Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
DOCUMENT DE REFERÈNCIA
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SANT CEBRIÀ DE VALLALTA
1. IDENTIFICACIÓ DE L’EXPEDIENT
Assumpte: Pla d’ordenació urbanística municipal
Referència: URB. 242/07
Data d’entrada: 06.07.2007
Municipi: Sant Cebrià de Vallalta (Maresme)
Peticionari: Ajuntament
2. FONAMENTS DE DRET
Primer. D’acord amb el Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i específicament la disposició transitòria sisena, que determina els instruments de planejament que han de ser objecte d’avaluació ambiental.
Segon. D’acord amb el procediment d’avaluació ambiental dels plans urbanístics establert a l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, segons el qual correspon a l’òrgan ambiental l’emissió del document de referència que determini, un cop efectuades les consultes necessàries, l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i identifiqui les administracions públiques afectades i el públic interessat.
Tercer. D’acord amb la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.
Quart. D’acord amb el Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
3. OBJECTE
L’objecte del present document és determinar l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental (en endavant, ISA) del Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Cebrià de Vallalta, als efectes que determinen l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, i l’article 9 de la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació ambiental dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.
4. ANTECEDENTS I CONSULTES EFECTUADES
- En data de registre de 6 de juliol de 2007, va tenir entrada als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona sol·licitud de document de referència
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
sobre el Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Cebrià de Vallalta, tramesa per l’Ajuntament.
Acompanyaven la sol·licitud els documents següents: informe ambiental preliminar.
- En data 20 de juliol de 2007, es va notificar a l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta una comunicació per la qual es demanava que es completés la documentació presentada, aportant còpia en format paper i digital de l’avanç del Pla d’ordenació urbanística municipal i els plànols corresponents, d’acord amb el que s’estableix a l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, en relació a l’article 106 del reglament esmentat, a fi i efecte de poder prosseguir amb la tramitació corresponent.
- En data 28 d’agost de 2007, va tenir entrada als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona la documentació requerida en relació al Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Cebrià de Vallalta, tramesa per l’Ajuntament.
Acompanyaven la sol·licitud els documents següents: Avanç del Pla d’ordenació urbanística municipal i plànols.
- En el marc de les consultes necessàries a realitzar per a l’elaboració del document de referència d’acord amb l’article 9 de la Llei 9/2006, de 28 d’abril, l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental ha sol·licitat l’emissió de les consideracions estimades oportunes en relació al pla esmentat a les Administracions públiques afectades següents:
- Agència Catalana de l’Aigua - Agència de Residus de Catalunya - Direcció General de Qualitat Ambiental - Direcció General d’Habitatge
- Oficina de Canvi Climàtic
- Oficina de Gestió Ambiental Unificada dels Serveis Territorials a Barcelona del DMAH - Àrea del Medi Natural dels Serveis Territorials a Barcelona del DMAH
- Direcció General d’Arquitectura i Paisatge - Direcció General de Salut Pública
- Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural - Direcció General del Patrimoni Cultural
Així mateix, ha realitzat consultes al públic interessat següent:
- Xarxa de custòdia del territori
- DEPANA-Lliga per a la defensa del patrimoni natural
A les consultes realitzades, s’ha obtingut resposta del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, la qual s’adjunta al present document.
5. DETERMINACIÓ DE L’ABAST I EL NIVELL DE DETALL DE L’ISA I DE LA INTEGRACIÓ DELS FACTORS AMBIENTALS EN EL PLA
El contingut mínim de l’ISA haurà de seguir, tant en forma com en contingut, l’establert per l’article 70 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, tenint en compte les consideracions següents:
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
a) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l’àmbit del pla
1r. La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte de planejament i del seu entorn.
a) Model territorial i ocupació del sòl
D’acord amb dades de l’avanç del POUM, cal dir que gairebé un 80% del terme municipal presenta pendents superiors al 20%.
b) Cicle de l’aigua
D’acord amb allò que estableix el Decret 328/1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, el terme municipal de Sant Cebrià de Vallalta s’inclou dins de l’àmbit de l’aqüífer protegit de l’Alt Maresme. Alhora, el municipi es troba en una zona vulnerable per contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, d’acord amb el que estableix el Decret 283/1998, de 21 d'octubre, de designació de les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.
Així mateix, cal tenir en compte que a l’entorn de les rieres de Vallalta, de Sant Pol i d’en Mates, així com al tram baix del torrent de can Serra, es delimiten zones potencialment inundables des del punt de vista geomorfològic, segons l’INUNCAT.
c) Ambient atmosfèric
d) Gestió dels materials i els residus en la urbanització i l’edificació e) Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i l’edificació f) Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural
Cal dir que a l’extrem septentrional de Sant Cebrià de Vallalta es delimita l’espai del PEIN Serres de Montnegre-el Corredor, el qual resta inclòs dins d’un àmbit més ampli corresponent a l’espai Serres del litoral septentrional (codi ES5110011) de la xarxa Natura 2000, els límits del qual són coincidents al municipi amb els del Parc del Montnegre i el Corredor, gestionat per la Diputació de Barcelona.
Així mateix, al terme municipal s’identifiquen diversos hàbitats catalogats d’interès comunitari, tant de caràcter prioritari, corresponents a vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno- Padion) (codi 91E0), com de caràcter no prioritari, com són els alzinars i carrascars (codi 9340), les pinedes mediterrànies (codi 9540), les suredes (codi 9330), i les castanyedes (codi 9260).
En matèria de prevenció d’incendis forestals, cal tenir en compte que el municipi s’inclou dins del perímetre de protecció prioritària Serres del Montnegre i Corredor (codi B3). Així mateix, d’acord amb el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, Sant Cebrià de Vallalta resta classificat de zona d’alt risc d’incendi forestal.
En relació amb l’anterior, i segons dades del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals, cal dir que el municipi disposa de plànol de delimitació de les urbanitzacions, les edificacions i les
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
instal·lacions afectades per la Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana.
g) Qualitat del paisatge
2r. La determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental aplicables en l’àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes aplicables.
3r. La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d’acord amb els requeriments ambientals assenyalats en els apartats anteriors i els principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la Llei d’urbanisme.
La taula següent mostra els objectius ambientals proposats a l’informe ambiental preliminar del POUM, així com aquells altres objectius o precisions que s’ha considerat convenient introduir (en cursiva) en el marc del present document de referència:
Objectius ambientals aplicables al POUM A. Model territorial i ocupació del sòl
Minimitzar el consum de sòl i racionalitzar-ne l’ús d’acord amb un model territorial globalment eficient.
Preservar dels creixements urbans els sòls de valor agrícola, forestal i d’interès per a la biodiversitat i el paisatge, així com aquells altres sòls que no siguin aptes per la urbanització atès el seu pendent.
Millorar les zones verdes de la ciutat.
Contribuir a la mobilitat sostenible en el municipi mitjançant la planificació integrada dels usos del sòl i de la mobilitat.
Ordenar adequadament la globalitat del sòl no urbanitzable, potenciant o recuperant la seva estructura orgànica.
B. Cicle de l’aigua
Reconèixer i protegir la xarxa hidrogràfica i la seva vegetació de ribera o forestal, tot fomentant el manteniment i/o la recuperació de la seva qualitat.
Prevenir els riscs hidrològics.
Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua, preservant i millorant la seva qualitat.
C. Ambient atmosfèric
Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir-ne la contribució al canvi climàtic.
Prevenir i corregir les immissions i les fonts contaminants
Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la legislació.
Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior (públic i privat) i evitar-ne els fluxos a l’hemisferi superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius.
D. Gestió dels materials i dels residus
Implantar l’equipament i els sistemes de disseny urbà adients per a la reutilització i la recollida selectiva dels residus.
Promoure en els edificis i establiments la previsió d’espais i instal·lacions que facilitin la recollida selectiva dels residus, i, en general, les operacions de gestió.
Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge.
E. Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural
Protegir l’espai PEIN i xarxa Natura 2000 corresponent al Parc del Montnegre i el Corredor, i garantir la seva connectivitat territorial i ecològica amb les zones d’interès agrícola i paisatgístic.
Conservar i protegir la diversitat biològica i el patrimoni natural.
Valoritzar els sòls agrícoles.
F. Qualitat del paisatge
Protegir i gestionar el paisatge per tal de mantenir els seus valors naturals, culturals i estètics.
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
Objectius ambientals aplicables al POUM
Ordenar o eliminar aquells usos que no siguin compatibles amb el paisatge o els valors que el Pla vol protegir.
Amb l’objecte d’avaluar la sostenibilitat ambiental i l’assoliment dels objectius ambientals establerts, el POUM aportarà un quadre resum que inclourà els indicadors ambientals següents:
- Superfície per habitant de sòl urbà + sòl urbanitzable + sòl ocupat per sistemes generals en sòl no urbanitzable.
- Nombre d’habitatges/Ha. de sòl urbà o urbanitzable.
- Nombre d’habitatges vacants i secundaris/total d’habitatges.
- % de sòl urbà i % de sòl urbanitzable amb pendents superiors al 20% o inclosos dins de zones inundables.
- Superfície de sòl no urbanitzable de protecció ambiental.
- Consum anual d’aigua d’abastament per habitant.
- Percentatge d’aigües residuals depurades i que compleixen els paràmetres de qualitat legislativament establerts.
- Persones exposades a nivells sonors superiors a 65 dB diürns i 55 dB nocturns.
- Percentatge de residus sòlids urbans recollits de forma selectiva.
Vist l’avanç de pla i l’informe ambiental preliminar, i de conformitat amb l’exposat, es determinen els criteris ambientals següents:
a) Model territorial i ocupació del sòl
- Evitar i/o corregir els models urbans dispersos i/o difusos, i fomentar les estructures urbanes compactes i plurifuncionals, d’acord amb el que s’estableix en el mateix informe ambiental preliminar del POUM. Alhora, caldrà evitar la delimitació de sectors industrials aïllats que no puguin recolzar-se en infraestructures viàries preexistents amb suficient capacitat per suportar la mobilitat generada.
- Prioritzar la utilització dels habitatges vacants per tal de satisfer les necessitats d’habitatge previstes, evitant la creació de nova oferta de segones residències i, en general, de models turístics basats en el consum extensiu de sòl.
- Preservar de la urbanització els terrenys de pendent superior al 20%, sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents, d’acord amb el que estableix l’article 9.4 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.
En relació amb l’anterior, serà d’aplicació la directriu de preservació dels terrenys amb pendent elevada establerta a l’article 7 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol.
- Garantir la màxima adaptació a la morfologia natural del terreny de la urbanització i les edificacions que es prevegin en el POUM, així com un tractament adequat dels talussos que es puguin generar.
- Garantir la integració dels sòls urbans i urbanitzables respecte el sòl no urbanitzable adjacent. En aquest sentit, es recomana la delimitació del sistema d’espais lliures com a element de contenció i d’acabat de la ciutat, així com de transició vers al sòl no urbanitzable adjacent. Així mateix, es recomana mantenir i/o potenciar els elements estructuradors i de connectivitat, tant amb l’entorn rural com l’urbà (xarxa de camins rurals, xarxa hidrogràfica, etc.).
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
- Utilitzar espècies vegetals autòctones, pròpies de la zona, en el sistema d’espais lliures.
- Preservar l’estructura territorial, paisatgística i funcional del sòl no urbanitzable i protegir els elements singulars, mitjançant una qualificació i una regulació d’usos i de l’edificació adequada. Així mateix, caldrà garantir una regulació adient de les edificacions preexistents en sòl no urbanitzable.
- Evitar la creació d’equipaments en sòl no urbanitzable, desvinculats dels sectors urbans o urbanitzables, que puguin comportar la introducció de dinàmiques urbanes en aquest sòl, l’afectació d’espais protegits o hàbitats d’interès comunitari, o una alteració significativa de la morfologia natural del terreny.
- Evitar la creació de noves infraestructures viàries en sòl no urbanitzable que suposin actuacions sobredimensionades, duplicacions innecessàries o solucions amb un impacte ambiental significatiu, a fi i efecte de minimitzar la fragmentació i impermeabilització del territori, l’efecte barrera, així com l’afectació d’hàbitats d’interès comunitari, espais de valor agrícola i àrees inundables o amb pendents elevats.
- Incloure en els sistemes generals i locals les xarxes per a vianants i carrils bici adequadament connectades amb les microcentralitats i amb els sistemes d’espais lliures i d’equipaments comunitaris.
- Efectuar les reserves de sòl necessàries per potenciar el transport públic i altres mitjans alternatius al transport privat, i per la creació d’àrees d’estacionaments dissuasius en situació estratègica respecte el transport públic.
b) Cicle de l’aigua
En la redacció de l’ISA, caldrà tenir en compte els criteris establerts en el document anomenat
“POUM. Avaluació ambiental en el planejament urbanístic”, adaptant-lo a les característiques del Pla, destacant els següents:
- Domini públic hidràulic, zona de policia i zona de servitud
1. S’adjuntarà un inventari de les lleres públiques de l’àmbit territorial afectat, assenyalant el seu traçat i quins planejaments derivats es veuran afectats.
2. A les lleres de domini privat, en cas d’haver-n’hi, serà d’aplicació el que estableix l’article 5 del Real Decreto Legislativo 1/2001, de 20 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Aguas (TRLA).
3. En relació als marges de les lleres públiques i a la zona de servitud, es donarà compliment a allò que estableixen els articles 6 i 7 del Real Decreto 849/1986, de 11 de abril, por el que se aprueba el Reglamento del Dominio Público Hidráulico (RDPH). La plantació d’espècies arbòries en la zona de servitud requerirà autorització de l’ACA.
4. En referència a les obres de pas i encreuaments de conduccions o serveis sota lleres, caldrà aplicar el document tècnic redactat per l’ACA “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny d’infrastructures que interfereixen amb l’espai fluvial”. Pel que fa als càlculs hidrològics i hidràulics, aquests es determinaran seguint el document tècnic, aprovat per l’ACA “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”.
- Abastament
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
Caldrà aportar:
1. Descripció gràfica i escrita de la xarxa actual (incloent concessió d’aigües, etc.) i de les noves propostes del planejament.
2. Necessitats d’aigua del creixement urbà que preveu el planejament vigent (volum anual i cabal continu). Es tindran en compte les dotacions del Pla Hidrològic corresponent.
3. Justificació del grau de suficiència de l’actual infrastructura en alta, incloent balanç d’aigua, amb els consums anuals i els previstos. En cas de problemes d’abastament, definició i justificació d’alternatives viables.
A més, caldrà tenir en compte el següent:
1. Els aprofitaments d’aigua procedents de pous o de lleres públiques, hauran de regularitzar la situació davant l’Organisme de Conca (en cas de no disposar de Resolució). En tot cas, s’estarà al que estableix el RDPH, tenint en compte el RD 606/2003, de 23 de maig, pel que es modifica el RDPH, i el RDL 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Aigües.
- Sanejament
Caldrà aportar:
1. Especificació de la separació d’aigües: residuals domèstiques, residuals industrials i pluvials.
2. Anàlisi de la infrastructura actual de sanejament, justificació del grau de suficiència d’aquesta envers el nou creixement planificat, i previsions d’actuació. Definició de com es resoldrà la depuració d’aquestes aigües, i de com i on es retornaran al medi.
Justificar que el retorn de pluvials no originarà afeccions a tercers.
3. Justificació d’adequació al Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament, i adequació al PSARU 2005 (aprovat per Resolució MAH/2370/2006, de 3 de juliol, - DOGC 4679 de data 19/07/06).
- Hidrologia – Hidràulica. Inundabilitat
1. Incorporar al planejament la directriu de preservació front als riscs d’inundació establerta a l’article 6 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol.
2. En cas que sigui necessari redactar un estudi d’inundabilitat, se seguirà l’establert a la
“Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”
(Agència Catalana de l’Aigua, març 2003). En funció de les característiques de la llera, serà necessari tenir en compte la influència del transport sòlid de la làmina d’aigua. Per a la seva valoració, l’estudi es presentarà en format paper i CD (incloent l’arxiu executable HEC – RAS), i amb definició mínima 1:1.000.
- Afeccions mediambientals
Les actuacions del planejament hauran de ser coherents amb els “Criteris d’intervenció del espais fluvials publicats”, redactats per l’ACA en març de 2002.
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
c) Ambient atmosfèric
- Utilitzar el sistema d’espais lliures com a separador entre les zones residencials i els focus emissors de contaminació atmosfèrica (determinades zones industrials, carreteres, etc.).
- Garantir el compliment de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció de medi nocturn, i el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament.
- Garantir el compliment dels nivells d’immisió sonora establerts per la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. En aquest sentit, i tal com es disposa a l’article 9.7 de la Llei esmentada, el Pla d’ordenació urbanística municipal haurà de tenir en compte les zones de sensibilitat acústica definides en els mapes de capacitat acústica d’àmbit municipal i les normes per a les noves construccions en zones de soroll.
- Localitzar al voltant de les fonts importants de contaminació acústica (infraestructures de transport, determinades zones industrials, etc.) els usos i activitats poc sensibles al soroll (magatzems, aparcaments, zones verdes, etc.). Així mateix, es contemplaran mesures adients per reduir la contaminació acústica: apantallaments, paviments sonoreductors, aïllaments d’habitatges, etc.
d) Gestió dels materials i els residus en la urbanització i l’edificació
- Fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus urbans i facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per al seu tractament i/o dipòsit.
- Gestionar els residus d’enderroc, de la construcció i d’excavació que es generin en el desenvolupament del pla en instal·lacions autoritzades per l’Agencia de Residus de Catalunya i d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus: Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus i el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.
- Garantir el compliment dels paràmetres d’ecoeficiència establerts pel Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis, recomanant la seva aplicació en edificacions industrials.
e) Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural
- En els terrenys inclosos a l’espai Serres del litoral septentrional (codi ES5110011) de la xarxa Natura 2000, els límits del qual són coincidents al municipi amb els del Parc del Montnegre i el Corredor, gestionat per la Diputació de Barcelona, seran d’aplicació les directrius per a la gestió dels espais de la xarxa Natura 2000, aprovades per l’Acord de Govern GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC), així com el Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina), aprovat definitivament en data 20 de juliol de 1989. En l’àmbit corresponent a l’espai del PEIN Serres de Montnegre- el Corredor, serà d’aplicació, així mateix, el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural.
- Establir com a element vertebrador del territori una xarxa d’espais d’interès natural i dotar-la d’una continuïtat física adequada a fi i efecte de mantenir la connectivitat territorial dels diversos hàbitats existents al municipi. En aquest sentit, s’escau evitar l’aïllament dels espais naturals i mantenir la permeabilitat ecològica del territori, preservant i/o recuperant la funció de connector biològic i territorial de la xarxa hidrogràfica del municipi i la seva
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
vegetació de ribera, així com de les masses forestals, tal com es determina a l’informe ambiental preliminar.
- Establir una zonificació i una regulació adequades en relació als terrenys forestals del municipi, d’acord amb el que estableix la legislació sectorial aplicable i, específicament, la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. En la delimitació dels terrenys forestals, caldrà garantir la incorporació de mostres suficients dels hàbitats d’interès comunitari identificats al municipi. D’acord amb l’informe ambiental preliminar, caldrà preservar i protegir el sòl forestal d’actuacions urbanístiques, a fi i efecte de d’evitar la seva fragmentació i la pèrdua de comunitats vegetals d’interès.
- Evitar l’afectació dels hàbitats catalogats d’interès comunitari pel desenvolupament de nous sectors de sòl urbà i urbanitzable. En cas que això no sigui possible, aquests hàbitats s’inclouran preferentment dins del sistema d’espais lliures, tot preservant el sentit natural de la vegetació existent.
- D’acord amb l’informe ambiental preliminar, caldrà protegir els sòls agrícoles com a sòls d’ús principal agrícola i pel seu valor paisatgístic i cultural. Alhora, caldrà vetllar per promoure el manteniment de l’activitat rural- paisatgística del municipi, com a processos estructuradors del manteniment del paisatge de Sant Cebrià de Vallalta.
- En matèria de prevenció d’incendis forestals, caldrà donar compliment a allò que disposen la Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat amb la trama urbana, i el Decret 123/2005, de 14 de juny, que la desplega.
- En la regulació de la xarxa de camins rurals, caldrà atendre a allò que estableix la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, i el Decret 166/1988, de 8 de juliol, de desplegament.
f) Qualitat del paisatge
- Donar compliment a la normativa sectorial vigent en matèria de paisatge: Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i informes d’impacte i integració paisatgística.
- D’acord amb l’informe ambiental preliminar, caldrà garantir la protecció dels hàbitats, dels elements naturals i del paisatge (paisatge vegetal mediterrani) tant pel seu valor forestal i florístic, com pel seu valor paisatgístic, i regular que les edificacions rurals i els habitatges no comportin un impacte o alteració paisatgística a l’entorn i/o conca visual, integrant el paisatge en tots els processos de planejament urbanístic. Alhora, caldrà donar a conèixer els valors naturals i culturals del municipi.
- Evitar usos que transformin o afectin negativament la naturalesa del sòl i el model de paisatge, i propiciar que la gestió del sòl no urbanitzable mantingui aquells elements, paratges o pautes paisatgístiques d’especial valor patrimonial, ja sigui per la seva excel·lència estètica o pel seu valor identitari.
- Ordenar adequadament les instal·lacions de radiocomunició i de transport d’energia elèctrica per minimitzar-ne els efectes sobre el paisatge.
b) Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa d’ordenació proposada
1r. La descripció de les característiques de les alternatives considerades.
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
Alternativa 0: Planejament vigent
Es contempla la situació actual, mantenint el Pla general de 1982. D’acord amb aquest planejament, el sòl urbanitzable programat es divideix en les zones següents: zona de desenvolupament residencial grau I, zona de desenvolupament residencial grau III, zona de desenvolupament específic can Puig, i zona de desenvolupament industrial.
Les zones residencials esmentades han consolidat un model de creixement de molt baixa densitat, fonamentat en l’habitatge unifamiliar destinat principalment a segona residència. Pel que fa a la zona de desenvolupament industrial, aquesta es localitza en continuïtat amb l’existent a Sant Pol de Mar, i admet activitats terciàries.
Pel que fa al sòl no urbanitzable, s’estableixen les zones següents:
- Sòl rústec: En aquest sòl s’admet l’ús agrícola, forestal, ramader i recreatiu del medi natural.
L’ús extractiu es pot admetre en aquestes zones quan s’adoptin les mesures oportunes per evitar greus o irreversibles deterioraments al medi ecològic.
- Sòl protegit de valor agrícola: Comprèn el paratge de L’Horta, i els terrenys d’ús i valor agrícola localitzats al llarg de la riera de Sant Cebrià, de valor i interès agrícola i paisatgístic.
- Sòl especialment protegit: Comprèn aquelles àrees de sòl no urbanitzable de valor paisatgístic que cal preservar, distingint entre la zona de Parc (sòl especialment protegit grau I) i la zona de pre-Parc (sòl especialment protegit grau II).
- Sòl no urbanitzable d’assentament turístic temporal: Comprèn el sòl no urbanitzable on es permet l’ús residencial mòbil. Es prohibeix expressament l’estança de caravanes fora de la temporada turística, així com el lloguer o venta de parcel·les de terreny.
Alternatives de classificació del sòl
D’acord amb l’avanç del POUM, durant el procés de definició del model del Pla s’han considerat diversos escenaris de desenvolupament.
Els nuclis de desenvolupament plantejats són:
1. Nous petits creixements residencials en continuïtat amb el nucli urbà.
2. Regularitzar com a sòl urbà o urbanitzable nuclis d’habitatge situats actualment en sòl no urbanitzable, localitzats a l’entorn de la carretera i la riera.
3. Regularitzar com a sòl industrial, sòls situats en sòl no urbanitzable que actualment acullen activitats que no són pròpies del sòl no urbanitzable.
4. Ampliar el sòl industrial en continuïtat amb el sòl industrial existent.
Pel que fa als nous creixements per a usos residencials, aquests es plantegen en continuïtat física amb el nucli urbà actual. Tanmateix, donant compliment a allò establert a l’article 9.2 del Text refós de la Llei d’urbanisme, es descarten aquelles alternatives de nous nuclis en zona inundable.
Els estudis previs avançaven dos possibles nous creixements residencials, situats al nord-est i al nord-oest del nucli antic, amb més o menys extensió, així com un tercer creixement a la
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
urbanització Vistamar, en continuïtat amb el sòl urbà ja consolidat. L’ampliació del sòl industrial es planteja en continuïtat amb l’actual sòl industrial del polígon del sot de la Verneda, localitzat al sud-oest del terme municipal i proper al sòl industrial de Sant Pol de Mar i a les principals vies de comunicació (autopista C-32 i N-II).
En sòl no urbanitzable, es proposen les zones següents:
- Zona forestal i d’interès ecològic (clau C1): són terrenys amb una funció ecològica i paisatgística de cara a l’ordenació integral del territori i la sostenibilitat del paisatge. Inclou majoritàriament pinedes de pi pinyoner amb suredes i retalls d’alzinar que tenen un valor natural i paisatgístic dins de l’àmbit de Sant Cebrià i del conjunt de municipis del Maresme Nord. L’objectiu específic per aquesta zona és el d’assegurar la conservació i la restauració de la vegetació natural, el manteniment del seu caràcter protector en relació al risc d’erosió, així com la preservació i potenciació de la qualitat paisatgística.
- Zona agrícola i d’espais oberts (clau C2): Inclou els conreus actius i abandonats, possibilitant la recuperació d’aquests últims. Configuren espais oberts en mosaic amb els espais agroforestals i entorns de masies. Són d’importància estratègica per mantenir i incrementar la biodiversitat ambiental del conjunt del municipi i del territori de l’entorn.
- Zona d’espai natural del Montnegre i el Corredor (clau C3): Comprèn el sòl no urbanitzable del terme municipal situat al Parc Montnegre i el Corredor, regulat per la normativa del Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aquest àmbit es troba dominat pel bosc de sureda. L’objectiu específic d’aquesta zona és el de protegir l’espai natural del parc, i mantenir les masses forestals denses i ben conservades, facilitant la seva explotació sostenible. El manteniment dels enclavaments embosquinats i fons de valls també és clau per diversificar els hàbitats i proporcionar espais per al manteniment dels poblaments faunístics de la serra.
- Zona d’espai de les edificacions i masies tradicionals (clau C4): Comprèn aquells espais oberts dins del sòl no urbanitzable, agrícola o forestal, que contenen edificacions existents com masies tradicionals i cases rurals, que per la seva component històrica, arquitectònica, paisatgística o qualsevol altre motiu d’interès, es pugui mantenir o conservar i fins i tot possibilitar nous usos per evitar la seva degradació.
- Zona rural (clau C5): La zona rural resta entesa com a sòl no urbanitzable que d’acord amb els usos actuals i la seva situació en zona potencialment inundable queda exclosa del procés d’urbanització, no admetent-se àrees d’acampada permanent, ni cap tipus d’edificació. L’objectiu específic per aquesta zona és ordenar els usos actuals i preservar i reservar l’entorn de la riera d’en Matas, tot mantenint la consideració de sòl no urbanitzable de protecció fluvial o agrícola.
En aquesta zona, el Pla proposarà una disposició transitòria per aquells usos, activitats o serveis existents amb anterioritat a la redacció del nou Pla, per tal que aquests puguin mantenir l’ús existent tot adoptant una sèrie de mesures que els permeti adaptar-se al nou Pla. En aquest sentit, la disposició transitòria haurà de plantejar:
a) Quines instal·lacions o serveis existents amb anterioritat a l’aprovació del Pla, podran mantenir l’ús existent.
b) Aquestes instal·lacions podran mantenir la seva activitat, sense ampliacions. Tanmateix, es permetran els canvis per usos establerts en el pla per aquesta zona. En aquest cas, es permetran les ampliacions que no suposin en conjunt un % (a determinar) del volum actualment edificat i separades dels partions de la parcel·la un mínim de 10 m.
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
c) Serà obligat de plantar arbres envoltant les instal·lacions industrials en tot el seu perímetre a fi de preservar el paisatge.
d) Les instal·lacions existents, àdhuc d’ésser recollides en el plànol del Text refós del planejament general vigent, hauran d’acreditar llicència d’edificació i llicència d’activitat adequadament classificada de les instal·lacions, així com escriptura pública de la parcel·la ocupada amb anterioritat a l’acord d’aprovació inicial del Text refós del Pla General.
e) En la tramitació de la llicència de reforma o canvis d’ús o ampliacions permeses en aplicació del que disposa l’article 86 de la Llei del sòl, serà obligatori presentar un estudi d’impacte ambiental per evitar la contaminació de l’aire, la modificació del paisatge, l’abocament de residus i l’efluvi d’efluents als torrents, rius i rases de rec o drenatge.
Finalment, es proposa incloure com a sistema d’espais verds d’interès connector, aquells sòls no urbanitzables de pendents superiors al 20% situats al voltant dels nuclis urbanitzats com és el cas de la urbanització Vistamar. L’objectiu específic per aquesta zona és el de mantenir el seu caràcter protector en relació al risc d’erosió i assegurar i potenciar el seu valor agrícola i connector entre la trama urbana i els espais oberts, agrícoles i forestals de l’entorn, minimitzant l’aïllament territorial.
2n. L’anàlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de les seves determinacions estructurals, d’acord amb els objectius i criteris ambientals
3r. La justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada.
c) Descripció ambiental del pla d’acord amb l’alternativa d’ordenació adoptada
1r. Una síntesi descriptiva del contingut del pla amb expressió de les seves determinacions amb possibles repercussions significatives sobre el medi ambient.
2n. La identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les demandes addicionals de recursos naturals i d’infraestructures de sanejament, de gestió de residus i similars derivades de l’ordenació proposada.
Per tal de poder avaluar ambientalment els sòls objecte de transformació, serà útil generar fitxes descriptives per a cada un dels plans parcials i plans de millora urbana proposats pel pla, amb cartografia de situació i estat actual, descripció dels possibles impactes i una valoració del grau de l’impacte.
3r. La descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient.
d) Identificació i avaluació dels probables efectes significatius de l’ordenació proposada sobre el medi ambient
La caracterització d’aquests efectes pot fer-se segons les tipificacions següents: secundari;
acumulatiu; sinèrgic; a curt, mitjà o llarg termini; permanent o temporal; positiu o negatiu. Així mateix, caldrà concretar específicament per a cadascuna d’aquestes afeccions significatives detectades les mesures previstes per a prevenir-les, reduir-les i, en la mesura del possible, contrarestar-les.
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
1r. Els efectes sobre els recursos naturals.
En funció del nombre d’habitatges nous previstos, sostre construït, etc. s’haurà de calcular l’increment que suposarà el nou planejament pel que fa a consum d’aigua i d’energia, generació de residus i aigües residuals, i realitzar una estimació de la capacitat de les infraestructures actuals per assumir aquestes noves càrregues.
S’haurà de justificar la disponibilitat de recursos per als desenvolupaments urbanístics proposats, amb un balanç municipal de consums actuals i esperats, i de fonts de recursos actuals i previstes.
2n. Els efectes sobre els espais i aspectes identificats d’acord amb l’apartat a).
3r. Els efectes ambientals derivats de la mobilitat generada per l’ordenació prevista pel pla, d’acord amb l’estudi de mobilitat generada
e) Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establerts
1r. La verificació i justificació detallades de la congruència del pla amb els requeriments ambientals assenyalats a l’apartat a).
2n. L’avaluació global del pla, tenint en compte l’anàlisi comparativa dels perfils ambientals inicial i resultant de l’àmbit del pla, d’acord amb l’apartat anterior i les jerarquies entre objectius ambientals establertes en l’apartat a).
Entre d’altres, és necessària l’aplicació dels indicadors de valoració determinats per avaluar el pla i la comparativa final del perfil ambiental del municipi, establint la conclusió final sobre l’aptitud de la proposta del POUM d’acord amb l’avaluació ambiental realitzada.
3r. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes.
S’establirà la periodicitat i moment de les verificacions del compliment i la idoneïtat de les mesures adoptades, que hauran de coincidir, com a mínim, amb les actualitzacions de l’agenda del POUM o del programa d’actuació urbanística municipal. També, en cas que el municipi disposi d’Agenda 21 local, és convenient integrar el seguiment del POUM amb el de l’Agenda 21.
S’establiran, igualment, els paràmetres que requeriran un seguiment i els índexs proposats per a la seva avaluació continuada, sobre els objectius i criteris ambientals adoptats pel pla.
A tal efecte s’establiran indicadors de seguiment i control, i es concretaran les normes i altres determinacions ambientals per a la formulació i l’avaluació dels plans i projectes que desenvolupin el pla, així com els responsables de realitzar aquest seguiment ambiental. Es programaran les mesures protectores i correctores de caràcter ambiental, fixant l’ordre de prioritats i els terminis per a l’execució del contingut ambiental del pla.
Per als sòls urbans i urbanitzables es proposaran les mesures minimitzadores dels efectes ambientals produïts durant la fase d’execució de les edificacions i obres, amb especial referència a moviments de terres, destinació de les runes generades i reutilització del sòl vegetal, si s’escau. També per als sòls urbans, aquelles mesures correctores en matèria de soroll, olors, vibracions, emissions lluminoses i eliminació de residus.
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
f) Síntesi de l’estudi, consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir una ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats, i l’explicació justificada de l’avaluació global del pla.
g) Informe sobre la viabilitat econòmica de les alternatives i de les mesures ambientals, en el cas que l’estudi econòmic- financer del pla no estimi els seus costos.
6. VALORACIÓ AMBIENTAL DELS OBJECTIUS I ELS CRITERIS GENERALS DEL PLA, DE LA JUSTIFICACIÓ DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES I DE LES CARACETRÍSTIQUES BÀSIQUES DE LA PROPOSTA D’ORDENACIÓ
Es considera convenient ampliar i concretar els objectius i criteris ambientals establerts a l’informe ambiental preliminar del POUM, d’acord amb allò que es determina en l’apartat 5.a.3r del present document de referència.
En relació a les alternatives escollides en l’avanç de POUM, i atenent als objectius i criteris ambientals esmentats, l’ISA incorporarà les determinacions següents:
- D’acord amb allò que disposa l’article 3 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, l’exercici de la potestat de planejament, es regeix pel principi de desenvolupament urbanístic sostenible, el qual comporta la configuració de models d’ocupació del sòl que afavoreixin la compactació urbana i evitin la dispersió de la urbanització i les edificacions en el territori.
Conseqüentment, es recomana concentrar els nous creixements residencials entorn el nucli de Sant Cebrià, mitjançant la creació de teixits compactes i plurifuncionals.
- Caldrà garantir el compliment d’allò que estableix l’article 7 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, relatiu a la directriu de preservació dels terrenys amb pendent elevada, atès que la major part dels sectors proposats a l’avanç del POUM confinen o inclouen terrenys de pendent superior al 20%, atesa la morfologia natural del relleu de la major part del terme municipal.
- D’acord amb l’INUNCAT, part del nucli urbà de Sant Cebrià, el càmping existent en el marge dret de la riera de Vallalta, i les noves actuacions proposades a l’avanç del POUM corresponents als sectors residencials 1, 2 i 4, la zona industrial situada a ponent del nucli urbà, i la zona d’equipaments paral·lela a la riera, s’inclouen dins de la delimitació de les zones potencialment inundables segons criteris geomorfològics. En aquest sentit, el POUM haurà de garantir el compliment de la directriu de preservació front als riscs d’inundació establerta a l’article 6 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.
- En referència a les actuacions proposades en matèria de mobilitat, caldrà estudiar-ne el seu plantejament d’acord amb els objectius i criteris establerts a l’apartat 5.a.3r.
- Caldrà preservar l’estructura territorial, paisatgística i funcional del sòl no urbanitzable i protegir els elements singulars, mitjançant una qualificació i una regulació d’usos i de l’edificació adequada.
- L’ISA incorporarà els apartats b.2n i b.3r de l’article 70 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, relatius a l’anàlisi dels efectes globals i de les seves determinacions estructurals de cada alternativa, i a la justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada, els quals no s’han inclòs a l’informe
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
ambiental preliminar. Així mateix, caldrà ampliar i completar la descripció de les alternatives considerades, de forma individualitzada, d’acord amb l’apartat b.1r de l’esmentat article 70.
- Finalment, caldrà tenir en compte la resta de criteris ambientals establerts a l’apartat 5.a.3r.
7. IDENTIFICACIÓ DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES AFECTADES I DEL PÚBLIC INTERESSAT
Les actuacions d’informació i consulta relacionades amb el POUM, en relació al procediment d’avaluació ambiental, es realitzaran de conformitat amb els articles 23 i 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol. La fase de consultes sobre el document d’aprovació inicial del POUM, que inclourà l’ISA, es realitzarà per l’òrgan promotor a les Administracions públiques afectades i al públic interessat que es cita a continuació, sens perjudici que siguin consultats altres organismes segons la legislació vigent.
7.1 Administracions públiques afectades
- Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental dels Serveis Territorials a Barcelona del DMAH - Oficina de Gestió Ambiental Unificada dels Serveis Territorials a Barcelona del DMAH - Agència Catalana de l’Aigua
- Àrea del Medi Natural dels Serveis Territorials a Barcelona del DMAH - Direcció General de Promoció de l’Habitatge
7.2 Públic interessat
- Xarxa de custòdia del territori
- DEPANA-Lliga per a la defensa del patrimoni natural
Barcelona, 25 de setembre de 2007
