N ú m e r o 6 3 2
N o v e m b r e
2 0
A n y X I I I d e l a
s e v a p u b l i c a c i ó
XUT»
R e d a c c i ó i A d m í n í s t r a c í ó i L u d o v í c - P i u s , 7 , p r a l . T e l è t o n 2 4 5 3 7' r e u :
2 0
c í s .
P r e u d e s u b s c r i p c i ó i 5 p e s s e t e s s e m e s t r e,L0SADIUH»
l i
Jeu, Campionat de Catalunya!
Iciibal, més que. acabat exaurit, y.ampiomú de Catalunya, fem un te de contrició, i prenent un ram <em CL dipositar-lo als peus del tpitern. Ès una reparació que li ifem. Impressionats per la pri-ira sortida del u]úpiter» al camp \Les Corts li adjudicàrem la cua.
aquell moment d'exaltació no reín recordar-nos, que la cua per il propi pertany al «Badalona», vui, rectifiquem. E l club del
Po-Nou propietari del primer sacò-hn del món, s'ha classificat bri-tttmént.
ï'ttEspanyoln, si bé no ha fet un per exquisit, gràcies a la super-ínpetició, amb clubs de recanvi,
orneigs acessoris que precediran magna competició peninsular, en-wa podrà participar al
Campio-', d'Espanya.
ïl Campionat d'Espanya d'ten-any, vindrà a ésser molt sent-int al mah-jongli. Abans de co-eiiçar-lo, tots els clubs tindran el a fer-hi oposicions. A l'hora escriure aquestes ratlles hi pen-là part, però j a ens informarem. Irà un campionat d'Espanyo
libe-f i demòcrata. Els clubs quan i n'adonaran, veuran que han per-ill cl lemps jugant els campionats K)uHa/s, í hauran d'eliminar-se tituament com si no hagués pas-ti res. E l vHadalonan, amb un \nt al trau i el certificat de la cua
lla butxaca pendrà part al cam-'onal d'Espanya com si fos un ele-i de la Provele-idèncele-ia. També hele-i tirem el iiTerrassa», o l'ulluron, el «Manresa», e/c.
/ ara diguin si eh federatius no •n de tenir remordiments per ha-r oha-rganitzat aquest campionat de
ialunya de sis clubs, quan a C a -unya tenim un mínim de set ibs que poden concórrer al cam-onat d'Espanya?
No ho comprenen que això és un sori ?
No ens hi encaparrem i saludem campió. E l uBarcelonan ha con-terit el titol. Se'l mereix, però im de reconèixer que la
Provi-ncià l'ha ajudat. Dels partits ju-its, el que va guanyar o Les Corts
ntra el «Sabadell» i el de la Ma-gna contra l'aEspanyol», no se'ls creixia.
De totes maneres, nosaltres salu-ein al campió.
ONCESSIONARIS EXCLUSIUS PER A LA VENDA DE X U T !
S o c i e d a d G e n e r a l
E s p a n o l a d e L i b r e r í a
B À R B A R A , 16
E l «Barcelona», després de dos
anys de dejuni, í o r n a a é s s e r
Gampió de Gaialunya
L ' I b o r r a , p e r m é s e s f o r ç o s q u e . i é u , n o p o g u é e v i »
í a r q u e l ' E s c o l à i e n j R a i c b , l i m a r q u e s s i n u n p a =
r e l l d e g o l s , i s e n s e a l t r e s i n c i d e n t s q u e l a i n v a
-s i ó d e l c a m p p e r u n g a i b l a n c i n e g r e , e l " G i r o n a "
p e r d é p e r 2 a 0
—Com va això del futbol? -Bé ; aquest any, del campionat l'Espanya tornarem a dir-rte el
ampionat de la península.
El partit va començar d'una ma-nera espectacular.
En Tries va clavar un xut retru-nyent que en Nogués va parar ma-gistralment.
Immediatament en Raich superà el xut d'en Tries i l'Iborra amplià ia parada d'en Nogués.
Aleshores en Berkessy llançà una canonada i l'Iborra efectuà una parada sensacional.
Tot fou tan espectacular i tan sensacional, que el senyor Sistacs i el senyor Canons no pogueren contenir aquest comentari:
—No m'estranyaria que ho ha-guessin assajat abans.
—Veurà : es tracta d'homenatjar el Campió de Catalunya.
— L a mise en scène és el tot. De totes maneres, era precís que el ((Barcelona» fes un gol. Per po-der celebrar el sopar a l'((Orienl>i amb tota pompa i solemnitat, ca-lia fer un gol. Un campió derrotat 0 empatat amb el «Girona», hau-ria fet un trist paper al cap de tau-la i tau-la Junta s'hauria vist obliga-da a castigar-lo sense postres.
En F a r r ó , que era un dels con-vidats, ho va arranjar. En veure una pilota que anava directa a gol, s'agenollà, la blocà amb les mans
1 la diposità als peus del col·legiat Santiago.
—He estat jo. Ara, vostè ma-teix.
—Tirarem un penal.
En Morera xutà amb força, però l'Iborra deturà el xut.
—Quin traïdor !—va exclamar el senyor Canons.
—Aquest Iborra s'ha venut a
1'«Espanyol» I—r o n d i n à el senyor Sistacs.
Mentrestant, els organitzadors del sopar telefonaven a 1'«Orient» i pregaven que rebaixessin el nom-bre de taules i de coberts.
L'homenatge s'anava enfosquint per moments.
A la mitja part sortiren els fo-tògrafs, seguits dels directius del «Barcelona», amb l'Alcàntara al mig, i ens mostraren la placa. Els fotògrafs, tractant-se d'una placa, t'raren unes quantes plaques, les quals sortiran reproduïdes als dia-ris per si alguna persona curta de vista per causa de la distància no hagués pogut veure la inscripció. Els socis varen aplaudir, i l'acte.
dins de la seva modèstia, resultà molt lluït.
En Platko, aprofitant el descans, havia provat d'aixecar l'ànim dels jugadors amb uns mots vibrants. —Motchachos '. Qui no xuta, no sopa!
I com que a l'hora de l'ofertori el primer de comparèixer és l'es-colà, el davanter-centre blau-grana sorlí com si el cridessin a taula i d'un xut directe m a r c à el primer gol. En Torredeflot es va mossegar un ull de poll i no succeí res més do notable.
Engrescats amb l'èxit de l'Esco-là, en Morera, en Raich i en Ber-kessy es volgueren mostrar dignes del menú i , xut va, xut ve, bom-bardejaren la porta gironina.
Quin cor més dur el de l'Iborra ! Sense tenir en compte que es trac-tava d'homenatjar el Campió de Catalunya, ni tenir cap mena de mirament pels socis, començà a estirar-se, a plongeonar i a sortir, blocant totes les pilotes. Veient-lo actuar, cl ((Girona», que amb la retirada d'en Bussot maniobrava amb deu jugadors, tothom hauria dit que actuava amb quinze.
—L'any vinent hem de fer ges-tions per adquirir aquest minyó— deien els socis.
Era realment impressionant veu-re'l iom s'enganxava la pilota amb «Syndetikon» a la panxa i com es llançava d'un cinquè pis i plon-geonava com un paraxutista. ( U n porter que para tots els xuts, és un paraxutista.)
El ((Girona» era quatre vegades immortal, però l'Iborra ho era al-menys cinc vegades.
• * »
Quan la majoria dels comensals ja s'acontentaven amb la m í n i m a diferència, una bimba passà rabent per davant dols peus dels davan-ters. En Morera provà de xutar i pifi.à ; l'Escolà xutà en el b u i t ; pe-r ò en Raich, que havia tingut temps de preparar-se, xutà amb precisió i baté l'Iborra.
—A l ' ú l t i m ! — v a r e n cridar els socis.
L'èxit de l'«Orient» estava asse-gurat.
* * #
El ((Girona» efectuà un bon par-tit, i a la segona part, tot i actuar amb només deu jugadors, es de-fensà brillantment. L'heroi del par-tit fou l'Iborra, la tasca del qual resultà excessivament emocionant per a les persones impressionables.
El «Barcelona» es mostrà un digne campió i en Berkessy es d i -vertí xutant i fent exclamar : «Ai! A r a ! N o ! Ai !...» als socis. En Za-balo, en Nogués i en Raich foren els millors.
