Bel Olid. De què (no) parlem quan parlem de sexe sexualitats EDICIÓ

Texto completo

(1)

14mm

ISBN: 978-84-16670-44-4

Seguir el desig, compartir el plaer. Sembla fàcil, oi? I, tanmateix,

vivim sexualitats condicionades per expectatives, pressupòsits

i tabús que ens fan complicat escoltar-nos. Follem? explora

els camins que ens poden portar a sexualitats més humanes,

a relacions més plaents.

Bel Olid

Amb il·lustracions de

Glòria Vives Xiol

De què

(no)

parlem

quan parlem de

sexe

sexualitats

Bel Olid va néixer el 1977 a Mataró,

prou a prop del mar. Li agrada llegir i

escriure, i també tradueix. Viu en una

bombolla de gent rareta, amorosa i

punyent que no la deixen relaxar-se

gaire i amb qui és un plaer pensar-hi,

jugar-hi i fins i tot emprenyar-s’hi.

Somia una metralleta i ho explica al

llibre Feminisme de butxaca, kit de

supervivència. No fa gaire també ha

publicat el còmic Camioneres, il·lustrat

per Lyona.

Potser el primer que hauríem

d’aprendre sobre el sexe és a

desa-prendre. Desaprendre el desig que

ens han ensenyat que hem de sentir,

desaprendre la vergonya. Oblidar els

cossos que ens han d’agradar

obli-gatòriament, les pràctiques que es

conceben com a úniques possibles.

Esborrar del cap les imatges de

la pornografia comercial, el paper

que ens toca jugar.

I llavors, amb uns altres ulls, mirar

molt endins i preguntar-nos què

volem, què ens agrada, què tenim

ganes de descobrir. I mirar enfora,

també. Mirar tot allò que hi ha davant

nostre, no eliminar res per defecte.

Escoltar el nostre desig i, quan

sabem què volem, escoltar l’altra

persona i saber què vol i si és

compati-ble. Atrevir-nos a dubtar, a explorar,

a equivocar-nos, a aturar-nos en

qualsevol moment. Sortir del que

«ha de ser» i endinsar-nos en el

que ens fa vibrar.

© P ol Galofr e

Bel O

lid

Fol

lem

?

ilikeBridge @IReadBridge @bridge.books www.ireadbridge.com

2

a

EDICIÓ

(2)

Follem? 3

Follem?

Bel Olid

Il·lustracions de Glòria Vives Xiol

Capítol

de

(3)

Follem? 5

A nosaltres, que transformem en festa el camp de batalla.

Capítol

de

(4)

6Follem? mapa navalla suïssa pàg.9 sexe sexualitats pàg.15 LGBTIQ+ vida pàg.23 preliminars follar pàg.41 consentiment entusiasme pàg.67 bellesa expectatives pàg.89

Índex

Capítol

de

mostra

(5)

Follem? 7 consolador accessoris pàg.109 educació sexual cures pàg.121 amor afectes pàg.135 fi horitzó pàg.149 extres: com vols follar?

pàg.154

se t’ha fet curt?

pàg.156

Capítol

de

(6)

40Follem?

Capítol

de

(7)

Follem? 41

3

preliminars

follar

Follar de pel·lícula

En ple segle xxi, les pel·lícules ja no acaben amb un petó i una fosa en negre. De fet, fins i tot a les comèdies romànti-ques hi acostuma a haver alguna escena de sexe abans que la parella protagonista s’enamori, superi mil entrebancs i acabi feliç per sempre. Però, la idea de la sexualitat (ja no parlem de les relacions afectives) que ens inocula la ficció actual, és gaire més fiable que aquell primer petó, que obria la porta a una el·lipsi de «tu ja m’entens»?

D’una banda, la gran majoria de vegades que hi ha sexe en pantalla hi veiem una parella heterosexual. D’altra ban-da, sempre s’entén que hi ha coit, encara que no veiem exactament què està passant, perquè hi ha llençols que ho tapen, o roba i tot. Les dones no solen treure’s els sosteni-dors, ells sembla que en tinguin prou de descordar-se la bra-gueta. De vegades la relació sexual és en un lavabo o en un lloc incòmode i dura menys de dos minuts. Molt sovint els protagonistes van d’una mirada apassionada a arrencar-se la roba i passar a la penetració (d’un penis en una vagina, és clar). Els penis semblen entrar a les vagines sense

neces-Capítol

de

(8)

42Follem?

sitar lubricant, ni cap mena d’ajuda manual, i molt poques vegades decideixen utilitzar condons. Després d’una mica de mete-saca, criden a l’uníson i s’entén que han tingut un orgasme. Un i prou, i alhora. Llavors se separen i fan un sospir. S’ha acabat la festa.

No dic que no sigui possible mantenir una relació sexual com aquesta, però qualsevol persona amb una mica d’ex-periència ha de reconèixer que és excepcional que en una interacció tan breu, sense altra estimulació que el coit i sen-se cap mena de comunicació, totes dues parts tinguin un orgasme i a sobre sigui simultani.

