei de menjador, ja que era el que incrementava més el cost, perquè es feia amb un sistema intern i la cuina era pròpia de cadascuna de les escoles bressol. Per tots aquests motius, vol saber quina és la justificació de l’increment de les quotes.

La Sra. Subirats puntualitza que el model fa tres anys que funciona en diverses escoles bressol i que, per tant, no es tracta d’un nou model. El que sí que és cert és que es va iniciar el seu funcionament en les escoles de nova construcció i aquest any s’ha im-plementat en una part de les escoles que funciona-ven amb el model anterior. Pel que fa als preus, expli-ca que l’externalització del servei de menjador no ha fet ni apujar ni abaixar els costos, en una etapa ante-rior en què els serveis propis de l’Ajuntament assumi-en aquesta tasca no estava prou destriat quin era el cost de l’alimentació i quin era el cost de l’escolaritat. El que es pretén és que, de mica en mica, cada cosa tingui el preu que realment li correspon, perquè tenint en compte que hi ha criatures que no es queden a di-nar o a beredi-nar a l’escola, les famílies han de saber el cost real de l’alimentació. Puntualitza que fa tres anys que no s’havien augmentat els preus i manifesta que, com a mínim, s’han de mantenir, pel que fa a les famílies i a les administracions, els percentatges de contribució acordats, que eren d’1/3 cada part. Recor-da que encara ara l’Ajuntament aporta el 64%; la

Ge-neralitat el 15% i les famílies el 21%. El que s’ha fet aquest any és només augmentar l’escolaritat en un 0,4% i apujar el preu de l’alimentació perquè s’ajustin a la realitat. La idea final és que, quant a l’escolaritza-ció les famílies n’assumeixin 1/3, i que l’alimental’escolaritza-ció sigui assumida totalment per les famílies ja que hi ha nens que la utilitzen i d’altres que no. Insisteix que aquest procés ha estat a bastament explicat a les fa-mílies.

La Sra. Mejías dóna les gràcies per l’explicació, però pensa que a les famílies no els ha quedat clar, i caldria insistir que el que es pretén és dife-renciar el cost de l’escolarització i el de l’alimenta-ció i que el cost real de l’alimental’alimenta-ció haurà de ser assumit per les famílies. Continua dient que si bé és cert que en un principi el finançament estava plantejat per terços i que l’Ajuntament continua as-sumint un cost més alt se sobta per la distribució que ha expressat la Sra. Subirats perquè creu que fa pocs mesos es va signar un acord amb la Gene-ralitat sobre finançament de places d’escola bres-sol i no entén que la Generalitat només assumeixi el 15% del cost. D’altra banda, en termes compa-ratius, fa constar que a la ciutat de Madrid l’esco-larització a les escoles bressol té un preu molt més assequible per a les famílies.

La Sra. Subirats puntualitza que no s’està dient que l’externalització hagi representat un increment; el que s’ha dit és que en una etapa anterior no es feia una diferència comptable entre els costos d’alimenta-ció i els d’escolaritzad’alimenta-ció. Ara sí que es diferencia, però això no implica que hagi augmentat a part de l’increment del cost de vida, però no vol que es digui que l’externalització ha significat un augment del cost. Insisteix que a les famílies se’ls ha donat l’explicació. A més, indica que les famílies signen un acord en el moment de formalitzar la matrícula on també està ex-plicat l’increment. Manifesta que no ha signat última-ment cap acord amb la Generalitat, el que es va sig-nar va ser el de l’any 2001 per a creació de noves places amb un finançament que es va establir en aquell moment que amb una aportació de la Generali-tat de 200.000 pessetes per plaça nova i any i una aportació molt inferior per les d’antiga creació. El que es va establir és que en les escoles ja existents s’augmentaria paulatinament l’aportació de la Gene-ralitat perquè arribés a ser de l’ordre de les 200.000 pessetes. Ara encara falta un tram perquè l’aportació de la Generalitat a totes les places sigui d’aquesta quantia, però creu que aquest acord s’ha de revisar a l’alça perquè l’aportació s’apropi al terç que corres-pon.

