1. Presentació del Departament.
El Departament de Grec està format per una única professora: Amparo Liñana Gabaldón. Imparteix les assignatures de Grec I i Grec II en Batxillerat i l’ optativa de Cultura Clàssica en Tercer d’ ESO.
Hi ha un grup de cadascuna de les assignatures, però en Tercer d’ ESO els alumnes pertanyen als diferents grups de Tercer.
2. Objectius.
2.1. Cultura Clàssica .
Localitzar en el temps i en l’espai els processos i esdeveniments històrics més rellevants de les cultures grega i llatina.
Reconèixer i identificar aspectes diversos de la cultura grecollatina pel que fa a la llengua, la literatura,la filosofia, la ciència i la tècnica, l’urbanisme, l’arquitectura i les arts plàstiques, valorant-los en la seva unitat i diversitat.
Valorar la mitologia clàssica, especialment la grega, com a font d’inspiració artística al llarg de la història.
Identificar altres formes de religiositat, sobretot de l’època romana, establint paral·lelismes amb religions de l’actualitat.
Valorar la consciència de pertinença a un entorn social i cultural, identificant elements de pervivència de la cultura clàssica en la pròpia, tot respectant la diversitat d’identitats culturals.
Localitzar elements rellevants del patrimoni arqueològic d’època clàssica, tot analitzant-ne els trets definidors i valorant-los com a herència cultural dels grups humans i manifestació de la seva riquesa i diversitat.
2.2. GREC I.
Conèixer i utilitzar els aspectes fonètics, morfològics, sintàctics i lèxics bàsics de la llengua grega, iniciant-se en la interpretació i traducció de textos.
Reflexionar sobre els elements fonamentals que constitueixen les llengües i les seues influències mútues en l’espai i en el temps, familiaritzant-se amb elements de la llengua grega que ajuden a la comprensió de les modernes, entre elles, de la(s) seua(s) pròpia(s).
Interpretar textos literaris, històrics, filosòfics, traduïts i originals, comprenent la seua estructura i el pensament i ideologia en ells reflectides amb una actitud crítica davant el món grec i el món en que viuen.
Buscar i indagar en documents i fonts de informació variades, obtenint d’ells dades rellevants per al coneixement de la llengua, història i cultura estudiades.
Apreciar els valors principals i més característics (humanístics, ètic-professionals, estètics, religiosos) establerts per la societat grega, en la que van tenir amplia vigència, identificant en ella las fonts d’on procedeixen formes de pensar del món actual.
Desenvolupar el sentiment de pertinència a la unitat política, social i cultural que és Europa, en la base de la qual està el món grec amb actituds de tolerància i respecte vers els seus distints pobles i els d’altres zones del món relacionades amb el grec antic.
Assolir un ampli coneixement de la composició i derivació de paraules de las llengües modernes, especialment de las dos llengües oficials de la Comunitat Valenciana.
2.3. GREC II.
Conèixer i utilitzar els aspectes fonètics, morfològics, sintàctics i lèxics bàsics de la llengua grega, iniciant-se en la interpretació i traducció de textos.
Reflexionar sobre els elements fonamentals que constitueixen les llengües i les seues influències mútues en l’espai i en el temps, familiaritzant-se amb elements de la llengua grega que ajuden a la comprensió de les modernes, entre elles, de la(s) seua(s) pròpia(s). Interpretar textos literaris, històrics, filosòfics, traduïts i originals, comprenent la seua estructura i el pensament i ideologia en ells reflectides amb una actitud crítica davant el món grec i el món en que viuen.
Buscar i indagar en documents i fonts de informació variades, obtenint d’ells dades rellevants per al coneixement de la llengua, història i cultura estudiades.
Apreciar els valors principals i més característics (humanístics, ètic-professionals, estètics, religiosos) establerts per la societat grega, en la que van tenir amplia vigència, identificant en ella las fonts d’on procedeixen formes de pensar del món actual.
Desenvolupar el sentiment de pertinència a la unitat política, social i cultural que és Europa, en la base de la qual està el món grec amb actituds de tolerància i respecte vers els seus distints pobles i els d’altres zones del món relacionades amb el grec antic.
Assolir un ampli coneixement de la composició i derivació de paraules de las llengües modernes, especialment de las dos llengües oficials de la Comunitat Valenciana.
3. Continguts.
3.1. Cultura Clàssica
Localització en el temps i en l’espai de Grècia i Roma antigues, analitzant alguns elements rellevants de l’organització social, política i econòmica per mitjà de diverses fonts històriques.
Identificació dels elements de canvi i continuïtat entre ambdues civilitzacions.
Identificació de les primeres formes de pensament racional sorgides en la Grècia antiga. Valoració de la importància de les primeres aportacions científiques dels grecs i la seva continuïtat i desenvolupament en el món científic i tècnic d’època romana.
Caracterització de l’origen mític del món segons els grecs i els romans. Identificació de les divinitats gregues i romanes, així com dels principals relats mítics. Identificació d’altres formes de religiositat popular, especialment al món romà, establint paral·lelismes amb el present.
Reconeixement dels principis de l’urbanisme grec i, sobretot, romà i valoració de la importància del món urbà en la civilització clàssica, tot localitzant les ciutats principals, els edificis urbans representatius i algunes de les grans obres públiques, per observació directa o indirecta.
Identificació dels elements que configuren l’art clàssic i dels canvis i continuïtats entre Grècia i Roma, localitzant, analitzant i valorant els elements patrimonials d’època clàssica a la Comunitat Valenciana.
Anàlisi d’aspectes de la vida quotidiana (lleure, costums, relacions familiars i socials) entre els grecs i els romans,.
Reconeixement de la pertinença a una cultura, configurada amb diversos elements culturals, valorant críticament la incidència de les aportacions de la cultura clàssica. Identificació de les relacions d’intercanvi cultural entre grecs i romans i altres cultures coetànies.
SOLUCIONARI AVALUACIONS PROGRAMACIONS
Reconeixement d’elements de la mitologia clàssica en manifestacions artístiques i culturals del món actual (arts plàstiques, arts escèniques, música, dansa, cinema).
Caracterització dels valors, disposicions i costums fruit de l’herència clàssica en diversos camps (educació, pensament, dret, política).
Localització en el temps i en l’espai de les llengües grega i llatina. Identificació de les seves arrels comunes i de les relacions amb altres famílies lingüístiques.
Identificació dels trets bàsics dels alfabets grec i llatí i comparació amb alfabets d’altres llengües.
Reconeixement de la diversitat lingüística de les llengües romàniques, valorant el seu origen comú.
Identificació de llatinismes en la llengua pròpia, així com d’elements del vocabulari culte i terminologia cientificotècnica.
Caracterització dels principals gèneres literaris d’època clàssica i identificació de la pervivència posterior d’aquests gèneres literaris per mitjà de fonts i suports diversos.
3.3. GREC I.
3.3.1. La llengua grega.
Orígens de la llengua grega. Les llengües indoeuropees. De l’indoeuropeu al grec antic. El grec modern.
El alfabet grec. Evolució i pervivència de l’alfabet grec. Signes diacrítics: ortografia y puntuació.
Característiques fonamentals de la llengua grega. El grec com a llengua flexiva. Categories gramaticals.
Concepte i valors dels casos, el gènere i el nombre.
Morfosintaxis nominal: El substantiu. Tipus de substantiu. Flexió dels substantius. L’ adjectiu: classes d’adjectiu. Graus de l’adjectiu. Preposicions i adverbis
Morfosintaxis pronominal. Característiques generals. Pronoms personals i possessius. Pronoms demostratius. Pronoms relatius. Pronoms indefinits i interrogatius.
Conceptes i valors de las formes verbals: temes i aspecte. Veus. Modes, temps. Morfosintaxis verbal: introducció a la formació de les categories verbals. Conjugació temàtica. Les formes no personals del verb.
L’estructura de l’oració. Ordre de les paraules en la frase, concordança. Els elements de connexió.
Oracions simples i compostes. L’oració simple: classes. Oració composta. Introducció a la parataxis i la hipotaxis: quadre general de l’oració composta.
3.3.2. La interpretació de textos.
La reflexió lingüística o l’estudi del lèxic no tenen cap utilitat si no van acompanyades de la seua concreció en un text i de les seues relacions amb el context. Per això, el nucli de
continguts. La llengua grega s’entén com instrument d’aquest nucli i, realment, ambdós podran formar un solo nucli de dos parts. Gracies a la interpretació de textos, siguen literaris, històrics, filosòfics o científics, s’aconsegueix la adquisició de coneixements, destreses i habilitats.
Es deu d’introduir, dins del possible, textos originals des del principi, amb un contingut variat i atractiu, encara que el professor faja de facilitar la traducció d’alguna forma. La selecció de textos deu tenir en conte índex de freqüència, reiteració de estructures gramaticals en els textos seleccionats i una ampliació progressiva dels elements morfosintàctics.
Els continguts d’aquest nucli són:
Lectura de obres fragments traduïts a les llengües de la Comunitat Valenciana. El text grec. Estratègies de traducció i interpretació.
Estudi sintàctic. Anàlisi morfosintàctica de textos breus i de mínima dificultat. Estudi sintàctic comparatiu entre el text original i la seua traducció.
Traducció i interpretació de textos breus de dificultat mínima d’autors grecs, fonamentalment prosa àtica dels segles V i IV a. C.
Comentari sobre el contingut històric, social i cultural de los textos interpretats.
3.3.3. El lèxic grec i la seua evolució.
L’aprenentatge del lèxic deu basar-se en la freqüència de la seua aparició en els textos, i en el repàs reiterat d’aquestos, mitjançant la comparació dels termes grecs amb els d’altres llengües que l’alumne conega.
Los continguts d’aquest nucli són:
Aprenentatge del vocabulari grec. Tècniques d’aprenentatge de vocabulari grec. Aprenentatge del vocabulari més freqüent en textos dels segles V i IV a. C. La formació de paraules en grec. Derivació i composició.
Etimologies gregues en les llengües de la Comunitat Valenciana. Estudi d’arrels gregues en las llengües europees.
3.3.4. Grècia i el seu legat.
Els grecs condicionaren les nostres formes de pensar i els nostres costums, així com abans condicionaren les dels romans i la dels pobles que els van succeir. Moltes vegades les successives generacions han volgut trobar les seues senyes de identitat buscant en els seus orígens grecs: ara estem vivint un d’eixos moments amb el renaixement de les referències gregues en la cultura de tots els pobles d’Europa, per a trobar en elles la identificació de
“europeus”. Per això, és important beure en les fonts d’on procedeix nostra forma de penar en tants aspectes, mitjançant documents epigràfics i arqueològics, obres lideraries, bibliografia seleccionada i medis audiovisuals.
El coneixement de la cultura grega no pot limitar-se a les referències culturals dels textos seleccionats. El professor deu complementar-ho amb exposicions temàtiques, lectura de textos en traduccions fidedignes, treballs dels alumnes orientats bibliogràficament, utilització de medis audiovisuals.
Els continguts d’aquest nucli són:
Introducció al món grec. El seu àmbit geogràfic.
Aspectes més significatius de la història de Grècia. La vida en la polis. Política, societat i economia. Religió i mitologia.
Introducció a les diverses manifestacions culturals en Grècia. Projecció en el món actual. Visió estètica: aproximació a l’arquitectura, pintura i ceràmica. La literatura: introducció a los diferents gèneres literaris (èpica, lírica, teatre, historiografia, filosofia, oratòria i novel·la) La ciència.
3.4. GREC II.
3.4.1. La llengua grega.
Fonètica i fonologia: allargament, assimilació dissimilació metàtesis i altres fenòmens fonètics d’ús freqüent.
Morfosintaxis nominal: revisió de la flexió nominal. Tipus de substantius de les tres declinacions. Declinació contracta. Formes menys usuals i/o irregulars d’ús freqüent.
L’adjectiu: revisió de la flexió. Numerals. Formació d’adverbis a partir d’adjectius. Estudi de comparatius i superlatius irregulars d’ús freqüent.
Morfosintaxis pronominal: revisió de la flexió. Els pronoms relatius. Pronoms reflexius i recíprocs.
Concepte i valors de les formes verbals: revisió de la flexió verbal. Les formes contractes. Las formes atemàtiques.
Oracions simples i compostes: la parataxis asindètica i sindètica. La hipotaxis: proposicions completives, proposicions circumstancials, proposicions relatives.
3.4.2. La interpretació de textos.
Lectura comprensiva d’obres o fragments traduïdes a les llengües de la Comunitat Valenciana.
Estudi sintàctic: anàlisis morfosintàctica de textos d’autors grecs. Estudi sintàctic comparatiu entre el text original i la seua traducció.
Traducció i interpretació de textos breus d’autors grecs, com a preparació per a l’estudi de “Contra Eratòstenes” i “en defensa de l’invàlid” de Lisias, textos seleccionats pels coordinadors per a les PAU.
Comentari sobre el contingut històric, social i cultural dels textos interpretats.
