En aquesta unitat aprendràs a…
■Identificar l’activitat empresarial.
■
Distingir l’organització de l’empresa comercial.
■
Diferenciar les funcions del departament comercial d’una
empresa.
■
Identificar tipus de mercats.
de l’empresa
U
1
■
1·· Què és per a tu una empresa? 2·· Coneixes algunes de les funcions que realitza una empresa?
3·· Quan sents la paraula “mercat”, quina idea et ve al cap?
■
Preguntes inicials
■
En aquesta unitat aprendràs a…
■Identificar l’activitat empresarial.
■
Distingir l’organització de l’empresa comercial.
■
Diferenciar les funcions del departament comercial d’una
empresa.
■
Identificar tipus de mercats.
de l’empresa
U
1
■
1·· Què és per a tu una empresa? 2·· Coneixes algunes de les funcions que realitza una empresa?
3·· Quan sents la paraula “mercat”, quina idea et ve al cap?
■
Preguntes inicials
■
■ Classificaràs l’empresa en què treballaràs. ■ Identificaràs el mercat al qual t’adreçaràs.
■ Seleccionaràs informació rellevant per identificar l’activitat
empresarial. Classificació Definició Tipus Composició Organització Funcions L’empresa Mercat L’empresa comercial FUNCIÓ COMERCIAL DE L’EMPRESA
Per al projecte final
1 >> L’empresa
L’empresa és l’organització encarregada de produir i comercialitzar els béns i serveis necessaris per satisfer necessitats i assolir un objectius propis definits.
Característiques de l’empresa
És una organització i, com tota organització, funciona d’acord amb unes normes establertes. Es basa en el respecte a les lleis i les persones. La seva finalitat és generar productes i serveis, i atendre necessitats. El seu objectiu principal és l’obtenció de rendibilitat econòmica, és a dir, la consecució de beneficis.
Com a conclusió general, es pot dir que l’empresa és la unitat de pro-ducció del sistema econòmic d’un país i el seu objectiu fonamental és obtenir beneficis per als seus propietaris.
Altres objectius de l’empresa
Crear ocupació. Dinamitzar la societat.
Contribuir al desenvolupament d’una determinada zona geogràfica. Créixer en dimensions i presència en el mercat.
Assolir prestigi.
La idea L’emprenedor Els recursos
EMPRESA Unitat de producció
Unitat econòmica de consum
Hem dit que la unitat de producció és l’empresa, però qui constitueix la unitat de consum? La resposta és la família, entesa com un grup de persones que comparteixen els seus recursos per satisfer les seves necessitats.
1.1 >
Tipus d’empresa
La classifi cació més habitual s’indica al quadre següent:
Criteris Tipus Característiques DimensionsPetita Menys de 50 treballadors.
Mitjana Més de 50 i menys de 250 treballadors. Gran Més de 250 treballadors.
Àmbit d’actuació
Local El seu mercat se circumscriu a una ciutat i les poblacions del voltant. Regional Té mercat en diverses províncies limítrofes.
Nacional Desenvolupa la seva activitat en nombroses províncies de l’Estat. Internacional Té relacions comercials amb clients o proveïdors estrangers. Multinacional S’ha establert en diferents països.
Global El seu mercat abraça els cinc continents.
Forma jurídica Individual L’empresari és una persona física.
Societat L’empresari és una persona jurídica.
Titularitat del capital
Pública Empreses amb un capital que pertany a l’Estat. Privada Empreses amb un capital que pertany a particulars.
Mixta Una part del capital pertany a l’Estat i l’altra, a particulars.
Activitat
Productora Es dediquen a extraure els productes de la naturalesa (extractives) o atransformar-los (industrials). Comercial Dediquen la seva activitat a posar a l’abast dels consumidors elsproductes extrets o elaborats per les empreses productores. De serveis Presten als consumidors productes intangibles denominats serveis, comla banca, les empreses sanitàries, de formació, etc.
Es tracta d’una empresa?
El Joan, l’Antoni i la Maria decideixen obrir una botiga de roba en la qual el Joan s’encarregarà de les vendes, l’Antoni de les compres i la Maria de l’administració. A més, necessiten una persona que realitzi funcions de dependent. Per això, formen una societat, hi aporten els seus estalvis i reben una subvenció. a) Es pot considerar que aquesta botiga és una empresa?
b) En cas afirmatiu, de quin tipus seria?
Solució
a) Sí, és una empresa, ja que es donen tots els requisits: és una organització, combina diferents factors de producció, busca satisfer necessitats de la gent i pretén obtenir un benefici econòmic.
b) És una empresa amb la següent tipologia, segons els diferents criteris:
− Dimensions. És una petita empresa, ja que, comptant els promotors, tindria 4 treballadors. − Àmbit d’actuació. És una empresa local, ja que la seva activitat se circumscriu a la localitat. − Forma jurídica. És una societat, ja que els promotors són diverses persones.
− Capital. És una empresa privada, ja que el capital invertit és privat. Les subvencions no són participacions de les Administracions públiques a les empreses, sinó que són aportacions a fons perdut per promoure la creació de riquesa.
2 >> L’empresa comercial
La finalitat de l’empresa no s’acaba amb la producció de béns i serveis: també compleix la funció de fer arribar els productes als consumidors.
2.1 >
Definició d’empresa comercial
L’empresa comercial és la unitat econòmica que, a partir de la combinació de diferents factors humans, materials i funcionals, com-pra béns i serveis als productors amb la finalitat de posar-los al mer-cat per satisfer les necessitats dels consumidors i obtenir beneficis econòmics.
Característiques bàsiques de l’empresa comercial
Factors de l’empresa comercial
Unitat econòmica. Intercanvi de productes, serveis i fluxos monetaris.
Recursos humans. Directius i treballadors. Recursos materials.
Recursos funcionals. El temps, l’espai i l’organització.
Funció de l’empresa comercial
Posar a disposició del mercat béns i serveis produïts per altres empreses per satisfer les necessitats dels clients i usuaris.
Objectius de l’empresa comercial
Facilitar als clients la satisfacció de les seves necessitats.
Obtenir benefici.
Situació de l’empresa comercial en el sistema de distribució de productes
L’empresa comercial se situa com a intermediària entre els fabricants i els consumidors: Compra Ven Empresa comercial Fabricant Consumidor
Benefici i rendibilitat
Una empresa comercial dedicada a la comercialització de cosmètica natural tanca l’exercici natural amb unes despeses totals de 10.630.000 € i uns ingressos per vendes de 20.000.000 €. El conjunt d’inversions realitzades en maquinària, magatzem i altres instal·lacions necessàries per al desenvolupament de la seva activitat ascendeix a 120.000.000 €. Calcula el benefici econòmic i la rendibilitat de les seves inversions.
Solució
Benefici = ingressos – despeses = 20.000.000 − 10.630.000 = 9.730.000 €
Rendibilitat = (benefici/inversions) × 100 = (9.730.000/120.000.000) × 100 = 7,80% Aquesta empresa ha obtingut 7,80 € per cada 100 € invertits en la seva activitat.
Casos pràctics
2
Activitats
1··
Elegeix una empresa del teu barri i respon les preguntes següents:2.2 >
Organització d’una empresa comercial
La majoria de les empreses comercials opten per un sistema d’or-ganització funcional en què cada un dels departaments en què es divideix l’empresa té encomanades una sèrie de funcions i tasques específiques interrelacionades entre si.
El següent organigrama representa els departaments d’una empresa.
Departament
d’administració Departament financer Departament comercial Departament de personal
DIRECCIÓ GENERAL
Nivell jeràrquic Departament Funcions
Primer Direcció general Determina els objectius estratègics de l’empresa.Aprova i avalua els plans de cada departament.
Segon
Departament d’administració
Comptabilitat de les operacions.
Control de la comunicació interna i externa. Arxiu general.
Departament financer Plans d’inversió i finançament.Gestió de cobraments i pagaments. Departament comercial Gestió de la compravenda i les existències. Departament de personal Selecció i gestió de personal.
Tercer
Compres Desenvolupament de la funció d’aprovisionament. Vendes Desenvolupament del pla de vendes.
Logística Gestió de magatzems i transports.
Relacions entre departaments en les operacions comercials
En una empresa comercial amb un sistema organitzatiu funcional format per 4 departaments (d’adminis-tració, financer, comercial i de personal) es realitzen compres i vendes que impliquen relacions entre ells. Indica com es desenvolupen aquestes relacions.
Solució
En una compra, la relació entre departaments és la següent: el departament comercial decideix i executa una compra; el departament d’administració rep la informació i genera la documentació corresponent; el departament financer, després de rebre la documentació, paga al proveïdor.
En una venda, la relació és la següent: el departament comercial executa una venda; el departament d’ad-ministració rep la informació i genera la documentació corresponent; el departament financer, després de rebre la documentació, realitza el procés de cobrament; el departament de personal rep la informació de les vendes i calcula, si és procedent, la retribució variable dels venedors.
2.3 >
El departament comercial
A l’apartat anterior s’ha descrit la funció bàsica del departament co-mercial: gestió de la compravenda i les existències. El desenvolupament d’aquesta tasca l’organitza cada empresa aplicant els criteris que li sem-blen més adequats en funció de les seves característiques.
Àrees en què s’ha d’estructurar qualsevol departament comercial: – Compres. S’encarrega de l’aprovisionament dels productes i serveis
necessaris per al funcionament de l’empresa.
– Vendes. Intercanvi dels productes i serveis que ofereix l’empresa en els mercats en què opera.
– Logística. Transport i emmagatzematge necessaris per a la distribució dels productes de l’empresa en els mercats.
– Màrqueting. Accions per promoure la venda de productes i serveis. Funcions del departament comercial.
Activitats
2··
Localitza els termes “majorista” i “minorista” en un diccionari o a Internet. Indica’n la relació amb el con-cepte d’empresa comercial i descriu les principals diferències que existeixen entre aquests dos tipus d’empresa.3··
A partir de la solució de l’activitat anterior, indica quines de les següents empreses són majoristes i quines minoristes: supermercat, magatzem de fruita, botiga de roba i distribuïdor de begudes per a hostaleria. Justifica les respostes.4··
Basant-te en l’anàlisi del cas pràctic de la pàgina anterior, descriu les relacions que es donen entre les àrees de compra, venda i logística del departament comercial.Etapa Compra/aprovisionament Etapa Venda/comercialització
Precompra
Elaboració d’especificacions de compra a partir de les necessitats de l’empresa.
Prevenda
Elaboració de catàleg, llista de preus i ofertes. Recerca de proveïdors i sol·licitud d’ofertes.
Selecció de proveïdors i ofertes. Recerca i localització de clients.
Negociació comercial
Compra
Formulació de comandes.
Venda
Recepció i estudi de comandes. Preparació i expedició de la mercaderia.
Recepció i comprovació de la mercaderia.
Emmagatzematge de la mercaderia. Transport i lliurament de la mercaderia.
Pagament de l’operació/factura. Cobrament de l’operació/factura.
Postvenda Atenció al client.
El desenvolupament de les operacions que integren la funció comercial centrada en la compravenda mercantil i, per tant, entre empreses, per-metrà seguir el procés de gestió administrativa de la compravenda.
3 >> El mercat
Les empreses comercials requereixen trobar la resposta a una sèrie d’in-terrogants:
– Què necessiten els possibles clients i quina és la seva capacitat de despesa?
– Quin és el mercat potencial de l’empresa?
– Quin tipus de producte o servei prefereix el mercat potencial? – Quines són les característiques bàsiques, tant en comportament com
en capacitat econòmica?
L’empresa comercial, per planificar la seva activitat, ha de delimitar i conèixer el seu mercat, en què actuen dues forces fonamentals: la de-manda i la competència.
3.1 >
Concepte de mercat
El mercat és la confluència de compradors que tenen necessitats i recursos, així com de venedors que ofereixen productes i serveis a canvi del pagament d’un preu.
A partir de l’anàlisi d’aquest concepte, en podem determinar els factors del mercat:
Factors del mercat Demanda
Per al mercat, és el número de compradors possibles, mentre que, per a les vendes, representa el número d’unitats de producte que es poden vendre, que també es pot expressar en unitats monetàries.
Competència
Persones físiques o jurídiques que, legalment establertes com a empresàries, presenten ofertes comercials per satisfer les mateixes necessitats de la demanda.
Oferta comercial Conjunt de productes i serveis capaços de satisfer les necessitats de la demanda. Els tres nivells del mercat
Mercat actual. Número de persones que compra un determinat producte a
una empresa concreta en un moment determinat.
Mercat objectiu. Número de compradors als quals desitja arribar una
empresa (objectiu de vendes) amb la seva oferta comercial en un moment determinat.
Mercat potencial. Número total de compradors sensibles a l’oferta d’un
determinat producte durant un període de temps concret.
Activitats
5··
Descriu la funció que realitza l’empresa comercial en el sistema de distribució de béns i serveis fins a la seva arribada als consumidors.Mercat potencial
3.2 >
Tipus de mercats
Existeixen diferents tipus de mercats, segons el criteri de classificació que s’apliqui. La tipologia més estesa és:
Classificació del mercat Criteris Tipus
Tipus de comprador
Mercat de consum. Les persones que compren productes
per satisfer les seves necessitats personals o de les persones amb qui conviuen. La demanda que es produeix en aquest mercat s’anomena demanda fi nal.
Mercat industrial. Empreses que adquireixen béns o serveis
per incorporar-los en els seus processos de producció. La demanda que es produeix en aquest tipus de mercat es denomina demanda derivada.
Mercat institucional. Organismes públics i institucions
sense ànim de lucre que adquireixen productes per a la re-alització de les seves activitats. Aquesta demanda completa l’anomenada demanda derivada.
Àmbit geogràfic on es desenvolupa l’activitat comercial
Mercat local. Es localitza en un àmbit molt restringit: la
localitat on es troba l’empresa i les localitats properes.
Mercat regional. Abraça un sector ampli de localitats que
integren una regió, ja sigui natural, política o econòmica.
Mercat nacional. Comprèn tots els intercanvis que es
pro-dueixen dins d’un Estat. També s’anomena mercat interior.
Mercat internacional. Es localitza en diversos països
dife-rents. Un cas especial és el mercat comunitari, que com-prèn tots els països de la Unió Europea. Quan el mercat internacional s’estén per tots els continents i la majoria dels països, es denomina mercat global.
Tipus de producte
Mercat de béns. S’hi intercanvien productes tangibles. Mercat de serveis. S’hi presten serveis (productes
intan-gibles).
Estructura de la competència
Monopoli d’oferta. Un sol venedor i molts compradors. Monopoli de demanda. Un sol comprador i diversos
vene-dors.
Oligopoli d’oferta. Pocs venedors i molts compradors. Oligopoli de demanda. Molts venedors per a pocs
com-pradors.
Competència perfecta. Molts compradors i molts venedors
en un mercat en què només existeix un producte homogeni, sense cap tipus de diferenciació.
Competència monopolística. Molts venedors, cada un amb
el seu producte diferenciat, i molts compradors que ad-quireixen el producte que pensen que els proporcionarà majors beneficis.
Activitats
6··
Descriu un exemple per a cada un dels tipus de mercat que es defineixen en aquest apartat.7··
Al mercat es troben l’oferta i la demanda, venedors i compradors. Indica qui té més avantatges en cada una de les diferents situacions que es produeixen segons l’estructura de la competència.8··
Posa un exemple que il·lustri la diferència que existeix entre la demanda final i la demanda derivada.9··
En el cas pràctic d’aquesta mateixa pàgina:a) Identifica l’empresa comercial majorista i l’empresa minorista. Justifica la teva resposta. b) Indica els diferents tipus de clients que s’esmenten al cas.
c) Descriu en quines situacions la venda respon a la demanda final i en quines situacions respon a la demanda derivada. Justifica la teva resposta.
d) Explica quina relació existeix entre els tipus d’empresa comercial (majoristes i minoristes) i els diferents tipus de demanda (final i derivada).
r e) Indica els possibles competidors de l’empresa de productes esportius que hi pot haver al seu mercat local per al seu producte (roba esportiva de marca).
f) En cas que s’abaixi el preu de la roba esportiva d’altres marques, com afectaria al negoci de MC SPORTONLINE? Justifica la teva resposta.
Diferents tipus de mercat
MC SPORTONLINE, SL, és un negoci que ven en línia roba esportiva de marca i realitza assessorament post-venda de les compres que realitzin els seus clients amb l’objectiu de fer-se amb una cartera de clients estables. Els seus principals proveïdors són fabricants tèxtils de reconegut prestigi. MC SPORTONLINE ven a través de la pàgina web, el correu electrònic i les xarxes socials. Per això, no té una botiga física, però sí un magatzem on emmagatzema les peces que compra. MC SPORTONLINE ven principalment a clients particulars compresos entre 14 i 55 anys amb accés a Internet i interès en l’esport, així com a botigues
d’esport, escoles i clubs esportius en un àmbit geogràfic molt ampli. En quins tipus de mercat treballa MC SPORTONLINE?
Solució
– Segons el tipus de comprador:
• Mercat de consum: MC SPORTONLINE ven a clients de 14 a 55 anys amb interès en l’esport i domini d’Internet. També ven a botigues d’esports.
• Mercat industrial: MC SPORTONLINE compra a fabricants tèxtils de reconegut prestigi. • Mercat institucional: MC SPORTONLINE ven a escoles i clubs esportius.
– Segons l’àmbit geogràfic:
• MC SPORTONLINE ven a qualsevol punt nacional o internacional, ja que ho fa a través de la pàgina web, el correu electrònic i les xarxes socials.
– Segons el tipus de producte:
• Mercat de béns: la roba esportiva és un producte tangible.
• Mercat de serveis: l’atenció postvenda d’assessorament és un bé intangible. – Segons l’estructura de la competència:
• MC SPORTONLINE treballa en competència monopolística, en què hi ha molts venedors, cada un amb roba esportiva de marca diferenciada, així com molts compradors amb accés a Internet.
3.3 >
La demanda
La demanda és la quantitat de producte que els compradors estan disposats a adquirir en unes determinades condicions de preu.
La demanda depèn de:
– La renda disponible i la seva distribució. Com major sigui el nivell de renda, major serà també la demanda general de productes. – El comportament del consumidor. La forma de comportar-se dels
consumidors és variable, ja que depèn de múltiples factors, com la família, el grup de referència, la cultura, els hàbits socials, l’experièn-cia, la personalitat, etc.
– El preu del producte. Com a regla general, la relació entre el preu i la demanda és inversa: com major sigui el preu del producte, menor serà la quantitat de producte demandada i viceversa.
– El preu dels altres béns. La disminució del preu d’un bé disminuirà la demanda dels productes substitutius (els que tenen la mateixa funció) i augmentarà la dels productes complementaris (els que es consumeixen junts).
Tipus de demanda
Quan una empresa comercial com-pra a un fabricant, es parla de demanda derivada i quan ven a un consumidor, de demanda final.
Relació preu-demanda d’un bé normal. Comportament del consumidor
S’ha realitzat una investigació comercial per al llançament d’un nou producte lacti. La investiga-ció comercial s’ha centrat en el seguiment d’un producte de la competència en un període de 3 mesos. Interessa conèixer el consum del producte competidor davant de les variacions de preu. Les dades es resumeixen a la taula següent:
Realitza una gràfica que relacioni preus i quantitats consumides. Quina relació es pot observar entre els
dos conceptes? Quin comportament del consumidor es mostra a la gràfica? Què opines sobre el compor-tament que podrien tenir els consumidors davant de canvis en el preu de la llet objecte d’estudi enfront d’altres marques de llet?
Solució
Es pot observar que la relació entre preu i quantitat consumida és inversa. El consumidor en disminueix el consum a mesura que se n’incrementa el preu. Com que la llet és un bé necessari, el més probable és que el consumidor consumeixi llet del com-petidor davant de pujades de preu de la llet objecte d’estudi. Per tant, es pot concloure que, mentre que disminueix el con-sum de la llet objecte d’estudi en apujar-ne els preus, podria augmentar el consum de litres d’altres marques de llet de la competència com a conseqüència de les variacions del preu de la llet objecte d’estudi.
Casos pràctics
5
Temps Preu per litre Consum de litres
Dia 1 15 200 Dia 15 16,50 190 Dia 30 18 182 Dia 45 19,50 176 Dia 60 21 168 210 200 190 180 170 160 150 15 16,50 18 19,50 21
3.4 >
La competència
La competència és el conjunt d’empreses que ofereixen productes similars en el mateix mercat.
La competència s’analitza mitjançant la recerca de respostes per a les qüestions següents:
– Qui són els competidors? Cal saber qui és la competència i quines són les seves característiques fonamentals.
– Com és la competència? Les claus per analitzar la competència són l’existència de lideratge, el número de competidors, la força de cada un, la naturalesa dels avantatges competitius, les possibles barreres d’entrada per a competidors potencials, etc.
La informació que permet l’anàlisi de la competència es concreta en: – La quota de mercat de cada empresa. El percentatge que ven cada
empresa sobre la demanda total.
– La posició de les empreses en el mercat. No totes les empreses tenen la mateixa influència ni la mateixa capacitat.
• Líders. Empreses amb influència i capacitat.
• Reptadores. Empreses que volen ocupar el lloc del líder. • Seguidores. Empreses que segueixen l’estela del líder.
Productes substitutius
Són els que, tot i ser diferents, com-pleixen la mateixa funció.
Productes complementaris
Són els que s’usen vinculats a altres. Per exemple: un programa de facturació és un producte com-plementari d’un ordinador.
Quota de mercat
Una empresa comercial de reconegut prestigi desitja calcular la quota de mercat que posseeix a la seva zona de vendes en relació amb els seus competidors més directes. Per això, contracta una investigació comercial per tal que consulti les vendes que van rea-litzar totes les empreses que competeixen en aquesta zona. A continuació, es detalla la relació d’empreses de la zona amb les vendes realitzades.
Calcula les quotes de mercat de les empreses ante-riors.
Solució
Empresa Vendes en milers d’€ Quota de mercat
Competidor A 1.000 9,80% Competidor B 2.000 19,60% Competidor C 2.500 24,50% Empresa comercial 4.700 46,10% TOTAL DE VENDES 10.200 100%
Casos pràctics
6
Empresa Vendes en milers d’€
1.000
Competidor B 2.000
Competidor C 2.500
Empresa comercial ¿? TOTAL DE VENDES 10.200
Posició competitiva
Una empresa dedicada al servei de càtering ha contractat una investigació comercial per determinar els 4 atributs que més valoren els clients respecte del servei. S’ha conclòs que el més valorat és la higiene, la varietat de productes, la qualitat i el preu assequible. A continuació, la mateixa empresa ha passat un altre qüestionari sobre la valoració que els clients donen a 3 competidors respecte dels atributs anteriors, valorant de 0 a 5, essent 0 el menys valorat i 5 el més valorat. Les dades obtingudes són les següents:
Empresa Higiene Varietat Qualitat Preu
Competidor A 5 4 4 4
Competidor B 3 5 2 2
Competidor C 2 2 1 1
Dibuixa en un eix d’ordenades la posició competitiva de les 3 empreses i busca la utilitat que pot tenir aquesta tècnica en les decisions empresarials.
Solució
A B C
Es pot observar que, a mesura que la línia s’allunya de l’origen, el competidor està més ben posicionat. En concret, el competidor millor valorat és l’A, mentre que el C és el pitjor valorat entre els consumidors. Aquesta tècnica permet saber la posició i, d’aquesta manera, prendre decisions sobre els atributs. Per exemple, el competidor A, per millorar la seva posició respecte del competidor B pel que fa a la varietat de productes, podria augmentar la varietat de postres si observa que el competidor B no mostra avantatge en les postres. Seria una acció per buscar diferenciar-se del que ofereix el competidor B.
Casos pràctics
7
Higieneg Preu Varietat dee productes Q Qualitat MAPA POSICIONAMENT COMPETITIU1··
Indica 4 objectius de l’empresa que es puguin vincular i fer compatibles amb l’objectiu fonamental d’obtenir beneficis. Justifica la teva resposta.2··
Descriu les diferències fonamentals entre una empresa comercial i una empresa productiva. Posa’n un exemple de cada una.3··
Quines són les dades que ha de conèixer una empresa respecte dels seus competidors?4··
Unes postres làcties són un bé perible que pot ser objecte dels 3 tipus de mercat, segons el tipus de comprador. Descriu 3 situacions diferents en què aquest producte es comercialitzi en cada un dels tipus de mercat.5··
L’empresa comercial MACARRÓ, SA, dedicada a l’elaboració artesanal de pasta italiana, ha obtingut un benefici en l’exercici econòmic de 20.000€. Els ingressos han estat de 40.000 €. El conjunt de les inversions realitzades en màquines de fabricació, magatzem i altres instal·lacions necessàries ascendeix a 1.000.000€. Calcula les despeses realitzades i la rendibilitat de les inversions, i interpreta’n el resultat obtingut. A quant haurien d’ascendir els beneficis si es pretengués doblar la rendibilitat amb les mateixes inversions?6··
CUINES, SA, és una empresa dedicada a la fabricació de mobles de cuina. CUINES ha investigat les variacions de la demanda del seu producte estrella, que és la cadira de disseny. Aquesta investigació conclou que les quan-titats de demanda en relació amb el preu segueixen la funció següent: demanda de cadira de disseny = 6/preu. Es demana:a) La gràfica de la recta de demanda per a uns preus d’1, 2 i 3 per cadira.
b) Observant la gràfica, quina relació trobes entre el preu de les cadires i la quantitat demandada?
7··
MISSATGER, SA, és una empresa de missatgeria que treballa en una zona juntament amb 2 empreses més. Les 3 empreses facturen un total de serveis prestats que arriba als 20.000€. MISSATGER té una quota de mercat del 43%, mentre que les altres 2 es reparteixen la resta. Quina és la distribució de vendes entre MISSATGER i la resta d’empreses de la zona?8··
COFFEE, SA, i ROYAL CAKE, SA, són 2 cafeteries que competeixen a la mateixa zona. COFFEE ha contractat una investigació comercial per determinar els 4 atributs que els clients valoren més respecte del servei de cafeteria. S’ha conclòs que el més valorat és la rapidesa de servei, la neteja, el tracte amable i un preu raonable. Les dades obtingudes sobre la valoració d’aquests atributs en cada una de les dues cafeteries (en què 1 és el pitjor valorat de l’atribut i 5 el millor) són les següents:Cafeteria Rapidesa Neteja Tracte Preu
COFFEE 5 4 5 4
ROYAL CAKE 4 4 5 2
Dibuixa en un eix d’ordenades la posició competitiva de les 2 cafeteries i raona alguna decisió que podria pren-dre COFFEE, SA, per millorar la seva posició competitiva respecte de ROYAL CAKE, SA.
9··
Atenent a tots els criteris que s’exposen a la unitat, classifica les empreses següents: a) HULLERA VASCO LEONESA, SA (es dedica a l’extracció de carbó).b) MERCADONA, SA
c) MERMELADAS HELIOS, SA d) PESCANOVA, SA
e) SEAT
La funció comercial de l’empresa
Una empresa que es dedica a la compravenda de productes de ferreteria adquireix els seus productes directament als fabricants.
Aquesta empresa té 4 tipus de clients diferents: – Empreses de construcció.
– Petites botigues de ferreteria. – Administracions públiques.
– Particulars als quals ven al detall en un esta-bliment obert a la ciutat.
L’estructura organitzativa que s’ha desenvolupat per assolir els objectius empresarials proposats constitueix una organització funcional amb els departaments següents: d’administració, finan-cer, comercial i de personal.
El departament comercial divideix les seves fun-cions en 4 àrees diferenciades: compra, venda, logística i màrqueting.
Entre la seva àmplia oferta comercial, els produc-tes que més èxit de vendes tenen en el mercat són els següents:
– Petites eines (com per exemple, martells, tenalles, etc.).
– Bombetes de baix consum d’última generació. Analitza el cas i resol, justificant les respostes, les qüestions següents:
a) Es pot considerar que és una em-presa comercial?
b) Dibuixa una gràfica en què es mostri l’organització de l’em-presa.
c) Quines són les funcions del de-partament comercial?
d) Quines són les operacions bà-siques que han de realitzar les àrees de compres i vendes del departament comercial? e) En quins tipus de mercat es
po-dria trobar la demanda d’aquesta empresa?
f) Quins són els seus principals com-petidors?
Autoavaluació
1. En una operació de compravenda, els departaments comercial i financer de l’empresa compradora:
a) No tenen cap relació directa.
b) El departament comercial fa la compra i el departament financer arxiva la documentació. c) El departament financer decideix la compra i el departament comercial la duu a terme.
d) El departament comercial decideix i executa la compra i el departament financer paga la factura.
2. No és una funció de l’empresa:
a) Assumir riscos d’innovació i desenvolupament. b) Prestar serveis socials gratuïts.
c) Generar riquesa.
d) Organitzar els factors de producció.
3. El departament comercial se sol situar al:
a) Primer nivell jeràrquic. b) Segon nivell jeràrquic. c) Tercer nivell jeràrquic. d) És indiferent.
4. Per regla general, quan augmenta el preu d’un producte, la demanda:
a) Augmenta. b) Disminueix.
c) No experimenta variacions.
d) Totes les respostes anteriors són incorrectes.
5. L’aprovisionament és una funció del departament de:
a) Compres. b) Vendes. c) Logística. d) Màrqueting.
6. L’objectiu principal de l’empresa és:
a) Crear una organització. b) Generar productes i serveis. c) Obtenir rendibilitat econòmica. d) Ser una unitat de producció.
7. Els factors de mercat són:
a) Demanda, competència i preu.
b) Demanda, competència i oferta comercial. c) Demanda, competència i empreses. d) Demanda, competència i clients.
8. Una empresa de 220 treballadors és una empresa:
a) Petita. b) Mitjana. c) Gran.
d) Totes les respostes anteriors són incorrectes.
9. Telèfonica, SA, és una empresa:
a) Nacional. b) Mixta. c) Productora. d) De serveis.
10. La quota de mercat d’una empresa és:
a) La seva posició en el mercat.
b) El percentatge que ven l’empresa sobre la demanda total.
c) La quantitat de producte que ven l’empresa. d) La quantitat de producte que pot vendre una empresa.