Es dóna per tractada.

c) Declaracions de Grup

(11)

Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement

Acta de la sessió celebrada el dia 5 d’octubre de 2004 i aprovada el dia 16 de novembre de 2004

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 5 d’octubre de 2004, s’hi reuneix la Co-missió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixe-ment, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Maravillas Rojo i Torrecilla, Montserrat Ballarín i Espuña, Jaume Oliveras i Maristany, Ignasi Fina i Sanglas, Teresa M. Fandos i Payà, M. Caridad Mejías i Sánchez, Xavier Basso i Roviralta, assistits per la tècnica d’Administració general, Sra. Sònia Castañer i González, que actua per delegació expres-sa del secretari general i certifica.

També hi són presents els Srs.: Jordi Torrades i Aladrén, gerent de l’Institut Municipal de Mercats, i Albert González i Orduna, director de Comerç i Con-sum.

Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Pere Alcober i Solanas, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Immaculada Moraleda i Pérez, Elsa Blasco i Riera, Joana Ortega i Alemany, Sònia Recasens i Alsina i Àngels Esteller i Ruedas.

S’obre la sessió a les setze hores i trenta minuts.

I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova.

II) Part Informativa

a) Despatx d’ofici b) Mesures de govern c) Informes

A la Comissió:

1. Estudi d’hàbits de compra, fluxos d’entrada i atractivitat comercial de la ciutat de Barcelona.

El Sr. Portabella presenta l’estudi i destaca que es fonamenta en una enquesta molt àmplia. Seguida-ment, dóna la paraula al director de Comerç i Con-sum, Sr. Albert González, per tal que en faci l’exposi-ció.

El Sr. González explica que en l’estudi s’intenten analitzar els hàbits de consum i l’atractivitat comercial de diferents centres de polaritat de la ciutat de Barce-lona. Està basat en enquestes, realitzades durant l’any 2003, que s’han tabulat enguany, i es divideix en dues parts, una quantitativa i una altra de qualitati-va. La part quantitativa comprèn, d’una banda, una Enquesta d’hàbits de compra, feta sobre una mostra de 2.228 enquestes telefòniques a famílies de la ciu-tat, amb un marge d’error estadístic global del 2,1% i un nivell de confiança del 95,5%. D’altra banda, compta amb una Enquesta d’atractivitat comercial feta amb una mostra de 3.871 enquestes realitzades a consumidors que estaven en les diferents polaritats comercials analitzades en l’estudi, amb un error

esta-dístic global de l’1,6% i amb un nivell de confiança del 95,5%. La part qualitativa de l’estudi s’ha elaborat a partir de tres reunions de grup, amb nou participants a cadascuna, on s’ha intentat que cada grup fos re-presentatiu del diferent ventall dels consumidors de la ciutat, i s’ha aprofundit en les seves opinions envers el consum i el comerç.

Explica que, com a centres de polaritat, no sola-ment s’inclouen centres comercials a cel obert, com poden ser Sant Andreu, Fabra i Puig, Major de Sarrià, Diagonal o Gran de Gràcia, sinó també centres co-mercials tancats com poden ser la Maquinista i l’Illa.

Exposa les primeres conclusions de l’estudi a partir d’una anàlisi de la seva globalitat. Destaca que els consumidors de Barcelona compren majoritàriament al seu barri de residència l’alimentació, tant fresca com envasada, i els productes de consum quotidià no alimentaris, com són els de drogueria, perfumeria i farmàcia, i indica que, en aquest grup de productes, les fugues cap a fora del municipi de Barcelona són pràcticament inexistents. Respecte al consum de béns ocasionals, com són l’equipament personal i de la llar, i l’oci i la cultura, es compra majoritàriament al barri de residència i al centre de la ciutat. En aquest segon grup tampoc no es produeixen fugues cap a fora, a excepció de les que provoca l’existència de dos grans centres comercials al nord i al sud de la ciutat en la compra d’equipament de la llar.

