Lectures: Problemes i Qüestions:

MACROECONOMIA - II

Lectures:

L.L. Pasinetti (1974) La teoría de la Demanda Efectiva

De la dinámica económica clásica a la keynesiana

Problemes i Qüestions:

M ^ODEL R ^ENDA -D ^{ESPESA I} E ^XTENSIONS , M ^ODEL N ^EOCLÀSSIC

S ^ISTEMA M ^ONETARI -F ^INANCER

GRUP: A-4 (Economia) Primer Semestre - Matí

Curs 2006-2007

Professor: Josep González i Calvet

QÜESTIONS TIPUS TEST

MODEL RENDA-DESPESA I EXTENSIONS

1. Consideri una economia tancada sense sector públic en el marc del model renda-despesa (45º). Si tenim que l'estalvi planejat és més gran que la inversió planejada podem assegurar que:

a) La renda nacional disminueix fins a arribar a l'equilibri b) Hi ha més despesa que producció

c) La demanda de consum augmentarà

d) La renda nacional no varia perquè està en equilibri 2. Consideri una economia tancada, amb sector públic i amb impostos sobre la renda proporcionals en el marc del model renda-despesa (45º). Si el govern decideix augmentar la despesa pública de béns i serveis (G) en 100 unitats monetàries (u.m.) i no canvia cap altre paràmetre, podem assegurar que:

a) La renda d'equilibri disminueix en menys de 100 u.m.

b) El dèficit públic augmenta en menys de 100 u.m.

c) La recaptació impositiva disminueix en més de 100 u.m.

d) L'estalvi del sector privat disminuirà en 100 u.m.

3. Consideri una economia oberta, amb una propensió marginal a importar positiva, amb sector públic i amb impostos proporcionals sobre la renda en el marc del model renda-despesa (45º). Si el govern decideix augmentar la despesa (G) en 100 u.m. i augmentar la recaptació impositiva total en 100 u.m. (recordi que dT= dT0 + t dY = 100), podem afirmar que:

a) Les exportacions augmentaran més de 100 u.m.

b) La renda nacional augmentarà 100 u.m.

c) La renda nacional augmentarà menys de 100 u.m.

d) La renda nacional disminuirà més de 100 u.m.

4. Una economía que presenta un superávit externo por cuenta corriente:

a) también tendrá un superávit presupuestario del sector público

b) presentará un gasto interno de inversión mayor que el ahorro interno

c) tendrá también superávit en la balanza por cuenta de capital

d) presentará un ahorro interno mayor que el gasto de inversión interno

5. En una economía cerrada, en el marco del modelo renta gasto (45º), con sector público e impuesto sobre la renta proporcional, un aumento discrecional del gasto público (G):

a) empeorará el saldo presupuestario en la cuantía µ*ΔG b) empeorará el saldo presupuestario en la cuantía ΔG(1– t*µ)

c) mejorará el saldo presupuestario en una cuantía t*µ*ΔG d) el saldo presupuestario quedará inalterado

6. En el marco del modelo sencillo de renta-gasto (modelo de 45 º) en una economía cerrada, con sector público e impuestos sobre la renta proporcionales, si aumenta el gasto público en inversión en la misma cuantía en que disminuye el gasto público en pensiones, podemos asegurar que:

a) el nivel de producción aumentará y no variará el saldo presupuestario

b) el nivel de renta y el saldo presupuestario quedarán inalterados

c) aumentará el nivel de producción y mejorará el saldo presupuestario

d) disminuirá el nivel de producción y empeorará el saldo presupuestario

7. En una economía cerrada, en el marco del modelo renta- gasto (45º), hay un cambio optimista en los hábitos de consumo y la gente decide gastar en bienes y servicios de consumo un porcentaje mayor de sus ingresos (ΔPMgC> 0).

Si, inicialmente, esa economía estaba en equilibrio, podemos asegurar que después de ese cambio

a) La renta nacional habrá aumentado, pero el multiplicador será el mismo

b) El multiplicador habrá aumentado, pero la renta nacional será la misma

c) Han aumentado el multiplicador y la renta nacional d) El consumo aumentará, pero la renta nacional será la misma

8. Considere una economía cerrada, con sector público e impuestos proporcionales sobre la renta, en el marco del modelo renta-gasto (45º). Si el gobierno decide conceder un nuevo subsidio por desempleo por un total de 100 millones de u.m. y lo financia con una cuota fija de 100 millones de u.m. que se aplica al Impuesto sobre la Renta., podemos asegurar que:

a) La renta nacional va a aumentar en 100 u.m. pero el saldo presupuestario queda igual

b) No variarán ni la renta nacional ni el déficit público c) La renta nacional disminuirá en 100 u.m y el saldo presupuestario queda igual

d) Ninguna de las anteriores

9. Una economía que presenta un déficit externo por cuenta corriente

a) También tendrá un déficit del sector público b) También tendrá déficit en la balanza de capitales c) Tendrá un gasto de consumo superior al ahorro interno d) Ninguna de las anteriores

10. El concepte keynesià d'eficiència marginal del capital:

a) Es la taxa interna de rendiment que té actualment l'estock de capital instal.lat.

b) Es una magnitud objectiva, calculable a partir de dades empíriques internes i/o externes a les empreses.

c) Es una magnitud subjectiva, ja que depèn de les expectatives d'evolució futura de la demanda, del tipus d'interès, del preu dels béns d'inversió i dels factors de risc i d'incertesa.

d) Són vàlides a) i c).

