Area d’Urbanisme
Programa d’Obres d’Equipaments
PROJECTE D’EXECUCIÓ PER L’AMPLIACIÓ DE POTENCIA
I MODIFICACIONS A LA INSTA·.LACIÓ ELECTRICA DEL
CEIP ESPRONCEDA DE SABADELL
PROJECTE D’EXECUCIÓ PER L’AMPLIACIÓ DE POTENCIA I MODIFICACIONS A LA INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA DEL CEIP
ESPRONCEDA DE SABADELL
ÍNDEX
MEMÒRIA DESCRIPTIVA
1. GENERALITATS
1.1. Objecte del projecte 1.2. Emplaçament 1.3. Promotor
1.4. Tècnics redactors 1.5. Antecedents
2. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE.
2.1. Condicionaments generals.
2.2. Ampliació de potència de la instal·lació elèctrica 2.3. Reforma i adequació general de les instal·lacions.
3. DESCRIPCIÓ DE LES ACTUACIONS.
3.1. Ampliació de la potència de la instal·lació elèctrica 3.2. Reforma i adequació general de les instal·lacions. 3.3. Normativa per a instal·lacions.
3.4. Durada de l’obra 3.5 Resum del Pressupost
4. NORMATIVA TÈCNICA APLICABLE. 5. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 6. PLEC DE CONDICIONS
7. PRESSUPOST I AMIDAMENTS 8. PLANOLS
1.- GENERALITATS. 1.1. Objecte del projecte.
L'objecte d'aquest projecte és l’ ampliació i reforma i adequació de la instal·lació elèctrica del CEIP la Espronceda de Sabadell.
1.2. Emplaçament.
El CEIP Espronceda de Sabadell està ubicat al carrer Drapaires, 6 de Sabadell.
1.3. Promotor.
L'encàrrec del projecte ha estat fet per l’ Ajuntament de Sabadell.
1.4. Tècnics redactors.
La redacció del projecte és a càrrec de l ‘enginyer : Miquel Homs Obradors
1.5. Antecedents.
Es preveu realitzar l’ampliació de la potència de la instal·lació elèctrica, així com l’adequació de la instal·lació elèctrica.
2. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE. 2.1 Condicionaments Generals 2.2. Ampliació de potència.
Es tracta d’un seguit d’actuacions per a l’ampliació de la potència elèctrica i l’adequació de la instal·lació elèctrica segons informe de l’EIC .
L’ampliació de la potència és degut a la instal·lació al col·legi de la infraestructura elèctrica necessària per la implantació en el centre del Projecte Heura( instal·lació de veu i dades.
Les necessitats d’aquest projecte farà que es sol·liciti a la Companyia Subministradora una ampliació de potència de 39,1 KW. Tenint en compte que la potència contractada actualment és de 47,50 KW. La potència final necessària pel correcte funcionament de la instal·lació elèctrica del col·legi serà de 86,60 Kw.
2.3. Reforma i adequació general de la instal·lació elèctrica segons informe EIC.
Per poder legalitzar la instal·lació s’ha sol·licitat una inspecció d’una EIC per tal de saber quines actuacions es tenen que realitzar ala instal·lació per tal de complir el Reglament electrotècnic per Baixa Tensió Decret 2413/1973.
Es realitzaren totes les modificacions i adequacions indicades en el informe de l’EIC per tal de poder legalitzar la instal·lació elèctrica.
3. DESCRIPCIÓ DE LES ACTUACIONS.
3.1. Ampliació de la potència de la instal·lació elèctrica
3.1.1 Escomesa
El subministra d'energia es realitza a partir de la connexió de servei general, des de la nova CGP a instal·lar segons informe de la Companyia subministradora. Aquesta escomesa serà suficient per la potència activa en BT. Per la ubicació de la CGP , així com la caixa seccionadora que instal·larà la companyia subministradora , es construirà un recinte d’obra, de dimensions segons especifica la GUIA VADEMECUM PER A INSTAL·LACIONS D’ENLLAÇ EN BAIXA TENSIO DE FECSA-ENDESA. Aquest es situarà tal i com està especificat en els plànols adjunts
3.1.2 Conjunt de mesura
Es preveu la instal·lació d’una nova caseta d’obra per la ubicació del conjunt de mesura, que per la potencia a contractar, es tractarà d’una TMF10, s'allotjarà en un conjunt de mòduls de doble aïllament i grau de protecció IP 559 segons UNE 20324.amb el comptador multifunció corresponent segons la potència que es contractarà finalment.
Per la ubicació del conjunt de mesura es realitzarà un recinte de dimensions segons s’especifica en la GUIA VADEMECUM PER A INSTAL·LACIONS D’ENLLAÇ EN BAIXA TENSIO DE FECSA-ENDESA. Aquest s’ubicarà , tal i com s’indica en els plànols adjunts. Aquest recinte serà d’obra amb una porta metàl·lica de com a mínim 2 mm d’espessor, grau de protecció IK10 i pany JIS 3.1.3 Equipo de reactiva
Instal·lació d’equip per la compensació de l’ energia reactiva, amb l’objectiu de millorar la qualitat del subministrament.
S’instal·larà una bateria de condensadors regulable automàticament en armari Prisma amb seccionador i una potència de 50 KVA
3.1.4 Quadres generals i secundaris
Els quadres generals seran metàl·lics i s'ubicaran en una dependència exclusiva per a aquest fi.