En relació a la manera d’efectuar les compres, els resultats de l’estudi indiquen que, en béns diaris, un 38,3% dels consumidors fan petites compres i no rea-litzen el que es denomina una compra forta, un 45,2% efectuen una compra forta que completen amb petites compres de reposició, i un 16, 5% realitzen compres fortes sense compres de reposició. Atenen els segments destacats, la gent més gran de 55 anys, les llars unipersonals, els homes i, en general, les persones de la classe baixa i mitja, fan petites com-pres diverses vegades durant la setmana, en canvi els menors de 55 anys fan compres fortes i compres de reposició, i els menors de 35 anys són els que acostumen a fer una sola compra forta sense com-pres de reposició. En el grup de béns ocasionals, un 29,4% dels consumidors acostuma a comprar fora de l’època de rebaixes, el 48,2% compra indistintament fora de rebaixes o en rebaixes, i un 22,4 % compra majoritàriament en rebaixes. Són les dones les que, per regla general, realitzen les compres, tant en el grup de béns diaris com en el de béns ocasionals. S’observa la progressiva incorporació dels homes, que és més rellevant en l’adquisició de béns ocasio-nals. Els fills de la família intervenen quasi únicament en la compra de béns ocasionals. L’estudi reflecteix que els béns diaris es compren bàsicament entre set-mana, els béns ocasionals es compren igualment en-tre setmana però també en cap de setmana, és a dir els dissabtes.

(12)

oca-sionals destaquen les botigues especialitzades al car-rer, però també les compres en grans magatzems i en botigues especialitzades de centres comercials tancats. Per ordre de valoració, en primer lloc, figura el mercat municipal, seguit de les botigues especialit-zades al carrer i els supermercats, els grans magat-zems i les botigues especialitzades dels centres co-mercials. En general, la qualificació de la ciutadania a l’oferta comercial de la ciutat de Barcelona és molt alta.

Quant a la valoració de l’evolució de l’oferta comer-cial de la ciutat els darrers anys, es desprèn que s’ha qualificat positivament en tots els casos. La valoració és més lleugera respecte als llocs on tradicionalment ha existit una oferta comercial potent, com Ciutat ve-lla o Sants, és mitjana en la major part de la ciutat, i molt alta en districtes com Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí i l’Eixample, on s’ha produït el creixement més important.

En relació a la tipologia de consumidors que sor-geix de l’estudi, se’n deriven quatre grups o tipus. El primer tipus, que comprèn el 31% dels consumidors, busca la qualitat del producte i el bon tracte personal i, en conseqüència, prefereix el mercat municipal. El segon tipus, amb un 15% dels consumidors, opta per comprar a les botigues de barri, considera una pèr-dua de temps anar a les grans superfícies en dissab-te i es decanta per la botiga especialitzada. El dissab-tercer tipus, amb un 41% dels consumidors, prioritza la pro-ximitat i l’amplitud d’horari i prefereix el supermercat com a oferta comercial alimentària. El tipus quart, amb el 13% dels consumidors, s’estima més com-prar-ho tot a un mateix lloc, busca ofertes i li agraden els centres on són presents les grans firmes comer-cials.

La segona part de l’estudi se centra en les polaritats comercials de la ciutat, i els resultats es basen en les dades obtingudes sobre el terreny. Quant a les carac-terístiques sociodemogràfiques dels compradors, d’acord amb el que es va constatar en el moment de fer les entrevistes, un 60% eren dones i el 40% restant homes. La grandària del grup de compra va ser d’1,3 persones de mitjana. En el 79,1% dels casos les per-sones anaven a comprar soles, en el 16,9 eren dues persones i en el 2,16 eren tres, com a dades més sig-nificatives. L’edat mitjana dels compradors era de 35,4 anys i el nombre de persones de la llar que represen-taven era de 3,2 persones de mitjana.

L’estudi també analitza la procedència dels com-pradors en funció de si són de la ciutat o vénen de fora. Destaca que, als establiments del centre de la ciutat o en alguns centres comercials, com la Maqui-nista, hi ha un percentatge elevat de visitants de fora de Barcelona, mentre que als barris, com Sant Andreu, Fabra i Puig o Major de Sarrià, la majoria de la gent enquestada era de la ciutat.