11. El Producte Nacional Brut a preus corrents de la República de Can Pistraus val 1000 u.m. (unitats monetàries) a l'any 1, 1210 a l'any 2 i 1331 a l'any 3. Si l'índex del deflactor del PNB per als mateixos anys és 100, 110, 121, podem assegurar que:

a) El PNB real de l'any 2 és el 21 % més gran que l'any 1 b) El PNB nominal de l'any 2 és un 10% major que l'any 1 c) El creixement del PNB real a l'any 3 és el 20 %

d) El creixement del PNB real a l'any 3 és nul.

12. Si el govern redueix les retencions a compte de l'IRPF dels assalariats en 1000 u.m., però no canvia l'escala de gravamens ni els tipus impositius, i no hi ha il.lusió monetària, en termes de Comptabilitat Nacional:

a) Augmentará la Renda Disponible de les famílies en 1000 u.m.

b) La RD de les famílies no variará c) El PNB augmentarà

d) El PNB disminuirà

13. Una economia oberta, amb sector públic, presenta superàvit per compte corrent. En conseqüència:

a) La inversió interna és igual a l'estalvi intern b) El sector públic té saldo pressupostari positiu c) La demanda interna és menor que la producció d) La demanda interna és igual a la producció

14. En una economia tancada, sense sector públic, en el marc d'un model de renda-despesa (45º), trobem que la inversió planejada és més gran que l'estalvi planejat. Com a resultat d'aquest desequilibri:

a) La producció augmentará fins a arribar al nivell d'equilibri b) L'estalvi planejat no variarà

c) La inversió planejada disminuirà fins a arribar al nivell d'equilibri

d) El consum disminuirà fins a arribar al nivell d'equilibri 15. Consideri una economia tancada, amb sector públic i impostos proporcionals sobre la renda, en el marc del model renda-despesa, que està en equilibri. Si el govern decideix augmentar els impostos autònems (T₀) en 100 u.m. i no canvia cap altre paràmetre, en el nou equilibri

a) La recaptació impositiva no variarà

b) La recaptació impositiva augmentarà menys de 100 u.m.

c) La recaptació impositiva augmentarà 100 u.m.

d) la recaptació impositiva augmentarà més de 100 u.m.

16. Consideri una economia oberta, amb sector públic i amb impostos proporcionals sobre la renda, en el marc del model renda-despesa. Partint d'una situació d'equilibri pressupostari el govern decideix augmentar simultàniament les pensions i la recaptació total de l'impost sobre la renda en 100 u.m.

Podem assegurar que:

a) El consum de les famílies augmentarà b) La inversió augmentarà

c) La renda d'equilibri serà la mateixa

d) El Saldo Pressupostari del sector públic millorarà menys de 100 u.m.

EXTENSIONS DEL MODEL RENDA-DESPESA 17. Una economia tancada i sense sector públic, té una distribució funcional de la renda al 50% entre salaris i beneficis. Si la propensió mitjana i marginal al consum dels

assalariats és cW= 0,9 i la dels capitalistes és cK =0,5 tindrem que el multiplicador val:

a) 3,333 b) 2,333 c) 10,667 d) 4,667

18. En una economia tancada i sense sector públic la propensió mitjana i marginal al consum dels assalariats és c_W= 0,9 i la dels capitalistes és c_K =0,5. Si la participació dels assalariats a la renda nacional (ω) disminueix, podem assegurar que:

a) El multiplicador augmentarà b) La producció d'equilibri disminuirà c) L'estalvi de l'economia disminuirà d) Totes les anteriors són certes

19. Si la taxa natural de creixement (g_n) d'una economia tancada, sense sector públic, és del 3%, la relació K/Y val 3, i l'economia està en equilibri de plena ocupació, la taxa d'estalvi de l'economia és:

a) 0,1 b) 0,9 c) 0,25

d) cap de les anteriors

20. En una economia tancada, sense sector públic, només estalvien els capitalistes. Si la propensió mitjana i marginal d'estalvi dels capitalistes és s_K = 0,4 , la taxa natural de creixement és g_n = 5%; la relació K/Y = 3 i la taxa d'estalvi total és s=0,15, Quina és la participació dels salaris a la renda nacional, ω, en equilibri de llarg termini?

a) 0,15 b) 0,30 c) 0,375 d) 0,625

MODEL NEOCLÀSSIC

21. Consideri una economia tancada, sense sector públic, que es comporta segons les hipòtesis del model neoclàssic.

Si el Banc Central augmenta la quantitat de diner de l'economia, alsehores:

a) Augmentarà el nivell de preus

b) Augmentarà el nivell de salaris nominals c) L'ocupació i la producció romandran constants d) Totes les respostes anteriors són certes