» « »
A la segona part, un gatet blanc i negre va saltar al camp. Si s'ha-gués tractat d'una invasió de gals, segurament que el col·legiat San-tiago hauria reclamat l'auxili de la força, però per un de sol va dis-simular.
Qui era aquell gat? Era un dels quatre gals de la «Manígua» que s'havia fet soci del «Barça»? Era la mascota de l'Iborra? Era el gat
PLACA DE
MEKJT
que havia d'ésser guisat com un conill en el sopar d'homenatge? Era un gat dels frares?
En el cas que l'Oller Bertran no li hagi fet un interviu destinat a E l Mundo, la selmana vinent ho posarem en clar.
DOVA (FIU.)
Què serà el XUTI d'aquí 50
anys ?
Ho sabreu comprant el
Núme-ro Calendari, sense Calendari, que
sortirà el dia 11 de desembre.
Què passarà el
11 de desembre?
Quelcom que farà trontollar els tres hemisferis.
El País del Sidral es disposa a viure uns Moments històrics i de gran responsabilitat amb la publi-cació del XUT ! extraordinari.
Un Calendari
sense
Calendari
Una obra mestra de ia literatura il·lustrada, apta per a persones i m -pressionables i criatures de bol-quers.
En aquest extraordinari h i re-produirem exactament un exem-plar del XUT! de l'any 1984, o si-gui el que serà el nostre setmanari d'aquí cirtqüanta anys.
T a m b é publicarem l'obra histò-rica i arqueològica d'un redactor del Full Oficial del País del Sidral que s'ha passat deu anys recorrent els camps de futbol de Catalunya per escriure el reportatge més sen-sacional, explicant les coses típi-ques i característitípi-ques de cada caní]).
Kl País del Sidral no ha pogut assolir les seves llibertats, però fa el que li dóna la gana.
I aquest any publica el primer númem-ealendari sense calendari.
No o b l i d e u la
data de i'11 de
desembre.
Les adquisicions del Museu
E L P U N T D E L «BADALONA» Es amb veritable joia que cons-tatem aquest fet inaudit. El ((Ba-dalona» ja té un punt, un punt ben seu, per ben quedar, que ja no li pol prendre ningú perquè el cam-pionat de Catalunya s'ha acabat.
En el cas que el ((Badalona» no tingui un interès molt remarcable a conservar aejuest punt per exhi-bir-lo a la vitrina, nosaltres l i pre-guem que ens el cedeixi per guar-darlo entre els trofeus històrics del Museu del País del Sidral.
L'aportació d'aquesta joia histò-rica entre les relíquies que figuren
en el nostre Museu, seria un verita-ble aconteixement que, en aquests moments històrics, situaria el nos-tre Museu ennos-tre els millors del
PASSA R A T A NO f L 0EIXAR.ÍA PASSAR? VA- JIA L M/i w 1^ -t
E n el S a c ò d r o m del Poble Nou
E l « J ú p i t e r » i l ' w E s p a n y o l » , p e r a d e m o s t r a r q u e
í a n d o l e n i e s l ' u n c o m l ' a l í r e , v a n
e m p a i a r a u n g o l
Virgen Santa de la Ayuda, gloriosa San Parsifal y lodos los sanlos y santas de la corte celestial: concededme muchas fuerzas para poder relatar
la tragèdia del uSacòdroinn vista dc dalt d'un terrat. Encara que no s'ho vulguin creu-re, la nostra arribada al camp del «Júpiter» fou triomfa'l. Ens dirigí-rem a la porta per la qual acostu-mem a entrar quan hi anem. El porter, molt amablement per cert, es va mirar el passi i ens digué :
—Els passis, per l'altra porta. Vam seguir la direcció indicada, caminàrem m i g carrer i ens trobà-rem davant l'altra porta. U n altre porter amable, una altra ullada al passi i una altra indicació :
—Els passis, per l'altra porta. Seguírem caminant, convençuts que ens havien pres pel pilo del se-rena, fins que arribàrem a l'altra porta, situada a la punta oposada de la primera. U n senyor, exage-radament educat, ens digué :
—S'ha confós. Els passis entren per la porta d'allà.
— P e r ò si ja en vinc i jn'han adre-çat cap a q u í !
—Es deuen haver equivocat. Afortunadament trobàrem un co-negut, propietari d'una casa de les del voltant del camp, i ens convidà a presenciar el partit des dc les al-tures. De franc ! Completament de franc !
—Només vull que em faci un fa-vor — ens digué —. Posi al XUT I que si la Junta del «Júpiter» se-gueix posant m é s trossos de sac, tots els propietaris ens anirem a queixar a les autoritats. Jo ja tinc dos pisos per llogar i me'ls han deixat perquè per culpa dels sacs des dels balcons ja no es veuen bé els partits.
L i vam prometre que ens ocupa-ríem dc la seva qüestió, i el lloga-terrats de referència ens oferí una butaca i poguérem contemplar el partit.
Anaven a començar. Els equips estaven arrenglerats i el senyor Co-morera preparava el xiulet. De sobte es sentiren uns aplaudiments formidables i veiérem una senyora més aviat petiteta i més aviat am-pleta que sortia, vestida de color torrat, a tirar el kik-off. El capità del «Júpiter» li lliurà un ram dc flors que, a jutjar per la seva ufa-na, encara no devia fer dos mesos que les havien collit, i la senyora,
després de fer tot el que s'acostu-ma en aquests casos, es retirà mo-destament. Més tard vam saber que la senyora de referència era l'eminent cantant Maria Espinalt, filla de la barriada, a la qual els del «Júpiter» havien volgut home-natjar. Presentem els nostres res-pectes a l'homenatjada i ens adhe-rim de lot cor a la festa.
I a continuació s'inicià la lluita. L'«Espanyol» començà molt bé, després es desinflà; aleshores va apretar el «Júpiter», després es des-inflà el «Júpiter» ; aleshores es re-vifaren els de l'íiEspanyol»; des-prés es desinflà ['«Espanyol» i ales-hores es reféu el «Júpiter». D'a-questa manera s'arribà a la mitja part amb empat a zero i amb dos xuts de IVEspanyol» que tocaren al pal. L a classe de joc no estigué a la nostra altura (recordi's que presenciàvem el partit des del ter-rat). Davant la porta de l'«Espa-nyol» s'organitzaren uns batibulls que feien posar la pell de gallina i davant la del «Júpiter» h i h a g u é algun moment de perill, però no tants com a l'altra banda.
L a segona part començà exacta-ment després del descans. I fou gairebé tan interessant com la pri-mera, amb l'única diferència que els lesionats abundaren ; que en Garcia, en Pérez i l'Arater se la portaven amenaçada i que es van fer dos gols. E l primer el féu l'Iriondo, en una esquitllada per la dreta, que s'acabà amb un xut a tres metres del porter. El segon el féu en Garcia del «Júpiter», apro-fitant una jugada d'en Perpinyà, provinent d'un còrner que havia tirat en Diego. El gol de 1 '«Espa-nyol» fou molt celebrat, però el del «Júpiter» encara ho fou m é s . Els xicots de l'Asil, que ocupaven gai-rebé dos rengles dc seients popu-lars, fins feien voleiar mocadors i tot.
I encara va passar una altra co-sa. Dues escapades del «Júpiter», una de les quals, perillosíssima, anava a càrrec d'en Garcia, les va acabar l'Arater amb unes entrades contundents. Com que la .contun-dència dintre de l'àrea acostuma a ésser pecat, els socis del «Júpiter» van reclamar els corresponents pe-nalets. El senyor Comorera no els va atorgar. Per què? P e r q u è pot-ser no ho eren? Perquè tant se va-lia que guanyés l'un com l'altre? Nosaltres, sobre això, no podem opinar ni podem dir tampoc si eren
Q U O T E S
E Q U I P S C O M P L E T S A M I D A
C o s s o s d ' i n f a n t e r i a , de 190 a 2 8 4 p i e s .
» m u n t a t s , » 2 4 0 a 3 2 5 »
T r a j o s e s t a m s u p e r i o r a m i d a i a m b
e m b l e m e s , a 75 p e s s e t e s
L a c a s a m é s e s p e c i a l i t z a d a i m é s a s s o r t i d a p e r a m i l i t a r s . E l s m i l l o r s g è n e r e s e n e s t a m i g a b a r d i n a e l s t r o b a r à aS A S T R E R I A I B A N E Z
U R G E L L , 6 3 p r i n c i p a l ( j u n t a C o r t s )ben bé penal o no. Comprendran perfectament que des de dalt del terrat no ho veiéssim prou bé...