Quant als mitjans de transport emprats per realitzar les compres, els consumidors es desplacen bàsicament a peu o en transport públic. Un 44% ho fa a peu, el 23,2% amb metro i ferrocarril, el 9,4% amb autobús, el 6% amb tren, i 0,7% amb taxi. Solament el 12,9% dels compradors es desplaça amb cotxe i el 3,2% amb moto. Com a segment destacat, les perso-nes que es desplacen amb tren o amb cotxe prove-nen de fora de la ciutat, en canvi, en els trajectes a peu i amb transport públic, el segment destacat el composen els ciutadans de Barcelona.

L’estudi reflecteix uns resultats altament satisfacto-ris en la valoració dels consumidors sobre la facilitat d’accés en transport públic, l’oferta comercial existent i l’oferta d’oci i restauració de les diferents polaritats comercials. Els resultats no són tan positius en as-pectes com els preus i la facilitat d’accés amb trans-port privat i aparcament. En general, però, pot afir-mar-se que la valoració global mitjana de cadascun dels centres és alta en tots els casos.

Respecte al grau d’atractivitat, es desprèn que la ciutat s’estructura en dos grups diferenciats de zones comercials. El primer grup, amb grau d’atracció alt, el formen la zona de plaça Catalunya, Portal de l’Àngel i Rambles, amb centres comercials com el Maremàg-num i la Maquinista, i juntament amb passeig de Grà-cia i l’Illa Diagonal. El segon grup, amb un grau d’atractivitat inferior, el composen zones situades als barris allunyats del centre de la ciutat, com Sant Andreu, Major de Sarrià, Fabra i Puig, Sants i Gran de Gràcia.

Acabada l’exposició del director de serveis, el Sr. Portabella presenta les conclusions de l’estudi en els termes següents:

– En relació a les primeres projeccions, es pot afir-mar que la despesa per habitant ha augmentat per sobre de l’IPC en l’última dècada, ja que se situa a una taxa interanual del 3,8%.

– El 90% del consum dels béns diaris es realitza al barri de residència. En el consum de béns ocasio-nals, com són la roba, els mobles o els electrodomès-tics, el barri de residència continua tenint un pes molt significatiu, tot i que les compres també es realitzen a altres barris de la ciutat.

– El 75% dels compradors opinen que el comerç ha millorat, en el conjunt de la ciutat, en els darrers cinc anys.

– Barcelona té un model comercial orientat a atreu-re cap a la ciutat consumidors atreu-residents a localitats properes i, per tant, tendent a captar clients en lloc d’expulsar-los fora de la ciutat. Aquest model és substancialment diferent al d’altres ciutats de l’Estat espanyol, que han potenciat la ubicació de polígons comercials fora del terme municipal. Aquest model comercial d’atracció exigeix continuar treballant en el petit i mitjà comerç, que configura l’estructura bàsica de la ciutat i va més enllà per convertir-se en un mo-del de caràcter urbanístic.

– El comerç tradicional obté una valoració alta, la qual cosa és fruit de l’esforç dels propietaris, que han estat capaços de renovar-se i plantejar una oferta co-mercial atractiva per tal de captar clients.

– L’estudi explicita que hi ha segments de compra ben diferenciats, i que algunes qüestions no es modi-fiquen al llarg del temps, com per exemple que les dones continuen sent el pivot de la compra.

– Els consumidors consideren suficients els horaris comercials actuals, i les compres que es realitzen els caps de setmana, és a dir els dissabtes, no són les majoritàries.

– Acaba la seva intervenció destacant l’alt grau de fiabilitat de l’estudi, que valida el document com a eina per a l’anàlisi i per al desenvolupament dels dife-rents projectes de concreció del comerç a la ciutat, juntament amb altres instruments existents i nous es-tudis que estan en fase de preparació.

