8nes Jornades d’Educació Especial
ESCOLA INCLUSIVA: LES CLAUS DEL PROCÉS
Barcelona, 18 de febrer de 2011
EL FUTUR ROL DELS CENTRES
D’EDUCACIÓ ESPECIAL
Climent Giné. Universitat Ramon Llull
Guió
1.
Presentació
2.
Objectius
3.
Mètode
4.
Resultats i discussió
5.
Propostes de millora
1. Presentació
● Origen de l’estudi:
‒ El rol dels centres d’EE en un context d’escola inclusiva, motiu de debat i reflexió arreu.
‒ Neguit i preocupació dels professionals des de fa massa temps.
● Antecedents: L’estudi elaborat pel Departament of Education d’Irlanda (2006)
● Rellevància a casa nostra:
‒ Necessitat de clarificar la situació en la perspectiva de la LEC
‒ Indefinició per part de l’Administració
‒ Aportació al debat internacional a partir de dades pròpies ‒ Diverses iniciatives dels centres d’EE en els darrers anys
2. Objectius
● Conèixer les pràctiques de suport que duen a terme els centres d’EE en relació als centres ordinaris.
● Explorar com els centres d’EE veuen el seu paper en el marc d’una escola inclusiva.
3. Mètode
● Participants: Equips directius de tots els centres d’EE de
Catalunya públiques i concertades (108). ● Instrument:
‒ Qüestionari elaborat per part del grup de recerca a partir del “The Future Role of Special Schools” (Department of Education, Irlanda, 2006).
‒ Consta de dues parts. En la primera es recullen dades demogràfiques dels centres. La segona es divideix en sis eixos i consta de preguntes obertes i tancades.
‒ Els eixos són: fortaleses i debilitats del centre: relacions amb l’exterior; els reptes actuals i futurs; el suport a l’escola inclusiva; la formació dels professionals; i el suport que el centre rep de l’Administració.
3. Mètode
● Procediment:
‒ Revisió bibliogràfica
‒ Elaboració de l’instrument ‒ Judici d’experts (5)
‒ Treball de camp. Tramesa del qüestionari als centres per e-mail acompanyada d’una carta els equips directius.
4. Resultats i discussió
● Les dades corresponen a 48 centres (45%)
● Els resultats del treball de la recerca i la seva discussió es presenten en relació a:
1. La informació que es pot extreure de les dades demogràfiques.
2. Les fortaleses i debilitats dels centres.
3. Les pràctiques actuals que aquests desenvolupen. 4. Futur rol dels centres d’educació especial.
4.1. Resultats i discussió. Dades demogràfiques 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 33-64% 65-74% > 75
4.1. Resultats i discussió. Dades demogràfiques
● Interrogants que plantegen aquestes dades:
‒ Estan ben definides les funcions dels centres d’educació especial i la població que han d’atendre?
‒ En un sistema que es defineix inclusiu, com s’explica que el nombre d’alumnat en els centres d’educació especial augmenti progressivament?
‒ Estan clars els criteris d’avaluació dels alumnes amb necessitats educatives especials i de derivació a determinats tipus de serveis i suports?
‒ Sembla que els centres d’educació especial es converteixen, massa vegades, en un recurs per donar resposta a alumnes i situacions que el propi sistema educatiu no sap resoldre adequadament.
4.2. Resultats i discussió. Fortaleses i debilitats
● La percepció dels centres és força més alta en relació a les seves fortaleses que no pas en relació a les seves debilitats. ● No tot el que els centres consideren fortaleses ho són en
realitat.
● L’anàlisi detallada de les dades indica que: ‒ Són fortaleses:
El coneixement especialitzat
Les relacions i els suports a les famílies Les adaptacions de materials
El treball en equip
4.2. Resultats i discussió. Fortaleses i debilitats
‒ Són debilitats:
Els sistemes d’avaluació La provisió de recursos Facilitar suports externs
● Àmplia experiència en la modalitat d’escolarització compartida.
● Pocs centres que realitzen tasques de suport i/o assessorament a les escoles ordinàries (11 de 48).
4.3. Resultats i discussió. Pràctiques actuals
● Els centres d’EE consideren que els centres ordinaris no donen o no poden donar una resposta eductiva adequada als alumnes amb discapacitat que assisteixen a aquets centres.
Possibilitat de donar resposta als alumnes de l’escola d’educació especial
Infantil Primària Secundària
SI 25% 18% 13%
4.3. Resultats i discussió. Pràctiques actuals
● Proposen:
‒ Formació del propi personal.
‒ Millor coordinació entre els diversos professionals.
‒ Més recursos (tecnològics, humans, materials, econòmics, etc).
‒ Plantejar i desenvolupar experiències i pràctiques compartides.
‒ Assessorament als professionals dels centres ordinaris. ‒ La presència de professionals més especialitzats
(personal sanitari, psiquiatre, etc.).
● No queda clar què fan realment les escoles o què pensen que haurien de fer.
● D’acord amb la falta de concreció de les respostes que els centres donen a les preguntes d’aquest apartat, sembla ser que són realment poques les pràctiques que els centres d’educació especial porten a terme amb els centres ordinaris.
4.4. Resultats i discussió. Futur rol
● Els centres plantegen les següents funcions:
1. Per una banda es pensa en la continuïtat del centre actual per a l’atenció d’alumnes amb necessitats educatives especials. Una gran majoria creuen que s’han de mantenir en el futur.
2. Per l’altra banda, les escoles es visualitzen com a centre de recursos i d’assessorament i formació especialitzada en un context inclusiu.
● Per desplegar aquestes propostes els centres reclamen: ● Més recursos humans i materials
● Mobilitat dels professionals i flexibilitat horària
● Criteris clars de coordinació amb els centres ordinaris ● Més formació
● Major implicació de les famílies i de les escoles
● Proporcionar suport als equips docents dels centres ordinaris ● Una política clara per part del Departament d’Ensenyament
4.4. Resultats i discussió. Futur rol
● Les propostes que realitzen els centres d’EE de Catalunya són força coincidents amb les que es plantegen en altres contextos.
● En quin context s’ha de plantejar el futur rol dels centres d’educació especial?
● Com es pot avançar cap a una escola de tots i per a tots, i quin paper hi ha de fer l’educació especial i els centres específics?
● És suficient plantejar el futur rol dels centres d’educació especial?
● Cal començar a plantejar quina és la forma més apropiada per atendre a tot l’alumnat en una escola per a tots i, a partir d’aquí, quina ha de ser l’oferta que es proporciona als alumnes amb NEE o amb algun tipus de discapacitat?
5. Propostes de millora
● Pretenem anticipar possibles escenaris de desenvolupament dels centres d’EE.
● Aquest objectiu suposa tenir clar el punt d’arribada. I el que tenim és un dilema (Fuchs, Fuchs i Stecker, 2010):
‒ Fer cada vegada més “borrosa” l’educació especial.
‒ Preservar una realitat amb identitat pròpia i robusta avalada per la tradició.
● La resposta és complexa. O bé no hi ha tal dilema, i
l’alternativa és que els centres d’EE haurien de proveir suports que promoguin resultats personals valuosos tant en contextos especialitzats com ordinaris.
● La LEC avalaria una resposta en aquesta direcció (art. 2 i art. 81.4.)
● El que pretenem és presentar algunes propostes de cap a on haurien d’anar els CEE en base als resultats i la recerca disponible.
5.1. Propostes de millora. Administració Educativa
a) Fer explícit el model de provisió de serveis per als alumnes que no segueixen un desenvolupament típic, que no hauria de ser tant “lineal” com “multidimensional”; ni tant “prescriptiva” com “col·laborativa”.
b) Establir els criteris d’avaluació/identificació de les necessitats de suport dels alumnes amb necessitats de suport i procurar que se segueixin.
c) Definir el què s’espera de les escoles d’EE, en el marc de l’escola inclusiva. Funcions i rols dels professionals.
d) Promoure i documentar pràctiques basades en evidències. e) Formació/actualització.
5.2. Propostes de millora. Comunitat
a) Complementarietat i coordinació dels serveis de la comunitat educatius, sanitaris i socials.
b) Aliances entre els serveis i institucions polítiques, culturals i ciutadanes.
c) Relació estable amb les Universitats per qüestions de recerca, innovació i formació.
5.3. Propostes de millora. Escola d’EE
a) Els centres d’EE han de ser “proactius” en el disseny i en les decisions que comprometen el seu futur.
b) Excel·lir en l’atenció als alumnes amb més greus necessitats de suport, estiguin on estiguin escolaritzats.
c) Promoure resultats personals valuosos.
d) Prendre les decisions educatives a partir de pràctiques basades en evidències.
e) Fer del treball amb les famílies un component fonamental del sentit i del pla d’acció de les escoles d’EE.
f) Especial atenció a l’etapa de TVA.
g) Definir el rol dels especialistes; en particular el professorat de suport.
h) La formació i innovació com a ètica personal i col·lectiva ha de ser el motor de canvi i millora.
8nes Jornades d’Educació Especial
ESCOLA INCLUSIVA: LES CLAUS DEL PROCÉS
Barcelona, 18 de febrer de 2011
EL FUTUR ROL DELS CENTRES
D’EDUCACIÓ ESPECIAL
Climent Giné. Universitat Ramon Llull
