Ja han començat les obres de re-modelació de l’edifici situat al número 2 de la plaça Tetuan, on després de l’estiu obrirà les por-tes el Centre de Serveis Socials Dreta de l’Eixample. El nou equi-pament oferirà un catàleg de ser-veis d’acord amb el nou model de Serveis Socials Bàsics.
En el conjunt de la ciutat, l’Ajun-tament de Barcelona destina més de cinquanta milions d’euros a millorar la qualitat de l’atenció social i augmentar de 34 a 41 els centres de Serveis Socials. Des del 2008 ja s’han incorporat 88 nous professionals a la xarxa, amb els quals el personal d’a-quests centres arriba a un total de 550.
Comencen les obres del Centre de
Serveis Socials Dreta de l’Eixample
CANVIS
Voreres de 4,6 metres,
nou arbrat i xamfrans
més amples
OBJECTIU
Les obres han fet el
carrer més agradable
per als vianants
MILLORES
Tindran un
impacte molt positiu
en els comerços
Pàg. 3
E N T R E V I S TA Pàg. 8
Jordi Vilardell
Responsable de Relacions
Institucionals i Xarxes
Socials de l’Hospital Clínic
de Barcelona
“El Clínic és un
hospital d’alta
tecnologia i de barri”
E N T I TAT S Pàg. 4
Club de la
Bona Taula
Organitza
conferències mensuals
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
El parc Joan Miró,
un espai per a
l’exercici físic
i la salut
S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 7
Barcelona tindrà
un servei d’atenció
jurídica gratuïta
E Q U I PA M E N T S Pàg. 6
Biblioteca Arús
Ha estat
completament renovada
Pàg. 5
EIXAMPLE
B A R R I S D E
F O R T P I E N C·
S A G R A D A F A M Í L I A·
D R E T A D E L' E I X A M P L Ew w w. b c n . c at | M a r ç 2 0 1 0
·
S A N T A N T O N IL ' A N T I G A E S Q U E R R A D E L ' E I X A M P L E
·
L A N O V A E S Q U E R R A D E L ' E I X A M P L ESUPLEMENT
El centre s’instal·larà en aquest edifici de la plaça Tetuan.
MÚSIC A
Dijous 18 de març
Dones compositores
A les 20 h, al Conservatori Municipal de Música de Barce-lona (carrer Bruc, 112).
Obres de Clara Schumann, Fanny Mendelssohn, Alma Mahler, Assumpció Codina, M. Teresa Roig, M. Teresa Ximenes i M. Rosa Ribas.
Divendres 19 de març
Inesperadament
A les 20.30 h, centre cultural Casa Elizalde (c. València, 302)
Intèrprets: Meritxell Gené (guitarra, acordió diatònic i veu), Jordi Rexach (contrabaix), Jordi Noró (percussions).
Divendres 26 de març
El romanticisme a l’òpera
A les 19 h, al centre cívic Casa Golferichs (Gran Via de les Corts Catalanes, 491)
León de la Guardia (tenor) i Ricardo Estrada (pianista).
INFAN T IL S
Divendres 26 de març
Espectacle visual: Va de guants
A les 11 h, a la Bibl. Sagrada Família (carrer Provença, 480)
Activitat dins del cicle “Lletra petita”.
Dijous 28 de març
El cau dels somnis
A les 18 h, a la Biblioteca Fort Pienc (carrer Ribes, 12-14)
Activitat dins del cicle “Lletra petita”.
T E AT R E
Dijous 25 de març
Las negras culonas “infraganti”
A les 20 h, al centre cívic Sagrada Família (c. Provença, 480)A càrrec de Cía. Botonverbenero. Actrius: Esther Beni-to i Nídia Tusal.
I N F O
Ú T I L
t
W
L ’ A G E N D A
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo.Director:Enric Casas.Director adjunt:Joan Ariza.Director editorial:José Pérez Freijo.Director de continguts:Joan Àngel Frigola.Redacció:Felicia Esquinas, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Jordi Miró, Belén Ginard, Alexandra Rubio i Núria Mahamud.Coordinació general: José Miguel Esteban.Coordinació de fotografia:Joan Soto i Rafael Escudé.Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs, Vicente Zambrano i Carolina García.Disseny:Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal.Edició WEB:Miquel Navarro.Producció:Maribel Baños.Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL.Manipulació:Societat Catalana d'Aplicacions pel Marketing i la Publicitat, SL (SCAMP ).Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus.Administració:Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 66. 08038 Barcelona.Dipòsit legal:B. 29.175-1994.
E I X A M P L E
B A R C E L O N Awww.bcn.cat/publicacions [email protected]
ATENCIÓ AL CIUTADÀ Oficina d’atenció al ciutadà (OAC)
Aragó, 328, pl. baixa
Telèfon d’informació 010
(0,45?IVA inclòs d’establiment de trucada, més 0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon)
Telèfon del Civisme 900 226 226
Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS Casa Golferichs 93 323 77 90 Gran Via de les Corts Catalanes, 491.
Centre cívic Ateneu Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.
Centre cívic Cotxeres Borrell 93 324 83 50 Viladomat, 2-8.
Centre cívic Sagrada Família 93 450 89 17 Provença, 480.
Centre cultural Casa Elizalde 93 488 05 90 València, 302.
Centre de Cultura Popular i Tradicional de la Sagrada Família
Ptge. Sant Pau, 16.
Centre sociocultural Espai 210 93 265 36 45 Padilla, 210.
Espai jove de l’Eixample 93 232 06 13 Ali Bei, 120.
Aula Ambiental 93 435 05 47 Lepant, 281.