(13)

el passat dia 7 de juliol, on demanava aquest estudi. Considera que hauria d’haver estat disponible quan el van demanar, ja que es va contractar i pagar l’any 2003, i sense haver-ne obtingut cap resposta, l’han trobat inclòs en l’ordre del dia de la Comissió. Dema-na que se’ls faciliti la informació quan la requereixen, i vol fer constar la manca de temps suficient per ana-litzar les dades que se’ls han remès.

Fa esment d’un estudi anterior sobre el mateix tema, encarregat per l’Ajuntament i elaborat per una empresa diferent l’any 1997. Afirma que la utilitat d’aquests estudis radica en poder-los comparar per veure l’evolució dels resultats, i això no és possible perquè, d’acord amb la informació que se li ha lliurat, els estudis s’han fet en base a paràmetres diferents. Afegeix que les conclusions exposades no coincidei-xen amb les que s’extreuen de l’Òmnibus municipal de desembre de 2003. Estima que, del present estu-di, es desprenen moltes dades però cap radiografia clara i li sobten alguns resultats, com per exemple, al-guns hàbits atribuïts al segment de classe baixa i mit-jana baixa. Creu que solament han tingut accés a un resum de l’estudi i, per tal de clarificar totes aquestes qüestions, demana que se’ls en faci arribar un exem-plar complet.

La Sra. Mejías agraeix la presentació de l’estudi, tot i que afirma que al seu Grup li hauria agradat dis-posar de més temps per analitzar-lo. Considera que, en general, es desprèn una vida comercial animada i aquest fet genera activitat econòmica i potencia l’atractiu de la ciutat. Centrant-se en l’exposició, asse-nyala que no està del tot d’acord amb les conclusions efectuades pel Sr. Portabella, ja que, d’una banda, resulta que els centres comercials més visitats són les grans superfícies i, en canvi, també es diu que els compradors trien preferentment els supermercats i les botigues especialitzades de barri. Creu que és certa la tendència cap a les botigues especialitzades, però pensa que encara hi ha una preferència cap a les grans superfícies, on es permet l’accés a un ven-tall de productes més ampli.

Entén que a l’estudi hi ha contradiccions, com, per exemple, quan remet a la tipologia de consumidors, s’indica que el grup majoritari és el que busca proxi-mitat i amplitud d’horari i prefereix el supermercat, i estima que aquesta dada no coincideix amb la con-clusió del regidor respecte les preferències pels mer-cats i els comerços de barri. Afegeix que li sobta que siguin les dones les responsables de la compra, majoritàriament les pertanyents a la classe mitjana i baixa, que són les que tenen més obligacions fora de la llar. Manifesta que li hauria agradat que s’hagués aprofundit més en temes d’actualitat, com ara el de-bat horari, per entendre millor les preferències dels consumidors, o en com influeix en els hàbits de com-pra la venda il·legal, coneguda com a “top manta”.

El Sr. Portabella contesta les intervencions. Res-pecte al prec presentat pel Grup Municipal de CIU en data 7 de juliol, explica que no es va respondre per-què els resultats de l’estudi no estaven tabulats. In-sisteix en la complexitat de l’enquesta que, a més de ser multiresposta, combina una part quantitativa amb una altra de qualitativa. Considera que el producte re-sultant és el que interessa per obtenir una visió poliè-drica del comerç a la ciutat, i afirma que les qüestions bàsiques de l’estudi de l’any 1997 estan reflectides en l’estudi actual. Per tant, entén que és possible

avaluar-ne la continuïtat, sobretot si s’atén a l’estudi complet que es va enviar el passat dilluns a tots els grups municipals. Aclareix que se n’ha fet una edició en format de llibre, i que, tot i que sempre es critiquen les formes, els grups municipals són els primers que l’han rebuda. Explica que, amb anterioritat, els resul-tats de l’estudi es van presentar als comerciants, al Consell de Ciutat, que va ser el primer lloc on se’n va tenir coneixement, i no es va repartir el llibre perquè encara no estava editat.