El problema no és que l’art explori les excepcions, que poden ser interessants com a objecte de reflexió. El proble-ma és quan aquestes excepcions són l’únic que es mostra i es fan passar per la normalitat, sobretot perquè fomenten

Capítol

de

(9)

Follem? 43

expectatives difícils d’acomplir, i es basen en un tipus de plaer sexual molt limitat que se centra en el penis i el coit. És a dir, hem passat del «tu ja m’entens» de la fosa en negre al «tu ja m’entens» del coit de trenta segons.

Aquesta representació hegemònica de les relacions se-xuals es basa en alguns supòsits molt estesos. Per comen-çar, que el sexe passa entre un home cis i una dona cis. En el catàleg de cossos possibles, no n’hi ha d’altres. He par-lat amb moltes persones heterosexuals que afirmen que aquesta sobrerepresentació de la seva opció sexual no ha de ser cap impediment perquè la resta ens puguem imagi-nar; al cap i a la fi, els cossos no són tan importants. Però no ho veig clar. El cos és una part molt important en la se-xualitat. És molt difícil dissociar la sexualitat del cos, fins i tot si creiem que la sexualitat té a veure amb moltíssims altres factors.

Però, a més, en una societat en què sovint se senten co-mentaris homòfobs i trànsfobs, en què des de sempre s’ha suposat que el dia que t’agradi algú, serà algú de «l’altre gè-nere» (perquè només se’n preveuen dos), és realment igual de fàcil projectar-se com a no cisheterosexual?

Ser heterosexual va més enllà de les nostres pràctiques sexuals concretes. De fet, hi ha homes que s’etiqueten com a heterosexuals i que tenen relacions sexuals amb altres ho-mes, i entre dones és comú de dir allò de «amb les amigues no compta». Per a aquestes persones, «ser heterosexual» és un estil de vida. Volen dir que no s’imaginen en una relació estable que no sigui heterosexual i que socialment perfomen com a heterosexuals.

Capítol

de

(10)

44Follem?

Això lliga amb una segona idea també errònia i igual d’estesa: només és sexe de veritat si hi ha coit, i n’hi ha prou que hi hagi coit perquè sigui sexe. Quan una dona que es declara heterosexual diu que no és bisexual (ni molt menys lesbiana!) perquè «amb les amigues no compta», està pen-sant el mateix que moltíssima gent: dues dones no poden follar, perquè no hi ha un penis pel mig. Ni els passa pel cap que hi hagi dones que tenen penis, i tampoc no veuen la penetració amb accessoris o amb les mans, que pot ser molt profunda, com a una penetració veritable.

La bretxa orgàsmica

En aquesta versió pneumàtica del sexe, tot comença quan hi ha un penis en erecció i tot acaba quan acaba l’erec-ció. Si la deflació és perquè el propietari cis del penis ha tingut un orgasme, es considera una relació sexual plena. Si és per altres motius, es considera una relació sexual fallida.

I aquí trobem un escull important per gaudir del sexe: tots els estudis indiquen que la majoria de persones equi-pades amb clítoris arriben a l’orgasme amb pràctiques di-ferents del coit, o simultànies al coit, que acostumen a implicar el contacte amb el gland del clítoris. L’anomenat

orgasme vaginal és en realitat un orgasme clitoridi, en què

s’estimulen altres parts no visibles (però molt presents) del clítoris.

Hi ha mil acudits sobre la incapacitat d’alguns homes cis-heteros per trobar el clítoris, però quantes persones que en tenim (i l’explorem) sabem realment com és? Si ens

dema-Capítol

de

(11)

Follem? 45

nen que ens dibuixem el fetge, que no hem vist mai, en po-dem fer una reproducció més o menys real. Fins i tot l’úter, les trompes de Fal·lopi i els ovaris ens resulten familiars. En canvi, si ens fan dibuixar un clítoris, l’encertarem? Sabem que va molt més enllà de la part que podem veure, que n’és només el gland? Si no n’heu vist mai cap representació, aquí dalt en teniu una.

El clítoris (sencer, no només el gland) concentra unes 8.000 terminacions nervioses (i el penis també sencer, no només el gland, unes 6.000). Les parets vaginals, en canvi, pràcticament no en tenen, en comparació. Així, seria molt difícil arribar a un orgasme purament vaginal, tot i que sí

Capítol

de

(12)

46Follem?

que és perfectament possible estimular la part del clítoris anomenada bulbs vestibulars (que envolten l’orifici vaginal) i els pilars del clítoris mitjançant la penetració vaginal. Hi ha persones que arriben a l’orgasme amb l’única estimulació dels mugrons, que també concentren moltíssimes termina-cions nervioses.

El plaer sexual és molt més ric que l’estimulació que té l’orgasme com a objectiu, i en parlarem més endavant, però per ara quedem-nos-hi una estona més. De moment, tenim que les úniques relacions sexuals reconegudes socialment són les heterosexuals amb coit, i que així és difícil que algú amb clítoris arribi a l’orgasme. També tenim que el coneixe-ment de l’abast del clítoris és molt inferior als coneixeconeixe-ments que tenim sobre els penis. I això explica en gran mesura el problema de la bretxa orgàsmica, o per què les persones que tenen menys orgasmes en les seves relacions sexuals són les dones cishetero.

