Documentació per als Informes de planejament urbanístic

 Avaluació ambiental estratègica: Guia de recomanacions per a demarcació territorial.

 Criteris d’avaluació.

 Criteris i metodologia de càlcul aplicables al PSARU 2005.

Any 2009

Documentació per als

Informes de planejament

urbanístic

2 Documentació per als informes de planejament urbanístic

http://aca-web.gencat.cat/aca Índex de continguts

1 Avaluació ambiental estratègica. Guia de recomanacions per demarcació territorial ...

2 Criteris d’avaluació ...

2.1 Abastament ...

2.2 Sanejament ...

2.3 Inundabilitat ...

2.4 Actuacions sobre l'espai fluvial ...

3 Criteris i metodologia de càlcul aplicables al PSARU 2005 ...

3 Documentació per als informes de planejament urbanístic

http://aca-web.gencat.cat/aca

1 Avaluació ambiental estratègica. Guia de recomanacions per demarcació territorial

L'Agència Catalana de l'Aigua publica en aquesta pàgina les guies de recomanacions per a cada demarcació, les quals serveixen d'ajuda a l'hora de redactar el contingut del vector aigua del document de referència que l'òrgan promotor ha sol·licitat.

Les recomanacions d'aquestes guies són aplicables quan l'objecte de planejament està sotmès a avaluació ambiental estratègica. Organització de l’Agència.

A continuació trobareu les diferents guies en aquest ordre:

 Guia de recomanacions de la demarcació territorial de Lleida.

 Guia de recomanacions de la demarcació territorial de Girona.

 Guia de recomanacions de la demarcació territorial de Llobregat-Foix.

 Guia de recomanacions de la demarcació territorial de Tarragona.

 Guia de recomanacions de la demarcació territorial de les Terres de l’Ebre.

 Guia de recomanacions de la demarcació territorial de Tordera-Besòs.

Avaluació ambiental estratègica

(AAE)

GUIA DE RECOMANACIONS

Demarcació Territorial de Lleida

Març 2009

Avaluació ambiental estratègica (AAE)

GUIA DE RECOMANACIONS DE LA DEMARCACIÓ TERRITORIAL DE LLEIDA

Sumari:

Planejament general

Domini públic hidràulic, zona de policia i zona de servitud Abastament d’aigua

Sanejament

Hidrologia-hidràulica i inundabilitat Actuacions sobre l’espai fluvial

Planejament derivat

Domini públic hidràulic, zona de policia i zona de servitud Abastament d’aigua

Sanejament

Hidrologia-hidràulica i inundabilitat Actuacions sobre l’espai fluvial

PLANEJAMENT GENERAL

Domini públic hidràulic, zona de policia i zona de servitud

S’adjuntarà una relació de les lleres públiques que puguin quedar afectades pel planejament.

Aquestes lleres s’hauran de qualificar com a sistema hidrogràfic (SH), i no es podran computar a l’efecte de fer el repartiment de càrregues i beneficis.

Cal tenir present que en totes aquestes lleres s’aplicaran les consideracions següents, les quals haurien de figurar en l’articulat normatiu:

− Pel que fa a les lleres de domini privat, s’aplicarà el que estableix l’article 5 del TRLA (text refós de la Llei d’aigües).

− D’acord amb l’article 6 del Reglament del domini públic hidràulic (RDPH), els marges de les lleres públiques estaran subjectes, en tota la seva extensió longitudinal, a:

o Una zona de servitud de 5 metres d’amplada per a ús públic que es regula segons l’RDPH.

o Una zona de policia de 100 metres d’amplada, a la qual es condicionarà l’ús del sòl i de les activitats que s’hi desenvolupin.

− La zona de servitud tindrà les finalitats establertes a l’article 7.1 de l’RDPH, modificat pel Reial decret 9/2008, d’11 de gener, pel qual ha de quedar lliure de qualsevol construcció i edificació, i ser apta i practicable en tot moment. Qualsevol actuació en zona de servitud estarà sotmesa al que s’especifica a l’article 7.2 de l’RDPH. Les autoritzacions per a la plantació d’espècies arbòries en aquesta zona requerirà autorització de l’ACA.

− Per poder realitzar obres en zona de policia de lleres, cal disposar de la corresponent autorització prèvia de l’ACA, tret que el corresponent Pla d’ordenació urbana, altres figures d’ordenament urbanístic o plans d’obres de l’Administració, haguessin estat posats al dia per l’ACA i haguessin recollit les oportunes previsions formulades a aquest efecte (article 78.1 de l’RDPH). En tot cas, s’aplicarà el que estableixen els articles 52 a 54, 78 i 79 de l’RDPH.

− En qualsevol cas, totes les obres que s’hagin de fer en zona de domini públic hidràulic caldrà que obtinguin autorització expressa d’aquest organisme, fora dels casos en què l’informe exclogui expressament aquesta necessitat.

− Amb referència a les obres de pas (ponts, viaductes, obres de drenatge menors, obres de fàbrica en camins rurals, i les seves modificacions, guals, etc.) i els encreuaments de conduccions o serveis sota lleres, caldrà aplicar el document tècnic redactat per l’ACA «Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen en l’espai fluvial».

− Els càlculs hidrològics i hidràulics es determinaran seguint el document tècnic «Guia tècnica.

Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local», aprovat per l’ACA.

Abastament d’aigua

L’Informe de sostenibilitat ambiental (ISA) haurà de fer una anàlisi de la suficiència de recurs i de la xarxa d’abastament en alta actual del municipi per afrontar les futures demandes d’aigua derivades de desenvolupar el planejament. Aquesta anàlisi haurà de recollir:

− La descripció gràfica-escrita de la xarxa d’abastament en alta actual, amb la indicació de quines són les fonts que l’alimenten.

− La determinació de les futures necessitats d’aigua derivades del desenvolupament del planejament. Es podran usar les dotacions següents:

Abastament de la població permanent (litres/habitant/dia)

Activitat industrial comercial Habitants (h.)

Alta Mitjana Baixa Menys de 10.000 h. 280 250 220 Entre 10.000 i 50.000 h. 310 280 250 Entre 50.000 i 250.000 h. 360 330 300

Abastament de la població estacional (litres/plaça/dia)

Càmping 120 Hotel 240

Apartament 150 Xalet 350

(*) En 1 habitatge es considera que hi ha 3 habitants.

2

Abastament industrial

Tipus d’ús Equivalència Industrial d’ús general 150 h./ha neta Industrial d’ús terciari 50 h./ha neta

Equipaments 50 h./ha

Reg de zona verda 100 h./ha Neteja de vials 75 h./ha

− La justificació de la disponibilitat de recursos hídrics per satisfer les futures demandes del creixement urbanístic i el grau de suficiència de l’actual infraestructura en alta, incloent-hi un balanç d’aigua diferenciat per cada captació d’aigua, amb els consums anuals actuals i els previstos, per justificar la capacitat de subministrament (mitjançant un certificat o informe per part de l’ens subministrador). El fonament del balanç d’aigua és comparar entrades amb sortides. Com a entrades figurarien les captacions d’aigua i com a sortides, els consums dels diferents sectors (tant del sòl urbà actualment existent, com de les previsions de creixement), a més de les possibles pèrdues.

− Si el balanç hídric (disponible – consum actual – futures necessitats < 0) posa de manifest una manca de recurs per afrontar la futura demanda d’aigua, caldrà definir totes les actuacions que cal dur a terme per assegurar l’abastament de les futures necessitats previstes en el nou planejament general, que n’avaluï el cost i que en planifiqui la realització i el finançament (Pla director d’abastament).

− Tant si el tipus de sòl és urbanitzable com si és sòl urbà no consolidat, les despeses relatives al finançament de les noves infraestructures d’abastament (o bé l’ampliació de les que ja existeixen) corresponen als propietaris afectats per la nova actuació. L’agenda i l’avaluació econòmica i financera del planejament han de preveure, entre d’altres, l’assumpció dels costos de millora i ampliació del sistema d’abastament en alta necessaris per tal de consolidar el creixement previst en el planejament.

A més, caldrà tenir en compte el següent:

− Els aprofitaments d’aigües procedents de pous o de lleres públiques hauran de regularitzar la situació davant l’organisme de conca (en cas de no disposar de resolució). En tot cas, s’aplicarà el que estableix l’RDPH, tenint en compte el Reial decret 606/2003, de 23 de maig, pel qual es modifica l’RDPH, i el Reial decret llei 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el TRLA.

− Els aprofitaments d’aigües pluvials s’hauran de preveure i fomentar, seguint l’establert als articles 84, 85 i 86 de l’RDPH.

Sanejament

L’ISA necessitarà fer una anàlisi de la suficiència de la xarxa de sanejament en alta (col·lector i EDAR). Aquesta anàlisi haurà de recollir:

− La descripció gràfica-escrita de la xarxa de sanejament en alta actual i de les noves propostes de planejament, amb la indicació del sistema depuratiu utilitzat.

− La determinació de la quantitat i la tipologia de les aigües de sanejament que es generaran (pluvials, residuals domèstiques i residuals industrials) a causa del desenvolupament del planejament, a més de l’avaluació de la producció d’aigües residuals del creixement (en m³/dia i m³/any).

− La definició de la gestió que es donarà a cada una d’aquestes aigües, previ retorn al medi.

A l’hora de fer aquesta anàlisi, cal tenir present que els planejaments derivats que resolguin la gestió de les seves residuals mitjançant l’ús del sistema públic de sanejament hauran d’assumir com a cost d’urbanització els costos d’inversió proporcionals a totes les infraestructures d’aquest sistema públic que cal utilitzar (col·lector en alta, noves EDAR o connexió a EDAR existents). Aquesta assumpció es podrà realitzar mitjançant la figura del conveni, tal com preveu el Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU) 2005. L’import aproximat que cal pagar es pot calcular d’acord amb els criteris que es troben penjats al nostre web: www.gencat.cat/aca: planificació/sanejament/criteris i metodologia del càlcul aplicables als convenis de sanejament previstos al PSARU 2005.

En cas de no ser viable la connexió al sistema públic de sanejament, caldrà que el planejament derivat disposi d’un sistema depuratiu propi (serà necessari fer la reserva de sòl i econòmica corresponent). S’ha de tenir present que prèviament a qualsevol abocament, directe o indirecte, a la llera pública, cal obtenir de mà de l’Administració hidràulica la preceptiva autorització d’abocament, tal com estableixen els articles 245 i següents de l’RDPH.

En conseqüència, la normativa urbanística del planejament que reguli el desenvolupament dels planejaments derivats haurà de preveure de manera expressa les consideracions següents:

− La necessitat que la xarxa de sanejament de nova construcció sigui separativa (residuals i pluvials).

− La necessitat d’assegurar una gestió correcta de les residuals, ja sigui mitjançant una EDAR pública o amb un sistema depuratiu propi (el PP ha de fer la reserva de sòl i econòmica per a la seva execució).

− La necessitat que els promotors que desenvolupen el sòl urbà no consolidat i el sòl urbanitzable assumeixin el costos derivats del sanejament així com de la depuració de les aigües. En el cas que les aigües residuals domèstiques es gestionin en una EDAR pública, en funció de les característiques de la figura urbanística i d'acord amb el PSARU 2005, s’avaluarà la possibilitat d'engegar un conveni de sanejament o un altre instrument que respongui al mateix criteri. En el supòsit de no poder connectar-se a un sistema públic de sanejament o ser inviable la signatura del conveni, s'haurà de preveure una EDAR pròpia. La signatura del conveni de sanejament es portarà a terme dintre del procés de tramitació dels expedients urbanístics de planejament derivat.

− En el cas d’aigües residuals industrials, en principi haurien de preveure una depuració pròpia i independent de les domèstiques.

4

En relació amb les zones urbanes consolidades, caldrà anar adaptant la situació del sanejament als criteris que estableix el Reglament dels serveis públics de sanejament, al PSARU 2005 i al PSARI.

Hidrologia-hidràulica i inundabilitat

Es demostraran la compatibilitat i els usos del creixement urbanístic planificat d’acord amb l’establert a l’article 6 «Directriu de preservació davant dels riscos d’inundació», i la disposició transitòria primera

«Aplicació de la directriu de protecció davant dels riscos d’inundació en el cas de planejament general no adaptat a la Llei d’urbanisme» i segona «Estudis d’inundabilitat en cas de manca d’instrument de planificació hidràulica aprovat» del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

En cas que, per demostrar la compatibilitat esmentada, sigui necessari redactar un estudi d’inundabilitat, se seguirà l’establert a la «Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local» (Agència Catalana de l’Aigua, març del 2003). Cal destacar que, en funció de les característiques de la llera, serà necessari tenir en compte la influència del transport sòlid sobre la làmina d’aigua. Per a la seva valoració, l’estudi es presentarà en format paper i CD (incloent-hi l’arxiu executable HEC-RAS), i amb definició mínima 1:1.000. L’estudi inclourà l’annex topogràfic sencer. És important destacar el paper de la topografia i el seu tractament adequat per a l’obtenció de resultats hidràulics coherents. L’estudi inclourà una anàlisi de la validesa dels resultats obtinguts.

El planejament urbanístic s’haurà de diferenciar entre la zona fluvial, la zona del sistema hídric i la zona inundable, i s’haurà d’ajustar als usos establerts per a aquestes zones. A més, s’adjuntarà un plànol que superposi la qualificació del sòl prevista en el planejament i l’abast de les diferents avingudes (T 10, T 100 i T 500) de les lleres estudiades i afectades pel planejament.

Efecte d’impermeabilització del sòl

A causa de la impermeabilització que pateix, el sòl, un cop s’urbanitza, produeix un augment de volums d’escorrentiu i una disminució del temps de concentració, la qual cosa provoca cabals punta superiors als existents abans de la urbanització. Caldrà, doncs, analitzar aquest fet i preveure la incorporació, en els corresponents projectes d’urbanització, de tècniques d’infiltració en el terreny (paviments porosos, cunetes filtrants, dipòsits d’infiltració o regulació, etc.).

Actuacions sobre l’espai fluvial

Les actuacions que es prevegin sobre l’espai fluvial (com per exemple mesures correctores de la inundabilitat) hauran de fer-se d’acord amb els «Criteris d’intervenció dels espais fluvials publicats» i les «Directrius de planificació i gestió de l’espai fluvial», redactats per l’ACA el març del 2002 i publicats al web.

Mitjançant el document IMPRESS d’anàlisis d’impactes i pressions sobre les masses d’aigua, redactat dins el marc d’aplicació de la Directiva marc de l’aigua (disponible a: www.gencat.net/aca:

planificació/implantació de la Directiva marc de l’aigua/IMPRESS), l’ISA haurà de reflectir el nivell d’estat ecològic de les masses d’aigua que puguin quedar afectades pel nou planejament, a més de les mesures que calgui adoptar per mantenir i millorar aquest nivell. L’objectiu d’aquest fet és contribuir a l’assoliment del bon estat ecològic de les masses d’aigua abans del 22 de desembre del 2015.

PLANEJAMENT DERIVAT

Domini públic hidràulic, zona de policia i zona de servitud

S’adjuntarà una relació de les lleres públiques que puguin quedar afectades pel planejament.

Aquestes lleres s’hauran de qualificar com a sistema hidrogràfic (SH), i no es podran computar a l’efecte de fer el repartiment de càrregues i beneficis.

Cal tenir present que en totes aquestes lleres s’aplicaran les consideracions següents, les quals haurien de figurar en l’articulat normatiu:

− Pel que fa a les lleres de domini privat, s’aplicarà el que estableix l’article 5 del TRLA.

− D’acord amb l’article 6 de l’RDPH, els marges de les lleres públiques estaran subjectes, en tota la seva extensió longitudinal, a:

o Una zona de servitud de 5 metres d’amplada per a ús públic que es regula en l’RDPH.

o Una zona de policia de 100 metres d’amplada, a la qual es condicionarà l’ús del sòl i de les activitats que s’hi desenvolupin.

− La zona de servitud tindrà les finalitats establertes a l’article 7.1 de l’RDPH, modificat pel Reial decret 9/2008, d’11 de gener, pel qual ha de quedar lliure de qualsevol construcció i edificació, i ser apta i practicable en tot moment. Qualsevol actuació en zona de servitud estarà sotmesa al que s’especifica a l’article 7.2 de l’RDPH. Les autoritzacions per a la plantació d’espècies arbòries en aquesta zona requerirà autorització de l’ACA.

− Per poder realitzar obres en zona de policia de lleres, cal disposar de la corresponent autorització prèvia de l’ACA, tret que el corresponent Pla d’ordenació urbana, altres figures d’ordenament urbanístic o plans d’obres de l’Administració, haguessin estat posats al dia per l’ACA i haguessin recollit les oportunes previsions formulades a aquest efecte (article 78.1 de l’RDPH). En tot cas, s’aplicarà el que estableixen els articles 52 a 54, 78 i 79 de l’RDPH.

− En qualsevol cas totes les obres que s’hagin de fer en zona de domini públic hidràulic caldrà que obtinguin autorització expressa d’aquest organisme, fora dels casos en què l’informe exclogui expressament aquesta necessitat.

− Amb referència a les obres de pas (ponts, viaductes, obres de drenatge menors, obres de fàbrica en camins rurals, i les seves modificacions, guals, etc.) i els encreuaments de conduccions o serveis sota lleres, caldrà aplicar el document tècnic redactat per l’ACA «Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen en l’espai fluvial».

− Els càlculs hidrològics i hidràulics es determinaran seguint el document tècnic «Guia tècnica.

Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local», aprovat per l’ACA.

6

Abastament d’aigua

Caldrà avaluar la nova demanda d’aigua derivada del desenvolupament del planejament i manifestar de quina manera està previst cobrir aquesta demanda. Per tant, serà necessari analitzar:

− La descripció gràfica-escrita de la xarxa d’abastament que s’utilitza, amb la indicació de quines són les fonts que l’alimenten i els punts de connexió.

− La determinació de les futures necessitats d’aigua derivades del desenvolupament del planejament. Es podran usar les dotacions següents (figura 1):

Abastament de la població permanent (litres/habitant/dia)

Activitat industrial comercial Habitants (h.)

Alta Mitjana Baixa Menys de 10.000 h. 280 250 220 Entre 10.000 i 50.000 h. 310 280 250 Entre 50.000 i 250.000 h. 360 330 300

Abastament de la població estacional (litres/plaça/dia)

Càmping 120 Hotel 240

Apartament 150 Xalet 350

(*) En 1 habitatge es considera que hi ha 3 habitants.

Abastament industrial

Tipus d’ús Equivalència Industrial d’ús general 150 h./ha neta Industrial d’ús terciari 50 h./ha neta

Equipaments 50 h./ha

Reg de zona verda 100 h./ha Neteja de vials 75 h./ha

− La justificació de la disponibilitat de recursos hídrics, mitjançant l’obtenció, per part de l’Administració responsable del servei d’abastament al municipi o bé l’empresa concessionària d’aquest, d’un certificat conforme aquesta xarxa garanteix el futur volum d’aigua que demandarà el nou àmbit urbanístic.

− En cas que l’anàlisi anterior posés de manifest una manca de recurs o d’infraestructura per cobrir la nova demanda, caldrà que el document de planejament defineixi les noves actuacions que cal realitzar per assegurar un correcte abastament del futur àmbit urbanístic, i que en prevegi la corresponent reserva econòmica. L’agenda i l’avaluació econòmica i financera del planejament que cal desenvolupar han de preveure la internalització dels costos de l’abastament.

Sanejament

Caldrà avaluar la nova producció d’aigües de sanejament derivada del desenvolupament del planejament, i manifestar de quina manera està previst gestionar aquestes aigües. Per tant, serà necessari analitzar:

− La descripció gràfica-escrita de la nova xarxa de sanejament, la qual en principi serà separativa (pluvials i fecals).

− La determinació de la quantitat i la tipologia de les aigües de sanejament que es generaran (pluvials, residuals domèstiques i residuals industrials) en el nou àmbit urbanístic.

− La definició de la gestió que es farà a cada una d’aquestes aigües:

o En el cas de les pluvials, caldrà justificar que el seu retorn al medi no originarà afeccions a tercers (pot ser necessari disposar de basses de laminació i, en el supòsit d’abocar a séquies o canals de reg, s’haurà de justificar l’autorització del titular de la infraestructura).

o En el cas que les aigües residuals domèstiques es gestionin en una EDAR pública, caldrà que els promotors del planejament assumeixin les despeses relatives a la connexió al sistema de sanejament públic, al finançament de les noves infraestructures de sanejament o bé a l'ampliació de les infraestructures existents (internalització dels costos de sanejament). Així doncs, en funció de les característiques de la figura urbanística, s'avaluarà la possibilitat d'engegar un conveni de sanejament. Aquesta assumpció es podrà realitzar mitjançant la figura del conveni, o altres instruments que responguin al mateix criteri tal i com es preveu al PSARU 2005. Correspon als propietaris afectats per la nova actuació urbanística costejar i, si s'escau, executar les infraestructures de connexió amb els sistemes urbanístics generals exteriors (article 114 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme, i article 42 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el reglament de la Llei d’urbanisme).

o En el cas de residuals industrials, en principi s’hauria de preveure una depuració pròpia i independent de les domèstiques.

o En cas que l’anàlisi anterior posés de manifest una manca de recurs o d’infraestructura per cobrir la nova demanda de sanejament, caldrà que el document de planejament defineixi les noves actuacions que cal realitzar per assegurar un correcte sanejament del futur àmbit urbanístic, i que en prevegi la corresponent reserva econòmica.

L’agenda i l’avaluació econòmica i financera del planejament que cal desenvolupar han de preveure la internalització dels costos de sanejament.

Hidrologia-hidràulica i inundabilitat

Es demostraran la compatibilitat i els usos del creixement urbanístic planificat d’acord amb l’establert a l’article 6 «Directriu de preservació davant dels riscos d’inundació», i la disposició transitòria primera

«Aplicació de la directriu de protecció davant dels riscos d’inundació en el cas de planejament general no adaptat a la Llei d’urbanisme» i segona «Estudis d’inundabilitat en cas de manca d’instrument de planificació hidràulica aprovat» del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

En cas que, per demostrar la compatibilitat esmentada, sigui necessari redactar un estudi d’inundabilitat, se seguirà l’establert a la «Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local» (Agència Catalana de l’Aigua, març de 2003). Cal destacar que, en funció de les característiques de la llera, serà necessari tenir en compte la influència del transport sòlid sobre la làmina d’aigua. Per a la seva valoració, l’estudi es presentarà en format paper i CD (incloent-hi l’arxiu executable HEC-RAS), i amb definició mínima 1:1.000. L’estudi inclourà l’annex topogràfic

8

sencer. És important destacar el paper de la topografia i el seu tractament adequat per a l’obtenció de resultats hidràulics coherents. L’estudi inclourà una anàlisi de la validesa dels resultats obtinguts.

El planejament urbanístic haurà de diferenciar entre la zona fluvial, la zona del sistema hídric i la zona inundable, i s’haurà d’ajustar als usos establerts per a aquestes zones. A més, s’adjuntarà un plànol que superposi la qualificació del sòl prevista en el planejament i l’abast de les diferents avingudes (T 10, T 100 i T 500) de les lleres estudiades i afectades pel planejament.

Efecte d’impermeabilització del sòl

A causa de la impermeabilització que pateix, el sòl, un cop s’urbanitza, produeix un augment de volums d’escorrentiu i una disminució del temps de concentració, la qual cosa provoca cabals punta superiors als existents abans de la urbanització. Caldrà, doncs, analitzar aquest fet i preveure la incorporació, en els projectes d’urbanització corresponents, de tècniques d’infiltració en el terreny (paviments porosos, cunetes filtrants, dipòsits d’infiltració o regulació, etc.).

Actuacions sobre l’espai fluvial

Les actuacions que es prevegin sobre l’espai fluvial (com per exemple mesures correctores de la inundabilitat) hauran de fer-se d’acord amb els «Criteris d’intervenció dels espais fluvials publicats» i les «Directrius de planificació i gestió de l’espai fluvial», redactats per l’ACA el març del 2002 i publicats al web.

Mitjançant el document IMPRESS d’anàlisis d’impactes i pressions sobre les masses d’aigua, redactat dins el marc d’aplicació de la Directiva marc de l’aigua (disponible a: www.gencat.net/aca:

planificació/implantació de la Directiva marc de l’aigua/IMPRESS), l’ISA haurà de reflectir el nivell d’estat ecològic de les masses d’aigua que puguin quedar afectades pel nou planejament, a més de les mesures que calgui adoptar per mantenir i millorar aquest nivell. L’objectiu d’aquest fet és contribuir a l’assoliment del bon estat ecològic de les masses d’aigua abans del 22 de desembre del 2015.

Avaluació ambiental estratègica

(AAE)

GUIA DE RECOMANACIONS

Demarcació Territorial de Girona

Abril 2009

Avaluació ambiental estratègica (AAE)

GUIA DE RECOMANACIONS DE LA DEMARCACIÓ TERRITORIAL DE GIRONA

Sumari:

Planejament general i derivat

Domini públic hidràulic, zona de policia i zona de servitud Abastament d’aigua

Sanejament

Actuacions sobre l’espai fluvial

Directrius i obligacions jurídiques sectorials Conclusions

D’acord amb el que disposen els articles 70, 100 i 116 del Decret 305/2006, pel qual s’aprova el Reglament d’urbanisme, per a la definició del perfil ambiental del municipi que identificarà els requeriments ambientals significatius en l’àmbit del planejament general i derivat i la posterior determinació dels objectius ambientals i els criteris d’aplicació, els quals s’hauran d’incloure en l’informe de sostenibilitat ambiental, es tindran en compte els aspectes següents en relació amb el

cicle de l’aigua:

PLANEJAMENT GENERAL I DERIVAT

Domini públic hidràulic, zona de policia i zona de servitud

− Es determinaran les zones potencialment inundables, si escau. Caldrà incloure en els plànols informatius del POUM les zones inundables dels terrenys del municipi. Es definiran a partir de la informació continguda en el document «Delimitació de les zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT», redactat per l’Agència Catalana de l’Aigua amb data de juliol del 2001 i revisat amb posterioritat amb data d’octubre del 2003, o els plans d’espais fluvials que actualment està desenvolupant l’Agència Catalana de l’Aigua. En cas que la informació sigui poc precisa o no existeixi, es realitzaran estudis de detall, els quals s’elaboraran d’acord amb els criteris tècnics establerts en el document «Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local», redactat per l’Agència Catalana de l’Aigua amb data de març del 2003.

− La proposta de classificació i zonificació dels sectors de sòl urbà i urbanitzable, així com les limitacions d’ús del sòl no urbanitzable, es determinaran a partir de l’aplicació dels criteris tècnics per a la regulació d’usos de les zones inundables aprovats pel Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua amb data 2 de març del 2006 i d’acord amb el que disposen l’article 6 i les disposicions transitòries primera i segona del Reglament de la Llei d’urbanisme.

− Les normes de protecció del domini públic hidràulic es completaran amb la inclusió de la franja de la zona de servitud i de la zona de policia que determina la vigent Llei d’aigües aprovada pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova la Llei d’aigües, on

2

qualsevol actuació està condicionada a l’autorització administrativa de l’Agència Catalana de l’Aigua, sempre que el planejament derivat urbanístic no hagi estat informat prèviament i s’hagin incorporat les prescripcions formulades per l’ACA. La proposta de classificació de les zones de domini públic hidràulic i de la zona de servitud es farà en concordança amb el que estableix l’article 32 del Decret legislatiu 1/2006, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme.

− Es caracteritzaran els aqüífers existents a l’àmbit del pla per tal de regular la utilització de recursos d’aigua subjectes al règim d’autorització prèvia, d’acord amb el que disposa el Decret 328/1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes especials de protecció dels aqüífers i el text refós de la Llei d’aigües (Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol), i també les mesures que cal adoptar en aplicació del Decret 283/1998, de 21 d’octubre, sobre la declaració de zones vulnerables a la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries i les normes concordants.

− Es determinaran les mesures necessàries per mantenir o millorar l’estat ecològic de les masses d’aigua caracteritzades en el document IMPRESS redactat en el marc d’aplicació de la Directiva marc (2000/60/CE) (DOCE, 2000), que proposa la «regulació» de l’ús de l’aigua i dels espais associats a partir de la capacitat que aquests tenen de suportar diferents tipus de pressions i impactes.

Abastament d’aigua

La documentació del pla s’haurà de completar amb un estudi sobre el sistema d’abastament urbà d’aigua, incloent-hi l’avaluació de la suficiència i la qualitat dels recursos disponibles per atendre la demanda planificada (que es justificarà adientment), amb indicació del títol concessional que faculta l’Ajuntament per a l’ús de l’aigua, la diagnosi sobre la xarxa en alta actual i la xarxa de distribució i la justificació, la descripció i la valoració de les actuacions necessàries, si escau, per a la seva ampliació, millora o adaptació a la nova demanda que es planifica, i l’establiment de zones de recàrrega i actuacions que fomentin la reutilització i l’estalvi, tot en concordança amb les previsions del Pla sectorial d’abastament d’aigua a Catalunya (PSAAC). El document inclourà les fórmules adoptades per al finançament de les obres i el seu règim economicofinancer, que haurà de vincular-se al desenvolupament dels sectors de sòl urbà i sòl urbanitzable planificats.

Sanejament

− S’inclourà un estudi sobre el sistema de sanejament d’aigües residuals en alta amb la diagnosi de l’estat actual i una descripció i justificació de les actuacions i inversions que en el futur sigui necessari executar, que es comptabilitzarà, si escau, amb el Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes de l’Agència Catalana de l’Aigua, aprovat per l’Acord del Govern amb data 20 de juny del 2006, segons Resolució MAH/2370/2006, de 3 de juliol. El document inclourà les fórmules adoptades per al finançament de les obres i el seu règim economicofinancer, que haurà de vincular-se al desenvolupament dels sectors de sòl urbà i sòl urbanitzable planificats.

− La normativa urbanística haurà de fer menció de la competència de l’Agència Catalana de l’Aigua per a l’atorgament de les autoritzacions i la imposició dels límits dels abocaments d’aigües residuals al medi, d’acord amb els procediments administratius establerts al

Reglament del domini públic hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, d’11 d’abril, i la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental.

Actuacions sobre l’espai fluvial

Les actuacions previstes per a la conservació i la millora dels estats fluvials es realitzaran d’acord amb les determinacions tècniques incloses en el document «Criteris d’intervenció en espais fluvials».

Directrius i obligacions jurídiques sectorials

Les directrius i les obligacions jurídiques sectorials que resulten d’aplicació per a la protecció mediambiental seran les següents:

− Reial decret legislatiu 1/2004, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’aigües.

− Reial decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del domini públic hidràulic.

− Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya.

− Decret 328/1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen les normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.

− Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.

− Decret 119/2001, de 2 de maig, pel qual s’aproven mesures ambientals de prevenció i correcció de la contaminació de les aigües per nitrats.

− Reial decret 324/2000, de 3 de març, pel qual s’estableixen normes bàsiques d’ordenació de les explotacions porcines.

− Decret 205/200, de 13 de juny, d’aprovació de programes de mesures agronòmiques aplicables a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.

− Decret 283/1998, de 21 d’octubre, de designació de les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.

− Reial decret 261/1996, de 16 de febrer, sobre protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats procedents de fonts agràries.

− Ordre de 22 d’octubre de 1998, del Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen.

− Directiva 2000/60/CE, de 23 d’octubre, que estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües.

− Directiva 91/676/CE, de 12 de desembre, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats en l’agricultura.

− Directiva 91/271, sobre la qualitat de l’aigua.

− Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de serveis de sanejament.

4

− Decret 671/1991, de 8 d’abril, sobre la protecció d’activitats extractives que es realitzin en les zones de domini públic dels rius.

− Llei 3/1998, de 27 de febrer, d’intervenció integral de l’Administració ambiental.

− Llei 13/2001, de 13 de juliol, de modificació de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental.

− Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998.

− Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, i se n’adapten els annexos.

− Llei 4/2004, d’1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental.

− Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’interès natural.

− Decret 83/1996, de 5 de març, sobre mesures de regularització d’abocaments d’aigües residuals.

− Reial decret 484/1995, de 7 d’abril, sobre mesures de regularització i control d’abocaments.

− Ordre de 28 de juliol de 1989, de prevenció de la contaminació produïda pels residus procedents de la indústria del diòxid de titani.

− Ordre de 12 de novembre de 1987, sobre normes d’emissió, objectius de qualitat i mètodes de mediació de referència relatius a determinades substàncies nocives o perilloses contingudes als abocaments d’aigües residuals.

− Ordre de 19 de febrer de 1987, per la qual s’estableixen normes complementàries en matèria d’autoritzacions d’abocament d’aigües residuals.

− Ordre de 23 de desembre de 1986, per la qual es dicten normes complementàries en relació amb les autoritzacions d’abocaments d’aigües residuals.

Conclusions

L’informe de sostenibilitat ambiental del pla tindrà en compte les consideracions anteriors.

Avaluació ambiental estratègica

(AAE)

GUIA DE RECOMANACIONS

Demarcació Territorial de Llobregat-Foix

Març 2009

Avaluació ambiental estratègica (AAE)

GUIA DE RECOMANACIONS DE LA DEMARCACIÓ TERRITORIAL DE LLOBREGAT-FOIX

Sumari:

Planejament general i derivat

Domini públic hidràulic, zona de policia i zona de servitud Abastament d’aigua

Sanejament

Hidrologia-hidràulica i inundabilitat Actuacions sobre l’espai fluvial

Conclusions

PLANEJAMENT GENERAL I DERIVAT

Domini públic hidràulic, zona de policia i zona de servitud

S’adjuntarà un inventari de les lleres públiques de l’àmbit territorial afectat, i se n’assenyalaran el traçat i els planejaments derivats que quedaran afectats.

Pel que fa a les lleres de domini privat, s’aplicarà el que estableix l’article 5 del text refós de la Llei d’aigües (TRLA).

D’acord amb l’article 6 del Reglament de domini públic hidràulic (RDPH), els marges de les lleres públiques estaran subjectes, en tota la seva extensió longitudinal, a:

- Una zona de servitud de 5 metres d’amplada per a ús públic que es regula en l’RDPH.

- Una zona de policia de 100 metres d’amplada, a la qual es condicionarà l’ús del sòl i de les activitats que s’hi desenvolupin.

− La zona de servitud tindrà les finalitats establertes a l’article 7.1 de l’RDPH, pel qual ha de quedar lliure de qualsevol construcció i edificació, i ser apta i practicable en tot moment.

Qualsevol actuació en zona de servitud estarà sotmesa al que s’especifica a l’article 7.2 de l’RDPH. Les autoritzacions per a la plantació d’espècies arbòries en aquesta zona requerirà autorització de l’ACA.

− Per poder realitzar obres en zona de policia de lleres, cal disposar de la corresponent autorització prèvia de l’ACA, tret que el corresponent Pla d’ordenació urbana, altres figures d’ordenament urbanístic o plans d’obres de l’Administració, haguessin estat posats al dia per

1

l’ACA i haguessin recollit les oportunes previsions formulades a aquest efecte (article 78.1 de l’RDPH). En tot cas, s’aplicarà el que estableixen els articles 52 a 54, 78 i 79 de l’RDPH.

− En qualsevol cas totes les obres que s’hagin de fer en zona de domini públic hidràulic caldrà que obtinguin autorització expressa d’aquest organisme, fora dels casos en què l’informe exclogui expressament aquesta necessitat.

− Amb referència a les obres de pas (ponts, viaductes, obres de drenatge menors, obres de fàbrica en camins rurals, i les seves modificacions, guals, etc.) i els encreuaments de conduccions o serveis sota lleres, caldrà aplicar el document tècnic redactat per l’ACA «Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen en l’espai fluvial».

− Els càlculs hidrològics i hidràulics es determinaran seguint el document tècnic «Guia tècnica.

Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local», aprovat per l’ACA.

Abastament d’aigua

Caldrà que la documentació presentada inclogui una valoració de la demanda hídrica associada als usos i les activitats previstos en la figura de planejament, per comprovar la suficiència de recursos hídrics, sent necessari realitzar els corresponents balanços hídrics i ajustar-los a les previsions de la demanda futura, que haurien d’incloure els aspectes següents:

− La descripció gràfica-escrita de la xarxa d’abastament actual (captacions, dipòsits, ETAP, canonades, etc.) i de les noves propostes del planejament, amb l’anàlisi de la infraestructura actual i les previsions d’actuació. Serà necessari incloure l’estat juridicoadministratiu de la concessió.

− Les necessitats d’aigua del creixement (residencial, industrial, recreatiu, etc.) que preveu el planejament tant en sòl urbà no consolidat com en sòl urbanitzable (volum anual i cabal continu). Es tindran en compte les dotacions del Pla hidrològic corresponent.

− La justificació de la disponibilitat de recursos hídrics per satisfer les futures demandes del creixement urbanístic i el grau de suficiència de l’actual infraestructura en alta, incloent-hi un balanç d’aigua diferenciat per cada captació d’aigua, amb els consums anuals actuals i els previstos, per justificar la capacitat de subministrament (mitjançant un certificat o informe per part de l’ens subministrador).

− Si el balanç hídric posa de manifest una manca de recurs per afrontar la futura demanda d’aigua, caldrà definir totes les actuacions que cal dur a terme per assegurar l’abastament de les futures necessitats previstes en el nou planejament, i que es prevegi la corresponent reserva econòmica.

− Tant si el tipus de sòl és urbanitzable com si és sòl urbà no consolidat, les despeses relatives al finançament de les noves infraestructures d’abastament (o bé l’ampliació de les que ja existeixen) corresponen als propietaris afectats per la nova actuació urbanística.

− Els aprofitaments d’aigües procedents de pous o de lleres públiques hauran de regularitzar la situació davant l’organisme de conca (en cas de no disposar de resolució). En tot cas, s’aplicarà el que estableix l’RDPH, tenint en compte el Reial decret 606/2003, de 23 de maig, pel qual es modifica l’RDPH, i el Reial decret llei 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el TRLA.

S’hauran de tenir en compte, en funció de l’àmbit del planejament, les particularitats següents:

En cas que el planejament es trobi en la zona de l’aqüífer Carme-Capellades, ubicat a les comarques de l’Anoia i el Penedès, cal tenir en compte l’edicte de 28 de desembre de 2006, pel qual es dóna publicitat a l’acord d’11 de desembre de 2006 del Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua, pel qual s’aprova el Pla d’ordenació d’extraccions de l’aqüífer Carme-Capellades (publicat al DOGC).

El Pla d’ordenació d’extraccions de l’aqüífer Carme-Capellades disposa que els nous creixements residencials es podrien abastar d’aquest aqüífer sempre que en el desenvolupament del Pla d’ordenació d’extraccions s’hagin alliberat recursos locals que ara es destinen al consum industrial.

Aquesta excepció s’hauria de demostrar, en el planejament derivat, mitjançant la documentació administrativa contractual de cessió de cabals, sempre que sigui possible. Si aquesta circumstància no es produís, els nous creixements residencials s’hauran de connectar també a la xarxa ATLL.

Sanejament

Caldrà que la documentació presentada inclogui una valoració del sanejament basada en els punts següents:

− La descripció gràfica-escrita de la xarxa actual de sanejament i de les noves propostes del planejament.

− L’especificació de la separació d’aigües: residuals domèstiques, residuals industrials (en principi, en aquest cas s’hauria de preveure una depuració pròpia i independent de les domèstiques) i pluvials.

− L’anàlisi de la infraestructura actual de sanejament, la justificació del grau de suficiència d’aquesta envers el nou creixement planificat i les previsions d’actuació. A més de la definició de com es resoldrà la depuració d’aquestes aigües, i de com i on es retornaran al medi, i la justificació que el retorn de pluvials no originarà afeccions a tercers (pot ser necessari disposar de basses de laminació).

− La justificació d’adequació al Decret 130/2003, de 13 maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament, i adequació al Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU) 2005 (aprovat per la Resolució MAH/2370/2006, de 3 de juliol – DOGC 4679, de data 19/07/06).

− Tant si el tipus de sòl és urbanitzable com si és sòl urbà no consolidat, les despeses relatives al finançament de les noves infraestructures de sanejament (o bé l’ampliació de les que ja existeixen) corresponen als propietaris afectats per la nova actuació urbanística.

− Caldrà tenir en compte que, d’acord amb l’article 100.1 del Reial decret llei 1/2001, «Resta prohibit, amb caràcter general, l’abocament directe o indirecte d’aigües i de productes residuals susceptibles de contaminar les aigües continentals o qualsevol altre element del domini públic hidràulic, excepte que es compti amb la prèvia autorització administrativa».

− En zones del Baix Llobregat s’aplica el Reglament metropolità d’abocaments d’aigües residuals, que caldrà tenir en compte per als nous cabals de residuals generats pels desenvolupaments.

3

Hidrologia-hidràulica i inundabilitat

Es demostrarà la compatibilitat del creixement urbanístic planificat d’acord amb l’establert a l’article 6

«Directriu de preservació davant dels riscos d’inundació», i la disposició transitòria primera «Aplicació de la directriu de protecció davant dels riscos d’inundació en el cas de planejament general no adaptat a la Llei d’urbanisme» i segona «Estudis d’inundabilitat en cas de manca d’instrument de planificació hidràulica aprovat» del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

En l’anàlisi de la inundabilitat del planejament s’hauran de tenir en compte els estudis desenvolupats per l’Agència Catalana de l’Aigua, entre els quals es troba el Pla director d’aigües pluvials (PDAP) desenvolupat per l’Entitat Metropolitana, que determina actuacions necessàries per tal de solucionar problemes d’inundabilitat a la zona del Baix Llobregat.

En cas que, per demostrar la compatibilitat esmentada, sigui necessari redactar un estudi d’inundabilitat, se seguirà l’establert a la «Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local» (Agència Catalana de l’Aigua, març del 2003). Cal destacar que, en funció de les característiques de la llera, serà necessari tenir en compte la influència del transport sòlid sobre la làmina d’aigua. Per a la seva valoració, l’estudi es presentarà en format paper i CD (incloent-hi l’arxiu executable HEC-RAS), i amb definició mínima 1:1.000.

Així mateix, l’estudi d’inundabilitat haurà d’incloure un plànol de superposició entre la classificació del sòl i l’abast actual i futur de les avingudes extraordinàries (10, 100 i 500 anys) de les diferents lleres estudiades.

A causa de la impermeabilització que pateix, el sòl, un cop s’urbanitza, produeix un augment de volums d’escorrentiu i una disminució del temps de concentració, la qual cosa provoca cabals punta superiors als existents abans de la urbanització. Caldrà, doncs, analitzar aquest fet i preveure la incorporació, en els corresponents projectes d’urbanització, de tècniques d’infiltració en el terreny (paviments porosos, cunetes filtrants, dipòsits d’infiltració o regulació, etc.).

Actuacions sobre l’espai fluvial

Les actuacions del planejament hauran de ser compatibles amb els «Criteris d’intervenció dels espais fluvials publicats», redactats per l’ACA el març del 2002 i publicats al web.

En el cas d’actuacions ubicades a l’àmbit de l’aqüífer del delta del Llobregat, s’ha de complir l’edicte de 3 de març de 2004, pel qual es dóna publicitat a l’acord del 26 de febrer de 2004 del Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua, pel qual s’inclouen les prescripcions tècniques aplicables a l’autorització de treballs dins les normes d’explotació dels aqüífers de la vall baixa i del delta del Llobregat, la cubeta de Sant Andreu i la cubeta d’Abrera.

Conclusions

El domini públic hidràulic no es computarà a l’efecte de fer el repartiment de càrregues i beneficis.

Avaluació ambiental estratègica

(AAE)

GUIA DE RECOMANACIONS

Demarcació Territorial de Tarragona

Març 2009

Avaluació ambiental estratègica (AAE)

GUIA DE RECOMANACIONS DE LA DEMARCACIÓ TERRITORIAL DE TARRAGONA

Sumari:

Planejament general

Domini públic hidràulic, zona de policia i zona de servitud Abastament d’aigua

Sanejament

Hidrologia-hidràulica i inundabilitat Actuacions sobre l’espai fluvial

PLANEJAMENT GENERAL

Domini públic hidràulic, zona de policia i zona de servitud

S’adjuntarà un inventari de les lleres públiques que puguin quedar afectades pel planejament.

Aquestes lleres s’hauran de qualificar com a sistema hidrogràfic (SH), i no es podran computar a l’efecte de fer el repartiment de càrregues i beneficis.

Cal tenir present que en totes aquestes lleres s’aplicaran les consideracions següents, les quals haurien de figurar en l’articulat normatiu:

− Pel que fa a les lleres de domini privat, s’aplicarà el que estableix l’article 5 del text refós de la Llei d’aigües (TRLA).

− D’acord amb l’article 6 del Reglament del domini públic hidràulic (RDPH), els marges de les lleres públiques estaran subjectes, en tota la seva extensió longitudinal, a:

o Una zona de servitud de 5 metres d’amplada per a ús públic que es regula en l’RDPH.

o Una zona de policia de 100 metres d’amplada, a la qual es condicionarà l’ús del sòl i de les activitats que s’hi desenvolupin.

− La zona de servitud tindrà les finalitats establertes a l’article 7.1 de l’RDPH, pel qual ha de quedar lliure de qualsevol construcció i edificació, i ser apta i practicable en tot moment.

Qualsevol actuació en zona de servitud estarà sotmesa al que s’especifica a l’article 7.2 de l’RDPH. Les autoritzacions per a la plantació d’espècies arbòries en aquesta zona requerirà autorització de l’ACA.

− Per poder realitzar obres en zona de policia de lleres, cal disposar de la corresponent autorització prèvia de l’ACA, tret que el corresponent Pla d’ordenació urbana, altres figures d’ordenament urbanístic o plans d’obres de l’Administració, haguessin estat posats al dia per

l’ACA i haguessin recollit les oportunes previsions formulades a aquest efecte (article 78.1 de l’RDPH). En tot cas, s’aplicarà el que estableixen els articles 52 a 54, 78 i 79 de l’RDPH.

− En qualsevol cas, totes les obres que s’hagin de fer en zona de domini públic hidràulic caldrà que obtinguin autorització expressa d’aquest organisme, fora dels casos en què l’informe exclogui expressament aquesta necessitat.

− Amb referència a les obres de pas (ponts, viaductes, obres de drenatge menors, obres de fàbrica en camins rurals, i les seves modificacions, guals, etc.) i els encreuaments de conduccions o serveis sota lleres, caldrà aplicar el document tècnic redactat per l’ACA «Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen en l’espai fluvial».

− Els càlculs hidrològics i hidràulics es determinaran seguint el document tècnic «Guia tècnica.

Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local», aprovat per l’ACA.

Abastament d’aigua

Planejament general

L’Informe de sostenibilitat ambiental (ISA) haurà de fer una anàlisi de la suficiència de recurs i de la xarxa d’abastament en alta actual del municipi per afrontar les futures demandes d’aigua derivades de desenvolupar el planejament. Aquesta anàlisi haurà de recollir:

− La descripció gràfica-escrita de la xarxa d’abastament en alta actual, amb la indicació de quines són les fonts que l’alimenten.

− La determinació de les futures necessitats d’aigua derivades del desenvolupament del planejament. Es podran usar les dotacions següents:

Dotació: 200 litres/habitant/dia Habitants-equivalents:

- En 1 habitatge es considera que hi ha 3 habitants

- 1 ha neta de sòl industrial d’ús general equival a 150 habitants - 1 ha neta de sòl industrial d’ús terciari equival a 50 habitants - 1 ha de sòl d’equipaments equival a 50 habitants

- 1 ha de reg de zona verda equival a 100 habitants - 1 ha de neteja de vials equival a 75 habitants

− La determinació del recurs d’aigua disponible i l’inventari de les fonts d’abastament (aigües subterrànies, superficials, dessalades, regenerades, etc.), amb la indicació de l’estat concessional (regularitzat, pendent de regularitzar i en procés de regularització), el cabal i el volum concessional, etc.

− La determinació del consum actual.

− Si el balanç hídric (disponible – consum actual – futures necessitats < 0) posa de manifest una manca de recurs per afrontar la futura demanda d’aigua, caldrà definir totes les actuacions que cal dur a terme per assegurar l’abastament de les futures necessitats previstes en el nou

2

planejament general, que n’avaluï el cost i que en planifiqui la realització i el finançament (Pla director d’abastament).

− Caldrà que l’articulat normatiu del planejament reculli la necessitat que en aquells punts de municipi on es realitzi un aprofitament de les aigües superficials o subterrànies, estiguin convenientment regularitzats davant l’Administració hidràulica mitjançant l’obtenció de l’autorització d’aprofitament o bé de la concessió d’aigües, tal com estableix el TRLA (Reial decret llei 1/2001, de 20 de juliol).

Planejament derivat

Caldrà avaluar la nova demanda d’aigua derivada del desenvolupament del planejament i manifestar de quina manera està previst cobrir aquesta demanda. Per tant, serà necessari analitzar:

− La descripció gràfica-escrita de la xarxa d’abastament que s’usarà per abastir el sector, indicant si és la xarxa municipal o bé una xarxa pròpia, i reflectint quina o quines són les fonts que l’alimenten (aigües superficials, subterrànies, dessalades, regenerades, etc.).

− La determinació de les futures necessitats d’aigua derivades del desenvolupament del planejament. Es podran usar les dotacions següents:

Dotació: 200 litres/habitant/dia Habitants-equivalents:

- En 1 habitatge es considera que hi ha 3 habitants

- 1 ha neta de sòl industrial d’ús general equival a 150 habitants - 1 ha neta de sòl industrial d’ús terciari equival a 50 habitants - 1 ha de sòl d’equipaments equival a 50 habitants

- 1 ha de reg de zona verda equival a 100 habitants - 1 ha de neteja de vials equival a 75 habitants

− L’obtenció per part de l’Administració responsable del servei d’abastament al municipi, o bé l’empresa concessionària d’aquest, d’un certificat conforme aquesta xarxa garanteix el futur volum d’aigua que demandarà el nou àmbit urbanístic.

− En cas que l’anàlisi anterior posés de manifest una manca de recurs o d’infraestructura per cobrir la nova demanda, caldrà que el document de planejament defineixi les noves actuacions que cal realitzar per assegurar un correcte abastament del futur àmbit urbanístic, i que en prevegi la corresponent reserva econòmica.

Sanejament

Planejament general

L’ISA haurà de fer una anàlisi de la suficiència de la xarxa de sanejament en alta (col·lector i EDAR).

Aquesta anàlisi haurà de recollir:

− La descripció gràfica-escrita de la xarxa de sanejament en alta actual, amb la indicació del sistema depuratiu usat.

− La determinació de la quantitat i la tipologia de les aigües de sanejament que es generaran (pluvials, residuals domèstiques i residuals industrials) a causa del desenvolupament del planejament.

− La definició de la gestió que es donarà a cada una d’aquestes aigües, previ retorn al medi.

A l’hora de fer aquesta anàlisi, cal tenir present que els planejaments derivats que resolguin la gestió de les seves residuals mitjançant l’ús del sistema públic de sanejament hauran d’assumir com a cost d’urbanització els costos d’inversió proporcionals a totes les infraestructures d’aquest sistema públic que cal usar. Aquesta assumpció es podrà realitzar mitjançant la figura del conveni, tal com preveu el PSARU 2005. L’import aproximat que cal pagar es pot calcular d’acord amb els criteris que es troben a l’apartat de «Criteris i metodologia del càlcul aplicables als convenis de sanejament previstos al PSARU 2005».

En cas de no ser viable la connexió al sistema públic de sanejament, caldrà que el planejament derivat disposi d’un sistema depuratiu propi (serà necessari fer la reserva de sòl i econòmica corresponent). S’ha de tenir present que prèviament a qualsevol abocament, directe o indirecte, a la llera pública, cal obtenir de mà de l’Administració hidràulica, la preceptiva autorització d’abocament, tal com estableixen els articles 245 i següents de l’RDPH.

En conseqüència, la normativa urbanística del planejament que reguli el desenvolupament dels planejaments derivats haurà de preveure de manera expressa les consideracions següents:

− La necessitat que la xarxa de sanejament de nova construcció sigui separativa (residuals i pluvials).

− La necessitat d’assegurar una correcta gestió de les residuals, ja sigui mitjançant una EDAR pública o amb un sistema depuratiu propi (el pla parcial -PP- ha de preveure la reserva de sòl i econòmica per a la seva execució).

− La necessitat que els promotors assumeixin els costos derivats del sanejament, i també de la depuració de les aigües.

− La necessitat d’incorporar el model de conveni que es tramet adjunt al present Informe, per als casos en què sigui viable fer la gestió de les residuals en una EDAR pública.

En relació amb les zones urbanes consolidades caldrà anar adaptant la situació del sanejament als criteris que estableix el Reglament dels serveis públics de sanejament, al PSARU 2005 i al PSARI.

Planejament derivat

Caldrà avaluar la nova producció d’aigües de sanejament derivada del desenvolupament del planejament i manifestar de quina manera està previst gestionar aquestes aigües. Per tant, serà necessari analitzar:

− La descripció gràfica-escrita de la xarxa de sanejament que s’usarà, indicant si és una xarxa pública o bé una xarxa pròpia.

− La determinació de la quantitat i la tipologia de les aigües de sanejament que es generaran (pluvials, residuals domèstiques i residuals industrials) en el nou àmbit urbanístic.

− La definició de la gestió que es farà a cada una d’aquestes aigües:

4

o En el cas de les pluvials, caldrà justificar que el seu retorn al medi no originarà afeccions a tercers (pot ser necessari disposar de basses de laminació).

o En el cas que les residuals domèstiques es gestionin en una EDAR pública, caldrà que els promotors del planejament assumeixin el cost d’urbanització proporcional d’aquesta infraestructura. Aquesta assumpció es podrà realitzar mitjançant la figura del conveni, tal com es preveu en el PSARU 2005, motiu pel qual el document urbanístic que s’aprovi inicialment haurà d’incloure el model de conveni que s’adjunta a aquest Informe.

o Si la gestió es fa en EDAR privada el planejament derivat cal que faci la reserva de sòl i econòmica corresponent.

o En el cas que l’anàlisi anterior posés de manifest una manca d’infraestructura per gestionar correctament les aigües de sanejament, caldrà que el document de planejament defineixi les noves actuacions que cal realitzar per assegurar una correcta gestió, i que en prevegi la corresponent reserva econòmica.

Hidrologia-hidràulica i inundabilitat

Cal que el planejament vagi acompanyat d’un estudi de delimitació de les zones inundables per períodes de retorn de 10, 100 i 500 anys de tots els torrents i rieres que puguin quedar afectats pel desenvolupament urbanístic, a fi de determinar les tres zones definides en l’article 6 del Reglament d’urbanisme (zona fluvial, sistema hídric i zona inundable).

Aquest estudi d’inundabilitat haurà de fer-se d’acord amb el que estableix el document tècnic «Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local», aprovat per l’Agència Catalana de l’Aigua. En concret aquest estudi haurà de fer-se en règim gradualment variat (Programa HEC-RAS o similar) i a escala 1:1000 o superior definició.

Es recorda que en el cas de proposar futures actuacions correctores de la inundabilitat, caldrà realitzar una simulació de la situació futura a fi i efecte de poder valorar la suficiència i la viabilitat d’aquestes actuacions.

Així mateix, el document de planejament haurà d’incloure un plànol de superposició entre la classificació del sòl i l’abast actual i futur (amb mesures correctores) de les avingudes extraordinàries (10, 100 i 500 anys) de les diferents lleres estudiades.

Efecte d’impermeabilització del sòl

A causa de la impermeabilització que pateix, el sòl, un cop s’urbanitza, produeix un augment de volums d’escorrentiu i una disminució del temps de concentració, la qual cosa provoca cabals punta superiors als existents abans de la urbanització. Caldrà, doncs, analitzar aquest fet, i preveure la incorporació, en els corresponents projectes d’urbanització, de tècniques d’infiltració en el terreny (paviments porosos, cunetes filtrants, dipòsits d’infiltració o regulació, etc.).

Actuacions sobre l’espai fluvial

Les actuacions que es prevegin sobre l’espai fluvial (com per exemple mesures correctores de la inundabilitat) hauran de fer-se d’acord amb els «Criteris d’intervenció dels espais fluvials publicats», redactats per l’ACA el març del 2002 i publicats al web.

Mitjançant el document IMPRESS d’anàlisis d’impactes i pressions sobre les masses d’aigua, redactat dins el marc d’aplicació de la Directiva marc de l’aigua (disponible a: www.gencat.net/aca:

planificació/implantació de la Directiva marc de l’aigua/IMPRESS), l’ISA haurà de reflectir el nivell d’estat ecològic de les masses d’aigua que puguin quedar afectades pel nou planejament, a més de les mesures que calgui adoptar per mantenir i millorar aquest nivell. L’objectiu d’aquest fet és contribuir a l’assoliment del bon estat ecològic de les masses d’aigua abans del 22 de desembre del 2015.

Valoració de l’existència de mines

Caldrà analitzar la possible presència de mines d’aigua que poguessin quedar afectades pel desenvolupament urbanístic i determinar si estan operatives. S’informa que:

− En cas d’estar operatives, caldrà l’autorització de la corresponent comunitat de regants prèviament a qualsevol actuació sobre elles.

− En cas de no estar operatives, i atès que en cap cas es poden connectar les aigües procedents del nivell freàtic a la xarxa de residuals, ja que l’arribada d’aquestes a l’EDAR en perjudiquen el seu funcionament i rendiment, caldrà preveure actuacions sobre elles. En concret, es recomana realitzar un pou de drenatge de manera que les aigües es retornin a l’aqüífer del qual procedeixen.

6

Avaluació ambiental estratègica

(AAE)

GUIA DE RECOMANACIONS

Demarcació Territorial de les Terres de l’Ebre

Març 2009

Avaluació ambiental estratègica (AAE)

GUIA DE RECOMANACIONS DE LA DEMARCACIÓ TERRITORIAL DE LES TERRES DE L’EBRE

Sumari:

Planejament general

Domini públic hidràulic, zona de policia i zona de servitud Abastament d’aigua

Sanejament

Hidrologia-hidràulica i inundabilitat Actuacions sobre l’espai fluvial

Pel que fa a la redacció de l’Informe de sostenibilitat ambiental (ISA) es tindran en compte les prescripcions establertes en el document anomenat «POUM. Avaluació ambiental en el planejament urbanístic» (http://mediambient.gencat.net/Images/43_117016.pdf).

PLANEJAMENT GENERAL

Domini públic hidràulic, zona de policia i zona de servitud

Els articles 2 i 4 del text refós de la Llei d’aigües (TRLA), i els homònims del Reial decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del domini públic hidràulic (RDPH), modificat pel Reial decret 9/2008, d’11 de gener, defineixen respectivament els conceptes de domini públic hidràulic (DPH) i llera. Així mateix, l’article 5 dels textos legals esmentats defineix el concepte de llera de domini privat. En aquesta llera no es poden realitzar treballs ni construir obres que puguin fer variar el curs natural de les aigües en perjudici de l’interès públic o de tercers, i la seva destrucció per la força de les avingudes no pot ocasionar danys a persones o coses.

L’article 6 del TRLA i l’homònim de l’RDPH estableixen per als terrenys de domini públic hidràulic una zona de servitud per a ús públic i una zona de policia, que consisteixen respectivament en unes franges de 5 metres i 100 metres d’amplada situades al llarg d’ambdós marges de la llera, on resten condicionats els usos del sòl i les activitats que s’hi poden desenvolupar amb la finalitat de preservar el DPH, prevenir el deteriorament de l’ecosistema aquàtic i protegir el règim de corrents. En el cas de lleres de domini privat, la zona de servitud per a ús públic consisteix en una franja de 3 metres d’amplada, d’acord amb l’establert a l’article 553 del Codi Civil.

Alhora, l’article 9 de l’RDPH condiciona a autorització administrativa prèvia de l’organisme de conca l’execució de qualsevol obra o treball dins la zona de policia de lleres relatiu a les activitats i els usos del sòl següents:

− Les alteracions substancials del relleu del terreny.

− Les extraccions d’àrids.

1