La reflexió final valora fins a quin punt l'art contemporani contribueix a mitigar les conseqüències de les emergències climàtiques. Aquest treball estableix connexions entre el tema actual de l'emergència climàtica i l'art com a camp de la cultura que millor pot influir en les persones donada la seva doble vessant de sensible i intel·lectual. El corpus d'artefactes artístics a analitzar en el context de l'emergència climàtica a Catalunya consta de deu obres o instal·lacions diferents.
Que es poguessin visitar a qualsevol centre de Catalunya, sigui d'on vingués l'artista.
Marc teòric. Vies de pensament com a sortida a la situació d’emergència climàtica climàtica
La humanitat ocupa, doncs, el centre d'un sistema de coses que graviten al seu voltant, essent el melic de l'univers, mestres i posseïdors de la natura. I precisament, insisteix Serres, aquesta prescripció universal ha d'anar necessàriament de la mà de la prescripció de l'amor a la terra. És en la maqueta de l'art on hi ha àrees de resistència a aquest suavització de la subjectivitat capitalista.
Així, partint de les idees de simbiosi, intentem construir un món de justícia polièdrica.
Els llenguatges artístics com a generadors de noves narratives sobre l’emergència climàtica l’emergència climàtica
L'art de terra conduirà a l'art ambiental en el marc del qual es desenvolupen una sèrie d'accions en la línia de rehabilitació ecològica, dins de les quals podem destacar la intervenció d'Alan Sonfist en què la flora autòctona de l'illa de Manhattan sobre un petit tros d'un Nova York carrer. L'ecofeminisme, que va sorgir simultàniament a l'ecologisme, va sorgir com un moviment contra l'explotació de les dones per part del patriarcat i les dones artistes veuen un paral·lelisme amb l'explotació de la Terra. Altres artistes utilitzen el seu protagonisme en el món de l'art per advertir sobre els efectes del canvi climàtic global.
La preocupació per l'ús de materials en l'àmbit de l'art i el seu impacte en el medi ambient és un aspecte que els artistes han anat agafant cada cop més al llarg dels anys. Mitjançant la incorporació d'animals no humans, aquesta línia de treball ens recorda la de l'artista catalana Paula Bruna, que veurem a l'apartat 6. El nord-americà Mark Dion argumenta que el concepte de natura no és exclusiu del "camp científic" i s'hi aborda des de la visió que prové de la tradició de la Il·lustració occidental.
Així, utilitzant fonts com ara disseccions, composicions taxonòmices, diorames, sales de meravelles, història natural i teoria evolutiva, Dion qüestiona el lloc de l'home a la natura. L'alemany Hermann Josef Hack lluita sota el lema Només l'art aturarà el canvi climàtic contra el canvi climàtic mitjançant l'activisme i la participació pública. Viladomiu, doncs, identifica dues postures artístiques diferents respecte a les preocupacions pel canvi climàtic: una més romàntica, que a través d'estratègies basades en la tradició cultural, pretén reflectir el lloc de l'home en la natura i la dicotomia natura-cultura, i l'altra, en el tipus d'artistes. esmentat per Reiss, que operen des de l'activisme i la participació pública.
Aquesta sèrie d'exemples mostra com els llenguatges artístics contemporanis i les interseccions entre disciplines amplien la visió més enllà del nivell científic per entendre els efectes de l'actual crisi climàtica. Garcia Sevilla reflecteix la insignificança de l'home davant la natura, reduït a un codi numèric esborrat en pocs segons i reduït al no-res per quelcom tan elemental com el poder de l'ona.
Anàlisi dels artefactes artístics seleccionats
La pràctica de Bruna consisteix en la recerca creativa i la posada en valor d'aspectes de la vida multiespècies que normalment no són visibles per als humans, però que, tanmateix, existeixen. La instal·lació de Bayona per al festival Art&Gavarres d'enguany Volia parlar de vida i volia parlar de la mort es troba al cementiri de Juià, obra de l'arquitecte Rafael Masó de l'any 1917. La intenció de l'artista en aquesta obra és parlar de la mort i el destí. i alhora fer-nos conscients de la nostra relació amb el paisatge i la natura alhora que es genera un nou paisatge, en forma de poema, que convida al pensament i a la reflexió.
Amb aquest poema pictòric, Bayona encarna el precepte que ha d'anar de la mà del precepte universal de l'amor al proïsme, és a dir, l'amor a la terra. L'exposició Digesting the world on és, comissariada per Alba Colomo, va ser la guanyadora de l'edició 2020 de la convocatòria de suport a la creació de Comisart, de la Fundació ”la Caixa”. L'artista multidisciplinari Jaime Serra (1964), expert en la realització d'infografia, va dissenyar la instal·lació El moviment pels drets de la natura (Figura 21) per a l'exposició Ciència de la fricció, en la qual mostra el progrés legal i les mesures administratives que s'han anat assumint. tot el planeta pres a favor de les espècies no humanes.
A El Moviment pels Drets de la Natura veiem com a poc a poc aquesta idea s'ha anat configurant i com s'ha reconegut la subjectivitat jurídica de les formes de vida no humanes, descentralitzant l'ascendència de l'home a la terra. A partir de la Constitució de l'Equador de 2008, el primer text legal que inclou la perspectiva biocèntrica, les iniciatives legals en aquesta direcció han agafat força. 6https://www.cccb.org/ca/multimedia/videos/el-moviment-a-favor-dels-drets-de-la-naturalesa-2021-jaime-serra/237752.
Els artistes participants han explorat la seva geografia local per oferir la seva visió de com sentir i aprendre de la natura. L'artista Júlia Zapata (1995) presenta en 18 illes de l'Eixample una crítica a la hipocresia de les institucions en relació a la gestió de la contaminació i la vincula a l'especulació immobiliària. La instal·lació es troba en una sala rectangular (Imatge 28) de la Sala d'Art Jove, separada de la resta d'obres.
Pretén representar l'inconscient col·lectiu (el "qui" que orquestra l'espai) a partir de la imaginació i la revisió de l'individualisme, habilitant així un espai on poder compartir accions quotidianes amb altres espècies, com el menjar.
Conclusions
Veiem, doncs, la varietat de tècniques i col·laboracions interdisciplinàries pròpies de l'art contemporani, que va abandonar el suport pictòric, que va reunir el moviment virtuós de l'artista i que va eliminar la noció de geni individual mitjançant la realització de projectes conjunts. Un altre grup seria Integració amb la natura, on inclouries Volia parlar de la vida i Volia parlar de la mort i Un capital. Encara que a priori es podria pensar que Perejaume o Xevi Bayona tenen una actitud nostàlgica cap a la recuperació de la natura d'acord amb l'imaginari cultural romàntic, representant la natura no com una cosa externa sinó com un lloc on estem inserits (ja sigui quan ens acostem a la mort, que enterrem cada cop més a fons) o un lloc que ens necessita i ens necessita (la població de la part superior de l'arbre), ens fan pensar que estan més a prop de les idees de Michel Serres, segons les quals l'home ha d'estar en harmonia amb la natura. i no com els paràsits.
Ambdues obres són reivindicatives encara que les estratègies i les motivacions que hi ha darrere són diferents, encara que sempre amb l'objectiu de posar en relleu el tema de la cura del planeta. Molinos afirma la tradició agrícola, que hem vinculat a les idees de Latour, l'apoderament d'espècies autòctones i sistemes de reg sostenibles per a la cura del planeta i la mitigació del canvi climàtic, mentre que Zapata afirma la necessitat d'acabar amb la hipocresia. de les institucions ja que s'enfronten amb valentia al problema de la contaminació del planeta. Aleshores, quan ens preguntem si aquestes obres conviden a crear alarma sobre l'emergència climàtica, la nostra resposta és que majoritàriament sí: són obres que se centren en conscienciar-nos de la necessitat de conviure amb altres espècies i, per tant, destaquen la necessitat de superar l'antropocentrisme.
Pel que fa a la pregunta Aconseguiu superar l'obstacle de comunicació i comprensió del fenomen de l'emergència climàtica. Considerant, com hem vist a l'apartat 2, que és fonamental generar històries en contra de la lògica actual que promou l'individualisme, el consumisme i la superioritat de l'espècie humana sobre allò que anomenem naturalesa, cal desmuntar la narrativa dominant sobre l'excepcionalitat humana. i tecnooptimisme, i proposa noves històries des d'un punt de vista completament diferent. Per tant, la nostra resposta a la pregunta plantejada a l'inici del treball: L'art pot influir en la mitigació dels efectes de la crisi climàtica.
Sens dubte, caldria poder saber fins a quin punt les obres han creat amor i percepcions i han atret els espectadors més enllà de les obres mateixes. Caldria poder recollir resultats empírics d'un nombre important d'espectadors sobre com han canviat les seves opinions sobre la crisi climàtica després de viure i reflexionar sobre les obres visitades.
Bibliografia, Webgrafia, Llistat d’imatges
Protocol de Kyoto de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, 10 de desembre de 1997. Resolució TES de 6 de maig per la qual s'estableixen els criteris ambientals per a l'atorgament del Premi de Garantia de Qualitat Ambiental a equipaments escènics i musicals, centres i espais d'arts visuals i centres culturals. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 7787, 31 de maig de 2019-els-criteris-ambientals-per-atorgar-la-distinció-de-garantia-de-qualitat-ambiental-a-l-equip-escènic-i-musical-a- el-departament-d'arts-visuals-centres-i-espai-i-a-centres-culturals-territori-i-sostenibilitat>.
Resolució del TES de 3 de març, per la qual es defineixen els criteris ambientals per a l'atorgament de la Distinció de Qualitat Ambiental dels objectes culturals: biblioteques, museus i col·leccions. Font: Holt/Smithson Foundation i Dia Art Foundation / Autor: Artists Rights Society, Nova York Autor: desconegut.
