Memòria 1991-1994

184  Descargar (0)

Texto completo

(1)
(2)
(3)

1 9 9 1. 1 9 9 4

AMBIT D'URBANISME

(4)

Correcci6 de textos: Mariola Rosado Recull de documentaci6: Rosa M". Codina, Silvia Calavera, Jaume Barnada, Montse Trepat, Montse Amill,Manuel Franco, Marta Diez Fotografies i plbnols:

Josep Gri,

Arxius d'Urbanisme, Projectes i Obres, Manteniment i Sorveis,

Campanya per a In millora del Paisatge Urb6, Cabinet d'Estudis LJrbanistics,

Institut Municipal do Pares i Jardins Disseny i realitzaci6 gr6fica: Albert Majoral

Maquetaci6:

Ruth Arnat, Monica Riu Producci6 t6cnica: Anna Mateu

Reproducci6 fotomecanica Digital Film, S.L.

Impressi6 Irnpremta Municipal Dip6sit Legal D. L, B-18.101195

(5)

AMBIT

D'URBANISME

I

MEDI

AMBIENT

1

9

9

1-

1

9

9

4

Ajuntament 4&ftmeMa

(6)

Presentacio

Projectes i Obres

Introduccio

9

Introducc i o

62

Organigrama de I'Ambit

11

Organ igra ma

63

Transformacio de Ia Ciut at 1991 -19 95

64

Programes de Medi Ambient

Realitzacions 1991-1995

65

Introduccio

14

Llistats d'Obres en Espais Urbans

per D istricte s

76

Actuacions

15

Llistat d'Ob res d'Edific acio

86

Llista t d'Ob res de Patri mo ni Artistic

88

Urbanisme

Llistat d'Obr es e n Aparc am ents

90

Llista t d'Obr es d 'Urbani tzac io

Introduccio

20

d'Iniciativa Privada

91

Organigrama

21

Planejament Urbanistic

22

Informacib Urbanistica

35

La Gestib Urbanistica Municipal

40

Direccib d'Edificacio i Patrimoni

(7)

U nitat d'Aigue s i S anejament

100

Programa

136

Neteja Ur bana

104

Centre Ges tor de Viali tat

108

Institut Municipal de Pares i Jardins

Unitat Operativa

de Control d'Operacions

111

Introducci o

162

Organigrama

_

163

er a la Millora

a

an

Cam

p

y

p

Realitzacions i Actu aci ons 19 91 -1993

164

del Paisatge Urba

Objectius i Realitzacions 1994

166

Introdu ccio

114

O rga nigrama

115

Annex

Da des Generals

11 6

Relac16 del personal de ('Ambit

173

(8)
(9)

La nostra voluntat durant aquest mandat ha estat

aconseguir una ciutat mes equilibrada i cohesionada,

amb uns serveis millors i mes ben distribuits, que

repercuteixin en una millora en I'atencio i informacio

als ciutadans.

Dins d'aquest periode es poden diferenciar ben

clarament dos moments. El que va representar

la consecucio dels Jocs Olimpics i la transformacio

urbanistica de la nostra ciutat i un altre que comenga amb el mantenimet de

les grans infrastructures i la continuacio de les obres que genera una

gran ciutat

que no ha deixat de tenir ambicio i projectes.

Barcelona s'ha transformat molt en els darrers anys. S'han recuperat espais

publics urbans (places, pares, passeigs, jardins), equipaments esportius,

culturals i de tot ordre, s'han impulsat els plans de reforma interior d'alguns

barris, s'esta duent a terme I'extraordinaria rehabilitacib de la Ciutat Vella,

s'ha organitzat amb exit la campanya de millora de faganes.

Tot aixo ho trobarem reflectit en la memoria de ('Ambit. Pero el mes

important

es que encara hi ha mes coses a fer. I molta il.lusio per fer-les.

(10)

. ,^

Imo; .^: ^ ^ ' {{ . tit' ^ ^..,„

.^.

^'.b7.C.

'J..• . M , (.%, ::r.

(11)

L'Arnbit d' Urbanisme i Medi Ambient va neixer corn a con-sequencia dels Decrets de I'Alcaldia de 24 de juliol i 23 de setembre de 1987 que van establir les linies basiques de l'organitzaci6 de I'Adminstracio Municipal Executiva.

Cada ambit, dirigit per un Conseller-Regidor, es configura corn un organ de direccio politica de les arees que s'hi inte-gren i constitueix, aixi mateix, el nivell de coordinaci6 i pro-gramaci6 de les actuations de les Arees. Sota la direccio politica del Regidor de ('Ambit i dels Regidors Adjunts de Po-litica de Sol i Habitatge i de Planejament, Gestl6 Urbanistica i Control de I'Edificacib, s'organitzava en tres arees d'actuacio (fins I'octubre de 1993): Urbanisme, Projectes i Obres i Man-teniment i Serveis, tres organismes autonoms municipals: Ins-titut Municipal d'Urbanisme, Patronat Municipal de ('Habitatge, Institut Municipal de Pares i Jardins i tres organs desconcentrats i especialitzats: Gabinet d'Estudis Urbanis-tics, Direccio de Programes de Medi Ambient i I'Agencia Especial per a la Millora del Paisatge Urba.

L'Ambit d'Urbanisme i Medi Ambient integrava d'una Ban-da, el bloc dels serveis urbanistics, politica de sol i habitat-ge, projectes i obres i d'altra el bloc de serveis relacionats amb el medi ambient urba, el manteniment de la ciutat i la conservacio de l'obra publica, neteja, recollida i eliminacio de residus.

La transformacib que ha suposat per a la ciutat la realitzacib dels Jocs Olimpics, ha aconsellat introduir canvis on l'organigrama municipal que obeeixen a un nou ordre de prioritats, en el que els serveis destinats al manteniment de la ciutat i la conservacio de l'obra publica realitzada ocupen un Iloc destacat. Aixi doncs, es crea a l'octubre de 1993 un nou ambit anomenat ^'Manteniment Urba i Serveis" que as-sumeix les competencies de I'antiga Area de Medi Ambient i Serveis, adscrita a ('Ambit d'Urbanisme i Medi Ambient, concretament el manteniment de paviments i estructures vials, la conservacio i neteja de la xarxa de clavequeram, el manteniment de les fonts publiques, la neteja viaria i de plat-ges, la recollida i eliminacio o reciclatge d'escombraries, pares i jardins, etc. i es nodreix a mes d'altres que estaven adscrites a ('Ambit de la Via Publica, corn son la conserva-cio de I'enllumenat public, la senyalitzaci6 i elements auxi-liars de la circulaci6.

Per tant, a partir de I'exercici 1994 queda configurat corn a Ambit d'Urbanisme i Medi Ambient i administra,

desenvolu-petencies en materia d'urbanisme (planejament, gesti6 ur-banistica i control de I'edificacib) i de projectes i obres pG-bliques urbanes i dirigeix els programes de medi ambient municipals.

La Memoria 1991-1994 de I'Ambit d'Urbanisme i Medi Am-bient reflecteix I'actuacio d'aquest ambit en un periode irre-petible de la vida de Barcelona. Els Jocs Olimpics van ser la formidable excusa per donar a Barcelona les infrastructures que no s'havien fet en 50 anys i que eren imprescindibles per poder exercir les funcions que la seva condici6 de capital de Catalunya li exigien.

Pero els JJ.OO. van ser tambe una prova de foc que va con-firmar ('exceptional qualitat dels serveis municipals i de les persones que hi treballen. Es va demostrar abans dels Jocs, per I'eficacia en organitzar una ciutat afectada per un volum d'obres simultanies que no havia vist on tota la historia. Du-rant els Jocs, pel perfecte funcionament de la ciutat en unes circumstancies excepcionals. I despres dels Jocs, per la capacitat d'assumir la posada en marxa i el manteniment d'uns nous equipaments i infrastructures sense augmen-tar la despesa publica ni disminuir la qualitat de les presta-cions. En quatre anys es vafer una superficie d'espais Iliures nous equivalent a mes de tres vegades el que s'havia fet de 1939 a 1976.

D'altra banda, la magnificiencia de les inversions impulsa-des pels Jocs no ens va for perdre de vista que la transfor-macio de Barcelona passava tambe per un seguit de projectes a escala petita i mitjana decisius per millorar la qualitat de vida en els espais de convivencia mes propers al ciutada. Passava tambe per continuar animant els ciutadans a restaurar les seves cases, per millorar entre tots el paisat-ge de la ciutat. Tot aixo configura una manera de for barcelo-nina que es ja una referenda obligada en la cuitura urbana internacional.

En aquest periode hem comengat a introduir la consci6ncia mediambiental en les actuations municipals. L'aprovaci6 i execucio dels programes per una politica mediambiental a Barcelona es una mostra del ferm proposa de I'Ajuntament de contribuir al desenvolupament de ('home sense posar en peril) la seva propia existencia.

(12)

Serveis, tres organismes autonoms municipals: Institut Municipal d'Urbanisme, Patronat Municipal de I'Habitatge i Institut Municipal de Pares i Jardins i tres organs descon-centrats i especialitzats: Gabinet d'Estudis Urbanistics, Di-recci6 de Programes de Medi Ambient i, fins I'any 1992, I' Oficina Especial per la millora del Paisatge Urba.