L'«Espanyol» — i consti que no intentem descobrir Amèrica — no té pas cap gran equip. L'actual, si el modifiquessin una tniqueta, pot-ser es podria arreglar. A nosaltres ens sembla que canviant els inte-riors, els extrems, un mig i els de-fenses, ja estaria tot arranjat. En Kourniés ho va fer bé. L'Arater i en Pérez es van armar cada em-bolic davant la porta, que fins les tribunes, tol i els reforços de tapa de caixa dc xampany que hi han posat, s'escruixien. L'amo, el ve-ritable amo, fou en Soler. Quina manera de jugar! L ' E s p a d à de
mig-alci no ens va- agradar. En canvi, en Cifuentes trobem que promet. El dia que posi seny i no faci tantes cabrioles, si dóna el mateix rendiment, serà un as dels bons. De la davantera vam trobar que en Prat estava una miqueta fred, que els dos Edelmiros no car-buren bé i que en Bosch tampoc no eslava massa inspirat. N o m é s l'Iriondo, con niús voluntad quç. acierto, es va salvar de la crema.' Del «Júpiter», els millors foren
els defenses i el mig-centre. A nos-ajtres, però, ens agrada més en Bayo que en Rosalench. En Soler diumenge en feia deu com en Ro-salench, i en canvi de Bayos tan modestos, tan segurs i de disset anys no se'n troben gaires. Espe-rem que el «Barça» ja se n ' h a u r à a d u n r í . A la davantera en Diego va estar bé. Probablement vostès i nosaltres, si ens m a r q u é s l'Espa-da, també ho estaríem de bé, però això no absta. El cas és que diu-menge anava molt lleuger. «L'Ara-nya» és del bo i millor de la casa. I en Garcia, si no tingués aquest caràcter tan atapeït, també valdria la pena d'elogiar-lo. En Va, en canvi, no va ni ve ni va bé. En So-là, el veterana joven, tampoc no és pas dels pitjors.
El senyor Comorera no tingué una tarda dc gran inspiració, però complí. I els milers de forats que hi ha a sota l'herba del camp del «júpiter», també compliren. Calia veure la gràcia amb què desviaven la pilota i impossibilitaven el joc ras !
D'aquesta feta el «Júpiter» que-da classificat en tercer lloc. Nosal-tres ens n'alegrem molt i li desit-gem un feliç estiu.
DIFUNT
seu únic
E l «Badalona», abrasat al
punt, morí a la Creu Alta, perdenü
per 7 a l devant d'un «Sabadell»
"sedienéo de sangre**
Diumenge, a la Creu Alta, tin-gué, lloc una d'aquelles tragèdies que posen de relleu quin és el destí dc certs clubs abnegats, els esfor-ços dels quals s'estabellen contra els designis dc la Providència.
Diumenge el «Badalona» sortí al camp del «Sabadell» abraçant el seu únic punt com una mare amb un seu fillet moribund als braços.
1 el «Sabadell», sense cor, sense entranyes, sense humanitat (ni Ciu-tat), es burlà d'aquella pobra mare i l i marcà 6 gols.
L a culpa, però, fou del pare de la criatura, el qual en lloc de defensar la porta i la família, perdé la se-renitat i es deixà encolomar tot l'encolomable. Aquest home es deia Vila i va passar una tarda molt agitada.
* » »
Començà el partit atacant el «Sa-badell» sense contemplacions. Els jugadors del «Badalona» volgueren protegir el seu porter, i és clar, això originà una confusió que aca-bà facilitant la tasca d'en Barceló, el qual fou l'encarregat d'inaugu-rar el marcador.
No havien passat tres minuts, quan en Parera, d'un xut espec-tacular i escenogràfic, encolomà el segon al tendre Vila.
Schild volgué animar els seus, però p a g à amb una lesió el seu ex-cés d'entusiasme.
Seguí pressionant el «Sabadell», i Calvet, aprofitant una passada dc Gual, va xutar amb molta elegàn-cia i precisió, i el tercer gol brillà en el marcador.
Fou aleshores quan en Gual, ani-mat i content, efectuà una jugada personal i m a r c à el quart.
E n arribar aquí, els socis del «Badalona» ploraven i feien petons al punt que presentava senyals de descomposició.
En canvi els sabadellencs encara en volien més i reclamaven un gol que uns havien vist entrar i altres no. En Mariné digué que no i el senat protestà.
Q R A S / í .
S > E S P A N Y A >
Exigiu
els Cafès del Brasil;
són els
més fins i aromàtics
i « « i
C A S A S BRASIL
PEIAYO
B R A C A F E
CARIOCAPerquè vegin a quin punt arri-bava la desgràcia del «Badalona», només els direm que en Porgues tingué el poc encert de fer un faut a en Massip en el moment de mar-car un gol, i el gol fou anul·lat.
E l cinquè gol del «Sabadell» fou obra d'en Morral en executar un cop franc.
Seguidament en Gual va encerar miserablement el tendre Vila, i des-prés de driblar-lo. el deixà perdut per l'àrea i m a r c à el sisé.
immmimiiimiiiiimiiiiiiimiiiiifl
LANEURASTEliUr
No és una m a l a l t i a priJ ment dita, és una debilitat dels] gans del sistema nerviós que i lloc a un malestar general; eli rastènic no té domini de si maM el tedi s'apodera d'ell i senti abatiment que l'impedeix fruirl la vida.
Aquesta debilitat desapareix | cilment prenent l'enèrgic reco tuent Fosfo-Glico-Kola Domèn el qual des de fa 30 anys recoJ nen els metges. Venda : Laboral Domènech, Ronda Sant Pau, Farmàcies.
iimiiiiimmiíiiiimiiiiiiiiiiminJ
Encara podrà fer un bon pj al campionat d'Espanya. El 1 dalona» ha de tenir present aquests desastres no són més episodis de la vida dels clubs.
Resignació en el present i fel el futur.
1 qui no s'aconsola és perquè vol.
—Ja tenim el «Barcelona» cam-pió.
—Que va de baixa això de la política?
Aleshores els badalonins reclama-ren el de l'honor, ü n gol per l'a-mor de D é u ! I en Gironès, d'un xut intencionat i ben dirigit, va deixar en Massip amb un pam de nas a sobre del bigoti.
L'honor estava salvat, i el «Sa-badell», per celebrar-ho, va obse-quiar els forasters amb un nou gol, obra d'en Morral.
No en parlem més. Respectem el dolor del «Badalona» bo i recoma-nant-li resignació. Que cuidi el punt, que l'abrigui, que el bressi.
A L T R E S P A R I U
El «Martinenc», oh yàlgam Ds va ésser batut pel «Sant Andrfj
El resultat fou de dos a l'home del dia fou en Blai.
En Borràs i l'iglésias varen nir una tarda de Uomillo i foj els encarregats d'encolomar gols a l'Oller.
A conseqüència d'això, el «S s ' a p u n t à una victòria per 2 a o| munt del «Reus».
L'«Anoia», cansada d'anar <| cua i quedar per vestir sants, aprofitar la vinguda del «T boià» per treure el geni i ve per 3 a 1.
En Romeu, sense Julieta, I marcar dos gols.
• » «
El «Sant Cugat», amb un M que feia tremolar les pedres, I derrotar el «Tàrrega» per 4 a i l
El «Manresa» i el «Tem varen celebrar el diumenge festa completa i per no trenca descans dominical, empataren ; gols.
# • *
Dos d'en Ballester, per un il Canyades, fou el resultat de 2 Í que és exactament la quantia la victòria de 1'«Horta» dam l'uEufopà».
* * *
Com no podia succeir d'; manera( l'«Iluro» baté per 2 ao «Calella».
U n líder sempre és un líder, l'hora de les garrotades sempre avantatge el que juga a casa
El «Granollers» va fer la dels atrassats i vencé per 7 a «Palafrugell».
Varen sucar fins els espectadü El «Palafrugell» va quedar m natural. Jo6ep Germà SABADElt
I M P E R M E A B L E S
A B R I C S D E P E L L
C A P E T E S I M P E R M E A B L E S
C A L Ç A T D E G O M A
Models elegantfssims per a senyoretes
G A S A R O S I C H
Fundada a l'any 1850
7 , R O N D A D B S A N T P E R E , 7 A V I N G U D A P O R T A L D E L ' À N G E L , 25 C A R R E R D E T A P I N E R 1 A , 33 No1
in "1 làngol Toduït íar el Les ; ín de Is dii Tant le à n Ls pre [afilen itranj lals... ;r qui elona» La v ida r bu pr< ient ;ls ai 'un r lavia que i ivella lèria igmei Frau Ss qu pional de tira rclanoi -•an g; Iquisi L'ho mipte in d' d'; icara Ique 1 ;al jui ínen Però rés li lircctií íuntar 'on 1 'zè'der Aquí i rom |ue er1
car ngún eol·labiI
—A( ïer el ïlel «! [en Fií i —T' .ai!. v I x tren rada —E M i r i : lor, j i la 1 Per< e qu; ou cr a D fiíiari Tol consel asal; en —Q que p -S tat la —C—c
mus 1 Ens 1 - C a pau —F la de clam: el po nim —C I d e pr c Ihongi \ — I • va ju • ser hI —?
i ' '—<
guil. 8 trena3
C lK S I ' I O N A T G E S I D R A L I S T A
n secret barcelonista
un secret federatiu
No tot han d'ésser alegries a In ((Barcelona». T a m b é hi ha
àngol r!nmig l'entusiasme que ha Jotluit als seus seus directius gua-Irar el campionat de Catalunya.
[Les adquisicions estrangeres cos-de pair i són el mal cos-de cap tls dingants barcelonistes,
l·l'ant com es va lluitar a l'assem-jea nacional per aconseguir que fts pres l'acord d'admetre el dret [afiierar cada equip dos jugadors Vlrangers en competicions
ofi-Ms... i ara, té, jugador éstran-que arriba, rave éstran-que el «Bar-Mona» encaixa
| L a vinguda del gran—gran d'al-kda més que de fets—Berkessy pu presentada com un aconteixe-nenl extraordinari. El fenomen
fels automòbils i la magnificència fun nabab era un adroguer que avia après a xutar bé o malament Ique a Hongria resultava una
me-pvella, però que al Pla de la Ho-jcria quedava a l'alçada d'un Bgmeu.
Francesc Plattko, entrenador sor-6s que ha vist guanyar el cam-ponat al seu equip, està a punt
tirar el barret al foc perquè les ilacions amb la Directiva no li an gaire llatines per les ditxoses Jquisicions.
L'home comença a donar-se ampte que a la seva terra no ens an d'ensenyar a empaitar pilotes
d'ací i que a Hongria estan ncara a les beceroles del futbol Ique per fer un paper airós a casa
jugar amb més geni del que ^nen els futbolers magiars.
Però el cas gros, cl que fa posar nés la pell de gallina i que els lirectius del ((Barcelona» es
pre-untaran com l'hem esbrinat i l'on l'hem tret, és el de l'extrem fzeder.
Aquella pepa hongaresa que a jirona ens va deixar bocabadats i
e en Plattko tem que li tiri lot cartell per terra, sols produeix angúnies al senyor Sala i als seus
oHaboradors.
-Aquest home no m'acaba de fer el pes—deia un dia el president
pel «Barcelona» conversant amb en Figuerola, company de Consell.
—Té tota la raó, senyor Moka ; b ü , vull dir senyor Sala. Aquest extrem juga com si la veiés qua-drada i ens costa un ull de la cara.
—Encara que no ho cregui. Miri : amb el que val aquest juga-dor, jo podria obrir un altre bar
la Rambla.
Però la bomba va caure al cap Je quatre dies, quan el senyor Sala
cridat amb urgència i es reuní Directiva en consell extraor-Jínari.
Tots... hi eren tots. Fins l'ex-conseller de la Generalitat senyor
Casals i en Guardiola, en Nonell en Perenya.
—Què passa, senyors? M'han dit que passen coses greus. ,
-Sí, senyor. Que ens han plan-tat la llufa.'
—Com ha anat això?
—Com ho sent. Sap allò del t i -Imus de les misses i la guitarreta? |Ens ho han fet a nosaltres.
—Calma, senyors, calma. Anem la pams. Q u è és el que passa?
—Res. Oue s'ha rebut una car-Ita de la Federació hongaresa re-Iclamant en Czeder i dient que no |el podem fer jugar perquè no te-jnim la baixa federativa.
—Carat! Però tenim la del club |de procedència.
—Sí. Però no la de la Federació jhongaresa.
—Ep! Això és greu. En Czeder |va jugar un partil a Girona i pol-|ser hi haurà mullader.
-No. Tot pot arranjar-se. —Cal cridar en Plattko tot se-jguit. Aquest home és un bon en-trenador, però ens ha col·locat un
F R O N T Ó
N O V E T A T S
C O K T B , 6 3 8 X C A S P . I ST O T S E L S D I E S
S R A N S P A R T I T S
I « Q U I N I E L A S »
parell de cornucòpies que no ens serviran ni per escombrar la tri-buna de Les Corts.
—Tot es pot apedaçar. Cal anar amb compte i peus de plom. En Figuerola podria anar a Budapest per resoldre personalment l'afer.
—Saben què els dic, senyors? —Que això de fer de directiu és més enredat i més difícil que portar els gegants amb bicicleta.
En Vidal, del «Jupiter», és tos-sut i té un geni més atapeït que la cabellera d'aquell cèlebre Cap d'Estopa de la nostra història na-cional.
L'home entra i surt de la Fede-com de casa seva i en sap les tres-queres com el m é s maquiavèlic dels delegats cucurullístics que trepit-gen aquella casa."
En Forns, president del Consell d'Apel·lació, i elj no es poden veure ni en pintura. A en Forns, quan pot fer la llesca al «Jupiter», l i sembla que la vida és de color de rosa, i en Vidal el voldria veure al canyet o sota les rodes d'un tramvia.
L a cosa està que bufa arrel d'una intervenció del Consell d'Apel·lació obligant el «Júpiter» a pagar uns deutes que tenia amb jugadors que havien jugat al club del Poble Nou. En Vidal es va despenjar amb unes declaracions terribles apare-gudes a E l Muhdo dient que en
—Ara no diran qüe no tenim una Federació d'altura.
Forns i els seus companys de Con-sell no tenen dret a ocupar el càr-rec ni els càr-reconeix autoritat, per-què no foren elegits per tots els delegats de l'assemblea.
En Trias, del «Martinenc», que és del Consell, es va indignar molt perquè quan ell té un càrrec fede-ratiu dels que vesteixen no vol que ningú l'emmascari.
—Senyor Roca—deia en Trias, tancant els ulls i girant el cap amb parsimònia—. A nosaltres ens van posar al Consell d'Apel·lació amb tots els ets i uts. Som federatius electes. Cal que rectifiqui en V i -dal o clavar-li una suspensió fe-derativa.
—Sí. senyor—deia en Forns, de la «Hispano Suiza»—. Jo_ estic amb el que diu en Trias. Això és un a b ú s . Ara estem en estat de guerra i cal ésser molt recte.
El Consell va cridar en Vidal i es sentien crits, soroll, escàndol i xivarri a la saleta de juntes.
Vostè ha de rectificar.
— I un be!
—Se'n farà deu pedres.
—Meno. Me'n fum de la virolla. — M i r i que no tornarà a entrar a la Fede si no rectifica.
—Ja poden fer el que vulguin. Jo sóc al cap del carrer i no hi ha pas res a fer.
L i varen posar un termini de vint-i-quatre hores, després n'hi van donar vint-i-quatre més, i en Guàrdia i el nresident hi volien t i
-rar terra a sobre, perquè en Vidal és un bon xicot i els recava po-sar-li un càstig.
—Jo no rectificaré. Jo diré que hi ha un delegat que cobra d'un club i que és del Consell d'ApeUa-ció. Els reglaments no permeten que un home a sou d'un club tin-gui càrrecs federatius.
Però en Vila—el zepelinesc Vila — i l'espanyolista i pulcre Roman estan d'acord per fer que se la ((carregui» en Vidal, i han promès plantejar avui mateix la qüestió de confiança al Consell de la Fede. () aquesta mateixa nit claven una suspensió federativa a en Vidal o ells dimiteixen el càrrec.
Estem veient que hi h a u r à co-pets i que fins potser hi h a u r à qui donarà cops baixos, perquè els del icjúpiter» aguanten la vela.
Aquella oposició terrible feta pels clubs ((Júpiter» i ((Badalona» a l'assemblea enfrontant-se als quatre del bloc («Barcelona», «Es-panyol», «Sabadell» i ((Girona») per defensar la promoció de dos llocs quan els grossos volien l'au-tomàtica, la pagaran ben cara.
El «Badalona» és a la cua del campionat, i e! «Júpiter», que ha esgarrapat el tercer lloc, p a g a r à el palo veient eliminat un dels seus homes.
L'ANIMA DEL ROSEGA CEBES
NOCKET
DORMILEGA FILMS
( R é p o r t f i t g e s e l m a u a l sense soroll n i rival)
En el n ú m e r o anterior, parlant dels equips que integren la primera categoria, per un error d'impremta ens oblidàrem de posar-hi el ((Ter-rassa».
Ho rectifiquem, por si las
nws-cas.
Invitem els senyors federatius (pagant ells) a que sol·licitin clubs infantils i íjmb ells formar un tor-neig. Els va bé? Dons endavant i no en parlem més.
• * *
En cl primer del «Júnior» juga un porter que ho fa com un àngel. Pel que es veu, el «Júnior» està predestinat a ésser el club porte-rífic per excel·lència.
Es parla de si el ((Terrassa» farà un tercer B. Ja tindrem «Terras-sa B», ((Júnior B», «Polo B» i ((In-trèpids B». A veure si es decideixen a fer un campionat d'equips B . . .
Esperant, esperant, la gent es va fent gran.
Diuen que Espanya estarà representada en hockey a les O l i m -píades de 1936. Ho celebrem so-iemnialment.
El ((Terrassa», amb dos partits que porta jugats, té 12 gols a fa-vor i 1 en contra. Si segueix així, en acabar cl campionat no els po-drem comptar. A l i z a l (que diuen els madrilenys).
L'allre dia, en el partit de se-gons equips «Junior»-((Terrassa». va haver-hi un lesionat. B o ! Ja comencem... Benaurats els que es lesionen en els camps de hockey. perquè ells sentiran olor (i dolor) d'àrnica i iode.
El campionat d'aquest any el podrem titülar dels 6 a o. Comen-cin a apuntar : «Terrassa»-"Jú-nior», ó-o; ((Polo»-((Gimnàstic», 6-0 ; «Agfa»-((Polo» (segons equips), 0-6 ; «Terrassa»-((Universitary» (se-gons equips). 6-0; ((Intrèpids A»-«üniversitary» (terçers equips), 6-0, i esperin-se, que tot just comencem.
THINC SHON
— I per què, si tots dos són bons, de l'un níe'n demana 500 i de l'altre 1000?
—Per què el més car xuta amb les dues cames i l'altre només xuta de dreta.
X U T S
Saben allò que l'ibdnez ha fitxat per l'oEspanyol»? Agafin-se! Es una encerada.
En Roman, el federatiu aristo-cràtic i punlós—ho diem perquè fabrica gèneres de punt.—, va do-nar la nova falsament per despis-tar que IVEspanyol» comprés a la Fede una llicència de jugador.
La fitxa era per trametre a B i l -bao i anava consignada a l'inte-rior Manolín, del «Baracaldo», al qual trameteren els espanyolistes el dissabte, per gir telegràfic, vint mil pesseteíf.
Ja ho saben. El fenomen Mano-lín j u g a r à a l'((Espanyol».
En Villena va fugir de la Fede, enfadat amb en Gispert, quan s'es-taven engiponant aquells regla-ments de pa sucat amb oli que varen fer la fi llastimosa d'en Ca-galàstics a l'assemblea.
Com que ara s'han de fer uns reglaments nous i fusionar els col-legis d'àrbitres, en Villena ho ha oblidat lot i torna a la Federació.
El cotó ha fet una puja de re-sultes de l'esdeveniment.
****
D'això de la fusió dels àrbitres en podríem explicar un niu.
Ara s'ha nomenat una Ponència amb les representacions del Col·le-gi d'Arbitres Professional, l'Ama-teur i la Fede.
La Ponència no acabava de ponstituir-se perquè els àrbitres amateurs volien que en Tudó fos membre de la mateixa, i els pro-fessionals, quan senten parlar d'en T u d ó , llencen renecs i toquen ferro. Però en Vila ho va resoldre tot. El federatiu paquidermàtic di-gué als ponents :
—'Senyors. Si no es posen d'a-cord ni TU) fan vostès això de la fusió, ho farà la Fede. Ja saben el que els toca. Triïn de la parada.
I per fi la Ponència es va cons-tituir sense en Tudó.
Això, encara que ho sembli, no és un velo.
En Barratxina, aquell interior fenomen fitxat pel «Barcelona», torna .1 ésser jugador del «Cultu-ral)) de Gràcia.
El noi podrà dir que ha estat una temporadeta a la torre. Tres mesets a fora... i cap a casa.
El Col·legi d'Arbitres ha protes-tat davant la Federació de que el Comitè de Competició no hagi cas-tigat el defensa Maranges. del «Sans», que va insultar un àrbitre.
Sembla que desconfien del Co-mitè perquè el president és delegat del ((Sans».
Kls àrbitres són malpensats i males pintes.
Al pobií' Vilalta el varen ben guarnir al camp de 1'«Espanyol». Després de fer-se un tip de cór-rer, cridar, patir, suar i xiular al camp de joc, en acabar el partit ((lvspaiiy(iI))-((Barcelona)) li van pa-gar els honoraris en caldcrilla.
Cinquanta durets, entre el sou d'ell i el dels companys de tasca.
Amb Ics maletes a l'esquena, van treballar més en acabar la fei-na que al camp corrent d'un cap a l'a'ltre.
Demaneu
sempre
CONYAC VALDE8PIN0,
sempre
COLUMBOFILA
Voldríem dir-hi la nostra, però tenim por que algú s'ho prengui malament, líls viatges de tardor, cada any, ressusciten el mateix di-lema : convé o no convé viatjar als coloms a la tardor?
Si haguéssim de parlar serio-sament, descabdellaríem el tema aportant-hi tants arguments que precisaríem tol el periòdic i encara faríem curt, però no hem d'oblidar que està a punt de sortir una re-vista nova, especialitzada, i a punt també de reaparèixer-ne una altra del mateix ram, les quals han
d'omplir les pàgines amb litera-tura columbòfila, i hem de deixar-los explanar temes tan suculents com aquests, que donen lloc a con-trovèrsies entre els doctors de l'art de les plomes. No sembla prudent, doncs, que un esparverot indocu-mentat hi fiqui les grapes, però, a desgrat de tot, no podem resistir la templarió de fer declaracions, ja que això sempre dóna pislo, i cla-var bequerades a tort i a dret, i toqui a qui toqui.
La tardor és una temporada de vents, pluges i bolets i castanyes ; el baròmetre sembla que es torni boig. i de tot això, la brúixola que cada colom missatger porta al ca-parró se'n ressent força ; a més, les humitats crien verola i els cor-rents d'aire el brom. Tot això és veritat, sí, però no és tota la ve-ritat.
Els colomins de l'any necessiten una Iria, i ací no hi ha triador (ja em perdonaran els que es tenen per entesos) : uns vialgels fins a uns
150 6 200 quilòmetres garbellen, no per les pèrdues, sinó pel comporta-ment, i cal avesar els aficionats a que judiquin els seus poulains per l'observacié) personal. Els entrena-ments de colomins són, doncs, be-neficiosos com a element d'estudi i també com a base d'estalvi de ve-ces. Això és veritat, però tampoc és tota la veritat. La veritat, tota la veritat i res més que la veritat la direm la setmana que ve.
ESPARVER
N O T A I M P O R T A N T
El no haver rebut a temps el paper destinat a la confecció d'a-quest número, ens obliga a presen-tar aquest XUT ! estret de pit.
Esperem que els lectors se'n fa-ran càrrec i la setmana vinent sor-tirem amb les degudes proporcions.
M e d a l l e s i C o p e s
p e r a c o n c u r s o s d ' e s p o r t s V d a . S E G U R A - ^ ' " ( o
Frontó Principal Palace
£ 1 millor conjunt del m ó nde «cesta» a punta Tots els dies, tarda i nit, grans partits i - q u i n i e l a s ·
F A N T
I D R A L I S T A "
E S T R E N E S
V AIIOKA QUÉi — En Borzagc, aquesla vegada, clc tant qnc ha volgut descobrir la psicologia dels protagonistes, s'ha excedit i ens ha ofert una noia que és tot un poe-ma, però d'aquells poemes que tant abunden a Sant Boi. Ouan unanematogralïa, i acaba en l'è[<pca surrealisla.
Jennie Gerhart, sola con $u unior, però acompanyada de la seva distingida m a m à , cerca feina i no en troba, fins que un senador la protegeig, se n'enamora i acaba dient que s'hi vol casar. E l sena-dor se'n va a Washington a
com-Una escena de Viudos Inibaueras. de la Warner.
I
noia soltera es troba en aquell es-tat que no podem trobar-nos ni vostès ni nosaltres, cl més prudent que pot fer és no enfilse pels ar-bres. La protagonista d'aquest film, però, s'hi enfila i es permet una sèrie de llibertats no aptes per a futures mares de família. Però com que la psicologia, femenina és un pou sense fons, la protagonista, quan sap que el seu marit s'ha quedat sense feina, es compra una terça de salmó, però com que quan sc l'ha menjat té remordiments, no té altra solució per distreure's que pujar als cavallets. E l marit com-pren que aquests excessos són pro-pis de la psicologia femenina i s'hi fa un tip de riure.
Mentrestant, el problema dels feina s'accentua i els sense-feina no s'entenen de sense-feina a cer-car feina. Ell treballa un mes, però com que es gasta la paga amb un mirall de tres llunes, no solucio-na res.
Fem una passa, saltem uns quants episodis i després d'un se-guit de calamitats el matrimoni té un fill. E l pare el pren en braços i pregunta :
— I ara què?
—Sí, m i r i , ara ens n'anirem a dormir !—responem nosaltres.
Però, no : un antic amic arriba corrents, esbufegant, i crida :
—Ja tens feina! Ja t'he trobat feina.
La criatura ha vingut amb el pa sota l'aixella.
L'autor de la novella, com que no es trobava present a l'estrena, no va sofrir gens ni tingué ocasió de protestar.
La fotografia és bona, i els dis-cos que toquen en els intermedis, també.
SOI.A CON su AMOR. — Com que ara s'han posat de moda els films cronològics. Sola con su amor tam-bé abarca un espai de temps molt respectable. El film comença l'any
1903, quan s'estava inventant la
ci-prar-se roba interior, però de tor-nada el tren descarrila- i mor acci-dentat. Per causes que nosaltres no podem explicar però que vostès s'explicaran fàcilment, Jennie Ger-hart té una nena. Coses de la vida ! Per poder mantenir la nena, Jen-nie es col·loca de cambrera a casa d'un fabricant i el fill petit del fabricant se n'enamora.
Aquí comença la tragèdia que nosaltres, emocionats com uns po-llets, no podem explicar. Dues àni-mes que s'estimen i no poden unir-se. 1 ambdues ànimes es donen
proves d'abnegacïo i de sacrifici. I les senyores ploren. I quan Jenny resta sola amb el seu amor, l i fan companyia. L'acompanyen en el sentiment.
El film és d'aquells que emocio-na. A nosaltres, se'ns va fer un nus a la gola i no podíem empas-sar-nos la saliva.
Sylvia Sidney h i fa una inter-pretació impecable, secundada per tots els altres.
U n film de qualitat, dirigit per tot un senyor Gering, que no po-drem dir que ens hagi geringat.
EL DICTADOR. — No els explica-rem l'argument. Ens limitaexplica-rem a fer un elogi de la quantitat de te-lèfons que necessita un banquer americà per atendre els seus ne-gocis. Es senzillament- impressio-nant. U n banquer americà, per po-der atendre tants telèfons, hauria de tenir una dotzena d'orelles.
En Cortez fa de banquer simpà-tic, cosa que el públic a g r a í inten-sament al bon director del film.
El film mai no es fa pesat, i això ens estalvia de fer-ne cap més elogi. ,
COMPASEROS DE JÜERGÀÍ — T o t el trasbals, tot l'enrenou és moti-vat per una escapatòria de Laurel i Hardy a Chicago. Els dos trapa-cers inventen sengles excuses, en-ganyen les seves respectives
.mu-L a gràcia irresistible
d'en S A N T P E R E ,
À L À D Y i L E P E
amb R o s e t a B a l l e s
-teros, C a s a r a v i l l a ,
etc, etc-, en el film
de Josep M . a C a s
-tellví efue triomfa
actualment a l
F A N T A S I O
i t r i o m f a r à a tot
a-rreu perquè é s
optimisme i
s i d r a l i s m e
llers i , fingint que embarquen cap ;>. Honolulú, se'n van a Chicago. Una vegada a Chicago, amb la col·laboració d'en Charles Chasse, en fan de verdes i de madures i tot els és pàtria.
El vaixell que anava a Honolu-lú naufraga i les mullers passen ànsia, fins que un dia, en una ses-sió de cinema, descobreixen en Laurel i l'Oliver fent grimègia i divertint-se deshonestament.
El final no cal que l'expliquem. Els espectadors es varen divertir i nosaltres t a m b é .
LA CASA DE ROTSCHILD. — La casa de Rotschild va arribar un moment que va acaparar tots els diners d'Europa. La gent pagava amb cupons i voles, però l'or era a les arques dels famosos jueus. Per això, quan Nàpoleó amençà amb ferrse l'amo d'Europa, les po-tències aliades demanaren l'auxili de Rotschild per acabar amb l'in-vasor. E l delegat dels aliats era res menys que en Boris Karlolf. En Boris, que tot i essent la nos-tra mascota hem de reconèixer que és un mal home, quan havia ob-tingut l'auxili de Rotschild feia apedregar les cases dels jueus. Fins que un dia en George Arliss es va empipar i va dir prou :
—Camen ! Vourekursellgüering well gut nait!
I com que Napolcó s'havia es-capat de Santa Elena, Rotschild va
un film curt de Buster Keaton, molt divertit.
ANNV, ANNV. — Els que amb una Anny Ondra ja en tenien per anar fent, en veure que n ' h i havia dues varen alarmar-se. No n ' h i havia per menys. L'Anny pobra i l'Anny rica s'embranquen en u n desori insoluble la víctima del qual és en René Lefevre.
Annv. la pobra, substitueix a Anny, la rica, en una festa de pa-tinatge, en la qual acaba superant les proeses de l'Antonet i eh Beby i fent les delícies de tots els afi-cionats al circ.
Amb una senyora semblant no ens sorprèn que Schmeling s'hagi donat al pugilisme.
E l . BESO DE LA MUERTE. — Es un film de msiteri, en el qual hi pren part en Bela Lugosi, rival de Boris Karloff.
Tota la tragèdia i tot el misteri esdevenen perquè, mentre estan rodant un film de gàngsters en un estudi cinematogràfic, es destapa un gàngster autèntic i un dels ac-tors passa a millor vida.
Com tots els films de misteri, és d'una innocència que enamora, però distreu i no es fa pesat.
EL PRÍNCIPE ENCANTADOR. — R e n é Saint Cyr és .un cromet, i aprofita l'àyinentesa d'ésser el príncep en-cantador de Rumelia per efectuar un viatge d'incògnit. U n príncep encantador, d'incògnit únicament pot anar a la Costa Blava, i ell hi va.
Vostès ens perdonaran que no els expliquem que el príncep va a parar a un hotel en el qual hi ha un cambrer que es fa passar per príncep de Rumelia i que els ac-tors còmics van disfressats de clowns.
Limitem-nos a dir que el film és lleuger, que a estones fa riure, que la música és agradable i que hom
Jack Oakie, més tanoca que mai,
veria en la linea. amb Spencer Tracy en Una tornar a ésser l'amo, la Loretta
Voung i en Robert Youngh es po-gueren casar i el film es va il·lu-minar amb colors.
Aquest casament dels dos Young potser esl sorprendrà, però és que nosaltres ens havíem oblidat de dir-los que, en el transcurs de l'ac-ció, de tant en tant treien els caps i es feien un petonet.
El film és fet amb dignitat, i fet i fet serà un dels millors que haurem vist aquesta temporada. A m é s d'un tema interessant, està realitzat amb gran escrupolositat. El treball d'en George Arliss, per la seva naturalitat, impressiona, i l'espectador arriba a tenir la sen-sació que tot el que succeeix ho està vivint.
• Uns quants films com aquest i s ' h a u r à acabat la crisi dcí cinema.
En el mateix programa projecten
arriba al final sense esforç ni can-sament.
EL JARDÍN DEL MONÀSTERIO.—Es tracta d'un film amb acompanya-ment d'orgue. Una mena de film de clausura. Aquella peça musical de Fowler, que avui j a és tan po-pular com els tangos de l'Irusta, ha servil de partitura perquè un músic anglès es fes frare i es tan-qués en un convent. Artísticament, el film és bo, però com que l'orgue i els monestirs no són precisament els elements més apropiats per a alegrar las pajarillas dels especta-dors, a estones el film resulta una mica carregat d'orgues i es fa pe-sadel.
Amb un orgue, un monestir i quatre elements, el director però n'ha tret un partit que altres mo-bilitzant una esquadra .i un exí'r-cit de giris no han pogut aconse-guir.
D O S È X I T S D E A T L A N T I C F I L M S
c a p í t o l
11
A V U I I TOTS ELS DIES
E S T R E N A D I J O U S
i F E M I N A i & P R E V I V P
& mu/er imedc/iwonuwcna. àeí Ueinpo-.
FUMS-T I V O L
D E M A D I M E C R lE S T R E N A
w
JO
P A Z
EN LA
TIERRQ
Precïi C U i Preci Clase a N a cy s
ca PediíUna pel·lícula extraordinài|
Per tema: L'humanitat
Per escenari: E l món
Noticiari "XUT!
L'Alady es troba a Madrid. No obstant, no ens sorpreníj que en assabentar-se de i'estMde ; Viva la Vida ! fes un viatgtl corre-cuita i el dia inenys perej ens el trobéssim aquíí.
Si ve, ja el veurem al "Faifl sio», puix no creiem que l'empía es deixi perdre l'oportunitat dei la seva presentació personal,
pfij
distreure la seva distingida conaj rència.A darrera hora ens assabcnli| qüe"Carioca no és un insult, nit home, ni una dona.
Es un ball.
U n à mena de dansa del ven! sense ventre.
Una mena de dansa magnèfflj efervescent.
Veiam si ens anirà bé.
Vegin algunes de les proe>i • efectua Johnny Weissnuiller Tarzón y su com panera :
Cavalcar dalt d'un hipopòtam.! Cavalcar dalt d'un rinoceronil Barallar-se amb un sauri. I El més sensacional, però, noi això.
El més sensacional és que I trucs np es veuen i el film reíj ta bo.
I la prova és que a l'«Urt(ij naona» encara omplen.
Per fi hem sabut el perquè la indignació dels francesos ai^ el film de R e n é Clair.
Imaginin que R e n é Clair J tingut l'atreviment de ridiculM els francesos. 1 això un públic W triola, que canta la Marsèüesa in] vegades diàries i que està conva çüt que Montmartre és un harl no ho pot tolerar.
El dia de l'estrena, els més csa] tats fins varen xiular.
Que ( Ires l'a[ Els ( sue mo ílel mal Els p |)eça se De n iperò n( büe al < Deixi h veiai Aquei '«Actu! anunci «Acte Inombró bar..." Com [demaní [Seguia Sar l'it lúltimos Ah ! Això feignific; Deia «Cim pera te Ehtí. \Los au Potsi Itòric. L'ins s'ha p( 1 pet sa que Ulospen L ' I g \gro qu Iva pos Iseu cc IValènc Un Itonsau «diguen j i pujat Iribar z I i fins [fer el Un
T I V O L
T O T S E L S D I E S
F O R M I D A B L E È X l l
r a n c r e a c i ó Sessióamb B O R I S K A R L O F F , LO!
R E T T A Y O U N G , ROBERí
Y O U N G i 100 artistes més I
E I Napoleó del diner contra '1
Napoleó de Waterloo
Superproducció de D À R R ^ I
Z A N O C K per als
A R T I S T E S A S S O C I A T S
P I Pass Sessl AlaiW H I S K Y E S C O C È S
• J O H N N I E
W A f a K E R
Precinto Rojo-. C l a 8 e superior Precinto Negro Clase extra de 12 aòos edadNació en 1820
y sigue tan
catnpante
Pedidlo en todas partcs.
O u i ' rns ]iortin el film i nosal-rcs l'aplaudirem.
ínà tat ni
r». De moment no s'ha resolt res, jerò nosaltres tenim confidències jue al «Novetats» hi h a u r à cinema.
Deixin passar tres setmanes, i irenJ 1 ve'am 81 haurem de rectificar.
* » * ;str( atgf peni Para npre de: pa •onci Demà ni ViT; -i-,-
q
ler tam rom }ue res :UrT :juí ISÍ air :uliii )lic •sa :onvi ban s eïEls esportius no han d'oblidar )ue molt aviat serà estrenat el film del matx Carnera-Baer.
Els podem assegurar que 6s una beça sensacional.
de un
de
Aquesta setmana l'empresa 'uActüalidades» va publicar inunci que va esglaiar-nos :«Aclualidades. —• A petició -lombrós públic, ha decidit repo-;ar...»
* » •
Com? En ple èxit el públic l i demanava que reposés? Però, no. Seguia dient : «...ha decidit
repo-;ar l'inoblidable documental Los 'iltifnos veinte aiïos.»
Ah !
Això de que reposar tingui dos significats és ben empipador.
* « •
Deia Mirador :
«Cinc films d'història per la pro-pera temporada.»
Entre els cinc films hi comptava Los autores de Don Juan.
Potser sí que serà un film his-tòric.
L'insult cinematogràfic de moda s'ha popularitzat :
—Carioca! N o siguis carioca!
1 pensar qúe Carioca és una dan-sa que acabaran ballant-la els po-llospera.
L'Ignasi Simó va agafar E l ne-gro que tenia el altna blanca, se'l va posar sota el braç i , amb el seu cotxe, emprengué el camí de València disposat a fer contractes. Un empresari de Reus i un Bro-tonsauros que feien el mateix camí digueren que el tren els marejava i pujaren al cotxe. Bunyol! En ar-ribar a Gavà, el cotxe va dir prou, i fins els convidats hagueren de fer el viatge en tren.
Un èxit!
eCATALüNA37
Apaicll Western Elèctric Sessió continua de 3 tarda a 1 matinadaE N T R A D A . 1 P E S S E T A
Noticiari Fox Mundial
Inloimaclons d'actualitat
El canón del Colorado
El ritmo de un puerto
Capita'es de Itàlia
Despacio, pero seguro
.TS
P U B L I - C I N E M A
Passeig de Gràcia, 57. - Telèfon 79681 Sessió continua de 3 laida a 1 matinada
B U T A C A ; 1 P E S S E T A CURIOSITATS MUNDIALS EQUILIBRI ROTHENBURGO NOTICIARIS D'ACTUALITAT MUNDIAL ECLAIR JOURNAL Aladlno o la lémpara maravlilosa
En Simó, però, va tornar amb un feix de contractes que l i com-pensaren totes les molèsties del viatge.
Els solters també tindran el seu film.
La casa «Fox» anuncia l'estrena d'una pel·lícula titulada O/o, solle-ros!, interpretada per Roseta M o -reno, Valentí Parera i Andreu de Segurola, apta per a solters.
L'argument és molt còmic i ser-virà per aconsolar tots els que pa-guen impost de solteria.
Per fi s'haurà estrenat Viva la vida !
Com que aquest aconteixement haurà tingut lloc aquesta nit al «Fantàsio», no som a temps de parlar-ne amb l'extensió que mereix. H o farem en el número v i -nent.
c i u e í i a
A H A T E U R
C I N E M E S 1 MES C I N E M E S Quan la gent aficionada a les estadístiques, a més d'esbrinar-nos quants automòbils toquen per cada ciutadà o quants ciutadans toquen per cada automòbil, ens aclareixin el nombre de sales cinematogràfi-ques existents a Barcelona, resul-tarà que no ens escapem pas d'un parellel per quilòmetre quadrat. Molt comprensible i lamentable, perquè, tot plegat, no és m é s que la conseqüència immediata d'una vella tara dels catalans : la febre d'imitació, la set insaciable de competència.