22. Consideri una economia que té tots els mercats perfectament competitius, que té una oferta agregada de treball creixent amb el salari real, que usa una tècnica productiva amb rendiments decreixents del capital i la mà d'obra i que presenta una demanda de diner que només depèn del nivell de producció i dels preus. Si hi ha un canvi en la tècnica que fa augmentar la productivitat del treball, podem assegurar que:

a) Disminuirà el salari real b) Augmentarà l'ocupació c) Augmentaran els preus

d) Cap de les anteriors respostes és certa

23. En una economia neoclàssica, hi ha un canvi en les preferències dels consumidors que els fa estalviar més, per qualsevol nivell de renda i de tipus d'interès. Aleshores podem assegurar que:

a) La producció i l'ocupació augmentaran b) El tipus d'interès disminuirà

c) La producció disminuirà

d) La demanda de treball augmentarà

24. En una economia que es comporta segons el model neoclàssic hi ha un augment en la velocitat-renda del diner degut a l'ús de les noves tecnologies en els pagaments.

Aleshores, si M no varia, podem assegurar que:

a) Augmentarà el nivell de producció de l'economia b) Augmentarà el salari real de l'economia

c) El salari nominal de l'economia augmentarà d) El nivell de preus de l'economia disminuirà

25. En la mateixa economia de la pregunta anterior, la introducció de les noves tecnologies fa més atractiu el treball i la gent augmenta la seva disposició a treballar per a tots els nivells del salari real. Però, malauradament, no hi ha cap variació en la productivitat degut a l'efecte Wintel o efecte Guillem Portes (que consisteix en anar treient noves versions més complexes dels programes a fi que l'augment de potència dels ordinadors no es tradueixi en més rapidesa de treball i s'hagin de seguir comprant ordinadors més ràpids) En aquest cas, podem assegurar que:

a) El salari real no canviarà

b) La producció i ocupació de l'economia augmentaran c) El nivell de preus de l'economia augmentarà d) El salari nominal de l'economia augmentarà SISTEMA MONETARI-FINANCER

26. Si el Banc Central realitza una operació de mercat obert per la qual compra 100 u.m. de bons públics als Bancs Comercials, es pot afirmar que

a) La circulació monetària de l'economia ha disminuït 100 u.m.

b) La Base Monetària ha augmentat 100 u.m.

c) El dèficit públic ha disminuït 100 u.m.

d) La quantitat de diner de l'economia ha augmentat 100 u.m.

27.Tenim les següents dades d'una economia: Dipòsits als Bancs Comercials = 1000 u.m.; Base Monetària = 200 u.m.;

Reserves Bancàries = 100 u.m.; Crèdits dels Bancs Comercials = 900 u.m.; Reserves Exteriors del Banc Central

= 150 u.m. La quantitat de diner de l'economia serà:

a) 1200 b) 1350 c) 1100 d) 1900

28. Si l'Oferta Monetària (M^s) depèn positivament del tipus d'interès (M^s = M^s₀ + θ i, θ > 0), i la Demanda de Diner en depèn negativament (d M^d / d i < 0), podem afirmar que, en comparació al cas que la M^s és independent del tipus d'interès:

a) Quan el Banc Central vengui bons en operacions de mercat obert, el tipus d'interès pujarà molt més que amb M^s independent de i.

b) Quan el Banc Central compri divises als turistes el tipus d'interès baixarà menys que amb M^s independent de i c) Quan el Banc Central doni crèdit als Bancs Comercials el tipus d'interès serà el mateix que amb M^s independent de i d) Totes les respostes anteriors són certes

29. La demanda de diner per raons de transacció (M^d_T) a) Segons els clàssics, només depèn del tipus d'interès.

b) Segons els clàssics i Keynes, és proporcional al nivell d'ingressos

c) Només depèn del nivell d'ingressos

d) És més gran quan més elevat és el tipus d'interès

30. Tenemos los siguientes datos monetarios de una economía:

coeficiente efectivo / depósitos: 0,05 coeficiente de reservas / depósitos: 0,05 Base Monetaria: 100 u.m.

Si el banco central compra bonos en el mercado abierto por una cantidad de 5 u.m., los bancos comerciales podrán mantener unos depósitos por valor de:

a) 1050 b) 1000 c) 1100 d) 1102,5

31. Si las autoridades monetarias desean mantener estable la cantidad de dinero y el sector público acude al banco central para financiar su déficit, ¿qué alternativa puede elegir el banco central?

a) comprar bonos en el mercado abierto b) disminuir el coeficiente de reservas legales c) vender bonos en el mercado abierto

d) conceder más préstamos a la banca comercial

32. Conocemos los siguientes datos monetarios de una economía:

coeficiente de efectivo/depósitos = 6 %, coefiente de reservas totales = 4 %

Reservas totales de la banca comercial = 100 u.m.

Si el banco central compra bonos por valor de 10 u.m., podemos afirmar que:

a) La base monetaria será de 260 u.m.

b) La cantidad de dinero de la economía (M1) será de 2500 u.m.

c) Las reservas totales de los bancos serán de 110 u.m.

d) El efectivo en manos del público será de 160 u.m.