Segons diversos estudis de 2011, 2013 i 2014, que van en-trevistar homes i dones cis que es declaraven heterosexuals, homosexuals o bisexuals, les dones heterosexuals tenien com a mínim un orgasme el 61,6% de les vegades que tenien relacions sexuals, mentre que les lesbianes hi arribaven en el 74,7% dels casos. Els homes heterosexuals s’emportaven el rècord, amb el 85,5%, i els homosexuals hi estaven un xic per sota, amb el 84,7%. Les persones bisexuals declaraven taxes d’orgasme més baixes que les monosexuals (58% les dones i 77,6% els homes).

La normalització de pràctiques sexuals que no tenen en compte la realitat dels cossos de la majoria de les dones

ex-Capítol

de

(13)

Follem? 47

plica aquesta bretxa, si bé és curiós que els homes hetero-sexuals tinguin més orgasmes que els gais. El resum no és gaire afalagador per als homes cis: si vols tenir les màximes probabilitats de tenir orgasmes, tria com a parella sexual algú de qualsevol altre grup. Com a mínim, intenta no anar-te’n al llit amb un home mal educat sexualment.

Una altra dada interessant és quant dura una relació se-xual: les parelles heterosexuals hi dediquen entre 15 i 30 minuts, mentre que les lesbianes entre 30 i 60 minuts de mitjana, en funció de l’estudi. És a dir, les lesbianes cis te-nen menys orgasmes que els homes cis, però gaudeixen més estona.

I això lliga amb el fet que, quan hi ha un penis pel mig, no es preveu la possibilitat de gaudir sense erecció. Tot el que passa abans del coit es consideren «preliminars» i un cop acabat el coit ja no hi ha res a fer. Quan el coit no es considera imprescindible, com és el cas del sexe entre gent que no té penis, s’obren mil portes al plaer de tothom que hi participa.

En les relacions cisheteros, l’orgasme de l’home és alho-ra objectiu i marca del final de les relacions sexuals. L’or-gasme de la dona és secundari i, si no arriba abans que el de l’home, totalment prescindible. Massa homes cis donen per fet que s’ha acabat la festa sense tenir en compte si la seva parella sexual està satisfeta amb el que ha passat fins lla-vors. Això no és un problema si passa puntualment; sempre hi ha un dia que no tens ganes d’allargar-ho gaire i tens dret a parar en qualsevol moment en què ho creguis oportú. Ara bé, si sistemàticament les teves relacions sexuals se centren

Capítol

de

(14)

48Follem?

en un plaer egoista, que no té en compte les persones amb qui et relaciones, el problema és evident.

En una enquesta feta per Sida Studi a 500 joves d’entre 14 i 16 anys, quan les relacions sexuals són sense coit, el 44% de les noies declaren que se senten satisfetes i, en canvi, els nois satisfets només són el 22%. Les xifres canvien ra-dicalment quan les relacions sexuals són amb coit, en què són els nois els més satisfets. En això hi tenen molt a veure no només la mena de pràctiques que donen plaer a unes i altres, sinó sobretot les expectatives que tenim sobre què és una relació sexual satisfactòria. Les dones aprenem a es-perar menys plaer i a acontentar-nos amb aspectes de la sexualitat que no se centren en el plaer orgàsmic (com la intimitat, la confiança, la proximitat), i això, afegit als as-pectes purament físics que hem esmentat abans, fa que el coit tingui poc a veure amb la nostra satisfacció sexual.

Com que el coit es considera el centre de les relacions sexuals, un cop que l’home cis ha tingut un orgasme i baixa l’erecció, hi ha qui considera que ja s’ha acabat la relació sexual. Destruir aquesta creença no només pot augmentar el plaer de les parelles sexuals dels homes cis, que potser no necessiten ni volen parar quan no hi ha possibilitat de coit. També pot obrir altres opcions als homes cis, que és possible que descobreixin que el seu cos té la frontera dels plaers molt més enllà del que la cultura coitcentrista ens ha fet creure.

Capítol

de

(15)

Follem? 49

Perdre la virginitat

Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, ver-ge significa «que no ha tingut experiències sexuals». Però quan es pregunta a algú si és o no és verge, se sobreentén que s’està preguntant si ha practicat el coit o no, com si tota la resta de pràctiques sexuals no «comptessin». Moltes per-sones joves tenen relacions sexuals però eviten el coit per motius religiosos o socials. La idea de virginitat és desitjable sobretot per a les noies i està associada a qualitats positives relacionades amb la feminitat (pudor, castedat, sacrifici, manca de desig sexual), fins al punt que tenim l’expressió «perdre la virginitat», com si fos una qualitat molt valuosa que has de conservar mentre ets «al mercat». Un cop que t’emparelles (si no per sempre, com a mínim amb una certa previsió de perdurabilitat), pots «oferir» la teva virginitat a l’afortunat elegit. Els nois, al contrari, se n’han de desem-pallegar tan aviat com puguin. Això crea tensions en sentit contrari entre joves heterosexuals: mentre que els nois cis són pressionats perquè practiquin el coit al més aviat possi-ble, les noies cis són pressionades perquè el practiquin per primer cop amb algú amb qui mantinguin una relació esta-ble de parella.

