• No se han encontrado resultados

Les Corts. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Gener 2005

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Les Corts. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Gener 2005"

Copied!
8
0
0

Texto completo

(1)

El Parc Científic obre les

portes als veïns del barri

INSTAL·LACIONS

A les Corts hi ha

l’àrea més densa de

Catalunya en recerca

INVESTIGADORS

Hi treballen més de

1.000 professionals del

món de la ciència

DIVULGACIÓ

Diverses empreses

apropen les seves

activitats als veïns

LES CORTS

B A R C E L O N A

Pàg. 3

S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • G e n e r 2 0 0 5

w w w. b c n . e s

L’enderroc de dues cases afectades per la regularització de la travesse-ra de les Corts ha permès la cons-trucció d’unes noves mitgeres a l’entrada del carrer de Comte de Güell. L’actuació forma part de la creació del nou espai públic sorgit arran de l’obertura de la biblioteca pública Miquel Llongueras, la qual cosa ha permès disposar d’un nou espai enjardinat entre el nou equi-pament i la part posterior de les cases que antigament havien for-mat part de la cooperativa El Bie-nestar Obrero. Aquestes cases uni-familiars van ser construïdes el 1913 en uns terrenys que eren propietat d’Eusebi Güell i Baciga-lupi, comte de Güell, de qui el car-rer pren el nom.

Millora de les mitgeres al

carrer del Comte de Güell

Les noves mitgeres han donat un nou aspecte a aquest tros de carrer. Pàg. 5

E N T R E V I S TA Pàg. 8

Mercè de la Torre

Voluntària

“De molt joveneta

vaig saber que a la

vida s’havia de

lluitar i treballar”

E N T I TAT S Pàg. 4

Casal de Joves

de Les Corts

Propostes a partir

dels 16 anys

S A L U T Pàg. 6

El Centre d’Higiene

Mental, 30 anys

d’assistència

A B A N S I A R A Pàg. 4

La Torre Rodona

Una masia del 1610

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

Bàsquet de base

amb el Club

(2)

www.bcn.es/publicacions bcnrevistes@mail.bcn.es

LES CORTS

B A R C E L O N A

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Direcció de Comunicació Corporativa i Qualitat. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de continguts: Dídac Boza. Sotsdirector: Joan Àngel Frigola. Redacció:Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Nuria Mahamud, Pilar Fernández, Gerard Maristany, Dani Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Gemma Gálvez. Coordinació:Andreu Parera. Fotografia:

Rafael Escudé, Antoni Lajusticia, Pepa Alvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Manel Socias, Laura Llach. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal.Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Joan Isern i Maribel Baños. Impressió:Mateu Press SA. Manipulació:General serveis. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de correus. Administració:Ascensió Garcia. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.

ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Districte

Pl. Comas, 18.

Telèfon d’informació 010

(preu de la trucada: 0,55 euros + IVA /cada 3 mi-nuts o fracció)

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Centre Cultural les Corts 93 291 64 62

Auditori i Casal de Joves

Dolors Masferrer, 33-35.

Centre Cultural Riera Blanca 93 448 04 99 Riera Blanca, 1-3.

Centre Cívic Can Deu 93 410 10 07 Pl. Concòrdia, 13.

Centre Cívic Joan Oliver 93 339 82 61

“Pere Quart”

Comandant Benítez, 6.

Casal de Barri de la Mercè 93 448 05 17 Torrent de les Roses, 41.

Casal de Barri Sant Ramon

Cardenal Reig, 32.

BIBLIOTEQUES

Biblioteca de Les Corts- 93 499 31 07

Miquel Llongueras

Riera Blanca, 1-3.

Biblioteca Can Rosés 93 419 19 29 Deu i Mata, 57.

SERVEIS SOCIALS

Oficina de Serveis Personals 93 291 49 64 Gandesa, 10, 1r, 1a.

Centre Serveis Socials Zona Est 93 291 64 63 Dolors Masferrer, 29-31.

GENT GRAN

Casal Sant Ramon 93 334 83 53 Cardenal Reig, 11, bis.

Casal de Les Corts 93 291 64 88 Dolors Masferrer, 33-35.

Casal de Gent Gran 93 339 71 68

Joan Oliver “Pere Quart”

Comandant Benítez, 6.

Casal i Residència 93 439 41 41

de Gent Gran Montnegre

Montnegre, 25.

Centre de Dia Àgora 93 490 22 87 Comtes de Bell-lloc, 180.

Centre Educacional 93 430 47 20

Fundació ACE-Alzheimer

Marquès de Sentmenat, 35-37.

Aviparc Centre de Dia 93 339 59 08 Comtes de Bell-lloc, 189-195.

Centre de Dia Sant Ramon 93 440 93 63

Fundació Santa Eulàlia

Cardenal Reig, 32.

ALTRES SERVEIS

Aula de Difusió Cultural Corts Est 93 291 64 62

Dolors Masferrer, 33-35.