33. Debido a un saldo presupuestario positivo, el gobierno amortiza 1 billón de u.m. de deuda pública en manos del Banco Central ¿qué política puede aplicar el Banco Central para mantener constante la cantidad de dinero?

a) Aumentar los coeficientes de reservas legales, para reducir las reservas en 1 billón de u.m

b) Conceder préstamos a corto plazo a la Banca Comercial por 1 billón de u.m.

c) Vender 1 billón de u.m. de su cartera de deuda pública

d) Vender reservas de divisas por valor de 1 billón de u.m.

34. Si el Banc Central ven bons en el mercat d'actius financers,

a) El tipus d'interès baixarà

b) Les reserves dels bancs tendiran a augmentar c) L'efectiu en mans del públic augmentarà d) La base monetària disminuirà

35. Si l'efectiu en mans del públic és 80 u.m., el coeficient de reserves totals de la banca comercial és 0,02 i els dipòsits a la banca comercial són 1000 u.m., podem assegurar que:

a) La Base Monetària val 1080 u.m.

b) El multiplicador monetari val 10,8

c) La quantitat de diner de l'economia és de 1280 u.m.

d) Les respostes a) i b) són certes

PROBLEMES

1- En un model de Renda-Despesa, sense sector públic i sense comerç exterior, suposem que la funció de consum és la següent: C = 100 + 0,8 Y_d. Si la inversió està fixada en I = 50,

a) Quin és el nivell de renda d'equilibri?

b) Quin és el nivell d'estalvi d'equilibri?

c) Si, inicialment, la producció tingués un nivell de 800, quin seria el nivell d'acumulació involuntària d'estocks?

d) Si la inversió augmenta fins a 100, ¿quin és el nou nivell de producció d'equilibri?

e) ¿Quin valor té el multiplicador µ?

f) Representar gràficament (a) i (d).

2- Si el comportament del consum varia respecte al primer cas, de forma que tenim C = 100 + 0,9 Y_d, tot i mantenint el nivell d'inversió en 50,

a) Quin nivell de renda es pot esperar, més gran o més petit?

Calcular el nou valor de Y.

b) Si la inversió augmenta fins a 100 unitats, ¿quin és el nou nivell de producció?

c) Perquè el mateix increment de I té un efecte diferent que en el problema anterior?

d) Comparar gràficament la situació (b) d'aquest exercici amb la (d) del problema anterior.

3- Demostrar que la condició d'equilibri macroeconòmic Y = DA, equival a la condició I = S.

4- Calcular la funció d'estalvi de l'exercici 1 i trobar el nivell de producció d'equilibri aplicant la condició I = S.

5- En aquest exercici s'ha de tractar d'explicar l'anomenada paradoxa de l'austeritat. A tal fi, suposem que I = I0 i que C = C0 + c Y.

a) Quina és la funció d'estalvi?

b) Suposem que tothom decideix estalviar més a tots els nivells de renda. Com ens queda la funció d'estalvi?

(dibuixeu en un gràfic la situació vella i nova).

c) Quin efecte té l'increment de l'estalvi sobre el nivell de producció d'equilibri? Expliqui la paradoxa.

6- Suposem ara que la funció de consum evoluciona amb retard respecte de la renda d'acord amb la següent equació:

C_t = 100 + 0,8 Y_t-1. Si I = 10, a) ¿Quina és la producció d'equilibri?

b) Si la inversió augmenta fins a 150, ¿quin és el nou nivell de renda d'equilibri?

c) Descriure gràficament el procés d'ajust de (a) a (b) d) Quants períodes es tardarà en arribar a l'equilibri? Quin percentatge d'ajust tindrem després de quatre períodes?

e) Construir la taula dels valors que agafen la producció, la inversió planejada, l'estalvi i inversió realitzada, i el moviment de les existències a mesura que passa el temps.

7- Quin problema presentarà una economia on la funció de consum te un valor de la propensió marginal al consum superior a la unitat? (Com a exemple, calculi la renda d'equilibri pel cas que C = –50 + 1,2 Y, amb una inversió al nivell de 30 unitats. Suposi després un increment del consum autònem de 10 unitats i expliqui perquè el nou nivell de renda d'equilibri ha d'ésser inferior. Finalment discuteixi l'estabilitat d'aquestes posicions d'equilibri).

8- Suposem ara que la inversió és una funció que no es fixa exògenament, sinó que depèn del nivell de vendes. Com que la xifra de vendes de tota l'economia coincideix amb la despesa, la funció d'inversió agregada es pot escriure de la següent forma: I = f(Y). Si utilitzem una forma lineal ens quedarà que I = I0 + ay Y, on ay = PMgI.

a) Quins valors prendrien el multiplicador i la producció d'equilibri?

b) Quina seria la condició d'estabilitat del model? Fer una representació gràfica.

9- Suposem una economia, amb la mateixa funció de consum i d'inversió que al problema 1, on hi ha sector públic. Si sabem que T = 40 + 0,25 Y, G = 175, TR = 75, calcular:

a) Quin és el nivell de producció d'equilibri?

b) Trobeu el valor del Saldo Pressupostari.

c) Si equilibrem el SP variant el nivell de despeses, quina partida pressupostària modificaries per tal que el nivell de renda i d'activitat econòmica fos el més gran possible? Quant hauria de variar aquesta partida?

d) Si en la situació d'equilibri inicial el govern decideix equilibrar el SP, però amb un nivell de renda 300 unitats més gran, ¿en quines quantitats ha de modificar G i T₀?

e) Sense necessitat de calcular-ho, què passarà amb la renda d'equilibri i el SP si t agafa un valor de 0,3 en qualsevol de les situacions anteriors?

10- Si l'economia del problema anterior estableix relacions econòmiques amb l'exterior, de forma que:

X = 150 i M = 20 + 0,15 Y es demana:

a) Calcular els nous valors de la producció d'equilibri i del multiplicador.

b) Calcular el Saldo per Compte Corrent.

c) Calcular el Saldo Pressupostari.

d) Si el govern decideix reequilibrar el sector exterior,

¿quines partides del sector públic modificaria i amb quina

quantia per tal que el nivell d'activitat fos el més gran possible?

e) Com queda el Saldo Presupostari després d'equilibrar el sector exterior? Quins problemes pot presentar la política fiscal envers la política de balança de pagaments?

f) Representi el SP i el SCC en funció de Y en la situació e.

g) Quant han de valer G, T₀ per SCC = SP = 0?

11- Les següents relacions agregades ens recullen el comportament d'una economia:

L^s = 100 + 5 (w/p) y = 100 N – 0,05 N² M^s = 10000; M^d = 2 p y

a) Calculi el salari real d'equilibri, el nivell d'ocupació d'equilibri, el nivell de producció d'equilibri, el nivell de preus i el salari nominal.

b) Si hi ha un augment de la quantitat de diner en circulació de 5000 u.m., Com varien totes les magnituds anteriors?

c) Com variaran les magnituds anteriors si hi ha un canvi en les tècniques de producció que ara passen a ser:

y = 150 N – 0,1N²

12- En una economia amb tots els mercats perfectament competitius hi ha 1000 empreses que tenen la següent tècnica de producció (suposem que totes elles produeixen la mateixa mercaderia):

q = 10 N – 0,05 N²

a) Quina és la demanda de mà d'obra de cada empresa?

b) Quina és la demanda agregada de mà d'obra?

c) Si l'oferta de mà d'obra en termes agregats es comporta segons la funció L^s = 10000 + 5000 (w/p), Quin és el salari real d'equilibri de l'economia?

d) Quin és el nivell de producció d'equilibri d'aquesta economia?

e) Si la quantitat de diner de l'economia és 500000 i la demanda agregada de diner és M^d = 2 p y, Quin és el nivell de preus d'equilibri? Quant val el salari nominal d'equilibri?

f) Com variaran totes les magnituds econòmiques si hi ha una disminució de la quantitat de diner de 100000 u.m.?

QÜESTIONS DE REPÀS

1. Quin és el mecanisme d'ajust del model neoclàssic?

2. L'aportació de Keynes es dóna en diversos camps: a) la teoria de la demanda efectiva; b) el paper de les expectatives; c) la lentitud del mecanisme de preus per ajustar alguns mercats; d) la importància del diner.

Expliqueu breument en què consisteixen aquestes aportacions.

3. Perquè és estable l'equilibri keynesià malgrat la presència de recursos no utilitzats i atur?

4. Perquè C/Y > dC/dY en la funció keynesiana de consum?

5. Hom suposa que la inversió augmenta quan el tipus d'interès és baix. Però això no ha passat en moltes situacions històriques. ¿com és possible que malgrat haver-hi uns baixos tipus d'interès es mantingui un baix nivell d'inversió?

6. Discuteixi la següent proposició: un increment del tipus impositiu de l'impost sobre la renda sempre disminueix el dèficit públic.

7. Demostri que un augment de l'activitat del sector públic finançat amb més impostos té un efecte expansiu sobre el conjunt de l'economia.

8. Discuteixi la següent proposició: un increment de la imposició directa incrementa l'estabilitat de l'economia.

9. Expliqui perquè es diu que "les obres públiques s'autofinancien".

10. Expliqui perquè un increment de la despesa autònoma porta, en el model Renda-Despesa, a un empitjorament del Saldo per Compte Corrent (SCC) encara que es realitzi íntegrament en béns interns.

11. Quan en el model de Renda-Despesa hi incorporem un segon país, ¿podem seguir considerant les exportacions com una funció exògena? Quins efectes d'interdependència s'introdueixen? (Suggerència: modeli dues economies Renda-Despesa A i B, sense sector públic, on les exportacions de A són importacions de B i les importacions de A són exportacions de B)

12. Argumenti perquè un augment de la renda real d'Alemània pot ésser beneficiosa per a Espanya.

13. La condició de demanda efectiva exigeix que tota la producció sigui absorbida per la demanda. Quines conseqüències té aquesta condició sobre l'evolució a llarg termini d'una economia? (Condició de Harrod-Domar). Què passarà si la taxa d'estalvi és més gran que la relació capital- producte multiplicada per la taxa natural de creixement?

[s > v (n + α)]

14. Quins efectes tenen els canvis en la distribució personal de la renda (rics i pobres) sobre el nivell d'ocupació de l'economia? Analitzi-ho en el marc del model renda despesa.

15. Normalment s'admet que la demanda de diner depèn negativament del tipus d'interès. Quines raons explicarien aquest comportament ?

COMENTAR LES PROPOSICIONS:

1. El model keynesià d'equilibri és un model de llarg termini.

2. En el model keynesià, el volum d'estalvi es decideix pels consumidors maximitzadors dels rendiments financers i determina el volum d'inversió

3. La proposició central per a explicar el multiplicador keynesià de l'ingrés és que 0 < dC/dY < 1.

4. La condició d'equilibri I = S fa referència a la inversió i l'estalvi realitzats.

5. En el model keynesià senzill, la condició Y = DA equival a la condició I_planejada = I_realitzada.

6. El tipus d'interès condiciona totalment les nostres decisions de consum, tal com es desprèn de l'anàlisi microeconòmica del comportament del consumidor.

7. No hi ha fonamentació microeconòmica de la funció agregada de consum.

8. La funció keynesiana de consum és una mala aproximació de la realment existent.

9. No n'hi ha prou de saber quant gasten els consumidors sinó que per a fer política econòmica cal saber en què ho gasten.

10. La publicitat i els costums establerts en el nostre entorn social expliquen, en bona part, el comportament de la despesa de consum.

RESPOSTES

Q ÜESTIONS TIPUS T EST :

M^ODEL R^ENDA-D^ESPESA

1. A 2. B 3. C 4. D 5. B 6. C 7. C 8. B 9. D 10. C 11. D 12. B 13. C 14. A 15. B 16. C

Aclaració Pregunta Test N.3:

La condició ∆ T = ∆ G implica que:

∆ T0 + t ∆Y = ∆ G

∆ T0 + t (µ ∆G – c µ ∆T0 ) = ∆ G reordenant l'expressió tenim:

∆ T0 (1 – t c µ) = ∆ G (1– t µ) [1]

!

"T₀=1# tµ 1# tcµ"G

Atès que es tracta d'una economia oberta amb una propensió marginal a importar, 1 > m >0, tindrem que el multiplicador és:

µ = 1 / (1 – c + c t + m)

Substituïnt el valor de µ dins l'expressió [1] ens quedarà el següent:

[2]

!

"T0=

1# c + ct + m

1# c + ct + m# t 1# c + ct + m 1# c + ct + m

1# c + ct + m# ct 1# c + ct + m

"G =1# c + ct + m # t 1# c + m "G L'augment de la producció serà:

∆ Y = µ ∆G – c µ ∆T0

substituïnt ∆T0 pel seu valor segons l'expressió [2], i el multiplicador pel seu valor dóna:

!

"Y = "G

1# c + ct + m# c

1# c + ct + m$1# c + ct + m # t 1# c + m "G Es treu el factor comú i el mínim comú denominador i resulta:

!

"Y = 1# c + m 1# c + ct + m

( )(1# c + m)^#

c 1# c + ct + m( )# ct 1# c + ct + m

( )(1# c + m)

$

% &

' ( ) "G Reordenant l'expressió queda:

!

"Y =

(

)

( )

( ) (

)

$

% & '

( ) "G Expressió que es pot simplificar i dóna el següent:

!

"Y = 1# c 1# c + m ( )^"G

És a dir, quan tenim un sector exterior amb importacions que depenen del nivell de renda, el multiplicador del pressupost equilibrat ja no és 1, sinó que és menor que 1. Això és degut al fet que una part de l'expansió induïda per l'augment de la despesa es filtra cap a l'exterior.

!

"Y

"G" T = "G 1> m> 0

= 1# c 1# c + m< 1

EXTENSIONS DEL MODEL RENDA-DESPESA

17. A 18. B 19. D 20. D E^L M^ODEL N^EOCLÀSSIC

21. D 22. B 23. B 24. C 25. B

S^ISTEMA M^ONETARI-F^INANCER

26. B 27. C 28. B 29. B 30. A 31. C 32. A 33. B 34. D 35. B

P ROBLEMES :

1. a) Y = (1/(1–0,8))*(100+50) = 750; b) S = 50;

c) Si Y = 800, el consum és 740, la Inversió planejada 50 i la Inversió realitzada és 60 (IR = Y – C = SR). Això implica que hi ha una acumulació involuntària d'estocs de 10.

d) Si I = 100, ∆Y = (1/(1–0,8))*(100+100) = 1000 e) µ=(1/(1–0,8))=5

2. a) S'ha d'esperar un nivell de renda més gran, atès que la propensió al consum és més gran i, per tant, el multiplicador serà més gran. El nou valor serà:

Y = (1/(1-0,9))*(100+50) = 1500

b) Si I = 100, el nivell de producció d'equilibri serà 2000.

c) Perquè el multiplicador és més gran d)

3. Atès que no hi ha impostos, ni transferències, Yd = Y Y = DA = C + I = C0 + c Y + I

⇒ Y = (1/(1-c))(C0+I)

S = Y – C = Y – C0 – c Y = –C0 + (1–c) Y = –C0 + s Y S = I

–C0 + s Y = I

⇒ Y = (1/s) (C0 + I) = (1/(1-c)) (C0 + I) 4. S = Yd – C = Y – C = Y – 100 – 0,8 Y