Característiques morfosintàctiques de textos de diferents gèneres literaris en prosa i en verso. Nocions de mètrica.
3.4.3. El lèxic grec i la seua evolució.
La formació de paraules en grec. Derivació i composició.
Etimologies gregues en les llengües de la Comunitat Valenciana. Cultismes. Vocabulari específic d’origen grec en la terminologia científica. Estudi d’arrels gregues en les llengües europees.
3.4.4. Grècia i el seu legat.
Programació determinada pels coordinadors de les PAU. A) HISTÒRIA
1) Institucions de la democràcia atenesa (Assemblea, Consell, arconts, pritans, sistema judicial).
2) Les Guerres Mèdiques i La Lliga de Delos 3) Espais i monuments de l’ Atenes clàssica. 4) La Guerra del Peoloponés.
B) SOCIETAT
5) Grups social: lliures, metecs, estrangers, esclaus i bàrbars. 6) Situació de la dona.
C) ASPECTES DE LA RELIGIÓ ATENESA.
7) Deus i festivitats ateneses: Les Panatenees i les Gran Dionísies. 8) Misteris i Oracles: Eleusis i Delfos.
D) EL MON INTEL·LECTUAL. 9) La historiografia.
10) L’oratòria. 11) El Drama.
4. Metodología didàctica.
Partint de la base de que concebim la educació com un procés de construcció conjunta entre professor alumnes i de que pretenem aconseguir un aprenentatge significatiu, concebut no com una experiència individual, sinó interactiva, nostra metodologia es basarà en els següents punts:
A) Partir de los coneixements previs de l’alumne, per a, recolzant-nos en els seus conceptes, interpretacions i, tanmateix, errors, possibilitar que puga avançar en l’establiment de relacions necessàries amb els nous conceptes.
B) Aconseguir que l’alumne es senta motivat, la qual cosa depèn, entre altres factors, de que: a) atribuisca sentit a l’activitat proposta,
b) existisca una distància adient entre el que sap i el que es proposa com nou. Es evident que quan la distància és excessiva l’alumne no té possibilitats d’ atribuir significats al que ha d’aprendre.
C) Plantejar mitjançant activitats una forma de pensament actiu. Això suposa que les activitats deuen estar concebudes de forma oberta i flexible i basar-se fonamentalment en el plantejament d’un conflicte i seua resolució, per a la qual cosa emprarem la formulació de preguntes, la consulta de fonts contradictòries, l’examen de possibles solucions, hipòtesis explicatives, tècniques per a resoldre problemes o comprovar hipòtesis, revisió i contrastació de conclusions, etc.
D) Una memorització comprensiva, entesa com un medi i no con un fi en sí mateixa.
E) Utilitzar estratègies interactives i comunicatives en el aula, que, com és sabut, afavoreixen l’aprenentatge, permetent contrastar els esquemes conceptuals amb els demés.
4.1 Cultura Clàssica.
4.1.1 Foment de la lectura
La lectura, és sens dubte, un cavall de batalla important entre totes les tasques escolars. Que els alumnes llegeixin bé, que tinguin una bona comprensió lectora, una bona dicció, un bon ritme i una bona entonació, convertirà la lectura en un instrument essencial d’aprenentatge, de comprensió de la realitat i d’integració cultural i social. Llegir, com a habilitat curricular, no pot ser competència exclusiva de l’àrea de Llengua.
4.1.2 Ús sistemàtic de les noves tecnologies de la informació i la comunicació
En l’apartat de les activitats proposem TIC amb un contingut estretament relacionat amb el contingut general de la unitat. Es tracta d’una proposta que preveu la tutorització del
professorat i que permet avançar sistemàticament en l’ús i el domini progressiu d’aquestes noves tecnologies.
4.1.3. Proposta didàctica per a l’educació en valors
La importància que té la transmissió i l’assimilació de valors universals en el conjunt de tasques educatives ens ha portat a donar un tractament rellevant a aquesta qüestió amb un espai propi en el nostre projecte. En el nostre projecte, volem fer notar la importància que el treball en equip té com a recurs pedagògic en el tractament de l’educació en valors.
La importància que, des del punt de vista essencialment educatiu, té el treball en equip mereix uns comentaris particulars. Treballar en equip, aprendre a fer-ho, té intrínsecament un alt contingut d’educació en valors. Treballar exitosament en equip permet fer viure tot un reguitzell de valors, i, vivint-los, contribuïm a fer-los arrelar entre l’alumnat. Pel fet de treballar en equip estem posant en joc i activant entre els nens i nenes els valors següents:
L’esperit de col·laboració. Moltes iniciatives són més fàcils i més gratificants de dur a terme si es resolen en equip. Altres actuacions requereixen, per força, la cooperació de diverses persones.
La voluntat de participació. La pràctica constant en feines de col·laboració i el resultat gratificant que se’n deriva ha de promoure la voluntat de participació de nens i nenes. La implicació social. Les qüestions que necessiten de la intervenció de moltes mans ens fan veure que sovint cal implicar-se personalment en un entorn social o grupal per aconseguir solucions o millores, o per assolir un objectiu. Hi ha molts aspectes de la realitat o de la vida que són cosa de tots.
Les actituds solidàries. Els problemes que pugui tenir qualsevol membre de l’equip en la seva tasca són els problemes de tot l’equip. Tots tenim habilitats i «inhabilitats». Allà on no arriba un, hi pot arribar l’altre, i viceversa. La solidaritat, l’ajut compartit, respon, en el fons, a una idea de relació més justa i més humana.
L’afany de cooperació en contraposició a la competitivitat individualista. Treballant en cooperació sorgeix i es consolida el gust de treballar-hi. El treball en equip és un antídot de les actituds individualistes i poc o gens solidàries.
L’aprenentatge col·lectiu autònom i, en definitiva, l’aprendre a aprendre. Els aprenentatges significatius no es transfereixen, sinó que es construeixen. La col·laboració en una tasca de grup és un bon mitjà per afavorir la construcció personal d’aprenentatges. Cada membre del grup pot actuar, sense saber-ho, com a estímul edificant de la construcció.
L’esperit democràtic. Treballar en grup vol dir dialogar, organitzar-se, repartir-se tasques o funcions, prendre decisions consensuadament… En definitiva, el treball en grup conté l’essència de l’organització democràtica.
La transversalitat de l’educació en valors. Treballant en equip de forma continuada fem, per tant, que tots aquests valors que acabem de relacionar siguin presents de manera permanent en la dinàmica ordinària de l’aula.
El treball en equip, la dinàmica de treball de grup, té, com acabem de mostrar, unes bondats pedagògiques implícites. Val la pena ser-ne conscients i crear periòdicament situacions de treball cooperatiu.
4.2. Grec. 4.2.1. Llengua
Dit això, l’elecció d’un material de treball es converteix en transcendental, ja que ha de ser el vehicle que possibilite la posada en pràctica dels conceptes anteriorment exposats. El material empleat es basa fonamentalment en els següents principis:
Es tracta d’un mètode actiu, pensat per al treball dels alumnes en el aula sota la direcció del professor.
Està basat en la freqüència d’aparició dels distints fenòmens. De manera que els continguts estan organitzats a partir del més freqüent per anar empilant-se després en espiral amb elements cada volta menys usuals.
Es basa no en l’explicació pel professor i posterior memorització i aplicació, sinó en la deducció per comparació, referència a coneixements previs, pressió contextual, etc. Assimilació, aplicació en altres circumstàncies i, per últim, memorització.
En conseqüència, açò es manifesta en els aspectes que detallem a continuació:
Donat que el mètode està concebut com actiu, convé que la part fonamental dels temes es desenvolupe en classe.
No es apropiat anticipar cap noció de morfologia o de sintaxis que l’alumne puga deduir del text, així com no procedeix donar el significat d’aquells termes que, per comparació amb altres llengües o per pressió del context, puga intuir el propi alumne
.
Les característiques de la flexió nominal i verbal s’aprendran en el mateix ordre en que, progressiva i gradualment, vagen apareguent en els textos. No se exigirà la memorització del paradigma complet fins que hagen aparegut en els textos totes les formes d’aquell.
4.2.2. Civilització
Encara que l’ideal seria que l’alumne puguera deduir els continguts de cultura grega també a partir dels textos, considerem que l’estudi de la civilització grega deu fer-se de forma sistemàtica, ja que és la única forma de que l’alumne puga adquirir una visió general del significat de la civilització grega i la seua importància i influència en el desenvolupament del pensament i la cultura occidental.
Proposem, amés de les explicacions teòriques del professor, un treball en equip dels alumnes, que s’articularà com segueix:
Els alumnes treballaran en equip una sèrie de temes sobre la història de Grècia y els fenòmens culturals més importants de cada època. El treball partint dels coneixements previs de l’alumne, es basarà en la investigació, contrastació de distintes fonts bibliogràfiques, realització d’esquemes, comentari de textos, utilització de distints materials (diapositives, atlas històric, diccionari mitològic, mapes murals, vídeos...) per a terminar amb l’exposició a la resta dels alumnes de les conclusions i conceptes adquirits.
Lectura en comú d’una o vàries obres clàssiques. Emprant les mateixes tècniques de treball que en l’apartat anterior.
5. Avaluació.
5.1. Criteris.
Els criteris exposats en aquesta memòria són els proposats por aquest Seminari, però seran modificats, en cas necessari, per a adaptar-se als criteris que establisca en cada moment la Comissió de Coordinació Pedagògica.
5.1.1. Cultura Clàssica.
Localitzar en el temps les etapes bàsiques de les cultures grega i romana i els seus fets més rellevants.
Reconèixer els elements de canvi i continuïtat entre ambdues cultures, així com valorar la seva relació amb altres cultures coetànies.
Identificar les formes bàsiques de l’organització social i política de Grècia i Roma, reconeixent els elements de pervivència en les institucions polítiques i socials del món actual.
Localitzar l’espai geogràfic de les civilitzacions grega i romana, així com elements rellevants del patrimoni cultural i artístic de l’època clàssica a Espanya valorant la necessitat de la seva preservació.
Valorar la mitologia clàssica com a font d’inspiració al llarg de la història, identificant la seva herència en algunes manifestacions artístiques i culturals del món actual.
Identificar aspectes significatius de l’aportació de la cultura clàssica a la civilització occidental en els camps del pensament, la ciència i la tècnica.
La qualificació es farà de la manera següent:
Proves objectives. Les parts de que constarà el control seran conegudes per l’alumne amb la suficient antelació. En tots los casos, al menys el cinquanta per cent dels exercicis plantejats en cada prova, seguirà el model dels exercicis realitzats en classe.
Cada avaluació es realitzarà un mínim d’un control escrit. La nota d’aquesta prova o proves escrites no superarà el 33 % de la nota d’avaluació.
Les activitats realitzades en classe constitueixen un 33 %de la nota d’avaluació. La actitud, un 33 %.
5.1.2. GREC I
Al igual que la resta de les llengües, l’estudi del grec és global i, per tant, la seua avaluació és continua i acumulativa. La qualificació es farà de la manera següent:
Proves objectives. Les parts de que constarà el control seran conegudes per l’alumne amb la suficient antelació, incloent sempre exercicis de traducció, de morfologia i/o sintaxis i de etimologia. En tots los casos, al menys el cinquanta per cent dels exercicis plantejats en cada prova, seguirà el model dels exercicis realitzats en classe.
Cada avaluació es realitzarà un mínim d’un control escrit. La nota d’aquesta prova o proves escrites no superarà el cinquanta per cent de la nota global, corresponent un percentatge menor Al primer o primers controls realitzats, en el cas de que hi haguera més d’un per avaluació.
Les activitats realitzades en classe constitueixen un quaranta per cent de la nota d’avaluació. La actitud, un deu per cent.
No hi haurà recuperació d’avaluacions pendents, doncs l’avaluació és global i continua. 5.1.3. GREC II
L’avaluació és global i continua. La qualificació es farà de la manera següent: Textos que periòdicament treballarà en casa l’alumne.
Treball realitzat en classe diàriament (llengua o civilització)
Exercici de traducció d’un text amb algunes preguntes de morfologia, sintaxis, fonètica o civilització.
Cadascun dels tres tipus d’activitats que realitza l’alumne representa la tercera part de la qualificació global.
5.2..PROCEDIMENTS. 5.2.1. Cultura Clàssica.
Lectura i comentari d’obres lideraries clàssiques traduïdes i adaptades. Elaboració de mapes temàtics.
Confecció de mapes geogràfics
Confecció de monografies sobre un mite, un edifici, una obra de teatre, etc.
Realització de petites investigacions sobre distints temes clàssics i la seua relació amb els elements culturals del present.
5.2.2. GREC I
Agrupació de lexemes, prefixos i sufixos d’origen grec presents en el lèxic científic, tècnic o vulgar.
Elaboració d’arbres etimològics de diverses famílies de paraules. Traducció i comentari de textos literaris clàssics.
Lectura, interpretació i comentari d’obres lideraries clàssiques traduïdes. Confecció de mapes sobre Grècia (geogràfics, històrics, temàtics...)
Confecció de monografies sobre un mite, un edifici, una obra de teatre, etc.
Realització de petites investigacions sobre distints temes clàssics i la seua relació amb els elements culturals del present.
5.2.3. Grec II
Traducció i comentari de textos literaris clàssics.
Lectura, interpretació i comentari d’obres lideraries clàssiques traduïdes. Confecció de monografies sobre un mite, un edifici, una obra de teatre, etc.
Realització de petites investigacions sobre distints temes clàssics i la seua relació amb els elements culturals del present
5.3. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ. 5.3.1. Cultura Clàssica.
Observació sistemàtica del procés d’aprenentatge de l’alumne. Anàlisi de les produccions dels alumnes.
Monografies. Resums.
Treballs d’aplicació i síntesis. Quadern de classe.
Exposicions orals.
Intercanvis orals amb els alumnes: Diàleg.
Posada en comú. Probes específiques. Objectives.
Exposició d’un tema. Resolució d’exercicis.
5.3.2. GREC I
Observació sistemàtica del procés d’aprenentatge de l’alumne. Anàlisi de les produccions dels alumnes.
Monografies. Resumens.
Treballs d’aplicació síntesis. Exposicions orals.
Intercanvis orals amb els alumnes. Diàleg.
Posada en comú. Proves específiques. Objectives.
Exposició d’un tema. Resolució d’exercicis.
5.3.3. GREC II
Observació sistemàtica del procés d’aprenentatge de l’alumne. Anàlisi de les produccions dels alumnes.
Monografies. Resumens.
Treballs d’aplicació síntesis. Exposicions orals.
Intercanvis orals amb els alumnes. Diàleg.
Posada en comú. Proves específiques. Objectives.
Exposició d’un tema. Resolució d’exercicis.
6. Criteris de recuperació d’assignatures pendents.
Encara que no n’hi ha alumnes en aquesta situació. Els objectius que es pretenen aconseguir són els següents:
Que l’alumne siga capaç de reconèixer els elements fonamentals de la llengua grega: flexió nominal, pronominal i verbal més usada.
Que l’alumne identifique les funcions sintàctiques principals. Que domine un vocabulari bàsic i les normes de transcripció.
Que siga capaç de traduir textos breus o frases de dificultat mínima en què apareguen les estructures morfosintàctiques i el vocabulari abans citats.
Que reconega els elements més significatius de la cultura grega. Els criteris de qualificació són:
Proves objectives. Es realitzaran dos al llarg del curs. Les parts que constarà el control seran conegudes per l'alumne amb la suficient antelació, incloent sempre exercicis de traducció, de morfologia i/o sintaxi. La nota d'aquestes proves escrites no superarà el cinquanta per cent de la nota global, corresponent un percentatge menor al primer control realitzat.
Treballs de civilització. L'alumne entregarà com a mínim dos treballs dels assenyalats pel professor (monografies, qüestionaris, lectura d’obres clàssiques...) La nota d’aquests treballs no superarà el cinquanta per cent de la nota global.
7. Materials o recursos didàctics.
7.1. Cultura Clàssica.
Bibliografia de consulta que es considere necessària per a cada unitat. Traduccions d’obres literàries clàssiques. Adaptades.
Material audiovisual. 7.2. Grec I.
Llibre de text: Grec. Batxiller I. Ed. Òxford.
Bibliografia de consulta que es considere necessària per a cada unitat. Traduccions d’obres literàries clàssiques.
Material audiovisual. 7.3. Grec II
Llibre de text: Grec. Batxiller II. Ed. Òxford. “En defensa de l’invàlid”, Lisias.
“Contra Eratòstenes” , Lisias
Bibliografia que es considere necessària per als temes de civilització. Llibres de lectura d’autors clàssics o actuals.
Material audiovisual. Diccionari de grec.
8. Activitats complementàries i extraescolars.
Depenent de la disponibilitat d’horaris i recursos en cada moment es programaran visites a museus, ruïnes romanes, així com l’assistència a qualsevol representació teatral o cinematogràfica d’obres clàssiques que puga realitzar-se durant el curs, inclosa la celebració del Festival de Teatre Clàssic.
No obstant, estan programades les següents activitats, encara que és impossible concretar la data de realització, ja que esta depèn dels Museus o organismes responsables de les dites activitats:
- Maleta Clàssica durant el primer trimestre, en desembre.
− Visita al Museu d'Història de València durant el segon trimestre. − Recorregut mitològic per València durant el segon trimestre − Assistència a les Jornades de Teatre Clàssic a Sagunt, abril/maig - Assistència als Tallers de Cultura Clàssica a Sagunt, abril/maig
VISITA AL MUSEU D'HISTÒRIA DE VALÈNCIA
OBJECTIUS:
− Conèixer l’origen de la ciutat de València.
− Aplicar els coneixements previs sobre romanització a la València romana. − Observar l’evolució d’una ciutat en el temps.
− Afavorir la convivència entre alumnes de diferents països, cultures i religions a l'observar esta mateixa convivència en les diferents etapes de la ciutat.
− Aplicar i comparar els coneixements previs sobre vida quotidiana en l’època romana, amb les dades i restes que es troben en el Museu.
ACTIVITAT: Curricular GRUPS: 3r d'ESO
DIA I HORA: A determinar.
PROFESSORA RESPONSABLE: Amparo Liñana Gabaldón PROFESSORAT ACOMPANYANT: A determinar
ASSISTÈNCIA A LES JORNADES DE TEATRE CLÀSSIC A SAGUNT
OBJECTIUS:
− Aproximar-se al fet cultural d’una representació de teatre grec.
− Conèixer la posada en escena d’una obra grega i les circumstàncies que la rodegen.
− Aplicar els coneixements previs sobre gèneres literaris grecs a l’obra representada. − Visitar les restes romans de Sagunt: comparar les diferències entre un teatre grec i un
romà. Analitzar les parts d’una ciutat romana i comparar-les amb les d’una ciutat grega.
ACTIVITAT: Curricular
GRUPS: 3r d'ESO, 1r de Batxiller i 2n de Batxiller DIA I HORA: A determinar.
PROFESSORA RESPONSABLE: Amparo Liñana Gabaldón PROFESSORAT ACOMPANYANT: A determinar
RECORREGUT MITOLÒGIC PER VALÈNCIA
OBJECTIUS:
- Prendre consciència de la pervivència de la cultura clàssica en l’actualitat. − Conèixer els distints referents clàssics en l’art.
− Conèixer les manifestacions de dits referents en ambients quotidians: jardins, parcs, passejos, edificis…
- Aplicar els coneixements previs sobre mitologia per a identificar i comentar les imatges vistes.
ACTIVITAT: Curricular GRUPS: 3r d'ESO.
DIA I HORA: A determinar.
PROFESSORA RESPONSABLE: Amparo Liñana Gabaldón PROFESSORAT ACOMPANYANT: A determinar
ASSISTÈNCIA ALS TALLERS DE CULTURA CLÀSSICA A SAGUNT
OBJECTIUS:
- Prendre consciència de la pervivència de la cultura clàssica en l’actualitat. − Conèixer la vida quotidiana de la Antiguitat clàssica
- Aplicar els coneixements previs sobre mitologia per a identificar i comentar les imatges vistes.
- Aplicar i comparar els coneixements previs sobre vida quotidiana en l’època romana i grega , amb les dades i treballs del Taller.
ACTIVITAT: Curricular GRUPS: 3r d'ESO.
DIA I HORA: A determinar.
PROFESSORA RESPONSABLE: Amparo Liñana Gabaldón PROFESSORAT ACOMPANYANT: A determinar
9. Atenció a la diversitat.
Cal tenir en compte que actualment, a les aules hi conviuen alumnes amb necessitats educatives molt diferents. Ja sigui perquè el seu entorn sociocultural o la seva escolarització prèvia són molt heterogenis, ja sigui per les característiques individuals de cadascun d’ells, el fet és que es fa necessari que els mètodes i els continguts educatius resultin tan adaptables com sigui possible a cada alumne i alumna.
Per a la assignatura de Cultura Clàssica les adaptacions curriculars es faran segons el tipus de necessitats de cada alumne, ja que en aquesta etapa la casuística es molt ampla i la problemàtica molt diversa. A ser possible es farà amb col·laboració del Departament d’Orientació.
En Batxiller els mínims que han de complir les adaptacions curriculars en Grec I y II són:
− Que l’alumne siga capaç de reconèixer els elements fonamentals de la llengua grega: flexió nominal, pronominal i verbal més usades.
− Que l’alumne identifique les funcions sintàctiques fonamentals. − Que l’alumne conega les normes de transcripció.
− Que siga capaç de traduir textos breus o frases de dificultat mínima en què apareguen les estructures morfosintàctiques dalt citades.
