• No se han encontrado resultados

Zoo oh! : revista del Zoo de Barcelona. Núm. 2 (2010)

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Zoo oh! : revista del Zoo de Barcelona. Núm. 2 (2010)"

Copied!
44
0
0

Texto completo

(1)

2 / 2010

Revista del Zoo de Barcelona

Pòster:

El formiguer

gegant

Projecte de conservació

de la Trenca

(2)

DESCOBREIX

LA FAUNA SALVATGE D' ÀFRICA

Prepara't per a descobrir un dels llocs més màgics del planeta, la sabana africana,

un increïble safari en 4x4 on us endinsareu en els grans parcs del nord de Tanzània,

Serengeti, Ngorongoro, Taranguire i Manyara per observar tota la naturalesa i

la fauna que viuen en ells. Elefants, girafes, zebres, lleons, guepards, gaseles,

lleopards i molts més seran els protagonistes d'aquesta gran aventura. A més

de visitar un poblat Masai, on coneixereu tots els costums d'aquesta tribu ancestral.

UN VIATGE INOBLIDABLE PER A TOTA LA FAMÍLIA!

ZOOCLUB BARCELONA:

Tel. 93 225 67 86 · zooclub@bsmsa.es

TABIASAFARIS:

C/Presó, 9 Àtic · 43201 Reus

Tel. 977 345 088 · Mov. 670 682 533/667 569 696

www.tabiasafaris.com · www.tabiasafaris.es.tl

AVENTURA!

TANZÀNIA

LA TEVA PROPERA

JA POTS FER

EL TEU SOMNI

REALITAT PER

NOMÉS

(3)

(GLWRULDO

Nova web i potenciació de l’oferta educativa

En aquest nou número us presentem un ampli ventall de novetats esdevingudes en el darrer període al Zoo, des de l’arribada i naixements d’animals a les millores en l’oferta de serveis, a l’impuls de programes de conservació i a l’aug-ment de les activitats educatives, o l’establil’aug-ment d’acords de col·laboració amb altres institucions per al reforçal’aug-ment de la nostra missió com a Zoo.

De totes les novetats, vull destacar especialment, per la seva importància estratègica, la nova web del zoo i el ventall d’activitats organitzat pel Departament d’Educació del Zoo.

La nova web compta amb un disseny més modern i entenedor, i amb una major capacitat i funcionalitat, i pretén oferir nous continguts a tota la comunitat per a esdevenir un referent en el nostre àmbit per a escolars, estudiants i amants de la natura i de la fauna. La web, molt interactiva, afavoreix la relació amb els visitants i, en aquest sentit, esdevé una eina molt adequada per a reforçar la nostra capacitat d’informació i comunicació, i de relació amb els membres del Zoo Club. Us animo, doncs, a visitar-la i a que ens feu arribar els vostres comentaris i suggeriments, amb la idea d’anar millorant-la i ampliant-la, progressivament, en funció dels vostres interessos i inquietuds.

El Departament d’Educació del Zoo, que enguany celebra el 35è aniversari, treballa per a l’actualització i ampliació de l’oferta d’activitats educatives dirigides al públic general i a les escoles. Aquest curs, atenent a la modificació del calendari escolar, a més dels tradicionals casals de Setmana Santa, Nadal i Estiu, hem organitzat una Setmana Blanca dels dies 7 a 11 de març, per a nens i nenes de 6 a 12 any, amb la voluntat d’oferir una alternativa lúdica i educativa a la setmana de vacances escolars. En pàgines interiors podeu consultar de forma detallada l’oferta per a aquesta tardor/hivern.

Finalment, vull expressar en nom de tota la família del Zoo de Barcelona, el nostre sentiment de condol per la mort d’en Roman Luera, veterinari jubilat del Zoo, qui conjuntament amb el seu germà Miquel, també veterinari i ja desa-paregut, va desenvolupar una tasca enorme en l’atenció i cura dels animals del Zoo i va exercir un paper fonamental

en el procés d’adaptació d’en Floquet de Neu a les instal·lacions del Zoo en els primers mesos d’estada a Barcelona. El seu record i la seva aportació perdurarà per sempre entre nosaltres.

Ignasi Cardelús i Fontdevila President del Zoo.

Ignasi Cardelús i Fontdevila

President del Zoo

Editada per Zoo de Barcelona

Parc de la Ciutadella, s/n · 08003 Barcelona · Telèfon: 93 225 67 80 · Fax: 93 221 38 53 Mail: zoobarcelona@bsmsa.cat · www.zoobarcelona.cat

Director: Rafael Cebrian

Cap de redacció: M. Neus Miró

Consell de redacció: Manel Aresté, Eulàlia Bohigas, Anna Costa, Jordi Fàbregas, Josep Garcia, Jordi Indiano, Àlex Mascarell, Mayra Nieto i M. Josep Virgos

Coordinació: Jordi Fàbregas

Fotografia: Manel Aresté, Arxiu Zoo, Jordi Bas, Eulàlia Bohigas, Jordi Clariana, Jordi Fàbregas, Filmax, Institut Jane Goodall, Àlex Mascarell, Pilar Padilla.

ZOOCLUB Parc de la Ciutadella s/n · 08003 Barcelona · Telèfon: 93 225 67 86 · zooclub@bsmsa.cat

El Zoo de Barcelona no es fa responsible de les opinions expressades pels seus col·laboradors. Prohibida la reproducció total o parcial del contingut d’aquesta publicació amb finalitats comercials., sigui quins sigui el mitjà o procés de

reproducció, sense autorització de l’editor.

G r a n Vi a C a r l e s I I I , 8 5 b i s 0 8 0 2 8 B a rc e l o n a

Director del Zoo de Barcelona: Miquel Trepat

Sots-director: Emilio Rodríguez

Cap de Conservadors: Lluís Colom

Cap de Parc: Jordi Indiano

Cap de Serveis Generals: Jorge Cerón

Maquetació i impr

(4)

Tel·Entrada

és bestial!

Amb Tel·Entrada pots gaudir dels millors

espectacles de la forma més còmoda i fàcil

(5)

2 / 2010

6 El nostre Zoo

Recull d’últimes notícies del Zoo de Barcelona

13 Els nostres animals

El projecte de conservació de la Trenca

17 Educació

Cursos i activitats

21 Pòster

Formiguer gegant

25 El nostre Zoo

Floquet de Neu reviu al cinema

29 Plantes

medicinals

L’arç blanc

30 Zoo

Club

33 Dossier

Enriquiment ambiental

36 El nostre Zoo

Anellament d’ocells al Zoo de Barcelona

38 Quadern de camp

40 La nostra revista de fa...

41 Ecoiniciatives

Ecoinvestigadors

42 Adoptants

13

33

36

(O=RRGH%DUFHORQDDFWXD

FRPXQIRFXVGnDWUDFFLÍSHU

DGLYHUVHVHVSÂFLHVGnRFHOOV

(6)

(OQRVWUH=RR

$

la primavera i a l’estiu és quan es concentra la majo-ria de naixements que es produeixen al Zoo. Aquest any volem destacar, entre molts d’altres, els següents: tres lleons marins Zalophus calilfornianus, que van néixer el mes de juny i podeu veure jugant a la piscina de la seva instal·lació. Un tapir Tapirus terrestris, nascut el 10 de juliol. Un panda vermell

Aylurus fulgens, el 20 de juny. Un muntjac Muntiacus muntjak, el 25 de juny, i deu flamencs de Cuba Phoenicopterus ruber.

/HVWDTXHVGHOSHWLW WDSLUOnDMXGHQD SDVVDUGHVDSHUFHEXW

Naixements

5HYLVLÍYHWHULQºULDGHODFULDGHSDQGDYHUPHOO

(O SHWLW SDQGD YHUPHOO GHGRVPHVRVGnHGDWDPE ODVHYDPDUH

(OVMRYHVIODPHQFVHV WDQUHFREHUWVGnXQSOR PLVVROGHFRORUJULV

(OSHWLWPXQWMDFSUHVHQWDOHVWDTXHV FDUDFWHUÇVWLTXHVGHOHVFULHVGHOVFÂUYLGV

(7)

(O1RVWUH=RR

COMIAT AL DR. ROMAN LUERA I CARBÓ

(

l 16 d’agost va morir el Dr. Roman Luera a l’edat de 85 anys. El Dr. Luera, veterinari i Sotsdirector del Zoo du-rant les dècades dels 60 i 70 del segle passat, va ser el respon-sable de la modernització del servei de veterinària, juntament amb el seu germà Miquel.