S = –100 + 0,2 Y S = I

–100 + 0,2 Y = 50 ⇒ Y=(1/0,2)*150 = 750 5. a) S⁰ = S0 + s Yd = –C0 + (1–c)Yd

b) S¹= ∆S0 –C0 + (1–c)Yd C, I,

DA

Y 750 1000 150

200

Y

1000 2000

C, I, DA

200

S, I I

Y S⁰ S¹

-C0

-C0+∆S0

c) En equilibri, I = S

I = –C0 + (1–c) Y + ∆S0

Y = (1 /(1-c)) (I + C0 – ∆S0) < Y0

∆Y = –∆S0/(1–c)

6. a) En equilibri, Yt = Yt-1 = Y. Anàlogament, Ct=Ct-1=C.

Per tant, el nivell de renda d'equilibri serà:

Y = C+I = 100 + 0,8 Y + 10 Y = 110 / (1–0,8) = 550 b) Si I = 150, aleshores:

Y = 250 / (1–0,8) = 1250 c)

d) Es tardarà infinits periodes en arribar a l'equilibri. Després de 4 periodes la situació serà que s'ha realitzat un 59,04% de l'ajust (veure taula)

t I C Y Sr Sp % ajust

0 10 540 550 10 10 ---

1 150 540 690 150 10 20%

2 150 652 802 150 38 36%

3 150 741,6 891,6 150 60,4 48,8%

4 150 813,28 963,28 150 78,32 59,04%

5 150 870,624 1020,624 150 92,656 67,232%

El càlcul del S realitzat és: Sr= Yt – Ct El càlcul del S planejat és: Sp = –C0 + (1–c)Yt-1

El percentatge d'ajust s'ha calculat com:

100*(Yt –Y0)/ (Y*–Y0) = 100*(Yt–550)/(1250–50) =

= 100*(Yt / 700)– 100

7. Y = C + I = –50 + 1,2 Y + 30 = –20 + 1,2 Y Y = (1/–0,2)(–20) = 100

Si ∆ C = 10, tindrem que

Y = (1/–0,2)(–20 + ∆C) = (1/–0,2)(–10) = 50

Aquest resultat ens diu que si augmenta la demanda, la producció d'equilibri és més petita. Però el comportament de les empreses no és aquest, sinó el contrari. Si augmenta la demanda augmentarà la producció i, per tant, seguiran augmentant la demanda induïda i la producció indefinidament, ja que la producció en lloc de disminuir i acostar-se a l'equilibri, està augmentant i, per tant, s'està allunyant de l'equilibri. El problema és que aquest equilibri és inestable, degut al fet que el multiplicador prèn valor negatiu. El valor negatiu és degut a que la propensió a la despesa és més gran que 1. En altres paraules, la condició d'estabilitat del model renda-despesa és que el multiplicador tingui un valor positiu.

8. a) Y = C + I = C0 + c Y + I0 + ay I

Y =

!

1 1" c " ay

(C₀+ I₀)

!

µ = 1

1" c " ay

> 1 1" c b) La condició d'estabilitat és:

1 ≥ c + ay ≥ 0

9. a) Y=(1/(1–0,8+0,8*0,25))*(100+175+50+0,8*75–08*40) =

= 882,5

b) SP = T–G–TR = 40+0,25*882,5–175–75 = 10,625

c) Si hi ha superàvit, la forma de reduir-lo que tindrà més impacte sobre el nivell de producció i ocupació és augmentant la despesa pública en béns i serveis (G). Per equilibrar el SP cal que aquest variï en –10,625. La variació és:

∆SP = –10,625 = ∆T – ∆G = t∆Y – ∆G = tµ∆G – ∆G = = (tµ__) ∆G

∆G = ∆SP / (tµ____= –10,625/(0,25*2,5 – 1) = 28,33333 L'impacte expansiu d'aquesta despesa extra serà:

∆Y = µ∆G = 2,5*28,333333 = 70,833333

d) En primer lloc, la condició d'equilibri pressupostari amb un nivell de renda 300 unitats més gran implica que:

SP = 0 ⇔ T – G + TR – ∆G + ∆T0 = 0

40 + 0,25 (882,5 + 300) – 175 – 75 – ∆G + ∆T0 = 0 85, 625 – ∆G + ∆T0 = 0

85, 625 + ∆T0 = ∆G Per un altre costat sabem que:

∆Y = 300 = µ∆G – c µ ∆T0

= µ(85, 625 + ∆T0) – cµ∆T0 =

= (1–c) µ∆T0 + µ *85,625 = 300 En conseqüència,

∆T0 = (300 – 85,625/0,4)* (0,4/(1–0,8)) = 171,875

∆G = 171,875 + 85,625 = 257,5

10.

a) Y = 878,181818

b) SCC = X–M = 150 – 20 – 0,15*878,1818 = –1,727272 c) SP = T–G–TR = 40+0.25*878,1818–175–75 = 9,545454 d) El reequilibri del sector exterior mitjançant el canvi dels paràmetres fiscals mantenint la màxima producció es pot fer amb qualsevol instrument (T, G) atès que el nivell de producció per SCC = 0 és el mateix en qualsevol cas.

