• No se han encontrado resultados

La política de l aigua a Catalunya: actuacions

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "La política de l aigua a Catalunya: actuacions"

Copied!
11
0
0

Texto completo

(1)

1

La política de l’aigua a Catalunya:

La política de l’aigua a Catalunya:

actuacions

actuacions

2007 –

2007

2015

2015

Lleida

Lleida, 28 de

, 28 de setembre

setembre de 2008

de 2008

LA GESTIÓ DE L’AIGUA A CATALUNYA.

I ARA QUÈ CAL FER?

Nova cultura de

l’aigua

Nous continguts Noves formes

combinar ús de l’aigua amb la conservació del medi, quantitat amb qualitat recurs amb ecosistema

combinar perspectives i buscar punts d’equilibri: diàleg i participació

PARTICIPACIÓ PLANIFICACIÓ

1. La nova cultura de l

1. La nova cultura de l’

’aigua

aigua

(2)

3

2. Objectius estrat

2. Objectius estratè

ègics DMA

gics DMA

Els objectius estratègics de l’Agència s’estableixen d’acord amb els mandats legals i abast temporal de la Directiva marc de l’aigua

La Directiva marc de l’aigua preveu diversos horitzons temporals en relació amb les obligacions que s’imposen per tal d’assolir el bon estat ecològic de les aigües. Aquests objectius i terminis es poden resumir tal com s’indica en la taula.

D 91/271 Horitzó temporal CP Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d' octubre de 2000

Assolir un bon estat ecològic de les masses d’aigua

Art. 4 Objectius Assolir un bon potencial ecològic i un bon estat químic de les masses d’aigua mediambientals

Protegir, millorar i regenerar totes les masses d’aigua subterrània

Art. 9 Recuperació Garantir una política de preus de l’aigua que incentivi l'ús eficient dels recursos hídrics de costos

Garantir la contribució adequada dels usos de l’aigua en la recuperació de costos dels serveis l’aigua.

A.11 Prog. mesures

A. 13 Plans de gestió Publicar els plans de gestió de conca

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Redactar els programes de mesures i que totes siguin operatives

La gestió de l’aigua a Catalunya

4

3.

3. Competències

Competències en el

en el cicle

cicle

de l’aigua

de l’aigua

La gestió de l’aigua a Catalunya

(3)

5 Objectius estratègics de l’ACA

Reorganitzar i modernitzar l’Agència Catalana de l’Aigua

4. Objectius estrat

4. Objectius estratè

ègics ACA

gics ACA

Desenvolupar un sistema de gestió sostenible del cicle de l’aigua

Prevenir el dany ambiental en origen

Garantir l’accés a tots els ciutadans a l’aigua en la quantitat i la qualitat adequades

Internalitzar progressivament el nivell de recuperació de costos dels serveis relacionats amb l’aigua

Aprofundir en les possibilitats que encara ofereixen l’estalvi i la substitució de l’aigua que s’utilitza en els processos industrials i agrícoles.

Promoure una ordenació de conductes més eficient i sostenible

La gestió de l’aigua a Catalunya

El principi bàsic que regeix la política i la gestió de l'aigua a Catalunya, en línia amb el mandat de la Directiva marc de l’aigua i els acords del Govern de la Generalitat, és el de la sostenibilitat, entesa en els seus diversos vessants:

Sostenibilitat econòmica:depèn de la

recuperació adequada de costos del cicle de l'aigua: •Costos de recurs

•Costos ambientals •Costos de servei Sostenibilitat ambiental:

aconseguir el bon estat de les aigües (ecològic, químic o quantitatiu). Tenir aigua en qualitat és garantia de recurs en quantitat i de preservació del medi.

Sostenibilitat social:

la participació ciutadana en la presa de decisions és primordial perquè la ciutadania entengui i assumeixi els reptes que comporta assolir la sostenibilitat global del cicle de l'aigua.

5. La pol

5. La polí

ítica de l

tica de l’

’aigua:

aigua:

Principis

Principis

Sostenibilitat de garantia:

Cal garantir el proveïment per a les demandes presents i futures, resolent la vulnerabilitat actual de forma permanent.

(4)

7 El Govern de Catalunya disposa per a tot el territori català d'una diagnosi molt completa de la situació actual en relació amb els principis de sostenibilitat ja esmentats:

Diagnosi ambiental:document IMPRESS (impactes i pressions).

Defineix les 588 masses d'aigua de Catalunya.

El 37 % presenta un risc mitjà o alt d'incompliment d’assolir el bon estat ecològic, químic o quantitatiu per al 2015.

Diagnosi de la garantia.Situació actual de dèficit estructural a les CIC, i necessitat de resoldre la sobrexplotació d’alguns rius i aqüífers. Previsió d’increment de la demanda urbana de Catalunya en 160 hm3 en l’horitzó 2025.

ACCIONS : Diagnosi

La gestió de l’aigua a Catalunya Diagnosi de la sostenibilitat econòmica.Repte de l’autofinançament en la prestació dels serveis del cicle de l’aigua (recuperació de costos) amb equitat i solidaritat.

Diagnosi de sostenibilitat social.Necessitat d’una major participació en la presa de decisions.

6. La pol

6. La polí

ítica de l

tica de l’

’aigua:

aigua:

Diagnosi

Diagnosi

8 ACCIONS : Plans i programes d’actuació

Programa de mesures que, juntament amb el Programa de seguiment i control, han de constituir el Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya i que, d'acord amb la Directiva marc, ha d'estar aprovat i envigor l'any 2009.

La diferència respecte els plans hidrològics del segle XX rau en el fet de què ara cal estructurar prèviament els plans sectorials per poder aprovar el Pla de Gestió. Alhora aquests plans sectorials (programes de mesures) han d’estar en contínua revisió.

Eixos d’actuació en matèria de sostenibilitat ambiental i de garantia de disponibilitat d’aigua

Regeneració i reutilització d’aigües depurades Sanejament i millora de la qualitat

Recuperació d’aqüífers

La gestió de l’aigua a Catalunya

Millora de l’eficiència de les xarxes i foment de l’estalvi en tots els usos Dessalinització

Suport a l’abastament local

7. La pol

7. La polí

ítica de l

tica de l’

’aigua:

aigua:

Accions

Accions

Recuperació ambiental dels rius i ordenació del medi (prevenció d’inundacions)

(5)

9 Mesures ambientals

Programa de sanejament d'aigües residuals urbanes 2005. Aprovat 20/6/06 Pla sectorial de cabals de manteniment. Aprovat 4/7/06

Delimitació de noves zones sensibles a les conques internes. Aprovat 23/5/ 06

La gestió de l’aigua a Catalunya Programa de sanejament d'aigües residuals industrials 2003. Aprovat 1/8/03

Planificació dels espais fluvials (PEF). En tràmit d'aprovació. Planificació dels espais fluvials de els conques catalanes que delimiten les zones inundables per a diversos períodes de retorn a escala 1:1.000.

Altres mesures ambientals. restauració dels residus salins de la conca potàssica del Bages, programes de mesures per a les masses d'aigua costaneres, ordres de subvenció per a la restauració d'espais fluvials, actuacions de restauració hidrològico-forestal, etc.

8. La pol

8. La polí

ítica de l

tica de l’

’aigua:

aigua:

Mesures ambientals

Mesures ambientals

Mesures ambientals

8. La pol

8. La polí

ítica de l

tica de l’

’aigua:

aigua:

Mesures ambientals

Mesures ambientals

En servei (desembre 2007) : 335 Instal·lacions tractament fangs: 15 Previsió noves Edar fins 2009 : 211 (de les quals 170 en construcció)

Previsió noves Edar fins 2014 : 998

Total any 2014: 1.544

Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes 2005

Imprescindibles per assolir el bon estat ecològic dels rius

335 depuradores en servei a tot Catalunya als nuclis de més de 2.000 habitants i en aquelles zones que són especialment sensibles

(6)

11

Mesures per a l'increment de la garantia

Pla per a l'ús eficient de l'aigua per a reg agrícola. En redacció

Programa d'estalvi en el proveïment urbà. Redactat. Estalvi potencial per a l'any 2025 de 59 hm3 (quasi el

8% del volum d’abastament de la xarxes en alta a Catalunya).

Programa de reutilització d'aigua a Catalunya. Redactat. Aprovació primer semestre 2008. Obtenció d'un volum de 187 hm3/any d'aigua regenerada que permetrà la substitució d'usos (agricultura i indústria) i la generació de

nous recursos (recàrrega). Actualment es reutilitzen a Catalunya un total de 24 hm3(3,3% del volum d’aigües

depurades) i l’objectiu és arribar al 22% en l’horitzó 2015.

Programa per a l'eficiència en la utilització i millora de la qualitat de les masses d'aigua subterrànies del baix Ter i el baix Llobregat. En redacció.

La gestió de l’aigua a Catalunya Pla sectorial d’abastament d'aigua a Catalunya. A punt de finalitzar la seva redacció, encarregada pel Govern el 14 de febrer de 2006.

Pla de gestió de la sequera: iniciat com a conseqüència de la sequera de l'any 2005, és en fase d'elaboració i de millora a partir de l'experiència obtinguda i dels plans elaborats des d'altres organismes de conca.

9. La pol

9. La polí

ítica de l

tica de l’

’aigua :

aigua :

Mesures garantia

Mesures garantia

Plans directors d’abastament municipal

Línies de suport a l’abastament local

12

Mesures per a l'increment de la garantia a Conques Internes operatives en l’horitzó 2012

La gestió de l’aigua a Catalunya

2010-2011 20

207 Reutilització i aprofitament recursos locals al Camp de Tarragona i el CAT

300 1697 TOTAL 2012 30 + 30 150 Nou centre de dessalinització en l’àmbit de la Tordera

2010-2012 20 + 20 + 20

280 ITAM Costa sud

2009-2010 Millora sistemes

100 Connexió dessalinitzadora Tordera – ETAP Ter

2009-2010 (10+) 10

49 Ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i nova captació

2008-2009 Millora sistemes

47 Interconnexió de les xarxes d’abastament del Maresme Nord i ATLL

2011-2015 Millora qualitat

28 Recuperació hidromorfològica en Cardener, Llobregat i Ter

2011-2015 Millora qualitat

46 Restauració hidrològico-ambiental dels residus salins del Llobregat per a la millora de la qualitat de l’aigua. 1a.fase

2011-2015 5

31 Programa d’estalvi i gestió sostenible. Millora de l’estanquitat de les xarxes d’abastament en alta

2011-2015 10

14 Descontaminació de l’aqüífer del Besòs

2010 10

10 Basses de recàrrega a l’aqüífer del Baix Llobregat

2010 10

35 Basses de regulació per a les ETAP de Sant Joan Despí

2009 Millora sistemes 32

Desdoblament de l’artèria Cardedeu-Trinitat (Artèria Planta del Ter – Estació de Trinitat: Tram II)

2010 Millora sistemes 46

Abastament des de la Llosa del Cavall

2009-2010 20

51 Actuacions addicionals de tractament d’aigües a Sant Feliu, Gavà i el Prat de Llobregat

2011-2012 5

29 Actuacions addicionals de tractament d’aigües a Martorell, Rubí i Igualada

2009 Millora sistemes 56

Reforçament de l’abastament de la Costa Brava Centre

2010 Millora sistemes 152

Complement de la connexió entre les ETAP d’Abrera i Cardedeu: Tram Fontsanta.-Trinitat

2008 Millora sistemes 30

Perllongació de la conducció Abrera – Fontsanta fins el Prat de Llobregat

2008 20

66 Ampliació i millora del tractament a la potabilitzadora d’Abrera

2009 60

238 Dessalinitzadora de l’àrea metropolitana de Barcelona

TERMINI PREVIST entrada en servei RECURS (hm3/any) IMPORT TOTAL (M€ amb IVA inclòs) Actuació

9. La pol

(7)

13

La gestió de l’aigua a Catalunya

9. La pol

9. La polí

ítica de l

tica de l’

’aigua:

aigua:

Volums aportats

Volums aportats

Producció de 300 hm

3

/ any en els CIC (horitzó 2015)

Dessalinització 200 hm3/any Recàrrega i recuperació d'aqüífers 25 hm3/any Reutilització i millores en l'aprofitament dels recursos 75 hm3 /any

Reutilització i

millores en

l’aprofitament dels

recursos 75

hm

3

/any

Recàrrega i

recuperació

d’aqüífers 25

hm

3

/any

Dessalinització

200 hm

3

/any

Producció de 300 hm

3

/any en les CIC (operatives en l’horitzó 2012)

9. La pol

9. La polí

í

tica de l’

tica de l

’aigua:

aigua:

Mesures garantia Catalunya

Mesures garantia Catalunya

PLÀNOL D’ACTUACIONS VIGENTS, EN EXECUCIÓ O PROJECTES QUE MILLORARAN LA QUALITAT I LA DISPONIBILITAT D’AIGUA A CATALUNYA

ITAM. Dessalinitzadora ETAP. Potabilitzadora Reutilització Embassament

Descontaminació aigües subterrànies

Conduccions principals:

En construcció / Prevista Existent Llegenda

DES DE L’ANY 2006, MÉS DE 69 M€ D’INVERSIÓ PER RESOLDRE PROBLEMES D’ABASTAMENT ALS AJUNTAMENTS

Sau

Llosa del Cavall

ETAP Montfullà

ETAP Palafolls ETAP

Ter - Cardedeu

ITAM Baix Llobregat (en construcció)60 hm /any

3

ITAM Costa Sud 20 hm /any(prevista)3

ETAP Besòs

al CAT a ATL

L Fontsanta - Trinitat

Interconnexió ATLL - Maresme Nord

Aqüe ducte Ter -

Llobre gat

ITAM Tordera I 10 hm /any (ampliació a 20 hm /any)

3 3

Reforç Costa Brava Centre

Desdoblament Artèria Ter - Trinitat Abastament de Pinyana

Abastament la Llosa - Calaf - Igualada Abastament Rialb

ETAP L’Ampolla

Xarxa Consorci d’Aigües de Tarragona ReutilitzacióCamp de Tarragona Santa Anna Rialb La Baells Boadella

Reutilització Costa Brava

Reutilització Baix Llobregat Ampliació col lector salmorres

ETAP Llobregat - Abrera

(ampliació)

Desdoblament col lector salmorres ETAP Sant Joan Despí (ampliació) Susqueda . .

Connexió Tordera - Ter

(8)

15

La gestió de l’aigua a Catalunya En l'àmbit del Consorci d’Aigües de Tarragona. La concessió vigent de l’àmbit del CAT segons la Llei 18/81 (4 m3/s dels canals de l’Ebre) haurà de ser complementada amb 1 m3/s de noves fonts ja en curs (reutilització, millora

xarxa distribució i emmagatzematge, integració gradual aigües subterrànies) per satisfer les demandes d’un territori que en els pròxims 10 anys creixerà significativament. Per això cal disposar en l’horitzó 2010-2012, a més a més, de 0,7 m3/s que s’obtindran per mitjà d'una nova planta dessalinitzadora a Cunit, i connectada tant al sistema CAT

com al d’ATLL, instal·lació que s’ampliaria fins a 2 m3/s en funció de l’evolució de les demandes.

Quatre grans xarxes regionals reforçaran el 2009-2010 el proveïment a les demarcacions de Lleida, Barcelona i Girona: Llosa del Cavall (Solsonès, Bages, Anoia); Rialb (Segarra, Urgell, Conca de Barberà), la segona fase del Canal de Pinyana i el reforç del proveïment del Ter a la zona de Girona, la Costa Brava Centre i el Baix Empordà.

En l'àmbit de les Terres de l'Ebre reforç dels proveïments i reducció de la vulnerabilitat de la garantia, implementant un model de gestió en xarxa en la mesura del possible i consorciat amb els ens locals, amb l’objectiu de constituir la Gestió Integral de l’Aigua a les Terres de l’Ebre (GIATE): Montsià, Baix Ebre, Terra Alta i Ribera d’Ebre.

Polítiques de foment i suport als ens locals per continuar millorant la garantia i l’eficàcia de l’abastament urbà i el manteniment, conservació i millora dels espais fluvials (vegeu quadre ordres subvenció territorialitzades) Mesures per a l'increment de la garantia en d’altres àmbits

9. La pol

9. La polí

ítica de l

tica de l’

’aigua:

aigua:

Mesures garantia altres

Mesures garantia altres

à

à

mbits

mbits

Estalvi en tots els sectors

16

10. Abastaments a Lleida

10. Abastaments a Lleida

XARXA

D’ABASTAMENT

DES DE SANTA

ANNA (2a fase)

(32 M€)

XARXA D’ABASTAMENT

DES DE LA LLOSA DEL CAVALL

(46 M€)

XARXA D’ABASTAMENT

DES DEL SEGARRA-GARRIGUES

(48 M€)

(9)

17 Transport d’aigua amb cubes durant aquesta sequera

La gestió de l’aigua a Catalunya

10. Abastaments a Lleida

10. Abastaments a Lleida

MUNICIPI ACTUACIÓ CONCA COMARCA

IMPORT

DESPESA IMPORT AJUT

LLES DE CERDANYA Cubes/Obres Ebre Cerdanya 196.268,09€ 102.171,55€

FÍGOLS I ALINYÀ Cubes Ebre Alt Urgell 1.044,00€ 825,00€

CONCA DE DALT Cubes Ebre Pallars Jussà 1.264,32€ 1.264,32€

TREMP Cubes Ebre Pallars Jussà Falten dades Falten dades

NAVÈS Cubes Llobregat Solsonès 4.344,80€ 4.344,80€

PONT DE BAR Cubes Ebre Alt Urgell 8.332,80€ 7.900,00€

VANSA I FÓRNOLS Cubes/Obres Llobregat Alt Urgell 64.861,43€ 3.628,48€

COLL DE NARGÓ Cubes Ebre Alt Urgell 3.163,32€ 3.163,32€

SARROCA DE BELLERA Cubes Ebre Pallars Jussà 168,00€ Falten dades

GUIXERS Cubes Llobregat Solsonès 900,00€ 900,00€

BELLVER DE CERDANYA Cubes Llobregat Cerdanya 11.375,00€ 11.375,00€

CONCA DE DALT Cubes Ebre Pallars Jussà 1.264,32€ 1.264,32€

SARROCA DE BELLERA Cubes Ebre Pallars Jussà 168,00€ 66,00€

LA VANSA I FÓRNOLS Cubes Llobregat Alt Urgell 3.628,48€ 3.628,48€

SANT ESTEVE DE LA SARGA Cubes Ebre Pallars Jussà Falten dades Falten dades

VALL DE CARDÓS Cubes Ebre Pallars Sobirà 708,00€ 708,00€

1a convocatòria Municipis Import

2a convocatòria Import 3 d’Octubre de 2006 95 Actuacions 7.667.829 € Municipis 2 de Març de 2006 51 Actuacions 1.570.234 €

10. Abastaments a Lleida

10. Abastaments a Lleida

3a convocatòria Municipis Import

17 de maig de 2007 71 Actuacions 2.454.316 €

Obres 2006 Obres 2007

(10)

19

La gestió de l’aigua a Catalunya

11. La pol

11. La polí

ítica de l

tica de l’

aigua :

aigua :

Mesures econ

Mesures econ

ò

ò

miques

miques

Legislació més exigent.El marc legal imposa cada cop una major exigència ambiental i un major estàndard de qualitat sense que es doti dels corresponents mecanismes de finançament i de recuperació de costos.

Major servei.Servei creixent (noves EDARs en funcionament + majors requeriments legals). La posada en funcionament d’una nova infraestructura genera una despesa més gran però no majors ingressos, en el sentit monetari del terme. Any 2000: 246 EDAR en funcionament; Any 2005: 330 EDAR en funcionament.

Millora del del medi.Actuació de l’ACA orientada a millorar l’estat del medi : programa fluvial de lleres, programa de qualitat de aigües litorals marines (despeses que no estan associades tradicionalment als serveis de l’aigua); descontaminació d’aqüífers.

Increment del control del del medi. Evolució de les xarxes destinades als usos (indicadors fisicoquímics i hidrològics) cap a programes de seguiment i control amb indicadors biològics i hidromorfològics per a totes les masses d’aigua (el que suposa un cost pel qual s’han d’obtenir uns recursos)

Recuperació de costos.El principal ingrés de l’ACA és un impost (Cànon de l’aigua), vinculat amb l’ús de l’aigua i o la seva contaminació, que satisfan les persones físiques (ciutadans/es) i jurídiques (empreses, entitats) amb independència del nivell de servei que individualment reben, i que caldrà adaptar a la nova realitat que planteja la DMA pel que respecta a la recuperació de costos, en relació a la prestació de serveis que arriben als usuaris.

Orientació de conductes i finançament de serveis.Actuació de l’ACA orientada a incentivar el consum eficient de l’aigua i la reducció de la contaminació (V ingressos).Malgrat la dotació d’aigua urbana disminueix (l/hab/d) fruit de l’eficiència i l’estalvi, la despesa d’explotació i manteniment s’incrementa com a conseqüència dels nous tractaments en sanejament i abastament i de les noves infrraestructures.

Mesures econòmiques: un context nou i la necessitat de fer viable el servei

20 Mesures econòmiques: els nous reptes

La gestió de l’aigua a Catalunya

11. La pol

11. La polí

ítica de l

tica de l’

aigua :

aigua :

Mesures econ

Mesures econ

ò

ò

miques

miques

Repte de l’autofinançament en la prestació dels serveis del cicle de l’aigua (recuperació de costos), amb equitat i solidaritat

Repte del finançament de les inversions ambientals o millores ambientals i la protecció dels béns i les persones Les inversions necessàries per la prestació d’un servei

Les inversions necessàries per la millora ambiental i la protecció dels béns i de les persones

Mesures econòmiques: els instruments

Contracte programa entre la Generalitat i l’Agència Catalana de l'Aigua. Aprovat 25/7/06. Dotació de 150 M€ fins el 2010. Aportació de la Generalitat per al 2007: 25 M€. Caldrà ampliar l’actual contracte programa amb un nou termini i pressupost per al període 2011-2015

Aportació dels Pressupostos Generals de l'Estat: La disposició addicional tercera de l'Estatut d'autonomia de Catalunya ha permès establir una aportació de fins a 135 M€ en els Pressupostos Generals de l'Estat del 2007 (80 per a sanejament i correcció hidrològica i 55 per a abastament). Per al 2008 és prevista una aportació de 160 M€. Cal continuïtat fins al 2013.

(11)

21

La gestió de l’aigua a Catalunya

11. La pol

11. La polí

ítica de l

tica de l’

’aigua :

aigua :

Inversions 2007

Inversions 2007

-

-

2015

2015

I m p o r t T o t a l M € P r o g r a m a d e S a n e j a m e n t d 'A i g ü e s R e s i d u a l s U r b a n e s ( P S A R U ) ( A p r o v a t p e l G o v e r n d e l a G e n e r a l i t a t e l 2 0 d e j u n y d e 2 0 0 6 ) 1 . 1 . 1 . L í n i a d 'A ig ü e s : a ) . Im p o r t d e le s a c t u a c io n s p r e v is t e s e n e l P r im e r e s c e n a r i: 2 0 0 6 - 2 0 0 8 5 0 8 , 0 0 b ) . Im p o r t d e le s a c t u a c io n s p r e v is t e s e n e l S e g o n e s c e n a r i: 2 0 0 9 - 2 0 1 4 3 6 8 , 0 0 c ) . R e v is ió P S A R U 1 r e s c e n a r i. A c o r d C o n s e ll A d m in is t r a c ió A C A 2 0 / 0 6 / 0 7 2 0 0 , 0 0

d ) A c t u a lit z a c ió i R e v is ió P S A R U 2 n e s c e n a r i 4 5 0 , 0 0

1 . 1 . 1 . T o t a l L í n i a d 'A i g ü e s 1 . 5 2 6 , 0 0 1 . 1 . 2 P r o g r a m a d e t r a c t a m e n t i g e s t ió d e f a n g s d e l e s E D A R 3 0 0 , 0 0 1 . 1 . 3 P r o g r a m a d e s a n e j a m e n t d 'a ig ü e s r e s i d u a l s i n d u s t r i a ls 7 5 , 0 0 1 . 1 . 4 S i s t e m e s a n t i D S U p e r a r e t e n c i ó i c o n t r o l d 'a v in g u d e s p e r p l u g e s à m b i t m e t r o p o l it à 4 5 0 , 0 0 1 . 1 . 5 S i s t e m e s a n t i D S U p e r a r e t e n c i ó i c o n t r o l d 'a v in g u d e s p e r p l u g e s r e s t a C a t a lu n y a 8 7 5 , 0 0 1 . 1 . T o t a l P r o g r a m a d e s a n e j a m e n t i q u a l i t a t d 'a i g ü e s u r b a n e s 3 . 2 2 6 , 0 0 P r o g r a m a d e R e u t i l i t z a c i ó d 'A i g u a a C a t a l u n y a ( R e d a c t a t , e n t r à m i t i p r e v i s i ó a p r o v a c i ó p r i m e r s e m e s t r e 2 0 0 8 ) 1 . 2 . 1 A c t u a c io n s e n c u r s d e l P r o g r a m a d e R e u t il i t z a c ió 1 9 , 0 0 1 . 2 . 2 A c t u a c io n s p e n d e n t s d e l P r o g r a m a d e R e u t il i t z a c ió 2 1 0 , 0 0 1 . 2 . 3 R e v i s i ó d e l P r o g r a m a d e R e u t i li t z a c i ó 9 0 , 0 0 1 . 2 . T o t a l P r o g r a m a d e r e u t i l i t z a c i ó d 'a i g ü e s r e g e n e r a d e s 3 1 9 , 0 0 P r o g r a m a d e r e c u p e r a c i ó a m b i e n t a l i c o r r e c c i ó h i d r o l ò g i c a d e r i u s ( E n r e d a c c i ó . A c t u a c i o n s p u n t u a l s p e r c o n v e n i a m b M M A i E n s l o c a l s ) 1 . 3 . 1 R e c u p e r a c i ó a m b ie n t a l d 'à m b it s f l u v i a l s i c o r r e c c i o n s h i d r o lò g i q u e s 5 0 0 , 0 0 1 . 3 . 2 P r e v e n c i ó e s p è c i e s in v a s o r e s i r e c u p e r a c i ó z o n e s h u m id e s 3 5 , 0 0 1 . 3 . 3 P l a n s z o n a ls d 'im p l a n t a c ió d e c a b a ls a m b i e n t a l s 1 5 0 , 0 0 1 . 3 . 4 T r a c t a m e n t i r e d u c c ió d e l'im p a c t e d e l s r e s i d u s s a l in s d e l B a g e s 6 5 , 0 0 1 . 3 . T o t a l P r o g r a m a r e c u p e r a c i ó a m b i e n t a l i c o r r e c c i ó h i d r o l ò g i c a r i u s 7 5 0 , 0 0 P l a S e c t o r i a l d 'A b a s t a m e n t d 'A i g u a a C a t a l u n y a ( P S A A C ) ( E n r e d a c c i ó , a c o r d d e l G o v e r n d e l a G e n e r a l i t a t d e 1 4 / 0 2 / 0 6 ) 1 . 4 . 1 A p o r t a c ió d e n o u r e c u r s h í d r i c m i t j a n ç a n t d e s s a l in i t z a c ió 6 0 6 , 9 7 1 . 4 . 2 M i l lo r a d e s i s t e m e s d 'a b a s t a m e n t i c o n n e x i o n s a x a r x e s 7 4 4 , 9 6 1 . 4 . 3 M i l lo r a d e l a s e g u r e t a t i e f i c i è n c i a d e l e s p r e s e s d e l e s C I C 9 0 , 0 0 1 . 4 . 4 I n t e r c o n n e x i ó d e x a r x e s e n a l t a p e r a a b a s t a m e n t u r b à 1 1 0 , 0 0 1 . 4 . 5 P l a d e p r e v e n c i ó i c o n t i n g è n c i a d e r i v a t s d e le s s e q u e r e s 1 1 6 , 0 0 1 . 4 . 6 S a n e j a m e n t i r e c u p e r a c i ó d 'a q ü í f e r s c o n t a m i n a t s 1 1 2 , 7 5 1 . 4 . 7 I n c r e m e n t d e l a d is p o n i b i l it a t p e r l a m il l o r a d e l a q u a li t a t d e l e s a ig ü e s 3 1 0 , 3 2 1 . 4 . T o t a l P l a S e c t o r i a l A b a s t a m e n t d 'A i g u a a C a t a l u n y a ( P S A A C ) 2 . 0 9 1 , 0 0 1 T o t a l i n v e r s i o n s e n i n f r a e s t r u c t u r e s d e l c i c l e d e l 'a i g u a a C a t a l u n y a 6 . 3 8 6 , 0 0 1 . 3 . 1 . 4 1 P l a n s i P r o g r a m e s ( a p r o v a t s i / o e n t r à m i t ) 1 . 1 . 1 . 2 .

11. La pol

11. La polí

ítica de l

tica de l’

’aigua :

aigua :

Inversions 2007

Inversions 2007

-

-

2015

2015

Les actuacions programades en els casos de finançament compartit –abastament, recuperació ambiental i correcció hidrològica, pluvials- inclouen la part d’inversió corresponent a les administracions locals.

Import Executat (a) (abril 2008) En curs (b) (abril 2008) Executat i en curs (a+b) Total M€ Total M€ Total M€ Total M€ 1.1. Total Programa de sanejament i qualitat de les aigües urbanes 3.226,00

1.2. Total Programa de reutilització d'aigües regenerades 319,00

1.3. Total Programa recuperació ambiental i correcció hidrològica rius 750,00 80,02 125,95 205,97 1.4. Total Pla Sectorial Abastament d'Aigua a Catalunya (PSAAC) 2.091,00 347,41 1.134,34 1.481,75 1 Total inversions en infraestructures del cicle de l'aigua a Catalunya 6.386,00 635,88 1.660,67 2.296,54 9,96% 26,00% 35,96% GRAU D'EXECUCIÓ EN INFRAESTRUCTURES DEL CICLE DE L' AIGUA A CATALUNYA

NECESSÀRIES PEL PERIODE 2007-2015

1 Plans i Programes (aprovats i/o en tràmit)

Referencias

Documento similar

El objeto del presente Trabajo Final de Máster se enmarca dentro del proyecto de construcción “PASARELA DE CONEXIÓN DE LA VÍA LITORAL SOBRE EL BARRANCO AIGUA DE OLIVA ENTRE

Amb la mateixa intensi- tat amb què la revolució de maig va emplaçar els joves a no deixar-se dir, fer o manipular per cap instància externa (ni pares, ni professors, ni governants,

Las manifestaciones musicales y su organización institucional a lo largo de los siglos XVI al XVIII son aspectos poco conocidos de la cultura alicantina. Analizar el alcance y

Hem dut a terme un estudi empíric de caràcter quantitatiu, el qual ens ha permès analitzar totes les sentències condemnatòries dictades pels jutges de Barcelona per la comissió

A causa del desconeixement general sobre què és i el que envolta la Natació Artística i l'esport femení, aquest projecte ha tingut com a objectiu final la creació d'una

Pese a ello y bajo los argumentos de Atl, la arquitectura que la revolución mexicana muestra al mundo es una obra propia y llena de la contemporaneidad buscada, una obra que

Totes elles tenen una idea en comú: la relació d’ajuda encaminada a l’acarament de certes situacions i al creixement personal (desenvolupament de potencialitats),

Després d’haver fet un estudi d’un molí com a construcció d’aigua, i un anàlisi dels sistemes constructius tradicionals que podien haver a l’edifici del molí de Xodos, es