Un nou equipament de barri
i una escola bressol més
APROVACIÓ
El Plenari de Sant
Andreu aprova aquests
serveis per al Congrés
INSTAL·LACIONS
Disposarà d’un nou
casal de barri i un
gimnàs
L’ACORD
El projecte es
va aprovar per
unanimitat
Pàg. 3
E N T R E V I S TA Pàg. 8
Josep Moratalla
Un lluitador incansable“Preferia estar a la
presó a Espanya
que treballar en una
fàbrica a Alemanya”
E Q U I PA M E N T S Pàg. 6
Nous espais
multimèdia
A dues biblioteques del DistricteE N T I TAT S Pàg. 4
Barcelona Acció
Solidària s’instal·la
a Sant Andreu
L’estiu ha estat mogudet a Sant Andreu, i mai no més ben dit, ja que la música ha estat un dels grans protagonistes del programa d’activitats ludicoculturals. El Fes-tival de Música Jove i de Creacions Artístiques El Mosquito, una mos-tra de la música més avançada, així com la I Trobada Internacio-nal de Cors d’Homes, en la banda més tradicional, són dos dels actes més destacables de la programa-ció. Però també hi ha hagut teatre, cinema, poesia i dansa. Tampoc no s’ha d’oblidar la celebració del 20è aniversari de la Coordinadora de Geganters de Barcelona que, amb ball de gegants i el Cafè-Ge-ganter, es va celebrar a final d’a-gost, a la plaça de Can Fabra.
Estiu de música avançada
i cultura tradicional
Una de les actuacions de la Trobada Internacional de Cors d’Homes. Pàg. 5 P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
UE Sant Andreu
Es planteja l’ascens a 2a A com una il·lusióS E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6
Casaments civils
Més horaris i més espaisSANT ANDREU
B A R C E L O N A
S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • S e t e m b r e 2 0 0 5
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Ferran Mascarell, Enric Casas, Alfredo Jorge Juan, Màrius Robert, Joan Conde, Glòria Figuerola, Joan A. Dalmau, Oriol Balaguer, Josep M. Lucchetti, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Sotsdirector: Joan Àngel Frigola. Redacció:Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Núria Mahamud, Pilar Fernández, Gerard Maristany, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, Carme Herrero. Coordinació general:Andreu Parera. Coordinació de fotografia:Jaume Novell.
Fotografia:Rafael Escudé, Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Manel Socias, Laura Llach, Jordi Hernández, Arxiu Municipal del Districte. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Joan Isern, Maribel Baños. Impressió:Mateu Press, SA. Manipulació:General serveis. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:Ascensió Garcia Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.
W
SANT ANDREU
B A R C E L O N AL ’ A G E N D A
W
ATENCIÓ AL CIUTADÀOficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Districte Pl. Orfila, 1.
Telèfon d’informació 010
(preu: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció). Telèfon del Civisme 900 226 226 Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Centre Cultural Can Fabra 93 360 05 65 Segre, 24-32.
Centre Cívic Bon Pastor 93 314 79 47 Pg. Enric Sanchís, 12.
Centre Cívic Trinitat Vella 93 345 70 16 Foradada, 36.
Centre Cívic Baró de Viver 93 345 73 93 Pg. de Santa Coloma, 108 bis, int.
Centre Cívic La Sagrera 93 351 17 02 Martí Molins, 29.
Centre Cívic Sant Andreu 93 311 99 53 Sant Andreu, 111.
Centre Garcilaso 93 243 17 17 Juan de Garay, 116-118.
SAT Sant Andreu Teatre 93 345 79 30 Neopàtria, 54.
BIBLIOTEQUES
Bibl. Ignasi Iglesias-Can Fabra 93 360 05 65 Segre, 24-32.
Biblioteca Garcilaso 93 243 17 19 Juan de Garay, 116-118.
Sala de Lectura Trinitat Vella 93 345 70 16 Foradada, 36.
Biblioteca Bon Pastor 93 498 02 16 Estadella, 62.
Sala de Lectura Baró de Viver 93 345 73 93 Pg. Santa Coloma, 108, int.
SERVEIS SOCIALS
Centre de Serveis Socials 93 291 88 50 de Sant Andreu
Paixalet, s/n.
Centre de Serveis Socials 93 243 17 27 Garcilaso
Juan de Garay, 116-118.
Centre de Serveis Socials 93 274 41 31 Franja Besòs
Estadella, 64.
GENT GRAN
Casal Gent Gran Baró de Viver 93 274 29 17 Pg. Santa Coloma, 104, int.
Casal Gent Gran Bascònia 93 345 94 95 Bascònia, 42.
Casal de Gent Gran Bon Pastor 93 311 57 76 Mollerussa, 3.
Casal Gent Gran La Palmera 93 351 67 55 Av. Meridiana, 315.
Casal Gent Gran Navas 93 433 13 44 Capella, 10-12.
Casal Gent Gran Sant Andreu 93 311 14 11 Gran de Sant Andreu, 20.
Casal Gent Gran Trinitat Vella 93 345 45 61 Madriguera, 38-42.
ALTRES SERVEIS
Oficina d’informació sobre
les obres de la línia 9 de metro 93 285 71 44 Pl. Jardins d’Elx, 1
Arxiu Municipal de Districte 93 291 69 32 Segadors, 2.
C. de Normalització Lingüística 93 274 03 56 Residència, 15.
GUÀRDIA URBANA
Unitat Territorial Sant Andreu Sagrera, 179.
Emergències 092
Tràmits (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 22 Accidents (C/ A, núm. 97-103) 93 223 53 20
SERVEIS URGENTS
Telèfon únic d’emergències 112 Urgències sanitàries 061 Mossos d’Esquadra 088 Cos Nacional de Policia 091
Bombers 080
SALUT
CAP Bon Pastor 93 345 84 49 Mollerussa, 1.
CAP Sant Andreu 93 274 54 90 Av. Meridiana, 428.
CAP Via Barcino 93 274 17 84 Via Barcino, 75.
CAP La Sagrera 93 243 10 80 Garcilaso, 1-9.
Centre Salut Mental Adults 93 340 86 54 Sagrera, 179, 1r.
C. Salut Mental Infantil i Juvenil 93 340 86 54 Dos de Maig, 301.
CAS Garbivent 93 340 84 58 Sagrera, 179.
FARMÀCIES
www.farmaciesdeguardia.com
I N F O
Ú T I L
t
Del 5 al 17 de setembre
La volta dels gegants.
Centre Cívic Sant Andreu (Gran de Sant Andreu, 111).
Amb la participació dels Gegants de la Ciutat, la Ger-mandat de trabucaires, geganters i grallers de Sant An-dreu, Colla gegantera de la Sagrera, AMPA Mare de Déu de la Mercè, AMPA Ceip Ignasi Iglésias, Colla de Cap-grossos de la Trinitat i Gegants de Baró de Viver, Colla de cap-grossos de Bon Pastor, AMPA escola Turó Blau i Geganter de Jesús, Maria i Josep.
Del 8 de setembre al 25 d’octubre
Transurbancia
Centre d’Exposicions de Caja Madrid (plaça Catalunya).
Una mostra que convida a redescobrir les ciutats de manera lliure, com un viatge potencial.
Fins al 30 de novembre
Personatge a la vista!
Llibres que fan lectors
Palau Robert (Pg. de Gràcia, 107).Alícia, Pinotxo, les Tres Bessones, Peter Pan, Tintín, Bat-man, Harry Potter, etc., ens donen la benvinguda.
Fins al 31 de gener de 2006
Jules Verne, viatjar, viatjar, viatjar
CosmoCaixa (Teodor Roviralta, 47).Amb motiu del centenari de la seva mort, una mostra so-bre els seus lliso-bres i els fantasiosos viatges.
Dilluns 12 de setembre
Cinema a la Fresca
Consulteu horari. Al Centre Garcilaso (Juan de Garay, 116-118).Fahrenheit 9/11 de Michael Moore. Entrada gratuïta.
Dijous 15 de setembre
Animals fantàstics
A les 18 h. Bib. Ignasi Iglesias-Can Fabra (Segre, 24-32).
Materials de rebuig que es transformen en joguines.
Dimecres 14 de setembre
Tècniques de psicologia aplicada
a la vida diària
A les 21.30 h Bib. Ignasi Iglesias-Can Fabra (Segre, 24-32).
Dimecres 21 i 28 de setembre
Tècniques d’automassatge
A les 21.30 h. Bib. Ignasi Iglesias-Can Fabra (Segre, 24-32).
Divendres 9 de setembre
Kulyela i Tsunamimusic DJ’s
A les 22 h. Centre Garcilaso (Juan de Garay, 116).Ritmes trencats i atmòsferes jazzístiques.
Dijous 15 de setembre
Amaral + Elefantes
A les 21 h. Palau Sant Jordi (pg. Olímpic, s/n).
Pájaros en el capés el seu quart àlbum, el qual presenta-ran amb Elefantes com a teloners.
Dissabte 17 de setembre
Eternya, El Perro Verde, Titania i Alix
A les 22 h. Centre Garcilaso (Juan de Garay, 116).Grups de rock gòtic i indi pop.
Dimecres 21 de setembre
Manu Guix
A les 21.30 h. Sala Bikini (Deu i Mata, 105).
Entrada amb invitació de RAC105. Tel. 93 270 44 00.
Dijous 29 de setembre
Kiko Veneno
A les 21 h. Sala Bikini (Deu i Mata, 105).
Presentació del seu nou disc.
Dissabte 1 d’octubre
Antonio Orozco
A les 20.30 h. Palau Sant Jordi (Pg. Olímpic, s/n).
Un dels cantautors més consagrats de la música actual.
Dilluns 17 d’octubre
Morcheeba
A les 21 h. Razzmatazz, 1 (Almogàvers, 122).
Un grup que torna amb sons renovats.
Divendres 4 de novembre
Marlango
A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2).
El grup de l’actriu Leonor Watling presenta el seu se-gon àlbum: Automatic.
16, 17, 18, 23, 24 i 25 de setembre
Tap Olé
Divendres i dissabte, a les 22 h, diumenge a les 18 h. Sant Andreu Teatre (Neopàtria, 54).
Un espectacle de claqué i guitarra espanyola amb els ballarins Guillem Alonso i Roser Font, que ha triomfat a Xicago i Nova York.
Beatriu Sanchís
E
l Plenari municipal de Sant Andreu va donar llum verda al Pla especial ur-banístic per a l’edificació d’u-na nova escola bressol i del Casal de Barri del Congrés. El projecte consisteix en l’orde-nació de la parcel·la que con-figuren els carrers de la Ma-nigua, Garcilaso, les Acàcies i el passatge Salvador Riera. L’equipament constarà d’es-cola bressol, un gimnàs pel CEIP Ferran i Clúa i la reubi-cació del Casal de Barri del Congrés, amb previsió per a l’ampliació de l’espai docent. El projecte va ser aprovat perunanimitat de tots els grups municipals del PSC, ERC, ICV, CiU i PP. Jordi Casares (PSC) va recordar “la utilitat del projecte amb la construc-ció d’un espai amb tres usos diferenciats”. Pau Vinyes (ERC) va afirmar “que el barri del Congrés guanyarà amb aquesta actuació perquè tindrà més espais per impul-sar l’associacionisme”. Du-rant la sessió, el president del Consell, Eugeni Forradellas, va anar donant pas als dife-rents assumptes que es varen tractar. Paral·lelament, el re-gidor del Districte, Jordi He-reu, va fer un repàs a totes
les actuacions que s’han des-envolupat al territori i a les que estan en marxa. Hereu va subratllar el tarannà parti-patiu del districte i dels seus veïns en totes aquelles actua-cions que es porten aterme. “Una realitat educativa,
so-lidària i d’igualtat, que poten-cia l’assopoten-ciacionisme, molt vi-tal al Districte”, hi va afegir. Un altre assumpte abordat durant la sessió i a càrrec de Maria Comín (ICV-EUiA) va-ren ser les activitats de la Tardor Solidària “la tasca que es desenvolupa als barris amb exposicions i tallers i la participació activa dels dife-rents grups de dones”, va dir Comín. Dins la ronda de pre-guntes, Roger Mestre (CiU) va demanar explicacions so-bre la construcció del Centre Municipal de Cultura Popu-lar. El regidor Hereu va recor-dar que “existeix un procés participatiu, que està en
mar-xa, amb les entitats implica-des que podrien obtenir un espai adequat per a les seves activitats”. Per la seva part, José María Gracia (PP) va preguntar sobre la
insegure-tat ciudadana. El regidor va afirmar que “qualsevol tipus d’acte delictiu que pugui pas-sar al districte s’ha de denun-ciar immediatament a les au-toritats per donar solució al problema”.
Espai actual on es construirà el nou equipament.
En l’última reunió del Consell del
Districte, del mes de juliol, s’hi va
aprovar el pla urbanístic per a
l’edificació d’una nova escola
bressol i del Casal de Barri del
Congrés
Llum verda al Casal del Congrés
i a una nova escola bressol
C I U TA D A N S O P I N E N
Míriam López
Comptable
Me parece muy bien que hagan escuelas para los pequeños. Somos muchas las madres que no tenemos donde dejar a nuestros niños y no podemos trabajar.
Carina Bastús
Esmaltadora joiera
En el meu cas arriba tard, perquè ja tinc el nen a l’escola. M’ha costat molt aconseguir plaça pública, he fet moltes cues i he tingut molts maldecaps. Ha estat una loteria.
Ana María Gámez
Aturada
Estoy esperando un hijo y siempre viene bien, pero que todos tengamos los mismos derechos. Están obte-niendo más plazas gente de fuera que los propios catalanes.
Ana Paula Corbacho
Mestressa de casa
Estupendo, porque hay muy pocas plazas y es muy difícil entrar. Parece que entran más niños de fuera que de aquí. Cuantas más guarderías, mejor para todos.
Carmen López
Mestressa de casa
Em sembla molt bé i tot el que siguin equi-paments i millores per al barri ho trobo per-fecte. Això és el que han de fer, donar ser-veis i que el barri prosperi.
Anna Arbonés
Jubilada
Fa molta falta. Hi ha moltes mares que es queden sense plaça. No aconsegueixen portar els nens a les escoles bressol i han de pagar molt a la privada.
Q u è o p i n a s o b r e l a c o n s t r u c c i ó d e l n o u e q u i p a m e n t ?
R E U R B A N I T Z A C I Ó D E C A R R E R S
A
Durant el Plenari es van repassar els projectes de reurbanització dels carrers Santa Maria i Isabel Ribó. La durada de les obres té una previsió de 6 i 4 mesos respectivament. L’objectiu d’aquestes actuacions és millorar la qualitat de vida dels ciutadans amb l’obtenció de més espai públic i redistribuir-lo en benefici de la mobilitat dels vianants. D’aquesta manera, predomina l’ús dels vianants per sobre del trànsit rodat.
E N T I T A T S
Andreu Parera Prats
E
l passat dia 8 de juny va tenir lloc la inaugu-ració oficial de la nova seu social de Barcelona Acció Solidària a Can Portabella. A l’acte, hi van assistir unes cent persones i s'hi va sig-nar el conveni entre el Dis-tricte (Jordi Hereu) i el pre-sident de Barcelona Acció Solidària (Josep Carbonell). També s’hi va mostrar un vídeo de la caravana de l’e-dició anterior.La Caravana Solidària és un projecte que té com a prin-cipal objectiu el transport de medicaments, material mèdic, sanitari, escolar, hi-giènic, agrícola, de forma-ció, etc., destinat a projectes que desenvolupen diverses associacions i ONG (Orga-nitzacions No Governa-mentals) de tot Catalunya
amb la col·laboració de les respectives entitats locals. Els països destinataris de l’ajut són Marroc, Maurità-nia, Senegal i Gàmbia. El material que s’envia es recull prèviament i prové de les donacions a diverses
ONG col·laboradores i de donatius i patrocinis d’ad-ministracions públiques, com ara els ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, etc., i també de la Diputació de Barcelona,
la Generalitat de Catalunya i diverses entitats privades. Actualment, a Can Porta-bella estan molt enfeinats preparant la pròxima Cara-vana Solidària 2005, que sortirà de Barcelona el mes de novembre. S’hi preveu la participació de dinou ONG de tot Catalunya que aporten material per a 73 projectes, repartits pels quatre països.
Una altra de les activitats que es du a terme des de Barcelona Acció Solidària és tota una tasca d'explica-ció, a través de xerrades a centres cívics i escoles, de les condicions de vida im-perants en aquells països.
Més informació:
Barcelona Acció Solidària Caravana Solidària C. Virgili, 24 08030 Barcelona Telèfon 93 345 21 93 www.caravanasolidaria.org
La Caravana Solidària
s’instal·la a Sant Andreu
El transport porta material mèdic i sanitari, entre d’altres.
La Caravana
Solidària 2005
aportarà material
per a 73 projectes
repartits per
qua-tre països africans
El rec Comtal
El rec Comtal, d’origen medieval, va ser durant segles una de les principals conduccions per dur aigua a la ciu-tat. Tenia el seu inici a Montcada, al costat del riu Besòs, i feia la seva entrada al pla de Barcelona per Vall-bona, després travessava Sant Andreu pel que avui són els carrers Cinca i Segre i continuava el seu camí cap a Sant Martí i Barcelona en un recorregut de més de dot-ze quilòmetres. En el transcurs de la seva existència, es van instal·lar diversos molins fariners i drapers en el seu curs. El 1778 es feren treballs a la mina de Montca-da per arribar a les aigües subàlvies i augmentar el cabal del rec. El canvi de rural a urbà experimentat per la ciu-tat va fer inútil, en el tercer terç del segle XX, aquesta històrica conducció. Avui només en queda el tros que hi ha entre la mina de Montcada i Vallbona.
Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte. T. 93 291 69 32
AbansEl rec al seu pas per on avui hi ha la confluència dels carrers Borriana amb Josep Soldevila. (AMD)
AraAquest indret, abans rural i bucòlic, ara s’ha convertit en un nucli urbà més de Sant Andreu.
J. M. Contel
A B A N S I A R A
E Q U I P A M E N T S
P.F.
E
ls nous espais multimè-dia estan equipats amb ordinadors, impressores, escàners, càmeres web, auri-culars i micròfons. Les aules tenen connexió a Internet i els ordinadors tenen instal-lats programes d’ofimàtica perquè els usuaris puguin aprendre idiomes, retocar imatges, reproduir DVD i rea-litzar videoconferències, en-tre alen-tres activitats. En defini-tiva, es tracta de facilitar a tots els ciutadans l’ús de les tecnologies, la formació i l’ac-cés a la informació digital. Funciona com a autoservei de lliure accés per als usuaris amb carnet de biblioteques, encara que les impressions, els CD i els disquets per a gravacions són de pagament. Per utilitzar aquestes eines cal fer una reserva prèvia. Cada usuari pot fer-ne ús en-tre 4 i 8 hores setmanals. La iniciativa, que s’emmarca en el “Pla de biblioteques de Barcelona 1998-2010, de la informació al coneixement”, s’ha posat en marxa conjun-tament a dotze bibliotequesde tota la ciutat, fet que ha requerit una inversió de 300.000 euros, invertits per la Secretaria de Telecomuni-cacions i Societat de la Infor-mació (STSI) de la Generali-tat amb la col·laboració del Consorci de Biblioteques.
L’espai multimèdia de la bi-blioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra compta amb onze ordi-nadors, més un servidor, una impressora, un escàner, dot-ze auriculars i micròfons i dotze webcams. Per la seva part, la de Bon Pastor disposa de vuit ordinadors més
servi-dor, una impressora, un escà-ner, nou auriculars i micrò-fons, i dotze webcams. El pri-mer és ober t de dilluns a dissabte, de 10.30 a 13.30 hores i de 16.30 a 20.30 ho-res. L’horari de l’espai de Bon Pastor és de dilluns a diven-dres, de 16.30 a 20.30 hores, i els dimecres també, d’11.30 a 14.30 hores.
És previst que properament s’organitzin cursos sobre els programes i les aplicacions que hi ha a les biblioteques.
Més informació:
Ignasi Igésias-Can Fabra C/ Segre, 24-32 Telèfon 93 360 05 50
Bon Pastor C/ Estadella, 62 Telèfon 93 498 02 16
Les impressions,
els CD i els disquets
per a gravacions
són de pagament
Les biblioteques
Ignasi Iglésias-Can
Fabra i Bon Pastor
disposen, des de
principi d’estiu, d’un
nou espai multimèdia
d’accés lliure
Els espais multimèdia estan molt equipats.
Dues biblioteques de Sant Andreu
estrenen espais multimèdia
S
er dona i calçar un 37 és un privilegi per qui coneix la marroquineria Corc. La gran peculiaritat d’aquest establiment és que ven sabates de dona d’un sol número, el 37 –un 36 d’abans. Són sabates de mostrari i això permet comprar sabates de qualitat òptima a un preu molt més ecònomic. Hi ha moltes clientes habituals que han fet del boca-orella la millor publicitat de la botiga.L’establiment va obrir fa divuit anys i el por-ten el Joaquim Benedí, la seva esposa Marta
Altés i la seva filla Montserrat. Al comença-ment era negoci d’exportació de laminats de suro per a la fabricació de cinturons, bosses, sabates… d’aquí li ve el nom –en anglès “cork” significa suro. Al cap de cinc anys, el Joa-quim, aprofitant que havia fet de represen-tant de fàbriques de calçat d’Alacant, va obrir de cara al públic la botiga actual on, a més del calçat, també ven bosses de mostra.
Marroquineria Corc
C/ Sant Antoni Maria Claret, 500
E L T A U L E L L
La sort de ser dona i calçar un 37
Alguns dels models de sabates, tots del 37.
Joan Anton Font
S E R V E I P Ú B L I C
B. Sanchís
Ja des d’abans de l’estiu l’Ajuntament de Barcelo-na havia decidit ampliar el nombre de dies, hores i sales per celebrar casa-ments. Una vegada apro-vada la llei que permet el matrimoni entre perso-nes del mateix sexe, des del Consistori s’han do-nat instruccions per res-pondre amb agilitat a aquesta nova demanda. L’alcalde de Barcelona, Joan Clos, va declarar que des de l’Ajuntament es respondria amb tota celeritat davant l’aug-ment del nombre de ca-saments. Clos va convi-dar les parelles a adreçar-se a l’Ajunta-ment per fer la reserva per casar-se.
Actualment s’oficien ca-saments civils a l’Ajunta-ment, sobretot al Saló de Cent, els divendres a la tarda i els dissabtes al
matí. A les seus dels dis-trictes de la capital cata-lana normalment es fan casaments els primers dissabtes de cada mes. Davant el probable aug-ment de casaaug-ments és previst que s’utilitzin al-tres sales, com ara un es-pai condicionat a la plan-ta baixa de l’edifici Fòrum.
Paral·lelament, la regido-ra de Dona i Drets Civils i presidenta del Consell Municipal de gais, lesbia-nes i homes transsexuals, Pilar Vallugera, ha decla-rat que Barcelona ha es-tat pionera en la reivindi-cació de molts àmbits de llibertat i en el reconeixe-ment de la tasca de totes les entitats i associacions del moviment.
Més informació Consulteu la pàgina web de l’Ajuntament www.bcn.es Les parelles tenen més facilitats per casar-se.
N O T Í C I E S
f
Visita de nens sahrauís
Durant els mesos de juliol i agost, un grup d’infants sahrauís han estat de visita al districte. Els petits han estat acollits per famílies del territori. L’Associa-ció Catalana d’Amics del Poble Sahrauí ha organitzat per 13è any consecutiu el projecte de cooperació i so-lidaritat en el marc de suport al poble sahrauí. Du-rant aquest estada, els infants han rebut atenció mè-dica i han pogut gaudir d’unes petites vacances.
“Ciutat Nord” canvia de nom
La publicació mensual Ciutat Nordha canviat de nom per dir-se Més Ciutat. El canvi respon al repte que el grup editorial de 100% Comunicació, responsable de l’edició, pretén superar fent arribar el diari a més dis-trictes i amb més planes. Fins ara, es distribuïa als territoris d’Horta, Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. A partir d’aquest estiu, Més Ciutat ja es pot llegir a Ciutat Vella. El setembre arriba a Sants-Montjuïc. El 2006 té previst arribar a més districtes
Guia d’Entitats Esportives
La nova guia d’entitats esportives es va presentar a la passada Mostra d’Entitats del Districte. Hi aparei-xen les adreces, els telèfons, els webs i els correus electrònics de les 48 entitats esportives amb seu als barris del districte. També hi figuren les activitats que desenvolupa cada associació i els equipaments esportius municipals existents. Es pot obtenir a a les Oficines d’Atenció al Ciutadà.
Apartaments de lloguer per a joves
Les obres dels nous apartaments de lloguer per a jo-ves del Districte és previst que acabin al final del mes de desembre. Es tracta de 140 apartaments situats a la plaça Kobe,1. Els habitatges disposen de 75 places d’aparcament per a cotxes i 80 per a motos. Tenen una superficie d’entre 30 i 40 m2. Els arquitectes són Carles Vinardell i Luis Alegre. Les obres van co-mençar el maig de 2004.
P.F.
S
ota el paraigua de L a Tira, el programa d’activi-tats ludicoculturals que s’or-ganitza a Sant Andreu du-rant els estius, des de final de juny s’han celebrat multi-tud d’actes gratuïts per a to-tes les edats i gustos. Han inclòs teatre, cinema, poesia, esports, dansa i, sobretot, música, la qual ha tingut una presència preponderant. I és aquí on destaca el 6è Festival de Música Jove i de Crea-cions Artístiques, El Mosqui-to, que es va celebrar el mes de juliol a la plaça Robert Gerhard, als centres cívics Trinitat Vella i Bon Pastor i a la Llosa de Baró de Viver. El festival ha acollit concerts de música house-progressive, techno-progressive, electro-techno, house o chill out. ElMosquito dóna suport a les propostes musicals contem-porànies dels joves en un marc en què, normalment, queden fora d’aquests cir-cuits, al mateix temps que cerca la col·laboració i parti-cipació d’entitats i grups ju-venils.
Continuant amb la música, però fent un gir total, s’arriba a la I Trobada Internacional de Cors d’Homes, un esdeve-niment organitzat per la Fe-deració de Cors de Clavé a fi de potenciar el contacte, la discussió i l’intercanvi sobre els models de cors d’homes
que hi ha a les cultures d’ar-reu del món. Al Sant Andd’ar-reu Teatre es va escoltar el 21 de juliol un dels 24 concerts de cant coral previstos a tot el territori català. Com a la res-ta de concerts, hi van actuar una formació internacional i una altra de local, els Master Singers USA, formació nord-americana que ha vingut amb 66 cantaires, i l’Orfeó La Lira, una entitat encabida dins la Societat Coral La Lira de Sant Andreu que va néixer fa 135 anys propiciada per cantaires que participaven en les canta-des de caramelles que es feien per Pasqua.
Finalment, seguint amb la cultura més tradicional, tam-bé cal fer esment del 20è ani-versari de la Coordinadora de Geganters de Barcelona, el qual es va commemorar a la plaça de Can Fabra el passat mes d’agost amb la rebuda dels gegants de la ciutat, el ball de gegants i el Cafè-Geganter.
La música, gran protagonista
de La Tira 2005
Els nord-americans
Master Singers USA
van actuar amb
66 cantaires
En un estiu ple d’activitats lúdiques, hi
han destacat El Mosquito i la I Trobada
Internacional de Cors d’Homes
Un dels concerts del 6è Festival de Música Jove i de Creacions Artístiques, El Mosquito.
Moment de la Festa dels Indians de l’any passat.
Al setembre arriba la Festa dels Indians
Beatriu Sanchís
D
el 17 al 25 d’aquest mes tindrà lloc la celebració de la Festa dels Indians. Els diferents carrers dels voltants del carrer Jordi de Sant Jordi i a tocar del barri del Congrés en seran els protagonistes. De fet, el punt neuràlgic de la fes-ta serà el carrer Jordi de Sant Jordi, on es desenvoluparan les principals activitats. La festa s’iniciarà el dissabte 17 amb manualitats per alsin-fants, correfoc amb la Satàni-ca de Sant Andreu a les 20.30 hores, i el pregó a les 23 hores per donar pas al ball amb or-questra. El diumenge 18 es farà un festival infantil amb pallassos per als més petits. Entre setmana, es farà una xocolatada popular, concursos de jocs de cartes i el sopar de germanor del dijous 23 a la nit, entre altres activitats. El cap de setmana següent s’organitzarà un concurs de
P O L I E S P O R T I U
Pere S. Paredes
“N
o ens plantegem la pujada aquesta temporada a Sego-na A com un objectiu, però sí com una il·lusió”. Així descriu Joan Gas-part, president de la Unió Esporti-va Sant Andreu, l'objectiu de l'e-quip, de la directiva i del club, de cara a la propera temporada. Després d’una temporada en què al final l'equip quadribarrat ha ascen-dit a Segona B, tot el cos tècnic i la directiva de la UE Sant Andreu tor-naran a “lluitar a Segona B amb molta il·lusió per donar una alegria igual als socis i al club. Repeteixo: amb il·lusió. Perquè si ho plante-gem com una obligació, seria això: una obligació”, diu Gaspart. “Durant tota la temporada hem fet molts esforços, i l’entrenador, Che-chu Soldevila, tenia instruccions demuntar un planter amb aspiracions de pujar a Segona, i així ho ha fet. Tenim un equip per estar a dalt de tot!”, manifesta amb alegria el pre-sident quadribarrat.
I si aquest ascens ha estat impor-tant per a la primera plantilla i per al club de Sant Andreu, igual o més ho ha estat per a tots els nois i noies que componen les categories inferiors de la UE Sant Andreu. Per a Gaspart “és bo que tots els nostres nois somiïn arribar al FC Barcelona o a un altre equip gran. Però si no ho aconsegueixen, no
importa, tindran sempre el Sant Andreu!”.
El president quadribarrat sap que és molt importat que el seu equip professional estigui a dalt de tot, “perquè els nois, per exemple els
del juvenil, estan sempre en dispo-sició de saltar al primer equip i com més amunt estigui l’equip, millor”, explica Gaspart.
Joan Gaspart no vol deixar passar l’oportunitat d’agrair “al soci i al públic simpatitzant que el dia del Mazarrón, un partit a vida o mort, va omplir el Narcís Sala fins a dalt de tot: feia 25 anys que el camp no estava tan ple. La passió i els co-lors dels aficionats, amb les seves banderes i samarretes, van fer que el públic fos, veritablement, el ju-gador número 12”.
Joan Gaspart, president
de la UE Sant Andreu, sap
molt bé com un equip ha
de lluitar en el món del
futbol i com el club ha
de planificar la propera
temporada
El dia del partit contra
el Mazarron, el públic va
ser el jugador número 12
El Sant Andreu planteja l’ascens
a Segona A com una il·lusió
per MANEL Els jugadors es preparen per fer un bon paper a la nova categoria.
M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
BTV Informatiu Sant Andreu Cada dimarts a les 13.45 h
A partir del 26 d’abril, cada dimarts a les 10.45 h: VIU EL BARRI.
RÀDIO
Districte 9 Ràdio - 100.4 FM Pg. Enric Sanchís, 12. Tel. 93 278 24 04
Ràdio Trinitat Vella - 91.6 FM www.rtv-fm.com
COM Ràdio – 91.0 FM Freqüència Barcelona
BCN (de dilluns a divendres, de 13 a 14 h). L’espai d’informació local de Barcelona
PUBLICACIONS
Gent del Barri. La Revista de Nou Barris i Sant Andreu Pg. Valldaura, 162 Tel. 93 427 33 61
Sant Andreu Cap a Peus Balari i Jubany, 14. Tel. 93 345 96 98
Tot Sagrera
Martí Molins, 29. Tel. 93 408 13 34
La Nova Veu de Sant Andreu De l’AV de Sant Andreu Sud Tel. 93 346 72 03
Més ciutat
Ganduxer, 5-15, esc. A, 6è, 3a 08021 Barcelona. Tel. 93 202 30 21 [email protected]
INTERNET
Centre Garcilaso
El Centre Garcilaso és un dels equipa-ments més potents de Sant Andreu. S’hi pot trobar sales polivalents, una sala d’ac-tes, bucs d’assaig, una Oficina d’Atenció al Ciutadà, un Centre d’Assessorament i Orientació Acadèmica, una biblioteca, un equip de salut pública i un de serveis socials i atenció primària, un apartat de noves tecnologies i un viver de projectes juvenils. Aquest web dóna informarció detallada de tot plegat.
http://www.atiza.com/garcilaso/
Síndica de Greuges de Barcelona
La Síndica de Greuges de Barcelona ha estrenat pàgina web aquest estiu. S’hi pot trobar tota la informació relacionada amb aquesta institució, que té la funció de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans i ciu-tadanes de Barcelona.
Quin fet l’ha marcat més?
Hi ha moltes coses que et deixen una empremta, però quan tens tants anys, és difícil triar-ne una: hi ha la guerra, el POUM, la lluita sindical, les trinxeres, els camps de concentració a França, la repressió franquista, etc.
Per què va entrar en la política?
Doncs per crear un món millor, sense injustícies, amb més tolerància i on les reivindicacions sindicals tingues-sin cabuda. Per això em vaig afiliar a la Federació Obrera d’Unitat Sindical i al Bloc Obrer i Camperol, que va acabar finalment amb la creació del POUM.
Una guerra és una guerra?
És la que perdem tots i sols se’n be-neficien els qui tenen les indústries, que la provoquen, mentre ells mar-xen a fora. És el capitalisme reaccio-nari el que provoca la guerra i retalla les llibertats.
Per a vostè què va significar?
Va ser una tragèdia que vam patir
tots, sobretot els qui estaven a la re-reguarda, una població civil que mai no havia patit tanta fam i ansietat pels bombardeigs.
Com és el front?
Quan hi ha períodes de calma es viu amb angoixa, en canvi quan hi ha lluita la sang està calenta. Als sis me-sos d’estar al front em van donar el comandament d’una companyia i quan va arribar la democràcia se’m va reconèixer la graduació de tinent de l’exèrcit republicà i, per aquesta raó, cobro una pensió.
I l’exili?
Primer vaig anar amb una companyia de treballadors a la Bretanya, però quan els alemanys van trencar el front el juny de 1940, vam embarcar cap a Anglaterra. Com que no ens van voler, després d’un llarg viatge vaig arribar a prop de Pau, fora de la zona ocupada. Amb el temps i tota mena de contratemps, un dia vaig trobar-me que em volien fer anar a Alemanya per treballar en una fàbri-ca. Així doncs, vaig decidir tornar a Espanya.
Com va ser la tornada?
Vaig parlar amb el cònsol espanyol de la zona, perquè em preparés el
re-torn, perquè preferia estar a la presó a Espanya que treballar en una fàbri-ca a Alemanya. En arribar a Barcelo-na em van dur a la Prefectura de Poli-cia de Via Laietana i després vaig passar un mes a la presó Model.
I quan va sortir?
A fer la mili com a pròfug a Larache, al Marroc. Més tard, quan em troba-va traslladat prop de Tetuan, troba-van aca-bar amb aquesta mena de càstigs i llavors em vaig incorporar al meu destí a Santiago de Compostel·la fins que el 1944, després d’un permís, em van donar els papers conforme havia fet el servei militar.
Com va ser la seva lluita en la clandestinitat?
Complicada. Per treballar i tenir un lloc de reunions ens vam aplegar com un equip de futbol del qual jo era
l’en-trenador. Així vam aconseguir un pe-tit espai a la Cooperativa de Sants, del carrer Premià, i podíem estar or-ganitzats i fer reunions. Un dia de 1945 els responsables de l’entitat, que eren maçons, van parlar amb mi i em van proposar d’entrar a la maço-neria i, com que era un moviment que m’agradava, vaig acceptar.
També va ser detingut, oi?
L’any 1953 va caure part de la gent de la lògia i per una documentació em van inculpar i se’m va obrir un procés en el qual vaig aportar un certificat de bona conducta i la condemna va ser de sis anys i un dia de presó me-nor. Gràcies això no vaig anar a la presó.
I tota aquesta lluita de què ha servit?
Abans la majoria només sabíem les quatre regles i alguns es van formar d’una manera autodidacta. Ara, en canvi, qualsevol fill d’obrer pot estu-diar una carrera, a banda de totes les millores socials que s’han aconseguit.
Què li hauria agradat fer i que no ha pogut fer?
Estudiar, perquè quan era jove no vaig poder fer-ho. M’hauria agradat ser metge, advocat o mestre d’escola.
Josep Maria Contel
E N T R E V I S T A
J o s e p M o r a t a l l a
, u n l l u i t a d o r i n c a n s a b l e
Per Josep Moratalla, 87 anys no són ni pocs ni molts.