En un carrer qualsevol de ciutat catalana, si un camiser fa quatre pessetes venent corbates blaves,
posem per cas, l'endemà, al ma-teix carrer, hi h a u r à l'anunci dc la pròxima inauguració de Ires l u -xoses camiseries especialitzades en la venda de corbates blaves. Som així i no hi ha qui ens adreci n i qui ens rectifiqui. Dins el camp ci-nematogràfic, aquesta teoria de la competència ha fet i farà molts estralls. Fins fa poc temps, el « P u
-bli-Cinema» era sol a Barcelona a servir un tipus de programes do-cirmentals i informatius que sem-pre han estat ben rebuts pel nostre públic intel·ligent; ara, «Actualida-des» ja segueix les petjades del primer i procura que el Mussolini més fresc i la hitleriada més recent es belluguin a la seva pantalla ; demà, sembla que un nou local, destinat a exhibir noticiaris i films curis, tractarà de demostrar que els dos primers només han vist el m ó n cinematogràfic per un fo-rat i que encara resten una infi-nitat de possibilitats i temptatives a oferir. A l'entrada d'aquests ci-nemes, els clients cada dia seran més obsequiats, i darrera d'un magnífic inagazine repartit gratuï-tament, vindran capses de marrons glacés, pipes, collarets dc fantasia, i degustació graluita de cock-tàtls dels més cars, fins que arribarà un moment que els empresaris, a cò-pia dc sacrificis dc tota mena. hau-ran d'anar a captar o a fer alguna feina (passar la baieta, per exem-ple) als grans estudis de Holly-wood.
Clive Broock
Walt Disney no sossega i la seva fàbrica de ninots treu fum per les quatre xemeneies.
No content amb les simfonies de colors, Walt Disney es proposa editar, també en colors, una sèrie de films del Mickey Mouse.
Els sidralistes estem encantats. Les primeres estrelles afectades per la Lliga de la Decència dels Estats Units han estat Jcan H a r -lol\v. Norma Shearer i Joan Craw-ford.
Sembla que aquestes tres vampi-resses, que sempre s'havien presen-tat Uèugeretes de roba, es veuran obligades a interpretar exclusiva-ment papers d'època i a presentar-se en mirinyac.
Ara podrem començar a portar
en Tifeta al cinema. Una producció Filmófono que farà enveja a en Boris Karloff.
Biografia de Marlene Dielrich
Marlene Dietrich nasqué el 27 de desembre, però es calla l'any, a Berlín, dos "dics després de Na-dal, fa uns trenta anys aproxima-dament. El seu pare, oficial de l'e-xèrcit alemany, somiava que la seva filla tingués la carrera musi-cal. L a seva educació fou molt acu-rada ; assistí a un col·legi de Wei-mar, on estudià violí, cant, fran-cès i anglès. Més tard seguí els cursos d'una acadèmia musical de Berlín, preparant-se per a concer-tista.
Mentre estava practicant, sofrí un seriós accident a la m à es-querra, i durant sis mesos es veié obligada a interrompre els seus treballs musicals. Durant aquest temps s'interessà pel teatre i entrà a l'Escola Dramàtica de Max Reinhardt. FI primer paper que Marlene Dietrich féu fou en la versió alemanya de l'obra Broad-ttiay. F I següent, en, una comèdia
musical, en la qual la seva bellesa i el seu art deliciós obtingueren èxit immediat. Aviat fou sol·licita-da pel cinema, i dividí el seu tre-ball i el seu temps entre les pel-Kcules i l'escena teatral i musical. Joseph yon Sternberg, director de la «Paramount», després de veure-la en una representació musical a Berlín, l'escollí per acompanyar Emil Jannings en E l àngel azul. Sternberg, en tornar als estudis de la «Paramount» a Amèrica i de-signar-se'l per a la direcció de Ma-rruecos, elegí novament Marlene Dietrich per al principal paper de la cinta. L'èxit d'aquest film re-percutí en altres de l'animador i la mateixa estrella, que recordem sota els títols de Fatalidad, E l expreso de Shanghai. L a Venus R u -bio i darrerament Capricho impe-rial.
lislà casada amb Rudolph Sei-ber i tenen una nena de vuit anys. E L M I L L O R I M E S C O M P L E R T ESPECTACLE D E L'ÀNYü
zsAïiïi xt
C
O
l
·
I
S
E
U
A
\
í l'emocionant matx
C a r n e r a - B a e r
per al campionat del món
Dos films Radlo-naiuralTient!
V o l a n d o h a c i a R í o J a n e i r o
L a C a r i o c a
Jo no comprenc com aquesta gent que tenen una biblioteca de toms d'accions i obligacions, i aquestes vídues arximilionàries que no saben davant dc quin grup de pins aixecar un sanatoriàs, i aquests venedors retirats del fabu-lós negoci de les mongetes bulli-des, amb xalet propi a S'Agaró i torreta a la Bonanova, jo no com-prenc, repeteixo, com tota aquesta fauna que no saben on abocar els diners no es decideixen, en comp-tes d'anar segant l'herba sota els peus a tota persona més espavilada que ells, tot fent la feina dels m i -cos i dels lloros m é s vulgars, a dotar Catalunya d'un local inde-pendent, d'un saló sobri i exquisit on els ulls dels caçadors de certa mena d'interessants espectacles es topin de tant en tant amb l'agra-dable contemplació d'un film ama-teur ben resolt i ple de ressorts espectaculars dignes de la millor estima.
Els cineistes amateurs — ja ho hem dit moltes vegades—necessi-tem urgentment una sala pública per a les nostres sessions, car el nostre primer desig és ampliar po-derosament el radi d'acció dels amics del cinema pur.
H i ha un nombre considerable de gent que, si veiessin una sessió
de cinema amateur, restarien mag-níficament sorpresos, i no us cà-piga cap dubte que aquesta sor-presa es traduiria ràpidament en un augment considerable de moto-càmeres en funció.
Tornant a la qüestió d'abans, que és amb la que hem iniciat aquest article, a Catalunya ens dei-xem seduir m é s pel sentit dc la cosa feta que no pas pel sentit de la cosa a fer. Fem com els ame-ricans amb els films de guerra : ens hi gronxem amb una tossuderia i una poca originalitat llastimoses.
Ciutadà : si ets dels que tenen un pa a la post i et sents amb ganes do canalitzar amb intel·ligèn-cia i dignitat una part de la teva riuada econòmica, pensa que hi ha a construir encara un saló de ci-nema per als amateurs i els amics del bon cinema, i no et deixi's en-tabanar amb terenyinoses històries la finalitat de les quals no és altra que· la d'anar minvant la migrada guixeta del veí.
Originalitat abans que t o t ! Cinema amateur abans que t o t !
M l X I M A X
Una broma amb cua
L'altre diumenge, després del partit a la «Manígua», en Vilalta, donant proves d'una resignació exemplar, va avenir-se a cobrar els seus honoraris en xavalla, recollí els vint cartutxos de duro, llogà un laxi i se n'anà cap al Col·legi.
L'na vegada al Col·legi, l'home comptà un cartutxo i trobà que només conlenia 42 peces de deu cèntims : 4'2o pies. En comptà un altre i n'hi trobà 38. Els comptà lots i veié que el promig dels car-tutxos era de 3*50 cada un.
Aleshores, tot el Col·legi en pes va acordar que la broma era ex-cessivament lleugera (per no dir poc pesada) i que una cosa era pa-gar eh xavalla i una altra fer mo-ros. O, per dir-ho més clar, que no és igual donar duros a quatre pessetes, q u é donar viceverses.
I la reclamació ha passat a la Federació.
Mai es fa fard si el cor es jove
E L «BARÇA» ESTA F O L L A M E N T E N A M O R A T A la seva edat, pensant que en-cara pot fer feliç un mig centre, el «Barça» s'ha enamorat d'en Ro-salench.
Els directius dol «Júpiter», da-vant d'aquesta passió desenfrena-da, s'han vist precisats a adoptar precaucions, i són molts ois que asseguren que la instal·lació dels biombos de sac no ha estat feta per privar de la vista els veïns (als quals la Directiva desitja cjue San-ta Llúcia els la eonservit molts anys), sinó per substreure en Ro-salench a les mirades incendiàries del «Barça».
Nosaltres, senzills espectadors d'equests transports passionals, creiem que finalment l'enllaç es portarà a cap.
