Internet: http://www.bcn.es Núm. 24 / Any XCII Agost i 10 de setembre de 2005 Intranet: http://www.ajuntament.bcn
Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia
Delegació de facultats ... 1282 Festes locals del terme municipal per a l'any
2006 ... 1283 Instruccions
Instrucció relativa a l'ús racional i eficient de
l'aire condicionat a l'estiu ... 1284
Cartipàs
Integració de funcions a l'Agència de Promoció
del Carmel i Entorns, SA ... 1285 Nomenament membre del Consell Municipal
del Districte de Sant Martí ... 1285
Consells Municipals de Districte
Districte 1. Ciutat Vella. Acords sessió
5-VII-2005 ... 1286 Districte 7. Horta-Guinardó. Acords sessió
12-VII-2005 ... 1286
Comissions del Consell Municipal Comissió de Cultura, Educació i Benestar
Social. Acta sessió 7-VI-2005 ... 1288 Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació
i Coneixement. Acta sessió 7-VI-2005 ... 1297 Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i
Medi Ambient. Acta sessió 7-VI-2005 ... 1304 Comissió de Presidència, Hisenda i
Coordi-nació Territorial. Acta sessió 8-VI-2005 ... 1309 Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i
Habitatge. Acta sessió 8-VI-2005 ... 1318 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta sessió
9-VI-2005 ... 1332
Acords
Acords de les sessions del mes de juliol de
2005 ... 1338
Personal Concursos
Bases generals que han de regir la convoca-tòria de 3 concursos per a la provisió de
3 llocs de treball ... 1342 Responsable de sistemes d'informació ... 1343 Responsable de contractació ... 1344 Tècnic/a de gestió i/o planificació de Serveis
Personals ... 1344 Bases generals que han de regir la
convoca-tòria dels concursos per a la provisió de
llocs de treball de l'ICUB ... 1345 Cap del Programa d'Imatge i Comunicació ... 1346 Bases generals que han de regir la
convoca-tòria d'1 concurs per a la provisió de 2 llocs
de treball de l'IMH ... 1347 2 llocs de treball d'administratiu especializat
d'Hisenda, IBI ... 1348 Bases generals que han de regir la
convoca-tòria d'1 concurs per a la provisió d'1 lloc de
treball de l'IMMB ... 1349 Responsable de gestió econòmica
pressupos-tària ... 1350
Nomenaments
Nomenaments funcionaris de carrera ... 1351
Anuncis
Decret. Per tal de garantir el grau d’activitat muni-cipal envers el compliment de les ordenances durant el període d’estiu, vistes les competències i funcions transferides als districtes, i atenent els decrets de de-legació d’atribucions a favor dels respectius regidors i gerents, i en ús de les atribucions que tinc conferides per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo:
Primer. Facultar els regidors/res que es relacionen en l’annex adjunt, i en els termes que hi consten, per tal que, en supòsits d’absència del regidor/a de dis-tricte corresponent, puguin exercir les facultats dele-gades en el decret d’Alcaldia de 2 de setembre de 1996, ratificat per decret d’Alcaldia de 6 d’abril de 2004, i en el decret d’Alcaldia de 20 de desembre de 1.999, relatius a la incoació, instrucció i resolució d’expedients sancionadors.
Segon. Facultar els gerents/es que es relacionen en l’annex adjunt, i en els termes que hi consten, per tal que, en supòsits d’absència del gerent/a de distric-te corresponent, puguin exercir les facultats delega-des en el decret d’Alcaldia de 15 de delega-desembre de 2003, relatiu a la incoació, instrucció i resolució d’ex-pedients sancionadors, així com per a l’exercici de les funcions d’impuls, coordinació i proposta, inherents a la tramitació dels procediments sancionadors a què fa referència aquest decret.
Tercer. Establir que els directors tècnics i lletrats de districte que es relacionen en l’annex adjunt, i en els termes que hi consten, assumiran les tasques d’informe i proposta que els són pròpies, inherents a la tramitació dels procediments sancionadors a què fa referència aquest decret.
Barcelona, 22 de juliol de 2005. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.
(Ref. 3183)
ANNEX
REGIDORS
Període del 25 al 31 de juliol:
Regidor del districte de Sant Martí, lm. Sr. Fran-cesc Narváez i Pazos, les atribucions en l’àmbit terri-torial dels districtes de l’Eixample, Nou Barris, Sarrià-Sant Gervasi, Sarrià-Sants-Montjuïc, Gràcia i Sarrià-Sant Andreu.
Període de l’1 al 7 d’agost:
Regidor del districte de Nou Barris, lm. Sr. José Ignacio Cuervo i Argudín, les atribucions en l’àmbit territorial dels districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Grà-cia, Horta-Guinardó, Sant Andreu i Sant Martí.
Període del 8 al 14 d’agost:
Regidor president del districte de l’Eixample, lm. Sr. Jordi Portabella i Calvete, les atribucions en l’àm-bit territorial dels districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Grà-cia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.
Període del 15 al 21 d’agost:
Regidor del districte de Gràcia, l’Im. Sr. Ricard Martínez i Monteagudo, les atribucions en l’àmbit territorial dels Distrites de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.
Període del 22 i 23 d’agost:
Regidora del districte de Sants-Montjuïc, la Ima. Sra. Immacualda Moraleda i Pérez, les atribucions en l’àmbit territorial dels Distrites de Ciutat Vella, Eixam-ple, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu.
Període del 24 al 28 d’agost:
Regidora del districte de Sants-Montjuïc, la Ima. Sra. Immacualda Moraleda i Pérez les atribucions en l’àmbit territorial dels Distrites de Ciutat Vella, Eixam-ple, Les Corts, Horta-Guinardó, Gràcia, Nou Barris i Sant Andreu.
Període del 29 d’agost al 4 de setembre:
Regidora del districte de l’Eixample, la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert les atribucions en l’àmbit territorial dels Distrites de Ciutat Vella, Les Corts, Nou Barris, Horta-Guinardó, Sant Martí i Gràcia.
GERENTS
Període del 25 al 31 de juliol:
El gerent del districte de Sant Andreu cobrirà la Gerència del districte de Sants-Montjuïc i de Ciutat Vella.
Període de l’1 al 5 d’agost:
El gerent del districte de Sant Andreu cobrirà la Gerència dels districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Grà-cia, Horta-Guinardó i Nou Barris.
Període del 6 i 7 d’agost:
El gerent del districte de Sant Martí cobrirà la Ge-rència dels districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Grà-cia, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu.
DISPOSICIONS GENERALS
Període del 8 al 10 d’agost:
El gerent del districte de Sant Martí cobrirà la Ge-rència dels districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sarrià-Sant Gervasi.
Període de l'11 al 14 d’agost:
El gerent del districte de Sant Martí cobrirà la Ge-rència dels districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Horta-Guinardó, Nou Bar-ris, Sant Andreu i Sarrià-Sant Gervasi.
Període del 15 al 21 d’agost:
La gerent del districte de Gràcia cobrirà la Gerèn-cia dels districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.
Període del 22 al 28 d’agost:
El gerent del districte de Sants-Montjuïc cobrirà la Gerència dels districtes de Eixample, Les Corts, Grà-cia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.
Període del 29 d’agost al 4 de setembre:
El gerent del districte de l’Eixample cobrirà la Ge-rència dels districtes de Nou Barris, Sant Andreu, Horta-Guinardó, Sant Martí i Gràcia.
DIRECTORS DE SERVEIS TÈCNICS
Període del 25 al 31 de juliol:
La directora dels Serveis Tècnics de l’Eixample co-brirà el districte de Sarrià-Sant Gervasi.
L’1 d’agost:
El director dels Serveis Tècnics de Ciutat Vella co-brirà els districtes de l’Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.
Període del 2 al 7 d’agost:
El director dels Serveis Tècnics de Ciutat Vella co-brirà els districtes de l’Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.
Període del 8 al 15 d’agost:
El director dels Serveis Tècnics de Sarrià-Sant Gervasi cobrirà els districtes Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.
Període del 16 al 21 d’agost:
El director dels Serveis Tècnics de Horta-Guinardó cobrirà els districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.
El 22 d’agost:
El director dels Serveis Tècnics de Sant Andreu co-brirà els districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Martí.
Període del 23 al 28 d’agost:
El director dels Serveis Tècnics de Sant Andreu co-brirà els districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Martí.
Període del 29 d’agost al 4 de setembre:
La directora dels Serveis Tècnics de Gràcia cobrirà els districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Martí.
LLETRATS
Període de l’1 al 7 d’agost:
Establir que un lletrat/ada de Sant Andreu cobrirà els districtes de Gràcia, Les Corts i Sant Martí.
Període del 8 al 14 d’agost:
Establir que un lletrat/ada de Sant Andreu cobrirà els districtes de Sants-Montjuïc, Les Corts i Gràcia.
Període del 15 d’agost:
Establir que un lletrat/ada de Nou Barris cobrirà els districtes de Sants-Montjuïc, Les Corts, Gràcia i Hor-ta-Guinardó.
Període del 16 al 21 d’agost:
Establir que un lletrat/ada de Nou Barris cobrirà els districtes de Sants-Montjuïc, Sant Andreu, Gràcia i Horta-Guinardó.
Període del 22 al 28 d’agost:
Establir que un lletrat/ada de Sants-Montjuïc cobri-rà els districtes d’Horta-Guinardó, Sant Andreu i Gcobri-rà- Grà-cia.
Període del 29 d’agost al 2 de setembre:
Establir que un lletrat/ada de Sants-Montjuïc cobri-rà els districtes de Ciutat Vella, Horta-Guinardó, Sant Andreu i Gràcia.
Període del 2 al 4 de setembre:
Establir que un lletrat/ada de Sants-Montjuïc cobri-rà els districtes de Ciutat Vella, Horta-Guinardó i Gcobri-rà- Grà-cia.
* * *
Decret. D’acord amb el que es preveu a l’article 2 de l’Ordre de la Generalitat d’11 de maig de 2005, i fent ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo:
Fixar com a festes locals a celebrar durant l’any 2006, en el terme municipal de Barcelona, els dies:
5 de juny, Dilluns de Pasqua Granada. 23 de setembre.
Barcelona, 22 de juliol de 2005. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.
INSTRUCCIÓ D’ALCALDIA EN RELACIÓ A L’ÚS RACIONAL I EFICIENT DE L’AIRE CONDICIONAT A L’ESTIU
La climatització representa una tercera part del consum d’energia en les oficines com a mitjana anu-al. Els mesos d’estiu, el consum de l’aire condicionat pot representar un 50% del consum energètic. La dis-minució de la temperatura interior mitjançant aire con-dicionat en 1o C implica un increment del 8% del con-sum energètic (i econòmic) i de les emissions de CO2 associades.
Amb aquest motiu, i amb la voluntat d’introduir bo-nes pràctiques ambientals a l’organització municipal que ens ajudin a reduir el nostre impacte i a promou-re exemples positius al nostpromou-re entorn, per tal que si-gui adoptada pels responsables corresponents de les dependències i serveis municipals, es dicta la instruc-ció següent:
Primer. En totes les dependències municipals s’haurà de fer un ús racional de l’aire condicionat. En primer lloc, utilitzant-lo només quan sigui necessari. I, en segon lloc, fent una bona regulació de la tempera-tura dels aparells. Una diferència de temperatempera-tura de 5º C entre l’ambient exterior i interior és normalment suficient per aconseguir aquesta temperatura de
con-fort. Per tant, la temperatura de confort en interiors a l’estiu no haurà de ser inferior a 24 graus C, evitant així utilitzar l’aire condicionat en una posició alta de fred que, a més de suposar un malbaratament ener-gètic, pot generar molèsties i contrastos negatius en-tre la temperatura interior i l’exterior.
Segon. Per facilitar aquest ús racional i eficient de l’energia en general i dels sistemes de climatització en particular es tindran en compte les recomanacions següents:
– És recomanable ventilar les dependències a pri-mera hora de matí, quan la temperatura és més baixa, durant 5-10 minuts per renovar l’aire. – Cal mantenir les finestres tancades mentre l’aire
condicionat estigui en funcionament.
– Cal utilitzar les proteccions solars (persianes, cor-tines...) durant les hores de màxima insolació, de manera que al mateix temps pugui entrar llum na-tural a les dependències.
– Cal garantir un bon manteniment dels aparells d’aire condicionat abans de posar-los en funcio-nament, ja que sinó es poden produir problemes d’al·lèrgies o molèsties a les vies respiratòries. Barcelona,
Barcelona, 22 de juliol de 2005. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.
CARTIPÀS
Decret. Vist el decret d’aquesta Alcaldia de 7 de febrer de 2005, de constitució d’una Unitat executiva especial per tal d’atendre les necessitats operatives dels serveis municipals en els esdeveniments ocorre-guts a les obres d’extensió de la línia 5 del Metro, al barri del Carmel.
Tenint en compte l’acord del Ple del Consell Muni-cipal de 17 de juny de 2005, pel qual es va aprovar definitivament la Memòria justificativa de constitució i els Estatuts de la societat privada municipal Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA, que realitzarà els serveis i les activitats que s’enumeren en l’article segon dels esmentats estatuts.
En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo:
Primer. Deixar sense efecte les designacions que s’efectuen en els apartats tercer, quart i cinquè del decret d’Alcaldia de 7 de febrer de 2005, de constitu-ció de la unitat executiva especial.
Segon. Encarregar al Sr. Manel Vila i Motlló la co-ordinació de les funcions que foren assignades a l’es-mentada unitat executiva especial, integrant-les a la
societat privada municipal Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA, a la qual restarà adscrit.
Barcelona, 18 de juliol de 2005. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.
(Ref. 3030)
* * *
Decret. Vist l’escrit rebut del secretari de Política Municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya de Barcelona de data 7 de juliol de 2005, que comunica un canvi de conseller al Consell Municipal del Distric-te de Sant Martí, i d’acord amb l’article 16 de les Nor-mes Reguladores del Funcionament dels Districtes, disposo:
Nomenar membre del Consell Municipal del Distric-te de Sant Martí la Sra. Meritxell Cabezón i Arbat, en substitució de la senyora Montserrat Ardanuy i Collazos.
Barcelona, 18 de juliol de 2005. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.
Acords de la sessió celebrada el dia 5 de juliol de 2005
1. Aprovar, per unanimitat i sense esmenes, les ac-tes de la sessió ordinària de data 3 de maig de 2005 i de l’acta de la sessió extraordinària de data 7 de juny de 2005.
2. Quedar assabentat, del contingut de l’Informe del regidor i de les Mesures de Govern presentades: a) Mesures extraordinàries contemplades en la
“Operació estiu” en relació a neteja, seguretat, convivència, soroll i vetlladors.
b) Millora de la mobilitat en el barri del Raval. c) Pla de renovació de les pistes de petanca del
dis-tricte.
3. Quedar assabentat i ratificar, el contingut del Despatx d’Ofici corresponent a la sessió, on es reflec-teixen les resolucions adoptades pel regidor del Dis-tricte i les adjudicacions aprovades des de la darrera sessió.
4. Informar favorablement i per unanimitat, la Modi-ficació del PERI del Raval per a l’ajust d’alineació vià-ria en la finca del carrer de Xuclà, núm. 15, d’iniciati-va municipal (Foment de Ciutat Vella).
5. Informar favorablement i per unanimitat, la Modi-ficació del PERI del Raval per a l’ordenació de la pla-ça de Salvador Seguí, promoguda per l’Institut Català de les Indústries Culturals (Generalitat de Catalunya). 6. Informar favorablement, la Modificació del Pla especial del patrimoni arquitectònic de la ciutat de
Barcelona en l’àmbit del Districte de Ciutat Vella, d’iniciativa municipal, als efectes d’incloure en el ma-teix l’edifici situat al carrer de Riudarenes, núm. 5-7, amb nivell de protecció C.
7. Informar favorablement, amb els vots a favor dels consellers de l’equip de govern i del Partit Popu-lar i l’abstenció dels consellers de CiU la proposta de fer l’equipament per l’Escola Bressol al carrer d’en Carabassa.
8. Informar favorablement, amb els vots a favor dels consellers de l’equip de govern i del Partit Popu-lar, i l’abstenció dels consellers de CiU, el Pla de Mi-llora Urbana per a l’ordenació de les finques situades al carrer dels Consellers, núm. 2 i 2b.
9. Informar favorablement i per unanimitat, el Pla Especial Urbanístic per al equipament situat al carrer Nou de la Rambla, núm. 82-88 (Conservatori del Li-ceu).
10. Rebutjar, amb els vots en contra dels conse-llers de l’equip de govern, l’abstenció dels conseconse-llers del PP i el vot favorable dels consellers de CiU, la Proposició presentada per aquest grup, en la que es demana que es garanteixi l’accés a la informació, en les Comissions consultives de govern.
11. Aprovar, amb els vots a favor dels consellers del PSC, l’abstenció dels consellers de ICV-EUiA, i el vot en contra dels consellers d’ERC, la proposició presentada pel Partit Popular demanant una dotació especial de la Guàrdia Urbana per tal de garantir la bona convivència i el descans dels veïns en les zo-nes més conflictives.
CONSELLS MUNICIPALS DE DISTRICTE
Acords
Districte 1. Ciutat Vella
Districte 7. Horta-Guinardó
Acords de la sessió celebrada el dia 12 de juliol de 2005
A. Aprovar l’acta de la sessió del 3 de maig de 2005.
B. PART INFORMATIVA
Donar compte de la resolució de la regidora del
Districte del 6 de juny de 2005, de nomenament del Sr. Manel Espadas i Murillo com a membre de la Co-missió de Govern del Districte en substitució del Sr. Toni Millet i Bastús.
Quedar assabentat de les resolucions incloses en el despatx d’ofici de la sessió.
C. PART DECISÒRIA
Presidència
Constituir, de conformitat amb allò disposat a l’arti-cle 47 de les Normes reguladores del funcionament dels Districtes, aprovades definitivament per acord del Plenari del Consell Municipal del 28 de setembre de 2001, la Comissió de Seguiment de l’Àrea extraor-dinària de Rehabilitació Integral (AERI) del Carmel i entorns, i designació dels seus membres.
Comissió d’Urbanisme i Medi Ambient
Ratificar l’acord adoptat per la Comissió de Govern del Districte en la seva sessió del 7 de juny de 2005, en virtut del qual s’emet en sentit favorable, i en ús de la delegació atorgada pel Consell del Districte el 30 de setembre de 2003, l’informe preceptiu previst a l’article 23.2.f) de la Carta de Barcelona respecte la modificació puntual del PERI del Carmel en l’àmbit de l’Actuació E-1 i concreció del tipus d’equipament i or-denació volumètrica al passatge de Capdevila, núm. 8-14 i carrer de Grífols, núm. 10.
Ratificar l’acord adoptat per la Comissió de Govern del Districte en la seva sessió del 7 de juny de 2005, en virtut del qual s’emet en sentit favorable, i en ús de la delegació atorgada pel Consell del Districte el 30 de setembre de 2003, l’informe preceptiu previst a l’article 23.2.f) de la Carta de Barcelona respecte el Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana per a la modificació de les condicions d’edificació i usos de l’equipament situat al carrer de Feliu i Codina , canto-nada amb el carrer d’Eduard Toda.
Ratificar l’acord adoptat per la Comissió de Govern del Districte en la seva sessió del 7 de juny de 2005, en virtut del qual s’emet en sentit favorable, i en ús de la delegació atorgada pel Consell del Districte el 30
de setembre de 2003, l’informe preceptiu previst a l’article 23.2.f) de la Carta de Barcelona respecte el Pla Especial Urbanístic per a la definició de l’ús i les condicions d’edificació de l’equipament situat al car-rer de l’Arquitecte Moragas núm. 5 i de Jorge Manrique núm. 30.
Ratificar l’acord adoptat per la Comissió de Govern del Districte en la seva sessió del 7 de juny de 2005, en virtut del qual s’emet en sentit favorable, i en ús de la delegació atorgada pel Consell del Districte el 30 de setembre de 2003, l’informe preceptiu previst a l’article 23.2.f) de la Carta de Barcelona respecte el Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana per a l’or-denació d’un casal per a la gent gran al carrer de la Marina cantonada amb el carrer de Taxdirt.
Revisar la senyalització de la carretera del Carmel, l’estudi d’implantació de bandes rugoses o similars i la revisió de la ubicació de les parades d’autobús combinada amb els passos de vianants.
Moció
“El Consell Plenari del Districte d’Horta-Guinardó demana a la Generalitat de Catalunya que estudiï la possibilitat de catalogar la Masia de Can Fargas amb la categoria A com una fórmula de reconeixement del valor patrimonial d’aquest espai i per tal d’ajudar a garantir la seva plena conservació.”
Declaració institucional
“1. Posar a disposició la Sala de Plens del Districte i tots els recursos humans i mitjans tècnics necessa-ris per tal que els ciutadans i ciutadanes del Districte independentment de la seva orientació sexual, pu-guin exercir el seu dret legítim al matrimoni.
COMISSIONS DEL CONSELL
MUNICIPAL
Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social
Acta de la sessió celebrada el dia 7 de juny de 2005 i aprovada el dia 5 de juliol de 2005
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 7 de juny de 2005, s’hi reuneix la Comis-sió de Cultura, Educació i Benestar Social, sota la presidència de l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Ricard Josep Gomà i Carmona, Marina Subirats i Martori, Pere Alcober i Solanas, Pilar Vallugera i Balañà, Xa-vier Florensa i Cantons, Ignasi Fina i Sanglas, Joa-quim Forn i Chiariello, Jaume Ciurana i Llevadot, Teresa M. Fandos i Payà, Ángeles Esteller i Ruedas, M. Caridad Mejías i Sánchez i Xavier Basso i Rovi-ralta, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
També hi són presents la Sra. Carme Turró i Vicens i el Sr. Rafael de Cáceres i Zurita.
Excusen la seva absència les Imes. Sres.: Núria Carrera i Comes i Immaculada Moraleda i Pérez.
S’obre la sessió a les deu hores.
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova.
La Sra. Mejías planteja com a qüestió tècnica, la conveniència que l’Ajuntament es doti d’un sistema de transcripció literal de les intervencions que es fan a les Comissions i al Plenari del Consell Municipal perquè no considera bo estar sotmès a la interpreta-ció del que es diu en algunes Comissions, en les quals, ella mateixa i altres companys, han manifestat no sentir-se representats. Demana que el president de la Comissió, com a portaveu del govern, impulsi aquesta proposta.
El Sr. Mascarell respon que estudiarà la proposta. El Sr. Forn reclama que tal com es va manifestar en una passada Comissió se li faci arribar informació sobre el servei d’atenció domiciliària; demana major diligència en fer efectiu el que s’acorda en les Comis-sions ja que en aquest cas han passat més de dos mesos.
El Sr. Gomà respon que una part de la informació ha estat tramesa i la resta se li farà arribar amb la màxima diligència.
II) Part Informativa
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comunica la resolució se-güent:
1. Sector de Serveis Personals
De la gerent municipal, de data 12 de maig de 2005, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de gestió del centre residencial masia Can Planas, per als exercicis 2005-2006, i per un import d’1.268.115,66 euros.
b) Mesures de govern c) Informes
A la Comissió:
1. Nou Consell Escolar Municipal de Barcelona. La Sra. Subirats explica que d’acord amb la Carta Municipal i com a conseqüència de la constitució del Consorci d’Educació calia canviar algunes de les ca-racterístiques del Consell Escolar Municipal de Bar-celona. Les diferències respecte a l’anterior Consell afecten les competències, la representació i la com-posició.
les dues administracions, i pel que fa a la resta de membres del Consell es mantenen les característi-ques de l’anterior. El procés electiu ja s’ha fet i el pro-per dia 13 es constituirà el Consell que tindrà les fun-cions que ja li corresponia com a Consell municipal, a més, com a Consell territorial serà membre del Con-sell escolar de Catalunya i, atès que els Estatuts del Consorci així ho contemplen, es podrà pronunciar so-bre les matèries que el Consorci demani.
El Sr. Ciurana es congratula per la nova composi-ció del Consell. Vol fer una observacomposi-ció respecte al seu funcionament perquè si es repassen els temes en els quals el Consell ha de ser consultat s’observa que la teoria va per un costat i la pràctica per l’altre. Es pregunta, per exemple, si el Consell ha estat infor-mat prèviament del canvi de sistema de les escoles bressol o els successius convenis signats amb el De-partament d’Ensenyament respecte a la construcció d’escoles bressol, pensa que no, tot i que la normati-va estableix que ha de ser consultat lamenta que el Consell només sigui informat a posteriori.
La Sra. Mejías no vol fer cap comentari respecte a l’adaptació normativa perquè considera que és un procés lògic. Pel que fa a les competències del Con-sell, es parla que és un òrgan de participació i de con-sulta que, a partir d’ara, incorporarà competències d’àmbit territorial i tindrà representació en el consell Escolar de Catalunya, en aquest sentit, troba a faltar que quan es prenen determinades decisions no es consulti, però en l’informe es diu clarament que és un òrgan de participació i consulta de la Comunitat edu-cativa de Barcelona en la programació general de l’ensenyament no universitari. Pensa que la nova composició el converteix en un òrgan excessivament gran i sobredimensionat fet que limita la seva operativitat. Considera que els alumnes de formació professional ja tenen la seva representació a traves del Consell escolar de la Formació professional i en-tén que la seva incorporació en aquest Consell no té sentit. Insisteix que és un òrgan poc operatiu i sobre-dimensionat. També vol comentar l’afirmació que es fa en la documentació repartida respecte al Consell Escolar municipal quan s’afirma que la implicació cada vegada més gran dels agents educatius socials i culturals en l’ensenyament fan imprescindible la pre-sència d’entitats i de les Universitats en un òrgan de consulta. El seu Grup considera que hi ha entitats que són sobreres i que les Universitats tampoc hauri-en d’estar incorporades a aquest Consell, però la rea-litat és que la implicació a què es fa referència en l’in-forme no és real ja que l’índex de participació en l’elecció de representants entre el 20% i el 30 % és molt baixa.
La Sra. Subirats no coincideix amb la valoració feta del funcionament del Consell Escolar Municipal. Els Consells escolars efectivament són òrgans de partici-pació que poden tenir certes dificultats de funciona-ment perquè requereixen una implicació voluntària de les persones i les famílies i una feina a afegir. El grau de participació en el funcionament del Consell Esco-lar de Barcelona és molt alt i pel que fa a la seva am-plitud, puntualitza que funciona mitjançant Comissi-ons de treball amb participació elevada i amb gran responsabilitat per part dels seus membres, li sembla injust el judici expressat perquè el Consell pot ser po-sat com a exemple de bon funcionament. Pel que fa a l’amplitud no s’ha acceptat que tingués una
composi-ció semblant a la de la resta de Consells territorials que representen no una ciutat sinó zones més àmpli-es del territori, en el cas de Barcelona ja l’antic Con-sell escolar tenia una presència important d’entitats culturals que han tingut un pes extraordinari en la pe-dagogia del país i de l’evolució educativa, les univer-sitats, els col·legis professionals i altres organismes que tenen la seu a Barcelona i era important que participessin en el Consell. Pensa que té sentit la composició actual, que la forma d’organitzar-se és en Comissions i que el funcionament és modèlic. Pun-tualitza que en el Consell s’ha informat no solament del funcionament de les escoles bressol, sinó de to-tes les decisions importants.
El Sr. Ciurana insisteix que si la Sra. Subirats re-passa les actes del Consell Escolar Municipal com-provi en quin moment ha estat consultat, per exem-ple, sobre el tema del catering de les escoles bressol, el canvi de model d’aquestes escoles, sobre el con-tingut dels convenis signats amb el Departament d’Ensenyament en relació a les escoles bressol, amb els treballs preliminars sobre el mapa escolar, li de-mana que expliqui en quina sessió del Consell Muni-cipal consta en acta que s’hagin tractat aquests te-mes com a consulta prèvia, si la regidora li assenyala l’acta en què consti, ell no té cap inconvenient a ad-metre que s’ha equivocat.
La Sra. Mejías, manifesta que, atès que els regi-dors de l’oposició no participen en les Comissions del Consell Escolar, no saben el que s’hi debat, però res-pecte la composició del Consell insisteix en què està sobredimensionat i creu que la Sra. Subirats, tot i no dir-ho en públic, en privat deu compartir aquest punt de vista. Entén que en una administració educativa com la municipal que té unes competències de gestió directes sobre centres de primària i de secundària no té sentit la presència de representants universitaris i menys la de representants del Foment del Treball, de PIMEC-SEFES o d’altres organitzacions que res te-nen a veure amb el món educatiu i, en canvi, no hi estan representades altres organitzacions interessa-des a participar.
La Sra. Subirats respon que la Sra. Mejías ha ex-pressat la seva opinió i que el PP no és favorable als Consells Escolars, i que en el moment que va poder va intentar minimitzar la seva importància. El que s’ha volgut és que tinguin una representació àmplia i pun-tualitza que en el Consell escolar estatal, per exem-ple, també hi participen els representants de les Pa-tronals.
La Sra. Mejías no pot acceptar que es digui que el seu partit no és favorable als Consells escolars, el que ells van fer va ser donar un altre format i organit-zació a aquests Consells.
La Sra. Subirats insisteix que els van minimitzar. Es dóna per tractat.
2. Programa municipal per a les famílies 2002-2004. Balanç d’actuació.
balanç mostra l’evolució del conjunt de serveis perso-nals de l’Ajuntament que tenen una clara dimensió fa-miliar. S’ha intentat fer una lectura on el conjunt dels serveis personals de dimensió familiar estigui present en el text, però defugint una interpretació extensiva. La informació s’organitza en base a les quatre línies estratègiques del Pla: la primera, relativa al coneixe-ment i reconeixeconeixe-ment de la diversitat de famílies, des-taca la tasca continuada d’elaboració de recerques per part de l’Institut Infància i Món Urbà i pel que fa al reconeixement de la diversitat de famílies les dades del Registre municipal d’Unions civils amb un incre-ment sostingut de sol·licituds i un augincre-ment considera-ble del percentatge de parelles homosexuals i de sol-licitants provinents de la immigració. Fa menció a la tasca del grup de treball de Famílies en el marc del Consell Municipal de Benestar Social que al llarg d’aquest curs estudia de manera monogràfica el tema de la diversitat de famílies i finalment el servei de me-diació intercultural que ha esdevingut una eina molt rellevant per al reconeixement i el suport a les famíli-es nouvingudfamíli-es amb diversitat d’orígens ètnics i cul-turals ateses a la xarxa d’atenció social primària amb 975 intervencions al llarg de l’any 2004. De la segona línia estratègica que té a veure amb l’autonomia i la integració a l’entorn de totes les famílies de Barcelo-na, destaca com a primer objectiu el suport a l’eman-cipació i a la creació de nous nuclis familiars en les dues dimensions principals d’habitatge i ocupació, pel que fa a l’habitatge l’increment de l’oferta d’habitatge de lloguer en el programa del 10hj amb 1.800 habitat-ges disponibles i pel que fa a l’ocupació el desenvolu-pament del Pla Jove Formació Ocupació i tot el con-junt de dispositius d’inserció laboral de joves amb discapacitat. En aquesta mateixa línia estratègica, posa de relleu el suport a les famílies “cuidadores” amb l’increment de les estades de respir que han passat de 162 a 309 entre el 2002 i el 2004, o bé els serveis municipals que complementen les tasques fa-miliars de “cuidadors” com per exemple la creació de 70 places municipals directes de Centre de dia o el suport a les entitats de famílies “cuidadores” desta-cant el conjunt de subvencions i de convenis amb en-titats de familiars amb malalties neurodegeneratives que suporten una forta càrrega social. Un altre objec-tiu en la mateixa línia és el conjunt de serveis de su-port a situacions de crisi familiar i les accions contra la vulnerabilitat i risc d’exclusió familiar, aquí destaca el nombre de famílies monoparentals en el programa de rendes mínimes d’inserció, on el 30% de les famílies perceptores són monoparentals, i el 10% d’aquestes famílies, a més, estan en el programa de rendes mínimes d’inserció. Destaca, també, l’incre-ment dels contractes de lloguer signats en el marc del Pla de suport per l’accés a l’habitatge que beneficia aquelles famílies que en un moment puntual s’han trobat en un risc de desnonament, dels 97 contractes de l’any 2002 s’ha passat a 205 l’any 2004. Final-ment, en aquesta mateixa línia s’aborden les situaci-ons de violència en els grups familiars tant pel que fa a la violència de gènere, com les situacions de mal-tractament de les persones grans, durant l’any 2003 es va fer l’anàlisi de la situació i al llarg del 2004 es van elaborar les eines de detecció i els protocols d’in-tervenció per fer front a aquestes possibles situacions de maltractament en la gent gran. De la tercera línia estratègica que té a veure amb el suport a les
famíli-es amb lfamíli-es sevfamíli-es tasqufamíli-es de socialització i de crian-ça dels fills i filles, destaca l’ampliació dels recursos educatius de petita infància amb l’increment de la Xarxa d’escoles bressol municipal, amb 1.000 places en el període 2001-2004 i les 1.200 noves ja acorda-des, el conjunt de recursos de suport a les habilitats parentals i els serveis socioeducatius complementaris a la Xarxa escolar, els espais familiars, el programa ja tenim un fill, el conjunt de casals i ludoteques muni-cipals o bé les activitats de vacances, l’any 2004 al voltant de 51.000 infants i més de 30.000 unitats fa-miliars a Barcelona es van incorporar en aquest con-junt de recursos i, finalment, tot el que són els serveis de suport a les famílies més vulnerables i per tant de prevenció i d’atenció a la infància en situació d’alt risc social, aquí destaca l’enfortiment dels equips d’aten-ció a la infància i a l’adolescència i puntualitza que Barcelona és l’única ciutat del país que té la compe-tència delegada de la Direcció General d’Atenció a la infància de la Generalitat, en el període de vigència del programa s’ha passat de 45 a 50 professionals amb 11 equips en el conjunt de la ciutat que durant el 2004 han atès a 3.086 menors. De la quarta línia es-tratègica del programa que fa referència a les estratè-gies de conciliació familiar, destaca aquí, a tall d’exemple, l’aplicació extensiva que s’ha fet a l’Ajun-tament de la Llei de conciliació del personal de les administracions públiques, la incorporació de l’agen-da de la conciliació al Pacte local per a l’ocupació, els Plans d’igualtat a les empreses de la ciutat i finalment la posada en marxa de 6 bancs del temps a 5 Distric-tes de la ciutat. Finalment, explica que el text presen-tat acaba amb una síntesi i l’evolució percentual dels elements que ha anat ressenyant.
aques-tes dades, que no consten en l’informe, però aparei-xen en la web de l’Ajuntament, mostren el poc com-pliment dels objectius marcats. Recorda que el Pla d’equipaments per a la gent gran 2001-2003 és un al-tre pla no acabat que preveia 5 actuacions d’habitat-ges tutelats i que l’any 2006 encara hi ha 3 d’aques-tes actuacions que no són operatives, el programa viure i conviure, al que el regidor s’ha referit com un gran èxit, té unes xifres baixíssimes. Pel que fa als serveis d’atenció a persones amb disminució, puntua-litza que l’any 2002 es van atendre 3.154 persones i el 2003 només 2.828. Quant a la inserció laboral re-corda que el seu grup ha fet diverses preguntes en relació a quantes persones ha contractat el mateix Ajuntament a través de les clàusules socials i no ha obtingut resposta. En relació a la línia estratègica tres pel que fa a donar resposta a les necessitats de les famílies en les seves tasques de criança, les estades de vacances d’infants i adolescents van tenir 49.000 participants l’any 2002 i el 2003 només 40.000; les beques l’any 2002 van ser 3.000 i l’any 2003 només 2.023; les activitats de dinamització infantil van asso-lir l’any 2002 130.000 participants i l’any 2003 només 57.000. Amb aquestes dades no entén com es pot donar resposta a les necessitats de les famílies i in-sisteix que la imatge donada en l’informe no és la real i que es contradiu amb el que va dir la Sra. Carrera quan el va presentar afirmant que el tema de la famí-lia és un capital, no dels projectes conservadors, sinó de l’esquerra i de la socialdemocràcia.
La Sra. Esteller pensa que el programa de família que avui presenta el Sr. Gomà va néixer viciat perquè es va aprovar a sis mesos de les eleccions munici-pals, i es va fer un calaix de sastre amb les matèries referents a la família, es va voler presentar un conjunt de mesures, moltes de caràcter social i assistencial, i no es va apostar per un programa integral de recolza-ment a la família. Considera que cal diferenciar el que és política social del que són polítiques de suport i de recolzament a les famílies per compensar-les en fun-ció de les càrregues que suporten, hi ha hagut un re-coneixement dels diversos tipus d’estructures famili-ars però no s’ha donat una resposta integral de suport a les famílies. Recorda que cada vegada que es presenta un Pla s’incorporen les mateixes mesu-res i insisteix en la necessitat de diferenciar el que són polítiques familiars del que són polítiques socials. Pel que fa a la valoració del Pla, recorda que el 13 de juliol de 2004 van demanar la seva valoració però, com que en el moment de la seva aprovació no es van introduir indicadors, ara hi ha dificultats per ava-luar-lo. El Pla contenia 83 mesures i accions i incor-porava una sèrie d’actuacions que ara no es recullen, només s’avaluen 23 accions i pensa que no s’han complert la resta de mesures no avaluades. Creu que l’informe és incomplet i les explicacions donades no coincideixen del tot amb l’objectiu a assolir. No vol re-petir el que acaba de manifestar el Sr. Forn, però si que vol deixar constància que algunes de les mesu-res que s’avaluen amb un increment del 112%, el 90% o el 50% tenien un punt de partida inicialment molt baix i no s’expliquen disminucions com, per exemple, la del 8,5% dels infants atesos en els Eaia, o el 6,7% del programa de rendes mínimes d’inserció, un 0,1% dels expedients familiars atesos o la dismi-nució d’un 6% d’èxit en el programa la formació i l’ocupació i d’un 8% d’èxit en els programes
d’inser-ció laboral per disminuïts. Hi ha qüestions de les quals no es diu res, com, per exemple, del catàleg de serveis adreçats a les famílies o de les campanyes de difusió de drets de les persones per combatre tota mena de discriminació en l’àmbit familiar. D’altra ban-da, el programa 10hj tenia un objectiu inicial de 1.793 habitatges, però l’any 2004 només 751 habitatges es-taven finalitzats. No es donen dades del programa de creació de microempreses i l’increment dels progra-mes d’assessorament a les famílies han tingut un in-crement menor al de la mitjana. Puntualitza que en relació a l’atenció domiciliària i la teleassistència els compliments estan molt per sota dels objectius esta-blerts i les dades són contradictòries, les estades temporals dels centres respir són molt insuficients per a les necessitats i els assessoraments per famílies en situació de crisi han baixat un 0,1%; respecte l’arran-jament d’habitatges no es diu res, i tampoc respecte els casals de gent gran; pel que fa al programa sobre maltractaments a la gent gran s’ha fet un programa pilot i, en aquest moment, s’hauria d’estar en disposi-ció d’estendre’l. Respecte a les escoles bressol i a to-tes les mesures per conciliar la vida familiar i la labo-ral considera que el que s’ha fet és insuficient.
te-nir competències normativament establertes. D’altra banda, hi ha la valoració d’alguns indicadors amb els que, segurament, estan en desacord perquè alguns, si creixessin, seria preocupant, per exemple el creixe-ment del conjunt de menors atesos en els centres de serveis socials o en els Eaias; aquí el que cal es feli-citar-se per que tenint uns equips d’atenció a la infàn-cia i uns centres de serveis soinfàn-cials progressivament enfortits per tractar aquestes situacions de risc el nombre de menors i famílies ateses té un comporta-ment relativacomporta-ment estable, fet que indica que no hi ha un creixement preocupant d’aquestes situacions d’alt risc a la ciutat i que els casos que hi són tenen els re-cursos necessaris per poder ser atesos. Altres xifres amb les que també està en desacord, és el que han qualificat d’evolució menor del programa viure i con-viure, puntualitza que s’ha passat de 84 a 125 convi-vències entre els anys 2001-2004, cosa que significa un augment d’un 50% d’un programa del qual, que més enllà de la quantitat de les convivències, importa la seva qualitat. Reafirma que, en conjunt, les xifres del programa de famílies presenten una evolució po-sitiva i dóna compliment als objectius marcats, mal-grat que evidentment continua havent problemes so-cials derivats de les situacions de risc que viuen, avui, famílies a la ciutat de Barcelona i, per tant, des de l’Ajuntament hi ha el compromís de seguir afron-tant el repte de generar una bona Xarxa de suports a les famílies de la ciutat.
El Sr. Forn està d’acord que hi ha models diferents de polítiques de família, però la realitat és que l’equip de govern s’ha plantejat uns objectius que, tot i ser poc ambiciosos, no s’han assolit. No hi ha errors d’in-terpretació en el que ha assenyalat referent a l’aten-ció domiciliària. Considera que el regidor, a partir d’ara, pot parlar del nou model integrat, però el que ara s’avalua és un programa que va del 2002 al 2004 i en aquells moments encara no estava en funciona-ment el nou model i per tant és certa la disminució dels serveis prestats, i el mateix succeeix amb els ha-bitatges tutelats. Tot el que ha citat mostra que no hi ha una veritable prioritat en determinades polítiques socials i concretament en les de família. Pensa que els informes d’avaluació han de ser exhaustius i avança que anirà fent preguntes concretes per ser respostes per escrit a fi de conèixer la situació i el grau de compliment de moltes de les accions que no s’han avaluat.
La Sra. Esteller insisteix que el programa va néixer viciat i que el resultat que avui es presenta no dóna compliment al que havia de ser-ne un seguiment. Puntualitza que en l’avaluació d’un pla, si es fa bé, els indicadors s’incorporen al moment d’elaborar el programa i en aquest sentit es queixa que de les 83 mesures només se n’avaluen 23. A més, considera que la informació donada és molt parcial, hi ha po-ques dades de l’any 2003 i, pràcticament, cap del 2004. Entén que les dades no s’interpreten, són les que són i si hi ha una disminució d’atenció sobre un grup com els infants en situació de risc, aquest és un fet objectiu que no admet interpretació. Mes enllà de models, el seu Grup pensa que no s’ha de fer una política només assistencial, sinó que cal una política integral que doni resposta a les famílies.
El Sr. Gomà pensa que les intervencions han estat reiteratives però vol comentar, en relació als infants en situació de risc, que hi ha tot un conjunt de
dispo-sitius d’atenció a la infància que va més enllà dels Eaias i que tenen a veure amb el funcionament dels centres oberts, amb el programa de menors no acom-panyats, etc., que no s’han incorporat en el balanç del Pla de famílies precisament per ser molt escrupo-losos en parlar de polítiques de família i no voler situ-ar en aquest àmbit el conjunt dels serveis personals de l’Ajuntament.
Es dóna per tractat.
III) Propostes a dictaminar
a) Ratificacions b) Propostes d’acord
IV) Part decisòria
a) Propostes d’acord
3. Aprovar inicialment el Projecte d’obres de refor-ma de l’edifici del Mercat del Born per al Centre Cul-tural del Born. Sotmetre’l a informació pública per un termini de trenta dies, i tenir-lo per aprovat definitiva-ment en cas que no s’hi formulin al·legacions.
El Sr. Mascarell explica que hi ha hagut, els darrers mesos, un procés de treball amb dues línies d’actua-ció: d’una banda, conservar el patrimoni (restes ar-queològiques i edifici) i donar ús en el conjunt de l’equipament amb funcions de suport museogràfic a les restes arqueològiques i al mateix edifici i incorpo-rar usos que lliguin amb la dinàmica de l’entorn i el barri. La Comissió de Govern ha estat informada del procés i ha estat comunicat a tots els partits polítics municipals i presentat a la Comissió de qualitat a dife-rents associacions de veïns i col·lectius d’historiadors arqueòlegs, arquitectes i a tots aquells col·lectius que en el moment de la substitució de la Biblioteca per aquest nou Centre van opinar. Avui es presenta a aprovació inicial el Projecte d’obres i ha demanat al Sr. Cáceres que en faci una breu presentació.
s’intenta es aprofitar el missatge de la troballa, tenint en compte el subsòl i el mateix mercat. Com a centre cultural, tindrà projecció de futur i en les naus laterals s’incorporaran uns altells que funcionaran amb una certa autonomia del llegat històric, i on està previst un equipament per a exposicions i també d’activitats no programades atentes a les iniciatives de la població i també una llibreria oberta al barri. Les 4 sales dels al-tells són flexibles i la gestió del mateix Born podrà va-riar d’acord amb les necessitats. Respecte a l’arqui-tectura, el Born ha marcat que no es pot trepitjar el terra ni es poden tocar les parets o el sostre i, amb aquestes limitacions no s’ha volgut fer l’arquitectura perquè ja està feta. A continuació, mostrant transpa-rències de les diferents seccions, explica breument el projecte on la nau central no es modifica, les ruïnes seran visibles i s’aprofiten els fonaments dels pilars per crear un pòrtic que permet construir els altells i penjar el que seria la planta 0, sense necessitat de recolzar-la sobre les ruïnes. A l’edifici del costat s’hi col·loquen tots els serveis de tecnologia que l’edifici necessita.
El Sr. Ciurana pensa que aquest ha estat un pro-cés massa llarg i considera que arriba tard perquè des que es prengué la decisió de no fer-hi la Bibliote-ca ja han passat una colla d’anys. El que es presenta a la Comissió és el projecte inicial d’obres de refor-ma, però entén que també caldria aportar el projecte museogràfic del Born perquè entén que són dues co-ses diferents i el que ara s’aprova és el projecte físic d’obres, i no el projecte sobre els continguts museís-tics que pensa que tindrà la seva tramitació indepen-dent i que es presentarà també a aquesta Comissió. Troba a faltar en l’expedient l’informe dels Serveis de Patrimoni de l’àrea d’Urbanisme i dels responsables del catàleg que manifestin que aquesta intervenció és compatible amb la preservació. Manifesta l’acord bà-sic del seu Grup amb el projecte arquitectònic, però vol tenir ocasió d’opinar sobre el projecte museogrà-fic, tot i que en principi, el plantejament els sembla correcte tenen el dubte que no hi hagi una excessiva diversificació. Vol remarcar que tot i que aquest és un procés llarg, s’ha fet sense concurs públic per quanti-es importants, tant l’adjudicació del projecte museo-gràfic com la del projecte arquitectònic, se sorprèn que representants de les forces polítiques de l’equip de govern en el Parlament de Catalunya, en la recent Comissió del Carmel donin lliçons de com s’ha de contractar. Avança el suport del seu Grup al projecte d’obres de reforma en el benentès que no donen su-port al projecte museogràfic.
La Sra. Esteller manifesta que el procés ha estat llarg i costós, pensa que el projecte d’obres és com-plex i ha de tenir en compte molts factors. Troba a fal-tar en l’expedient l’informe del Patrimoni. Sobre el contingut museístic, entén que es presentarà un pro-jecte perquè entenen que en el Born cal tenir clar el que és la història de la ciutat amb un enllaç cap al fu-tur, però els preocupen els continguts i volen saber-ne el disseny definitiu. Avança l’abstenció del seu grup a la proposta i es reserven la possibilitat de pre-sentar al·legacions en el període d’informació pública. El Sr. Mascarell, més enllà de les valoracions sub-jectives, expressa que el cert és que hi ha un projecte davant el que ningú manifesta contrarietat sinó dispo-sició. Des del punt de vista del Patrimoni, fa notar que ha passat per la Comissió de patrimoni de la
Genera-litat, perquè és un bé declarat d’interès patrimonial per part del Govern i l’informe que s’incorporarà a l’expedient sap que és positiu. Insisteix en què, tal com s’ha exposat el projecte, és molt curós amb el patrimoni.
El procés d’adjudicació és absolutament legal i no s’ha fet per concurs perquè va semblar que el conei-xement que els arquitectes tenien de l’edifici atesa la feina que havien fet en el projecte anterior era la mi-llor garantia de temps i de qualitat i, per aquest motiu, es van considerar les persones adients per fer, ate-ses les característiques del projecte, el que avui se’ls encomana. Pel que fa als continguts museístics, hi haurà ocasió de seguir-los comentant perquè així s’ha fet fins ara i el que es vol és un projecte en què tothom s’hi pugui sentir còmode.
El Sr. Ciurana vol deixar constància que el regidor ha justificat el no concurs per qüestió d’estalvi de temps i per l’especial coneixement que atribuïa als ar-quitectes. Agrairia que trametés aquests criteris als representants del seu partit que actuen en altres àm-bits. Més enllà de les bones paraules demana que per al projecte museogràfic, tal com es va acordar en una sessió anterior d’aquesta Comissió, els cinc grups municipals participin en la seva elaboració.
La Sra. Esteller insisteix que el seu grup vol contri-buir a conformar els continguts i en aquest sentit vo-len participar en el seu disseny.
El Sr. Mascarell dóna per aprovat inicialment el Projecte i pensa que les obres es podran fer a un bon ritme. Creu que compartiran el projecte museístic però no participaran en la seva redacció perquè els qui treballaran són els especialistes contractats per redactar-lo.
El Sr. Mascarell expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP. S’aprova.
b) Proposicions
Del Grup Municipal CIU:
4. Convocar en el termini màxim d’un mes la co-missió política que aborda el fenomen de la prostitu-ció amb la participaprostitu-ció de tots els Grups municipals.
La Sra. Mejías avança el suport del seu grup a la proposició i creu necessari tenir un balanç del que s’està fent des de l’Ajuntament, i els interessa que la Comissió no sigui només política, sinó que tingui un caire mixt per poder contactar i escoltar les organitza-cions socials que des de la seva iniciativa pròpia tre-ballen en aquesta qüestió. Insisteix en què el tracta-ment del fenomen s’ha de fer des d’un vessant transversal.
El Sr. Mascarell considera que la preocupació i la seriositat del problema és compartit per tots els Grups i manifesta que durant tots aquests mesos, l’Ajuntament ha treballat en aquest assumpte. Accep-ta la proposició i manifesAccep-ta que es convocarà la Co-missió.
El Sr. Mascarell expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Mejías expressa el vot favorable del PP. S’aprova.
Del Grup Municipal PP:
5. 1. Reivindicar la literatura plural de Catalunya, escrita en català i en castellà, com element enriqui-dors, defugint d’actituds excloents. 2. Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya per tal que en l’edició de l’any 2007 de la Fira del Llibre de Frankfurt es ga-ranteixi una mostra de la nostra cultura i literatura plu-ral.
La Sra. Esteller formula la proposició i considera que és important fer-ho des de Barcelona, que té una llarga tradició històrica com a capital editorial tant en llengua catalana com en llengua castellana. Recorda que la indústria editorial a Barcelona és la primera in-dústria cultural de la ciutat que es manté com la gran capital de les llengües catalana i castellana i pensa que és important fer-ho l’any 2005, que és l’any del llibre i la lectura que té com un dels seus objectius bàsics la consolidació de Barcelona com a una capi-tal internacional del llibre. Creu que cal destacar la importància dels llibres que s’escriuen i editen a Catalunya independentment de la llengua en què es faci, perquè evidentment es comparteixen dues llen-gües oficials i pensa que la realitat actual és que les dues conviuen en plena llibertat i són utilitzades indis-tintament sense cap tipus de problema. Quan es par-la de cultura i de literatura catapar-lana es manifesta una certa ambigüitat conceptual perquè en funció del cri-teri que s’utilitzi poden integrar-se o no les dues llen-gües. Creu que el que cal és no excloure en la Fira del Llibre de Frankfurt la possibilitat que hi hagin es-criptors reconeguts que també escriuen en llengua castellana a Catalunya i que això es vegi com un exemple de normalitat i coexistència.
El Sr. Ciurana considera que la regidora fa unes ar-gumentacions fantàstiques perquè basant-se en el seu esquema resulta que quan Robert Graves escri-via “Jo Claudi” des de Mallorca feia literatura catala-na, o que Miguel Hernández, poeta alacantí d’expres-sió castellana, forma part també de la literatura catalana, o que un escriptor de Perpinyà que escrigui en francès també en forma part. Els arguments cal que siguin sòlids i solvents i no oportunistes. Puntua-litza que Frankfurt és una fira d’editors i, per tant, nin-gú priva les editorials de portar els escriptors que vul-guin, tant si escriuen en català, aranès, castellà, francès o anglès. El que es discuteix és la represen-tació institucional de l’estand que probablement tindrà
el govern de Catalunya i és evident que si es convida a Catalunya el lògic és que es convidin els autors de literatura catalana que, d’altra banda, són els que malauradament necessiten més capacitat de projec-ció internacional. Li sobta que el govern de la Gene-ralitat, que es diu catalanista, no hagi tingut clar aquest fet des del principi. No entén com la regidora pot parlar d’actituds excloents quan des de l’Institut Cervantes s’ha menystingut constantment la literatura catalana en la seva projecció exterior o quan des de la “Biblioteca Nacional” encara segueixen separant el català del valencià, i quan des del país valencià el Partit Popular ha tingut actituds de secessionisme lin-güístic constants i brutals. Una anàlisi tranquil·la de la realitat ve a dir que la literatura castellana, s’escrigui des d’on s’escrigui, té els seus camins de promoció i que si cal fonamentar alguna cosa és precisament la literatura catalana. Finalitza dient que, fa poc, un es-criptor d’aquests que la regidora diu que representen la literatura catalana (una persona que escriu en cas-tellà des de Barcelona i que fins i tot l’Ajuntament de la ciutat li ha dedicat una biblioteca) va fer unes de-claracions en què deia que anar a Frankfurt amb es-criptors catalans li produïa urticària. Pensa que cal-dria mirar de quin costat estan les actituds excloents. Espera que aquesta proposició motivi la presentació d’una mesura de govern en el proper Plenari del Con-sell Municipal en que l’Ajuntament demani explícita-ment al Govern de la Generalitat que en l’estand insti-tucional els autors a promocionar siguin aquells que escriuen en català.
El Sr. Mascarell vol sortir del combat de les exclusi-ons i recorda que l’equip de govern al llarg d’aquest any en el si de l’any del Llibre ja ha posat de relleu com es reivindiquen totes les literatures i totes les maneres d’expressar-se, i pensa que cal continuar amb aquest tipus de lògica. Insisteix que hi ha una resolució del Parlament de Catalunya, que és a la que cal remetre’s, i així ho fan els partits de l’equip de govern municipal. La resolució marca el context del que ha d’acabar succeint a Frankfurt i recorda que és la Conselleria de Cultura juntament amb els editors els que han de tancar un acord per determinar de qui-na manera són presents la literatura i els autors cata-lans i la conveniència de presentar d’una manera cor-recta altra literatura que es pugui fer a Catalunya. Pensa que el que cal es donar suport explícit a la re-solució del Parlament i per tant l’equip de govern no donarà suport a la proposició aquí presentada.
La Sra. Esteller puntualitza, òbviament, que es re-feria a l’estand institucional que serà present a la Fira, però que parlava dels escriptors que treballen a Catalunya, que són catalans i escriuen en castellà, i no admet les comparacions que ha fet el Sr. Ciurana que són totalment desorbitades. Recorda al regidor que el govern del Partit Popular va impulsar l’Institut Ramon Llull amb voluntat integradora. Diu que Catalunya és Espanya i els escriptors es poden ex-pressar en català i en castellà. Insisteix que cal conci-liar i sumar i, per aquest motiu, ha presentat la propo-sició.
c) Mocions
V) Part de control
a) Precs
Del Grup Municipal PP:
6. Es realitzi, en el marc d’aquesta Comissió, una valoració del funcionament i dels resultats del Proto-col d’actuació entorn dels centres esProto-colars, que s’ha posat en marxa en el darrer quadrimestre d’aquest curs escolar, així com dels mecanismes necessaris que s’haurien d’implementar per tal de reforçar el seu funcionament en l’inici del proper curs.
La Sra. Mejías formula el prec perquè, lamentable-ment, aquests dies tots els mitjans de comunicació s’han fet ressò de situacions i actituds de violència ju-venil que s’han produït al voltant d’escoles o en grans concentracions de joves fora del municipi de Barcelo-na, però en zones no alienes a la ciutat. Alguns ex-perts han considerat que aquests fenòmens són d’im-portació, però signifiquen una greu amenaça per a la convivència, el civisme i la seguretat.
Atès que els fets han generat gran alarma social entre la comunitat educativa i preocupen les adminis-tracions que tenen competències per prevenir aquest tipus de situacions de violència, demana un balanç de les actuacions dutes a terme. Recorda que el seu grup ja va preguntar en aquesta Comissió quines eren les mesures impulsades per tal de prevenir que aquests fenòmens arrelessin en la nostra ciutat i evi-tar la creació de les bandes juvenils que en molts casos fan una apropiació excloent de l’espai públic mitjançant coacció, destrosses en mobiliari urbà i enfrontaments.
La Sra. Subirats respon que, efectivament, ja fa un cert temps que es van detectar aquests problemes, que la conflictivitat i violència que es produeix, sobre-tot en els àmbits dels instituts, no és un fenomen to-talment nou. És cert que a Barcelona hi ha un feno-men de violència juvenil que es manifesta també en els instituts, i que han posat de relleu, motiu pel que s’ha començat a treballar aquests aspectes. Les me-sures són diverses, d’una banda, les preventives que es treballen amb les mateixes escoles i, en aquest sentit, s’ofereix per al proper curs un seminari de 8 sessions que es farà d’octubre a maig dirigit a les es-coles (equips directius, tutors, etc.) i que té com a ob-jectiu reflexionar sobre l’anàlisi de les propostes de canvi per abordar amb les situacions de violència. També es prepara una trobada amb un professor nord-americà que parlarà sobre temes d’autoritat i la seves diferents manifestacions en els centres educa-tius de diversos països. Els plans d’entorn escolar que s’han iniciat en tres barris i que a partir del mes de setembre, es generalitzaran amb la idea de posar en contacte la guàrdia urbana, el districte i el profes-sorat, etc., per prevenir la violència i analitzar les carències que els joves puguin tenir. Pel que fa a la intervenció a partir del moment que s’ha produït un fet de caràcter violent s’ha posat en marxa un circuit del que ja se’n tenen els primers resultats. Respecte als Instituts i escoles, hi ha hagut 38 demandes d’in-tervenció en 35 centres dels quals només 3 de primà-ria, dades que donen a entendre que són més fets puntuals que situacions repetides i enquistades, els
motius de les demandes són principalment baralles (16 casos), demandes de vigilància (7 casos), agres-sions (5 casos), consum de tòxics (3 casos), vanda-lisme (1 cas), robatori (1 cas) i amenaces (1 cas). Considera esperançador que la situació no es doni sempre en els mateixos centres i no és, per tant, una situació enquistada i constant. La valoració que fan les escoles sobre aquestes intervencions es molt sa-tisfactòria, tant de les intervencions de la guàrdia ur-bana com de la col·laboració que es dóna des de l’IMEB i els Districtes.
La Sra. Mejías considera que, des del punt de vista de la detecció de la problemàtica, el més important és el circuit del protocol d’actuació. Insisteix en la necsitat que es detectin els fenòmens d’absentisme es-colar perquè pensa que pot ser un element determi-nant alhora de detectar on es poden produir els problemes i tot i que la regidora ha qualificat la dis-persió de favorable no sap si compartir la seva opinió perquè la dispersió també pot induir a pensar que el fenomen es comença a generalitzar i podria ser millor tenir-lo en un determinat sector on fos més fàcil inci-dir de forma inci-directa en la seva eradicació.
La Sra. Subirats no comparteix l’opinió de la regi-dora i creu que el que és detecta es que hi ha fenò-mens puntuals de violència i que el fet passa en di-versos Instituts de naturalesa diferent respecte a la composició social de la població. Insisteix que si fos un fenomen enquistat en determinats Instituts no se-ria bo per a ningú, ja que passats certs graus de vio-lència és molt difícil recuperar la normalitat.
Es dóna per tractat.
7. Que des de l’Ajuntament de Barcelona s’esmer-cin els recursos i esforços necessaris per a que la Federació Espanyola de Dany Cerebral porti a terme aquest programa de suport a nens amb dany cere-bral, de forma permanent, a la ciutat de Barcelona.
La Sra. Esteller explica que la Federació Espanyo-la de Dany Cerebral posarà en marxa el programa de suport a nens amb dany cerebral per un període de 18 mesos i tenint en compte l’efectivitat dels progra-mes i la conveniència que mantinguin una certa conti-nuïtat formula el prec.
El Sr. Gomà comenta que des de l’Institut Munici-pal de Persones amb Discapacitat s’ha tingut conei-xement de l’existència d’aquest programa de suport educatiu a nens de 4 a 17 anys amb lesions de dany cerebral i que en el cas de la ciutat de Barcelona l’en-titat promotora i gestora del programa és l’Associació catalana de traumàtics cranioencefàlics i dany cere-bral que està fent la presentació del programa a tots els centres sanitaris infantils de la ciutat, s’està espe-rant la resposta dels Centres Sanitaris per dimensio-nar la població atesa. Des de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat es farà el seguiment del programa i es determinaran les vies concretes de su-port al programa. Puntualitza que des de l’Ajuntament i des de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat hi ha una relació consolidada amb l’As-sociació catalana de traumàtics cranioencefàlics i dany cerebral a la qual es dóna suport des de l’any 2002.
La Sra. Esteller espera que, si l’avaluació del progra-ma és bona, s’arbitraran les mesures perquè pugui te-nir continuïtat evitant interrupcions que poden significar un retrocés considerable per als nens tractats.
b) Preguntes
Del Grup Municipal CIU:
8. ¿En quina fase es troba el Pla de finançament per assolir l’objectiu d’una taxa de cobertura l’any 2007 del 4% en el servei d’atenció domiciliària? ¿Qui-na quantitat total es necessitaria i qui¿Qui-na hauria de ser l’aportació de cadascuna de les Administracions?
El Sr. Forn formula la pregunta perquè el PAM 2003-2007 marcava arribar a una taxa de cobertura del 4% en el servei d’atenció domiciliària i començar a treballar amb un pla de finançament per assolir aquesta taxa de cobertura.
El Sr. Gomà respon que el pla de finançament i d’extensió de la cobertura de l’atenció domiciliària es troba en ple procés de desplegament d’acord amb els objectius establerts. El pressupost del contracte de ciutat de l’atenció domiciliària de l’any 2003 va ser de 8.270.000 euros, el pressupost de l’any 2004 va ser de 9.300.000 euros i, el pressupost de l’any 2005, va ser d’11.500.000 euros amb un creixement acumulat durant aquests anys del 38,8%. A aquestes quantitats cal afegir el conjunt de serveis complementaris que està en procés d’integració al contracte de ciutat, i el conjunt de serveis d’atenció domiciliària prestats per conveni, fonamentalment amb Càritas, Creu Roja i la Fundació Amics de la Gent Gran. Les taxes de cober-tura dels darrers dos anys es disgreguen en tres ti-pus: les persones ateses directament en el servei d’ajut familiar, les ateses en els serveis municipals complementaris (neteges, arranjaments, bugaderies, àpats) i les ateses en els serveis en conveni. L’any 2003 es van atendre 5.121, 999 i 918 persones res-pectivament i l’any 2004: 5.473, 1.383 i 845 persones respectivament. Hi ha una reducció de la xifra de per-sones ateses mitjançat el conveni de Càritas perquè cobreix l’atenció domiciliària dels pensionistes per-ceptors del Fons d’Assistència social que són perso-nes d’edat molt avançada que es va reduint. Aplicant l’increment de pressupost de l’any 2005 creu que es podrà tancar el 2005 amb unes 7.800 persones ate-ses en els serveis pròpiament municipals i 900 més ateses en els serveis amb conveni. L’objectiu munici-pal és mantenir el ritme d’increment i poder-se situar
l’any 2006 en 11.000 persones ateses i en el 2007 en 13.000 que representaria el 4% a què es refereix el PAM. Pel que fa a les pautes de finançament i des que l’Ajuntament va rebre les transferències de l’aten-ció domiciliària ha fet un esforç molt important de fi-nançament i la novetat en positiu és que hi ha una taula de negociació oberta amb el Departament de Benestar i Família perquè el Conveni marc de l’any 2005 i els propers puguin concretar una xifra d’apor-tació finalista del Departament per finançar l’atenció domiciliària que es fa a la ciutat i això significaria un increment important de l’aportació de la Generalitat al finançament d’aquesta competència municipal.
El Sr. Forn pregunta sobre la notícia apareguda el 31 de maig passat on es deia que la Generalitat apor-taria 948.000 euros per crear un programa d’ajut a les persones amb dependència, que significaria la posa-da en marxa de 14 projectes en tot el territori, que considera una aportació totalment insuficient i com s’integrarà el model amb l’Agència Catalana de la De-pendència.
El Sr. Gomà respon que el que esmenta el regidor és una via complementària d’increment de l’aportació de la Generalitat amb la creació de l’Agència Catala-na de la Dependència que té com a primers projectes pilot els 14 que ha mencionat, dels quals 3 es desen-voluparan a la ciutat de Barcelona.
Es dóna per tractada.
9. ¿Quin ha estat el cost per a l’Ajuntament de Bar-celona dels materials, serveis, inclosos recursos hu-mans, mobilitzats en la preparació, execució i actua-cions posteriors, del Carnaval Movistar esdevingut el passat 28 de maig?
El Sr. Ciurana formula la pregunta.
El Sr. Mascarell respon que la neteja, Guàrdia Ur-bana, Creu Roja, muntatge i desmuntatge de la mar-quesina ha tingut per a l’Ajuntament un cost zero.
Es dóna per tractada.
c) Declaracions de Grup