BIBLIOTEQUES
Biblioteca Sagrada Família 93 450 87 33 Provença, 480.
Biblioteca Fort Pienc 93 265 24 35 Ribes, 12.
Bibl. inf. i juvenil Lola Anglada 93 439 41 90 Rocafort, 236.
Biblioteca pública Joan Miró 93 426 36 57 Vilamarí, 61.
Biblioteca pública Sofia Barat 93 231 77 67 Girona, 64.
Biblioteca pública Sant Antoni 93 329 72 16 Comte Borrell, 44-48.
SERVEIS SOCIALS
CSS Dreta de l’Eixample 93 244 06 40 Ctra. Antiga d’Horta, 1.
CSS Nova Esquerra de l’Eixample 93 363 85 90 París, 64.
CSS Antiga Esq. de l’Eixample 93 256 37 80 Mallorca, 219, 2a.
CSS Sagrada Família 93 256 28 28 Mallorca, 425.
CSS Sant Antoni 93 256 23 50 Manso, 28.
GENT GRAN
Casal de gent gran Carlit 93 232 49 67 Roger de Flor, 162.
Espai M. Aurèlia Capmany 93 453 60 75 Enric Granados, 47.
Espai de gent gran Esq. Eixample 93 410 82 65 Rosselló, 78-80.
Espai de gent gran Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.
Espai de gent gran Sant Antoni 93 451 6 7 36 Comte Borrell, 44-46.
Espai Sagrada Família 93 450 89 17 Provença, 480.
ALTRES SERVEIS Punt d’Informació i Atenció
a les Dones (PIAD) 93 256 28 19 Mallorca, 425.
Of. de l’habitatge de l’Eixample
València, 307, bxos.
Arxiu municipal de Districte 93 291 62 28 Aragó, 311.
C. de Normalització Lingüística 93 451 24 45 Mallorca, 115-123, entl. 1a.
SEGURETAT I SERVEIS URGENTS U.T. Guàrdia Urbana Eixample
Nàpols, 42-62.
Comissaria Mossos d’Esquadra
Gran Via, 456.
Emergències Guàrdia Urbana 092
Emergències Mossos d’Esquadra 088
Telèfon únic d’emergències 112
Urgències sanitàries 061
Cos Nacional de Policia 091
Bombers 080
SALUT
CAP Ausiàs Marc 902 500 179 Ausiàs March, 39-4.
CAP Carles I 93 231 77 05 Marina, 168.
CAP Sagrada Família 93 507 25 80 Còrsega, 643.
CAP Eixample 93 227 9800 Rosselló, 161.
CAP Manso 93 325 28 00 Manso, 19.
CAP Sant Joan 93 232 97 67 Pg. Sant Joan, 20.
CAP València 902 500 179 València, 377-379.
Dispensari del carrer València 93 227 93 00 València, 184.
EXPOSICION S
Del 18 de març al 3 d’abril
Los pasos de la ruta de la seda
Al xalet del centre cívic Casa Golferichs (Gran Via de les Corts Catalanes, 491)
Fotografia de Pablo Strubell.
Fins al 22 de març
Mujeres: secretos y confidencias
A la sala d’actes del centre cívic Sagrada Família (carrer Provença, 480)Mostra dins del cicle “Fem en femení”.
Del 23 de març al 10 d’abril
Mostra de cartells modernistes: facsímils
Al centre cívic Cotxeres Borrell (carrer Viladomat, 2-8)Exposició amb motiu del Dia Mundial del Teatre. Peces que mostren les principals tendències europees, amb artistes com ara Jules Chéret i Henri Toulouse-Lautrec.
ACT IVI TAT S
Dijous 18 de març
Marató metro
De 10 a 21 h, a la parada d’Universitat de la línia 2 del metro.
Concurs de música al metro.
Dijous 18 de març
El piano jazz
A les 19.30 h, al centre cívic Casa Golferichs (Gran Via de les Corts Catalanes, 491)
Conferència inclosa a la programació Les Golfes del Jazz, a càrrec de Bernat Font.
Fins al 28 de març
“Rambleros”
Exposicions, teatre, taules rodones Carpa a la rambla de Santa Mònica. Més informació: www.bcn.cat
L A C O M U N I T A T É S C O S A D E T O T S
É
s important tenir cura dels espais comuns de l'edifici, ja que són compartits i utilit-zats per veïns i veïnes. És res-ponsabilitat de tothom mante-nir-los en bon estat. Per això, en cas de detectar algun des-perfecte (a la porteria, les bús-ties, la instal·lació elèctrica, l’ascensor...), cal avisar elpresi-dent de la comunitat perquè hi posi remei. Col·laborar en el bon ús de les instal·lacions i els espais comuns de l'edifici con-tribueix a disminuir la despesa econòmica de la comunitat i, el que és més important, a millo-rar la convivència i les rela-cions entre les persones que en formen part.
EIXAMPLE
Jordi Miró
H
an estat gairebé deu me-sos d’obres que han tin-gut un impacte moderat –ine-vitable– en el trànsit de vehicles, però tot plegat ha val-gut la pena: des del final del passat mes de febrer, el carrerBalmes s’ha fet més agrada-ble, en un dels seus trams, per als vianants. En concret, es tracta del tram que comença a la Diagonal, creua els carrers París, Còrsega, Rosselló, Pro-vença, Mallorca i arriba fins a Aragó, gràcies a l’ampliació de
les voreres de les bandes Llo-bregat i Besòs, les quals han passat a tenir 4,6 metres d’amplada. “Balmes era un carrer amb un trànsit molt agressiu i poc fàcil per gaudir-ne. Amb aquestes actuacions, convida més a passar-hi
cami-nant. ProEixample és l’empre-sa gestora de l’obra, que ha tingut un cost d’uns 3,8 mi-lions d’euros. També els xam-frans amb els carrers trans-versals s’han millorat –s’han ampliat fins als 5,60 metres– per facilitar les funcions de càrrega i descàrrega dels vehi-cles i s’han apropat els passos de vianants. S’han plantat til·lers al llarg de tot el tram, arbrat que fa més amable l’es-pai i esmorteeix el soroll dels milers de cotxes que baixen cada dia des de la part alta de la ciutat. Això tindrà indiscu-tiblement un impacte positiu en la gran quantitat de co-merços que hi ha en aquella part del carrer. Tot plegat per fer que passin més persones per un carrer situat molt a prop de dues vies molt temp-tadores per passejar a l’Eixam-ple: Enric Granados i la ram-bla Catalunya. La idea inicial
de l’Ajuntament era que aquesta actuació no collés massa el trànsit que baixa i, malgrat que es perd un dels quatre carrils, no hi haurà afec-tacions importants. Paral·lela-ment, s’ha renovat
l’enllume-nat amb el model de fanal Eixample, una lluminària con-temporània i sostenible amb una eficiència energètica supe-rior en un 40% als vells fanals i que millora la distribució de la llum en les voreres gràcies a la seva alçada (7,5 m). La calçada de 10,80 metres ha quedat amb 4 carrils: 3 carrils de circu-lació per als cotxes i motocicle-tes i 1 carril bus.
3
Març 2010Uns operaris planten arbres al carrer Balmes, el febrer passat.
El carrer Balmes, una de les
artèries comercials de la ciutat,
va veure acabades el febrer les
obres d’ampliació de voreres i
plantació d’arbrat entre Diagonal
i Aragó per fer-lo més agradable
per als vianants
Aquesta renovació
urbanística pot
afavorir l’activitat
comercial
C I U TA DA N S O P I N E N
Hiram Fernández Informàtic
La vorera està bé, però jo circulo molt en cotxe per aquí i això que ens hagin tret un carril no m’ha agradat gaire.
Maite López Encarregada
La ampliación de la acera me parece escasa, ya que siguen aparcan-do las motos y se nos comen la mitad y aún más para nosotros, que tenemos el negocio en la misma esquina.
Pedro Cantero Propietari bar
Me parece muy bien, hacía mucha falta arre-glarlo. Para los comer-ciantes nos viene muy bien, ya que ahora ape-tece pasearse por aquí.
Pilar Bermejo Secretària
Em sembla molt bé, ha quedat molt més maca i més ampla, i en gene-ral estic molt contenta. Trobo que són diners ben invertits.
Reyes Chacón Dependenta
Està molt millor, és estupend, resulta molt còmoda per passejar-hi. N’estic contenta.
Sergi Costa Enginyer
Em sembla bé, hi passo cada dia i és molt més agradable. Trobo molt bé que hi hagin tret el carril. A vegades, en lloc de treure’l, el redueixen d’amplada i em sembla una solució pitjor.
Q u è o p i n a d e l a r e f o r m a q u e s ’ h a f e t a l c a r r e r B a l m e s ?
Balmes es transforma amb
voreres més amples i arbrat
UN FEBRER DE FINAL D’OBRA A L’EIXAMPLE
A
E N T I T A T S
Beatriu Sanchís
E
l Club té la seu a l’em-blemàtica Casa Golfe-richs. L’entitat va ser funda-da l’any 1969 per un grup demaîtresi professionals de la restauració interessats en el món de la gastronomia, en les dietes saludables i també hi ha altres associats que hi participen com a forma d’oci i distracció. L’entitat organit-za, amb caràcter mensual, conferències que tracten so-bre alimentació, consum, productes dietètics o enolo-gia, entre d’altres. Aquestes xerrades estan a càrrec de professionals relacionats amb el món gastronòmic i de la cuina. La darrera xerra-da del mes de febrer va
trac-tar sobre els calçots. Les con-ferències estan obertes a to-tes aquelles persones que vulguin assistir-hi; cal, però,
confirmar amb antelació l’as-sistència. Al mateix temps, el Club organitza sortides cul-turals per tal de visitar in-drets del país i conèixer ins-tal·lacions com, per exemple, caves, cellers, fàbriques de galetes o envasadores d’ai-gua, o les visites organitza-des a les fires del sector com Alimentària. L’entitat també
celebra amb caràcter anual l’elecció del Gourmet barce-loní i participa en actes com La ruta del Xató o Els nous vins del Penedès, sense obli-dar els sopars de gala que ofereix El Club de la Bona Taula en diferents èpoques de l’any per als seus socis i sòcies. El secretari del Club, Jordi Tomàs, destaca entre els objectius de l’entitat obrir la participació a nous amics i associats i subratlla com a novetat d’enguany la creació d’un web que és previst que sigui operatiu en breu, així com els nous acords amb es-tabliments comercials per tal d’oferir als associats del Club descomptes i avantatges.
Més informació:
El Club de la Bona Taula Casa Golferichs, 477 Telèfon: 93 531 38 75 Xerrada del Club de la Bona Taula a la Casa Golferichs.
Les xerrades tracten
sobre alimentació,
consum, productes
dietètics o enologia
El Club de la Bona Taula, amb una
trajectò-ria de més de 40 anys, aplega tota mena
de persones interessades en la cuina
Quaranta anys al servei de la
bona taula i la gastronomia
Construcció de la Diagonal entre el carrer Numància i Gran Via de Carles III. (Foto: A.M.D. de les Corts).
La història de la
Diagonal (III)
J. M. Contel
À L B U M H I S T Ò R I C
És la millor iniciativa empresarial 2009 de “La millor botiga del món”.
C
rearte perruquers va rebre el premi a la millor iniciativa empresarial en l’edició del 2009 de “La millor botiga del món”. Al capda-vant hi ha el Guillermo García, que compta amb l’ajut de la seva mà dreta, el Cristian di Stefano. Crearte ens proposa un nou concepte de perruqueria. Volen donar a l’ofici el lloc que mereix. Per a ells, és important que els clients se sentin com a casa. L’acollidora decoració del local i la música d’ambient ja ajuden a trobar-s’hi bé, però per damunt de tot hi destaca el tracte afable i l’atenció personalitzada. Fanas-sessoria d’imatge, diagnòstic del cuir cabellut, massatge de digitopuntura mentre renten el cabell, utilitzen productes naturals, d’origen vegetal i biodegradables... i tot a un preu que sorprendrà molta gent. El resultat és que sor-tim amb l’autoessor-tima molt amunt i amb la se-guretat de saber que posem la nostra imatge en bones mans.
Crearte perruquers C. Girona, 134 Telèfon: 93 457 32 67
E L T A U L E L L
Redefinint el concepte de perruqueria
Joan Anton Font
Pel que fa al segment de la Diagonal entre la plaça Macià i l’entrada a Barcelona des d’Esplugues, aquest tram no es va començar a urbanitzar, en part, fins a l’any 1921. El primer tros fou el comprès entre la carretera de Sarrià i el palau de Pedralbes. En realitat, el palau fou l’excusa per urbanitzar aquella avinguda i donar-li un to regi, perquè la Diagonal no anava enlloc i s’acabava un cop passat el palau. Per obrir aquest tram va caldre enderrocar algunes masies de les Corts. Finalment, el palau va ser lliurat al rei Alfons XIII l’any 1924. Pel que fa a la construcció de l’enllaç amb la car-retera d’Esplugues, van haver de passar més de vint anys i va arribar de la mà de Joaquim Molins Figueras, president de la Penya Rhin, quan el 1946, després d’haver rebut els permisos oportuns i fer les obres de condicionament, va obrir aquell any el circuit de curses de vehicles de la Diago-nal, un circuit que ben aviat es va guanyar un gran prestigi entre els amants del motor d’aquella dura postguerra. Un altre punt important d’aquest tros és la plaça Macià i el paper que juga en la via. Construïda com una gran roton-da, permet dissimular o encaixar els dos trams de la Diago-nal, que són d’amplada diferent. L’enjardinament d’aquell nou tram va ser encarregat a Rubió i Tudurí, que el va pro-jectar el 1928, però que no es va fer fins al 1934. Amb el pas dels anys, aquest tram de la Diagonal va anar experimentat un canvi espectacular i passà d’uns terrenys eminentment rurals a acollir una gran part de la Universi-tat de Barcelona, per convertir-se finalment en un centre de serveis i de negocis.
EIXAMPLE
5
Març 2010N O T Í C I E S
f
Nova sessió de l’Audiència Pública
El dimarts 23 de març se celebra l’Audiència Pública de l’Eixample, un òrgan de participació que té per finali-tat potenciar la comunicació periòdica entre el Consell del Districte i la ciutadania. L’acte tindrà lloc, com és habitual, a la sala de Plens de la seu del Districte (Ara-gó, 311). El calendari de totes les audiències públi-ques, plenaris i consells de barri es pot consultar al web www.bcn.cat/eixample.
L’Oficina de l’Habitatge, a Alí Bei
L’Oficina de l’Habitatge de l’Eixample s’ha traslla-dat al carrer Alí Bei, 13-15, on oferirà els mateixos serveis que fins ara: Registre de Sol·licitants d’Ha-bitatge amb protecció oficial; ajuts al lloguer i bor-ses de lloguer; ajuts a la rehabilitació, i asbor-sessora- assessora-ment en problemàtiques d’habitatge. Horari: de dilluns a divendres, de 9 a 14 h; de dilluns a dime-cres, de 16 a 18 h, i dijous de 16 a 19.30 h.
Itinerari per edificis viatgers
Molts edificis de Barcelona no són al seu emplaçament d’origen. De vegades s’han reaprofitat fragments o pedres d’un edifici per aixecar-ne un altre de nou. D’al-tres s’ha traslladat edificis sencers. La Biblioteca Sofia Barat (Girona, 64-68) ha organitzat una ruta per Ciu-tat Vella, l’Eixample i l’àrea metropolitana que visita aquests edificis, basada en el llibreEdificis viatgers, de J. Peñarroja. Inscripcions a la biblioteca.
“Fotògrafes pioneres a Catalunya”
L'exposicióFotògrafes pioneres a Catalunya. Genealo-gia d'un segle de fotografia, de l'Institut Català de les Dones, aterra el març a l’Espai Jove de l’Eixample (Alí Bei, 120). Mostra fotografies fetes des de mitjan segle XIX fins al principi de la dècada de 1970 del segle XX. El 19 de març també es farà l’espectacle de dansa
Donetesi el conteDeliciós còctel de contes i jazz.
Daniel Venteo
E
l passat mes de febrer van començar les obres de transformació de l’edifici de la plaça de Tetuan, número 2, on properament hi haurà el nou i modern Centre de Serveis So-cials Dreta de l’Eixample. El nou equipament donarà cober-tura a un barri de més de 43.000 habitants que actual-ment reben atenció al Centre de Serveis Socials Dreta-Fort Pienc. D’aquesta manera, des-prés de l’obertura del nou cen-tre, hi haurà un equipament d’aquestes característiques a cadascun dels sis barris del dis-tricte.En el Centre hi treballarà un equip multidisciplinari, inte-grat fonamentalment per tre-balladors socials, però també per educadors socials i psicò-legs, amb un suport adminis-tratiu especialitzat, a més de la direcció del Centre i
l’assesso-rament d’un jurista. En total, es calcula que el nou equipa-ment comptarà amb una quin-zena de professionals especia-litzats.
El catàleg de serveis socials que s’oferirà, d’acord amb el nou model de Serveis Socials Bà-sics, inclou l’atenció individual i familiar, i també informació, orientació, suport i tractament social a les persones o famílies que ho requereixin. També es facilitarà assessorament jurí-dic, suport i atenció psicològi-ques. Així mateix, al nou cen-tre es tramitaran els Serveis d’Atenció Domiciliària,
teleas-sistència, assumptes relacio-nats amb la Llei de Dependèn-cia i prestacions econòmiques d’urgència social o prestacions d’altres administracions, com ara la Renda Mínima d’Inserció Social o els ajuts al pagament del lloguer, entre d’altres. Des del Centre de Serveis Socials Dreta de l’Eixample també es derivarà a altres serveis espe-cialitzats, es duran a terme in-tervencions socioeducatives i es treballarà en aspectes de prevenció, detecció i atenció a situacions de maltractaments a persones vulnerables com per exemple gent gran i in-fants.
Al costat de l’atenció individual i familiar, en els serveis del nou centre destaca l’atenció grupal o col·lectiva, és a dir, de suport a determinats col·lectius amb problemàtiques comunes, com ara grups de persones cuidado-res de gent gran, grups de fa-mílies monoparentals o grups de dones, entre d’altres, i tam-bé de suport a iniciatives veï-nals, formatives i de
sensibilit-L’Auditori acollirà concerts experimentals de petit format.
La nova Sala 4 de L’Auditori eixampla els seus horitzons musicals
Alexandra Rubio
U
n dels espais on es fan més de mil actuacions a l’any, L’Auditori de Barcelona (c Lepant, 150), ampliarà el seu entramat d’infraestructu-res amb una quarta sala. Els arquitectes d’aquest projecte, Lucho Marcial i Rafael More-no, aprofitaran les capacitats de l’edifici per conservar el concepte arquitectònic i el sistema constructiu original de l’Auditori.La nova Sala 4 comptarà amb un escenari de 80 m² i un afo-rament de 168 persones. Es tracta d’un espai situat a la planta baixa i al soterrani que es destinarà a la celebració de concerts en petit format de caire innovador i experimen-tal, i també com a sala d’actes de l’Escola Superior de Músi-ca de Catalunya (ESMUC), concerts de l’acadèmia i pro-jectes de final de carrera dels seus estudiants. D’altra
ban-da, servirà com a zona d’as-saig de la Banda Municipal, el grup instrumental BCN216, el Quar tet Casals i altres grups com l’Orquestra Àrab, la Capella Reial de Catalunya o l’OBC. L’entrada principal al recinte se situarà a la façana del carrer Padilla i la secundà-ria –per a l’accés restringit a artistes i l’evacuació de la sala– al carrer Lepant. Les obres s’iniciaran al final del mes d’abril.
La Dreta de
l’Eixample disposarà
després de l’estiu
d’un nou Centre de
Serveis Socials a la
plaça Tetuan
Les obres ja han començat a l’edifici on s’instal·larà el centre.
A
El desplegament del nou model de Serveis Socials Bàsics és una prioritat de l’Ajuntament en aquest mandat, amb la millora qualitativa de l’atenció a les persones i amb l’ampliació de la xarxa d’equipa-ments i els equips de professionals que hi treballen. L’objectiu és donar resposta a la nova Llei de Serveis Socials aprovada pel Parlament de Catalunya l’octu-bre del 2007.
La Dreta de l’Eixample tindrà
un nou Centre de Serveis Socials
Daniel Romaní
L
a Biblioteca Pública Arús s’ha reno-vat completament. Les obres van quedar enllestides al final de desembre. Se n’ha restaurat la façana principal i la de l’interior d’illa; s’ha tornat a fer im-permeable la coberta de l’edifici i el pa-viment del pati interior; s’ha reformat completament el tercer pis –que seràun espai d’entitats, i també s’ha restau-rat el fresc que hi ha al sostre d’un pas-sadís, que és del final del segle XIX, quan es va fundar la biblioteca. S’han reforçat gran part de les bigues de fusta dels sostres dels pisos que alberguen l’Ateneu Enciclopèdic Popular i l’edito-rial Avenç. A més, s’hi han instal·lat dos ascensors, amb la qual cosa el centre i el
seu edifici ara són accessibles a les per-sones amb mobilitat reduïda. Totes aquestes obres s’han fet amb el Fons Estatal d’Inversió Local.
La Biblioteca Arús conté un extens fons de llibres sobre el moviment obrer i els moviments socials a Espanya i Europa del segle XIX i començaments del XX i la maçoneria. Cal destacar el fons de Rossend Arús (1845-1891) i les actes manuscrites de la Primera Internacio-nal. El fet que la biblioteca es tanqués al públic l’any 1939 i no tornés a obrir fins a l’any 1967 va permetre que es deslliu-rés de les purgues “purificadores” del franquisme i el seu fons hagi arribat als nostres dies gairebé intacte. La Bibliote-ca Arús programa nombroses activitats: cursos, seminaris, conferències, presen-tacions de llibres… Un dels elements que més la identifica és la reproducció de l’estàtua de la llibertat situada al ves-tíbul. Va ser una idea de Rossend Arús, materialitzada per Valentí Almirall i An-toni Farnés poc després de la mort de qui du el nom de la biblioteca.
Més informació:
Biblioteca Pública Arús Passeig de Sant Joan, 26 Telèfon: 93 232 24 04
E Q U I P A M E N T S
A la biblioteca s’exposen alguns llibres gairebé únics al món.
Conèixer l’art que
hi ha al carrer
Els carrers i les places de la ciutat compten amb nombroses obres d’art. Aquest llibre és un catàleg de tot aquest art públic amb tex-tos d’un nombrós grup de pro-fessionals, estudiosos i especia-listes que n’han fet una lectura històrica i una anàlisi artística. Cada peça va acompanyada d’una il·lustració.
Art Públic de Barcelona
Jaume Sobrequés, Josep M. Huertas, Jaume Fabre i altres. Edita: Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials. PVP: 68 euros
L L I B R E S
E L S G R U P S M U N I C I P A L S O P I N E N
O
G R U P S M U N I C I PA L S
El carrer Balmes
ja és trama Cerdà
PSC. Assumpta EscarpJa està enllestida l’ampliació de les voreres del carrer Balmes, el qual ara gaudeix d’un equilibri més gran entre l’espai per al vianant i la calçada i so-bretot amb arbrat. Un dels carrers emblemàtics de la ciu-tat pren el caràcter i la qualiciu-tat d’espai públic de la resta de l’Eixample. Millorar la qualitat de l’espai públic és millorar la qualitat ambiental, la qualitat de vida dels veïns i veïnes, i també facilitar una diversitat comercial més àmplia. Un carrer que antigament va divi-dir l’Eixample per la presència de la via del tren avui ja és un eix plenament integrat, reno-vat en la seva superfície i tam-bé en el subsòl amb el nou vestíbul i intercanviador entre els Ferrocarrils de la Generali-tat i el metro. La transforma-ció de carrer Balmes és un magnífic exemple de la volun-tat de canvi i recuperació de l’esperit Cerdà, ara que cele-brem el 150è aniversari de l’a-provació del Pla del genial ur-banista.
CiU, un pacte
per a l’Eixample
CIU. Gerard ArdanuyL’informe presen-tat no fa gaire per la Síndica de Greuges de Barce-lona ho avala: l’Ei-xample és un districte que es queixa molt de l’Administració municipal. I no ens manquen motius de pes: estem a la cua en serveis socials, en equipaments públics i en subvencions a enti-tats. Els anys de desídia munici-pal a l’Eixample s’entenen per-què, en el fons, el bipartit municipal no hi ha cregut mai. Tenim una població de primera (som 270.000 habitants), però unes prestacions públiques de tercera. Cal un canvi profund en les maneres de fer. I, des de CiU, força que estima i viu l’Eixam-ple, presentem una alternativa en defensa dels interessos dels veïns i veïnes del districte, la qual passa per oferir un pacte per a l’Eixample dirigit a tot-hom, que ens permeti combatre junts la crisi, unint forces per di-namitzar el districte socialment i econòmicament, millorar-hi les condicions de vida i propi-ciar un Ajuntament més eficaç i proper. Et demano que ens aju-dis a fer possible aquest canvi.
Volem un barri digne,
també a les Glòries
PPC. Xavier MullerasL’Eixample recla-ma dignificar les Glòries. Els veïns i comerciants de la plaça de les Glòries han patit una gran de-gradació al seu barri, que se simbolitza amb “el mercat de la misèria”, activitat il·legal de venda i intercanvi d’objectes de segona mà de procedència “dubtosa”. Al seu voltant, a més, han proliferat activitats il·legals, que generen insegure-tat i brutícia a la zona. La man-ca d’atenció de l’alman-calde Hereu ha deixat que es consolidés una degradació que mai hauria d’haver arribat a la plaça de les Glòries. En el seu lloc, des del PP demanem a l’Ajuntament que hi afegeixi emplaçaments per a habitatge social i equipa-ments públics. L’Eixample no es una excepción a otras peti-ciones barcelonesas como lu-char contra la crisis y la delin-cuencia aumentando el número de policías, la atención a las personas, con más equipamien-tos y servicios sociales, y una inmigración ordenada que cumpla la ley y respete a la ciu-dad y el país que les acoge.
Ecologia
quotidiana
ICV-EUiA. Ricard GomàEn els darrers mesos hem des-plegat a tots els districtes la nova contracta de ne-teja de Barcelona. La seva cara més visible són els nous con-tenidors, més accessibles i més a prop de tothom, ja que n’hem augmentat el nombre en un 37%. El servei de neteja de la via pública també ha aug-mentat la seva freqüència mit-jana. Alhora, hem estès a tota la ciutat la recollida selectiva de la fracció orgànica –la que es diposita en els contenidors marrons–, que ens permet aprofitar una part important dels residus per fer compost per a jardineria o per generar gas i electricitat. Fem així un nou salt endavant cap a una ciutat més sostenible, més verda, més humana, però ens cal la col·laboració de tothom. L’ecologia de la quotidianitat és, sens dubte, la que té un po-tencial més elevat de transfor-mació, perquè sense els canvis d’hàbit a petita escala, en el dia a dia, de poc serveixen els compromisos i les declara-cions d’alt nivell.
El Paral·lel també
és Sant Antoni
ERC. Ricard MartínezEstem d’acord que cal una es-tratègia al Paral·lel que tin-gui en compte tota l’oferta d’oci nocturn i es-pectacle, i més quan algunes de les emblemàtiques sales s’estan reformant per tornar a l’escena. No podem, però, abordar un debat exclusiva-ment sobre l’oci al Paral·lel sen-se tenir uns sistemes eficients per garantir la convivència i el dret al descans. Creiem també que el nou Paral·lel ha de tenir en compte tota la seva poten-cialitat, sobretot aquells aspec-tes que poden reforçar la idea de ciutat compacta, amb mix-tura d’usos, convivencial i co-mercial. Aquesta potencialitat la té en la gent dels tres barris que limiten l’avinguda. El Pa-ral·lel també és Sant Antoni i el barri ha de poder dir quel-com sobre quel-com treballar el fu-tur de l’avinguda: estrictament des del punt de vista de l’oci i l’espectacle?, o ampliant el fo-cus i afegir la mobilitat, l’urba-nisme, el comerç, el paisatge urbà i els equipaments comu-nitaris?
La Biblioteca Arús
EIXAMPLE
7
Març 2010M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
BTV
“Connexió Barcelona”
De dilluns a divendres, de 17 a 20 h “Info Barris”. Dimarts a les 14.40 h Canal 39 UHF i Canal 26 TDT www.btv.cat
www.btvnoticies.cat
RÀDIO
COM Ràdio – 91.0 FM
Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00
PUBLICACIONS
Revista Esquerra de l’Eixample
Associació de Veïns i Veïnes Av. Roma, 139. Tel. 93 453 28 79
Revista Cor Eixample
Consell de Cent, 352. Tel. 93 487 12 43
Revista ACelObert Sagrada Família
C/ Indústria, 137-141. Tel. 93 446 32 10
Revista ACelObert Sant Antoni
C/ Indústria, 137-141. Tel. 93 446 32 10
Revista Fort Pienc
Associació de Veïns de Fort Pienc Ali Bei, 94-96
Revista Sagrada Família
Associació de Veïns Sagrada Família. C/ València, 417, local 4. Tel. 93 459 31 64
Sant Antoni 2000 L’Informatiu
Associació de Veïns de Sant Antoni Av. Mistral, 30, pl. baixa.
INTERNET
Web d'obres
Informació actualitzada setmanalment de totes les obres que es fan a Barcelona. inclou una bústia per atendre les consul-tes, les queixes i els suggeriments de la ciutadania. Hi ha totes les obres que afecten la via pública i que tenen una durada prevista superior a una setmana.
www.bcn.cat/obres Web d'Idea Diagonal
El web de la Diagonal s'actualitza amb nous continguts audiovisuals i informació sobre com serà el vot durant la consulta que es portarà a terme entre el 10 i el 16 de maig. La votació serà electrònica i es podrà fer de manera presencial en qualse-vol dels Punts de Consulta Presencial (PCP) habilitats amb aquesta finalitat o, de manera remota, a través d’Internet.
www.bcn.cat/diagonal
w
P O L I E S P O R T I U
Pere S.Paredes
“A
ctiva’t als parcs de Barcelona” és el programa que ajudarà a mantenir un estil de vida saludable, tot fent activitat esportiva i salut als parcs de Barcelona, en aquest cas concret, al parc Joan Miró. L’Institut Barcelona Esports, amb el suport de l’Agència de Salut Pública i la col·laboració de l’Àrea de Medi Am-bient i de la Diputació de Barcelona, posa a l’abast de tothom aquest pro-grama amb l’objectiu de millorar la salut de la ciutadania, especialment per als més grans de 40 anys. Aprofitant els parcs de Barcelona, s’impulsa aquest programa de pro-moció de l’activitat física i la salut a través d’activitats saludables com les caminades, els exercicis de memòria, o el tai-txi i el txi-kung (gimnàstiques orientals de moviments suaus i harmònics on es fonen respiració, concentració mental i moviment). Les caminades són suaus per dins del parc, duren uns 30 minuts, i semprees fan després d’uns exercicis d'escal-fament. Durant la sessió, es propo-sen exercicis per activar la memòria. “Activa’t als parcs de Barcelona” vol repercutir positivament en aspectes
físics com l’augment de la mobilitat articular, un millor equilibri i el con-trol de postura, exercitant el sistema cardiovascular, millorant la capacitat
d’atenció i la memòria, fomentant l’autonomia, millorant l’humor i l’es-tat d’ànim i, com no, divertir-se i rela-cionar-se amb altres persones. No cal fer inscripció, només cal anar-hi amb roba còmoda i calçat esportiu. Els monitors recolliran les dades per elaborar la targeta Activa’t, que iden-tifica com a usuari de l’activitat. De setembre a juliol els horaris són: dilluns de 10 a 11 h tai-txi i txi-kung, i dimecres de 10 a 11 h caminades i exercicis de memòria.
Més informació:
www.bcn.cat/esports
La millor manera
d'allunyar les malalties és
mantenir una vida activa
que ens ajudi a
trobar-nos en millors condicions
Caminades, exercicis
de memòria, tai-txi
i txi-kung esperen
els participants
Tai-txi al parc Joan Miró.El parc de Joan Miró, un espai
per a l’exercici físic i la salut
Redacció
L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu; la consellera de Justícia, Montser-rat Tura, i el degà del Col·legi d’Ad-vocats de Barcelona (ICAB), Pedro L. Yúfera, han signat un conveni per posar en marxa un servei
d’in-formació, orientació jurídica i me-diació a l’Oficina d’Atenció al Ciu-tadà (OAC) de la plaça Sant Mi-quel. El conveni es va signar el 5 de febrer passat a la seu del Col·legi d’Advocats i “permetrà avançar en un model d’orientació jurídica
gra-tuïta molt àgil i a l’abast de tot-hom”, segons va manifestar l’alcal-de. El conveni té com a objectiu crear un servei gratuït i proper d’informació i orientació jurídica i mediació per als ciutadans, que re-forci la proximitat de la justícia ara que els serveis jurídics s’han tras-lladat a la Ciutat de la Justícia, a la frontera amb l’Hospitalet. El servei també oferirà assessorament sobre l’assistència jurídica gratuïta que ofereix el Col·legi d’Advocats de Barcelona. I potenciarà la media-ció, una via alternativa per resoldre conflictes mitjançant el diàleg que evita l’entrada d’assumptes al jut-jat. La posada en marxa del nou servei està lligada a la propera transformació de l’OAC de Sant Miquel en una oficina multiserveis d’atenció al ciutadà. Un grup de treball està definint com serà i com funcionarà aquest nou servei.
Barcelona tindrà un servei
El Clínic és un hospital amb molta història i històries, oi?
Sí, té més de cent anys. Va néixer el 1906, després que Valentí Carulla, avi del cardiòleg Valentí Fuster, convencés les administracions perquè invertissin recursos per posar-lo en marxa. Si un hi entra per primera vegada es perd pels seus passadissos. Home... sí, és un hospital gran. Té uns 850 llits. La major part de malalts i fa-miliars diuen que un cop el coneixen s’hi troben bé i no tenen la sensació que sigui tan gran com sembla. És un hospi-tal d’alta tecnologia i “de barri”, amb tot el que això significa. I és també, des dels orígens, un hospital universitari, el principal centre d’ensenyament de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.
Parli’ns del Fòrum Salut Clínic, que heu iniciat aquest any 2010. Es tracta d’un cicle de conferències que tenen l’objectiu d’explicar temes relacio-nats amb la salut que preocupen els
ciu-tadans. Aquestes conferències estan adreçades a tota la població. No són classes magistrals, tot i que els confe-renciants són grans professionals, sinó sessions molt didàctiques, amb un torn de preguntes i opinions al final per part dels assistents.
Quins temes es tracten?
Hàbits posturals, tabaquisme, consum de sal, la depressió –que afecta moltes persones; n’hi ha que saben que la pa-teixen i n’hi ha que no–, la degeneració macular associada a l’edat, la incon-tinència urinària… També s’explicarà què hem de fer per prevenir algunes de les malalties més prevalents, com el càncer –que és una malaltia que es pot prevenir, tractar i curar–, i específica-ment el càncer de còlon i el de pròstata. I es facilitaran consells a l’hora d’anar a urgències, qual calgui anar-hi. S’hi acudeix massa?
Sí. Quan una persona no es troba bé, el que vol és que li resolguin el pro-blema ràpidament, i moltes vegades la millor solució no és anar al servei d’urgències d’un gran hospital. En ca-sos de grip, gastroenteritis… una tru-cada telefònica al metge del CAP pot ser eficaç, s’eviten desplaçaments i es
contribueix a no omplir les sales d’es-pera dels hospitals, que hi ha dies que estan molt plenes. També es pot trucar al telèfon de Sanitat Respon (902 111 444) o bé anar al CAP.
Avui dia, si a una persona li diag-nostiquen que té, posem per cas, la febre mediterrània familiar, fa una recerca a Internet i té a l’ins-tant un munt d’informació. Té sentit fer conferències de divulga-ció mèdica al segle XXI?
Crec que sí. Està molt bé que qualsevol ciutadà pugui informar-se a través d’In-ternet de qualsevol matèria, també de medicina, però és clar, corre el risc de no entendre tot allò que llegeix. El con-tacte directe, en aquest cas amb els pro-fessionals de la medicina, pot ajudar a comprendre i ordenar tota la
informa-ció que ha obtingut. Cal tenir en comp-te, a més, que la medicina no és una ciència exacta, i algú pot espantar-se si llegeix una informació a Internet sobre una malaltia greu… A més, encara avui, molta gent gran –i a l’Eixample hi ha força gent gran– no està familiaritzada amb l’ús d’Internet. Des de l’Hospital Clínic hem posat molta il·lusió en aquest cicle de conferències i ens agra-daria que tingués continuïtat i que es-devingués un referent en el camp de l’e-ducació sanitària. Per a nosaltres era una assignatura pendent.
Vostè és nascut a Barcelona? No, jo vaig néixer a Vic. Vaig venir a viu-re a l’Eixample barceloní quan vaig co-mençar a estudiar la carrera.
Quina impressió va fer-li la gran ciutat, quan va venir-hi a viure? De seguida m’hi vaig trobar bé. L’Ei-xample és molt acollidor. Sempre hi hem trobat tot allò que hem necessitat: escoles per als fills, mercat, transports públics, botigues... ho tens gairebé tot a mà. Des d’un principi ens vam plantejar fer vida al barri, i així ho fem. Ens agra-da passejar-hi i sentir-lo. Sempre hem intentat aprofitar els avantatges que aquest barri cèntric ens proporciona.
E N T R E V I S T A
Jordi Vilardell
, responsable de Relacions Institucionals i Xarxes Socials de l’Hospital Clínic
Vilardell, al Clínic. “La medicina no és una ciència exacta”, recorda.