Energia a Catalunya, present i futur
CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA
Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat
Agustí Maure - Director General d’Energia i Mines 4 de febrer de 2008
Situació actual de l’energia a Catalunya
Principals reptes de futur
El sistema energètic català
El sector energètic català és molt variat, amb una gran complexitat d'instal·lacions. En termes generals, cal destacar les instal·lacions següents:
Instal·lacions de producció d’energies primàries fòssils:
• Mines de carbó (només resten mines en producció a la zona de Lleida, una vegada tancat carbons de
Pedraforca)
• Jaciments de cru a la zona marina del sud de Tarragona (jaciment Casablanca i associats)
Instal·lacions de transformació d’energia:
• Centrals de generació elèctrica (1.599 centrals en operació, 74 en règim ordinari –incloent-hi 58
hidràuliques, tres grups nuclears, dos grups de fuel-gas, una central de carbó i sis grups de cicle combinat- i 1.525 centrals en règim especial -1.054 fotovoltaiques, 291 hidràuliques i 131 de cogeneració, entre d’altres-)
• Refineries (Repsol Petróleo i ASESA –dedicada a la producció d’asfalt-)
• Plantes d’olefines (Repsol Química, Dow Chemical Ibérica i planta de deshidrogenació de propà de
Basf Sonatrach Propanchem)
• Planta de regasificació de gas natural liquat de Barcelona (ENAGAS).
Cal destacar també l’important consum de productes per a usos no energètics a les plantes d’olefines catalanes, fonamentalment naftes a les plantes d’olefines de Repsol Química i de Dow Chemical Ibérica i propà procedent d’Algèria a la planta de deshidrogenació de propà per a produir propilè de Basf Sonatrach Propanchem.
!" # $% &
Centrals elèctriques
Infraestructures de gas natural
Planta regasificadora de Barcelona
Refineries Centres d'emmagatzament i distribució de productes petroliers Centres d'emmagatzament i distribució de GLP
Dipòsits de querosè d'aviació Oleoductes
Infraestructures petrolieres
9.265,4 kTEP
Fluxos d’energia a Catalunya l’any 2006 (ktep)
L’energia a Catalunya
SALDO IMPORTACIONS EXPORTACIONS (19.642,0 kTEP) PRODUCCIÓ D'ENERGIA PRIMÀRIA (6.872,9 kTEP) CONSUM D'ENERGIA PRIMÀRIA (26.514,9 kTEP) ENERGIA DISPONIBLE PER AL CONSUM FINAL (19.282,8 kTEP) GENERACIÓ ELÈCTRICA REFINERIES I PLANTES D'OLEFINES CONSUMS PROPIS DEL SECTOR ENERGÈTIC (1.581,4 kTEP) CONSUM FINAL (15.873,6 kTEP) USOS NO ENERGÈTICS (3.409,2 kTEP) Pèrdues generació elèctrica (5.446,0 kTEP) Pèrdues transport i distribució (216,6 kTEP) INDÚSTRIA (5.101,6 kTEP) TRANSPORT (6.143,5 kTEP) DOMÈSTIC (2.145,5 kTEP) SERVEIS (1.923,9 kTEP) PRIMARI (559,1 kTEP) Saldo refineria (-12,0 kTEP) 3.819,4 kTEP 8.834,1 kTEP 8.846,0 kTEPL’energia a Catalunya
Distribució del consum d’energia primària a Catalunya i a la UE-25
Pèrdues en transformació, transport i distribució 21% Consums propis sector energètic 6% Usos no energètics 13% Domèstic 8% Terciari i Primari 9% Transport 23% Indústria 20% Pèrdues en transformació, transport i distribució 22% Consums propis sector energètic 5% Usos no energètics 6% Domèstic 17% Terciari i Primari Transport 21% Indústria 19%
Les principals diferències del consum d’energia primària català amb el de la Unió Europea són: • Pes més reduït dels sectors lligats al consum energètic dels edificis (domèstic i serveis),
degut a una climatologia més suau que la mitjana europea.
• Importància dels usos no energètics a Catalunya, degut al pes del complex petroquímic de Tarragona sobre el total català.
L’energia a Catalunya
Resum d’indicadors d’evolució
Important moderació del
creixement del consum
energètic, tant en consum d’energia primària com en energia final.
Iniciada tímidament l’any 2004, es consolida els anys 2005 i 2006, arribant a reduir-se lleugerament el consum.
Aquesta tendència s’ha
mantingut durant l’any 2007. L’increment sostingut dels preus energètics, juntament amb la millora de la eficiència energètica i una climatologia més suau, s’apunten amb les principals causes d’aquest
comportament. RenovablesElectricitat 15,0%4,2% -4,7%2,0% 1,8%4,8% 8,7%2,9%
-6,8% 8,4% -0,2% -1,9% Gas natural 4,4% 6,6% 5,4% 5,6% querosè 2,7% 3,9% 0,5% 0,6% gas-oil -4,4% -6,0% -5,2% -6,6% gasolina -9,5% -2,0% -9,9% -2,4%
gasos liquats del petroli
-1,3% 0,1% -1,1% -0,4% Prod. Petrolífers -6,5% 0,8% 34,1% -1,8% Carbó -1,2% 2,4% -0,1% 0,5%
Consum energia final
6,4% 12,0% 0,4% 6,6% resta renovables 30,7% -38,3% -6,7% -30,2% hidràulica 11,0% -3,0% -3,1% -15,6% Renovables 4,5% -9,5% 13,4% -15,2% Nuclear 4,0% 18,0% -10,5% 7,5% Gas natural -1,3% 1,0% -2,2% 0,4% Prod. Petrolífers -12,8% 1,3% 12,3% 4,2% Carbó -0,7% 2,6% -0,8% -0,4%
Consum energia primària
2005-2006 2004-2005 2005-2006 2004-2005 ESPANYA CATALUNYA
L’energia a Catalunya
Consum d’energia primària
Evolució del consum d'energia primària 1990-2006
10.000 12.000 14.000 16.000 18.000 20.000 22.000 24.000 26.000 28.000 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 kt ep
El consum d’energia primària a Catalunya ha experimentat una lleugera disminució en els dos darrers anys, reduint-se en un 0,4% l’any 2005 i en un 0,8% l’any 2006.
Aquest comportament es deu bàsicament a dos motius:
- la moderació en el consum d’energia final experimentat durant aquest període - la evolució del mix català de producció
d’energia elèctrica, sobretot pel que fa a la significativa reducció en la producció elèctrica d’origen nuclear l’any 2005 (935 ktep en termes d’energia primària) i de les centrals de cicle combinat l’any 2006 (490 ktep), no compensada amb la producció d’altres centrals elèctriques situades en territori català.
26.514,9 26.727,9 26.843,8 TOTAL 630,3 649,8 769,9 Renovables 58,4 57,0 55,3 Residus no renovables 690,0 604,7 212,8 Saldo intercanvis elèctrics 5.929,8 5.230,7 6.165,3 Nuclear 6.149,7 6.868,0 6.386,6 Gas natural 12.758,5 13.052,4 12.999,1 Petroli 298,1 265,5 254,8 Carbó 2006 2005 2004
Consum d’energia primària (ktep)
Font d’energia primària
L’energia a Catalunya
Consum d’energia primària
Consum d’energia primària any 2006: 26,5 milions tep Any 2006 Renovables 2,4% Altres 3,9% Nuclear 22,4% Gas natural 23,2% Petroli 48,1% Nota: el percentatge de petroli per a usos no energètics és del 25,5%.
Durant el període 2004-2006, les energies renovables han reduït lleugerament el seu pes en el balanç energètic català, passant de representar el 2,9% del consum d’energia primària l’any 2004 al 2,4% l’any 2006.
L’energia a Catalunya
Producció d’energies renovables
Evolució del percentatge d'energies renovables a Catalunya 1996-2006
0,0% 0,5% 1,0% 1,5% 2,0% 2,5% 3,0% 3,5% 4,0% 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 630,3 649,8 824,8 TOTAL Renovables 12,0 6,6 2,9 Solar 26,9 20,9 14,0 Eòlica 37,6 39,6 25,3 Biocarburants 92,6 103,1 93,9 Biomassa forestal i agrària 40,8 38,4 21,5 Biogas 117,6 116,4 147,7 Residus renovables (RSU) 302,9 324,7 519,4 Hidràulica 2006 2005 2003 Consum d’energia primària (ktep) Font d’energia
Important disminució en la producció d’energia elèctrica d’origen hidràulic, degut a la situació de sequera en aquest període.
La resta d’energies renovables ha experimentat en conjunt un increment del 7,4% en el període 2004-2006, degut fonamentalment a l’augment de l’aportació del biogàs i de l’energia eòlica.
5.000 7.000 9.000 11.000 13.000 15.000 17.000 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 kt ep
Evolució del consum d’energia final a Catalunya 1990-2006
El comportament del consum final d’energia en el període 2004-2006 també es caracteritza per una important moderació
del creixement experimentat en anys anteriors, assolint-se una
taxa negativa l’any 2006.
El consum d’energia final va créixer un 0,5% l’any 2005 i es va reduir en un 0,1% l’any 2006.
Cal tenir present la influència de la climatologia en el consum d’energia final, amb un any 2005 amb un hivern molt més sever que els dels anys 2004 i 2006.
L’energia a Catalunya
L’energia a Catalunya
Consum final d’energia any 2006: 15,9 milions tep Residus no renovables 0,3% Renovables 1,0% Carbó0,2% P. petrolífers 51,2% Gas natural 22,3% Electricitat 25,1% Transport 38,7% Indústria 32,1% Domèstic 13,5% Serveis 12,1% Primari 3,5% Any 2006
15.873,6 15.892,5 15.814,7 TOTAL 150,9 157,3 136,7 Renovables 3.985,1 3.907,2 3.749,3 Electricitat 45,2 44,4 43,6 Residus no renovables 3.537,0 3.544,7 3.611,9 Gas natural 8.123,0 8.214,8 8.248,5 P. petrolífers 32,4 24,2 24,6 Carbó 2006 2005 2004
Consum d’energia final (ktep) Font d’energia
L’evolució del consum de carburants per a l’automoció (gasolines i gas-oil) es redueix en un 1,0% l’any 2005 en relació al consum de l’any 2004, recuperant-se posteriorment amb un increment moderat del 1,6% l’any 2006. Les causes d’aquesta evolució es poden trobar en un important increment del preu dels carburants i posterior manteniment d’aquests preus elevats.
Es produeix un important increment en el consum de querosè d’aviació experimentats en el mateix període (5,6% l’any 2005 i 5,4% l’any 2006), fruit de l’important increment d’activitat en els aeroports catalans aquests darrers anys.
Disminució en el consum final de gas natural en aquest període (reducció del 1,9% l’any 2005 i del 0,2% l’any 2006) en relació a anys anteriors.
El consum d’electricitat per a usos finals parteix l’any 2005 de taxes d’increment elevades (+4,2%) i modera el seu creixement de forma important l’any 2006 (+2,0%).
En el període 2004-2006 la electricitat ha guanyat 1,4 punts percentuals en el seu pes sobre el consum final d’energia a Catalunya, en detriment del gas natural, que ha perdut 0,6 punts percentuals, i els productes petroliers, que han perdut gairebé un punt percentual.
L’energia a Catalunya
La producció bruta d’electricitat a Catalunya l’any 2006 ha estat de 45.014,1 GWh, un 1,1% inferior a la de l’any 2005, que fou de 45.498,1 GWh, xifres en ambdòs casos molt inferiors a les de l’any 2004 amb 48.184,3 GWh.
El motiu principal d’aquesta disminució en la producció de les centrals elèctriques catalanes ha estat la reducció l’any 2005 en un 15,2% en l’aportació del parc nuclear català, les situacions d’indisponibilitat de les centrals de cicle combinat de Tarragona i a la també important disminució de la producció hidroelèctrica deguda a la greu situació de sequera que ha patit Catalunya en aquests anys.
També important, encara que globalment poc significativa, ha estat l’increment de la producció amb carbó en el conjunt del període 2004-2006 i de les centrals tèrmiques convencionals de fuel-gas l’any 2005.
Estructura de la producció bruta d’electricitat per grans tecnologies a Catalunya l’any 2006
Hidràulica 7,8% Tèrmiques de carbó 2,5% Tèrmiques de fuel-gas i gasoil 2,3% Cicles combinats 19,5% Nuclear 52,1% Cogeneració 11,8% Incineració de residus (RSU i industrials) 0,7% Metanització de residus 0,5% Reducció de residus (purins i EDAR) 2,2% Altres renovables 0,0% Eòlica0,7%
L’energia a Catalunya
Producció d’electricitatGas natural 34,7% Carbó 2,4% RSU 0,6% Altres renovables 0,0% Eòlica 0,7% Hidràulica 7,8% Biogas 0,3% Nuclear 52,1% Altres no renovables 0,3% Productes petroliers 1,0%
La contribució del gas natural a la producció d’electricitat a Catalunya ha estat del 34,7% sobre el total, només inferior a l’aportació de l’energia nuclear (52,1%).
Les energies renovables van contribuir al 9,5% de la producció d’energia elèctrica a Catalunya de l’any 2006, en contrast amb el
12,5% de l’any 2004.
L’energia a Catalunya
Producció d’electricitat
Estructura de la producció bruta d’electricitat per tipus de fonts d’energia
emprades a les centrals elèctriques a Catalunya l’any 2006
35% 40% 45% 50% 55% 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
És també molt significatiu constatar la notable millora que s’ha experimentat en el rendiment mig del conjunt de centrals elèctriques tèrmiques convencionals (exceptuant l’energia nuclear), passant de valors mitjos al voltant del 40% a principis de la dècada dels anys 1990 a valors superiors al 50% a partir de l’any 2004, degut a la importància creixent de la generació elèctrica amb centrals de cicle combinat i de cogeneració, més eficients energèticament.
L’energia a Catalunya
Producció d’electricitat
Evolució del rendiment mig dels grups tèrmics de generació elèctrica a Catalunya
L’energia a Catalunya
Producció d’electricitat 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 8.000 9.000 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 G W h IMPORTACIÓ EXPORTACIÓEn els anys 2005 i 2006 es produeixen els saldos importadors més grans dels darrers quinze anys, trencant-se la evolució positiva d’aquest saldo, cada vegada més reduït, que s’havia donat a partir de l’any 2002, amb l’entrada en funcionament de nous grans grups generadors (centrals tèrmiques de cicle combinat).
Evolució del saldo d’intercanvis elèctrics a Catalunya en el període 1990-2006
S’observa un canvi molt positiu en la tendència de la intensitat energètica final en el període 2003-2006, amb reduccions significatives: un 2,8% l’any 2004 i un 3,7% l’any 2005 (3,8% i 2,2% respectivament amb la correcció de la influència per climatologia).
És molt rellevant aquesta reducció en la intensitat energètica final, que es pot atribuir en bona part a una contenció real en el consum d’energia.
Cal tenir present que a Catalunya no es donava una reducció de la intensitat energètica final des dels inicis dels anys 1990.
Evolució de la intensitat energètica final a Catalunya en el període 2000-2006 100 105 110 115 120 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 te p/ M d e l'a ny 2 00 0
Intensitat final Intensitat final amb correcció per climatologia
L’energia a Catalunya
-4,1% 2,3% 43.384 45.261 44.251 TOTAL GENERAL -15,4% 15,8% 7.683 9.078 7.841 Generació d’electricitat -2,6% 2,6% 3.706 3.804 3.707
Consums propis del sector energètic -1,2% -1,0% 31.994 32.378 32.702
Consum final d’energia
2005-2006 2004-2005 2006 2005 2004 Sector Taxes mitjanes de variació anual (%) Emissions de CO2 (ktones) 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 35.000 40.000 45.000 50.000 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 kt o n es C O 2
Consum final d'energia Consums propis del sector energètic Generació d'electricitat Evolució de les emissions de CO2
lligades a l’energia a Catalunya en el període 1990-2006
L’evolució recent de les emissions de
CO2 associades a l’energia a Catalunya
és molt positiva, sobretot pel que fa a les emissions degudes al consum d’energia final (consumidors dels sectors industrial, transport, domèstic, serveis i primari). Així, aquestes emissions s’han reduït globalment un 1,0% l’any 2005 i un 1,2% l’any 2006.
L’energia a Catalunya
En el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 es fa una anàlisi dels principals reptes de futur del sistema energètic català per als propers anys.
El Pla de l’Energia de Catalunya inclou una reflexió estratègica-prospectiva a un horitzó a llarg termini (any 2030), per orientar l’actuació del Govern de la Generalitat i del conjunt de la societat catalana en l’àmbit energètic, tenint en compte les previsions respecte de l’evolució tecnològica, del progressiu esgotament dels recursos energètics no renovables, del canvi climàtic, de l’evolució dels preus de l’energia a nivell internacional, etc.
Aquesta anàlisi prospectiva ha considerat el context energètic mundial i, alhora, la situació actual i les perspectives de futur de l’energia i l’orientació de les polítiques energètiques a escala estatal i europea.
Aquesta anàlisi realitzada a llarg termini preveu una situació de: Elevats preus del petroli i gran volatilitat
Necessitat de substituir el petroli per altres fonts d’energia Impactes ambientals creixents del model energètic actual.
Per tot això es conclou que no es podrà cobrir indefinidament l’increment de la demanda energètica en base al model energètic actual.
Prospectiva energètica l’any 2030
La situació actual de preus elevats del petroli, no es deu a un esgotament físic de les reserves sinó a:
Un increment important de la demanda (especialment de països com la Xina o la Índia)
La falta d’inversions, especialment
per augmentar la capacitat
d’extracció i en el refinatge
La inestabilitat política i social de bona part dels països productors.
Es preveu que abans de 25 anys començarà a baixar la producció per limitacions dels recursos.
Prospectiva energètica l’any 2030
Prospectiva energètica l’any 2030
Impactes ambientals creixents del model energètic actual
Els sistemes actuals de producció, transformació, transport i consum d’energia són responsables de bona part dels impactes ambientals que amenacen l’equilibri ecològic del planeta.
Actualment l’impacte ambiental més preocupant és la concentració creixent de gasos precursors d’efecte hivernacle (GEH) a l’atmosfera, dels quals el 70-75% de les emissions actuals provenen de l’ús a gran escala de recursos energètics d’origen fòssil.
La prospectiva energètica l’any 2030, realitzada en el marc del pla, defineix una tendència mundial creixent de les emissions de CO2, malgrat els esforços realitzats amb actuacions com el protocol de Kyoto.
Prospectiva energètica l’any 2030
Temes clau per al futur
Les tres vessants de la sostenibilitat
Prospectiva energètica l’any 2030
La capacitat d’intervenció de Catalunya des de la vessant de l’oferta dels grans vectors energètics (petroli, gas natural i carbó) es troba molt limitada, ja que es tracta d’un problema marcat per la conjuntura internacional.
En canvi, Catalunya ha d’actuar de forma pro-activa en el màxim desenvolupament possible del seu potencial d’energies renovables i des de la
vessant de la demanda, apostant per l’estalvi i l’eficiència energètica com a
eina estratègica clau de la seva política energètica.
Aquesta actuació ha de ser un esforç conjunt de tota la societat catalana, des de la seva administració, empreses, institucions i ciutadans, sense més dilació i de forma permanent.
L’estratègia catalana per a fer front a la previsible crisi futura se sumarà i
coordinarà amb totes les iniciatives d’àmbit estatal i europeu que es
desenvolupin en aquestes línia estratègica.
Gestionar la transició
temps sostenibilitat efecte de la conscienciació efecte de la tecnologia Catalunyasostenible sostenibleCatalunya
Catalunya actual Períodes de treball en R+D Períodes d’implantació de tecnologies
Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015
Estratègia 2015. Objectius i eixos d’actuació
1. Augmentar la conscienciació social i el coneixement vers la problemàtica energètica
2. Fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica
3. Desenvolupar les infrastructures energètiques necessàries 4. Impulsar les fonts energètiques renovables
5. Recolzar la R+D i la innovació tecnològica en l’àmbit energètic
Missió general de la política energètica catalana: Assegurar el subministrament energètic adequat amb qualitat, cost raonable i respecte al medi ambient
PLA DE L’ENERGIA 2006 - 2015 Estratègia d’Eficiència Energètica Pla d’Energies Renovables Pla d'Infraestructures Programa de R+D
Suposa una transició cap a un futur sistema energètic sostenible, triant els camins tecnològics que permeten arribar-hi d’una forma més directa i, alhora equilibrada.
Els elements clau de la política energètica de Catalunya a mig i llarg termini són:
Limitar de manera efectiva la demanda energètica. Les inversions tecnològiques enfocades a la reducció del consum són prioritàries per la sostenibilitat del sistema energètic. La configuració d’un model social avançat és l’element més decisiu per a la limitació de la demanda energètica. Aquest nou model social només serà possible gràcies a un canvi cultural.
L’aprofitament de totes les energies renovables locals. Les que tenen un major potencial de desenvolupament son l’eòlica, la solar (tant tèrmica com fotovoltaica), els biocombustibles i l’aprofitament energètic de la biomassa.
Aposta per la diversificació energètica, com a garantia de seguretat front a eventuals disrupcions de subministrament. També cal garantir la robustesa de la xarxa elèctrica, entre d’altres raons per aprofitar les possibilitats d’un model més distribuït.
Els preus de l’energia haurien d’internalitzar la totalitat del cost, inclosos els costos ambientals, sempre amb un triple balanç: energètic, econòmic i ambiental.
Tot això només és possible i desitjable mitjançant una transició gradual cap a aquest nou model energètic que requereix d’un període de temps més llarg que l’horitzó del propi Pla de l’Energia (any 2015).
Les anàlisis i els plantejaments que proposa el Pla de l’Energia de Catalunya són compartits a nivell internacional, entre d’altres per l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) o la mateixa unió Europea en el seu paquet de mesures de política energètica aprovades el passat mes de març.
En aquest sentit, les propostes del Pla de l’Energia són coherents amb els de la Unió Europea i es complementen amb les accions endegades per la UE en aquest àmbit.
Igualment existeix una gran sintonia amb la Estrategia Española de
Eficiencia Energética (E4) del Govern Espanyol, així com una coincidència
important amb el seu Pla d’Acció 2005-2007. Això ha permès el cofinançament de moltes de les accions que s’estan desenvolupant.
• L'impuls a les polítiques d'estalvi i eficiència energètica i de desenvolupament de les energies renovables a Catalunya constitueixen dos dels pilars fonamentals del Pla de l'Energia a Catalunya 2006-2015.
• No obstant això, l'estalvi i l'eficiència energètica és l'eix prioritari del Pla:
– La gestió de la demanda energètica i la seva optimització s’ha de considerar abans que el desenvolupament de l'oferta necessària per cobrir aquesta demanda, encara que sigui amb energies renovables.
– L'eficiència energètica té un potencial tècnic-econòmic actual i a curt-mitjà termini, en termes generals, superior al de les energies renovables.
– L'eficàcia econòmica (resultats obtinguts per euro invertit) resulta més elevada, també en termes generals, en el cas de l'eficiència energètica.
Visió general del Pla de l’Energia
Polítiques clau per a la reducció de les emissions de CO2a nivel mundial a l’escenari d’estabilització a 450 ppm.
World Energy Outlook 2007. AIE
Paper preponderant de l’eficiència energètica en la contenció de les emissions de
CO2 segons l’Agència
Internacional de l’Energia (AIE) en el seu “World Energy
Outlook 2007”
Visió general del Pla de l’Energia
Qualitatius:
Reducció a Catalunya de les ineficiències i dels consums innecessaris fins al límit del que tècnica, econòmica i socialment sigui possible amb una gestió eficaç dels
recursos
Correcció del rumb dels darrers anys
Quantitatius:
Estalvi de 2.138 ktep l’any 2015 (10,6% respecte a l’escenari base) i d’un total de 9.433 ktep acumulats entre 2006 i 2015. Objectiu d’estalvi també superior al de la proposta actual de Directiva europea sobre eficiència energètica, que marca un objectiu
d’estalvi del 11,5% sobre la mitjana de consum final dels darrers cinc anys, mentre que l’objectiu del Pla suposa un estalvi del 14,6%.
Millora de la intensitat energètica de l’1,74% anual en el període 2006-2015, més enllà de l’1% anual del Pla d’Acció per Millorar l’Eficiència Energètica a la Unió Europea (COM(2000) 247)
Estratègia d’Eficiència Energètica
Recursos públics. Mitjana anual: 107,9 M / any 4.320,0 1.893,6 2.137,8 447,7 1.690,1 17.967,7 TOTAL 912,0 1.019,1 838,1 -30,2 868,3 6.365,2 Transport 1.133,0 220,4 306,6 94,2 212,5 2.730,6 Domèstic 805,0 208,5 254,0 132,0 122,0 2.439,4 Serveis 1.409,0 418,3 695,0 251,0 444,0 5.801,5 Indústria 61,0 27,4 44,2 0,8 43,4 631,0 Primari Total recursos 2006-2015 (M ) Estalvi econòmic associat (M /any) Estalvi energètic total 2015 (ktep/any) Estalvi electricitat 2015 (ktep/any) Estalvi combustibles 2015 (ktep/any) Consum total 2015 (ktep/any) Sector
NOTA: Els valors no inclouen IVA
L’estalvi econòmic associat considera el preu total del combustibles (inclosos el impostos) i un preu de compra de drets d’emissió de 10 tona CO2
Estratègia d’Eficiència Energètica
!" # $ % & ' #$ ' () $ *+ (,#$ -. /$ -0 & 1$ . 2 /$ - . ( $ 3 " # $
Pla d’Energies Renovables
Objectius sectorials previstos
Consum total energies renovables any 2015:
2.949,3 ktep (9,5% del consum d’energia primària i 11,0% sense considerar
els usos no energètics)
Distribució prevista del consum d’energies renovables l’any 2015
Anàlisi a mig termini
0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 16.000 18.000 20.000 19 65 19 67 19 69 19 71 19 73 19 75 19 77 19 79 19 81 19 83 19 85 19 87 19 89 19 91 19 93 19 95 19 97 19 99 20 01 20 03 20 05 20 07 20 09 20 11 20 13 20 15 20 17 20 19 20 21 20 23 20 25 20 27 20 29 ktep Mantenint els esforços previstos
en el Pla de l’Energia 2006-2015 en matèria d’eficiència energètica (ritme de millora de la intensitat energètica) i energies renovables
(ritme d'entrada de noves
instal·lacions) es produeix un canvi radical en la tendència històrica del consum d’energia final a Catalunya
Previsions d’evolució del consum final d’energia a Catalunya en l’escenari IER fins l’any 2030
0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 35.000 40.000 19 65 19 67 19 69 19 71 19 73 19 75 19 77 19 79 19 81 19 83 19 85 19 87 19 89 19 91 19 93 19 95 19 97 19 99 20 01 20 03 20 05 20 07 20 09 20 11 20 13 20 15 20 17 20 19 20 21 20 23 20 25 20 27 20 29 kt on es d e C O2
Anàlisi a mig termini
En el cas de les emissions de CO2 lligades al consum final d’energia la evolució és encara més espectacular.
En conjunt, el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 posa les bases per a la necessària contribució de Catalunya als compromisos en matèria d’eficiència energètica, energies
renovables i emissions de CO2 que la Unió Europea ha proposat recentment per a l’Estat Espanyol.
Previsions d’evolució de les emissions de CO2 degudes al consum final d’energia a Catalunya en l’escenari IER fins l’any 2030
El Pla de l’energia 2006-2015 defineix el posicionament de la Generalitat en tots aquells aspectes energètics que afecten a Catalunya i és la eina amb que compta el govern català per a superar els reptes energètics de futur.
L’èxit en l’acompliment dels objectius a assolir en el Pla comporta un compromís i
participació activa del conjunt del Govern de la Generalitat de Catalunya.
El govern de la Generalitat ha de tenir un comportament exemplaritzant per tal d’induir a les empreses, organismes i ciutadans cap a comportaments adreçats a la racionalització del consum de l’energia.
Es requereix d’una aportació important de recursos públics. Està previst que durant el període 2006-2015 es porti a terme una aportació econòmica pública per assolir els propòsits del Pla de l’Energia de 1.464,5 milions d’euros.
Conclusions i compromisos
No hi ha una solució única per als reptes plantejats sobre el futur de
l’energia. Totes les fonts energètiques poden tenir la seva importància en
el futur.
En qualsevol cas, l’eficiència energètica i les energies renovables, fins on sigui raonable utilitzar-les, són elements molt importants en aquesta transició cap a un futur model energètic sostenible.
L’impuls a la recerca i el desenvolupament és clau fer factibles tecnologies que avui en dia encara no són comercials, però que en el futur han de
contribuir a satisfer les necessitats energètiques.
La tecnologia, per sí sola, no pot fer front als reptes energètics de la nostra societat actual. Cal també una conscienciació social que modifiqui les nostres pautes de comportament. La conscienciació social és de vital
importància per tal d’assegurar l’èxit en l’acompliment dels objectius previstos en el Pla de l’Energia a Catalunya.