Respecte a la interpretació de les dades contingu-des en el resum presentat, adverteix que es basen en preguntes multiresposta i afirma que no hi ha contra-dicció amb les conclusions exposades, que es deri-ven de la combinació de molts i diferents factors. Com a aclariment, recorda la diferència entre una gran superfície i un supermercat, ja que aquest últim pot tenir una superfície màxima de 1.300m2 i està ubicat dins del barri. En conseqüència, les persones que donen per resposta que compren al supermercat ho fan a establiments del barri.

Diu que amb el present estudi, juntament amb l’Atles de comerç, amb l’Òmnibus municipal, amb els estudis anteriors i amb altres que ja estan en procés, s’està buscant una visió real de l’evolució del comerç a la ciutat.

La Sra. Fandos aclareix que no s’ha queixat de de-fectes de forma, sinó de la manca de resposta a les preguntes que es presenten. Aprofita per dir que tam-poc li consta resposta a una altra pregunta formulada pel seu grup el 23 de juliol passat, relativa a per què no es convoca el Ple del Fòrum Ciutat i Comerç. Afir-ma que és l’únic consell de la ciutat que durant tot l’any passat no va convocar el seu òrgan plenari ni tant sols per a l’aprovació del PAM.

Quant a les dades de l’estudi i a la possibilitat de comparar-les amb l’anterior de l’any 1997, considera que, tot i que l’empresa que l’ha realitzat sigui diferent com a conseqüència d’un concurs, en el plec de clàu-sules del contracte s’hauria d’haver incidit en l’evolu-ció, cosa que no ha quedat reflectida al llarg de l’ex-posició i que comprovarà a la vista de l’estudi complet. Insisteix en què algunes de les conclusions no coincideixen amb les dades contingudes a l’Òmni-bus municipal.

La Sra. Mejías diu el seu grup disposa del resum que s’ha presentat des d’ahir, i que no li consta que s’hagi rebut el text complet. Entén que si es critiquen les formes no és per casualitat, sinó perquè moltes vegades els informes arriben abans a la premsa que als membres de la Comissió.

Reitera que en l’estudi es fa poca referència als hà-bits horaris de consum i creu que seria interessant que es reflectissin les necessitats reals dels consumi-dors, sobretot tenint en compte que s’està treballant en una llei d’horaris. Considera que l’amplitud d’hora-ris en el comerç fomenta l’atractiu turístic de la ciutat. El Sr. Portabella respon que, des de l’any 2000, la legislació permet obrir les vint-i-quatre hores de tots els dies de l’any a tots els establiments comercials de menys de 300 m2_{de superfície que no pertanyin a}

(14)

super-fícies comercials puguin obrir en cap de setmana, i que aquesta és una posició política. El model de Bar-celona vol potenciar que la gent de BarBar-celona compri a la ciutat, a diferència del d’altres municipis com Madrid, València o Màlaga. Afirma que debatre sobre els horaris és un emmascarament de la realitat, per-què la normativa possibilita que la majoria de les boti-gues obrin en festiu, i si no ho fan és perquè no els és rentable. El govern municipal defensa el model del petit i mitjà comerç, el model de l’urbanisme comerci-al, el que ajuda a fer ciutat, que aporta llum als car-rers i interacció personal.

Respecte a la pregunta de la Sra. Fandos sobre la convocatòria del Ple del Fòrum Ciutat i Comerç la re-met al Reglament.

III) Propostes a dictaminar

a) Ratificacions b) Propostes d’acord

IV) Part decisòria

a) Propostes d’acord b) Proposicions

2. Crear i promoure la ruta verda com a circuit que mostri al conjunt de la ciutadania els interiors d’illa re-cuperats a la ciutat, identificant amb una marca aquests espais singulars recuperats.

La Sra. Fandos presenta la proposició. Exposa que la recuperació dels interiors d’illa de l’Eixample es va iniciar l’any 1985, amb l’obertura de la Torre de les Aigües. En aquest període s’han recuperat i obert al públic 52.637m2 d’interiors d’illa, i estan en procés de recuperació 18.502 m2 més, la qual cosa significa que hi ha vint-i-quatre illes obertes i que tretze més ho estaran properament. Considera que aquestes ac-tuacions són molt importants perquè contribueixen a pal·liar el dèficit d’espai verd del districte, i sotmet a consideració de la Comissió la creació d’un circuit per donar a conèixer aquests espais singulars al conjunt de la ciutadania i als visitants, i d’una marca per iden-tificar-los.

La Sra. Mejías manifesta el vot favorable del seu grup.

El Sr. Portabella, explica que en aquests moments, des de ProEixample, s’està realitzant una campanya per donar a conèixer els interiors d’illa al conjunt de la ciutadania, que inclou la creació d’una ruta i la senya-lització de tots els espais. A aquests efectes, ja s’ha creat un lema per identificar tots els espais recupe-rats, “Interiors d’illa de l’Eixample, oberts i verds”. Diu que, actualment, s’està editant el plànol d’ubicació de tots els interiors d’illa recuperats i oberts, i està en fase d’actualització tot el què fa referència a la Guia Verda. Tot i així, atenent que el contingut de la propo-sició està en fase d’execució, manifesta la voluntat d’aprovar-la si s’hi incorporés que s’estudiarà la crea-ció de la Ruta Verda dins de la campanya que l’Ajun-tament ja té en marxa, i es desestimés la creació de la marca en el benentès que els espais ja estan iden-tificats.

La Sra. Fandos agraeix que s’ofereixi una transac-ció per aprovar aquesta propositransac-ció, tenint en compte que el Govern ja està treballant en aquest tema.

La Sra. Rojo expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Fina expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Mejias expressa el vot favorable del PP. S’aprova amb el redactat següent:

Estudiar, dins de la campanya de l’Ajuntament de Barcelona de donar més difusió als interiors d’illa, la creació de la ruta verda com a circuit que mostri al conjunt de la ciutadania els interiors d’illa recuperats a la ciutat.

3. Instar al Govern Municipal per tal que endegui un procés de negociació, sol·licitant la participació de la resta d’administracions competents, amb els indus-trials i treballadors de les empreses ubicades en el Polígon Empresarial Marquès de Santa Isabel amb la finalitat d’establir un calendari pel desallotjament de les activitats; un règim d’indemnitzacions i/o ajudes, tant pels seus titulars com pels treballadors; i una al-ternativa per l’emplaçament de les indústries.

La Sra. Mejías presenta la proposició, i explica que el polígon Marquès de Santa Isabel està afectat per la reforma urbanística del Parc Central del 22@, que comportarà la desaparició de l’espai industrial actual i que, en conseqüència, posa en perill el manteniment d’uns tres-cents llocs de treball. Comunica que els treballadors afectats han fet arribar queixes de desinformació i de falta de diàleg amb l’administració. És per aquest motiu que sotmet a la consideració de la Comissió que s’insti l’inici d’un procés de negocia-ció, amb els industrials i els treballadors, on participi la Generalitat i, fins i tot, l’Estat, en el qual, a més d’establir un calendari de desallotjament de les em-preses i les indemnitzacions o ajuts que els corres-ponguin, s’ofereixin espais alternatius per a la reubicació de les indústries, per garantir la seva per-manència a la ciutat i el manteniment dels llocs de treball.

La Sra. Fandos manifesta que el seu grup donarà suport a la proposició, tot i que, abans de pronunciar-se, hauria preferit conèixer el posicionament del Go-vern municipal. Considera que, malgrat no es tracti d’una competència municipal en sentit estricte, es planteja que l’Ajuntament lideri, conjuntament amb la resta d’administracions, un procés per evitar perjudi-cis a un gran nombre de petites empreses. Diu que, quan en situacions semblants, s’afecta alguna gran empresa, totes les administracions hi intervenen. En aquest cas no hi ha una gran empresa, sinó una suma de petites empreses que afecten molta gent. Els sembla bé que l’Ajuntament assumeixi el lideratge del procés i defensi els interessos de les persones afectades.