Es preveu la instal·lació de un nou quadre general de distribució, des de aquest s’alimentarà els dos quadres generals existents, ja que aquest col·legi actualment de dos subministrament, un per la força i l’altre per l’enllumenat, el
nou quadre a instal·lar del Projecte Heura, objecte d’aquesta ampliació, l’equip de reactiva nou a instal·lar, i sortiran també diverses línies que alimentaran diversos receptors, tal i com s’indica en esquema unifilar adjunt
No s’efectuarà cap ampliació en els sotsquadres existents.
En aquest quadre general nou, s'allotjaran els dispositius de comandament i protecció denominats interruptors automàtics magnetotèrmics de tall omnipolar, i els interruptors diferencials, que s'indiquen en l'esquema unifilar dels plànols. b) Sobre cada un dels interruptors es col·locaran plaques indicadores del circuit al qual protegeixen, donant amb això compliment al previst en el REBT, referides a dispositius privats de comandament i protecció, possibilitat de
connectar i desconnectar amb càrrega i contra sobrecàrregues,
respectivament.
Els conductors de connexió seran de coure, del tipus RZ1 0.6/1 KV.; segons UNE 31.123, tal i com preveu la ITC-BT-028.
3.1.5 Xarxa interior
Aquest edifici es considerat de "Pública concurrència".
a) A l'esquema unifilar del plànol es grafia els circuits de la instal·lació, els possibles receptors i la potència que alimenten.
b) Les canalitzacions de la instal·lació estaran constituïdes per conductors de coure aïllats, tipus RZ1 0.6/1 kv segons UNE 21.123, tal i com preveu la ITC-BT-028, estesos sobre safata o degudament protegits contra els cops o esforços mecànics, amb encobriments metàl·lics, en el cas dels que van encastats, sense altres proteccions.
En el cas de conductors encastats o vistos però sempre sota tub de protecció, el tipus de conductor de coure serà el normalitzat 750 Vols de tensió d’aïllament complint el ja citat de la ITC-BT-28.
3.1.6 Protecció contra contactes indirectes Descripció del sistema
La protecció contra contactes indirectes, consistirà en la posada a terra de les masses, també dels dispositius de tall per intensitat de defecte.
Es compliran les instruccions ITC-BT-19 i 22, en allò referent a la continuïtat del neutre, i el previst en la ITC-BT-24 relatiu a protecció contra contactes directes i indirectes.
a) Per a una tensió màxima de seguretat de 24 v, amb utilització d’interruptors diferencials de 30 mA. i 300 mA, la resistència màxima de contacte al terra hauria de valer:
Rt = U / I = 24/0.03 = 800 Ohms. i 24/0.3 = 80 Ohms, respectivament.
No obstant, per seguretat, considerarem que la resistència òhmica del terra haurà de ser molt inferior, fixant com a recomanable un valor no superior a 10 Ohms, donades las característiques de la instal·lació, la qual cosa s'haurà de verificar conforme estableix el REBT.
La línia general de terra serà realitzada a base de cable de coure nu de 35 mm2. Si s'utilitzen plaques o piques seran d'acer i coure normalitzades.
Els conductors de protecció, a més de ser de la mateixa secció que els de fase, seran distingits per una coberta bicolor verda - groga, aquests es muntaran a l'interior del mateix tub protector que els conductors actius.
b) Es posaran a terra totes les masses metàl·liques, caixes, etc.
c) S'han previst interruptors diferencials de 30 mA. d'intensitat de defecte per les instal·lacions d'enllumenat i consums mitjançant endolls, i interruptors diferencials de 300 mA. d'intensitat de defecte per a les instal·lacions específiques de força motriu, directament connectades a la xarxa.
3.1.7 Protecció contra contactes directes Descripció del sistema
Les instal·lacions es realitzaran encastades o preferentment vistes, sota safates tancades i tubs protectors.
Els quadres, així com els elements interiors de les caixes, seran només accessibles pel personal especialitzat, s'hauran de registrar amb l'ajuda d'un útil o clau, quedant per això, fora de l'abast fortuït del públic.
Les bases d'endoll estaran aïllades del paviment en torretes normalitzades, i la resta anirà a la alçada reglamentària i separades dels mecanismes d'enllumenat.
Tanmateix, els aplics, lluminàries i quadres es situaran fora de l'abast del públic.
3.1.8 Ajudes a les instal·lacions
Degut a les actuacions que s’hauran de realitzar per tal d’ampliar la potència de la instal·lació elèctrica serà necessària l’execució d’algunes feines tal i com repassos de pintura, etc.
3.1.9 Potència instal·lada i màxima admissible
El total dels receptors projectats, així com les previsions de futures càrregues donen la potència instal·lada que amb simultaneïtat resulten els 86,60 Kw de potència màxima admissible.
3.2 Adequació de la instal·lació elèctrica segons inspecció ICICT
3.2.1 Adaptació quadres existents
Segons l’ informe realitzat per l’EIC, a diversos quadres de la instal·lació existent s’haurà de realitzar algunes modificacions, com per exemple canvi de proteccions magnetotèrmiques i diferencials per tal de complir amb la Normativa.
També s’haurà de canviar el cablejat entre diferencial i protecció magnetotèrmica, per que la secció instal·lada no és la suficient.
S’haurà de identificar tots els circuits 3.2.2 Comprovació línies existents
Es comprovarà l’ aïllament de línies existents així com que la secció de les mateixes corresponguin amb la protecció magnetotèrmica que les protegeixen. Segons el informe elaborat per l’EIC, hi ha alguna línia que l’aïllament no compleix amb el mínim establert per la Normativa
3.2.3 Canvi de regletes fluorescents
Segons l’informe de l’IEIC hi ha regletes fluorescents que s’han de canviar degut a que estan deteriorades. També s’hauran de canviar alguns equips fluorescents que estan fosos
3.2.4 Canvi d’equips autònoms d’emergència
S’ha observat que diversos equips d’enllumenat d’emergència no funcionant, per tant es substituiran per uns nous equips de 11 w. Entre 60- 200 lúmens 3.2.5 Caixes de connexions
S’adequaran algunes caixes de connexions que es troben deteriorades, manca de tapes , etc.
3.2.6 Canalitzacions
Hi ha diverses canalitzacions ( safates, tubs, etc) que no estan en condicions i es convenient adequar-les o substituir-les
3.2.7 Cablejat
Hi ha alguns circuits que el cablejat actual no compleix amb la Normativa, per tant s’haurà de substituir.
El circuit que alimenta la pista poliesportiva té un defecte en l’aïllament., és necessari substituir la línia.
Hi ha cables que no compleixen amb el codi establert pel Reglament 3.2.8 Xarxa terres
Comprovació de l’estat de la xarxa de terres , i si fos necessari realitzar les actuacions necessàries per tal de que compleixi amb la normativa.
Hi ha alguna presa decorrent que la connexió a terra és defectuosa 3.3 Normativa aplicacable
Per l’ampliació de potència ens regirem segons el RBT, del Real Decret 842/2002, d’Agost de 2002)
Per l’adequació de la instal·lació existent en regirem segons el RBT del Decret 2413/1973, de 20 de setembre
3.4 Durada de l’obra
Està previst que l’obra duri al voltant de 2 mesos, intervenint a l’obra un encarregat i dos operaris( 352 hores) .
3.5 Resum del Pressupost
El pressupost (P.E.M.) per la realització de totes les instal·lacions objecte d’aquest projecte es de VINT-I-SIS MIL TRES-CENTS VINT-I-CINC EUROS
AMB SETANTA SET CÈNTIMS( 26.325,77 EUROS)
Sabadell, Desembre de 2008
Miquel Homs Obradors Enginyer Industrial
4. NORMATIVA TÈCNICA APLICABLE.
NORMATIVA SOBRE REDACCIÓ DE PROJECTES I DIRECCIÓ D’OBRES • NORMAS PARA LA REDACCIÓN DE PROYECTOS Y
DIRECCIÓN DE OBRAS DE EDIFICACIÓN D. 462/71 (BOE: 24/3/71) Modificat pel R.D. 129/85 (BOE: 7/2/85)
• NORMAS SOBRE EL LIBRO DE ORDENES Y ASISTENCIAS EN OBRAS DE EDIFICACIÓN
O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71)
Correcció d’errors (BOE: 6/7/71)
Modificada per l’O. 14/6/71 (BOE: 24/7/91)
• LIBRO DE ORDENES Y VISITAS EN VIVIENDAS DE PROTECCION OFICIAL
O. 10/5/70 (BOE: 26/5/70)
• CERTIFICADO FINAL DE DIRECCIÓN DE OBRAS O. 28/1/72 (BOE: 10/2/72) • CONTROL DE QUALITAT EN L'EDIFICACIÓ D.375/88 (DOGC: 28/12/88) Correcció d'errors (DOGC: 24/2/89)
Desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/ 89, 22/6/92 I 12/9/94)
• OBLIGATORIETAT DE FER CONSTAR EN EL PROGRAMA DE CONTROL DE QUALITAT LES DADES REFERENTS A
L'AUTORITZACIÓ ADMINISTRATIVA RELATIVA ALS SOSTRES I ELEMENTS RESISTENTS O. 18/3/97 (DOGC: 18/4/97)
• CRITERIS D’UTILITZACIÓ EN L’OBRA PÚBLICA DE
DETERMINATS PRODUCTES UTILITZATS EN L’EDIFICACIÓ. (En vigor a partir del 3/2/99)
• REGLAMENTO ELECTROTÉCNICO PARA BAJA TENSIÓN. INSTRUCCIONES TÉCNICAS COMPLEMENTARIAS.
Instruccions Interpretatives de la Generalitat de Catalunya, entre las quals cal destacar:
INSTRUCCIÓ INTERPRETATIVA DE LA MI BT 010, CAPÍTOL 5, RELATIU A LA PREVISIÓ DE CÀRREGUES ELÈCTRIQUES ALS EDIFICIS
D. 2413/73 (BOE: 9/10/73) Modificació (BOE: 12/12/85) Resolució de 17/11/92 (DOGC: 8/1/93)
• REGLAMENTO SOBRE CONDICIONES TÉCNICAS Y
GARANTÍAS DE SEGURIDAD EN CENTRALES ELÉCTRICAS Y CENTROS DE TRANSFORMACIÓN
R.D. 3275/82 (BOE: 1/12/82) Correcció d'errors (BOE: 18/1/83)
• NORMAS SOBRE VENTILACIÓN Y ACCESO DE CIERTOS CENTROS DE TRANSFORMACIÓN
Res. 19/6/84 (BOE: 26/6/84)
• NORMAS SOBRE ACOMETIDAS ELÉCTRICAS R.D. 2949/82 (BOE: 12/11/82)
Correcció d'errors (BOE: 4/12/82; 29/12/82 i 21/2/83)
• REGLAMENTO DE CONTADORES DE USO CORRIENTE. CLASE 2
R.D. 875/84 (BOE: 12/05/84) Correcció d'errors (BOE: 22/10/84)
• NORMES PARTICULARS. INSTAL·LACIONS D'ENLLAÇ Resolució Dep. Indústria 24/2/83 (DOGC:
5. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT
ÍNDEX
1. DADES DE L'OBRA
2. DADES TÈCNIQUES DE L'EMPLAÇAMENT I L’OBRA
3. COMPLIMENT DEL R.D. 1627/97 DE 24 D'OCTUBRE SOBRE
DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ.
1. DADES DE L'OBRA 1.1. Tipus d'obra
Es tracta de l’ ampliació de potència i adequació i modificació de la instal·lació elèctrica del col·legi CEIP Espronceda de Sabadell
1.2. Emplaçament
Les feines i treballs a realitzar es situen al col·legi CEIP Espronceda ubicat a: c/ Drapaires, 6
Sabadell
1.3. Superfície d’actuació
Totalitat del col·legi
1.4. Promotor
Aquest estudi i el projecte per al qual es desenvolupa són per encàrrec de l’Ajuntament de Sabadell
1.5. Tècnic autor del Projecte d'execució
El tècnic redactor del projecte és : Miquel Homs Obradors
Enginyer Industrial
1.6. Tècnic redactor de l'Estudi Bàsic de Seguretat i Salut
El tècnic redactor del projecte és : Miquel Homs Obradors
Enginyer Industrial
2. DADES TÈCNIQUES DE L'EMPLAÇAMENT i DE L’OBRA 2.1 Topografia
No és una informació necessària.
2.2 Característiques del terreny: resistència cohesió.
2.3 Condicions físiques i d'ús dels edificis de l'entorn
No hi ha cap edifici que pogués ser afectat per l’obra.
2.4 Instal·lacions de serveis públics, tant vistes com soterrades
Les instal·lacions que donen servei a l’edifici són soterrades
2.5 Ubicació de vials i amplada de voreres.
El carrer d’accés es troba asfaltat i amb les condicions adequades per un bon accés i circulació.
2.6 Durada de l’obra
Està previst que l’obra duri al voltant de 2 mesos, intervenint a l’obra un encarregat i dos operaris (352 hores) .
2.7 Nombre de treballadors
Està previst que treballin a l’obra aproximadament 3 treballadors.
3. COMPLIMENT DEL R.D. 1627/97 DE 24 D'OCTUBRE SOBRE DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ
3.1. Introducció
Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució d'aquesta obra, les previsions respecte a la prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com informació útil per a efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment.
Servirà per a donar unes directrius bàsiques a l'empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció.
En base a l'art. 7è, i en aplicació d'aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el contractista ha d'elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el present document.
El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l'inici de l'obra pel Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o, quan no hi hagi, per la Direcció Facultativa. En cas d'obres de les Administracions Públiques s'haurà de sotmetre a l'aprovació d'aquesta Administració.
Es recorda l'obligatorietat de què a cada centre de treball hi hagi un Llibre d'Incidències pel seguiment del Pla. Qualsevol anotació feta al Llibre d'Incidències haurà de posar-se en coneixement de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el termini de 24 hores.
Tanmateix es recorda que, segons l'art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sot-contractistes hauran de garantir que els treballadors rebin la informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l'obra.
Abans del començament dels treballs el promotor haurà d'efectuar un avís a l'autoritat laboral competent, segons model inclòs a l'annex III del Reial Decret. La comunicació d'obertura del centre de treball a l'autoritat laboral competent haurà d'incloure el Pla de Seguretat i Salut.
El Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o qualsevol integrant de la Direcció Facultativa, en cas d'apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors, podrà aturar l'obra parcialment o totalment, comunicant-lo a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al contractista, sots-contractistes i representants dels treballadors.
Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sots-contractistes (art. 11è).
3.2. Principis generals aplicables durant l'execució de l'obra
L'article 10 del R.D.1627/1997 estableix que s'aplicaran els principis d'acció preventiva recollits en l'art. 15è de la "Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Ley 31/1995, de 8 de noviembre)" durant l'execució de l'obra i en particular en les següents activitats:
a) El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja.
b) L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d'accés i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació.
c) La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars. d) El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les instal·lacions i dispositius necessaris per a l'execució de l'obra, amb objecte de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors.
e) La delimitació i condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries i substàncies perilloses.
g) L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i runes.
h) L'adaptació en funció de l'evolució de l'obra del període de temps efectiu que s'haurà de dedicar a les diferents feines o fases del treball.
i) La cooperació entre els contractistes, sots-contractistes i treballadors autònoms.
j) Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat que es realitzi a l'obra o prop de l'obra.
Els principis d'acció preventiva establerts a l'article 15è de la Llei 31/95 són els següents:
1. L'empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d'acord amb els següents principis generals:
a) Evitar riscos.
b) Avaluar els riscos que no es puguin evitar. c) Combatre els riscos a l'origen.
d) Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la concepció dels llocs de treball, l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la salut.
e) Tenir en compte l'evolució de la tècnica.
f) Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill
g) Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l'organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball
h) Adoptar mesures que posin per davant la protecció col·lectiva a la individual i) Donar les degudes instruccions als treballadors
2. L'empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el moment d'encomanar les feines.
3. L'empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic.
4. L'efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, que només es podran adoptar quan la magnitud dels esmentats riscos sigui substancialment inferior a les dels que es pretén controlar i no existeixin alternatives més segures.
5. Podran concertar operacions d'assegurances que tinguin com a finalitat garantir com a àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l'empresa respecte dels seus treballadors, els treballadors autònoms respecte d'ells mateixos i les societats cooperatives respecte els socis, l'activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal.
3.3. Identificació dels riscos
Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l'obra establertes a l'annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, s'enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs d'obra, tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a d'altres feines.
S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara són, caigudes, talls, cremades, erosions i cops, s'hauran d'adoptar en cada moment la postura més adient pel treball que es realitzi.
A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d'edificació veïnes i tenir cura en minimitzar en tot moment el risc d'incendi. Tanmateix, els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...).
3.3.1 Mitjans i maquinària
- Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades.
- Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...).
- Desplom i/o caiguda de maquinària d'obra (sitjes, grues...). - Riscos derivats del funcionament de grues.
- Caiguda de la càrrega transportada.
- Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics.
- Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes).
- Cops i ensopegades.
- Caiguda de materials, rebots. - Ambient excessivament sorollós.
- Contactes elèctrics directes o indirectes.
3.3.2 Treballs previs
- Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)
- Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes)
- Cops i ensopegades
- Caiguda de materials, rebots
- Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de materials
- Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques)
3.3.3 Enderrocs
- Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)
- Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs
- Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes)
- Contactes amb materials agressius - Talls i punxades
- Cops i ensopegades
- Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Fallida de l'estructura
- Sobre esforços per postures incorrectes - Acumulació i baixada de runes
3.3.4. Ram de paleta
- Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs
- Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes)
- Contactes amb materials agressius - Talls i punxades
- Cops i ensopegades
- Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós
- Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de material
- Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques)
3.3.5. Revestiments i acabats
- Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs
- Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes)
- Contactes amb materials agressius - Talls i punxades
- Cops i ensopegades
- Caiguda de materials, rebots
- Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de material
- Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques)
3.3.6. Instal·lacions
- Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)
- Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes)
- Talls i punxades - Cops i ensopegades
- Caiguda de materials, rebots
- Emanacions de gasos en obertures de pous morts - Contactes elèctrics directes o indirectes
- Sobreesforços per postures incorrectes - Caigudes de pals i antenes
3.3.7 Relació no exhaustiva dels treballs que impliquen riscos especials (Annex II del R.D.1627/1997)
1. Treballs amb riscos especialment greus de sepultament, enfonsament o caiguda
d'altura, per les particulars característiques de l'activitat desenvolupada, els procediments aplicats o l'entorn del lloc de treball.
2. Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc d'especial gravetat, o pels quals la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible.
3. Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels quals la normativa específica obligui a la delimitació de zones controlades o vigilades.
4. Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió 5. Treballs que exposin a risc d'ofegament per immersió
6. Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terres subterranis
7. Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic 8. Treballs realitzats en cambres d'aire comprimit
9. Treballs que impliquin l'ús d'explosius
10. Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats.
3.4. Mesures de prevenció i protecció
Com a criteri general primer es tindran en compte les proteccions col·lectives en front les individuals.
A més, s'hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats segons la normativa vigent.
Tanmateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...).
3.4.1. Mesures de protecció col·lectiva.
- Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents feines i circulacions dins l'obra.
- Senyalització de les zones de perill.
- Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors.
- Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega.
- Respectar les distàncies de seguretat amb les Instal·lacions existents.
- Els elements de les Instal·lacions han d'estar amb les seves proteccions aïllants.
- Muntatge de grues fet per una empresa especialitzada, amb revisions periòdiques, control de la càrrega màxima, delimitació del radi d'acció, frenada, blocatge, etc
- Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d'obra. - Sistema de rec que impedeixi l'emissió de pols en gran quantitat.
- Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes).
- Comprovació d'apuntalaments, condicions d'estrebats. - Utilització de paviments antilliscants.
- Col·locació de baranes de protecció en llocs amb perill de caiguda. - Col·locació de xarxa en forats horitzontals.
- Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones). - Ús de canalitzacions d'evacuació de runes, correctament instal·lades.
- Ús d'escales de mà, plataformes de treball i bastides.
3.4.2. Mesures de protecció individual
- Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de partícules.
- Utilització de calçat de seguretat. - Utilització de casc homologat.
- A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà establir punts d'ancoratge segurs per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria.
- Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc de talls i punxades.
- Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament sorollosos.
- Sistemes de subjecció permanent i de vigilància per més d'un operari en els treballs amb perill d'intoxicació. Utilització d'equips de subministrament d'aire.
3.4.3. Mesures de protecció a tercers
- Tancament, senyalització i enllumenat de l'obra. Cas que el tancament envaeixi la
calçada s'ha de preveure un passadís protegit pel pas de vianants. El tancament ha d'impedir que persones alienes a l'obra puguin entrar.
- Preveure el sistema de circulació de vehicles tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors.
- Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega.
- Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes).
- Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones).
3.5 Primers auxilis
Es disposarà d'una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent.
S'informarà a l'inici de l'obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s'hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a l'obra i en lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats.
TELEFONS D’INTERÈS D’ASSISTÈNCIA MÈDICA
Corporació Sanitària Parc Taulí
Parc Taulí s/n, 08208 Sabadell Telèfon: 93-7231010
Altres telèfons d’urgències: 061 i 112
3.6 Normativa aplicable
- Directiva 92/57/CEE de 24 de Junio (DO: 26/08/92)
Disposiciones mínimas de seguridad y de salud que deben aplicarse en las obras de construcción temporales o móviles
- RD 1627/1997 de 24 de octubre (BOE: 25/10/97)
Disposiciones mínimas de Seguridad y de Salud en las obras de construcción Transposició de la Directiva 92/57/CEE Deroga el RD 555/86 sobre obligatorietat d'inclusió d'Estudi de Seguretat i Higiene en projectes d'edificació i obres públiques
- Ley 31/1995 de 8 de noviembre (BOE: 10/11/95) Prevención de riesgos laborales Desenvolupament de la Llei a través de les següents disposicions: - RD 39/1997 de 17 de enero (BOE: 31/01/97)
Reglamento de los Servicios de Prevención - RD 485/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97)
Disposiciones mínimas en materia de señalización, de seguridad y salud en el trabajo
- RD 486/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97)
Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo
En el capítol 1 excloeix les obres de construcció però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà.
Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo (O. 09/03/1971)
- RD 487/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97)
Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de cargas que entrañe riesgos, en particular dorsolumbares, para los trabajadores
- RD 488/97 de 14 de abril (BOE: 23/04/97)
Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas al trabajo con equipos que incluyen pantallas de visualización
- RD 664/1997 de 12 de mayo (BOE: 24/05/97)
Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes biológicos durante el trabajo
- RD 665/1997 de 12 de mayo (BOE: 24/05/97)
Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo
- RD 773/1997 de 30 de mayo (BOE: 12/06/97)
Disposiciones mínimas de seguridad y salud, relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de protección individual
- RD 1215/1997 de 18 de julio (BOE: 07/08/97)
Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo
Transposició de la Directiva 89/655/CEE sobre utilització dels equips de treball Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo (O. 09/03/1971)
- O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52)
Reglamento de Seguridad e Higiene del Trabajo en la industria de la Construcción
Modificacions: O. de 10 de diciembre de 1953 (BOE: 22/12/53) O. de 23 de septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66)
Art. 100 a 105 derogats per O. de 20 de gener de 1956
- O. de 31 de enero de 1940. Andamios: Cap. VII, art. 66º a 74º (BOE: 03/02/40)
Reglamento general sobre Seguridad e Higiene
- O. de 28 de agosto de 1970. Art. 1º a 4º, 183º a 291º y Anexos I y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70)
Ordenanza del trabajo para las industrias de la Construcción, vidrio y cerámica Correció d'errades: BOE: 17/10/70
Modelo de libro de incidencias correspondiente a las obras en que sea obligatorio el estudio de Seguridad e Higiene
Correcció d'errades: BOE: 31/10/86
- O. de 16 de diciembre de 1987 (BOE: 29/12/87)
Nuevos modelos para la notificación de accidentes de trabajo e instrucciones para su cumplimiento y tramitación
- O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87)
Señalización, balizamiento, limpieza y terminación de obras fijas en vías fuera de poblado
- O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77) Reglamento de aparatos elevadores para obras
Modificació: O. de 7 de marzo de 1981 (BOE: 14/03/81) - O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88)
Intrucción Técnica Complementaria MIE-AEM 2 del Reglamento de Aparatos de elevación y Manutención referente a grúas-torre desmontables para obras Modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90)
- O. de 31 de octubre de 1984 (BOE: 07/11/84)
Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto - O. de 7 de enero de 1987 (BOE: 15/01/87)
Normas complementarias del Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto
- RD 1316/1989 de 27 de octubre (BOE: 02/11/89)
Protección a los trabajadores frente a los riesgos derivados de la exposición al ruido durante el trabajo
- O. de 9 de marzo de 1971 (BOE: 16 i 17/03/71)
Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el trabajo Correcció d'errades: BOE: 06/04/71
Modificació: BOE: 02/11/89
Derogats alguns capítols per: Ley 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 i RD 1215/1997
- O. de 12 de gener de 1998 (DOG: 27/01/98)
S'aprova el model de Llibre d'Incidències en obres de construcció
• Resoluciones aprobatorias de Normas técnicas Reglamentarias para distintos medios de protección personal de trabajadores
- R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1: Cascos no metálicos
- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2: Protectores auditivos - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: Pantallas para soldadores.
Modificació: BOE: 24/10/75
- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4: Guantes aislantes de electricidad. Modificació: BOE: 25/10/75
- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 04/09/75): N.R. MT-5: Calzado de seguridad contra riesgos mecánicos. Modificació: BOE: 27/10/75
- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 05/09/75): N.R. MT-6: Banquetas aislantes de maniobras. Modificació: BOE: 28/10/75
- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 06/09/75): N.R. MT-7: Equipos de protección personal de vias respiratorias. Normas comunes y adaptadores faciales. Modificació:
- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 08/09/75): N.R. MT-8: Equipos de protección personal de vias respiratorias: filtros mecánicos. Modificació: BOE: 30/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 09/09/75): N.R. MT-9: Equipos de protección personal de vias respiratorias: mascarillas autofiltrantes. Modificació: BOE: 31/10/75
- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 10/09/75): N.R. MT-10: Equipos de protección personal de vias respiratorias: filtros químicos y mixtos contra amoníaco. Modificació:
BOE: 01/11/75
- Normativa d'àmbit local (ordenances municipals)
3.7. Serveis de prevenció
SERVEI TÈCNIC DE SEGURETAT I SALUT:
El contractista principal disposarà d'assessorament tècnic en seguretat i salut, propi o extern.
SERVEI MÈDIC
Els contractistes d'aquesta obra disposaran d'un servei mèdic d'empresa, propi o mancomunat.
Tot el personal de nou ingrés a la contracta, encara que sigui eventual o autònom, haurà de passar el reconeixement mèdic prelaboral obligat. Són també obligades les revisions mèdiques anuals dels treballadors ja contractats.
3.8. Comité de Seguretat i Salut
Es constituirà el comitè de Seguretat i Salut quan calgui segons la legislació vigent i allò que disposa el conveni col·lectiu provincial del sector.
Es nomenarà per escrit socorrista el treballador voluntari que tingui capacitat i coneixements acreditats de primers auxilis, amb el vistiplau del servei mèdic. És interessant que participi en el Comitè de Segureta i Salut.
El socorrista revisarà mensualment la farmaciola, i reposarà immediatament el que s'hagi consumit.
3.9. Instal·lacions de seguretat i confort
Les instal·lacions provisionals d'obra s'adaptaran, pel que fa a elements, dimensions i característiques al que preveuen a l'especificat els articles 44 de l'Ordenança general de seguretat higiene i 335, 336 i 337 de l'Ordenança laboral de la construcció, vidre i ceràmica.
3.10. Condicions econòmiques
El control econòmic de les partides que integren el pressupost de l'estudi bàsic de seguretat i salut que siguin abonables al contractista principal, serà idèntic al que s'apliqui a l'estat d'amidaments del projecte d'execució.
3.11. Coordinador de Seguretat
El promotor ha d'efectuar un avís als Serveis territorials de treball de la Generalitat, carrer Carrera, 20-24 de Barcelona, abans de l'inici de les obres. L'avís previ és redactarà d'acord amb el disposat en l'annex III del RD 1627/1997, de data 24-10-97.
3.12. Pla de Seguretat i Salut
El contractista principal està obligat a redactar un pla de seguretat i salut abans de l'inici de l'obra, en què s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin, adaptant aquest Estudi bàsic de seguretat i salut als seus mitjans i mètodes d'execució.
Aquest pla de seguretat i salut es farà arribar als interessats, segons estableix el Reial decret 1627/97, amb la finalitat que puguin presentar els suggeriments i les alternatives que els semblin oportuns, i puguin procedir al compliment de l'acta d'aprovació visada col·legialment pel col·legi professional corresponent. Qualsevol modificació que introdueixi el contractista en el pla de seguretat i salut, de resultes de les alteracions i incidències que puguin produir-se en el decurs de l'execució de l'obra o bé per variacions en el projecte d'execució que ha servit de base per elaborar aquest estudi bàsic de seguretat i salut, requerirà l'aprovació del tècnic autor de l'estudi bàsic de seguretat i salut, així com del coordinador en matèria de seguretat en la fase d'execució d'obres.
3.13. Llibre d'incidències
A l'obra hi haurà un llibre d'incidències facilitat per la direcció facultativa, que haurà d'estar en poder del contractista o representant legal o del coordinador de seguretat en fase d'execució, i a disposició de la direcció facultativa, l'autoritat laboral o el representant dels treballadors, els quals podran fer-hi les anotacions que considerin oportunes perquè el coordinador o, si no cal coordinador, la direcció facultativa notifiqui a la Inspecció de treball a Barcelona, Travessera de Gracia, 303-311 dins del termini de 24 hores.
Sabadell, Desembre de 2008
Miquel Homs Obradors Enginyer Industrial
PLEC DE CONDICIONS
TÈCNIQUES
6.1.- PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES 2.1.- Contingut, àmbit d’aplicació i normativa
Per aquesta obra regiran tots aquells continguts en el Plec General de Condicions Tècniques de l’Edificació, confeccionat pel Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes.
Seran d’aplicació totes les especificacions que encapçalen cadascuna de les partides d’obra ressenyades al pressupost; totes les precisions que contenen els plànols i altra documentació gràfica del projecte, encara que no quedin relaxades explícitament als documents escrits; i les precisions incloses a la memòria.
També serà d’aplicació tota la normativa legislativa vigent de compliment obligatori en el moment de l’oferta econòmica.
Les condicions tècniques fan referència al conjunt de característiques que han de complir els materials previstos en el projecte, les tècniques de la seva col·locació a l’obra i les d’execució de tots els treballs necessaris.
Aquestes condicions queden assenyalades en els següents documents del projecte:
- Plànols
- Memòria descriptiva - Amidaments i pressupost - Plec de Condicions
Els aspectes que no quedin suficientment detallats en els anteriors documents s’atindran al que prescriu la normativa tècnica general aplicable als projectes d’edificació, segons relació adjunta:
Normativa tècnica aplicable Àmbit general
Ley de Ordenación de la Edificación.
Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105
Codi Tècnic de l’Edificació
Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación
O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)
Libro de Ordenes y visitas
D 461/1997, de 11 de març
Certificado final de dirección de obras
D. 462/71 (BOE: 24/3/71)
Requisits bàsics de qualitat
Seguretat d’utilització
CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes
CTE DB SU-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades CTE DB SU-3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament”
CTE DB SU-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació CTE DB SU-6 Seguretat enfront al risc d’ofegament
CTE DB SU-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
Instal·lacions
Instal·lacions d’electricitat
Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). Instrucciones Técnicas Complementarias
RD 842/2002 (BOE 18/09/02)
CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió
D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004)
Procediment administratiu per a l’aplicació del reglament electrotècnic de baixa tensió
Instrucció 7/2003, de 9 de setembre
Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges Instrucció 9/2004, de 10 de maig
Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques
Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)
Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación
RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcció d'errors (BOE: 18/1/83)
Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación Resolució 19/6/84 (BOE: 26/6/84)
Reglamento de líneas aéreas de alta tensión
D 3151/1968
Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energia eléctrica
RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000)
Instal·lacions d’il·luminació
CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
2.2.- Apartats per capítols d’obra 2.2.1.- Electricitat
1 Documents d’execució
a) Les instal·lacions representades als plànols del Projecte i documents de l’avantprojecte es donaran a conèixer a l’empresa instal·ladora.
b) Abans de començar el muntatge de la instal·lació hauran de presentar-se a la Direcció Facultativa tots els plànols d’obra elaborats per l’empresa instal·ladora. Si s’efectuen treballs sense l’aprovació de la Direcció Facultativa, les despeses aniran a càrrec de l’instal·lador.