Nota: Totes les dades correponents a l'organitzaci6 de !Ambit fan referenda al periode 1991-1994, objecte d'aquesta Memdria. Cal precisar que organitza tivament s'han produit canvis, com la constituci6 del nou Ambit de Manteniment Urba i Serveis (octubre de 1993),1'aprovaci6 de la Nova Campanya per a la proteccib i mibora del Paisatge Urba Agencia del

(13)

REGIDORIA D'URBANISME

INTERVENCIO DELEGADA Antoni Munoz i Juncosa Ferran Aramburo i Campoy

Antoni Luccherti i Farre

REGIDORIA DE L'AMBIT CABINET DE LA

Mario Gimenez Yuste

DEP. D'ASSESSORAMENT TECNIC ADMINISTRATIU Elena Ariza i Cardenal

AREA D'URBANISME Josep M. Alibos i Rovira

INSTITUT MUNICIPAL PATRONAT MUNICIPAL DE L'HABITATGE

I

PRIMERA TINENCIAD'ALCALDIA REGIDORIA DE L'AMBIT

Lluis Armet i Coma CONSELL D'AMBIT

REGIDORIA DE POLITICA DE SOL

I HABITATGE Xavier Valls i Serra

DIRECCIO DEPROGRAMES DE MEDI AMBIENT Lluis Boada i DomAnech

GERENCIA DE L'AMBIT Manuel Tutuf i Vance/ls

f

DEPARTAMENT DE PERSONAL M. Isabel Porez Buendia

J

DEPARTAMENT D'ADMINISTRACIO

Eduardo Cusco i Moya

AREA DE PROJECTES I OBRES Rafael be Caceres i Zurila

(1991-93) Ignasi de Lecea Flores be

Lemus (1993-95)

PROCIVESA

CABINET D'ESTUDIS URBANISTICS Juli Esteban i Noguera

AGENCIA AREA

DEL PAISATGE URBA DE MANTENIMENT I SERVEIS Ferran Ferrer i Viana

(14)
(15)

I'Ajuntament de Barcelona

(16)

lnc:nrperc^crt) ao plaques sokuru; her -r air]u,,. i calve/a a 1 'e Scoio tx' u';ul municipal Chavorrillo;

L'Ambit d'Urbanisme i Medi Ambient respon a I'opci6 basi-ca que consisteix en dirigir, des de la responsabilitat politi-ca i tacnipoliti-ca de ('Ambit, el conjunt de politiques sectorials de caracter mediambiental que es fan a I'Ajuntament de Bar-celona. Aixi mateix, s'han establert mes de cinquanta com-prornisos de caracter noved6s que han significat un canvi en les prioritats i una ampliaci6 de les politiques sectorials que tradicionalment havia impulsat la nostra Administraci6. Per desenvolupar aquestconjunt de politiques s'ha dotat d'un Director dels Programes de Medi Ambient.

Les iniciatives esmentades situen a Barcelona com a ciutat pionera en aquest camp, sobretot perqu6, al marge de la declaraci6 d'intencions, els programes contenen

compromi-sos concrets de canvis i de millcra de les actuacions espe-cialitzades en medi ambient. La representaci6 de la ciutat a les grans reunions tematiques internacionals, com la Con-ferencia de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament o el Forum Global de Manchester, entre altres, i I'assumpci6 dels comp-omisos que se'n deriven i I'orientacib capdevantera dels nostres programes.

(17)

1.- Eficiencia energetica i desenvolupament i difusio de les energies renovables.

1.1. 1 ncorporacio de plaques solars per a aigua calenta ales escoles bressol municipals.

1.2. Auditories energetiques als edificis municipals.

1.3. Auditories ambientals ales instal.lacions esportives. 1.4. Constitucio de la Taula Cfvica de I'Energia.

1.5. Reduccid del consum per enllumenat durant les festes nadalenques.

1.6. Campanya per I'us eficient de I'energia a la ciutat. 1.7. Bonificacions parcials per estimular 1'eficiencia

energetica i la introduccio d'energies renovables.

2.- Aprofitament de les aigues subterranies i estalvi d'aigua de reg.

2.1. Aprofitament de les aigues subterranies per a reg. 2.2. Programa d'estalvi d'aigua de reg.

2.3. Instal.lacio de nous sistemes de reg.

3.- Reduccio del volum de residus , la seva selectivitat, reciclatge i reintegracio al cicle productiu.

3.1. Extensib de la recollida selectiva a tota la ciutat. 3.2. Creacio de centres de reciclatge als districtes

(deixalleries).

4.- Promocio dels productes derivats de I'agricultura ecolbgica i dels productes de temporada.

4.1. Potenciacio dels mecanismes de distrihucio dels productes.

4.2. Celebracio de Biocultura.

5.- Augment dels passeigs i illes de vianants. 5.1. Programa d'obertura de passeigs.

6.-Normalitzaci6 de Ia bicicleta com a mitja de transport urba.

6.1. Facilitats per a Ms i la mohilitat de les hicicletes a la ciutat.

6.2. Serveis per a hicicletes i punts de difusio. 6.3. Activitats de promocio.

7.- Millora del transport public i preeminencia sobre el transport privat.

7.1. Pla intermodal de transport. 7.2. Promocio del transport public.

8.- Dissuassio del transit motoritzat privat.

8.1. Reduccio i optimitzacid de I espai destinat al transport motoritzat privat.

(18)

Potenciaclb del nerd urbA. CroaclO de pares

9.- Millora de la qualitat de I'atmosfera , de les aigues de consum i del nivell de sorolls.

9.1. Actualitzaci6 del cens industrial.

9.2. Reforq dels criteris de qualitat ambiental per a les activitats sotmeses a Ilicencies.

9.3. Millora del sistema de vigilancia,diagnosi i previsib de la contaminaci6 atmosferica.

9.4. Actualitzaci6 dels mapes d'emissib de contaminants. 9.5. Reduccib de les emissions de vehicles publics i privats. 9.6. Millora del sistema de seguiment de la qualitat

de les aigues de proveirnent public. 9.7. Actualitzaci6 del mapa de sorolls. 9.8. Actuacions per reduir el scroll.

10.- Millora del litoral i de les seves aigues

10.1. Intensificaci6 del seguiment de les concentrations dels contaminants a les aigues litorals.

10.2. Tractament de la vegetaci6 litoral afectada: Parc del Poble Nou.

11.-Respecte i potenciacio del verd urba , garantint aihora la diversitat vegetal caracteristica de Ia ciutat i la plantacio d'especies autoctones.

11.1. Desenvolupament del Jardi Botanic.

11.2. Producci6 i plantacib d'especies autoctones i mediterranies.

11.3. Aplicacib de la Norma Granada.

11.4. Catalog d'arbres d'interes de Barcelona. 11.5. Col.laboracib en la vigilancia i manteniment

del pare de Collcerola. 11.6. Nous sistemes de poda. 11.7. Cent jardins als barris.

11.8. Programa de creacib de pares.

12.- Estudi i gestio de la fauna urbana i vigilancia del trafic d ' especies protegides.

12.1. Oferiment de serveis als propietaris d'animals censats. 12.2. Campanya adregada a la gent gran per a I'adopci6

gratuita d'animals de companyia. 12.3. Estudi i gesti6 de la fauna silvestre.

12.4. Compromis en la defensa de les especies protegides i vigilancia del seu trafic.

13.-Afavorir un us mixt de les arees urbanes i poten-ciar un desenvolupament urbanistic que incorpori criteris ambientals.

13.1. Adequaci6 progressiva de l'urbanisme municipal als criteris de sostenibilitat.

13.2. Actuacions sobre el paisatge urba.

13.3. Respecte del balanq verd en les interventions urbanistiques.

13.4. Reforg dels criteris de qualitat ambiental relatius a I'edificaci6 i a la utilitzaci6 d'edificis.

14.- Millora de la convivencia i la seguretat de

vianants, ciclistes i conductors a les vies de la ciutat. 14.1. Mesures de pacificaci6 del transit.

(19)

Programa dobertura de passeigs

15.- Homogenitzacio dels estandards de salut en tots els districtes de la ciutat i millora de les condicions ambientals en el Iloc de treball.

15.1. Programa d'analisi i reducci6 de desigualtats en els nivells de salut provocades per problemes ambientals i de I'entorn social.

15.2. Millora de les condicions arnbientals en el trebalI.

16.- Millora de I'educacio i la cultura ambientals dels ciutadans , posant (' accent en els nens i els joves. 16.1. Programa d'activitats per al coneixement

de la ciutat.

16.2. Programa d'educacib ambiental en conveni amb el Patronat Metroplita del Parc de Collcerola. 16.3. Projecte d'educacib ambiental per als joves. 16.4. Creacib de I'Aula Permanent d'Ecologia a la ciutat. 16.5. Els pares i jardins, com a espais per a I'educaci6

ambiental.

16.6. Frogramad'Educaci6Ambiental al Museu deZoologia.

17.- Foment de la participacio i del voluntariat. 17.1. Suport a la participaci6.

18.- Ampliacio dels mecanismes d'informacio , difusio i reglamentacio sobre el medi ambient urba.

18.1. Creaci6 del Centre de Documentacib del Medi Urba a Barcelona.

18.2. Actualitzacib de les ordenances municipals sobre el medi ambient i qualitat de vida.

18.3. Gesti6 integrada de la informaci6 ambiental de la ciutat de Barcelona.

18.4. Linia editorial de difusi6 sobre el medi urba. 18.5. Actes de promocib i campanyes especifiques

sobre ecologia i medi ambient.

19.- Cooperacio internacional.

19.1. Programa de Cooperacio i Solidaritat amb els paisos en vies de desenvolupament. Barcelona Solidaria. 19.2. Transferencia de tecnologies ambientals.

19.3. Conferencia <Eurociutats-Eurofirme».

(20)
(21)
(22)

Es dificil iniciar una exposici6 de les propostes urbanistiques a la Ciutat de Barcelona en el periode 1991-95, sense una referencia als projectes desenvolupats amb motiu dels Jocs del 92 perque va ser dintre d'aquest periode quan la ciutat va viure I'ultirn any de preparacib per I'acollida dels esdeve-niments olimpics, i perque la importancia d'aquests projec-tes han donat una nova estructura i una nova imatge a Barcelona.

Pero tambe es tracta d'observar com la nova situaci6 ha obligat a actuar, en primer Iloc, amb operacions complemen-taries que acabin la nova estructura basica executada (Pla de Vores de les Rondes, aparcaments, serveis de les Ron-des, viari basic, etc.) i en segon Iloc, aprofitar l'impuls de les operacions privades per aconseguir objectius d'interes per a la ciutat (execucio d'arees de nova centraliat de Diagonal-Prim, Renfe Meridiana, Tarragona, etc.) completant la inver-si6 pUblica en infrastructures.

D'altra banda, en els darrers tres anys la ciutat ha redefinit els seus objectius i ha afrontat importants plans de millora i de transformaci6 que han fixat les bases pel desenvolupa-ment dels anys 90 amb I'horitzb ja proper del fi de segle.

Alguns son plans d'important dimensi6 i repercussi6 en la ciutat com la recuperacio del Front Maritim, la prolongacib de I'Avinguda Diagonal o la reordenacio urbanistica i ferro-viaria de I'area de Sant Andreu i de Sagrera que opera amb el termini de I'any 2004 com a data fixe d'arribada del Tren d'Alta Velocitat de la frontera francesa a Barcelona.

En continuitat amb el periode anterior es treballa en la millo-ra dels barris amb la figumillo-ra dels PERT, els Plans d'escala in-termitja que han permes I'aproximaci6 als problemes de detail, amb visio de conjunt i amb la possibilitat de continuar actuacions, la major part de les vegades de complexa exe-cucio.

La presencia de patologies produ'ides per la utilitzacio de ciment alumin6s en els edificis d'alguns barris, ha obligat a les Administrations a actuations d'urgencia a curt termini i a programar en molts casos la seva remodelacio (Polvori, Via Trajana, Tura de Ia Peira, SEAT, etc.)

El greu problema urbanistic i social que hasuposat I'aparicib de I'aluminosi, servira almenys, per una millora important de l'ordenacio i de la qualitat de vida d'aquests barris, que des-pres de la seva remodelacio obtindran un augment de les dotacions i una millora de la qualitat dels habitatges.

(23)

DEPARTMENT SUPORT A LA

DIRECCIO Enric Oltre i Querol

DIR.DESERV.DE PLANEJAMENT URBANISTIC

U.O. DE TRAMITACIO I DOCUMENTACIO

URBANISTICA X. Corominas i Rovira

U.0. DE PLANEJAMENT

URBANISTIC I Enric Lambies i Orrin

U.O. DE PLANEJAMENT

URBANISTIC II

DIRECCIO DE L'AREA D'URBANISME J.M.Alibes i Rovlre

DIR DESERVmQ DE GESTI O

Pilar Figueras i Diego i

DEPARTAMENT D'INFORMACIO URBANISTICA R. Echeverri i Asin

DIR. DE SERVEIS D'EDIFICACIOI

PATRIMONI Ernest Compta i Gonzalez

U.0. D'EDIFICACIO R. Pareja i Vinals

U.O. D'ACTIVITATS I SEGURETAT DE

LEDIFICACIO Joan Moya i Magria

I

(24)

1. Transformacio de grans sectors

1.1. Sant Andreu - La Sagrera

A partir de la futura arribada del TGV a I'estacio de la Sagre-ra, s'ha formulat una proposta de transformacio urbanistica de gran abast per al sector septentrional de la ciutat . Prenent com a eix el trapat ferroviari , es requalifica com a parc cen-tral de 40 ha un espai previst en el PGM-76 per a infrastruc-tures, tant viaries com ferroviaries.

Al seu voltant es reordena el teixit edificatori, amb una major incidencia dels usos terciaris al voltant de la nova estacio, mentre que a Sant Andreu la predominancia es residencial. Tanmateix, es reconverteixen els usos industrials potenciant tipologies mes urbanes, adaptades al seu emplacament central.

Com a estructura general de suport, es proposa un sistema viari dual acada costal del parc, amb vials que perpendicu-larment van Iligant els heterogenis barris consolidats a cada costal del sector.

Dades Basiques Sector Sant Andre u - La Sagrera

Superficie 229,77 ha

Zones verdes 42,96 ha (increment de 21,14 ha)

Zona ferroviaria 9,55 ha (superficie d'us public)

coberta

Equipaments 12,30 ha (incrernentde 8,05 ha)

Viari 49,99 ha ( increment de10,37ha)

Sostre total 2 .067.636 m2 st.

Industrial 520.144 m2st.

Desenvolupament futur 1.420.479 m2 St.

Nombre

d'habitatges nous 7.500 (aproximadament)

Cost

de desenvolupament 30.070.610 M.ptes.

1.2. Diagonal - Poble Nou

El PER Diagonal-Poble Nou concreta la proposta urbanisti-ca de prolongacio del tram de Ilevant de I'Avinguda Diago-nal i de transformacio de l'area quetravessa. El treball realitzat d'ajust de la proposta, formulada ja en el periode anterior (1987-91), ha permes la seva aprovacib definitiva. Alhora, s'han sentat les bases per a iniciar el proces de gestio d'aquesta important operacio urbanistica.

L'obertura de la Diagonal des de la plaga de les Glories fins al carrer Selva de Mar, suposa tambe la reestructuracio d'un ampli sector avui desarticulat, i la transformacio dels usos existents, en d'altres fonamentalment residencials i en me-nor gran comercials, terciaris i tambe industrials compatibles amb I'entorn residential.

La implantacio d'aquests nous usos residencials, unes 5.700 vivendes, de les quals 910, tenen la qualificacio de viven-des de proteccio, va acompanyada d'importants reserves per a dotacions comunitaries (vials, zones verdes i equipa-ment) concretament un 72 % de ('ambit del Pla.

L'ordenacid ffsica del nou barri es recolga en dos elements basics: la propia Diagonal com a eix civic estructurador del barri i I'adopcio de la malla Cerda que ja ha pautat el creixe-ment de ('area industrial de Sant Marti.

L'edificacid s'ordena en illa tancada amb els interiors desti-nats a jardins. Les illes que constitueixen en front de mar de la Diagonal, tenen una regulacio que permet dotar-les d'una certa singularitat.

El sistema d'espais Iliures esta constitu'it per una serie de peces, d'escala i caracter divers. Els elements basics d'aquesta estructura son el part central de 4,3 ha i el pas-seig central de Is Diagonal.

La magnitud i complexitat de latransformacio plantejada(64 ha ocupades per 700 habitatges i 500 activitats) i tambe la voluntat de tirar endavant una politica d'habitatges socials, han sigut determinants del model de gestio adoptat, el qual compatibilitza l'actuacio pOblica i la privada.

(25)
(26)

Dades basiques sector Diagonal - P oble No u

Superficie ambit de remod elac ib 636.277 m2

Habitatges afecta t s per la remodelaci b 731

Activitats afectades per la remodelacib 509

Superficie segons qualificacions u rbanistiques:

13d/18 d residential /terciaria 112.280m2

13hs habitatge social 17.202m2

22 industrial 31.914

8d verd privat 12.140 m2

Total sol privat: 173.536 m2

27 %

Vials 232.163 m2

Verd 149.616m'

Equi pam ents 80.962 m2

Total sbl public: 462.741 m2

73 %

Sostres segons usos:

Residencial 455.314 m2

Comercial terciari 134.844m2

Habitatge social 91.017 m2

Industrial terciari 138.299m2

819.474 m2

1.3. Front Maritim de Poble Nou

Amb la voluntat de coordinar les diferents iniciatives, que cercant d'aprofitar-se de la transformaci6 del front maritim, s'estaven endegant en el Poble Nou, as va redactar aquest

document que s'hauria de desenvolupar posteriorment en

nou ambits de caire diferent, tant pel que fa ales initiatives corn la tipologia de planejament.

L'estructura viaria es recolza en la Ronda Litoral, que va re-Iligant el sistema de carrers de la xarxa Example, amb una sequencia cada 3 carrers. L'eix local intern principal parallel al front passa a ser el carrer del Taulat, que en la zona de nou desenvolupament es transforma en sal6-passeig que con-necta el nucli central del Poble Nou arnb el parc de 10ha de nova creacib al Centre Direccional.

El desenvolupament d'aquest estava previst en el propiPGM

i s'haviacontemplatposteriormentcom aArea de

NovaCen-tralitat, amb centre comercial, oficines i habitatges. Les

obli-gacions urbanistiques de la propietat de cessi6

d'aprofitament a l'Administracib, suposa el traspas a aquesta de mes d'una quarta part de I'edificabilitat (243.000 m2st.) del SRI confrontanti que ha estatconcretatposteriormenten un PERI especific.

La MPGM va suposar la desafectaci6 de bona part delteixit residencial tradicional consolidat.

Dades basiques Front Maritim de Pob le Nou

Superficie 4 2,39 ha

Zones verdes 22,67 ha (increment de 13,51 ha)

Equipaments 11, 81 ha (increment de 11,56 ha)

Viari 6,95 ha (reducci6 de 3,06 ha)

Sostre to tal potencial 706.732 m2st.

Nombr e habitatg e s nous 4 .000 (aproximadament)

Grans peces de desenvolupament:

Centre direccional 341.983 m2st.

Usos 25% comercial concentrat

12% residencial 62% terciari

PERI Front Maritim 243.600 m2st.

Usos 25% comercial/terciari/industrial

75% habitatges

(27)

s

,^

/ ^^ !^

V7^1*

(28)

Barn de la Clota

2. Actuacio de la millora de barris

2.1. Rehabilitaci6 i Millora Porta, Clota, Farigola, Trinitat.

El planejament desenvolupat a escala intermitja incideix d'una manera detallada en la problematica dels barris. Les propostes van dirigides a millorar els elements basics de la seva estructura, connectivitat viaria, millora de les dotacio-ns i espais Iliures i del teixit residencial ja sigui amb opera-cions de remodelacio de les arees mes degradades o mitjangant la regulacio dels processos edificatoris dels sec-tors mds consolidats, definint en tots els casos els mecanis-mes de gestio que possibilitin aquestes actuacions.

L'actuacid en aquests quatre barris respon , en part , a previ-sions del PGM. el qual va delimitar zones de remodelacio en els barris de Porta , Trinitat Vel la i en el sector Hospital Militar-Farigola o ambits de planejament especial corn en el cas de La Clota.

El Pla Especial del sector anomenat Hospital Militar - Farigo-la, proposa d'una banda, la remodelacio de ('area mes de-gradada situada al peu del Pont de Vallcarca i de I'altra el manteniment de latrama de petites illes ja consolidades per ales quals defineix una regulacio normativa. Es preveuen aixi mateix ajustos en el model viari del PGM.

Al barri de La Clota, reconegut pel PGM com a zona de con-servacid de ('estructura edificatbria, el Pla ordena el procds de desenvolupament del nucli residencial establint per ales zones consolidades per a I'edificacib, una ordenanca espe-cifica atenent les seves caracteristiques predominants i or-denant I'extensio del nucli sobre els sbls vacants de les seves vores.

Al barri de Porta les propostes se centren en resoldre els greus problemes de desarticulacib viaria del barri, i en l'ordenacio de les arees situades a I'entorn de le plaga de Stiller i del Cementiri de Sant Andreu amb el criteri que la remodelacio progressiva d'aquestes zones contribueixi a mil lorar el seu caracter urba, alhora que suposara l'aportacib de nous sbls per a dotacions comunitaries i espais Iliures.

(29)

2.2. Remodelatge

Polvorf, Via Trajana, SEAT, Eduard Aunos, Turo de la Peira, Prim, Governador.

Aquest conjunt de plans s'emmarca en una actuaci6 dirigi-da a resoldre el problema del deteriorament que per diver-sos motius ha patit I'habitatge.

Les deficiencies constructives i patologies estructurals que presenten a!guns conjunts residencials i que tot sovint van acompanyades d'inadequades conditions d'habitabilitat, han posat de relleu la necessitat de procedir a operations de remodelacio, els quals en molts tasos afecten a la totali-tat de vivendesdel barri.

L'objectiu d' aquests plans es el d'establir I'ordenatio i el mart urbanistic que possibiliti la substituci6 dels habitatges i la nova construccio en el propi barri.

L'ordenacio proposada respon en cada cas a les caracte-ristiques especifiquesdel Iloc i es plantejaamb I'objectiu de millora qualitativa dels espais publics i de la seva relaci6 amb I'edificacio.

,`^

EI resultat volumetric i la propia ordenacio han estat molt condicionats per la necessitat de reposar el mateix numero de vivendes existents pero adequant la seva superficie a I'exigida actualment pets diferents programes funcionals. Aixi mateix en algun dels casos (ViaTrajana, Seat, Prim) ('element determinant ha estat la possihilitat d'actuar per fases a fi i efecte d'evitar el trasllat dels veins fora del barri.

Nou grup d'habitatges a to Uia Tralana

An7;yon d 'liabrtatycs d'Eduard Aunos

f - ^` l

f

_

'^ ^

| ( | 1i

.

-^- ,^

^^ ^- ^ /`

| ^ ^_^. ,^- '/

| L-'

_---(j ^'

. [` ^

^^ ^' `

` -~ __

i' ^ ^ ^

/ !^ ^ - ^

. _^^^

| ^'

(30)

Apkcacio de i'ordenanca en els patis inferiors d'i/ia a i'Eixarnple

3. Reequilibri de la ciutat

3.1. L'Eixample

Despr6s de mes de cinc anys d'aplicacib efectiva de l'Ordenanc,a pera la Rehabilitaci6 i Millorade I'Example, s'ha procedit a una complementacib i ajust d'alguna de les se-ves determinations. Peraixb, vacaldrefer unaanalisiprevia de I'evoluci6 recent del sector, cercant les variables i ten-dencies rn6s sobresortints.

El resultat va ser una valoraci6 de la situaci6 forga positiva, encara que calien algunes correccions per resituar les direc-trius de l'ordenanca initial. Concretament, la proposta inci-deix en els usos amb una certa aturada en la terciaritzaci6 a ('area central i un control de la densificaci6 de bars i similars; en les instal.lacions, afavorint reserves per a la seva ubica-ci6 i controlant la volumetria aparent; en els patis, posant condicions per augmentar en nombre de patis interior d'us public; i en la formalitzaci6 arquitectbnica, amb precisions sobre determinades ambiguitats anteriors.

La voluntat global 6s millorar I'Eixample per tal de fer-lo mes atractiu als residents, complementant d'aquesta manera actuacions anteriors tendents a augmentar els equipaments de la residencia i que s'han materialitzat en les recents cons-truccions escolars (carrers Carlit, Roura-Mallorca i Diputa-cib), mercats (Sagrada Familia) o espais publics.

Dades del quinq uenni 19 88 -92 ( Ord e nanga de l 86)

Nombre de patis privat s enjardin a ts 37

Superficie p atis privat s enjardina ts 9.815 m2

Noves places d'aparcament (en concessi6) (en edificis)

2.000 p. 10.000 p

Sostre construct 653.537 m2st

Habitatge 288.170 m2st

Hoteler 72.563 m2st

Oficines 213.776 m'st

Comercial 142.039 m2st

Altres 36.989 m2st

Nombre d'habitant s (1991) 274.282

Variaci6 poblacib (1986-91) 14.132 (-4,9%)

3.2. Grans equipaments

Com a tret caracteristic del periode examinat podem consi-derar l'impuls donat a la definici6 dels grans equipaments de la ciutat i dins aquests, assenyalar la importancia del pla-nejament promogut per les Universitats.

S'ha abordat el planejament de recintes tan importants com ('Hospital de Sant Pau (13 ha de superficie). La col.laboraci6 institucional de la Molt 11. lustre Administraci6 (MIA), Genera-litat i Ajuntament de Barcelona, ha permes la definici6 d'un projecte de rellevancia histbrica: la construccib d'un ultra-modern hospital de 82.552 m2, avantprojecte que es com-plementary amb la rehabilitacib i posada en valor dels antics pavellons.

S'ha elaborat tambe el planejament de I'Hospital Clinic (re-cinte de 2,8 ha, 32.000 m2 de sostre la Universitat i 80.000 m2 ('Hospital) on es programen les actuations necessaries per millorar la seva imatge i optimitzar el funcionament i la Ma-ternitat (8,4 ha, sostre existent 53.000 m--, ampliacib prevista de 17.000 m2st).

(31)

Estan en estudi el Zoologic i les Llars Mundet. Finalment no a I'entorn que els conforma. Es proposa destinar part de pot deixar-se de fer esment al Pla del Liceu, aprovat definiti- I'edificabilitat ahabitatge de proteccio mitjangant la

modifi-vament despres d'una dilatada tramitacib, dos anys abans cacio de PGM.

de I'incendi.

La implantaci6 de la Universitat Pompeu Fabra al centre de la Ciutat i les initiatives de la Universitat de Barcelona i la Politecnica de Catalunya als seus campus i emplagaments tradicionals, aixi tom la previsio de naves ubicacions (sin-gularment importants les LLars Mundet i I'illa de la Miseri-cdrdia) son actuations molt remarcables.

3.3. i4rees de Nova Centralitat

Renfe Meridiana, Diagonal Mar, La Sagrera

En el present periode s'han anat desenvolupant ,4rees de Nava Centralitat (ANC), que inicialment no es consideraven prioritaries, i que han canviat el seu plantejament initial. La Sagrera es objecte d'atenci6 especificaen aquesta Membria, mentre que Diagonal Mar esta referida tom a Centre Direc-cionaldins latransformacibdel Front Maritim del Poble Nou.

En aquest, la proposta d'iniciativa privada ordena I'edificabilitat en relacio alsusos previstos en la modificacib de PGM, encaixant-se entre la Diagonal, Prim iRonda Lito-ral. Els usos principals sbn terciari i Comercial, aquest amb un sostre de 90.000 m^, i es preveuen la creaci6 d'amplies zones verdes i equipaments.

Pel que fa a Renfe Meridiana, s'hatransformat,per iniciativa municipal, la idea initial d'un gran nucli compacte per a I'illa central, amb la independitzacio de diferents peces per a diversos usos, i creant espais publics de naturalesa adient

Diagonal Mar

Shc 341.983 m2

Equipaments 30.000 m2

Zo na Verda 170.000 m'

Viari 39.900 mz

Sostre total 341,983 mist

Residential 54.000 m2st

Terciar i 197.983 m2st

Comercial 90.000 m2st

Renfe M eridiana

Sostre total 83.000 m?st

Comercial 32,000 m2st

Hoteler 14.000 m2st

Oficines 30.000 m'st

-Equipament 7.000 mist

Proposta de Modificacio PGM (Criteris)

Hoteler a habitatge 14.000 m2st

(32)

Reserves de sol induslrial dintre de la ciutal

3.4. Estudis sobre la industria

Els estudis efectuats en I'entorn de la problematica del sol industrial de Barcelona, han estat un element de referenda a I'hora de valorar les possibles intervencions sobre els sec-tors industrials i I'adequacio del seu contingut.

Aquests estudis revelen que el fenomen urba i els fets que els fonamenten, a pesar de tenir signes referencials en els rnunicipis, en determinades accions Iligades als processos de desenvolupament, promouen certes dinamiquesalienes al control per part d'un dells.

El nivell de competivitat actual, la Iluita per conquerir nous mercats exteriors i el fet de mantenir o augmentar quotes relatives en un mercat en expansib, obliga ales empreses a ser competitives, a un reciclatge, a un desenvolupament de la investigacib, a un proces continuat d'innovacio tan quant a la seva produccio com a la tecnologia propia aplicada a aquesta produccio, impulsant tot aixo a moltes industries

a una renovacio de la seva propia estructura interna.

Renovacio impossible, moltes vegades, sense un canvi d'emplapament.

Les infrastructures adequades, la recerca de rutes especia-litzades, no en col.lisib amb altres mitjans de transport i la intensitat de transit compartit, son igualment factors deter-minants de la localitzacio industrial, incidint en els costos de desplagament de la produccio cap als mercats exteriors i de la recepcio dels productes basics.

(33)

p n

s^ '^

` O^ytL'ti^ .

wggL i YL^Ia ^.

■ JYw : ■ . sIWM ■ .L^ ■ • b • a^lIIY .ls]wl ■ ai^.Olw ■^ Lw..Y ■ apJ O aM< ■- ■ aYP ■ .10I ■LWNa ^ 2-.i.+fiif4■ awl

'_==_==_==^^-7

=7-=='-3.5. Estudis sobre el comer

Els estudis sobre el comers configuren un conjunt d'informacio, d'analisi i objectius sobre el que basar qual-sevol acci6 deplanejament que racionalitzi I'activitat comer-cial ique, respectant la Ilibertat del comerq, supediti els moviments espontanis al respecte de I'interes general.

Ha de ser el mart orientatiu de les actuations sobre el qual basar-se tant els pronunciaments i les decisions de I'Administraci6, tom d'ajuda a la iniciativa privada, en lapre-sa de decisions sobre aquells aspectes que afectin a la lo-calitzaci6 de les activitatscomercials. Ha d'optimitzar-se, per tant, el producte social i economic de I'activitat comercial, pero sempre tenint en compte les conditions o aptituds del territori evitant el desenvolupament incontrolat, no

desitja-EI comerq genera polaritats i pot induir a dinamitzar les op-tions dedesenvolupament urba i transformacibdel territori, pero aquestes options han de ser controlades i reconduides dins d"un planejament mart.

EI planejament, en aquest camp, ha de prendre coma re-ferencia unambit territorial de sufficient dimensib,tom per a poder detectar qualsevol activitat la din^mica del qual im-pliqui un grau d'influencia que transfereixi els limits dels municipis incidint sobre el model comercial existent. Els es-tudissobre el comerq s'han basat en un ambit territorial su-fficient tom per a detectar els «impactes directes» d'ordre suprarnunicipal que sobre el territori poden produir unes determinades dimensions comercials, ^dhuc tenint en compte el grau de centralitat de testes parts del territori el grau d'influencia del qual supera els limits de I'ambit analitzat.

Distribucro del sector comercial a to ciutat

■ ■ •1.J.

r

;^ ^_

\` `1`/. 1^

(34)

4. Actuacions sobre la xarxa viaria

La xarxa viaria basica ha estat objecte de diverses actua-cions, en part, derivades de la gran transformacib recent de 1'estructura general de laciutat: unes, directamentcom el ree-quipament de les vores de la Ronda de Dalt i els serveis vin-culats, d'altres, en vies d'acces (Via Augusta, Esteve Terrades), i els desvinculats d'aquesta relaci6 (Viari d'Hostafrancs i I Cintur6/Guinard6).

El tractarnent de les vores ha estat consequencia de les no-ves conditions dels terrenys confrontants a la via espe-cialitzada , de caracteristiques diferents ales previstes en el PGM, en relaci6 amb la voluntat d'util itzar els sobrants de vial per a dotacions publiques i habitatges de protecci6 oficial, aixi com per encabir serveis a la funci6 principal de la via (benzineres , control de transit , ITV, etc.)

(35)

Actuacio Vores Cinturo Serveis Cinturo Esteve Terrades Via Augusta Viari Hostafranchs Primer Cinturo

Sbl 58.205 35.000 40.484 69.669 74.313 138.548

Vial -24.737 -1 1.823 -8.988 -13.886 -59.839

Zon a verda +5.830 +5.590 4.186 +21.657

Equip a ment -4.386 3.514

Sostre 81.109* 7.000 61.539 20.599* 97.458 136.860

Ha bitatges 65.352 - - - -

-Equip a ments 15.757

Nous habitatges 650 129 206 327 691

*Sostre de nou desenvolupament.

(36)

Los primeres obres do dosonvoluparneni do /A. N.C. P/aca Cerda es concroten on tres torres d'olicines i els jardins del Valent Petit

5. Actuacions privades

Dins els plans promoguts per la inciativa privada, cal fer en primer Iloc, referencia, per la seva dimensio i rellevancia, al Pla Parcial Diagonal-Mar (centre direccional)ja examinat de la cessio en un altre lioc i que permetra, unicament per la me-cbnica I'aprofitament mitje, que I'Ajuntament disposi gratuita-ment de sbl per promoure uns 600 habitages (deixant de Banda les cessions d'espais Iliures, equipaments, vials etc). Una operaci6 tarnbe emblematica es la prevista en I'Estudi de Detail de la plaga de Catalunya (22.000 m' de sostre), que suposa un replanteig global de ('anterior ordenacio respec-tant Ies condicions d'edificacio de I'entorn.

Com a desenvolupament de I'Area de nova centralitat de la plaga Cerda, s'ha portat a terme l'ordenaci6 de dues de Ies illes que la configuren: la definida per I'Av.Gran Via, carrer Parcerises i l'illa «Pirelli», Av. Gran Via, Av. Zona Franca (2,2 ha). La primera d'aquestes illes fou ordenada mitjangant estudi de detail redactat pels Serveis de planejament, si be es una operaci6 eminentment privada; la segona fou defini-da per pla especial.

En una altra linia, cal assenyalar dues actuacions que final-ment han pogut ser concretades: el Pla d'Actuacib Urbanis-tica del sector Noroest de Pedralbes i el Pla Especial de lafinca situada entre els carrers Plantada, Pomaret i Circumval.lacio i dos plans especials en tramitaci6 de dues actuations tam-be rellevants: l'ordenacio de l'illa Collblanch-cami de Torre Melina i Villa Caries I-Bogatell-Joan D'Austria. Caldriafer re-ferOncia a altres de menor dimensio que tenen per objecte resoldre problemes concrets d'ordenaci6, de volumetria de les edificacions etc. i, molt especialment, a les primeres operations derivades de la modificaci6 de l'Ordenanga de I'Eixample: estudi de detail de Villa delimitada pels carrers Rossell6, Provenca, Cartagena i Dos de maig i el Pla Espe-cial dels terrenys del parc mobil del carrer Diputacio, a I'avinguda Diagonal - carrer Diputacio. Finalment, cal fer re-ferencia a diferents propostes privades, ja molt avancades, corn a planejament del desenvolupament de la Modificacib del Pla General Metropolita de Sant Andreu - Sagrera enca-ra pendent d'aprovacio definitiva.

(37)

Considerations generals

Es crea el Departament d'I nformacio Urbanistica a principis de I'any 1993 com a proces de racionalitzaci6 dels diferents punts d'informacio urbanistica existents a I'Ajuntament. S'unifiquen el Servei d'Informacio Urbanistica del Pla de la Ciutat i el Servei d'Informaci6 de la Unitat Operativa de Pla-nejament, juntamentamb personal de I'Area d'Urbanisme alid a les tasques d'informacib.

Els diferents Serveis de I'Area d'Urbanisme es reorganitzen segons el territori i mes concretament d'acord amb els dis-trictes municipals.

S'estableixen grups de treball (projectes) que assumeixen integrament la problematica del seu territori d'una forma mul-tidisciplinar.

Els Serveis d'Informaci6 assumeixen aquests criteris i s'organitzen en Projectes i Equips de Treball, informant al contribuent i a la resta de projectes de la informaci6 amb la qual treballen.

La informacio

La informacio que es dona a I'edifici de Princep d'Asturies es tota la relacionada amb els expedients i tramits dels ma-teixos que es gestionen ales Directions de Serveis de Ges-ti6, Planejament i Llicencies, sense renunciar a ampliar aquest servei en fases successives a la resta d'informacio general de I'Ajuntament.

El Servei d'Informaci6 s'organitza en dues branques: I - Informacio general de (' Area.

II - Informacio Urbanistica

(38)

Departament d'informacid urbanistica

I - Acollira tambe: • Atenci6 al public • Registre General • Caixa

• Recepci6 i Iliurament de documents

• Gesti6 de cornunicacions ( correus, fax , telefons) • Gesti6 de (' agenda de visites

• Gesti6 d ' arxius

• Gesti6 del servei d'Ordenances • Reproducci6 de documents • Gesti6 cotxes oficials

II - Assumit pel personal d'aquest departament i de ('antic Servei d ' Informaci6 de Planejament , desenvolupa tasques de: • Certificats urbanistics

• Informes urbanistics per al tramit d'expedients • Parcel.lari per al tramit d'expropiacions • Informes per als expedients dels Districtes

• Emissib de fitxes d'informaci6 urbanistica del planejament aprovat

• Atenci6 al public sabre taulell

• I nforrnes per altres organismes de I'Administracib (Jutjats, Servei Contenci6s)

• Recollida d'al.legacions als instruments de Planejament en fase d'exposicib al public.

Tipus d'informacio urbanistica

Es plantegen diferents nivells o qualitats de la informacib:

• Nivell A:

Directe a taulell.

• Nivell B:

B (1): Informes per expedients amb planejament aprovat amb aplicacib directa de la normativa.

B (2): Informes amb planejament aprovats susceptibles d'esser interpretades les prescripcions de les normes (can-vis d'us, amplades carrers, etc.)

• Nivell C:

Informaci6 urbanistica del planejament no aprovat o en fase d'estudi.

Organitzacio

(39)

Equip de treball d'informacio general

Compost per cinc administratives que assumeixen: • Taulell public

• Registre General • Caixa

• Lliurament i recollida de documentacio • Gesti6 de ('agenda de visites

• Gestio de comunicacions: • Correus

-Telefons -Fax -etc.

Grup de gestio d'arxius

Compost per dos funcionaris que ja actualment ho fan ales diferents plantes i que assumeixen:

• Gestio dels arxius de plantes • Gestio dels arxius generals

• Subministrament de documentacio de I'arxiu general de I'Ajuntament.

Grup de treball d'ordenances

Compost per dos funcionaris i assumeix:

• Tasques prbpies d'ordenanga (repartiment i recollida de documents).

Reproduccio de documents

Compost per un funcionari i assumeix:

• Tasques de reproduccio de documents i planols.

Fins aqui els serveis amb caracter general aixi com d'informaci6 general.

Pel que fa a la informacib, concretament urbanistica, es plan-tegen:

Projectes d'informacin urbanistica

Compost per quatre funcionaris cadascun d'ells amb quali-ficacio de Tecnic Mig d'Arquitectura i Tecnic Auxiliar d'Arquitectura, assumeixen:

• Certificats urbanistics

• Informaci6 urbanistica de taulell

• Informar a altres organismes de I'Administracio

• Recollida d'al.legacions al planejament, en Ease d'aprovacib • Recollidad'informacibsobreelplanejamentenfased'estudi

o criteris per les zones sense planejament especific en re-lacib amb els Projectes de Treball de Planejament.

Es deixa a la consideracib posterior la possibilitat de con-feccionar les Cedules Urbanistiques.

Projecte de digitalitzacio i manteniment del planol urbanfstic

Capitol apart mereix el projecte de planol 1:1000. L'equip que va treballar a les dependencies del Planol de la Ciutat, sobre la base cartografica 1:1000, s'incorpora al Servei d'Informaciofins la total finalitzacib del Projecte. Elmanteni-ment posterior s'instruElmanteni-mental itza des dels Serveis d'Informacib, conjuntament amb I'actualitzacib de la base cadastral.

La posada en marxa, com a element de consulta i treball, es fara previa revisib per part de la Direcci6 de Serveis de Pla-nejament del projecte, a rnida clue les unitats territorials es vagin ultimant.

Objectius

• Substituci6 dels sistemes convencionals d'informacib al public mitjangant els suports grafics en paper per suports informatitzats.

• Possibilitat d'accedir a la informaci6 urbanistica, corpora-tivament, des de qualsevol terminal d'ordinador connectat a les xarxes informatiques municipals.

• Facilitat d'acces a la situaci6 urbanistica de qualsevol parcel.la mitjangant aplicacions informatiques simples que desenvolupin les bases de dades urbanistiques.

• Homogeneatitzacib de les bases cartografiques sobre les que es desenvolupi el planejament.

• Eliminaci6 d' interpretacions i discrepancies entre els docu-ments base i els planejadocu-ments desenvolupats.

(40)

Dades estadistiques any 1993

Vista y consulta d'expedi entes d'obr es Con sultes

Sol.licitats 381 Fax cont esta ts 230

Consultats 69 Atencions personals 1 er taulell 8.976

Atencions telefbniques 1 er taulell 7.680

Informes urbanistics Consultes tecniques 1 a planta 260

Entrades per reg istre 908 Consultes t ec niques 2n taule ll 1 0 .314

Entrades informes per Ilicencies d'ob res 6 93 Con su ltes tecnique s c ontestades per tel efon 604

Lliurats 830

Informats per Ilicencie s d'obres 660 Fotocopies 247.276

Informes activitats 97

Reproduccio de planols 3.469 m

Certificats urbanistics

Entrades per regi stre 312 Llicencies Il iura des durant I'an y 1 993

Lliurats 123 Num. Ilicencies Iliurades 811

Ta xes provisional s

-Certif icats d'obr a nov a Taxes co mpl ementaries 137. 5 29.898 ptes

Entrade s 15 Tan ques 5.004.840 pt es

Impost sobre construccid 1.305.578.6 60 ptes

Alineacions i rasants

Entrades per registre - Notificacions

Lliurats - Confirmades 916

(41)

Dades estadistiques any 1994

Vista i consulta d'expedients d'obres Consultes

S ol.licitat s 885 Fax contestats 543

Con sultats 354 Atencions personals 1 er taulell 12. 415

Atencions telefoniques 1 er taulell 11.894

Informes urbanistics Consultes tecniques 1 a planta 760

Entrades per registre 770 Consultes tecniques 2n taulell 15.754

Entrades informes per Ilicencies d'obres 561 Consultes tecniques contestades per telefon 3.123

Lliurats 621

Infor mats per Ilicencies d'ob res 537 Fotocbpies 351.571

Informes activitats 39

Entrades per registre 327 Reproduccio de planols 10.623 m

Certificats d'obra nova Llicencies Iliurades durant I'any 1994

Entrades 264 Num. Ilicencies Iliurades 643

Taxes provisionals 420.670 .171 ptes

Alineacions i rasants Taxes comple ment aries 63.222.50 0 ptes

Entrades p er regis tre 113 Tanques 4.393.440 ptes

Lliurades 81 Impost sobre construccio 1.027.474.093 ptes

Notificacions

Confir mades 1643

(42)

^btencr6 de grans espais per a zones verdes. Dragonai-Mar

^`^`^^ `. ,

' .^.^^`.^^`,'^`'.^^^^^^^^^^

Destaca entre el que s'esta portant a terme, les actuacions als Barris de;

Poble Sec Vial 2096 m2

Zona Verda 21.127 m2

Habitatge Public 1.632 mz

Equipament 2.080 m2

Vallbona Vial 810 m2

Zona Verda 15.139 m2

Equipament 2.526 m2

Habitatge Public 1.541 mz

Torre Baro Vial 800 m2

Zona Verda 17.100 m2

Equipament 8.590 m2

Habitatge Public 14.577 m2

Parc Forestal 1.668 m2

Prosperitat Vial 1.652 m2

Zona Verda 1.927 m2

Equipament 2.006 m?

Habitatge Public 714 m2

Roquetes Vial 5.622 mz

Zona Verda 1.231 mz

Equipament 2.960 m2

Habitatge Public 170 m2

Pare Forestal 2,350 m2

Carmel Vial 2.720 m2

Zona Verda 4.500 mz

Equipament 4.698 mz

Obtencio de sol per a Habitatge Public

Anar aconseguint sbl per a Habitatge Public ha estat Una de les principals finalitats dels Serveis de Gestib Urbanistica.

Aquesta finalitat to dos objectius: anar millorant el deficit d'habitatges publics obtenint el sbl necessari per a lacons-truccib d'edificis de promocib publica a preus reduits i rea-Ilotjar als afectats de lesactuacions urbanistiques portades a terme.

Actuacions puntuals a alguns Barris, comporten la millora de la trama i I'obtencib d'espai enjardinat:

Els objectius bbsics que ha assolit la gestib Urbanistica du-rant aquest periode, en qualitat d'brgan actuant per obten-cib de sbl, en execuobten-cibdel planejament, han sigut:

Desenvolupar els PERIS Publics

que estan aprovats

(43)

Di stricts P.E . R.I Emplagament Sup. Zona Edificada Sup. Sostre Num. Habitatges

Actuacio Sumatori Actuacio Sumatori Actuacio Sumatori

Sants Monjuic Poble Sec Monjuic

Pg. Exposicio, 6-8 496 2.480 20

Poble Sec Monjuic

Pg. Exposicio, 18 900 4.500 24

Poble Sec Monju i c:

C. Margarit, 57-61 864 4.320 32

Poble Sec Monjuic

C. Margarit, 74-74 bis 768 3.840 22

I

P.E. Pg. Z. Fran c a

Pg. Z. Franca, 86-92 3.217 15.000 120

P.E. de Sants C. Noguera Ribagorzana, 3 907 7.152 3.050 3 3.19 0 30 248

Gracia PREMP RI Gracia C. Hipolit L a zaro, 18-22 631 631 2. 199 2,199 16 16

Ho rta Guinard6 Teixonera C. Samaniego, 1-25 1.870 1.870 2.244 2.244 22 22

Nou Barris Torre Barb AV. Vallbona, 89-101 4.155 8.310 43

Torre Barb C. Bellprat (Castellfollit) 4.185 8.370 41

Vallbona C. O ri sta, 2 9- 51 15.730 18.735 187

Prosperitat Via Favencia, 460 374 1.870 16

Prosperitat C. Vesuvi, 24-32 340 1.700 16

Roquetes C. Vidal i Guash, 83-97 264 792 8

Torre Barb C. Ma r to re lles 2.890 5.780 30

Torre Barb C. Llerona 1.265 2.530 30

Turo de la Peira Pg. Fabra i Puig, 298 2.810 32.013 18.282 66.369 250 621

Sant Marti P.P. Llevant

Sud

AV. G.V. Corts C., 956 1.314 12.483 108

Sector Diagonal Mar

C. Selva de Mar, 22 bis 982 2.296 5.200 17. 683 48 156

Totals 43.962 121.685 1.063

(44)

C. Joan Gue!! cantonada carrefera de Sants abans i despres de !'enderroc per a fa connexrb

Obtencio de sol per a grans vials

del Pla General Metropolita

El sol per grans vials de comunicaci6 incloses ,Red Viaria Basica» que va fixar el P.G.M., s'ha gnat obtenint, part per adquisici6 directa rnitjanrant expropiacib i part per cessi6 en el desenvolupament dels diversos poligons d'actuaci6. Poden arribar a Esser actuacions molt Ilargues en el temps, -pensem en la Travessera de Gracia o l'obertura de la Dia-gonal des de les Glories fins el mar-.

• Obertura de la Diagonal des de la Plapa de les Glories fins el mar.

• Avda. Foix: 3.491 m2 vial + 2.308 m2 zona verda. - C. Bofarull: 4.000 m2

- C. Bilbao: 8.000 m2amb Paperera del Poble Nou i Clot de la Mel

• C. Joan Guell: 2.454 rn? • Diagonal Mar:39.963,11 m2

Recuperacio de la trama Cerda

a la zona del sector Poble Nou

El contacte entre I'Eixample Cerda i I'antic nucli del Poble Nou, al districte de Sant Marti en gran part industrial, va anar creant una xarxa vibria discontinua de les amplades i caracteristi-ques de les de I'Eixample, que es Iligava amb I'antiga trama de carrerons o que quedava interrompuda arnb les construc-cions existents.

Aquesta trama «Cerda» es la que s'esta completant. Es mi-Ilorara la mobilitat del sector i donara continuftat a la trama, tal com va esser la uni6 del carrer Aragb i el carrer Guipus-coa.

Shan tramitat els procediments per obtenir les obertures dels vials:

• C. Llacuna (entre els carrers Pallars i Pujades) • C. Peru i Bolivia

• C. Bilbao (entre els carrers Taulat i Joncar)

Names aquestes tres actuacions cornporten l'obtencib de: • Vial: 16.733 m2

• Zona Verda: 9.569 m2 • Equipament: 1.850 m2

Recuperacio dels interiors de mansana

de l'Eixample

(45)

Ara es troben tramitades aquestes actuacions: • Av.Gran Via / C.Villarroel / C.Casanova / C.Diputacib • C. Roger de Flor / C. Napols / C.Diputacib /C. Conseil de

Cent

C. Rocafort/C. Entenpa/C. Diputacib/Av. Gran Via

Nomes aquestes tres actuacions comporten I'obtencib de: • Zona Verda 5.919,66 m2

• Equipament 2.857,83 m2

Obtencio de grans espais per a zones

Gerdes

L'obtencib de grans espais de zona verda, que es mes que una actuacib puntual als barris, ja sigui per la qualitat de I'espai que s'incorpora al patrimoni public - cas de -La Ta-marita»- o que per la seva quantitat donara servei a tota la ciutat.

• La Tamarita i el seu Iligarn amb I'entorn: 11.946 m2 de zona verda + 390 m2 de vial.

Obtencio de sol per districtes

Districte de I'Eixample

Les expropiacions iniciades en aquest periode van dirigides cap a I'adquisicib de sbl per equipaments escolars i espor-tius.

• C. Mallorca- C. Compte de Borrell

• C. Roger de Flor entre C. Diputacib - C.Consell de Cent • C. Diputacio 112

• C. Compte de Borrell entre C. Marques Campo Sagrado -C. Parlament.

Lines altres actuacions aillades sbn: • C. Conseil de Cent 556 (zona verda) • Pg. Caries 1120 (zona verda).

(46)

Districte de Sants

Els objectius expropiatoris en aquest sector han sigut com-pletar la xarxa viaria local, significant aquestes actuacions: • Joan Guell

• Fontflorida

• Tarragona - Princep Jordi • Ferrocarrils Catalans

Aixi com recuperacib de zones verdes: • Pqa. Olivereta

• Ampliaci6 del Parc de Montjuic i millora de la connexio del part amb el barri Poble Sec a traves del Pg. de I'Exposici6 i el Pg. de Montjuic.

Districte de les Corts

Execuciodel PERI Can Bacardi, Sectorentreel c. Riera Blan-ca- Trav. de les Corts- C, Felipe de Paz- C. Pintor Pahissa, que ha suposat l'obtenci6 de sdl per zona verda, vial i equi-parnents.

Actuacio en Can Bruixa per tal d'obtenir l'obertura de vial i zona verda.

Actuacio Passatge Castells,amb desti d'equipaments i zona verda.

Districte Sarria - Sant Gervasi

Obtencio de sol per millorar la connectivitat viaria.

• Actuacio als carrers Cardenal Sentmenat i Mane i Flaquer. • Avda. Foix.

• Obtencibd'espai per a zona verda al carrerCompte deSert,

Tramitaci6 del Projecte de reparcel.lacib economica del Po-llgon VI del Baixador del Vallvidrera-Les Planes.

Districte de Gracia

Adquisicio de sot als carrers de Trilla i Badia, per ampliacio d'equipamentescolar. Expropiacions en execuci6 del PEM-PRI de Gracia, obtenint sbI per aparcament al carrer Siracu-sa, completant la zona verda.

Tambe en execucio del PEMPRI, obtencio de sbl per a Habi-tatge Public i equipament escolar als carrers Hip6lito Laza-ro, Romans i Secretari Coloma. Adquisicio de sbI per a vial i zona verda a la plaga de Sant Miquel i al carrer Luis Antunez.

Obtencio de sal per a Equipament arran del Cottolengo, al carrer del Pare Jacint Alegre. Desenvolupament de la Unitat d'Actuacio dels carrers Legalitat i Providencia.

Adquisicio de s6l als entorns del Parc de la Creueta del Coll i del Parc GUell per a donar-hi un nou acces.

Districte d ' Horta - Guinardo

Obertura del carrer Marina, a traves de les antigues Caser-nes, amb obtencio de sbI peraparcament, equipament i zona verda.

Obtencib de sbI per a zona verda al voltant de la Torre Groga a St. Gents dels Agudells.

Obtencio de sol per a vial al carrer Llobreg6s, Murtra i Ra-mon Rocafull, i per a zona verda i equipament al carrer Al-guer-Murtra.

Adquisicio de sbI per a vial en la perllongacio del carrer Pe-trarca abans del seu enllar al carrer Cartella.

Actuacions al voltant de la Ronda del Guinardo.

Districte Nou Barris

Fort impuls ales actuations derivades dels PERIS de Torre-Bar6, Vallbona, a fi d'aconseguir sbl per Habitatge Public al primer i expropiacions ten dents a la relocalitzacio d'afectats a habitatges de promocio publica.

Actuacions als barris de Roquetes i Prosperitat arnpliant I'espai public als voltants del Mercat de Montserrat i millo-rant la connectivitat viaria .

Obtencio de sbI per a Equipaments i Habitatge Public als carrers Enric Casanova, Vesuvi, avinguda Rio de Janeiro i Via Favencia.

(47)
(48)

i Districte de Sant Andreu

Actuacio als voltans de Can Portabella per obtencio de sol per millorar la connectivitat obrint el carrer Pare Mananet.

Ampliacio del carrer Segre entre el Torrent de I'Estadella i el carrer de les Roquetes.

Obertura dels carrers Olesa. Enric Sanchis i Bofarull amb el carrerJosep Estivill i Palencia, i el carrer Gran de St. Andreu amb el carrer Rovira i Virgili.

Districte de Sant Marti

Actuacions derivades del PERT de Diagonal - Poble Nou. Ini-ci de les actuaIni-cions pel sistema d ' expropiaIni-cio UA-7, i AA-B, aixi corn la trarnitacio de les Unitats per compensacio UA-2, UA-6, UA-11.

Adquisicio de sbl per a zona verda al carrer de Fernando Poo, i carrer Conca-St. Antoni M. Claret i d'equipament al carrer Marroc.

Adquisicio de sbl per Habitatge Public a I'Av. Gran Via-C. Peru.

(49)

Sol gestionat anys 1991-1994

Any M2 Cessio

'

Sobrants de vial Cooperacio

ensacio i Com

Gratu ita

Superficie m2 Import Total Mitjana Glob al Pts/m2

p

1991 15.101,63 289,85 107. 130.500 369.606, 70 5.79 0,00

1992 1 .5 90,63 859,68 162.710.56 0 189.268,75 20.53 8,30

1993 24.643,99 499,93 102.685.465 205.400,00 284.059,48

1994 20.220,74 232,59 31.908.616 137.188,25 464.553,17

Adquisicio de s61 1991 - 1994 pel sistema d'expropiacio

1991

m2 m2 m2 m2 m2 pts. pts. pts.

Dist ri cte Vi a l Ver d Eq u ipment H abitatge Total P rop i e t a ris Oc upa n ts Total

Eixa mple 0 0 1.694 0 1.694 499 .000.000 15. 4 88 .775 514.488 .775

Sants-Montjuic 281 0 408 4.126 4.815 269.0 00 .000 216. 407.5 74 485.407.574

Les C orts 375 0 126 0 5 01 13.092.487 10. 250.000 23.342.487

Sarria-Sant Ger vasi 3.173 3.650 6 45 0 7.468 38.728.749 25 . 510.915 6 4.23 9.664

Gracia 107 1.081 892 0 2 .080 67 .77 0.482 15. 0 00.000 82.7 70.482

Horta-Guinard6 1.018 1.748 1.289 0 4.055 77.862.90 0 41. 349.2 95 119.2 12.19 5

No u Barris 1 4 .772 12. 67 8 16.57 9 16.592 60.621 612.829.414 2 65. 127.467 877.9 56.881

Sant Andreu 1.726 161 229 0 2.116 67 .0 49.701 14. 1 1 6.210 81,165.911

Sant Marti 9 .9 31 6. 164 444 3. 223 19.76 2 655.607. 987 229 . 426.110 885.034.097

(50)

AdquisicI6 de s611991 -11994 poll sistema d'expropiaci6

1992

m2 m2 m2 m2 m2 pts. pts. pts.

Districte Vial Verd Equipament Habitatge Total Propietaris Ocupants Total

Eixample 0 0 0 0 0 0 0 0

Sants-Montjuic 290 12.920 0 4.238 17.448 50.0 02.976 70.892.429 120.895.405

Les Corts 1,575 0 168 0 1.743 32.953.705 9.539.455 42.493.160

Sarria-Sant Gervasi 0 0 0 0 0 0 26.480.695 26.480.695

Gracia 0 813 0 0 813 18.643.355 5.86 0 .016 24.503.371

Horta-Guina rd6 908 567 0 0 1.475 68.973.552 27.458.238 96.43 1 .790

Nou B arris 2.016 6.687 2.824 1.574 13.101 399.744.315 4.898.666 404.642.981

Sant Andreu 2.309 4.176 0 0 6.485 31,300.446 2.000.000 33.300.446

Sant Marti 145 851 0 0 996 76 .465.244 120.688.778 197.154.022

TOTALS 7.243 26.014 2.992 5.812 42.061 678.083.593 267.818.277 945.901.870

1993

m2 m2 m2 m2 m2 pts. pts. pts.

Districte Vi a l Verd Equipa m e nt Habitatge Total Propie t a ri s Ocupants To tal

Eixample 0 327 0 0 327 19.916.299 0 19.916.299

Sants-Montjuic 741 50 1.440 0 2.231 195.765.757 129.935. 570 325.701.327

Les Corts 0 0 2.082 0 2.082 62.079.632 210.237.087 272.316.719

Sarri6-Sant Gervasi 940 5.127 3.702 0 9.769 94.279.385 0 94.279.385

Gracia 4.140 300 0 0 4.440 58.152.265 55.000.000 113.152.265

Horta-Guinard6 2.429 11.688 10.742 0 24.859 295.514.298 7.086.368 302.600.666

Nou Barris 1.700 7.160 5.680 2.207 16.747 251.981.272 41.073.749 293.055.021

Sant Andreu 12.167 8.398 0 0 20.565 483.017.295 86.400.726 569.418.021

Sant Marti 10,148 3.236 12.949 0 26.333 669.687.424 101.160.295 770.847.719

(51)

1994

m2 m2 m2 m2 m2 pts. pts. pts.

D istrict e Vi a l Verd Equi pament Habitatge Total P rop i eta ris Ocupa nts Total

Ex ample 0 258 2.585 47 3 3.316 2 08.356.563 0 2 08.356.563

Sants- M ontjuIc 784 27.2 18 1.709 0 29.711 52. 61 3.746 5.5 3 5.694 58 .1 49.440

Le s Corts 0 5.350 2.650 8.0 0 0 430.648.8 86 21.742. 04 4 452.390 .930

Sarria-Sant Gervasi 666 1.971 0 0 2.637 68.961.221 0 68.961.221

Gracia 0 2.324 479 0 2.803 15.9 80.231 0 1 5.980.231

Horta - Guinard6 4.699 0 10.652 0 15.351 246.390 .43 5 30.6 91 .010 277. 081.445

Nou Barris 6 85 8.873 2.819 7.54 1 19.918 2 92.389.55 1 22.454.7 42 314.844.2 93

Sant A ndreu 6.256 0 0 0 6 .256 109. 36 1.509 591.45 9.482 7 00.820.991

Sant Marti 25 0 12,804 415 2 .3 72 15.84 1 128,297. 111 2.000.000 130.297.111

TOTALS 13.340 58.798 21.309 10.386 103.833 1.552.999 .253 673.882.972 2.226.882.225

1991-1994

m2 m2 m2 m2 m2 pts_ pts. pts.

Di stricte Vial Verd Equ i p ment Hab itat g e Tota l Prop i e taris Ocup ants Total

Example 0 585 4.279 473 5 .337 7 27 .272.862 15.488.775 742.76 1.637

Sants-Montju'ic 2.096 40.188 3.55 7 8.36 4 54.205 567.3 82 .479 422 .7 71.267 99 0.153.746

Les Corts 1 .950 5 .350 5.026 0 12.326 538.774.71 0 251,768 .58 6 790. 543 .296

Sarria-Sant Gervasi 4.779 10148 4.3 4 7 0 1 9. 874 20 1. 969.355 51.991.610 253.960 .965

Gracia 4 .2 47 4.518 1.371 0 10.13 6 160.5 46 .333 75 .8 60.016 236 .406.3 49

Horta-Guinard6 9.054 14.003 22.683 0 45.740 688.741.18 5 106.58 4.91 1 795. 326 .096

Nou Barri s 19. 173 35.398 27.902 27.914 110. 3 87 1.556 . 944.552 333.554.62 4 1.890.49 9.176

Sant Andreu 22.458 12.735 2 29 0 35.422 690.7 28.9 51 693 .97 6.418 1 .3 84.705. 369

Sa nt M arti 20 . 474 2 3 .055 13.808 5,595 62 .932 1 .5 30.057.76 6 453.275 .1 83 1.983 .3 32.949

TOTALS 84.231 146.580 83.202 42.346 356.359 6.662.418.193 2.405.271.390 9.067.689.583

NOTA: No es detallen les actuations del districte de Ciutat Vella perqueles expropiacions en aquest sector les du a terme la Soc:etat

(52)

L'activitat corresponent a aquesta Direccio d'Edificacio du-rant el periode 1991-94 to clarament dues fases ben dife-renciades:

1. 1991-92:

Fase molt marcada per l'impacte sobre la ciutat produit pels Jocs Olimpics, que Bona Iloc a una gran i especifica activitat edificatoria.

2. 1993-94:

Fase que un cop superats els Jocs permet reconduir els sis-temes de treball per afrontar la forta activitat edificatoria post-olimpica.

Objectius basics de la Direccio

d'Edificacia

• Racionalitzar l'organitzacio i els sistemes de treball.

• Reduir el temps promig de concessio de I licencies d'obres a la meitat (anteriorment 10,5 mesos de promig).

• Incidir en la millora de la qualitat arquitectonica dels pro-jectes objecte de sol.licitud de Ilicencies d'obres.

• Racionalitzar i elevar el nivell d'exigencia en els temps de seguretat en I'edificacio i supressio de barreres arquitec-toniques adaptant-les a la realitat actual.

1. Hole! "Ciladincs". f-a(aiia a !a P1. de la Vila do Madrid 2. Proposla d'ordenacid de !'interior de l'i/a "Damm"

• Mil lorar i ordenar la relacio amb el ciutada a nivell d'infor-macio i seguiment dels expedients.

• Agilitzar i augmentar el nivell de qualitat en les interventions sobre els edificis i entorns protegits i/o catalogats, dins dels criteris arquitectdnics actuals quefomentin laseva promo-66 i posada en valor a la Ciutat.

• Finalitzacio dels treballs preliminars de la Revisio del Cataleg.

- Actualitzacio i analisi de les diferents situations de protec-cio i/o catalogaprotec-cio per tal de produir la seva plena integra-cio al Planejament Urbanistic de la Ciutat.

(53)

Per poder assolir aquests objectius basics, s'han reorganit-zat els Serveis d'Edificacib i Patrimoni Arquitectonic en les linies seguents:

• Formacio dequips de treball pluridisciplinaris, territorials i/o tematics amb supressio de compartirnents estancs.

• Supressib de passos administratius intermitjos variari: I'estructuraorganitzativa: supressio de Serveis i Negociat^

• Variaci6 dels sisterncs de :reha I i_ lil i ?"t iidr .^^ ^-,r actuals : informatitzaci .

El temps promig de concessio de c_i

4,5mesos . EI54%delesllicenciess 'atorgu:_ 'r,) inferior a 3 mesos.

Edifici d'habitatges. C. Girona,112-ValOncia,323

(54)

Llicencies d'obres

Sostre previst a les Llicencies d'obres

GENER FEBRER MARQ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SET EMB. OCTUB. NOV EM . DESEM. TOTAL

1991

SUPERFICIE NP 73.599 93. 002 107.227 20.896 123 .646 104.348 171.049 66.949 42.00 3 112.841 57.786 1 65.828 1.139.173

SOSTRF RF 2.133 10 308 12.441 3.289 1 8.711 4.83 7 14.186 7.4 72 5.286 23.6 38 7.374 32.583 142. 258

TOTAL AR 5.630 2.666 2 , 796 824 2.171 3.443 14. 004 4.389 1 .76 7 5.419 7. 836 11 .805 62.750

TOTAL 81. 362 105 . 976 122 . 464 25 . 009 144 . 528 112 . 628 199,238 78.810 49.056 141.898 72 . 996 210.216 1.344.181

1992

SUPERFICIE NP 18 188 52. 858 116 .769 79, 784 86 .967 120.408 55.217 5.231 8.847 8 1.858 125.887 39.093 801.107

SOSTRE RF 17.871 26.248 8.767 3.307 3.082 20.36 0 14.744 0 8.0 17 1.340 9.25 2 18.372 131.360

TOTAL AR 9,219 6.006 3 . 800 429 1 . 469 4 .071 1,370 83 32 4 . 2 96 18 .763 13.194 62.7 27

TOTAL 45.278 85.112 129 . 336 83 . 520 101 .513 14 4 .839 71 . 331 5.314 16.8 96 87.494 153.902 70.659 995.194

1993

SUPERFICIE NP 128,334 63. 660 109 .056 60,214 58.436 42.562 243.272 44.406 298.302 16.268 62.882 55.856 1.183.248

SOSTRE RF 33.321 12.263 15.851 26.83 3 84.980 9.322 41. 028 14.991 14.475 6.4 62 35.004 8.873 303.404

TOTAL AR 3.504 8 .697 4. 158 6.482 8.280 5.992 10.384 3.765 13. 1 04 992 1 .312 5.667 72.337

TOTAL 165. 159 84 . 620 129 . 065 93.529 151 . 696 57 .876 294. 694 63 .162 325 .882 23 .722 99.198 70. 396 1,558.989

1994

SUPERFI CIE NP 78.754 41.4 95 1 46.525 63.558 94.282 37.442 93.180 0 24.117 60. 221 68.082 52.402 760.05 8

SOSTRE HF 5.5 40 32.612 19.607 8.680 10.807 16.723 36.722 0 4.477 12.833 '.5.285 10.0 38 173.324

TOTAL AR 7 .77 8 8 .787 12.77 3 5.970 11.252 2. 525 8 .567 0 5. 897 2 .827 2. 922 932 70.230

(55)

Resum anual del sostre previst

NP RF AR TOTAL

1991 1.139.173 m2 14 2.258 m2 62.7 5 0 m2 1.344.181 m2

1992 801.107 m2 131.360 m2 62.727 m2 995.194 m2

1993 1.183.248 m2 303.404 m2 72.337 m2 1.548.989 m'

1994 760.058 m2 173.324 m2 70.230 m2 1.003.612 m2

Num ero Habitatges P. Aparc P. Hot el P. Resi d P. Escol L ocals Cials

N P RF TOTAL Num S up. Util

19 91 2.337 69 2.40 6 17.219 980 6 3 0 500 34.648

1992 1.715 198 1.913 1 1.499 303 236 0 3 83 19.372

1 993 2.761 689 3.4 50 19.609 437 12 6 549 82.221

1994 2.483 377 2.832 14.202 297 92 109 320 45.0 84

Figure

Actualización...

Referencias

Related subjects :