Però, si perdre la virginitat significa mantenir relacions sexuals, i la idea que han de girar necessàriament al voltant del coit no ens satisfà, potser hem d’establir una mica mi-llor què vol dir «mantenir relacions sexuals». Per mi, qual-sevol contacte físic que neixi d’un desig compartit i busqui un plaer també compartit. Que el desig sigui compartit és important; altrament, entraríem en el terreny de la violació, que no forma part de la sexualitat, sinó de l’abús de poder.

Capítol

de

(16)

50Follem?

Si una relació sexual és un contacte físic que neix del desig compartit i busca el plaer compartit, determinar quan es perd la virginitat és complicat. Dos dits que es freguen lleument en un gest que es podria pensar que és casual si no fos per la mirada còmplice i el rubor que segueix el contacte, per mi, és sexe. I llavors se’m fa estreta la pròpia definició que fet, perquè els missatges que s’intercanvien de vegades a quilòmetres de distància i tenen el poder de desencadenar el desig més intens, no són sexe? Sí, ho són. Així, no cal que el contacte sigui físic, només cal que sigui contacte.

De la mateixa manera que pot costar saber en quin mo-ment hem compartit aquesta mena de contacte per primer cop amb algú, hi ha una part de la virginitat que no es perd mai, si la veiem com a absència de determinades pràctiques sexuals. Estic segura que hi ha mil coses que encara no he fet amb ningú i que potser no faré mai, i també algunes que no imagino i descobriré. Em sembla preciós pensar que tants anys després d’haver començat a compartir el desig pugui sorprendre’m com el meu cos interactua amb un al-tre cos, com inventem plaers a mesura que ens anem co-neixent, com coses que amb una altra persona o en un altre context no em farien ni fred ni calor, de sobte m’encenen un plaer desconegut.

En certa manera, mai no som verges del tot i sempre som una mica verges.

Capítol

de

(17)

Follem? 51

Tots els plaers del món

I així, sense adonar-nos-en, hem anat entrant en la sexualitat a banda del coit, que en aquest capítol, per vari-ar, ens ha servit de preliminar abans d’arribar al que con-sidero la part important. Si allà on ens han ensenyat que resideix el plaer hi trobem en realitat un plaer limitat i de-cebedor, és que és hora d’arriscar-se a sortir del mapa.

Aquí és on les persones que tenim orientacions sexuals i identitats de gènere no normatives ens podem moure amb molta menys rigidesa que les persones cisheteros: si el nos-tre desig no encaixa en el coit domesticat de la televisió, ens hem d’inventar les pràctiques que ens satisfan. Sense guió, sense expectatives. Per una vegada, sortir de la norma ens va a favor: el mateix fet de no poder complir la tasca ens obliga a prendre’ns-ho amb més llibertat. Se’ns empeny a ser cossos que es busquen, s’interroguen, s’escolten, s’ex-ploren. I que bonic si hi arribés tothom, a aquest estat de llibertat.

No és del tot cert que les persones amb orientacions i identitats no normatives no tinguem guió: hi ha un parell de pràctiques obligatòries (penetració anal per als gais cis, les famoses «tisores» per a les lesbianes cis). Però el sol fet de tenir al davant un cos semblant al teu t’ajuda a intuir que hi ha plaer més enllà d’aquestes obligacions. Que, si a tu t’agra-da que et toquin aquí o et facin això, potser a l’altra persona també. D’altra banda, el fet de saltar-te una norma tan rígi-da com l’heterosexualitat obligatòria ja d’entrarígi-da, t’ajurígi-da a saltar-te’n d’altres. Quan sents molt endins que una cosa que t’havien venut com a veritat única i absoluta és mentida, és

Capítol

de

(18)

52Follem?

més fàcil que t’atreveixis a qüestionar les altres veritats pre-sumptes.

Evidentment, no cal ser una persona no cishetero per ex-plorar. Per sort, molta gent troba la manera d’escapar-se del guió. Malauradament, això sol passar quan fa un temps que no estàs del tot bé amb la teva vida sexual, i quan tens més experiència i més comoditat amb el teu cos i els de la resta. Una educació sexual millor hauria d’ajudar a desmitificar el coit, d’una banda, i fer entendre que no hi ha un únic camí per arribar al plaer, de l’altra.

Si bé hi ha zones anomenades erògenes que són més sen-sibles al plaer en la majoria de cossos per la concentració més elevada de receptors nerviosos, una part molt impor-tant del plaer té a veure amb la construcció del desig. Quan fa moltes hores que penses en algú, sentir la seva mà a l’es-patlla pot provocar un esclat de plaer indescriptible, mentre que en un altre context poden estar estimulant-te directa-ment el clítoris sense que sentis gran cosa.