Centre Espai i Convivència 93 224 48 23 Anglesola, 29.

Arxiu Municipal de Districte 93 291 64 62 Dolors Masferrer, 29-31.

Punt d’Informació i Ass. Dona 93 291 64 91 Dolors Masferrer, 29-31.

Centre de Normalització 93 491 27 97

Lingüística

Guitard, 17.

Centre Recursos Pedagògics 93 447 07 40 Cardenal Reig, 32.

GUÀRDIA URBANA

Unitat Territorial Les Corts

Les Corts, 25.

Emergències 092

Tràmits (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 22

Accidents (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 17 SERVEIS URGENTS

Telèfon únic d’emergències 112

Urgències sanitàries 061

Mossos d’Esquadra 088

Cos Nacional de Policia 091

Bombers 080 SALUT

Centre d’Atenció Primària Les Corts 93 227 55 90

Mejía Lequerica, 1.

CAP Montnegre 93 431 00 39 Montnegre, 8-12.

Centre de Salut Mental 93 419 09 19

Infantil i Juvenil

Numància, 107-109.

Centre de Salut Mental 93 227 56 67

Infantil i Juvenil

Mejía Lequerica, 1.

Hospital Casa de la Maternitat 93 227 56 00 Sabino Arana, 1.

C. Higiene Mental Les Corts 93 439 16 42 Numància 103-105.

FARMÀCIES

www.farmaciesdeguardia.com

I N F O

Ú T I L

t

W

L ’ A G E N D A

21, 22 i 23 de gener

La Segona Simfonia de Brahms

Dv. a les 21 h, ds. a les 19 h i dg. a les 11 h. L’Auditori (Lepant, 150)

Dirigida per Antoni Ros Marbà.

Dimarts 25 de gener

Kaida

A les 20 h. Sala Gaudí-La Pedrera (pg. de Gràcia, 92)

Un dúo holandès que combina obres acústiques i electroacústiques.

28, 29 i 30 de gener

Jazz simfònic amb Michel Camilo

Dv. a les 21 h, ds. a les 19 h i dg. a les 11 h. L’Auditori (Lepant, 150)

Amb West Side Story, de Bernstein, i obres d’Alberto García Demestres i Gershwin.

Divendres 11 de febrer

Niña Pastori

A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)

Presentació del seu nou àlbum.

VI Festival del Mil·lenni

Dimarts 18 i dimecres 19 de gener

Dulce Pontes

A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)

Un avanç del seu proper disc, que es publicarà al 2006.

Divendres 21 de gener

Martirio & Chano Domínguez

A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2) Acoplados, el seu últim treball, és una nova visió de temes clàssics de la música popular espanyola del segle XX.

Dimecres 26 de gener

Joan Pons & Isabel Rey

A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)

Rey és una jove soprano guardonada en concursos internacionals.

Divendres 28 de gener

Chambao

A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)

Amb Endorfinas en la menteva guanyar el premi en la categoria de Millor Àlbum de Noves Músiques.

Dimecres 2 de febrer

The London Community Gospel Choir

A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)

Un grup conegut pel seu estil up-tempo gospel, swing-beat i rhythm and blues tradicional.

Divendres 4 de febrer

Lucio Dalla

A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)

Autor i cantant líric de projecció internacional.

Dimecres 9 de febrer

Viatge a Nova Orleans

A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)

Una revisió del jazz dels orígens.

Dissabte 12 de febrer

La locomotora negra

A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)

Un dels grups de jazz més antics a casa nostra.

Divendres 28 de gener

Tanka

A les 22 h. C. Cultural de les Corts (Dolors Masferrer, 33-35)

Així es defineix l’espai existent entre els conscient i l’in-conscient. De la companyia de dansa Projecte Gallina.

Divendres 4 de febrer

It rained this morning

A les 22 h. C. Cultural de les Corts (Dolors Masferrer, 33-35)

Dansa contemporània. Direcció: Fabiana Capriotti.

Divendres 11 de febrer

Entre(s) aguas

A les 22 h. C. Cultural de les Corts (Dolors Masferrer, 33-35)

Tres gotes de pluja, tres gotes de saliva, tres gotes de suor...Com comptar l’aigua a través de la dansa.

Carnestoltes

Divendres 4 de febrer

Pregó del Rei Carnestoltes

A les 17.30 h. Plaça Comas

Guerra de confetti i espectacle de foc amb Cavall de Cartró i els Diable de les Corts.

Dissabte 5 de febrer

Gran Rua de Carnaval

A les 17.30 h. Sortida dels Jardins Bacardí

Recorregut: travessera de les Corts, ronda del Mig, Masferrer, Remei, pl. de la Concòrdia, Solà i plaça Rosés.

Dimecres 9 de febrer

Dimecres de cendra

A les 20 h. Plaça de la Concòrdia

(3)

Daniel Venteo

E

l Por tal del

Coneixe-ment, on s’ubica el Parc Científic de Barcelona, s’ha convertit els últims anys en un punt de referència de l’ac-tivitat científica, tecnològica i docent del país. Tot plegat converteix aquesta zona del

districte, especialment els barris de les Corts i Pedral-bes, en una àrea privilegiada de la societat del coneixe-ment. La seva importància no només rau en la densitat dels centres d’investigació que s’hi troben, sinó en el fet de tractar-se d’una de les

principals entrades a la ciu-tat, cosa que facilita la seva proximitat amb els ciuta-dans.

El Parc té una manifesta vo-cació de servei als barris de les Corts. Així quedà palès durant la passada Festa Ma-jor, quan es va organitzar

una jornada de portes ober-tes que va tenir un gran èxit de participació ciutadana. I en el marc de la Setmana de la Ciència d’enguany, el Parc ha convidat els joves a parti-cipar en l’activitat “Vine a fer de científic!” per intentar desvetllar la vocació científi-ca dels estudiants.

Una altra de les iniciatives més destacades de divulga-ció de les activitats que s’hi fan és el projecte “Obrim el Parc Científic al barri!”, im-pulsat pel Parc i amb el su-port del Centre Especial de Recerca en Teories i Pràcti-ques Superadores de Desi-gualtats (UB), amb l’objectiu d'apropar la ciència a la so-cietat partint dels espais de recerca i l'activitat sorgida en els grups de recerca i in-novació del centre.

A més del Parc Científic de Barcelona, al Portal del Co-neixement es troben institu-cions de pr imer ordre en

l’àmbit de la recerca i la docència, com ara la Univer-sitat de Barcelona, la Politèc-nica de Catalunya, el Parc Tecnològ ic de B arcelona , instituts del CSIC, l'Escola Superior d'Administració i

Direcció d'Empreses, la Fa-cultat de Dret, ESADE i l'-Hospital Sant Joan de Déu, entre d'altres.

LES CORTS

3

Gener 2005

El Parc Científic disposa d’instal·lacions amb tecnologia avançada per a la recerca.

El Parc Científic fa de les Corts una

de les zones de Catalunya amb la

concentració més alta en matèria

de docència i recerca científiques.

Hi treballen més de 1.000

profes-sionals de diverses disciplines

El Parc Científic, la ciència

a l’abast dels ciutadans

C I U TA DA N S O P I N E N

Lluís Ribas

Bioquímic

El Parc té vocació d’a-plicar les investigacions que es fan. En el mateix espai convivim laboratoris i empreses. Nosaltres busquem nous antibiòtics per a malalties que no tenen teràpies adequades.

Alícia Guasch

Investigadora

Hi ha una interacció molt interessant amb empreses. És un ambient de treball cre-atiu. Nosaltres abans treballàvem tancats a la nostra seu, aquí veus la utilitat de les teves investigacions.

Roser Pagan

Biòloga

Disposem d’una infra-estructura tècnica i d’u-nes instal·lacions molt bones, i contacte amb investigadors d’altres països. El Parc ens dóna cobertura per investigar i anar a més.

Class Junghans

Empresari

A nivel internacional, el Parc tiene una infraes-tructura impresionante, tan buena como las mejores que se pueden encontrar en cualquier centro de alta investiga-ción de Europa, incluida Alemania.

Víctor Alañà

Veí

M’agradaria que es fes-sin més activitats per als veïns per conèixer millor el Parc. Jo hi passo cada dia per davant, però no sé ben bé què s’hi fa, tot i que pel nom m’ho imagino.

Iziar Lecuona

Bioètica

La convivencia de pro-fesionales de diferentes disciplinas. Se hace investigación de base y análisis filosófico de la problemática que gene-ra la ciencia: acción y reflexión.

Q u è d e s t a c a r i a d e l P a r c C i e n t í f i c d e B a r c e l o n a ? V o l v i s i t a r a l P a r c C i e n t í f i c ?

A

Existeix la possibilitat de fer visites guiades a les seves instal·lacions per conèixer aquest interessant projecte en primera persona.

Hi ha diverses propostes de visites en funció dels interessos dels visitants. La de caire més general té una hora de durada i fa un recorregut per la seva història i funciona-ment. Per sol·licitar una visita cal contactar amb el Parc al correu electrònic comunicac-dio@pcb.ub.es o accedir a www.pcb.ub.es/obrimelparc.

(4)

E N T I T A T S

El Casal de Joves dóna opcions

i suport per el temps lliure

Dolors Roset

P

er a aquells joves que

tenen un projecte i no disposen de recursos per desenvolupar-lo. Per a aquells que voldrien fer al-guna activitat i no saben on adreçar-se. Aquests són els destinataris del Casal de Jo-ves. Està situat en el Centre Cultural Les Corts, al carrer de Dolors Masferrer i Bosch, i disposa d’un espai per fer-hi tallers, organitza activitats de lleure i ofereix els recursos diversos. Als qui busquin concerts o actuacions de petit format, als qui estiguin interessats a participar en xerrades so-bre temes que els afecten o els qui vulguin participar activament en l’organitza-ció del Carnaval, la Nit d’à-nimes o la Festa Major te-nen el seu lloc al casal, segons apunten els seus responsables.

S’hi pot donar sortida a la vocació artística i aprendre

a tocar percussió o la gralla, fer de DJ o desenvolupar habilitats en l’art del circ. Els amants de l’activitat ex-trema –l’escalada, per

exemple–, també hi tenen cabuda. Els joves de les Corts que necessitin un buc d’assaig poden fer ús del rocòdrom, o disposar d’un espai per practicar al-tres llenguatges musicals com el break-dance. Els jo-ves poden passar una bona estona a la ludoteca o, fins i tot, donar a conèixer les seves creacions plàstiques a la sala d’exposicions del

centre. Una altra de les funcions del casal és oferir informació i assessorament sobre diferents qüestions que puguin ser d’interès per a joves que estan entre entre els 16 i els vint-i-pocs anys.

Els grups i les entitats de joves de les Corts poden trobar al casal recursos per desenvolupar la seva activi-tat, des de les instal·lacions fins al suport per realitzar la seva tasca.

Més informació

Casal de Joves – Centre Cultural Les Corts

C/ Dolors Masferrer i Bosch, 33-35

T. 93 291 64 99

lescorts@casaldejoves.org De dimarts a dissabte de 18 a 22 h

La Torre Rodona

La Torre Rodona és una masia construïda l’any 1610, da-munt d’una edificació més antiga, i és un dels pocs exem-ples d’arquitectura medieval que es conserva a les Corts. El seu nom ve de la torre circular que, adossada a l’edifici principal, servia de guita i defensa del mas i que podria haver estat aixecada després dels atacs d’alMansur al pla de Barcelona, el segle XI-XII. La seva alçada original es va mantenir fins el segle XVIII; llavors es va desmuntar una part perquè el seu estat suposava un perill. Avui les restes només són un testimoni de 4,5 metres d’alçada per 5,5 de diàmetre. Al llarg dels anys, la masia ha experimentat diferents modificacions, fins que el 1972 va passar a mans del grup hoteler Husa, que l’any 1990 va fer les obres que han donat el seu aspecte actual.

Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 64 32.

Ara Amb més bon aspecte, viu a l’ombra dels grans edificis que l’envolten.

AbansAspecte solitari i sense encís que oferia la masia l’any 1927.

J.M. Contel

A B A N S I A R A

Aquest lloc de

trobada i relació

per als qui ja tenen

més de 16 anys

ofereix tallers i

informació per a

tots els joves que

tinguin un

projecte o vulguin

fer alguna activitat

de lleure.

Tot tipus

d’iniciati-ves de jod’iniciati-ves i per

a joves tenen

cabuda al Casal

(5)

LES CORTS

5

Gener 2005

N O T Í C I E S

f

Concurs Internacional de Joves Intèrprets

Els dies 14 i 16 de febrer tindrà lloc, al Centre Cultu-ral Riera Blanca (c/ Riera Blanca, 1-3) la fase de se-lecció del 1r Concurs Internacional d’Interpretació Musical de les Corts per a Joves Intèrprets, organit-zat conjuntament pel Districte de les Corts, el Centre d’Estudis Musicals A Tempo i l’Associació Per l’altre Cor Cremat de Barcelona-Ajut al quart món. Aquest concurs té com a finalitat estimular els joves músics.

Punt verd mòbil al Centre Cívic Can Deu

El Centre Cívic Can Deu ha posat en marxa un nou punt de recollida selectiva per a objectes de petites dimensions, com ara cintes de vídeo i cassettes, telè-fons mòbils, CD, cartutxos i tòners d’impressora, ra-diografies, aerosols... D’aquesta manera, els ciuta-dans disposaran, de dilluns a divendres, d’un lloc proper i accessible on llençar aquests objectes i evitar que acabin a la bossa d’escombraries general.

Premi per la Igualtat de les Corts

Ja s’han publicat les noves bases per poder participar al Premi per la Igualtat de les Corts M. Àngels Rivas Ureña. Edició 2005-2006. La data límit de presentació serà el 31 d’octubre de 2005, per registre, a qualsevol de les OAC (Oficines d’Atenció al Ciutadà) de l’Ajunta-ment. L’OAC del Districte de les Corts és a la plaça Co-mas, 18, i el seu horari és de 8.30 a 17.30 hores.

El comerç ajuda a fer pràctiques de català

Les associacions de comerciants de les Corts han do-nat un nou impuls a la campanya “Voluntaris per la llengua” fent arribar informació a més de 300 esta-bliments comercials i de serveis del districte. La cam-panya pretén facilitar la integració dels nouvinguts que estan aprenent català, ajudant-los a fer pràcti-ques en l’ús quotidià de l’idioma. Per a més informa-ció, cal trucar al Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, telèfon 93 491 27 97.

Daniel Venteo

L

es noves mitgeres s’han

construït en l’espai re-s u l t a n t d e l ’e n d e r ro c d e dues cases, als números 1 i 2 del carrer del Comte de Güell, afectades per la regu-larització de la travessera de les Cor ts. El seu disseny, que recorda una gelosia feta a base de maons, ha donat u n n o u c a r à c te r u r b à a aquell entorn i ha suposat la creació d’una nova façana a l’entrada del carrer del Com-te de Güell.

La construcció de les noves mitgeres forma part de l’or-denació del conjunt de l’illa i ha permès la construcció de la biblioteca pública Mi-quel Llongueras (carrer

Rie-ra Blanca, núm. 1-3), l’am-pliació de la travessera de les Corts en aquell tram del carrer i la creació d’un nou espai públic enjardinat en l’espai interior comprès en-tre el nou equipament cul-tural i els patis inter iors dels antics habitatges de la societat cooperativa El Bie-nestar Obrero.

Es tracta d’un conjunt d’ha-bitatges constr uïts l’any 1913 en uns terrenys que van ser adquirits per aques-ta cooperativa a l’industrial Eusebi Güell i Bacigalupi, comte de Güell, de qui el ca-rrer pren el nom. El destí de la vintena d’habitatges uni-familiars adossats eren els associats de la cooperativa. Els edificis van ser cons-truïts per l’arquitecte mo-dernista Josep Plantada i A r t i g a s . E n l ’a c t u a l i t at , aquest conjunt està inclòs en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat. Aquestes cases estan carac-teritzades per la simetria de

la composició del conjunt i la seva senzilla ornamenta-ció, que incorpora a les faça-nes alguns elements esgra-f i at s , a i x í co m a l g u n e s rajoles d’estil valencià. Les

dues voreres del tram del carrer comprès entre la tra-vessera i Pintor Pahissa for-maven part de l’antic con-junt d’habitatges d’aquesta entitat social.

E l n o u e s p a i p ú b l i c s ’ h a co nve r t i t e n u n co m p l e -ment ideal per als nombro-s o nombro-s u nombro-s u a r i nombro-s d e to te nombro-s l e nombro-s edats que utilitzen assídua-ment la biblioteca que corda el nom del qui fou re-g i d o r d e l D i s t r i c te , e l desaparegut Miquel Llon-gueras Campañà, des de la seva obertura l’octubre de l’any 2000.

L’actuació forma

part del nou espai

públic creat amb

l’obertura de la

biblioteca Miquel

Llongueras

El conjunt és de

gran valor i està

catalogat com

a patrimoni urbà

Les noves mitgeres són el resultat de l’enderroc de dues cases al carrer Comte Güell.

El president de l’entitat amb un veterà soci de l’espiga.

La Societat Coral l’Espiga de les Corts estrena local

L

a Societat Coral l’Espiga de les Corts ja disposa d’un nou local social al carrer Joan Gamper, 30. L’antic local que estava situat al carrer Solà, just al costat de les dependències de la Fundació Pere Tarrés, va ser enderrocat amb motiu de les obres d’ampliació d’aquesta institució.

L’entitat es va constituir el 1926. Fins al 1936, va tenir el seu estatge al Cercle Familiar Cortsenc, conegut

popular-ment com el Casinet. Després d’estar uns anys aturada, va re-prendre la seva activitat l’any 1950, coincidint amb la inau-guració de l’Alcaldia situada a la Casa Consistorial de les Corts. Entre d’altres activitats s’hi organitzaven concursos, cantades de caramelles, excur-sions i actuacions per diversos indrets de Catalunya, Mallor-ca, etc. El 1972 es va transfor-mar en societat mixta sota la direcció del mestre Ignasi

Vila-joana, i el 1983 es va inaugurar el Casalet, primer estatge inde-pendent de la societat; això va permetre impulsar un nou ventall d’activitats, com ara el teatre i la dansa. Cal dir que el cant continua sent el més fo-namental. L’any 2001 va rebre la Medalla d’Honor de la Ciu-tat de Barcelona per la seva contribució al foment de la cultura catalana i l’associacio-nisme, especialment al distric-te de les Corts.

(6)

S A L U T

Daniel Venteo

T

radicionalment la salut

mental ha estat una de les problemàtiques socials més silenciades i, fins i tot, marginades. Ja fa anys, però, que des d’institucions com el Centre d’Higiene Mental Les Corts es reivindica una res-posta professional i humana a una de les patologies sa-nitàries més característiques de la societat contemporània. Constituït l’any 1975, el Cen-tre d’Higiene Mental va néi-xer gràcies a la iniciativa d’un grup de professionals amb l’objectiu de constituir un equip interdisciplinari desti-nat a l’atenció en salut men-tal i l’assistència psiquiàtrica des de la perspectiva de la sa-lut mental comunitària.

En l’actualitat, el centre de-senvolupa activitats preven-tives, assistencials i rehabili-tadores, així com en els àmbits de la formació conti-nuada, la docència i la recer-ca. Entre els serveis que ofe-reix destaca el supor t als professionals de centres resi-dencials públics, així com l’assistència als menors, l’a-tenció de persones que pre-senten trastorn mental sever, l’atenció individualitzada i de suport a la llar.

Les persones ateses al centre són derivades pels metges de capçalera dels centres d’aten-ció primària del Servei Català de Salut.

El centre disposa de dues seus a les Corts. Al carrer Numància, 107-109, es

tro-ba la unitat que atén els in-fants i joves menors de 18 anys, mentre que a les ins-tal·lacions dels números 103-105 del mateix carrer s’atén els adults. D’altra ban-da, al carrer Galileu, 333, està ubicat el Servei de Re-habilitació-Centre de Dia de Salut Mental, on es troba un club social terapèutic. Aquest club està pensat per fomentar la comunicació i relació de les persones ma-jors d’edat que pateixen al-gun tipus de malaltia men-tal. Disposa d ’un taller d ’infor màtica i fomenta nombroses activitats espor-tives, culturals i d’esbarjo entre els usuaris.

Per dur a terme la seva tasca, el centre disposa d’un gran equip de professionals en-capçalat pel Dr. Lluís Lalucat i Jo i integrat per psiquiatres, metges, psicòlegs, diplomats en infermeria, treballadors socials, animadors sociocul-turals, tècnics auxiliars psi-quiàtrics i administratius. L’any vinent el centre com-memora el 30è aniversari i, en reconeixement a la seva tasca, rep una Medalla d’Ho-nor de Barcelona.

El Centre d’Higiene

Mental Les Corts

porta 30 anys

treballant en aquest

camp assistencial

El Centre d’Higiene Mental fomenta la comunicació de persones que pateixen algun tipus de malaltia mental.

D

e vegades ens costa fer regals originals i ens fa por d’acabar regalant el mateix de sempre. Hi ha botigues, però, com Art Tris Tras, que ens posen les coses més fàcils, ja que hi tro-bem objectes de regal molt variats i originals. La dificultat en aquest cas la podem trobar, a tot estirar, a l’hora de fer la tria definitiva. Al capda-vant de l’establiment hi ha la Rosa Garcia. Te-nen un taller propi de ceràmica des de fa 25 anys on fabriquen artesanalment bona part dels objectes que venen, com ara la bijuteria (collars,

penjolls, arracades...) o els quadres. Tenen pro-ductes fabricats en seda, cotó i pell, una gran va-rietat de complements i d’objectes de decoració. Si ho desitgem, aprofitant els coneixements de disseny dels seus professionals, també podem encarregar projectes per decorar espais de casa nostra. La decoració mateixa de l’establiment ja és una garantia del seu bon gust.

Art Tris Tras C/Europa, 20

E L T A U L E L L

Fer regals originals no sempre és tan complicat

Rosa Garcia dirigeix l’establiment Art Tris Tras.

Joan Anton Font

S E R V E I P Ú B L I C

Redacció

Barcelona disposa d’un servei públic específica-ment destinat a donar suport als consumidors. l’OMIC, l’Oficina Muni-cipal d’Informació al Consumidor, és un ser-vei de la Direcció de Co-merç i Consum de l’A-juntament que té com a objectiu ajudar consu-midors i usuaris perquè facin valer els seus drets, tant amb infor-mació prèvia com amb la recepció de reclama-cions en temes de con-sum. Es tracta d’un ser-vei municipal d’atenció directa i gratuït. La seu física de l’OMIC es troba a la ronda de Sant Pau, núm. 43 i l’horari d’a-tenció és de dilluns a di-vendres, des de les 9 del matí fins a les 14 hores. Els usuaris i consumi-dors també tenen la possibilitat de formular consultes o fer arribar reclamacions a través del web municipal, con-cretament a través de l’adreça

www.omic.bcn.es Els serveis d’atenció i assessorament al consu-midor de l’Ajuntament de Barcelona es van po-sar en marxa l’any 1983. Actualment, l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor ofereix:

• Atenció personalitza-da de consultes.

• Anàlisi i tramitació de denúncies, queixes i re-clamacions.

• Mediació entre les parts per a la resolució de determinades qües-tions.

• Campanyes d’informa-ció i orientad’informa-ció als con-sumidors.

• Edició de materials in-formatius com ara els "avisos als consumi-dors".

• Documentació tècnica i arxiu sobre normati-ves i legislació.

L'OMIC

Oficina Municipal d’Informació al Consumidor Ronda Sant Pau, 43 08015 Barcelona Fax. 93 402 78 27 omic@mail.bcn.es

Atenció i informació a

consumidors i usuaris

La salut mental, un problema

(7)

LES CORTS

7

Gener 2005

M U L T I M È D I A

TELEVISIÓ

BTV Informatiu Les Corts

Cada divendres a les 13.35 h. Canal 39 UHF.

RÀDIO

COM Ràdio – 91.0 FM

Freqüència Barcelona

BCN (de dilluns a divendres, de 13 a 14 hores)

L’espai d’informació local de Barcelona

PUBLICACIONS

Revista de Barcelona

Juan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00

Travessera

Revista de l’Associació de Veïns i Comerciants d’El Racó de les Corts. Riera Blanca, 1-3.

Tel. 93 440 47 57

elracodelescorts@yahoo.es

Revista mensual informativa

Revista de l’Associació de Veïns del Barri de la Mercè.

Torrent de les Roses, 64. Tel. 93 203 80 84

INTERNET

Les Corts.com, informatiu virtual

No hi falta de res en aquest web. Hi ha una agenda completa de les activitats del districte (cinema, teatre, cursos, tallers, exposicions, música…). En aquest butlle-tí digital també es pot participar en fòrums i jocs i fer-se un correu electrò-nic amb el domini del districte.

www.lescorts.com

Dedicar una estrella virtual

Més de 20.000 dedicatòries han deixat els barcelonins a travès del web de

l'Ajuntament amb la iniciativa "Dedica una estrella", un dels llocs d'Internet més visi-tats durant les passades festes de Nadal. Escollir una estrella del firmamement vir-tual i dedicar-la a algú amb un missatge ha resultat un èxit entre els internautes.

www.bcn.es/firmament

w

P O L I E S P O R T I U

Pere Paredes

E

l Club Joventut Les Corts no

és un club elitista. És un club social en el qual només volem fer que tots els nens i nenes del barri puguin jugar a bàsquet”. Així ex-pressa l'orientació del Club de les Corts Pepa Soler, tresorera de l'en-titat.

“Que en el mateix districte convis-quem amb clubs com el FC Barcelo-na o el Polo no significa que siguem un club d’elit –explica Soler–. A Les

Corts hi ha poca oferta esportiva, i menys encara de bàsquet; per a aquest club no hi ha cap nen que ju-gui malament; qui tinju-gui ganes de venir a jugar amb nosaltres, sempre trobarà les portes obertes”.

El Club Joventut Les Corts fa la majoria de les seves actuacions al pavelló municipal del car rer Numància, “única instal·lació mu-nicipal coberta del barri –puntua-litza– encara que també fem activi-tats ex traescolars a diversos

col·legis del districte”. Per a la Pepa Soler, la seva feina sempre té un inconvenient, que és la manca d’instal·lacions que hi ha al barri, a més “les poques que hi ha estan una mica obsoletes”. Soler reclama noves instal·lacions i l'adequació de les ja existents: “el pavelló que no-saltres gestionem des de fa sis anys té moltes més possibilitats de les que sembla, només cal arriscar-se una mica i se’n podrà treure molt més profit”. La tresorera de l'enti-tat està molt orgullosa de la tasca de formació que realitzen al club, on donen les màximes facilitats per a l’aprenentatge del bàsquet, com ara subvencions de cursos d’entrenadors als seus jugadors.

El Club Joventut Les Corts fomenta

el bàsquet entre més de 400 nens

Més de 400 nens i nenes

formen part dels 21

equips de bàsquet que té

aquest club que utilitza

el pavelló municipal del

carrer Numància.

El Joventut és una de les poques opcions de bàsquet de base que hi ha a les Corts.

El club facilita als seus

jugadors cursets

d’entre-nador de bàsquet.

(8)

Va néixer a Màlaga l’any 1948. Arriba als set anys, en la dècada dels cinquanta, a Barcelona amb els seus pares. Primer viuen a Vi-lafranca del Penedès i, al cap d’un any, s’instal·len al carrer d’en Se-rra, al costat del carrer Ample. Enguany rebrà la Medalla d’Ho-nor de la ciutat de Barcelona. Què representa per a vostè aquest re-coneixement?

De totes les condecoracions, la de l’Ho-nor és per a mi la més valuosa. Dec moltíssim d’aquesta medalla als meus pares i als qui m’han acompanyat fins aquí. Jo sóc filla d’aquella emigració dels anys cinquanta que arribava a l’es-tació de França amb el tren “sevillano” que l’anomenaven “el catalán”. Moltes vegades he pensat en l’estació de França i, si més no, he fet un paral·lelisme amb la immigració que actualment arriba amb les pasteres. Jo vaig viure de petita

el que vol dir la necessitat. Quan va sor-tir la possibilitat que ajudés a casa, vaig començar a treballar. Tenia 12 anys. A la nit estudiava fins que vaig acabar, als 14, l’Educació General Bàsica. De molt joveneta, vaig saber que a la vida s’havia de lluitar i treballar, que les coses costa-va molt d’aconseguir. Possiblement el

que va passar als anys seixanta ara ens sembla fora de lloc, de la mateixa mane-ra que moltes situacions actuals d’aquí uns anys semblaran estranyes. Sempre s’han de situar les coses en el seu con-text per entendre per què succeeixen.

Què recorda de Ciutat Vella?

En tinc un record molt bonic. Quan tre-pitjo Ciutat Vella i passo per aquells car-rerons que han estat tan deteriorats i que ara han recuperat dignitat em sen-to bé, tinc més confiança, més

tranquil·litat. Ciutat Vella va ser un bar-ri d’acollida; la gent, quan arbar-ribava, s’a-bocava en aquest punt de la ciutat o a la perifèria. De joveneta m’encantava fer d’actriu en el Centre Parroquial de l’es-glésia de la Mercè. Anys més tard, en aquesta església, l’Agustí i jo ens vàrem casar. Ell ha estat el més important de la meva vida. El 1969 vaig començar a viure al barri de les Corts, on han nas-cut els meus tres fills.

I com veu les Corts?

Jo recordo el carrer Joan Güell amb quatre cotxes aparcats a les voreres. El tramvia em deixava a la plaça del Centre. He vist com l’any 1982 arri-bava el Metro. Actualment tenim una xarxa important de transport públic; un lloc on hi havia barraquetes, ara es una escola, i on abans hi havia un ma-gatzem, ara hi ha un jardí públic. El barri s’ha ampliat amb la connexió amb la Diagonal i amb la carretera de Sants... Malgrat l’engolidor del pro-grés, crec que el barri conserva un cert caliu. Potser perquè les Corts era un poblet. El diumenge, quan surto de missa, veig la gent que se saluda i penso que el veïnatge és important en un barri. Aquesta consciència de veïns –de sortir de casa i saludar la

gent que coneixes; de contemplar, mentre vas pel carrer, els joves que has vist créixer, o les senyores que, com jo, a poc a poc anem envellint i que, tot i no haver parlat mai, sí sa-bem de la nostra existència– ens acompanya i ens ajuda a viure.

E N T R E V I S T A

M e r c è d e l a T o r r e ,

v o l u n t à r i a d e c a u s e s s o c i a l s

Mercè de la Torre viu a les Corts des de 1969.

És voluntària de la Fundació Amics de la Gent

Gran, on fa de coordinadora dels barris de

Sants-Les Corts; participa en l’Associació Per l’Altre Cor

Cremat de Barcelona-Ajut al Quart Món, i pertany

al Col·lectiu de Dones en l’Església.

“M’agrada viure com

penso per no haver de

pensar com visc”

Carme

Anfosso

“De molt joveneta

vaig saber que a la

vida s’havia de

lluitar i treballar”

A Mercè de la Torre li agrada cui-dar-se de la gent gran del seu ba-rri. ”És necessari que la gent ma-nifesti les seves necessitats”, comenta. En els darrers deu anys ha organitzat concerts anuals en què tothom que hi participa és voluntari –menys els assistents, que donen 6 euros destinats a en-titats com el Casal dels Infants del Raval. Per a ella, el quart món és la gent necessitada que està a prop. L’any 1988, participà en el Congrés Internacional del Col·lec-tiu de Dones en l’Església, que rei-vindica la paritat.

Referencias

Documento similar

dente: algunas decían que doña Leonor, "con muy grand rescelo e miedo que avía del rey don Pedro que nueva- mente regnaba, e de la reyna doña María, su madre del dicho rey,

Entre nosotros anda un escritor de cosas de filología, paisano de Costa, que no deja de tener ingenio y garbo; pero cuyas obras tienen de todo menos de ciencia, y aun

Missing estimates for total domestic participant spend were estimated using a similar approach of that used to calculate missing international estimates, with average shares applied

La campaña ha consistido en la revisión del etiquetado e instrucciones de uso de todos los ter- mómetros digitales comunicados, así como de la documentación técnica adicional de

Las manifestaciones musicales y su organización institucional a lo largo de los siglos XVI al XVIII son aspectos poco conocidos de la cultura alicantina. Analizar el alcance y

Ens hem interessat per explorar també el que està passant a d’altres indrets, però observem que el cas de Barcelona conté una sèrie d’elements i

Formación cultural, capacitación política, trabajo de subsistencia organizado, discusiones con otros grupos: esa gran familia antifascista que era la Ventas de aquellos años

Fuente de emisión secundaria que afecta a la estación: Combustión en sector residencial y comercial Distancia a la primera vía de tráfico: 3 metros (15 m de ancho)..