Entre el mes de novembre de 1966 i l’octubre de 1967, el Dr. Luera i la seva dona Maria Gràcia van tenir a la seva casa de

l’Ei-xample barcelonès un hoste ben especial, en Floquet de Neu. Davant de la manca d’experiència en la cria de goril·les i el fet que en Floquet fos orfe, va fer prendre al matrimoni Luera la decisió de tenir a casa seva el famós goril·la albí els primers 11 mesos per garantir un desenvolupament correcte tant físic i psíquic.

(8)

(OQRVWUH=RR

(

l passat dia 14 de juliol va arribar a Barcelona una femella de dragó de Komodo Vara-nus komodoensis procedent del Zoo de Praga, a la República Txeca. Es tracta d’un animal nascut a aquest zoo l’abril de 2007. La nova femella és de mida més petita que els dos mas-cles amb els que compta ac-tualment el nostre Zoo. El seu pes és d’11,5 kg, mentre que els mascles superen ja els 40 kg. Aquesta diferència no és només perquè sigui femella, sinó perquè és gairebé tres anys més jove. De fet, no es

'

esprés de tres anys d’espera ho hem aconseguit, les granotes ge-gants de l’illa de Montserrat (Leptodactylus fallax) s’han re-produït a les nostres instal·lacions. En efecte, el dia 25 de juny vam treure les dos primeres granotes totalment metamorfose-jades del seu terrari, els dies posteriors es van afegir 14 més. Aquest és un fet molt important, doncs només a tres dels prin-cipals zoos europeus s’havien reproduït abans i és, per tant, un honor que el nostre Zoo s’hagi afegit a aquesta llista d’insti-tucions capdavanteres en la reproducció d’aquesta espècie en perill crític de desaparèixer.

Aquesta granota, que por assolir els 700 gr. de pes, és la segona més gran que existeix i té algunes característiques del seu cicle biològic que la fan molt original: el desenvolupament dels cap grossos té lloc fora de l’aigua, dins d’un niu d’escuma que els proporciona la mare, on s’alimenten dels ous infèrtils, fins el fi-nal de la metamorfosi.

Naixement per primera vegada

de granotes gegants de l’illa de

Montserrat al Zoo de Barcelona

Esperem que aquests naixements dins del marc del Pla de Cria en captivitat i reintroducció al seu medi que estan realitzant els zoos europeus en col·laboració amb les autoritats de l’illa de Montserrat sigui un pas més per evitar la seva extinció.

LA NOVA FEMELLA

DE DRAGÓ DE KOMODO

preveu que sigui madura per a la reproducció fins l’any vinent, mo-ment en què s’associarà amb un dels mascles.

(9)

(O1RVWUH=RR

(

ls passats 13 i 14 de juliol es va celebrar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona el curs univer-sitari d’estiu organitzat per el Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona (CUIMPB) Centre Ernest Lluch, amb la col·laboració de l’Ajuntament i el Zoo de Barcelona, sobre el tema “L’activitat dels Zoos a la natura”. El curs, dirigit per en Luís Arranz, biòleg espanyol director del Parc Nacional de Garamba (RD del Congo), es centrà en els pro-jectes de conservació de fauna que la comunitat zoològica i al-tres organitzacions desenvolupen in situ, aprofundint en la im-portància que tenen per al desenvolupament socio-econòmic de l’entorn físic en el qual treballen, així com per a la preserva-ció d’hàbitats i la lluita contra el canvi climàtic.

Les diferents ponències, a càrrec d’experts d’institucions, Parcs Nacionals i associacions zoològiques internacionals, van per-metre un elevat nivell de debat científic sobre els diferents aspectes que avui caracteritzen el treball dels zoos en espais naturals que cal protegir i conservar.

La Conservadora de primats del Zoo Mª Teresa Abelló i la Tèc-nica de la Secció Taide Pérez hi van intervenir amb la ponència titulada: La participació del Zoo de Barcelona en projectes de conservació de Primats.

Nova incorporació:

la grua coronada negra

'

es del començament d’agost podeu veure una pare-lla de grues coronades negres (Balearica pavonina). Aquesta espectacular au és fàcil d’identificar grà-cies al plomall daurat que presenta al cap. Sovint viu en grups força nombrosos, en àrees pantanoses i obertes del sud del de-sert del Sàhara, des del Senegal fins Etiòpia i el nord de Kenya, on s’alimenta de petits rèptils i d’invertebrats, principalment llagostes, així com de matèria vegetal.

En l’època de cria, s’intensifiquen les danses nupcials que les parelles fan esporàdicament durant tot l’any. Ponen dos o tres ous de color blau verdós en un niu gran fet a terra amb canyes, joncs i herbes.

CURS UNIVERSITARI CUIMPB 2010:

L’ACTIVITAT DELS ZOOS A LA

NATURA, conservació “in situ”,

cooperació al desenvolupament

i lluita contra el canvi climàtic

El Zoo de Barcelona i SEO/BirdLife (Sociedad Española de Ornito-logía) amb la col·laboració de l’ICO (Institut Català d’Ornitologia) organitza una sèrie d’activitats lú-diques per celebrar el Dia Mundial dels Ocells

2 D’OCTUBRE:

(10)

(OQRVWUH=RR

COMRàdio i el Zoo col·laboren en la difusió científica i de conservació

(D’esquerra a dreta): Lluis Colom, Cap de Conservadors del Zoo, Miquel Trepat, Di-rector del Zoo, Olga Vallejo, presentadora de l’Extraradi, Francesc Triola, diDi-rector de COMRàdio i Mònica López, presentadora de l’Eureka!

(

ls programes Eureka! i Extraradi de COMRàdio difondran l’activitat científica i de conservació que realitza el Zoo de Barcelona. L’acord entre la COM i el Zoo pretén fer arribar als oients durant la temporada 2010-2011 amb un llenguatge assequible les novetats, coneixements i experiències.

Cada dissabte, a dos quarts de dotze del migdia, des de l’Aula Oberta del Zoo, el programa Eureka! conduït per Mònica López, ofereix una secció amb el títol “Fem l’animal” des d’on diferents convidats descobreixen als oients la tasca de recerca i educati-va del Zoo.

D’altra banda, el programa Extraradi amb Olga Vallejo viurà dos dimarts de cada mes “Una experiència bestial” a partir de les quatre de la tarda. Oients, col·laboradors o convidats del pro-grama es traslladaran al Zoo per gaudir d’experiències amb el personal del zoo.

Jornades de

plantació d’arbres

/

’Hotel W Barcelona ha estat la seu de la convenció que organitza anualment la companyia hotelera Star-wood Hotels & Resorts per als Comitès de Direcció dels hotels d’ Europa, d’Àfrica i l’Orient Mitjà. Durant el congrés, cada any s’organitzen diverses activitats complementaries de caràcter mediambiental o benèfic, on els congressistes hi po-den participar directament.  

Aquest any, el Zoo de Barcelona a acollit aquesta iniciativa amb tres jornades de plantació d’arbres i arbustos a diverses instal-lacions donades per la institució organitzadora.

L’activitat va ser tot un èxit i els congressistes han passat una bona estona treballant de valent aprenent la tasca dels nostres jardiners. Gràcies!

Bateig dels

formiguers gegants

-

a tenim el resultat de les votacions per posar nom a la parella de formiguers gegants que podeu veure al Zoo

des del passat mes de maig.

Hem rebut un total de 6828 vots, a través de la pàgina web i a la

bústia col·locada al costat de la instal·lació, i els noms

guanya-dors han estat: Iru, per el mascle, i Arai, per la femella, que en

llengua guaraní signifiquen Company i Núvol respectivament.

(11)

(O1RVWUH=RR

'

esprés de l’èxit de l’exposició “Fotografiant Fades”, hem inaugurat una mostra de fotografies realitzades pels treballadors del Zoo a l’entrada de l’Espai Goril·les.

L’interès per la natura en general, i la fauna en particular que sentim els treballadors del Zoo, fa que durant les vacances i el temps de lleure ens dediquem a conèixer i a fotografiar espais naturals i els animals que hi habiten.

L’alta qualitat del material ha fet difícil la tria de les 24 imatges que finalment s’han ampliat.

Mostra de fotografies

Tania Monreal

Camilo Iriondo

Jordi Fàbregas

(12)
(13)

(OVQRVWUHVDQLPDOV

a trenca és un ocell passeriforme d’uns 20 cm de longi-tud que destaca per tenir un bec i un cap grossos, des-proporcionats respecte a la resta del cos coms els fal-cons i altres petits rapinyaires, amb l’esquena i el capell grisos, el pit rosat, i una màscara i un front de color negre ben característics. D’alimentació estrictament insectívora, utilitza el seu bec poderós per trencar els exoesquelets dels escarabats i d’altres insectes dels quals s’alimenta.

És una espècie migratòria que cria en àrees obertes i àrides d’Europa i d’Àsia i passa l’hivern al sud

del continent africà, a la depressió del Kalahari. Fa una de les migra-cions més llargues de tots els ocells europeus, ja que travessa el Mediterrani pel Pròxim Orient i no per Gibraltar.

Actualment, es distribueix sobretot per l’Europa de l’Est i el centre d’Àsia, on és una espècie encara força comuna, igual com ho era fins fa poc a l’Euro-pa occidental, on han anat disminuïnt dràsticament les seves poblacions en les darreres dècades fins al punt que a Espanya, la seva àrea de cria més occidental de la seva zona de distribució, només queda una sola parella reproductora lo-calitzada a Lleida i uns pocs i dispersos exemplars més. Les causes d’aquesta progressiva desaparició són producte de la combinació d’una sèrie de factors entre els quals hi trobem la pèrdua d’hàbitat de nidificació (cultius de secà amb guarets i marges ben conservats) degut a la intensificació agrícola, canvis climàtics, altes taxes de depredació per part d’espècies oportunistes en expansió com són les garses i un ús excessiu de plaguicides al camp que eliminen els insectes dels quals s’alimenta.

La davallada de la població de la

Trenca lanius minor

a la Península

Ibè-rica en els darrers anys ha estat una de les més dramàtiques de la fauna

vertebrada del nostre país, essent actualment l’espècie més escasa que

viu en el nostre territori i trobant-se, per tant, catalogada com “En perill

crític” en el Llibre Vermell dels Vertebrats d’Espanya.

El projecte de conservació

de la Trenca

Davant d’aquesta precària situació, el Centre de Recuperació de la Fauna Autòctona de Vallcalent (Lleida), gestionat per la Direcció General de Medi Ambient i Habitatge de la Generali-tat de Catalunya, en cola·laboració de l’Associació Trenca, està identificant quins són els factors de la seva desaparició, investi-guen què és el que les afecta a la natura i el seu maneig en cap-tivitat, la situació genètica de les poblacions o els moviments de dispersió dels joves.

I des de l’any passat, el Zoo de Barcelona participa en aquest projecte de conservació de la trenca mitjançant la signa-tura d’un conveni de col·laboració amb les

instituci-ons implicades i l’atorgament d’una beca del Programa de Recerca i Conservació

2009-2011, per tal de donar suport a

/

(14)

(OVQRVWUHVDQLPDOV

un programa de recerca de camp de seguiment de la petita pobla-ció que perviu en estat salvatge i col·laborar en la reproducpobla-ció ex situ de l’espècie amb la construcció de sis ocelleres de cria al Zoo. Aquestes ocelleres, construïdes amb l’ajut econòmic de la Funda-ción Biodiversidad del Ministerio de Medio Ambiente, ocupen un espai de 2.000 m2 i acullen en aquest moment cinc exemplars,

dues parelles i una femella, tots ells nascuts en captivitat l’any 2009 al Centre de Vallcalent. A la llarga s’hi instal·laran fins a 6 pa-relles amb l’objectiu d’aconseguir la seva reproducció, de manera que les cries nascudes aquí puguin ser retornades al Departament de Medi Ambient per a incrementar la població salvatge o establir nous nuclis reproductors.

+ºELWDWGHOD

7UHQFD

Fotografia: Jordi Bas

Fotografia: Jordi Clariana

(15)

Els par

ents

catalans de

la Trenca

(OVQRVWUHVDQLPDOV

(VFRU[DGRU

(

Lanius c

ollurio

)

1LGLILFDQWHVWLYDOGLVWUL

EXÉWUHJXODUPHQWSHUOD

&DWDOXQ\DKXPLGDLSHOV

DPELHQWVDOWLPXQWDQVL

VXEDOSLQVGHOV3LULQHXV

L3UHSLULQHXV0LJUDGRU

HVFºVSHUODUHVWDGHO

WHUULWRUL

&DSVLJUDQ\

(Lanius senator)

1LGLILFDQWHVWLYDOGLVWUL

EXÉWUHJXODUPHQWSHUOD

PDMRULDGHOSDÇVSHUÌÃV

PÃVQRPEUÍVDOHV]RQHV

PÃVWHUPÌILOHVLPHGLWHU

UºQLHV'HIXLJOD]RQD

DOWLPXQWDQDLVXEDOSLQD

SLULQHQFDLSUHSLULQHQFD

0LJUDGRUFRPÔDUUHXGHO

WHUULWRUL

%RW[Ç

(

Lanius ex

culitor

)

(16)

(OVQRVWUHVDQLPDOV

Dibuixos de Toni Llobet i François

Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.) 2004.

Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia (ICO) / Lynx Edicions. Barcelona.

A més de poder observar els animals, els visitants poden conèi-xer les principals característiques de l’espècie, la greu situació en que es troba avui al nostre país i les mesures de conservació que s’estan portant a terme per evitar la seva extinció en uns amplis rètols integrats a la mateixa instal·lació, així com veure en un vi-deo imatges del projecte de conservació i dels darrers exem-plars de trenca nascuts a la provincia de Lleida.

Esperem que tots aquests esforços conjunts serveixin per a evitar la desaparició definitiva d’aquest ocell de la nostra fauna, una tasca en la qual el Zoo participa de manera activa i directa en l’acompliment d’un dels seus principals objec-tius: la conservació de les espècies i de la biodiversitat del nostre planeta.

Rafael Cebrian

Coordinador del Programa de Recerca i Conservació Fo

to

gr

afia:

Jor

di Clariana

Roda de premsa celebrada el dia de la inauguració de les noves instal·lacions de la trenca.

(17)

(GXFDFLÍ

Dissabtes d’aventura

· Per a nens i nenes de 4 a 11 anys.

· Activitat per als dissabtes al matí.

Apunta’t a l’aventura del Zoo! Vine a conèixer els animals i les seves històries! Els educadors i educadores del Zoo te les expli-caran! T’emportaràs un quadern de treball i passatemps.

Calendari d’activitats:

16 d’octubre: Els dofi ns del Zoo

23 d’octubre: Sargantanes i Dragons

6 de novembre: Què mengen els animals del Zoo!

13 de novembre: Pingüins i aus aquàtiques

20 de novembre: Com aprenen els dofi ns?

27 de novembre: Lleons i família

11 de desembre: Foques, morses i lleons marins

18 de desembre: Com treballem al Zoo?

Avanç 1r. trimestre 2011

8 de gener: Els dofi ns del Zoo

Dissabtes de 10 h a 13 h.

Per als socis Zoo-Club: 16€

Per als no socis de Zoo-Club: 23,20€

Només per als socis de Zoo-Club! Inscripció per a 3 Dissabtes d’aventura diferents, descompte de 25%

· Inscripcions fins al dimecres anterior a la data de l’activitat.

· Cal fer el pagament de l’activitat en el moment de la inscripció.

· Places limitades.

2FWXEUH

1RYHPEUH

'HVHPEUH

LKLYHUQ

Activitats

2010

Els secrets del Zoo

· Activitats de diumenge al matí per a petits i grans.

Quants animals hi ha al Zoo? Quin és el nom dels dofins? Conei-xeu el Jardí de les Papallones?

Descobriu tot això i molt més amb els educadors i educadores del Zoo! Us emportareu un dossier de record i un petit regal.

Calendari d’activitats:

3 i 17 d’octubre: Coneix els lleons marins i els dofi ns!

7 i 21 de novembre: Fauna Urbana

12 i 19 de desembre: El Zoo portes endins

Avanç 1r. trimestre 2011

9 de gener: Coneix els lleons marins i els dofins!

Diumenges de 10 h a 12.30 h.

Família sòcia de Zoo-Club: 25,20€ per família (inclou 2 adults i 2 infants). Suplement de 7,00€ per nen a partir del tercer.

Família no sòcia de Zoo-Club: 75,70€ per fa-mília (inclou 2 adults i 2 infants). Suplement de 15,10€ per nen a partir del tercer.

· Inscripcions fins al dimecres anterior a la data de l’activitat.

· Cal fer el pagament de l’activitat en el moment de la inscripció.

· Places limitades.

Festes d’aniversari

· Per a nens i nenes, i adults.

(Recomanada per infants majors de 4 anys)

· Una festa molt animal! Convida els teus amics i els

animals del Zoo a la teva festa d’aniversari!

Podreu esmorzar i bufar les espelmes del pastís d’aniversari i ser felicitats pels dofins.

En tot moment estareu acompanyats per un educador/a. El nombre mínim d’assistents per festa és de 10 persones.

Per als socis Zoo-Club 20,40€ Per als no socis de Zoo-Club 24,30€

· Cal fer el pagament del nombre mínim d’assistents en el moment de la inscripció.

· Les places reservades que no es presentin hauran d’abonar 4,50€ en concepte del menú.

(18)

de 9 h a 16 h.

Casal de 5 dies, desembre 2010:

Per als socis de Zoo-Club: 179,50€

Per als socis de Zoo-Club amb carnet de família nombrosa: 161,50€

Per als no socis de Zoo-Club: 199,25€

Per al no socis del Zoo-Club amb carnet de família nombrosa: 179,50€

Casal de 3 dies, gener 2011:

Per als socis de Zoo-Club: 179,50€

Per als socis de Zoo-Club amb carnet de família nombrosa: 161,50€

Per als no socis de Zoo-Club: 199,25€

Per al no socis del Zoo-Club amb carnet de família nombrosa: 179,50€

Hi ha un servei de guarda d’infants que inclou l’entrada una hora abans de l’inici del casal i una hora després de la seva finalització (8h a 17h). Preu: 3,90€/hora

· Places limitades.

PER A MÉS INFORMACIÓ TELÈFON902 457 545

Inscripcions a partir del dia 8 de novembre des del web:

www.zoobarcelona.com

Departament d’Educació del Parc Zoològic de Barcelona Passeig de Circumval·lació, 3 – 08003 Barcelona

Horari de secretaria:

dilluns a divendres de 9h a 13.30h i de 15h a 16.30 h

(GXFDFLÍ

Festes

d’aniversari

en grup

Ara podeu celebrar l’aniversari de diversos amics amb els ani-mals del zoo! Podreu esmorzar i bufar les espelmes del pastís d’aniversari i apropar-vos als animals del Terrari .

En tot moment estareu acompanyats per educadors/es.

PER A GRUPS DE MENORS DE 8 ANYS

Preus especials fins a 30 nens/es:

per als socis de Zoo-Club: 353,20€/grup

per als no socis de Zoo-Club: 454,20€/grup

PER A GRUPS DE MAJORS DE 8 ANYS

Preus especials fins a 40 nens/es:

per als socis de Zoo-Club: 454,20€/grup

per als no socis de Zoo-Club: 555,10€/grup

Cal reservar el més aviat possible.

Cal fer el pagament de la festa d’aniversari en el moment de la inscripció.

Dissabtes i diumenges de 10.30 h a 13 h.

INFORMACIÒ

Tel: 902 457 545 de 9h a 20h

RESERVES : www.zoobarcelona.cat

P

ROMOCIÓ

ESPECIAL

EXTRAOR

DINÀRIA

Casals de Zoologia

Hivern 2010

Per a nens i nenes de 5 a 13 anys.

Activitats per a les vacances escolars.

Casals per a joves, de 14 a 16 anys. Casals en anglès, de 9 a 10 anys

Passa les vacances al Zoo! Faràs amics i, junts, aprendreu moltes coses: com es prepara el menjar dels animals, on dormen, com en tenim cura... fins i tot, amb els educadors o educadores po-dreu apropar-vos a alguns animals.

Programa

Dies 27, 28, 29, 30 i 31 de desembre de 2010 · LA GRANJA I ELS PONIS (de 5 a 8 anys)

· VACANCES ANIMALS! (5 a 13 anys, es fan grups per edats) Dies 3, 4 i 5 de gener de 2011

· LA GRANJA I ELS PONIS (de 5 a 8 anys)

· VIURE A L’AIGUA, QUINA AVENTURA!

(5 a 13 anys, es fan grups per edats)

Activitat Setmana

Blanca 2011

Per a nens i nenes de 6 a 12 anys (de 1r a 6è

d’Educació Primària)

Durant aquests dies els infants aprendran els objectius i funcions del Zoo: el treball que es fa per a la conservació de les espècies animals amenaçades tant ex situ (en els zoos) com

in situ (al seu hàbitat natural).

Programa

Setmana del 7 a l’11 de març de 2011

· VOL 2011 A LA CONSERVACIÓ

de 9 h a 17 h. 90€

Hi ha un servei de guarda d’infants que inclou l’entrada una hora abans de l’inici del casal, i una hora després de la seva fi nalització (8h a 18h). Preu: 4,00€/hora. Places limitades.

El Parc Zoològic de Barcelona es reserva el dret a modifi car o anul·lar les activitats programades, si no hi ha un nombre sufi cient d’assistents o si es produeix alguna incidència que ho justifi ca.

PER A MÉS INFORMACIÓ TELÈFON902 457 545

Inscripcions a partir del dia 8 de novembre des del web:

(19)

(GXFDFLÍ

CURSOS DE ZOOLOGIA

Cursos reconeguts com a crèdits de lliure elecció per a les principals universitats catalanes.

· INTRODUCCIÓ A L’ETOLOGIA

Durada: 46 hores

Inici: del 6 al 29 d’octubre de 2010

Horari: entre setmana de 19-21h i dissabtes de 9-14h

Preus: Socis i estudiants, 222€ - No estudiants, 252,30€

· METODOLOGIA ETOLÒGICA

Durada: 46 hores

Inici: del 3 al 26 de novembre de 2010

Horari: entre setmana de 19-21h i dissabtes de 9-14h

Preus: Socis i estudiants, 222€ - No estudiants, 252,30€

Lloc: Departament d’Educació del Zoo de Barcelona

Inscripcions i reserves: escolazoo@bsmsa.cat Telèfon: 902 45 75 45 

CURSOS D’ORNITOLOGIA

· CURS D’INTRODUCCIÓ A L’ANELLAMENT

18-21 i 25-28 d’octubre de 19.30 a 21.00h (24 hores) Dissabtes 23 i 30 d’octubre de 8 a 14h

· CURS TEÒRIC SOBRE LA MIGRACIÓ DELS OCELLS

8-11 i 15-18 de novembre de 19.30 a 21h (12 hores)

· CURS D’APROFUNDIMENT EN MUDA I DATACIÓ DE PASSERIFORMES

13-16 de desembre de 19.30 a 21h (6 hores)

Lloc: Departament d’Educació del Zoo de Barcelona

Inscripcions i reserves: ICO www.ornitologia.org

I AL MARÇ...

CURS DE

PRIMATOL

OGIA

Aquest mes de setembre, s’han realitzat uns nous cursos in-tensius de “Bio-sònar i comunicació en cetacis: mecanismes i comportament social” i “Medicina veterinària de mamífers i tortugues marines”.

(20)

(GXFDFLÍ

CASALS DE

ZOOLOGIA

ESTIU 2010

L

’edició dels Casals de Zoologia de l’Estiu 2010, realitzats des del 28 de juny fins el 3 de setembre en els que hi han par-ticipat 1.300 nens i nenes d’edats compreses entre els 5 i els 16 anys, han assolit els objectius previstos.

La principal novetat d’aquest any, han estat els 2 Casals de Fo-tografia animal per a nois i noies de 14 a 16 anys, impartits a finals de juny i la primera setmana de setembre.

Atenent edats tant diferents, podeu imaginar que les anècdo-tes sovintegen. Aquest any, una nena volia venir al casal fins i tot la semana que no n’hi havia! Alguns petits ploren una mica al primer moment deixant els pares i mares ben angoixats però ells es distreuen en uns minuts i s’ho passen d’allò més bé. Molts pares ens comenten que també aprofiten els Casals per-què els seus fills es converteixen en petits educadors quan tor-nen a visitar el Zoo.

Aprofitem per agrair a totes les seccions del Zoo, als responsa-bles del Ponis i de la Restauració i a la Guardia Urbana secció muntada la seva col·laboració en les activitats dels Casals. Agraïm també la participació d’“Staedtler” que, a més d’una aportació de material pels assistents als Casals, organitza amb nosaltres un concurs de dibuix.

8Q GHOV JUXSV GHO&DVDOo9DFDQFHV$QLPDOVpDPEHOV FXLGDGRUVGHOVGRILQV

o/D*UDQMDGHO=RRp(OVMRYHVJUDQJHUVDPEOHVRYHOOHV

(OVQRLVGHO&DVDOHQDQJOÂVo7KH=RRLQ(QJOLVKpDPEXQ OODQJDUGDL[EDUEXWDOHVGHSHQGÂQFLHVLQWHULRUVGHO7HUUDUL

$OnKRUDGHGLQDUVnDMXQWHQHOVGLIHUHQWVJUXSV

DODFDUSD GHOD*UDQMD

(21)

DADES BIOLÒGIQUES

Pes:30 – 35 kg

Llargària:100 – 130 cm

Llargària cua: 65 – 90 cm

Gestació: 180 – 190 dies

Nombre de cries:1

Pes en nèixer: 1 – 1,5 kg

Longevitat: més de 25 anys en captivitat

Reproducció: Vivípara

Alimentació: Insectívora

Vida social: Solitària

FORMIGUER GEGANT

M

YRMECOPHAGA

TRIDACTYLA

FITXA TÈCNICA

CLASSIFICACIÓ

Classe: MAMÍFERS

Ordre: XENARTRES

Família:MIRMECOFÀGIDS

Gènere:MYRMECOPHAGA

Espècie:TRIDACTYLA

ECOLOGIA

Distribució:

Amèrica Central i del Sud, des d’Hondures i Nicaragua fins al Gran Chaco, al nord de l’Argentina, Paraguai i el sud del Brasil.

Hàbitat:

(22)
(23)

FORMIGUER GEGANT

(24)

SITUACIÓ DE L’ESPÈCIE

El formiguer gegant és un animal que avui es troba en perill d’extinció a causa de la pressió dels caçadors i, sobretot, de la destrucció i la ocupació del seu hàbitat per part de l’home. Malgrat que encara és una espècie freqüent en determinades àrees, a moltes altres zones només sobreviu a l’interior de les reserves de fauna i si no es prenen serioses mesures per a la seva protecció, desapareixerà aviat de moltes regions, com ha succeït a Guatemala, a Belize o al Perú, on l’espècie ja no és pre-sent en la major part del territori.

Segons les llistes vermelles de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura), preparades per la Comissió de la Supervivència d’Espècies, la situació del formiguer gegant (Myr-mecophaga tridactyla) és d’espècie GAIREBÉ AMENAÇADA.

Extint

Extint en estat salvatge En perill crític

En perill Vulnerable

Gairebé amenaçat Preocupació menor

(25)

(O1RVWUH=RR

Floquet de Neu

reviu al cinema

loquet de Neu, l’únic goril·la blanc del món i que va viure al Zoo de Barcelona, tindrà la seva pròpia pel-lícula. Podrem veure-la al cinema el proper estiu. La pel·lícula barreja acció real i animació 3D, ha estat diri-gida per Andrés G. Schaer i escrita per Amèlia Mora i Albert Val. La pel·lícula està interpretada pels adults Pere Ponce, Elsa Pa-taky, Rosa Boladeras, Felix Pons Ferrer i pels nens Claudia Abate i Joan Sullà.

Constantino Romero i Carlos Latre prestaran les seves veus a alguns dels personatges animats que formen part de la història: Floquet de Neu, els goril·les Ron, Kiddo i Ndengue i el panda vermell Ailur.

El rodatge es va dur a terme durant vuit setmanes en dife-rents punts de Barcelona, entre ells el Zoo de Barcelona, on va viure l’autèntic Floquet de Neu la major part de la seva vida. Actualment, la pel·lícula està en fase de postproducció. La pel·lícula està produïda per Filmax, en coproducció amb Muf Animation i Utopía Global, amb la participació de TVE, amb Producció Associada de Televisió de Catalunya, amb la col-laboració de l’Ajuntament de Barcelona (a través de Barcelona de Serveis Municipals - Zoo de Barcelona), del ICIC (Institut de les Indústries Culturals) i amb la col·laboració de Xacobeo 2010 Galicia i Xunta de Galicia.

)

En Floquet de Neu, l’únic goril·la blanc del món,

ar-riba al Zoo de Barcelona. A causa del seu albinisme,

acapara totes les mirades dels visitants, però també

provoca el rebuig dels seus nous company goril·les

que no l’accepten com a un dels seus.

Desesperat per integrar-se, en Floquet anirà a la

re-cerca de la Bruixa del Nord per a que el converteixi

en un goril·la normal i corrent.

Durant la seva aventura, s’enfrontarà a

innumera-bles perills, la majoria planejats per en Luc de Sac,

un malastruc malvat que vol capturar el goril·la

blanc perquè creu que si aconsegueix arrencar-li el

cor, la seva mala sort desapareixerà per sempre.

La Paula, la millor amiga humana d’en Floquet de

Neu, en Leo, l’amic de la Paula, i l’Ailur, un panda

vermell budista que es creu una pantera, seran els

companys inseparables del goril·la, que al final

des-cobrirà fins a quin punt és especial i estimat pel fet

d’ésser com és.

(OVD 3DWDN\ YD FRPSD UÂL[HUGDYDQWHOVPLWMDQV SHUSDUODUGHOVHXSDSHU DODSHO‘OÇFXOD

&DUWHOOSURYLVLRQDOGHODSHO‘OÇFXOD

(26)

5HVWDXUDFLÍ

*5$1-$,*5$1-$&$53$

Ara a La Granja podràs trobar tots els dies l’autèntic pollastre a l’Ast, per menjar amb tota la família, també el tens amb menú!!. I a La Granja Carpa nous plats per escollir, tasteu els nous plats com la botifarra amb seques o la nostra suprema de lluç. I per els socis del Zoo, un nou espai on incorporem un menú per ells, així podran gaudir de menús a tots els centres grans de restauració.

&$%$1$1$785$/

La Cabana Natural, es un nou espai on poder gaudir de la oferta sense gluten mes amplia de tot el parc.

Sucs de Fruites naturals elaborats al moment, amanides de temporada, entrepans aptes per celíacs, gelats i tot tipus de productes. Amb una terrassa encantadora on poder descansar a l’ombra.

=22'2/¡

Una de les noves incorporacions d’aquest estiu, sens dubte l’espai mes desitjat per grans i petits. La botiga de dol-ços del Zoo esta situada a la Plaça de la Dama del Paraigües, segur que endolciràs la teva visita, també podràs tastar i gaudir de les pomes caramel·litzades de tota la vida.

(27)
(28)
(29)

$

vui parlarem de l’arç blanc, un arbust molt comú en tota la zona de clima mediterrani que de ben segur que haureu vist en rouredes, bardisses humides, esbarzerars, i també envoltant cultius. Té les tiges i branques molt espinoses, unes fulles molt maques tri o pentalobulades, unes fl ors blanques i herma-frodites, molt aromàtiques, que apareixen a la primavera en forma d’una infl orescència anomenada corimbe, i uns poms de fruits de color vermell brillant que maduren a fi -nals d’agost, i que tenen una única llavor provinent d’un únic carpel.

Les fl ors acompanyades d’algunes fulles i d’una mica d’es-corça es poden recol·lectar al principi de la fl oració (abril-juny). Aquesta barreja és la que ens dóna, gràcies els seus components: fl avonoides, terpens, heteròsids, amines... les seves propietats medicinals, ja que l’arç blanc és un gran cardiotònic, dilata els vasos coronaris, és antiarrítmic, té un efecte hipotensor suau i protegeix del risc d’atacs de cor. També es un depressor suau del sistema nerviós central, és a dir, que va bé en casos de nerviosisme, d’ansietat,

d’in-somni, de mals de cap i vertígens d’origen nerviós. El seu efecte ansiolític és superior al de la valeriana.

A dosis raonables no presenta toxicitat, però si són molt elevades pot produir depressió cardiorespiratòria.

Els seus fruits tenen vitamina C, són antioxidants, metabo-litzadors dels greixos i protectors del cor, del cervell, del pàncrees i del fetge. Es poden menjar crus quan són ma-durs i deixen a la boca un refrescant gust àcid.

L’arç blanc forma part de molts medicaments que es fan servir per problemes coronaris gràcies a totes aquestes pro-pietats esmentades i com a preventius davant del primer símptoma d’insufi ciència cardíaca.

Però, aquest arbust, té també una manifestació misteriosa, ja que forma part de la triada d’arbres consagrats a les fa-des, conjuntament amb el roure i el freixe, i es diu que en un lloc en el que hi siguin tots tres junts les podrem veure. Per aquest motiu, al zoo hem plantat arços blancs al jardí de les papallones, perquè a la primavera comencin a venir aques-tes petiaques-tes i màgiques fades a un del racons més encisadors de la ciutat, on estan segures i ben protegides.

L’arç blanc

Crataegus monogyna,

F. Rosàcies

3ODQWHVPHGLFLQDOV

(30)

=RR&OXE

Nou web del Zoo, amb un

apartat exclusiu per a socis!

El Zoo estrena nou web, i els socis aviat hi tindreu un espai exclusiu per fer

des de casa gestions relacionades amb el vostre contracte. També hi

troba-reu informació sobre les ofertes i novetats que tenim per a vosaltres.

En aquests moments aquests

són els avantatges i ofertes

especials per als nostres socis:

- Entrar al Zoo tots els dies de l’any i sense haver de fer cues a través de l’Accés ràpid.

- Participar en les nostres activitats educatives amb un descompte especial: Dissabtes d’aventura i Els secrets del Zoo, Casals de Zoologia i cursos, entre d’altres.

- Celebrar un aniversari diferent al Zoo a preu d’amics.

- Tastar els menús especials per a vosaltres als restaurants Sabana i Grill Les Àguiles, al bar Terrari i al bar-restaurant La Granja.

- Comprar amb un 10% de descompte a les botigues del Zoo.

- Passejar en els cotxets elèctrics amb un 10% de descompte.

- Pujar al trenet elèctric del Zoo a un preu especial.

- Entrar a les exposicions singulars que es facin al Zoo també a preu de soci.

1

2

3

4

5

6

7

(31)

=RR&OXE

- Comprar la teva entrada al TIBIDABO amb un 20% de descompte.

- 25 % de descompte a I’lla Fantasia.

- 10 % de descompte al fer la teva reserva als hotels del grup Costa Brava Verd Hotels i Petits Grans Hotels de Catalunya, tot enviant un correu electrònic a la central

booking@reservashoteles.net o booking@hotelesdecatalunya.net. O bé telefonant als T. 972 60 00 34, 972 60 00 35, o escrivint al Fax 972 60 01 12.

- Una entrada gratuïta amb la teva entrada al Museu Olímpic de Barcelona.

- Preus exclusius en triar-te un viatge a mida a Tanzània amb l’agència Tabía Safaris a preus exclusius per als socis del Zoo Club (T. 670 682 533/667 569 696,

www.tabiasafaris.com)

- Descomptes especials per tenir cura de la teva boca a Odontquality, amb 5 clíniques a la teva disposició (odontquality@terra.es).

- 10% de descompte en les entrades al Poble Espanyol de Barcelona, que també s’aplica-rà si véns acompanyat d’1 nen de 4 a 12 anys, 1 estudiant o 1 jubilat que no sigui soci del Zoo Club.

- 10% de descompte als serveis de Delta Turístic & Rent (T. 977 46 08 39, www.deltaturistic.com)

- Rebre gratuïtament la revista del Zoo a casa, per mantenir-te al dia de les novetats del Zoo i aprendre moltes coses sobre els animals i la natura.

- Fer-te Amics del Zoo a partir dels 18 anys i així ajudar-nos encara més, en persona i de manera desinteressada, en activitats diverses al parc.

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

www.deltaturistic.com

NOVA ÀREA PRIVAD

A ZOO-CLUB

AL WEB DEL ZOO

Els socis del Zoo-Club teniu una no

va

àrea privada al web del z

oo.

Una àrea on podeu ac

cedir a les vostres dades

,

realitzar tràmits i gaudir d

’avantatges exclusius.

Entreu a www.zoobar

celona.cat i activeu el v

ostre

(32)

En el seu 18è aniversari, el programa d’ajuda a les famílies Benvingut Nadó

ha regalat la canastreta un milió en un acte celebrat al Zoo de Barcelona.

Caprabo esdevé adoptant

d'honor de les cigonyes del zoo

E

l programa d'ajuda a les famílies Benvingut Nadó de Caprabo ha arribat a la màgica xifra d'un milió de canastretes lliurades el mateix any en què aquesta iniciativa compleix la seva majoria d'edat. El nadó un milió va rebre la seva canastreta en un acte celebrat al Zoo de Barcelona i presidit per Carme Capdevila, Consellera d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, i conduït pel periodista Albert Om. L'acte també va comptar amb la presència del Conseller Delegat i Director General de Caprabo, Javier Amezaga, la Secretària de Polítiques Fami-liars i Drets de Ciutadania, Carme Porta, i el Conseller de Presidència de l'Ajuntament de Barcelona i President del Zoo de Barcelona, Ignasi Cardelús.

Pares adoptius d’honor

Amb motiu del 18è aniversari de Benvingut Nadó, Caprabo s'ha convertit en Adoptant d'Honor de les Cigonyes del Zoo de Barcelona, com a acció simbòlica relacionada amb el naixe-ment. Amb aquesta iniciativa, la companyia s'ha associat amb el Zoo de Barcelona per contribuir a la conservació, la inves-tigació i l'educació de les espècies. Ignasi Cardelús, Conseller de Presidència de l'Ajuntament de Barcelona i President del Zoo, ha felicitat Caprabo per la seva implicació social. Per la seva banda, Javier Amezaga, Conseller Delegat i Direc-tor General de Caprabo, va destacar que avui s'aprecia "la gran rellevància que té Benvingut Nadó per a les famílies catala-nes", ja que durant les últimes dues dècades "el programa

ha estat present en moltes famílies i en un milió de nens". Benvingut Nadó va néixer el 1992 i, durant els seus 18 anys de trajectòria, ha lliurat una canastreta amb els productes necessaris per als primers mesos de vida del nadó i de la seva mare a dos de cada tres naixements que han tingut lloc a Catalunya i a un alt percentatge dels nadons nascuts a d'altres províncies amb presència de Caprabo. El Conseller Delegat i Director General de Caprabo, Javier Amezaga, va assegurar que la companyia "mantindrà el seu compro- mís amb les famílies a través del programa Benvingut Nadó i s'estudia reforçar-lo en un futur".

Javier Amezaga, Conseller Delegat i Director General de Caprabo, lliura la canastreta un milió a la nena Jana Guillamet.

Adoptant d’honor de les cigonyes del Zoo de Barcelona.

Amb motiu de la canastreta 1 milió de Benvingut Nadó.

(33)

'RVVLHU

l passat mes de maig vam poder assistir al 3è Con-grés Regional del Regne Unit i Irlanda d’Enriquiment Ambiental (RREC) al parc zoològic Marwell Wildlife, a Winchester. L’any passat també vam assistir al 9è Congrés Internacional d’Enriquiment Ambiental (ICEE), que en aquest cas va tenir lloc a Paignton (RU). Aquests congressos són organitzats per l’organització The Shape of Enrichment en combinació amb la seu del congrés, dins del marc de Shape-Regionals. Durant aquests congressos que van durar cinc dies, ponents de tot el món van compartir amb els assistents els seus

diferents punts de vista i quins enriquiments i millores s’estan introduint als seus llocs de treball, ja sigui en zoològics, centres de rescat, universitats o centres d’investigació, on, cada cop més, s’estan fent aquest tipus d’estudis.

Tothom, però, va estar d’acord que l’enriquiment ambiental és molt important pel conjunt del benestar dels animals en capti-vitat i que ha de passar a formar part del maneig diari que es fa de les diferents espècies als zoos.

9è Congrés Internacional d’Enriquiment Ambiental (Paignton Zoo, Juny 2009)

3è Congrés Regional d’Enriquiment Ambiental (Marwell Wildlife, Maig 2010)

L’Enriquiment Ambiental

pels animals del Zoo

(34)

'RVVLHU

L’enriquiment ambiental aconsegueix instal·lacions més bo-niques i funcionals, i millor ambientades: més vegetació, més estructures… i fa que els animals estiguin més entretinguts i actius, i mostrin comportaments molt variats i semblants als que farien en el seu hàbitat natural, fent de la visita al zoo una experiència divertida i alhora molt educativa, de tal forma que el públic s’està més estona observant els ossos o els goril·les. A molts zoos, l’enriquiment ambiental es fa també com una ac-tivitat dirigida al públic i a les escoles (com en el nostre zoo en aquest últim cas), per a que els propis visitants (prèvia classe dels educadors del zoo) puguin confeccionar els enriquiments i desprès veure l’ús que en fa l’animal.

(35)

'RVVLHU

/nHQULTXLPHQWDPELHQWDODFRQVH

JXHL[LQVWDO

‘

ODFLRQVPÃVERQLTXHVL

IXQFLRQDOVeLIDTXHHOVDQLPDOV

HVWLJXLQPÃVHQWUHWLQJXWVLDFWLXV

de noves instal·lacions, ja sigui en forma de la cobertura de

ve-getació (que té diversos usos: menjar, estructures, rascadors...) que tindrà la instal·lació, com a la integració de menjadores amagades que dispensen aliment amb un programador, de forma que l’animal no sap mai quan li arribarà el menjar, o de parets rugoses que serveixen de rascador (per exemple per ele-fants), de decorats que imiten roques naturals que amaguen a l’interior plaques de calor o ventiladors per refrescar, o pol-sadors que posen en marxa dutxes d’aigua (molt divertit pels ximpanzés o elefants!).

Com a conclusió, el que cal tenir més en compte, és que no ens hem de quedar en la simple inclusió de joguines, que fan que l’animal estigui distret uns minuts. Hem d’anar més enllà i estu-diar a fons els requeriments de cada espècie per intentar repro-duir al màxim les condicions que es donen en llibertat. En definitiva, millorar el benestar dels nostres animals que és el més important!

(36)

(OQRVWUH=RR

l Zoo de Barcelona actua com un focus d’atracció per a diverses espècies d’ocells salvatges que visiten els animals estabulats perquè hi troben recer i menjar. Deixant de banda els petits moixons, les espècies més habituals que hi podem observar són els ardèids (bernat pes-caire, martinet blanc, esplugabous) i les gavines, sobretot gavià argentat i gavina vulgar.

Els ardèids són presents al Zoo tot l’any i fins i tot hi nidifiquen en colònies establertes a les capçades dels arbres. Tot i que al Zoo troben menjar suficient, aquests ocells efectuen mo-viments regulars d’alguns quilòmetres cap al riu Llobregat, el Besòs i a altres zones d’alimentació als voltant de la ciutat de Barcelona i de vegades molt més lluny.

D’entre les gavines, el gavià també el podem trobar tot l’any i, ocasionalment, també nidifica al Zoo. La gavina vulgar, en can-vi, és essencialment hivernant. Es pot veure a partir de l’agost i setembre, però el gruix de la població no arriba fins a finals de setembre i octubre, i assoleix el màxim nombre durant els mesos més freds, per desaparèixer gairebé de forma sobtada durant els mesos de març i abril.

L’any 2009, el Zoo i l’Institut Català d’Ornitologia van posar en marxa un projecte de captura i marcatge d’aquestes espècies a fi i efecte de conèixer diverses variables sobre aquests ocells: Quins moviments efectuen? Quin és l’origen de les gavines vul-gars que passen l’hivern al Zoo? Arriben gavians de fora de Bar-celona durant l’hivern? I aquests són estrictament residents? Quins parcs de la ciutat visiten?

En el cas d’espècies agressives com és el gavià argentat i que poden predar sobre ous i polls dels ocells del Zoo, també es

pre-tén esbrinar si aquestes conductes

Anellament d’ocells

són portades a terme de forma individualitzada per ocells que s’especialitzen en aquest tipus de dieta o, si en canvi, és un hà-bit general de l’espècie.

Amb l’objectiu de conèixer aquests i molts altres aspectes de la biologia d’aquests ocells, regularment es fan sessions de captura amb trampes especials. De cada ocell capturat s’ob-tenen unes dades bàsiques com són edat, sexe, mida de l’ala, pes, greix i estat de l’ocell. Cada ocell es marca amb una anella metàl·lica i una de plàstic de lectura a distància. L’anella metàl-lica serveix per individualitzar cada ocell de per vida, mentre que la de plàstic te una durada més limitada i serveix per iden-tificar cada exemplar sense necessitat de capturar-lo de nou. Així, amb l’ajuda d’uns prismàtics o un telescopi es possible co-nèixer els moviments de cada ocell i els anys que viuen.

Fins ara s’han marcat al voltant d’un centenar de gavines vulgars i gavians argentats, i uns pocs bernats pescaires, martinets blancs i esplugabous. Les gavines vulgars porten anelles de color blau fosc i un codi de quatre

dígts que comença amb la lletra N (per exemple NB18). Els gavians, en canvi, porten una anella de color verd i quatre lletres en blanc que

comen-cen per la lletra P. Els ardèids porten anelles de color groc i tres dígits de color negre.

Hores d’ara ja s’han obtingut les primeres dades i ja tenim notícies dels ocells marcats.

(37)

(O1RVWUH=RR

al Zoo de Barcelona

Així, un dels primers gavians anellat al Zoo el 3 de juliol de 2009 (anella PBNU) es va observar 22 dies més tard a 78 km a l’abo-cador de Solius, Llagostera (Gironès).

Pel que fa a les gavines vulgars, la primera notícia a l’estranger va ser de la gavina NB62 anellada al Zoo el dia 16 de gener i observada per darrera vegada el 12 de març al port de Barce-lona. Doncs bé, aquesta gavina només 9 dies més tard estava a la ciutat de Riga, capital de Letònia, a una distància de més de 2.300 km.

Raül Aymí, Institut Català d’Ornitologia Àlex Mascarell, Tècnic del Zoo

,

M[ L¼IY]M[\M[ XoOQVM[ NMU ]VI KZQLI IT[ ^Q̉ [Q\IV\[LMTBWWQI\W\[IY]MTT[INQKQWVI\[IT[ WKMTT[ XMZ LMUIVIZ̉^W[ TI ^W[\ZI KWTÈTIJWZIKQ~ 9]IT[M^WT WJ[MZ^IKQ~ L¼IY]M[\[ WKMTT[ IVMTTI\[ M[ XW\KWU]VQKIZI\ZI^u[LMTIXoOQVI_MJ"

P\\X"___WZVQ\WTWOQIWZOUIZY]M[GM[XMKQIT[

W\IUJuIT¼ILZMtI"

QVNW(WZVQ\WTWOQIWZO

,MKILIWKMTTKITIVW\IZTTWKLI\IM[XvKQMQKWLQ LMT¼IVMTTI

) TI XoOQVI LM UIZY]M[ M[XMKQIT[ XWLZM] ^M]ZM T¼PQ[\WZQITLMKILIM`MUXTIZIUJTM[WJ[MZ^IKQWV[ IV\MZQWZ[ Y]M [¼PIV NM\ Q IUJ TM[ ^W[\ZM[ LILM[ KWV\ZQJ]QZM]IUQTTWZIZMTKWVMQ`MUMV\L¼IY]M[\[ WKMTT[ITBWWQI+I\IT]VaI

/nDQHOODQR

IDFDSPDO

DOnRFHOO

(O=RRLOn,&2WHQHQVLJQDWXQ

FRQYHQLGHFRO

‘

ODERUDFLÍSHUSRVDUHQ

(38)

4XDGHUQGHFDPS

Una visió del Plistocè

xisteix una raça de cavalls molt antiga localitzada a

la muntanya burgalesa: els cavalls losinos. Aquests fa 30 anys van estar a punt de desaparèixer, però van ser salvats per un grup de persones sensibles. Des de lla-vors, aquells cavalls van augmentar notablement la seva pobla-ció i viuen a prats i boscos comunals de Pancorbo, en un estat semisalvatge. Pateixen la neu i els torbs, la sequera de l’estiu i els atacs dels llops que amenacen el seus poltres. I quan són morts, el seus cadàvers donen menjar també als voltors, que ronden el cel sempre a l’espera.

Contemplar i dibuixar aquests cavalls en llibertat és un gran plaer, però a més a més, és com viure un moment del plistocè, quan els homínids europeus, fa mig milió d’anys, els caçaven per ali-mentar-se’n, en un entorn on abundaven els grans herbívors, els depredadors, els necròfags, etc.

L’assilvestrament dels losinos recupera el comportament propi del cavall salvatge, permetent-nos observar-ne la formació de grups, la seva jerarquia, la competència entre mascles, les estra-tègies de defensa, etc.

També és molt interessant estudiar la relació ecològica del cavall amb la pastura. A més d’afavorir a les espècies de ràpid creixe-ment amb el seu pasturar constant, els seus excrecreixe-ments són enva-ïts des del primer moment per insectes i altres invertebrats, fongs, etc. La prolongada successió d’aquest fet afavoreix una ràpida mi-neralització i una efi caç incorporació dels nutrients a la terra. El cavall és un model molt atractiu per al dibuixant naturalista per la seva gran mida, la qual cosa ens permet una bona visualitza-ció en la distància. També per la seva tranquil·litat i moviments pausats (si els nostres també ho són), i per la seva gran bellesa, expressivitat i elegància.

(

Pel maig neixen els poltres i els adults mostren la seva capa més llustrosa, amb brillantors de color castany blau. Els losinos són cavalls de talla mitjana (141 cm els mascles), molt resistents i vitals. Una jove euga alleta el seu poltre sense deixar de vigilar. Aquarel·la i llapis de grafi t.

Voltors (Gyps fulvus) i altres necròfags menors i també a l’estiu aufranys (Neophron pernocterus), acudeixen quan hi ha un animal mort, el qual aviat esdevé una pell esquinçada i retorçada i un esquelet escampat. Tinta.

Els primers en envair la bonyiga són les dípters, amb àgils mosques depredadores que s’alimenten d’anèl·lids i altres paràsits interns dels cavalls, amb la qual cosa frenen la transmissió de malalties. Però a més, hi ha una legió d’insectes diferents, cadascun amb el seu paper ecològic, que esdevenen en ella a mesura que perd humitat. Llapis de grafi t i aquarel·la.

(39)

4XDGHUQGHFDPS

A la primavera, els mascles lluiten amb inusitada fogositat, enmig d’esbufecs i roncs sorprenents, per la propietat dels harems d’eugues. A baix es veu un mascle aproximant-se a un altre amb el coll estirat i el cap baix, amb disposiciió típica d’amenaça.

Llapis de grafi t.

A l’hivern és molt evident el pèl llarg que els protegeix de les inclemències del vent gelat i de la neu. S’acostuma a veure’ls descuidats i enfangats com a conseqüència de les rebolcades i les esquitxades del prat embassat. És admirable la seva tranquil·litat amb un temps tan desagradable. Aquarel·la.

El bosc i les pastures cobertes de neu són alegrats per enormes vols de fringíl·lids on és fàcil contemplar passerells, llucaretes, pinsans, verdums.. i les multicolors caderneres (Carduelis carduelis), recercant als caps dels cards. Aquarel·la.

És molt interessant recórrer aquests prats extensos i tafanejar cada fl or. Els cavalls col·laboren millorant el humus any rere any. Llapis de grafi t i aquarel·la.

(40)

/DQRVWUDUHYLVWDGHID

DQ\V

(

n les primeres planes de la revista es destaca la inau-guració oficial de l’Aquarama a càrrec del Generalís-sim, que va assistir en companyia de la seva esposa, la seva filla i les seves netes. Durant la seva visita, va ser atès pel llavors director del Parc Zoològic, el Sr. Antoni Jonch que a més, li va mostrar altres noves instal·lacions del Parc. D’acord amb la portada de la revista, podem llegir l’article cen-tral que parla del Floquet de Neu. L’article se centra especial-ment en la condició albina de l’individu i el seu significat en el

Seguim, com ja us anunciàvem en

darre-res edicions de la nostra revista, repassant

el que ha estat la revista del Zoo durant els

darrers 48 anys. En aquesta edició parlarem

del sisè número, que fou publicat el

desem-bre de 1966 i en el que, a la portada, hi ha

una fotografia de cos sencer de Floquet de

Neu a tot color.

Un petit

Floquet de Neu

a la portada

del nº 6

món de la genètica. En aquests primers articles encara es pot detectar el lògic desconeixement que es tenia en aquells pri-mers moments de la dimensió emocional que prendria aquell petit goril·la albí en la història, tant del propi Zoo, com de la ciu-tat de Barcelona, i de la seva dimensió biològica, com a icona reconeguda en tot el món.

(41)

(FRLQLFLDWLYHV

Amb l’ajuda de totes i tots, continua creixent la campanya de reciclatge de mòbils organitzada per l’IJG, els objectius de la qual són:

· Reutilitzar terminals i reduir la insostenible demanda dels seus components (hi ha més de 54 milions de línies a Espanya) · Reciclar elements útils i disposar adequadament dels materi-als tòxics (el 90% d’un mòbil pot ser reciclat)

· Recaptar fons per programes de recolzament al desenvolu-pament de ciutadans congolenys i al Centre de Recuperació de Ximpanzés de Tchimpounga, així com programes d’educació i conservació a la República Democràtica del Congo.

Precisament allà, l’explotació del coltan, un valuós mineral que es fa servir en els nostres mòbils, ordinadors i consoles, està en el centre dels enfrontaments que produeixen milions de vícti-mes i refugiats. La mineria il·legal destrueix a més, els hàbitats d’espècies com els ximpanzés i goril·les, en greu perill per la caça furtiva i la desforestació .

MOBILitza’t per la selva

El teu mòbil en desús marca una diferència a l’Àfrica

Si vols ser part de la solució, pots enviar gratuïtament el/s teu/s mòbil/s retallant l’etiqueta pre-franquejada o descarre-gant-la de www.mobilitzatperlaselva.org. També pots dipositar el teu mòbil en les urnes habilitades en les entrades del Zoo de Barcelona, col·laborador de la campanya. L’IJG sortejarà entre els donants apadrinaments Chimpamig@s de ximpanzés de Tchimpounga (www.janegoodall.es). També podràs guanyar-lo directament amb un enviament de 30 o més mòbils, amb recollida gratuïta a domicili, com han fet ja moltes escoles, associacions i empreses. Entre totes i tots podem fer una gran diferència!

+WUMVtI TI I MLQKQ~ LMT¼QVVW^ILWZ XZW̉ OZIUI L¼ML]KIKQ~ IUJQMV\IT[WJZM JQWLQ̉ ^MZ[Q\I\]ZJIVIIUJTIKWTÈTIJWZIKQ~LMTI

.]VLIKQ~V*QWLQ^MZ[QLILQT¼)R]V\IUMV\LM *IZKMTWVI,Q[NZ]\ILMT[M][LQ^MZ\Q\[MKW̉ [INIZQ[OZI\]|\[XMZTIKQ]\I\\ITTMZ[JQWNQ\̉ `M[KWVK]Z[L¼MKWQVQKQI\Q^M[QUWT\Uu[

(42)

&RO

‘

ODERUHQ

$GRSWDQWV

(43)

&RO

‘

ODERUHQ

3DWURFLQDGRUVRILFLDOV

(44)

Referencias

Documento similar

Aquesta escola no només la conformaran els elements que extraiem dels ensenyaments que va impartir als seus alumnes, sinó que també seran part primordial i essencial de la seva

En junio de 1980, el Departamento de Literatura Española de la Universi- dad de Sevilla, tras consultar con diversos estudiosos del poeta, decidió propo- ner al Claustro de la

Cada una d’aquestes zones es va emplaçar al lloc més convenient i per una adequada comunicació entre zones, independent i segura, coincidint amb un pronunciat desnivell a la zona

seus països d’origen, la funcional de mancances i condicions mínimes de vida, familiar (amb patrons educatius autoritaris), la necessitat i el desemparament. Els conflictes

El present article reprodueix l’informe d’un autor anònim sobre la situació política, econòmica i social que vivia Catalunya durant els primers mesos de l’ocupació

Tot i això, la prova més significativa de l’adopció de l’ètica de la utilitat per part de l’anarquisme català va aparèixer a les pàgines de La Revista Social, entre els

Els primers mesos de 2014, els abusos policials, els maltractaments i les vulneracions dels drets humans (DDHH) que pateixen les persones emigrants a l’Estat

Asimptomàtic Explicar els signes i símptomes de la infecció i recomanar que, si en presenta en els 2 mesos següents, consulti sense demora.. Explicar els signes i símptomes de