e) Per reequilibrar el sector exterior, atès que X és fix, cal disminuir M, que depèn del nivell de renda. La disminució de renda necessari per a eliminar el superàvit del sector exterior és:

∆ Y = ∆M / m = –1,72727272 / 0,15 = –11,51515151

DA

Y = DA

250

110

550 1250 Y

C,I, DA Y = DA

I0

C0

Y C

C + I0

C + I0 + ayY

La disminució de la despesa pública necessària per a assolir aquest increment de renda serà:

∆ Y = µ ∆G ⇔ ∆ G = ∆Y / µ = –11,515151 / (1/0,55) =

∆ G = –6,333333

En conseqüència, la variació del saldo pressupostari serà positiva, ja que disminueix la despesa i només es compensa parcialment mitjançant l'impost sobre la renda:

∆ SP = t∆Y – ∆G = 0,25*(–11,5151) – (–6,3333) = 3,45454 Per tant, el Saldo Pressupostari Final serà:

SP Final = SP Inicial + ∆SP = 9,545454 + 3,454545 = 13 f)

g) Per tal que el sector públic i el sector exterior estiguin simultàniament equilibrats, caldrà modificar T0 i G.

Per la condició SCC = 0, sabem que la producció d'equilibri ha de ser:

SCC = 0 ⇔ X = M0 + m Y ⇔ Y = (X – M0) /m Y = (150 – 20) /0,15 = 866,667

Al mateix temps, sabem que la renda d'equilibri s'obté de:

Y = µ A = (1/0,55) (340 – 0,8T0 + G) = 866,667 aïllant G d'aquesta expressió queda:

G = 0,55* 866, 6667 – 340 + 0,8 T0 = (1) G = 136,66667 +0,8 T0

La condició d'equilibri pressupostari s'expressa:

SP = T0 + tY – G – TR =

(2) SP = T0 + 0,25*866,667 – G – 75 = 0 Substituïnt G en l'expressió (2) dóna:

T0 + 0,25*866,667 – 136,667 – 0,8 T0 – 75 = 0 De on es troba que

0,2 T0 + 5 = 0, és a dir, T0 = – 25 i substituïnt a (1) trobem G:

G = 136,666667 + 0,8*(–25) = 116,666667

11. La demanda de treball ve donada per la igualtat entre salari real i productivitat marginal del treball:

Y'N = ∂ Y/∂ N = 100 – 0,1 N = (w/p)

⇔ N = 1000 – 10(w/p) a) Salari Real d'equilibri:

N = L^s

1000–10(w/p) = 100 + 5 (w/p) (w/p) = 60

Ocupació d'equilibri:

N = L^s = 100 + 5*60 = 400 Producció:

Y = 100 N – 0,05 N² = 100*400–0,05*400² = 32000 Nivell de preus:

M = 10000 = 2 p Y = 2*p*32000 ⇔ p = 0,15625 Salari Nominal:

w = (w/p)*p = 60*0,15625 = 9,375

b) Si ∆M = 5000, M augmenta un 50%, per tant, els preus i els salaris nominals augmentaran en la mateixa proporció, però el salari real, la producció i l'ocupació no variaran. Els nous preus i salaris seran:

p = 0,234375, w=14,0625

c) Si hi ha un canvi en les tècniques productives, variarà la demanda de mà d'obra i, per tant, s'alteraran totes les magnituds de l'equilibri:

Y'N = ∂ Y/∂ N = 150 – 0,2 N = (w/p)

⇔ N = 750 – 5(w/p) Salari Real i Ocupació

N = L^s

750–5(w/p) = 100 + 5 (w/p) (w/p) = 65, N = 425 Producció:

Y = 150 N – 0,1 N² = 150*425–0,1*450² = 45687,5 Preus:

M = 10000 = 2 p Y = 2*p*45687,5 ⇔ p = 0,109439 Salari Nominal:

w = (w/p)*p = 65*0,109439 = 7,11354

12. a) Demanda de treball de cada empresa individual:

Y'N, i = 10 – 0,1 N = (w/p) Ni = 100 – 10 (w/p) b) Demanda agregada de treball:

N = 1000* Ni = 100000 – 10000(w/p) c) Salari Real d'equilibri i Ocupació

N = L^s

100000 – 10000(w/p) = 10000 + 5000 (w/p) w/p = 6

N = 40000

Ni = 40000/1000 = 40 d) La producció serà:

Y = 1000*Yi = 1000*(10 Ni – 0,05 Ni2)= 320000 e) Nivell de preus:

M = 500000 = 2 p Y = 2*p*320000 p = 0,78125

w = (w/p)*p = 6*0,78125 = 4,6875

f) Si M disminueix en 100000, és a dir, disminueix en un 20%, els preus i salaris nominals disminuiran en la mateixa proporció, però el salari real, l'ocupació i la producció no variaran. Per tant, p = 0.625, w = 3.75.

0

SCC, SP X – M0

T0 – G – TR

SP

SCC SP '

Y

∆ G T0 – G – TR – ∆ G

Y*0

Y*1