D’una banda, hi ha la insistència que determinades zones del cos ens han de produir plaer de manera gairebé obliga-tòria, però alhora se’ns amaguen pràctiques que poden ser molt plaents. Això passa tant per tabú social com per desco-neixement o desinterès per com funcionen els cossos més enllà del coit. No només ens condiciona el que se suposa que ens ha d’agradar, sinó també pel que es considera que no ens hauria d’agradar i el que ni tan sols està previst que ens agradi, perquè no sabem que existeix aquesta part del nostre cos.

Capítol

de

(19)

Follem? 53

Per exemple, sabem que en els cossos amb penis l’estímul de la pròstata mitjançant la penetració anal sol provocar un plaer intens, però molts homes cisheteros consideren inad-missible la idea de ser penetrats analment (amb penis, dits o joguines), perquè posaria en dubte la seva masculinitat. Els cossos amb vulva també disfruten de l’estimulació de la pròstata mitjançant determinades formes de penetració vaginal. Aquesta estimulació pot provocar l’ejaculació d’un fluid més líquid que el flux habitual, incolor, i que pot ser molt abundant. L’ejaculació no necessàriament ha d’anar lligada a l’orgasme i pot ser molt espectacular o molt discre-ta, en funció de variables infinites. Això és desconegut fins al punt que algunes dones cis creuen que es pixen durant les relacions sexuals i n’hi ha que ho viuen amb incomoditat i vergonya. De fet, fins fa no gaire, es desconeixia que existís la pròstata femenina i encara ara no es divulga com a part de «l’equipament» dels cossos amb vulva.

Capítol

de

(20)

54Follem?

Desinflem les expectatives?

Les idees preconcebudes de què vol dir ser home i què vol dir ser dona són un dels obstacles més grans per al plaer de tothom. L’estereotip de l’home sempre disposat, amb l’erec-ció com a bandera del desig, exerceix una pressió enorme en la sexualitat dels homes cis. L’expectativa del penis erec-te condiciona completament la sexualitat de tothom que es relacioni amb cossos amb penis, siguin d’homes cis o no.

Si estàs amb una persona amb penis que no té una erec-ció, és possible que el primer que et passi pel cap és que no et desitja. Però la connexió entre el desig sexual i l’erecció no és automàtica i es pot veure afectada per moltes variables, que van des de les psicològiques (com ara que la mateixa pressió per trempar ho dificulti) fins a les físiques (com pot ser el consum de determinades drogues o medicaments). Així mateix, hi ha persones amb penis que poden arribar a l’orgasme i l’ejaculació sense tenir pràcticament erecció, i és ben habitual que hi hagi desig sense erecció (com a mínim inicial). D’altra banda, esperar que una sessió de sexe que duri una bona estona (i el bon sexe sol voler temps) el penis es mantingui sempre erecte és poc realista.

Eliminar el coit del centre de la sexualitat és la millor manera d’explorar possibilitats de plaer que no impliquen erecció, o que ni tan sols impliquen el penis. Però per a això cal que totes les persones implicades en la relació sexual, començant per la propietària del penis, hi estiguin dispo-sades. Això és més complicat del que sembla quan tota la vida t’han fet creure que follar és ficar la polla en un «forat», preferentment una vagina.

Capítol

de

(21)

Follem? 55

D’altra banda, s’espera que les dones siguem objectes passius que no tinguem desig o que, si en tenim, no el de-mostrem. Tot i que racionalment puguem pensar que ho tenim superat i que som mestresses de la nostra sexualitat, aquesta creença interioritzada pot dificultar-nos expressar les preferències sexuals, sobretot si entren en contradicció amb les pràctiques assumides com a «normals». En gene-ral, les dones tenim menys problemes per dir «fica-me-la» que no pas «fica’m dos dits suaument, i després més fort, mentre em menges el cony», per molt que aquesta segona petició tingui més probabilitats d’èxit orgàsmic. Així ma-teix, les indicacions no verbals, com ara acompanyar una mà o una boca cap a una part del cos amb un gest, també poden costar.

La comunicació (verbal o no) és la base del plaer com-partit i de la imprescindible construcció del consentiment. En parlarem més a fons al pròxim capítol, però és impor-tant tenir present que explicar què ens agrada és el primer pas cap a unes relacions sexuals més satisfactòries.

Corre, corre’t!

En general, els verbs que impliquen gaudi fan de mal conjugar en imperatiu. Pots obligar algú a fer una activitat, però no a passar-s’ho bé mentre la fa. En canvi, com hem vist, sembla que l’objectiu de les relacions sexuals sigui te-nir un orgasme (o, com a mínim, que l’home cis en tingui un). Així, una relació sexual en què l’home cis no orgasmi es considera «fallida». De nou, les idees preconcebudes li-miten les possibilitats de plaer.

Capítol

de

(22)

56Follem?

Cardar,

boixar,

copular,

tirar-se algú,

sucar, fotre,

acoblar-se,

realitzar

l’acte sexual,

xinar,

fer l’amor,

fotre un clau,

barrinar,

cassunyar,

plantar el nap,

esmolar l’eina,

compartir-se,

fornicar,

fer margeres,

fotre un cacauet,

enterrar l’eina,

xuscar,

piular,

llaurar

el bancalet,

fer-ho, cucar,

xerricar,

pitjar,

consumar,

folgar.

Capítol

de

(23)

Follem? 57

La pressió per orgasmar no és exclusiva dels homes cis. De fet, tot i la bretxa orgàsmica i el mal coneixement gene-ral del funcionament dels cossos amb vulva, el mite de l’or-gasme simultani de la parella heterosexual està prou estès. «Frígida» o «mal follada» són insults habituals a les dones, que sovint fins i tot es fan servir junts, com si no sentir plaer sexual fos culpa de les dones i la ineptitud sexual de les se-ves parelles, també. Si recuperem l’estadística de fa unes pàgines, les dones cisheteros no tenen orgasmes en prop del 40% de les seves relacions sexuals. Això no vol dir de cap manera que no sentin plaer. En una societat hipersexua- litzada com la nostra, en què tenir orgasmes és símptoma d’èxit, hi ha un nombre important de dones cis que creuen que haurien d’estar tenint orgasmes quan això no passa, i les creences falses amb què creixem sobre la sexualitat no contribueixen que sàpiguen per què, i encara menys a des-empallegar-se de la pressió per tenir-ne.

S’ha creat una mitologia de la tita prodigiosa, una mena de vareta màgica que satisfà per si sola les necessi-tats sexuals de totes les persones implicades en una relació. En l’home cis pot recaure l’expectativa d’erecció, l’obligato-rietat d’orgasmar i, fins i tot, la responsabilitat de propiciar un coit tan brutal que faci orgasmar la dona cis sense neces-sitat de fer res més.

Moltes dones, per por de defraudar el seu company sexual en l’expectativa, fingeixen que tenen orgasmes en aquestes condicions, i reforcen així la idea que això passa més sovint del que passa en realitat. Les dones cisheteros que admeten haver fingit orgasmes algun cop a la seva vida (és a dir, gai-rebé totes) en donen motius diversos. Els més habituals són

Capítol

de

(24)

58Follem?

per no fer sentir malament el company, o perquè no estan gaudint la relació sexual i volen que s’acabi com més aviat millor (i no creuen que simplement dir «para» sigui una pos-sibilitat). Això darrer és especialment inquietant.

Fingir pot ser una estratègia vàlida en una relació espo-ràdica en què no tens ganes de donar explicacions i no et sents amb prou força per dir que ja prou. En una relació de parella, però, fingir per sistema indica que no s’està gau-dint d’unes pràctiques concretes o de les condicions en què es practiquen, i poden perpetuar la insatisfacció i obrir la porta al ressentiment. Si ell no es preocupa gaire de saber si t’ho passes bé de debò i tu fingeixes orgasmes perquè et deixi tranquil·la, potser teniu alguna conversa important pendent.

L’obligatorietat de l’orgasme es complementa també amb la idea que si en tens un, ja està. És a dir, que si tens la sort de tenir relacions sexuals en què tothom vol tancar la bret-xa orgàsmica i hi ha prou comunicació per aconseguir-ho, pot ser que la festa no s’acabi quan l’home cis ha tingut un orgasme, sinó quan tothom n’ha tingut un. Això és avançar, evidentment, però no té en compte que moltes persones que tenen vulva (i algunes que tenen penis) poden tenir di-versos orgasmes en espais relativament curts de temps. A més, no cal dir que és perfectament possible gaudir de «ses-sions» llargues de tres o quatre hores en què es vagin tenint orgasmes. Idealment, una relació sexual s’hauria d’acabar (tret que algú vulgui parar abans pel motiu que sigui) quan les persones que hi participen se senten saciades i satisfe-tes, tant si han tingut vint-i-cinc orgasmes com si no n’han tingut cap.

Capítol

de

(25)

Follem? 59

Si eliminem l’orgasme com a objectiu final de les rela-cions sexuals i l’acceptem com a una possibilitat més, po-dem descobrir que ens interessen sensacions plaentíssimes que no hauríem provat mai buscant dreceres. En definitiva, el plaer és un dret, no una obligació.

Follar, per què?

«Per què», la pregunta fonamental que fa avançar la hu-manitat, és una de les que menys ens fem quan es tracta de sexe. Podria semblar que la resposta és evident: tenim relacions sexuals amb l’objectiu de compartir plaer sexual. Però el sexe és una forma d’interrelació humana que va molt més enllà i sobre la qual operen les relacions de poder presents a les societats.

Hi ha normes molt estrictes sobre el que és considerat «normal» pel que fa a les relacions sexuals, qui en pot gau-dir i com, i reflexionar sobre totes aquestes normes i com saltar-nos-les si ens ve de gust és un dels objectius d’aquest llibre. Alhora, en la nostra societat es considera anormal i poc desitjable no tenir vida sexual si s’està en l’edat adulta.

