1
Els Infinitius i els participis.
TEMA 10
2
En aquesta unitat tractarem:
1.Els participis.
2.Els infinitius actius.
3.Construccions de Participi.
4.Ús nominal de l'infinitiu.
TEMA 10
AVE PUERI ET PUELLAE!
3
1. Els Participis
ELS PARTICIPIS ELS PARTICIPIS
1A. PRESENT
1A. PRESENT 1B. PASSAT1B. PASSAT 1C.FUTUR1C.FUTUR
Supí + -US, A, -UM
Supí + -US, A, -UM Supí + -URUS, URA, -URUMSupí + -URUS, URA, -URUM Present + NS, NTIS
Present + NS, NTIS
4
1A. El Participi de Present
1a Conj.
2a Conj. Vide- Ama-
+ NS, -NTIS + Tema de present
Per fer el participi de present es necessita el tema de present del verb i se li afegeix la terminació + -NS, -NTIS. Es declina com l'adjectiu Prudens, Prudentis.
3a Conj.
4a Conj.
Reg-e- Audi-e-
Videns, Videntis Amans, Amantis Regens, Regentis Audiens, Audientis 1a Conj 2a Conj 3a Conj 4a Conj
Amans Videns Regens Audiens
Amantis Videntis Regentis Audientis
L'amant El vident El regent L'oient
El que estima El que hi veu El que regeix El que escolta
5
1B. El Participi de Passat
1a Conj.
2a Conj. Vis- Amat-
+ US, -A, -UM + Tema de Supí
Per fer el participi de passat es necessita el tema de Supí del verb i se li afegeix la terminació + -US, -A, -UM. Es declina com l'adjectiu Bonus, -a, -um.
3a Conj.
4a Conj.
Rect- Audit-
Visus, Visa, Visum
Amatus, Amata, Amatum Rectus, Recta, Rectum Auditus, Audita, Auditum 1a Conj 2a Conj 3a Conj 4a Conj
Amatus, -a, -um Visus, -a, um Rectus, -a, -um Auditus, -a, -um estimat/-ada Vist / -a Regit/ -ida Escoltat/ -ada
6
1C. El Participi de Futur
1a Conj.
2a Conj. Vis- Amat-
-URUS, -URA, -URUM Tema de Supí
Per fer el participi de futur es necessita el tema de Supí del verb i se li afegeix les terminacions + -URUS, -URA, -URUM. Es declina com l'adjectiu Bonus, -a, -um.
3a Conj.
4a Conj.
Rect- Audit-
Visurus, Visura, Visurum
Amaturus, Amatura, Amaturum Recturus, Rectura, Recturum Auditurus, Auditura, Auditurum
1a Conj 2a Conj
Amaturus, -a, -um Visurus, -a, um El que ha d'estimar El que ha de veure
*
3a Conj 4a Conj Sum
Recturus, -a, -um Auditurus, -a, -um Futurus, -a, -um El que ha de Regir El que ha d'escoltar El que ha de ser
SUM Fut- Futurus, Futura, Futurum
+ +
7
2. Els Infinitius
ELS INFINITIUS ELS INFINITIUS
2A. PRESENT
2A. PRESENT 2B. PASSAT2B. PASSAT 2C. FUTUR2C. FUTUR
Perfet + -ISSE
Perfet + -ISSE Supí + Supí + Present + RE
Present + RE -URUM,
-URAM, -URUM -URUM,
-URAM, -URUM
ESSE o FUISSE ESSE o FUISSE
-UROS, -URAS,
-URA -UROS,
-URAS, -URA
8
2A. L'infinitiu de Present
1a Conj.
2a Conj. Vide- Ama-
-RE Tema de Present
Per fer l'infintiu de present es necessita el tema de present del verb i se li afegeix la terminació -RE. No es declina
3a Conj.
4a Conj.
Reg-e- Audi-
Videre Amare Regere Audire
1a Conj 2a Conj 3a Conj 4a Conj Sum Amare Videre Regere Audire Esse Estimar Veure Regir Escoltar Ser
SUM Es- Esse
+
(-RE)> SE +
9
2B. L'infinitiu de Passat
1a Conj.
2a Conj. Vid- Amav-
-ISSE Tema de Perfet
Per fer l'infinitiu de passat es necessita el tema de Perfet del verb i se li afegeix la terminació -ISSE. No es declina.
3a Conj.
4a Conj.
Rex- Audiv-
Vidisse Amavisse Rexisse Audivisse
1a Conj 2a Conj 3a Conj 4a Conj Sum Amavisse Vidisse Rexisse Audivisse Fuisse
Haver estimat Haver vist Haver Regit Haver escoltat Haver estat
SUM Fu- Fuisse
+
10
2C. L'infinitiu de Futur
1a Conj.
2a Conj. Vis- Amat-
Es forma mitjançant el participi de futur en acusatiu singular o plural més l’infinitiu de present o de perfet del verb sum. Es declina segons el subjecte.
3a Conj.
4a Conj.
Rect- Audit-
ESSE
FUISSE Singular
-URUM, -URAM, -URUM
Plural
-UROS, -URAS, -URA
Masculí Femení Neutre
SUM Fut-
Dependrà del gènere i del nombre del subjecte que s'haurà de fer servir el masculí, femení o neutre en singular o plural.
De tal manera que les formes declinades són les següents:
o
11
2C. L'infinitiu de Futur
1a conjugació: haver d’estimar
amat -urum, -uram, -urum esse (fuisse) amat -uros, -uras, -ura esse (fuisse)
2a conjugació: haver de veure
vis -urum, -uram, -urum esse (fuisse) vis -uros, -uras, -ura esse (fuisse)
3a conjugació: haver de governar
rect -urum, -uram, -urum esse (fuisse) rect -uros, -uras, - ura esse (fuisse)
4a conjugació: haver d’escoltar
audit -urum, -uram, -urum esse (fuisse) audit -uros, -uras, -ura esse (fuisse)
Verb sum: haver de ser
fut -urum, -uram, -urum esse (fuisse) fut -uros, -uras, -ura esse (fuisse)
12
3. Construccions de Participi.
1.1 Participi concertat
El participi, en tant que adjectiu, concorda amb un substantiu de l’oració en gènere, nombre i cas. Aquesta construcció rep el nom de participi concertat.
Cato, creatus consul, in Hispaniam adversus Celtiberos profectus est.
(Corneli Nepos)
Cató, nomenat cònsol, va marxar cap a Hispània contra els celtibers.
Quan es tracta d’un participi de present, es tradueix com una oració de relatiu o com un gerundi.
Angulus erat in vallem vergens. (T. Livi)
Hi havia un angle que s’orientava cap a la vall.
Hoc sperans legiones III ex castris educit. (Cèsar) Confiant en això, treu tres legions del campament.
13
3. Construccions de Participi.
1.2 Participi absolut
Quan el participi està en ablatiu i concorda amb un substantiu també en ablatiu que fa de subjecte rep el nom de participi absolut o ablatiu absolut. Se li dóna aquest nom perquè la construcció queda
«deslligada» (ab-solutum) de l’oració.
Caesar, recepto Orico, Apolloniam proficiscitur. (Cèsar) Cèsar, conquerit Òricon, es dirigeix cap a Apol·lònia.
En català, aquesta construcció també s’utilitza sovint: Acabada la reunió, els assistents se’n van anar cap a casa.
14
3. Construccions de Participi.
1.3 Ablatiu absolut tipus «Cicerone consule»
És una construcció nominal en què un substantiu en ablatiu s’afegeix a un altre substantiu o a un adjectiu, també en ablatiu, que actua com a predicat.
Cicerone consule. Essent cònsol Ciceró.
Aquesta construcció es va utilitzar sobretot com una de les formes per datar els esdeveniments.
M. Tulio et C. Antonio consulibus.
Essent cònsols M. Tul·li i G. Antoni.
15
4. Ús nominal de l'infinitiu.
L’infinitiu és un substantiu verbal de gènere neutre. Com a tal pot dur a terme en una oració les funcions de subjecte, atribut i complement directe.
• Infinitiu en funció de subjecte. Aquesta construcció pràcticament queda limitada a:
–Verbs impersonals: opportet, convé; decet, és escaient, etc.
–Expressions impersonals formades pel verb sum i un adjectiu neutre o un substantiu abstracte: opus est, necesse est, utile est, bonum est, etc.
Dulce et decorum est pro patria mori (Horaci).
Morir per la pàtria és dolç i honorable.
16
4. Ús nominal de l'infinitiu.
• Infinitiu en funció d’atribut.
Bibere non est vivere. Beure no és viure.
• Infinitiu en funció de complement directe. És l’ús més freqüent, sobretot amb verbs que signifiquen poder, saber, voler, haver de, etc.
Quis potest fallere amantem?
Qui pot enganyar una (dona) enamorada?
