Care Santos. El desastre Ja. Il lustracions: Dani Cruz. Els detectius GO. edebé

(1)

(2)

Care Santos

El desastre Ja

Il·lustracions: Dani Cruz

(3)

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transfor-mació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepció prevista per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográfi cos) si necessiteu fotocopiar o escanejar frag-ments d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 45).

www.edebe.com

Atenció al client: 902 44 44 41 [email protected]

Directora de Publicacions Generals: Reina Duarte Editora de Literatura Infantil: Elena Valencia Disseny gràfi c de coberta: César Farrés

Primera edició, setembre 2016

ISBN: 978-84-683-2497-5 Dipòsit Legal: B. 12418-2016 Imprès a Espanya

(4)

Índex

Què hi ha dins la capsa? ...5

I si ens presentem? ...13

Per on anàvem? ...19

Com funciona un hàmster? ...25

Mèu? ...29

Les noies necessiten més espai que els nois? ...33

És noi o noia? ...41

Què hi feu, aquí? ...49

Sabeu jugar al mikado? ...55

Quina és la pitjor cosa que podia passar? ...63

I per què? ...69

Però puc passar? ...77

(5)

Què tenen a veure les sardines

amb tot això? ...87

Com va ser el nostre primer enterrament? ...95

On van els hàmsters quan es moren? ...103

Què mengen els hàmsters quan ressusciten?...109

Algú sap res de zombis? ...119

Una nòvia és de la família? ...129

Esteu preparats? ...137

Qui, què, com? ...143

I com pot ser? ...153

(6)

Què hi ha dins la capsa?

V

et aquí una endevinalla fàcil. 1) Fa un fred que pela. 2) Al menjador hi ha un avet de plàstic, que no sembla de plàstic, guarnit amb llums i boles de colors.

3) Sota l’avet, hi han aparegut uns quants regals.

4) Avui dinarem tota la família. Sabeu quin dia som?

És clar! El dia de Nadal! Un dels mi-llors dies de l’any. Cantem nadales,

(7)

men-6

gem torrons, brindem amb taronjada i ens avorrim escoltant els pares explicar les mateixes històries de cada any (els adults no són gens originals). Quan ja s’ha fet de nit, per berenar menjarem les restes de l’aperitiu de fa molta estona: escopinyes, olives i patates barrejades amb alguna neula i algun tros de torró de xocolata! I encara ens quedarà menjar per a dos o tres dies més! El Nadal és fantàstic!

Aquesta història comença el dia de Na-dal amb una sorpresa. Heu de saber, però, que això que teniu a les mans no és cap novel·la, sinó una història real i autèntica, que ens va passar de debò. De vegades, les coses que passen de debò són millors que les novel·les, no trobeu? La vida real és plena d’històries estupendes!

(8)

7

Tot va començar quan els meus ger-mans i jo, superemocionats i feliços, vam obrir els nostres regals de Nadal. Això és el que vam trobar sota l’arbre de plàstic:

REGALS DE L’ÀLEX

—Un cotxe teledirigit que anava en-davant i enrere i que semblava un cuc futurista.

—Una capsa extragegant de llapis de colors.

REGALS DE L’ADRIÀ (és a dir, jo) —Uns binocles de debò, amb visió noc-turna! (A·lucinants!)

—Una motxilla amb deu comparti-ments.

(9)

8

REGALS DE L’ÈLIA

—Un quadern de tapes dures que du escrita a la coberta la paraula Dietari.

—La capsa misteriosa.

Us deveu estar preguntant què és la capsa misteriosa? Nosaltres també ens ho preguntàvem.

Durant una estona vam jugar al joc «En-devina què hi ha dins el regal». Us agrada, aquest joc? A nosaltres sí.

Consisteix a endevinar què hi ha dins un regal embolicat abans de desembo-licar-lo. Es pot tocar, colpejar i sacsejar (amb compte).

Nosaltres hi juguem sovint, però molt poques vegades endevinem què hi ha dins l’embolcall.

En el cas de la capsa misteriosa, s’ha de reconèixer que era molt difícil.

(10)

9

—Jo penso que hi ha... —va dir l’Àlex, així que el va mirar—. Unes sabates de gegant!

(El regal misteriós tenia forma de capsa de sabates, però era massa gros per ser unes sabates de persona normal.)

—Ja ho sé! Una escorredora! —va dir l’Èlia.

—Una quèee? —va preguntar el nostre germà petit.

—Una escorredora, com aquella que la mare fa servir a la cuina per escórrer la pasta o l’arròs.

(Aclariment: la meva germana va tenir aquesta idea tan estranya perquè el regal sonava metàl·lic. Ho sé perquè li va fer uns copets, per saber què era. Van sonar: clenc, clenc, clenc.)

(11)

10

—I tu per què vols una escorredora? —vaig preguntar.

L’Èlia va arronsar les espatlles.

Però llavors vam tenir una enorme sor-presa. De dins el regal ens va arribar un soroll:

«RIC-RIC-RIC-RIC, RIC-RIC-RIC».

I l’Àlex va fer un bot:

—Hi ha una bestiola dins el teu regal! Potser és una panerola! Corre, porta l’in-secticida! De pressa!

—Un moment! —va dir l’Èlia—. Em penso que el millor és obrir-lo.

—Pot ser perillós! —va fer l’Àlex, ama-gant-se rere la seva capsa de colors, com si fos un escut.

(12)

11

—Encara no heu obert tots els regals? I què espereu?

I tots tres vam ajudar a estripar papers i a escampar-los per terra i a deixar-ho tot fet un desastre. És a dir: com cada matí de Nadal.

L’Èlia va ser la que va quedar més im-pressionada en veure el que hi havia dins la capsa de sabates gegant.

Va obrir uns ulls immensos i molt brillants. També va obrir la boca.

Gairebé no li sortien les paraules. Li tremolava la veu.

No sabia si riure o plorar, de tan emo-cionada que estava.

Llavors va dir, tota feliç:

—ÉS EL MILLOR REGAL QUE M’HAN FET EN TOOOOOOTA LA MEVA VIDA!