Moltes persones tenen relacions sexuals quan arriben a l’adolescència perquè toca, sense plantejar-se res més enllà, i accedint de vegades a pràctiques que no els són particu-larment satisfactòries simplement «perquè és el que es fa», o el que creuen que «es fa». Es pot follar per curiositat, per sentir-se més gran, per provar coses noves o fins i tot per avorriment.

Capítol

de

(26)

60Follem?

També es pot follar per complaure la parella. Això no és negatiu per se; podem decidir acceptar o fins i tot iniciar una relació sexual en un moment en què no ens ve particular-ment de gust (però tampoc no ens molesta especialparticular-ment) perquè sabem que a l’altra persona sí i no ens fa res posar-nos-hi a veure si ens hi animem. El problema és quan tenir relacions sexuals es considera una obligació, tant si volem tenir-ne com si no, amb la qual cal complir cada cert temps.

En el marc del catolicisme es considera una obligació de les dones la satisfacció sexual dels marits, fins al punt que és un dret conjugal dels homes violar les seves esposes. Tot i que aquesta norma ja no es formula així d’explícitament, sí que hi ha una certa creença que en una parella hetero-sexual estable la dona ha de «cedir» al desig de l’home si ell en té ganes. Aquest és un dels molts pilars de l’anomenada

cultura de la violació, que analitzarem en el pròxim capítol.

Un altre motiu pel qual algunes persones tenen relacions sexuals és perquè els ve de gust demostrar i rebre afecte. Si és el cas, potser ens podem plantejar carícies, petons i proximitat física no necessàriament sexual, que reforça-rà el vincle entre les persones implicades sense cap de les pressions que es poden sentir durant les relacions sexuals.

Analitzar per quin motiu tenim les relacions sexuals que tenim i amb qui les tenim ens pot ajudar a detectar situa-cions abusives o desequilibrades, a sentir-nos més lliures de dir que no i a iniciar-les quan ens ve de gust. D’altra banda, si ens acostumem a escoltar el desig propi podem aprendre també a estar pendents dels desitjos aliens. Això redundarà en una vida sexual més plaent i més ajustada a les

necessi-Capítol

de

(27)

Follem? 61

tats que tenim, lluny de les obligacions i les normes absur-des que ens enfarfeguen.

El que no ensenyen les pel·lis porno

Segons un estudi en què van participar 19.000 persones d’arreu del món i que va fer l’empresa BitDefender, el 95% de persones adultes amb menors a càrrec que tenen ordina-dor saben que la canalla hi mira porno (perquè ho han des-cobert mitjançant l’historial del cercador). La mitjana d’edat a què comencen a mirar porno són els 11 anys (és a dir, hi ha força menors d’11 anys que en miren), i la distribució del consum per gèneres és significativa: 90% dels nens i 60% de les nenes. Pel que fa a la població adulta, el portal PornHub, un dels més visitats, afirma que la clientela es divideix en un 76% d’homes i un 24% de dones.

Cada cop hi ha més gent que mira porno comercial i cada cop és gent més jove. És innegable que el que hi veiem afecta les nostres actituds cap a la sexualitat. Condiciona quines expectatives tenim, quines pràctiques normalitzem i considerem desitjables, però també ens condiciona enor-mement el que no hi veiem. A més de reforçar una sexuali-tat coitcentrista i basada en el plaer dels homes cis, amaga infinitat de pràctiques. Investeix la sexualitat d’una aura de serietat mecànica, d’exercici gimnàstic, i la despulla de tendresa, alegria i, en definitiva, d’humanitat. Com passa en el cas de qualsevol mitjà de transmissió d’estereotips, el problema de la pornografia més comercial no és que el que ensenya no sigui possible o que sigui «mentida». El proble-ma és que no és l’única sexualitat possible, ni encara menys

Capítol

de

(28)

62Follem?

la més desitjable. I, com en qualsevol representació cultu-ral, es tracta d’això, d’una representació. La gent jove que se la pren com una mena d’escola de sexualitat, que creu que imitar-la és un bon camí per «follar bé», segurament que-darà decebuda i es perdrà una colla de sensacions interes-sants.

Entre les coses que no solen sortir al porno mainstream hi ha la complicitat de la rialla. Hi ha molts moments po-tencialment còmics mentre es practica sexe, des del típic picar accidentalment amb el cap contra la paret o el capçal del llit, fins a la dificultat de treure’s uns pantalons massa estrets o uns sostenidors complicats. Trobem normal riure o somriure quan ens ho passem bé en gairebé tots els con-textos, però sembla que està prohibit durant el sexe. És com si donar espai a riure trenqués alguna mena de màgia. Per-sonalment, el que em sembla màgic de debò és tenir tanta confiança amb algú que pugui petar-me de riure a mig pol-vo i continuar tranquil·lament amb el que estiguéssim fent. D’altra banda, hi ha persones que tenen atacs de riure (o de plorar) després d’un orgasme. Donar-hi espai perquè ningú se n’avergonyeixi és important.

Tampoc no hi solem veure participants que tinguin la regla. Moltes persones afirmen que durant la menstruació augmenta el seu desig sexual. Tot i que follar quan tens la regla ha sigut un tabú durant molt de temps, i hi ha gent que prefereix no fer-ho si no és amb algú amb qui tinguin molta confiança, és una pràctica força estesa. Determinades pràc-tiques, com ara el sexe oral, no estan gaire indicades men-tre es té la regla perquè el risc de contagi d’infeccions de transmissió sexual és més alt, però fora d’això no hi ha cap

Capítol

de

(29)

Follem? 63

motiu per estar-se’n. Si tenim por d’embrutar els llençols podem posar-hi una tovallola fosca.

Al porno tampoc no hi veiem comunicació valuosa. De vegades diuen algunes coses, però en general quan pregun-ten «t’agrada?» no hi ha cap mena d’espai per respondre «no». El guió sempre diu «sí, sí, més», tot i que potser seria més realista dir «pse». La creença que al llit sabrem per il·lu-minació divina què vol l’altra persona, o que l’altra persona sabrà què volem nosaltres, és absurda.

Si les relacions sexuals duren més dels vint minuts re-glamentaris que marca la mitjana de les relacions heterose-xuals, és possible que en algun moment tinguis set, gana o necessitat d’anar al lavabo. Moltes persones que tenen vulva tenen necessitat de pixar després de tenir un orgasme (pot estar lligat amb l’squirt si no surt quan s’estimula la pròsta-ta), i a més és recomanable per evitar les infeccions d’ori-na. En el porno l’orina s’utilitza per als jocs sexuals, però no està previst dir «espera’t un segon, que vaig al lavabo», i a la vida real això passa sovint.

Perquè passin totes aquestes coses cal temps, confiança i comoditat amb la situació. Aquests valors no són preci-sament abraçats per la pornografia mainstream i, en canvi, contribueixen enormement a la satisfacció de totes les parts.

Tria la teva aventura

A banda de la penetració vaginal i anal (amb els dits, amb el penis o amb joguines) i del sexe oral (estimular amb la boca la vulva, el penis, els testicles o l’anus), que són les

Capítol

de

(30)

64Follem?

pràctiques més representades a la pornografia i les més conegudes en general, les combinacions que ens poden do-nar plaer són pràcticament infinites. Qualsevol part del cos que puguem acaronar, besar, fregar, llepar, bufar-hi, apli-car-hi fred o calor, pressió, etc., és susceptible de produir plaer.

És possible que hagis notat que en molts casos, durant aquest capítol (i a la resta del llibre) hi parlo com si les rela-cions sexuals les mantinguessin per defecte dues persones. És la combinació més habitual, però certament no és l’úni-ca. Quan t’embarques en el viatge d’una aventura compar-tida, el plaer i l’excitació sexual acostumen a ser recíprocs i a alimentar-se entre les persones que hi participen. Només cal obrir-se a escoltar i permetre’s parlar, amb la llengua i amb el cos.

Capítol

de

(31)

14mm

ISBN: 978-84-16670-44-4

Seguir el desig, compartir el plaer. Sembla fàcil, oi? I, tanmateix,

vivim sexualitats condicionades per expectatives, pressupòsits

i tabús que ens fan complicat escoltar-nos. Follem? explora

els camins que ens poden portar a sexualitats més humanes,

a relacions més plaents.

Bel Olid

Amb il·lustracions de

Glòria Vives Xiol

De què

(no)

parlem

quan parlem de

sexe

sexualitats

Bel Olid va néixer el 1977 a Mataró,

prou a prop del mar. Li agrada llegir i

escriure, i també tradueix. Viu en una

bombolla de gent rareta, amorosa i

punyent que no la deixen relaxar-se

gaire i amb qui és un plaer pensar-hi,

jugar-hi i fins i tot emprenyar-s’hi.

Somia una metralleta i ho explica al

llibre Feminisme de butxaca, kit de

supervivència. No fa gaire també ha

publicat el còmic Camioneres, il·lustrat

per Lyona.

Potser el primer que hauríem

d’aprendre sobre el sexe és a

desa-prendre. Desaprendre el desig que

ens han ensenyat que hem de sentir,

desaprendre la vergonya. Oblidar els

cossos que ens han d’agradar

obli-gatòriament, les pràctiques que es

conceben com a úniques possibles.

Esborrar del cap les imatges de

la pornografia comercial, el paper

que ens toca jugar.

I llavors, amb uns altres ulls, mirar

molt endins i preguntar-nos què

volem, què ens agrada, què tenim

ganes de descobrir. I mirar enfora,

també. Mirar tot allò que hi ha davant

nostre, no eliminar res per defecte.

Escoltar el nostre desig i, quan

sabem què volem, escoltar l’altra

persona i saber què vol i si és

compati-ble. Atrevir-nos a dubtar, a explorar,

a equivocar-nos, a aturar-nos en

qualsevol moment. Sortir del que

«ha de ser» i endinsar-nos en el

que ens fa vibrar.

© P ol Galofr e

Bel O

lid

Fol

lem

?

ilikeBridge @IReadBridge @bridge.books www.ireadbridge.com

2

a

EDICIÓ

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :