3. ELS RESULTATS CARACTERÍSTIQUES DELS TÈCNICS I PROFESSIONALS DE L’ESPORT

Texto completo

(1)

3. ELS RESULTATS

CARACTERÍSTIQUES DELS TÈCNICS I PROFESSIONALS DE

L’ESPORT

En aquest apartat es vol fer una aproximació al perfil social i cultural dels tècnics i professionals de l’esport, amb la finalitat de caracteritzar el col·lectiu de persones que treballen en el món de l’esport.

Perfil social, cultural i laboral

(Fitxa del perfil, P1 i P24)

A continuació es comentaran els aspectes socials i culturals de les persones que han participat a l’estudi. Tot seguit es detalla el perfil sociocultural dels tècnics i professionals de l’esport que han contestat l’enquesta per qüestionari que s’havia dissenyat especialment per a ells.

Una qüestió important és la distribució de les persones enquestades segons el districte on treballen, una qüestió que ja s’ha tractat anteriorment, a l’apartat on es comenten les característiques tècniques de l’enquesta i la mostra. Tanmateix, s’ha de tenir en compte el fet que treballar en un districte no implica viure-hi i, per tant, el 59% dels tècnics i professionals que han contestat l’enquesta per qüestionari viu i treballa al mateix districte, mentre que la resta viu en un altre districte. La taula següent descriu els tècnics i professionals entrevistats segons el districte on viuen.

Districte de residència dels professionals de l'esport

2,4 15,6 9,8 7,1 7,1 8,7 8,5 8,5 6,9 10,8 14,6 100,0 Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí

Fora de Barcelona ciutat Total

Percentatge

D’aquest col·lectiu, el 94% són tècnics de l’esport i el 6% restant són comerciants, és a dir, de les 397 persones que han participat a l’estudi, 372 són tècnics de l’esport i 25 comerciants, tal i com s’observa a la taula següent:

(2)

Distribució dels professionals de l'esport 372 93,7 25 6,3 397 100,0 Tècnics Comerciants Total Freqüència Percentatge

Com era d’esperar, gairebé tots els enquestats, el 94%, practiquen esport, mentre que la resta diu no practicar esport (6%). Els comerciants són el col·lectiu que menys practica esport, i de fet un 40% dels comerciants afirma no practicar-ne.

Practica esport * Perfil dels professionals de l'esport

96,2% 60,0% 94,0% 3,8% 40,0% 6,0% 100,0% 100,0% 100,0% % de Perfil % de Perfil % de Perfil Sí No Practica esport Total Tècnic/professi

onal de l'esport Comerciants Perfil

Total

Pel que fa a la distribució per sexes dels tècnics i professionals de l’esport, inclosos els comerciants, hi ha un equilibri entre ambdós sexes. Tanmateix hi ha més homes que dones. Així, un 56% de les persones enquestades són homes i un 44% són dones.

La distribució del col·lectiu per edats ens indica que es tracta d’un col·lectiu jove, ja que el 81% dels enquestats tenen edats compreses entre els 18 i els 34 anys.

Distribució dels professionals de l'esport per sexe i edat

,9% 3,5% 2,0% 34,8% 36,4% 35,5% 45,1% 45,7% 45,3% 14,7% 9,2% 12,3% 3,6% 4,6% 4,0% ,4% ,6% ,5% ,4% ,3% 224 173 397 100,0% 100,0% 100,0% % de Sexe % de Sexe % de Sexe % de Sexe % de Sexe % de Sexe % de Sexe % de Sexe De 16 a 17 anys De 18 a 24 anys De 25 a 34 anys De 35 a 44 anys De 45 a 54 anys De 55 a 64 anys 65 i més anys Edat Total Home Dona Sexe Total

(3)

Pel que fa a l'origen dels enquestats, el 93% dels tècnics i comerciants són catalans, quasi un 6% són de la resta de l'Estat i només un 1% són estrangers, i la majoria prové de l'Amèrica Llatina.

Distribució per lloc de naixement dels professionals de l'esport

368 93,2 23 5,8 4 1,0 395 100,0 Catalunya Resta de l'Estat Estranger Total Freqüència Percentatge

Entorn de treball i perfil laboral dels tècnics i professionals de

l’esport (exclosos els comerciants)

(P31, P32 i P33)

En aquest apartat s’analitzen les condicions de treball dels tècnics i professionals de l’esport, sense contemplar el col·lectiu dels comerciants, que només representa el 6% del total de professionals enquestats.

S’observa que la majoria dels entrevistats, i per tant de les persones que treballen en instal·lacions i equipaments esportius, té una formació específica relacionada amb l’esport, en concret el 93’5% dels entrevistats. De les persones que tenen formació específica, el 29% són llicenciats en INEF, el 28% són monitors i un 11% són entrenadors, tal i com podem observar a continuació.

Formació relacionada amb l'esport

Formació Percentatge

Màster 2,0

Llicenciatura INEF 28,7

Magisteris d'Educació Física 8,2

CFGS Animador d'Activitats Físiques i Esportives 5,3

CFGM Conducció d'Activitats Fisicoesportives en el Medi Natural 1,2

Monitor 28,4 Entrenador 10,8 Socorrista 2,9 Naturòpata 0,3 Massatgista 0,3 Esportista/practicant 2,9

Altres relacionades amb l'esport 3,5

Estudiant INEF 5,6

TOTAL 100

Si s’analitza la feina concreta en la qual s’ocupen i les tasques que realitzen, s’observa que el 43% de les persones entrevistades fan de monitors, un 15% treballen de tècnics esportius i un 14% d’entrenadors. Amb menys presència es troben coordinadors esportius, professors d’Educació Física a escoles i directors de centres esportius. Aquestes dades confirmen la importància que tenen els monitors pel que fa a l’ocupació del col·lectiu.

(4)

Cal esmentar, a més, que la majoria dels Llicenciats en INEF, treballen com a monitors i tècnics esportius (49%), seguits de les persones que s’ocupen realitzant tasques de professor d’educació física a les escoles, fent de coordinadors o caps d’esport i d’entrenadors (42%).

Feina/ocupació concreta que realitza

15,4 42,9 ,8 13,7 ,5 2,7 7,0 ,8 ,5 ,3 ,5 7,3 4,9 2,7 100,0 Tècnic esportiu Monitor Animador Entrenador Preparador físic Socorrista

Professor Educació Física a escoles Professor Universitari Àrbitre Naturòpata Massatgista Coordinador/Supervisor esportiu/Cap d'esports Direcció/Administració/Gestió Altres Total Percentatge

La natació i les activitats esportives que integren el fisioculturisme (fitness, culturisme, musculació), amb un 18% cadascuna, són les activitats esportives a les quals més es dediquen els tècnics i professionals de l'esport.

Una altra dada interessant és que més d’un 13% dels tècnics i professionals de l’esport treballa en més d’un esport (diverses activitats físiques i esportives), i aquesta polivalència sembla ser rellevant. Cal esmentar que més d'un 19% dels tècnics i professionals de l'esport es dedica a iniciar a l'esport els més joves, ja sigui dins o fora de l'escola, i en aquest aspecte també és un grup que mostra força polivalència. Així, més del 9% dels tècnics té com a principal funció ensenyar esport en horari lectiu dins de les escoles (educació física), i un 10% ensenya esport en horari no lectiu, ja sigui a casals, campaments d'estiu o a les mateixes escoles (activitats extraescolars).

D’altra banda, i amb menys de presència, hi ha la gimnàstica, inclosos l'aeròbic i la gimnàstica de manteniment, amb un 8%, i el bàsquet i futbol amb un 10% en conjunt (5% cadascun).

També cal subratllar que la natació, el fisioculturisme (fitness, culturisme, musculació), la gimnàstica (aeròbic i gimnàstica de manteniment), i el futbol i el bàsquet són els esports més practicats pels usuaris enquestats, a banda d'aquells esports que són considerats de pràctica lliure. Això contribueix a diagnosticar quines són les preferències dels usuaris d’instal·lacions i d’equipaments esportius i per tant les possibles sortides professionals dels nous titulats en l’àmbit de l’esport.

(5)

Esport en el qual treballa

Esport Percentatge

Natació 17,9

Fisioculturisme 17,9

Diverses activitats físiques i

esportives 13,3 Activitats extraescolars 10 Educació física 9,3 Gimnàstica 7,9 Bàsquet 5 Futbol 5 Altres esports* 13,6 TOTAL 100

*Altres inclou: Esgrima, excursionisme i esports de muntanya, handbol, hoquei, judo i modalitats associades, patinatge, tennis, vela, voleibol, esports d'aventura, ioga i kick boxing.

Una altra dada important és el col·lectiu principal amb el qual treballen els professionals de l’esport. Cal dir que gairebé tots els tècnics han contestat referint-se a les edats dels seus alumnes. El 30% treballa principalment amb persones de totes les edats, però n’hi ha molts que treballen amb nens (29%). Tanmateix, també hi ha dos grups importants, el dels joves i adolescents (16%) i els dels adults (14%) que cal tenir en compte.

Col·lectiu amb el qual treballa

Col·lectiu Percentatge

Totes les edats 30,3

Nens 28,9 Joves/Adolescents 16,1 Adults 13,9 Gent gran 2,7 Esportistes 2,1 Dones 1,9

Discapacitats físics i psíquics 1,2

Estudiants INEF 0,8

Altres 2,1

(6)

OPINIÓ DELS PROFESSIONALS DE L’ESPORT COM A USUARIS

D’INSTAL·LACIONS I EQUIPAMENTS ESPORTIUS

(Fitxa del perfil, P1, P2b, P3b, P2a, P3a, P4a, P5a, P6a, P7a, P8a, P8b, P8c, P8d, P9a i P10a)

Anteriorment ja s'ha assenyalat que un 6% de les persones entrevistades que té ocupacions relacionades amb l'esport no són usuaris d’instal·lacions i equipaments esportius, és a dir no fan esport. Tanmateix el 92% d’aquestes persones que actualment no practiquen cap esport n’havien practicat abans (un 21% poc i un 71% bastant).

La priorització d'altres activitats per davant de l'esport sembla ser un factor determinant a l’hora de decidir no fer esport; la manca de temps és un factor cabdal, i no hi ha una associació entre esport i salut com caldria esperar. De la mateixa manera, no s'entén l'esport com a possible eina contra l’estrès provocat per la feina o per d’altres activitats quotidianes, tot i que són professionals i comerciants de l’esport.

Motius pels quals no fa esport

Freqüència % Resposta

No tinc temps 16 45,7

Surto cansat de la feina/estudis 11 31,4

Per l'edat 2 5,7

Per motius de salut 2 5,7

Motius econòmics 2 5,7

No m'agrada fer esport 1 2,9

Per falta d'instal·lacions esportives 1 2,9

TOTAL 35 100

Tot i així, la majoria de membres d’aquest col·lectiu practica esport, i entre els motius que al·leguen n’hi ha diversos, tal com s’observa a la taula següent, però els principals es poden resumir en dos: per diversió i plaer, perquè els agrada -és a dir el lleure-, i per mantenir-se en forma i millorar la salut. Aquestes dades confirmen la tendència progressiva d’associació entre esport, lleure i salut.

Motius pels quals practica esport

Freqüència % Resposta

Perquè m'agrada 240 26,5

Per fer exercici físic, mantenir-me en

forma 185 20,4

Per diversió, passar el temps 142 15,7

Per mantenir o millorar la salut 113 12,5

Per trobar-me amb els amics 53 5,8

Per evadir-me (escapar de la rutina) 45 5,0

Perquè m'agrada competir 45 5,0

Per fer carrera esportiva 39 4,3

Per mantenir la línia 19 2,1

Altres 14 1,5

Per la feina 9 1,0

Per hàbit 3 0,3

(7)

Cal dir que la freqüència de la pràctica esportiva és alta i que el 51% fa esport tant els dies laborables com els caps de setmana, i el 31%, només els dies laborables.

Freqüència fa esport 191 51,2 116 31,1 21 5,6 10 2,7 35 9,4 373 100,0

Tant dies laborables com caps de setmana Els dies laborables Els caps de setmana Caps de setmana i vacances De tant en tant, sense regularitat

Total

Frecuencia Percentatge

El ventall d’esports que practiquen és molt ampli i molts d’ells practiquen més d'un esport. A la taula següent es pot veure per ordre d’importància els esports més practicats pels entrevistats.

Esports que practiquen

Esport Freqüència % Resposta

Fisioculturisme 150 22,0 Natació 127 18,6 Futbol 53 7,8 Ciclisme 51 7,5 Gimnàstica 45 6,6 Bàsquet 42 6,1 Tennis 41 6,0 Esports d'aventura 18 2,6 Atletisme 16 2,3 Córrer 15 2,2 Vela 14 2,0 Voleibol 13 1,9 Rugbi 10 1,5 Caminar 10 1,5

Excursionisme i esports a la muntanya 9 1,3

Altres* 69 10,1

TOTAL 683 100

*Inclou: activitats subaquàtiques, esports aeris, bàdminton, esgrima, esports d'hivern, golf, hípica, hoquei, judo, karate, lluita, patinatge, pesca, piragüisme, rem, tennis de taula, ioga, kick boxing i expressió corporal.

Quasi bé tots practiquen esport a Barcelona ciutat (el 83%), fora de Barcelona (5%) o bé a diversos llocs (12%); entre els diversos llocs el 42% també inclou Barcelona. Dels qui fan esport a Barcelona alguns en fan a més d'un districte i un 3% diu que a tota Barcelona. S'ha de tenir present que alguns practiquen esports de muntanya i que normalment han de sortir de Barcelona, i que d'altres pràctiques esportives s'acostumen a realitzar a més d'un districte com és el cas de caminar.

A la taula següent es pot observar que hi ha una relació entre on treballen i on fan esport, i que els percentatges més o menys es mantenen tot i que amb petites diferències. Tanmateix, als districtes d'Horta-Guinardó, a l’Eixample i al districte de Sant Martí, hi ha una diferència negativa entre el lloc on es fa esport i el lloc on es treballa, a la inversa del que passa

(8)

a Les Corts i a Sants–Montjuïc, dos districtes en què hi ha una presència més alta de persones que fan esport però que no treballen.

% Treballen % Fan esport

Ciutat Vella 4,5 5,4

Eixample 17,1 14,4

Sants - Montjuïc 10,8 12,8

Les Corts 5,8 7,9

Sarrià - Sant Gervasi 9,1 9

Gràcia 8,1 7,9 Horta - Guinardó 11,6 8,4 Nou Barris 10,6 10 Sant Andreu 9,1 9,2 Sant Martí 13,4 11,7 Tots - 3,3 TOTAL 100 100

La majoria de les persones entrevistades practiquen esport en més d'una instal·lació o equipament, i cal assenyalar que molts d’ells practiquen més d’un esport. A la taula següent, s’observen els llocs més freqüentats pels professionals que fan esport, que són principalment les instal·lacions tancades, en primer lloc les privades, on van el 55% dels entrevistats, i en segon lloc les públiques, amb el 39% A més a més, en tercer lloc hi hauria els espais oberts a l'aire lliure, com són les zones verdes, els parcs i la muntanya.

Lloc on fan esport

Percentatge

Instal·lacions i equipaments esportius tancats privats 55,5

Instal·lacions i equipaments esportius tancats públics 39,1

La muntanya 25,2

Parcs, zones verdes 18,8

Port, mar 14,2

Instal·lacions i equipaments esportius oberts, lliure accés 10,7

La pròpia casa 4,8

A continuació es detalla un llistat dels equipaments esportius on van els professionals relacionats amb el món de l’esport.

Nom Freqüència Nom Freqüència

Aiguajoc 5 Esporta 6

Alfa 5 1 Esportiu Claror 7

Almeda Cornellà 1 Esportiu Rocafort 10

ASME 5 Estació del Nord 2

Associació Esportiva Les Corts 1 FC Barceloneta 1

Associació Esportiva Prat 1 Fitness First 3

Atlètic Terrassa H. .C 2 Frontón Colon 3

Badrena 4 Fum d'Estampa 1

Ball Center 3 Garbí 1

Barna 1 Gimnàs Arts 1

Bonaesport 1 Gimnàs Ateneo 2

Brea's Center 1 Gimnàs Barenys 1

C. Esgrima Fides 1 Gimnàs Judo Verneda 1

C.H. Sant Andreu 1 Gimnàs K.O. Verdú 1

Ca N'Arimón 2 Gimnàs Prisma 3

Cambridge 1 Gimnàs Yawara 1

Camp Munic. Turó La Peira 1 Holmes Place 3

Can Caralleu 6 Hospitalet Nord 1

Can Cuyas 1 I.E.Sant Miquel 2

(9)

Casino La Garriga 1 Instal·lació esportiva de Vic 1

CEIP Balmanya 1 IPSI 7

CEM Estruch-Sagnier 1 Joan Miró 4

CEM Marbella 2 Júpiter 5

CEM Reina Elisenda 1 La Salle Gràcia 1

CEM Verneda 4 L'Estruch 1

Centre Esportiu Bonaigua 1 Meiland 1

Centre Esportiu Europolis 20 Municipal Salt del Pi 1

Club Esportiu Mediterrani 6 Nou Can Caralleu 3

Centre Esportiu Sagrada Família 3 Nova Icària 8

Centre Municipal Tennis Vall d'Hebron 1 Pav. Esp. Capellades 1

CF Clot 1 Pav. Munic. Itaca 1

Chosan 1 Pavelló Municipal de Martorell 1

Club Dards La Clave 1 Pavelló Vall d'Hebron 2

Club Esportiu La Caixa 1 Pilar Domínguez 1

Club Natació Barcelona 2 Piscina Municipal Vilanova 1

Club Natació Barceloneta 5 Piscines Bernat Picornell 12

Club Natació Catalunya 2 Piscines Sant Jordi 7

Club Natació Granollers 1 Poliesportiu La Salle 1

Club Natació Hospitalet 1 Poliesportiu Llars Mundet 1

Club Natació Mediterrani 1 Poliesportiu Municipal Caramel 2

Club Natació Montjuïc 2 Poliesportiu Virrei Amat 4

Club Natació San Sebastià 1 RC Tennis BCN 7

Club Natació Sant Andreu 14 Reial Club Polo BCN 10

Club Natació Sant Cugat 1 Sant Miquel 3

Club Patí Congrés 1 Servei UB 1

Club Tennis Barcino 1 SESE 3

Club Tennis Sant Andrés 1 Siluet Gym 2

CM Vela 4 Sport Sant Pau 1

Col. Sagrat Cor (DMS Sarrià) 5 Sports Putxet 1

Col·legi 1 St Ignasi Sarrià 1

Col·legi Jesús-Maria Sant Gervasi 2 Tennis Hospitalet 1

Col·legi Sta Mª Apostoles 1 Tennis Olimpia 1

Culture Centre 1 Tennis Olímpic 3

Dai-Thon 1 Tennis Pineda Gavà 1

DIR 9 Trinitat 1

Diver joc 1 U.E.Horta 1

Entenza 100 3 UBAE 3

Escola 1 UBAE Perill 3

Escola Pare Marianet 1 UDAF 1

Escolapis 1 UPC 1

Espanya Industrial 9 Velòdrom d'Horta 1

Esport Iris 1 Vintró 3

Les instal·lacions més freqüentades pels professionals de l’esport entrevistats són Can Dragó, Europolis, el Club Natació Sant Andreu, les Piscines Bernat Picornell, el Reial Club Polo BCN, l’Esportiu Rocafort, el DIR i l’Espanya Industrial.

D’altra banda, gairebé la meitat dels professionals que practiquen esport formen part d'alguna federació club o associació esportiva.

Forma part d'alguna federació, club o associació esportiva

183 49,1 190 50,9 373 100,0 Sí No Total Freqüència Percentatge

(10)

A continuació es detallen les associacions, clubs i federacions de les quals formen part els professionals de l’esport.

Nom Freqüència Nom Freqüència

A.F.Veterans de Catalunya-Castells 1 F.E.E.C. 1

AEF 1 FECDAS 1

AEPI 1 Federació Aeròbic i Fitness 2

Aikido 1 Federació Catalana Activitats Subaquàtiques 1

ASME 2 Federació Catalana Alpinisme 2

Associació de ioga 1 Federació Catalana Atletisme 1

Associació Esportiva Central 1 Federació Catalana Bàsquet 9

Associació Esportiva Eixample 1 Federació Catalana Ciclisme 3

Associació Esportiva Gràcia 1 Federació Catalana Dards 1

Associació esportiva Olimpikaria 1 Federació Catalana d'Atletisme 1

Associació Esportiva Vintró 1 Federació Catalana Esgrima 6

Associació Projecte integral 2 Federació Catalana Esquí 2

Atlètic Terrassa H C 1 Federació Catalana Excursionisme 2

Body Gim 1 Federació Catalana Fisioculturisme 1

Brafa 1 Federació Catalana Futbol 10

Centre d'Esports IPSI 1 Federació Catalana Futbol Sala 2

Centre Excursionista de Catalunya 1 Federació Catalana Gimnàstica 10

Centre Excursionista St. Vicens 1 Federació Catalana Hoquei 1

CETT 10 1 Federació Catalana Judo 3

CF Sala Capellades 1 Federació Catalana Karate 3

CH Sant Andreu 1 Federació Catalana Kick Boxing 1

Club Bàsquet Almeda 2 Federació Catalana Natació 10

Club Bàsquet Gregal 1 Federació Catalana Pilota 1

Club Bàsquet St Rosa de Lima 1 Federació Catalana Rugbi 2

Club Ciclista Sineu 1 Federació Catalana Socorrisme 3

Club de Bàsquet 3 Federació Catalana Submarinisme 1

Club de Vela 1 Federació Catalana Tennis 23

Club d'Hoquei 1 Federació Catalana Triatló 1

Club el Prat 1 Federació Catalana Vela 8

Club Esportiu Generació 83 1 Federació Catalana Voleibol 3

Club Esportiu Hispano Francès 1 Federació Espanyola Atletisme 2

Club Esportiu Mediterrani 4 Federació Espanyola d'Esports de Montanya i Escalada 1

Club Esportiu Puigcerdà 1 Federació Espanyola Esgrima 1

Club Esportiu Sant Miquel 1 Federació Espanyola Futbol sala 1

Club Esquí Vic 1 Federació Espanyola Karate 4

Club Futbol Femení Athenas 1 Federació Espanyola Natació 2

Club Natació Barcelona 1 Federació Espanyola Rugbi 1

Club Natació Barceloneta 2 Federació Muntanyisme 1

Club Natació Catalunya 1 Federació Gimnàstica artística 1

Club Natació Granollers 1 Fila-Domingo Català Fondistes Club 1

Club Natació Hospitalet 1 Futbol 2

Club Natació Mediterrani 1 Futbol Club Barceloneta 1

Club Natació Poblenou 1 I.F.B.B. 1

Club Natació Sant Andreu 5 IFBB 1

Club Natació Sant Jordi 1 Jesús Maria Sant Gervasi 1

Club Paradise 1 Júpiter 2

Club Patí Congrés 1 La Salle 1

Club Vasconia 1 Miró Martorell Futbol Sala 1

Club Volei Vall d’Hebron 1 RC Polo BCN 1

CV Clot 1 RC Tennis BCN 4

DIR 1 RFEF 1

Enginyers Poble Nou RUC 1 Servei d'esports UB 1

Entenza 100 1 SESE 5

Esportiu Claror 1 U.E.Horta 1

(11)

Les Federacions més destacades són la FC de Tennis, la FC de Gimnàstica, la FC de Futbol, la FC de Natació, la FC de Bàsquet i la FC de Vela.

Quan se’ls ha demanat que valoressin diferents aspectes de les instal·lacions i equipaments esportius dels quals són usuaris, s’han mostrat força satisfets, tot i que s’aprecia una certa insatisfacció pel que fa als serveis complementaris (bar, estètica, etc.), i en menor grau, pel que fa als preus dels serveis, la facilitat d’accés a les instal·lacions, el seu manteniment i la direcció i organització dels equipaments.

Valoració dels equipaments on practiquen esport

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Horari s ins t Rec ursos humans Activitats Es pais Horaris act Instal ·laci ons Higiene i netej a Rec

ursos materialsManteniment

Acces Pre us Dire cció Serve is

Gens satisfactori Poc satisfactori Bastant satisfactori Molt satisfactori

A la taula següent es pot observar la comparativa satisfacció–insatisfacció dels diferents aspectes de l’oferta esportiva, pel que fa a instal·lacions i equipaments on els professionals practiquen esport. Els aspectes més ben valorats per part dels enquestats són els més relacionats amb la pràctica esportiva (intrínsecs), és a dir, horaris en què estan obertes les instal·lacions per poder practicar esport, els recursos humans (monitors, tècnics), el tipus d’activitats esportives que es poden fer, els horaris de les activitats i programes dirigits, els espais (pistes, pavellons, piscines, sales, carrils) i la instal·lació i equipament en general.

D’altra banda els aspectes menys valorats, i sobre els quals és té una opinió més desfavorable, són els menys relacionats amb la pràctica esportiva (extrínsecs), és a dir, els serveis complementaris que s’ofereixen (bar, estètica), els preus, la facilitat d’accés (aparcament, transport públic) la direcció i el manteniment, la conservació dels equipaments, i els recursos materials (peses, cordes, pilotes).

Insatisfacció Satisfacció Horaris instal·lacions 9,0% 91,0% Recursos humans 13,0% 87,0% Activitats 14,6% 85,4% Instal·lacions 14,6% 85,4% Horaris activitats 15,9% 84,1% Espais 16,0% 84,0% Higiene i neteja 17,7% 82,3% Conservació i manteniment 24,9% 75,1% Recursos materials 25,4% 74,6% Direcció i organització 26,2% 73,8%

(12)

Accés 27,1% 72,9%

Preus 27,8% 72,2%

Serveis complementaris 42,1% 57,9%

OPINIÓ DELS PROFESSIONALS DE L’ESPORT SOBRE LA PROMOCIÓ

DE L'ESPORT ALS DISTRICTES

(P11)

Per tal de conèixer quina és l'opinió dels professionals de l’esport sobre les possibilitats esportives de cada districte, se'ls ha fet una sèrie de preguntes relacionades amb diferents aspectes de la promoció de l'esport.

Els enquestats tenen una visió general positiva del districte on treballen, però es diferencien dos grups:

ƒ un primer grup on la valoració positiva és molt clara i que correspon als districtes de: Les Corts, Sant Martí, Sant Andreu, Nou Barris i, amb menys intensitat, Sants-Montjuïc i Sarrià- Sant Gervasi

ƒ un segon grup on la valoració positiva i negativa s'equilibren l’una a l'altra i on la satisfacció dels professionals no és tan evident, com en el cas dels districtes de Ciutat Vella, Gràcia, Horta-Guinardó i l'Eixample.

Valoració general dels professionals de la promoció de l'esport al districte 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Ciutat V ella Eixample Sants - MontjuïcLes C orts Sar Sant Gervas i Gràc ia Guinar dó Nou Bar ris Sant Andr eu Sant Mar tí Negativa Positiva

Valoració dels espais naturals i oberts del districte

(P11)

Pel que fa als aspectes més vinculats amb la pràctica esportiva a l'aire lliure, com són els espais naturals (parcs, port, platges), els carrils bici, els espais públics delimitats (pistes de petanca, pistes de patinatge, circuits de futing i itineraris fitness) i el mobiliari esportiu urbà (cistelles, taules de ping-pong), no són gaire ben valorats pels professionals de l’esport (tècnics i comerciants) que en general perceben força mancances.

Per exemple, els espais naturals només estan ben valorats pels professionals dels districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. Els districtes on la percepció que tenen els

(13)

professionals dels espais naturals i oberts és força negativa, són Gràcia (el 84% dels enquestats en fan una valoració negativa), Ciutat Vella (el 78%) i l'Eixample (el 74%).

Valoració dels professionals dels espais naturals i oberts del districte 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Ciutat Vell a Eixampl e Sants- Montjuïc Les C orts Sarr

ià- Sant Gervas i Gràc ia Hor Guinar dó Nou Bar ris Sant Andre u Sant Mar tí Negativa Positiva

Pel que fa als carrils bici es repeteix el mateix patró, i fins i tot la valoració és més negativa. Els districtes més ben valorats per part dels professionals pel que fa als carrils bici són Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí, que són els que tenen les valoracions positives més altes. En canvi, a Gràcia, un altre cop, la valoració és negativa per part del 97% dels enquestats, seguida de Sarrià-Sant Gervasi, amb el 86% i d’Horta-Guinardó, on el 84% dels professionals fan una valoració negativa d’aquest aspecte.

Valoració dels professionals dels carrils bici al districte

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Ciutat Vel la Eixampl e San ts- Mon tjuïc Les Corts Sarrià- Sant Gervasi

Grà cia Horta- G uina rdó Nou Barr is

Sant AndreuSant Mar tí

Negativa Positiva

Els espais públics delimitats (pistes de petanca, de patinatge, circuits de futing, itineraris de fitness) són un altre punt negre pel que fa a les possibilitats esportives d’alguns dels districtes, i només als districtes de Nou Barris i de Sant Andreu la satisfacció dels professionals supera el 50%. En canvi, a Gràcia el 97% dels professionals en fan una valoració negativa, seguit de Sarrià-Sant Gervasi amb el 83% i de Sants-Montjuïc amb el 80'5%.

Tanmateix, s’ha de tenir en compte que Gràcia és un districte amb pocs espais lliures per habitant, però també ho són l’Eixample, Sant Andreu i Sant Martí i els professionals d’aquests districtes no s’han manifestat especialment insatisfets.

(14)

Valoració dels professionals dels espais públics delimitats 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Ciutat Vell a Eixampl e Sants- Montjuïc Les C orts Sarrià - Sant G ervas i Gràc ia Guinar dó Nou B arris Sant Andr eu Sant Mar tí Negativa Positiva

L'últim aspecte relacionat amb la pràctica esportiva a l'aire lliure i que també ha estat molt mal valorat, és el mobiliari esportiu urbà. Aquest és un punt molt criticat pels tècnics i comerciants de tots els districtes sense excepció. Així que no és d'estranyar que, tal i com es veurà més endavant, una de les coses que troba a faltar aquest col·lectiu sigui el mobiliari esportiu urbà.

Valoració dels professionals del mobiliari esportiu urbà

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Ciutat Vel la Eixampl e Sants - Montj uïc Les Corts Sar Sant G ervasi Gràcia Hor ta- G uina rdó Nou Bar ris

Sant AndreuSant Mar tí

Negativa Positiva

Valoració de l'oferta esportiva del districte

(P11)

En aquest apartat es valoren els següents punts: les modalitats esportives que es poden practicar al districte, els horaris en què es pot practicar esport, els preus i l'accés als espais i instal·lacions. Aquests aspectes, en general, han estat ben valorats pels professionals de l’esport del districte i, de manera general, pels tècnics i comerciants dels deu districtes.

(15)

Els tècnics de Nou Barris són els més satisfets amb la promoció de l’esport que es fa al districte. En canvi, Gràcia és el districte sobre el qual recauen més crítiques per part dels seus tècnics i és on hi ha una insatisfacció més acusada.

L'únic punt on es fa més evident el malestar dels enquestats del col·lectiu és en la qüestió dels preus en general. Pel que fa a aquest aspecte, Les Corts, Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi i l' Eixample tenen els percentatges de valoració negativa més alts.

Valoració de l'oferta Ciutat Vella Eixample Montjuïc Sants- Corts Les Sarrià- Sant Gervasi Gràcia Guinardó Horta- Barris Nou Andreu Sant Martí Sant % Negativa 25 47,8 22 27,3 38,2 40,6 30,4 11,9 19,4 29,8 Modalitats d'esport % Positiva 75 52,2 78 72,7 61,8 59,4 69,6 88,1 80,6 70,2 % Negativa 22,2 25,4 18,6 23,8 31,4 40,6 25 4,8 13,9 20,4 Horaris % Positiva 77,8 74,6 81,4 76,2 68,6 59,4 75 95,2 86,1 79,6 % Negativa 31,3 44,6 28,2 78,9 61,8 62,5 38,1 18,4 32,4 31,1 Preus % Positiva 68,8 55,4 71,8 21,1 38,2 37,5 61,9 81,6 67,6 68,9 % Negativa 33,3 38,2 35,7 27,3 32,4 43,8 37,2 19 22,2 24 Facilitat d'accés % Positiva 66,7 61,8 64,3 72,7 67,6 56,3 62,8 81 77,8 76

Valoració de les instal·lacions esportives

(P11)

Si comparem les instal·lacions esportives públiques amb les privades podem observar que la percepció de les instal·lacions públiques és pitjor que la de les instal·lacions privades. Els tècnics i comerciants de tots els districtes tenen una opinió més favorable de les instal·lacions esportives privades que no pas de les públiques i, en general, els equipaments públics estan mal valorats.

Els més satisfets amb les instal·lacions públiques són els tècnics dels districtes de Nou Barris i Sant Andreu, que són els que fan una valoració més positiva de les instal·lacions públiques del districte on treballen. A l'altre extrem hi ha els districtes de Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts.

Cal tenir en compte que els barris on hi ha menys instal·lacions públiques són Les Corts, Sarrià–Sant Gervasi i Gràcia, en aquest ordre, i que precisament les instal·lacions públiques més saturades són les de Sarrià-Sant Gervasi, l’Eixample i Les Corts.

Valoració dels professionals de les instal·lacions esportives públiques 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Ciut at Vel la Eixample Sant s- Montj uïc Les Co rts Sar Sant Gervas i Gràci a Horta- G uinardó Nou Barr is Sant Andr eu Sant Mar tí Negativa Positiva

(16)

En general, els professionals estan satisfets amb les instal·lacions esportives privades. Nou Barris i Sant Andreu tornen a ser els districtes més satisfets. Gràcia, en canvi, té més tècnics descontents que contents i, d’altra banda, tampoc no es poden ometre els percentatges d’insatisfacció dels districtes de Sant Martí, l'Eixample i Ciutat Vella, que són força alts.

De fet Nou Barris, Sant Martí, Ciutat Vella i Horta-Guinardó són els districtes on hi ha menys instal·lacions privades i on toquen menys instal·lacions privades per habitant.

Valoració dels profissionals de les instal·lacions esportives privades 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Ciutat Vell a Eixampl e San ts- Montj uïc Les C orts Sarr ià- Sant G ervas i Gràc ia Hor Guinar dó Nou Bar ris Sant Andre u Sant Mar tí Negativa Positiva

Altres mancances del districte

(P11)

El 39% dels professionals de l’esport troben quelcom a faltar al districte on treballen. Els qui troben més mancances són els tècnics i comerciants de Ciutat Vella (el 72%) i els d'Horta- Guinardó (72%).

La percepció que té el col·lectiu de les carències del districte és molt específica i es pot sintetitzar de la següent manera:

Mancances del barri relacionades amb la pràctica de l’esport

Valoració Percentatge

Sí 39,2

No 60,8

Quines són aquestes mancances? Percentatge

Més espais verds 27,94

Més instal·lacions esportives en general 22,79

Més instal·lacions esportives públiques en particular 19,12

Més mobiliari esportiu urbà 15,44

Més oferta esportiva 6,62

Més facilitat d'accés 2,94

Altres 5,15

Tal com s’ha vist en la valoració que fan els professionals de l’esport dels diferents aspectes relacionats amb la promoció de l'esport al districte, on s’ha vist una insatisfacció amb els espais naturals i oberts i, per tant, amb les possibilitats de practicar esport a l’aire lliure, en

(17)

aquest apartat tornen a incidir en la necessitat de més espais verds, i més infrastructures (inclosos carrils bici) i mobiliari esportiu urbà.

També torna a aparèixer el problema de la manca d’instal·lacions esportives de caràcter públic, és a dir, municipals. El 42% dels enquestats demana més dotació d’equipaments esportius públics i més dotació d’equipament o instal·lacions esportives, i d’aquests el 19% especifica que siguin públics.

En general a tots els districtes es concentren dues demandes: més espais verds i més instal·lacions esportives. Aquest és el cas de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó i Sarrià-Sant Andreu. En canvi a Gràcia i a Les Corts es pot observar que la percepció que falta mobiliari esportiu urbà és més important que no pas la percepció que manquen espais verds. A Nou Barris, tècnics i comerciants se senten força satisfets de les possibilitats esportives del seu districte i només el 9'5% hi troba quelcom a faltar. Finalment, Sant Martí és un districte on es pot observar molta diversificació en les demandes, com si hi faltés una mica de tot.

Valoració dels professionals sobre les mancances al districte 0% 20% 40% 60% 80% 100% Ciutat Vel la Eixampl e Sants -MontjuïcLes Cor ts Sar rià-San t G. Gràcia Hort a-Gui nardó Nou Bar ris Sant Andr eu Sant Mar tí

Més espais verds Més mobiliari esportiu urbà Més instal/equip esp públics Més oferta esportiva Altres Més instal/equip esp general Més facilitat d'accés

Coneixement de les activitats i institucions esportives del barri

(P12, P13, P15, P15b i P16)

En general, els professionals de l’esport tenen un escàs coneixement de les activitats i programes esportius específics dirigits a col·lectius específics (joves amb risc, persones amb disminucions psíquiques i físiques, drogodependents, malalts mentals i immigrants). Això només té dues explicacions: o bé que hi ha una manca d'informació i difusió sobre les activitats i programes esportius que es fan al districte, o bé que no se’n fan.

Els professionals de l’esport de Ciutat Vella són els qui tenen més coneixement d'aquestes activitats i, a l’igual que el usuaris d’aquest districte, són els que tenen més coneixement dels programes esportius específics destinats a col·lectius específics (joves, infants, dones, gent gran, persones amb disminucions físiques i psíquiques, malalts mentals, joves amb risc, drogodependents i persones immigrades).

(18)

Una possible hipòtesi sobre aquest fet és que a Ciutat Vella, al ser un districte que concentra nuclis importants de persones amb risc d’exclusió social i marginació a Barcelona, es facin més activitats d'aquest tipus o que les persones en tinguin més informació i coneixement.

D’altra banda, districtes amb un perfil social molt diferent al de Ciutat Vella, com és el cas de Les Corts i de Gràcia, són els que mostren més desconeixement sobre aquests tipus d’activitats, ja sigui per falta de difusió o perquè no se’n fan.

Coneixement d'activitats i programes esportius específics per a col·lectius concrets

Ciutat Vella Eixample Sants- Montjuïc Les Corts Sarrià- Sant Gervasi Gràcia Horta- Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Sí 55,6 13,2 37,2 4,3 8,6 3,2 19,6 26,2 16,7 15,4 No 44,4 86,8 62,8 95,7 91,4 96,8 80,4 73,8 83,3 84,6 TOTAL 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 Les activitats i programes que els enquestats han esmentat es poden veure a la taula

següent. En alguns casos, més que esmentar el programa concret i el col·lectiu al qual va dirigit s’ha mencionat el nom de la institució que el promou o el realitza.

Nom Freqüència Nom Freqüència

Acell 1 Esportiu Rocafort 2

Activitats aquàtiques 2 Estació del Nord 1

Àmbits Esports 3 Fitness 1

ASME (piscina) 1 Gimnàstica rehabilitació 1

Associació Esportiva del Raval 1 Hoquei amb cadira de rodes 1

ATSIS 1 Immigrants 1

Bàsquet en cadira de rodes (Guttman) 1 Institut Guttman 2

Boccia 1 Joves amb risc 1

Can Caralleu 2 Natació 4

Can Dragó 3 Natació (Espanya industrial) 1

CE Mediterrani 1 Nens conflictius 1

Centre Cívic 1 Poliesportiu Joan Miró 1

Cursets de natació 2 Programes de l'Ajuntament 1

Disminuïts físics 6 Reinserció Social 1

Disminuïts físics i psíquics 4 Travessia del Port 1

Disminuïts ESPACE 1 UBAE (Perill) 1

El Raval 1 Vela per a tothom 5

Ciutat Vella no és només el districte on els professionals de l’esport estan més ben informats i coneixen millor les activitats destinades a col·lectius específics, sinó que també és el districte on els tècnics i comerciants coneixen millor els clubs, associacions i federacions esportives que hi ha al districte.

En general, a tots els districtes els professionals de l’esport tenen un cert coneixement dels clubs, associacions i federacions esportives del barri menys a Gràcia, que també és el districte on aquest col·lectiu es mostra més crític.

Coneixement de clubs, federacions o associacions esportives del districte

Ciutat

Vella Eixample Montjuïc Sants- Corts Les Sarrià- Sant Gervasi Gràcia Guinardó Horta- Barris Nou Andreu Sant Martí Sant

Sí 88,9 65,7 67,4 65,2 57,1 40,6 73,9 76,2 66,7 67,3

No 11,1 34,3 32,6 34,8 42,9 59,4 26,1 23,8 33,3 32,7

TOTAL 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 Els clubs, federacions i associacions esportives esmentats pels professionals són els següents:

(19)

Nom Freqüència Nom Freqüència

AACC 1 Club Natació Montjuïc 3

ACELL 2 Club Natació Poble Nou 1

Agrupament escolta Ramon Llull 1 Club Natació Sant Andreu 13

Alfa 5 2 Club Petanca 1

Amics de la bici 1 Club Tennis Barcino 1

ASME 11 Club Tennis Sant Andreu 1

ASPACE 1 Club Volei Vall d'Hebron 1

Associació d'Escalada i Espeleologia Les Corts 1 Condal 1

Associació Esportiva Barceloneta 1 CP Salna 1

Associació Esportiva Ciutat Vella 4 DIR 5

Associació Esportiva Diverjoc 1 DMS Sarrià 5

Associació Esportiva Eixample 1 El Raval 1

Associació Esportiva Gràcia 2 Enginyers Poble Nou 1

Associació Esportiva Horta 2 Escolapis Sarrià 1

Associació Esportiva Laietà 1 Esportiu Claror 8

Associació Esportiva Les Corts 1 Esportiu Rocafort 1

Associació Esportiva Raval 1 Excursions 1

Associació Esportiva Sagrat Cor 1 FC Barcelona 3

Associació Esportiva Sant Martí 1 Federació Catalana Bàsquet 1

Associació Esportiva Vall d'Hebron 1 Federació Catalana Futbol 2

Associació Excursionistes de Catalunya 1 Federació Catalana Natació 4

Associació Projecte Integral 1 Federació Catalana Pilota 1

Bac de Roda 1 Federació Catalana Tennis 4

Badrena 1 Federació Catalana Vela 4

BAM 4 Federació de Muntanya 1

Barcino 1 Federació Judo 1

Beisbol 1 Futbol Sala Montpelat 1

Bitlles COP 1 Gimnàs TER 1

Bonaesport 1 Gimnasos privats 1

C Atletisme Can Dragó 1 Grup Barna 2

C Dards La Clave 1 Institut Guttman 1

C Esgrima Fides 1 IPSI 4

Can Caralleu 1 JAC 4

Can Dragó 10 Jesús Maria Sant Gervasi 2

Castellers Gràcia 1 Judo Verneda 1

Centre Esportiu Gaudí 1 La Salle 2

Centre Esportiu Iris 1 Penya Anguera 1

Centre Excursionista de Catalunya 1 Picornell 1

CETT 10 2 Piscines Sant Jordi 5

CH Sant Andreu 1 Poliesportiu Verneda 1

CIM 1 Poliesportiu Espanya Industrial 2

Club Bàsquet Horta 2 Poliesportiu Joan Miró 3

Club Bàsquet IMMA 2 Poliesportiu Municipal el Caramel 1

Club Bàsquet Santa Rosa de Lima 2 RC Polo Bcn 4

Club Caramel 1 RC Tennis BCN 1

Club Ciclista Bike House 1 Sagrada Família 1

Club Ciclista Sants 1 Sant Miquel 2

Club Dai-Thon 1 Sants-Montjuïc 1

Club de Bàsquet 1 SESE 7

Club Entenza 100 2 Softbol 1

Club Esportiu Europolis 2 St. Just 1

Club Esportiu Júpiter 6 T. Laietà 1

Club Esportiu Laietà 3 TARR 1

Club Esportiu Mediterrani 10 U.E Poble Sec 1

Club Excursionista 1 UBAE 5

Club Futbol Alzamora 2 UEC 3

Club Futbol Damm 8 UFEC 1

Club Futbol Femení Athenas 1 Unió Athlètic Horta 1

Club Horta 1 Unió Esportiva Horta 1

Club Maristes 1 Unió Esportiva Sant Andreu 2

Club Natació Barceloneta 4 Unió Esportiva Sants 1

Club Natació Barcelona 2 Unió Excursionista de Catalunya 2

Club Natació Catalunya 4 Vintró 2

(20)

Entre els professionals de l’esport està força estesa l'opinió que els clubs i les associacions esportives contribueixen a la cohesió social del barri, i com s’observa als districtes de Sant Andreu, Sants-Montjuïc, Nou Barris i Sant Martí, on més del 80% dels tècnics entrevistats afirma que clubs i associacions esportives contribueixen a la cohesió social del barri, hi ha consens sobre aquesta convicció.

Contribució a la cohesió social del barri

Ciutat Vella Eixample Sants- Montjuïc Les Corts Sarrià- Sant Gervasi Gràcia Horta- Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Sí 76,5 78,9 86,5 63,2 69,0 64,3 74,4 84,6 91,4 84,1 No 23,5 21,1 13,5 36,8 31,0 35,7 25,6 15,4 8,6 15,9 TOTAL 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100

(21)

OPINIÓ DELS PROFESSIONALS DE L’ESPORT SOBRE LA PROMOCIÓ

DE L'ESPORT A LA CIUTAT

(P11 i P14)

En aquest estudi també s’ha demanat als comerciants i tècnics de l'esport que valorin els diferents aspectes de la ciutat pel que fa a la pràctica esportiva, com van fer en el cas del districte. En tots els àmbits hi ha una percepció més positiva de les possibilitats que ofereix la ciutat que no pas de les que ofereix el districte. .

És percep o es valora més positivament les possibilitats que ofereix la ciutat en conjunt que no pas les possibilitats del districte en particular. També es valoren millor aquells aspectes relacionats amb l’oferta esportiva, és a dir, modalitats esportives que es poden practicar, horaris, facilitat d'accés, instal·lacions esportives públiques i privades, espais naturals per practicar esport i preus.

La valoració negativa és més important en allò que fa referència a la pràctica de l’esport a l’aire lliure, és a dir, els espais públics delimitats (pistes de petanca, patinatge, circuits de futing, itineraris de fitness), el mobiliari esportiu urbà (cistelles, taules de ping-pong), i els carrils bici, és a dir aquells aspectes que depenen directament de les institucions públiques i de l’Administració.

Valoració dels professionals de les possibilitats que ofereix la ciutat per a la pràctica esportiva

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 Val gener al Espai

s naturalsCarrils bici Espai

s púb lics

Mobil iari esp urbà

Instal es p pú bl Insta l esp privModali tats Horar is Preus Accés

Val Negativa Val Positiva

Així, el 33% dels professionals, troba a faltar quelcom a la ciutat per facilitar la pràctica de l’esport, i els qui més coses troben a faltar a nivell de ciutat són els tècnics del districte d'Horta-Guinardó, on el 64% dels entrevistats troben a faltar quelcom, seguit de Ciutat Vella amb un 50%. D’altra banda, els professionals de Nou Barris són els més satisfets amb el que ciutat ofereix, o els qui tenen una percepció més positiva de Barcelona com a ciutat que possibilita i promou la pràctica esportiva.

D’entre els elements que troben a faltar, n’hi ha tres que s’esmenten amb molta freqüència: ƒ el 32,5% demana més instal·lacions i equipaments esportius, tenint en compte que un

11% especifica que han de ser públics

ƒ el 25% demana més espais i zones verdes per practicar esport

ƒ el 20'5% vol més mobiliari esportiu urbà i carrils bici (la demanda de carrils bici és considerable).

(22)

Valoració dels professionals sobre les mancances de la ciutat 29 24,8 24 20,5 13 11,1 25 21,4 11 9,4 3 2,6 7 6,0 5 4,3 117 100,0 Més espais verds Més mobiliari esportiu urbà Més instal·lacions/equipaments esportius públics

Més instal·lacions/equipaments esportius en general

Més oferta i promoció esportiva Facilitat d'accés a instal·lacions De tot

Altres Total

Freqüència Percentatge

Aquestes darreres dades referents a la promoció de l'esport a la ciutat reflecteixen una demanda latent dels tècnics per millorar les possibilitats de practicar l’esport de forma lliure, en espais oberts i naturals i d’instal·lacions esportives, sobretot públiques. Per tant els esforços han d’anar en aquesta direcció.

D’una banda, els professionals de l’esport (tècnics i comerciants) critiquen la conservació, manteniment i dotació dels espais oberts d'accés lliure (espais verds, espais públics delimitats, carrils bici) i del mobiliari esportiu urbà, i d’altra banda demanen més inversió en aquest àmbit, és a dir: que s'habilitin i es conservin zones verdes per practicar esport, que s’incrementin els equipaments esportius urbans i els carrils bici, i que s’augmentin les instal·lacions esportives tancades, especialment les públiques, per promocionar l’esport.

La majoria dels tècnics i comerciants entrevistats creuen que s'han d'augmentar les activitats i programes dirigits a fomentar la pràctica esportiva entre els col·lectius esmentats a l’enquesta, però sobretot respecte de les persones disminuïdes físiques i psíquiques, els malalts mentals, els joves amb risc i els drogodependents.

Tot i que no es tracta d’una diferència significativa important, els tècnics castiguen les persones immigrades, cosa que reflecteix en certa manera la preocupació que hi ha a la societat i que en aquest estudi, com en d’altres, també s’ha fet evident.

Activitats i programes que fomentin la practica esportiva 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Gent G ran Jove s Infants Dones Dismi nuïts físics i psíquic s Malalts mentals Joves amb ri sc Drogodepende nts Persones immibrades Augmentar Mantenir Disminuir

(23)

Identificació de Barcelona com a ciutat de l’esport en el món

(P18, P19 i P20)

En general quasi tots els entrevistats es posicionen a favor de les diferents propostes que se'ls van suggerir per promoure l'esport a Barcelona i identificar-la com a ciutat de l'esport al món. Sobretot estan a favor d'incrementar la informació esportiva a les escoles, punt que consideren com un dels pilars bàsics i com un punt de consens amb d’altres experts del món de l’esport.

D’altra banda, tot i estar-hi a favor, algunes propostes han estat més ben acceptades que d’altres. Les menys àmpliament acceptades han estat la d’incrementar els programes de difusió sobre l’esport a la ràdio i a la televisió, i la de desgravar fiscalment la pràctica esportiva.

Posicionament dels professionals davant determinades propostes per promoure l'esport a la ciutat

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Desg ravar fisca lmen t Augm entar esde venim ent e sp po pular s Increm entar infor m es p a es coles Fer m és pr ogram es di fusió Millo rar es quipa ments esp a l carr er Esde venim ents esp i nterna c Prom oure la ma rca de Barce lona A favor Indiferent En contra

Els professionals entrevistats atorguen una qualificació de notable als diferents aspectes que identifiquen Barcelona amb l’esport. Així, la nota més alta se l'emporta la imatge esportiva de Barcelona amb una nota de 7,3 seguida de l'organització dels esdeveniments esportius a Barcelona, amb una nota de 7,2 i del nivell dels esdeveniments esportius a Barcelona, amb un 7,1. Tanmateix, la nota més baixa és per a les infrastructures esportives que ofereix Barcelona, amb un 6'9. El record històric dels jocs olímpics encara és present, però des que es van celebrar no hi ha hagut cap altre esdeveniment important.

Puntuació dels aspectes que identifiquen Barcelona amb l'esport

7,33 6,92 7,20 7,08 Mitjana Imatge esportiva de Barcelona Infraestructures esportives que ofereix Barcelona Organització esdeveniments esportius Barcelona Nivell esdeveniments esportius a Barcelona

Pel que fa a les competicions esportives més conegudes pels entrevistats, les curses populars (Mercè, Bombers, Corte Inglés, Festa dels Patins, Festa de la Bicicleta) són les que més s'han esmentat (el 29% del total de respostes, el 56'5% dels entrevistats). Tot seguit hi ha

(24)

el Godó de Tennis, amb el 17% de les respostes, i finalment les competicions professionals (sobretot de futbol, però també bàsquet, handbol i d'altres).

Competicions esportives que coneixen % Resposta % Casos Curses populars 29 56,2 Tennis Godó 17,2 33,5 Competicions professionals 15,9 30,9 Marató 14,8 28,8 Mundial de natació 7,7 15 Jean Bouin 2,4 4,7 Altres* 13 25,6

*Inclou: Joan Gamper, Circuit de Montmeló, Volta ciclista a Catalunya, Superbowl, Hípica, Polo, Jocs Olímpics, Regates, Travessa del port, Escalada ciclista a Montjuïc, Blume de Gimnàstica i Ciutats de Barcelona.

(25)

OPINIÓ DELS PROFESSIONALS DE L’ESPORT SOBRE L’ESPORT EN

EDAT ESCOLAR

(P17, P17b, P17c i P17d)

Gairebé el 12% dels professionals tenen fills menors de 16 anys, i d'aquests, el 64% té fills que fan esport fora de l’horari lectiu. La majoria fa esport fora de l'escola, el 53%, l’1'7% fan esport en horari no lectiu tant dins com fora de l'escola i la resta el 30% només fa esport a l’escola.

Fills menors 16 anys Fan esport fora horari lectiu On

Dins l'escola 30% Fora l'escola 53,30% SÍ 63,80% Ambdues 16,70% SÍ 11,90% NO 36,20% NO 88,10%

En general, els professionals de l’esport entrevistats, es mostren força satisfets amb les activitats esportives que fan els seus fills, sobretot amb el tipus d’activitat esportiva que realitzen (el 30% dels enquestats estan molt satisfets), i també estan satisfets amb l’organització de les activitats esportives que fan els seus fills. Tanmateix, l’aspecte més mal valorat és el de la utilització de les instal·lacions esportives escolars, ja que el 20% dels pares entrevistats està poc satisfet amb la seva utilització.

Valoració de la pràctica esportiva en horari no lectiu dels fills

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Equipaments/Inst on fan esport Activ esportives

que fan Org de les activ

esportives Utilització instal esp escolars Poc satisfet Bastant satisfet Molt satisfet

(26)

OPINIÓ DELS PROFESSIONALS DE L’ESPORT (TÈCNICS I

COMERCIANTS) PEL QUE FA AL DESENVOLUPAMENT DE LA

SEVA FEINA

(P26, P27, P28, P29, P30 i P34)

Els tècnics i comerciants entrevistats situen l'esport en edat escolar com la base de qualsevol política esportiva. Per a ells és l’àmbit més important i, per tant, cal potenciar-lo a tots els districtes. En segon lloc hi hauria el fitness, que segons aquest col·lectiu també és una de les activitats esportives que tindrà més importància de cara al futur. Molt a prop del fitness se situen les activitats físiques a l'aire lliure i en darrer lloc l'esport federat.

Pràctica esportiva que cal potenciar al districte 0% 20% 40% 60% 80% 100% Fitness Esport federat Activ física aire lliure Esport edat escolar 4rt 3er 2on 1er

El fitness i el wellness són les dues pràctiques esportives més citades pels entrevistats quan se’ls ha preguntat quina serà la modalitat de pràctica esportiva de més importància en el futur.

Pràctica esportiva amb més futur

Fisioculturisme (culturisme, fitness...) 20% Wellness (mantenir/millorar la salut) 19,2%

Activitats a la natura 9,7%

Activitats per a gent gran 9,5%

Futbol 8,3%

Esport de lleure 6,6%

Activitats aquàtiques 4,4%

Pràctica lliure/esport no organitzat 4,1%

Gimnàstica/Aeròbic 2,9%

Esport escolar 2,4%

Esport federat 2,7%

Altres* 10%

*Inclou: córrer, bàsquet, tennis, entrenadors personals, activitats esportives a casa, futbol sala, circuits urbans, la que es pugui fer prop de casa, bicicleta, la que tingui més publicitat, golf.

Sobre la importància d'una sèrie de sectors econòmics orientats a l'esport, els entrevistats han donat molta importància, sense oblidar la mancança d'equipaments esportius, a la construcció d'instal·lacions esportives noves (un 49% diu que és molt important). Tot seguit s'assenyalen els centres de formació i perfeccionament esportiu i els centres de recerca i desenvolupament, relacionats amb la medicina i altres àmbits de coneixement, com a línies que cal potenciar. També subratllen la necessitat d’organitzar competicions i espectacles esportius.

(27)

Tanmateix, per als professionals de l’esport no tenen tanta importància altres activitats econòmiques com són el disseny esportiu, el turisme esportiu i la fabricació i distribució de material esportiu.

Opinió sobre la importància que tiendran deteminats sectors econòmics per a la ciutat

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Fab i distrib mater ial esp Comp e i esp ectacle s esp Turism e espo rtiu Dissen y espo rtiu Ctres form i perfe ct esp Const rucció d'inst als es p Ctres recerc a i de senvol up Salon s de la fira Org de jornad es, co ngress os

Gens important Poc important Bastant important Molt important

El 88% dels entrevistats afirmen que sí que hi ha obstacles per a la pràctica esportiva. Sobretot s’observen com els principals obstacles tant la manca d'instal·lacions esportives com la d'espais verds habilitats. Paral·lelament a la demanda de més zones verdes també denuncien una gran presència de contaminació i de cotxes.

Els obstacles més notables coincideixen amb les mancances que s’apreciaven a nivell de districte o de ciutat.

Obstacles per a la pràctica esportiva

Manca d'instal·lacions/infrastructures 18,3%

Manca d'espais verds/oberts habilitats 16,3%

Manca d’instal·lacions esportives públiques 13,4%

Contaminació/cotxes/trànsit 10,3%

Accessibilitat/Transport i comunicacions 8,8%

Preus 7,8%

Manca de promoció i publicitat 6,7%

Manca d'hàbits i de motivació 4,7%

Manca d'informació i d'orientació 4,4%

Més oferta esportiva 3,9%

Manca de coordinació i organització 2,1%

La gent no té temps 1,8%

Sí 87,60%

Altres* 1,5%

Cap 12,40%

*Inclou: estrès, més esports adaptats a discapacitats, manca d'instal·lacions d'accés lliure.

Quan se’ls ha demanat que valoressin les relacions entre els actors socials de l’esport, els entrevistats les han valorat amb un aprovat molt just. La relació més mal valorada és la relació entre les instal·lacions públiques i les privades, que els enquestats suspenen amb un 4,4. La relació més ben valorada és la de l’esport federat i les instal·lacions esportives públiques, seguits de l’organització actual del sistema esportiu a la ciutat.

(28)

Valoració de les relacions entre actors socials de l’esport Mitjana

Relacions entre l'Administració i les entitats esportives 5,40

Relacions entre l'esport federat i l'esport en edat escolar 5,01

Relacions mútues entre clubs i associacions 5,77

Relacions entre esport federat i instal·lacions esportives privades 5,49

Relacions entre esport federat i instal·lacions esportives públiques 5,93

Relacions entre instal·lacions públiques i privades 4,38

Organització actual del sistema esportiu a la ciutat 5,84

Finalment, i en l’àmbit més estricte de la feina que desenvolupen els professionals de l'esport, se'ls ha preguntat sobre les dificultats que tenen per realitzar la seva feina. Un 24% dels qui han contestat diuen no tenir cap dificultat. El 76% restant subratlla, de nou, la manca d'infrastructures i equipaments esportius adequats (un 33% de les respostes) i les condicions laborals, sobretot per la baixa remuneració, però també per la manca de regulació contractual, de recursos humans i el poc respecte a la normativa, amb un 22% de les respostes.

Principals dificultats per realitzar la seva feina

Manca d'infrastructures i equipaments esportius adequats 32,70%

Condicions laborals* 21,90%

Manca de promoció i suport econòmic a l'esport 13,70%

Manca de reconeixement professional/ intrusisme 10,10%

Factors desmotivadors pel practicant d'esport** 9,20%

Formació 6,90%

Problemes organitzatius i de gestió 1,60% Sí 75,70%

Altres*** 3,90%

Cap 24,30% * Inclou: Baixa remuneració, poc respecte a la normativa, manca de regulació contractual, manca de recursos

humans, estrès.

** Inclou: Calor, esforç físic, mandra, horaris, captació de clients, manca d'ofertes esportives.

*** Inclou: Competència deslleial entre públic i privat, tendència a substituir l'esport federat per l'escolar o problemes amb veïns, entre d’altres.

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :