• No se han encontrado resultados

TEMA 10. Els Infinitius i els participis.

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "TEMA 10. Els Infinitius i els participis."

Copied!
17
0
0

Texto completo

(1)

1

Els Infinitius i els participis.

TEMA 10

(2)

2

En aquesta unitat tractarem:

1.Els participis.

2.Els infinitius actius.

3.Construccions de Participi.

4.Ús nominal de l'infinitiu.

TEMA 10

AVE PUERI ET PUELLAE!

(3)

3

1. Els Participis

ELS PARTICIPIS ELS PARTICIPIS

1A. PRESENT

1A. PRESENT 1B. PASSAT1B. PASSAT 1C.FUTUR1C.FUTUR

Supí + -US, A, -UM

Supí + -US, A, -UM Supí + -URUS, URA, -URUMSupí + -URUS, URA, -URUM Present + NS, NTIS

Present + NS, NTIS

(4)

4

1A. El Participi de Present

1a Conj.

2a Conj. Vide- Ama-

+ NS, -NTIS + Tema de present

Per fer el participi de present es necessita el tema de present del verb i se li afegeix la terminació + -NS, -NTIS. Es declina com l'adjectiu Prudens, Prudentis.

3a Conj.

4a Conj.

Reg-e- Audi-e-

Videns, Videntis Amans, Amantis Regens, Regentis Audiens, Audientis 1a Conj 2a Conj 3a Conj 4a Conj

Amans Videns Regens Audiens

Amantis Videntis Regentis Audientis

L'amant El vident El regent L'oient

El que estima El que hi veu El que regeix El que escolta

(5)

5

1B. El Participi de Passat

1a Conj.

2a Conj. Vis- Amat-

+ US, -A, -UM + Tema de Supí

Per fer el participi de passat es necessita el tema de Supí del verb i se li afegeix la terminació + -US, -A, -UM. Es declina com l'adjectiu Bonus, -a, -um.

3a Conj.

4a Conj.

Rect- Audit-

Visus, Visa, Visum

Amatus, Amata, Amatum Rectus, Recta, Rectum Auditus, Audita, Auditum 1a Conj 2a Conj 3a Conj 4a Conj

Amatus, -a, -um Visus, -a, um Rectus, -a, -um Auditus, -a, -um estimat/-ada Vist / -a Regit/ -ida Escoltat/ -ada

(6)

6

1C. El Participi de Futur

1a Conj.

2a Conj. Vis- Amat-

-URUS, -URA, -URUM Tema de Supí

Per fer el participi de futur es necessita el tema de Supí del verb i se li afegeix les terminacions + -URUS, -URA, -URUM. Es declina com l'adjectiu Bonus, -a, -um.

3a Conj.

4a Conj.

Rect- Audit-

Visurus, Visura, Visurum

Amaturus, Amatura, Amaturum Recturus, Rectura, Recturum Auditurus, Auditura, Auditurum

1a Conj 2a Conj

Amaturus, -a, -um Visurus, -a, um El que ha d'estimar El que ha de veure

*

3a Conj 4a Conj Sum

Recturus, -a, -um Auditurus, -a, -um Futurus, -a, -um El que ha de Regir El que ha d'escoltar El que ha de ser

SUM Fut- Futurus, Futura, Futurum

+ +

(7)

7

2. Els Infinitius

ELS INFINITIUS ELS INFINITIUS

2A. PRESENT

2A. PRESENT 2B. PASSAT2B. PASSAT 2C. FUTUR2C. FUTUR

Perfet + -ISSE

Perfet + -ISSE Supí + Supí + Present + RE

Present + RE -URUM,

-URAM, -URUM -URUM,

-URAM, -URUM

ESSE o FUISSE ESSE o FUISSE

-UROS, -URAS,

-URA -UROS,

-URAS, -URA

(8)

8

2A. L'infinitiu de Present

1a Conj.

2a Conj. Vide- Ama-

-RE Tema de Present

Per fer l'infintiu de present es necessita el tema de present del verb i se li afegeix la terminació -RE. No es declina

3a Conj.

4a Conj.

Reg-e- Audi-

Videre Amare Regere Audire

1a Conj 2a Conj 3a Conj 4a Conj Sum Amare Videre Regere Audire Esse Estimar Veure Regir Escoltar Ser

SUM Es- Esse

+

(-RE)> SE +

(9)

9

2B. L'infinitiu de Passat

1a Conj.

2a Conj. Vid- Amav-

-ISSE Tema de Perfet

Per fer l'infinitiu de passat es necessita el tema de Perfet del verb i se li afegeix la terminació -ISSE. No es declina.

3a Conj.

4a Conj.

Rex- Audiv-

Vidisse Amavisse Rexisse Audivisse

1a Conj 2a Conj 3a Conj 4a Conj Sum Amavisse Vidisse Rexisse Audivisse Fuisse

Haver estimat Haver vist Haver Regit Haver escoltat Haver estat

SUM Fu- Fuisse

+

(10)

10

2C. L'infinitiu de Futur

1a Conj.

2a Conj. Vis- Amat-

Es forma mitjançant el participi de futur en acusatiu singular o plural més l’infinitiu de present o de perfet del verb sum. Es declina segons el subjecte.

3a Conj.

4a Conj.

Rect- Audit-

ESSE

FUISSE Singular

-URUM, -URAM, -URUM

Plural

-UROS, -URAS, -URA

Masculí Femení Neutre

SUM Fut-

Dependrà del gènere i del nombre del subjecte que s'haurà de fer servir el masculí, femení o neutre en singular o plural.

De tal manera que les formes declinades són les següents:

o

(11)

11

2C. L'infinitiu de Futur

1a conjugació: haver d’estimar

amat -urum, -uram, -urum esse (fuisse) amat -uros, -uras, -ura esse (fuisse)

2a conjugació: haver de veure

vis -urum, -uram, -urum esse (fuisse) vis -uros, -uras, -ura esse (fuisse)

3a conjugació: haver de governar

rect -urum, -uram, -urum esse (fuisse) rect -uros, -uras, - ura esse (fuisse)

4a conjugació: haver d’escoltar

audit -urum, -uram, -urum esse (fuisse) audit -uros, -uras, -ura esse (fuisse)

Verb sum: haver de ser

fut -urum, -uram, -urum esse (fuisse) fut -uros, -uras, -ura esse (fuisse)

(12)

12

3. Construccions de Participi.

1.1 Participi concertat

El participi, en tant que adjectiu, concorda amb un substantiu de l’oració en gènere, nombre i cas. Aquesta construcció rep el nom de participi concertat.

Cato, creatus consul, in Hispaniam adversus Celtiberos profectus est.

(Corneli Nepos)

Cató, nomenat cònsol, va marxar cap a Hispània contra els celtibers.

Quan es tracta d’un participi de present, es tradueix com una oració de relatiu o com un gerundi.

Angulus erat in vallem vergens. (T. Livi)

Hi havia un angle que s’orientava cap a la vall.

Hoc sperans legiones III ex castris educit. (Cèsar) Confiant en això, treu tres legions del campament.

(13)

13

3. Construccions de Participi.

1.2 Participi absolut

Quan el participi està en ablatiu i concorda amb un substantiu també en ablatiu que fa de subjecte rep el nom de participi absolut o ablatiu absolut. Se li dóna aquest nom perquè la construcció queda

«deslligada» (ab-solutum) de l’oració.

Caesar, recepto Orico, Apolloniam proficiscitur. (Cèsar) Cèsar, conquerit Òricon, es dirigeix cap a Apol·lònia.

En català, aquesta construcció també s’utilitza sovint: Acabada la reunió, els assistents se’n van anar cap a casa.

(14)

14

3. Construccions de Participi.

1.3 Ablatiu absolut tipus «Cicerone consule»

És una construcció nominal en què un substantiu en ablatiu s’afegeix a un altre substantiu o a un adjectiu, també en ablatiu, que actua com a predicat.

Cicerone consule. Essent cònsol Ciceró.

Aquesta construcció es va utilitzar sobretot com una de les formes per datar els esdeveniments.

M. Tulio et C. Antonio consulibus.

Essent cònsols M. Tul·li i G. Antoni.

(15)

15

4. Ús nominal de l'infinitiu.

L’infinitiu és un substantiu verbal de gènere neutre. Com a tal pot dur a terme en una oració les funcions de subjecte, atribut i complement directe.

• Infinitiu en funció de subjecte. Aquesta construcció pràcticament queda limitada a:

–Verbs impersonals: opportet, convé; decet, és escaient, etc.

–Expressions impersonals formades pel verb sum i un adjectiu neutre o un substantiu abstracte: opus est, necesse est, utile est, bonum est, etc.

Dulce et decorum est pro patria mori (Horaci).

Morir per la pàtria és dolç i honorable.

(16)

16

4. Ús nominal de l'infinitiu.

• Infinitiu en funció d’atribut.

Bibere non est vivere. Beure no és viure.

• Infinitiu en funció de complement directe. És l’ús més freqüent, sobretot amb verbs que signifiquen poder, saber, voler, haver de, etc.

Quis potest fallere amantem?

Qui pot enganyar una (dona) enamorada?

(17)

STUDIO OMNIA VINCIT

17

Referencias

Documento similar

També li pot posar la data de baixa, amb la qual cosa no li podrà posar faltes d’assistència ni cobrar-li rebuts, tot i que apareixerà en els resums mensuals dels ingressos

Un dels exemples on es mostra és l’acte de jubilació que li fa el poble, on l’alcalde li agraeix la seua tasca, els alumnes i els pares l’aplaudeixen i on la seua vida com a

» ENTENDRE la informació que els altres li demanen sobre el fet de menjar i beure.. » ENTENDRE la informació que els altres intercanvien sobre els aliments i

Tot i això, potser París-Valencia no seria el que és sense eixe record que destil·la dels seus inicis, a la Plaça Redona, com a llibreria d’intercanvi, allà pel 1954.. De fet, el

També, en mirar amb perspectiva, veig un procés en el qual els jocs literaris –els espills i les cuirasses– són cada vegada més prims i la vida –també les referèn- cies

• El professor o la professora escriu en la pissarra el nom de 15 productes i cada grup ha de buscar quant val aquest producte en el supermercat que li ha tocat.. • Després

Com hem vist en l’apartat anterior, quan l’article està integrat en la part especifica o pròpia del topònim, cal escriure’l amb majúscula i no s’ha de contraure. En els

Quan una redacció infringisca de manera greu algun dels requisits anteriors, per exemple, quan no tracte en absolut del tema proposat o quan l'examinand actue fraudulentament,