2 Mitjans auxiliars en el muntatge
a) Els diferents elements es recobriran abans i després del muntatge amb una protecció adient. Abans de la recepció, si fos necessari, es canviaran tots els elements o es restauraran totes les pintures que estiguin fetes malbé.
b) Per raons de muntatge general, la col·locació de les instal·lacions elèctriques no haurà de repercutir en el seu cost.
c) Abans de la seva col·locació, es presentaran mostres a la Direcció Facultativa de tots els materials i aparells que s’hagin de muntar; aquesta determinarà si acompleixen tots els requisits que s’expressaven en el Plec de Condicions.
3 Obres a realitzar pel Contractista
Els treballs relacionats amb les instal·lacions elèctriques que a continuació s’exposen aniran a càrrec del Contractista:
- col·locació dels marcs de fonamentacions. - canals de l’estesa de cables.
- construccions necessàries per amortitzar els sorolls.
- construcció de regates, forats, passos, col·locació dels conductes i la seva fixació dins dels murs.
- col·locació de perns en murs.
- subministrament i col·locació de plataformes adients pel muntatge dels equips elèctrics.
L’empresa instal·ladora confeccionarà els corresponents plànols per a l’execució dels treballs de ram de paleta. Donarà a conèixer les ventilacions necessàries, elements de protecció, etc.
4 Instal·lacions de baixa tensió
4.1 L’industrial adjudicatari realitzarà el treball d’acord amb les prescripcions que estableixen els reglaments vigents (Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, BOE 224, de 18.09.2002). També es tindran en compte les ordres de les Delegacions Provincials d’Indústria que siguin de compliment obligatori d’acord amb la legislació elèctrica espanyola.
Es consideraran bàsiques les normes de la V.D.E. i DIN, en tot el que s’especifica a les reglamentacions esmentades als apartats, sempre i quan no s’hi oposin.
4.2 Tots els borns de connexió i derivació a emprar per a la tensió de servei, igual o superior a 380 v entre fases, 220 v entre fase i neutre, serà d’esteatita. La cargolaria de ferro serà tota de pressió, polida, cadmiada o pavonada. Tota la cargolaria per a la tanca de les caixes de connexió o derivació serà de llautó per tal d’evitar l’oxidació. Les peces de ferro o brides per a la fixació de cables de terra seran galvanitzades. L’industrial adjudicatari presentarà mostres a la Direcció Facultativa per a l’aprovació de tots els materials emprats a la instal·lació. Les caixes hauran de ser metàl·liques o de material aïllant i protegides contra la corrosió, amb una profunditat i diàmetre de 40 x 80 mm, respectivament; estaran proveïdes de finestres trencables per a permetre l’entrada de tubs; es col·locaran de manera que les tapes quedin enrasades amb la superfície del revestiment; cas d’instal·lar-se del tipus rectangular s’exigirà que les seves cares laterals estiguin perfectament paral·leles respecte al sostre i cantonades de la dependència. S’emplaçaran sempre a 25 cm del sostre, cel ras, etc. amb les tapes accessibles i desmuntables un cop acabada l’obra.
4.3 Proximitat d’altres canalitzacions o conduccions
Als trams paral·lels haurà de deixar-se com a mínim una distància de 25 cm entre les canalitzacions d’una instal·lació i les canalitzacions d’un altre ús o conduccions d’aigua, gas, etc. Als creuaments de separació podrà ser menor si es disposa d’un tros de tub aïllant. No es col·locaran altres canalitzacions en un allotjament, conducte o galeria previst per a la instal·lació elèctrica. Quant a l’elecció, degut a les característiques constructives, es farà considerant a més
els següents factors: forma d’instal·lació, emplaçament i característiques del local. Els aparells es col·locaran de manera que es puguin revisar sense que sigui necessari deteriorar la instal·lació ni l’element constructiu. Per encastar-la a la paret es col·locarà en caixes que s’instal·laran abans de fer l’enlluït dels murs o envans i quedaran enrasades amb les superfícies acabades. La intensitat nominal dels interruptors serà com a mínim igual a la corresponent dels aparells de protecció situats per davant d’ells a la instal·lació. Es col·locarà un interruptor a cadascun dels circuits que hagin de ser oberts i tancats amb independència de la resta dels circuits de la instal·lació.
Els petits interruptors i commutadors seran preferentment de tipus basculant i els que serveixin per encendre i apagar l’enllumenat en general d’una cambra es situaran al costat oposat al muntant sobre el que es fixi la porta. Les bases de la presa de corrent es col·locaran de manera que el seu cantell inferior quedi com a mínim a 180 cm del terra; s’evitarà col·locar-los a llocs amagats, per exemple, per darrera de les portes o als espais ocupats pels mobles. Se seguirà sempre el que estableixi el Projecte. Als quadres o armaris només serà admissible la presentació de peces sota tensió al descobert als locals a persones no autoritzades. Els aparells han d’estar instal·lats de manera que la seva maniobra, revisió i reemplaçament puguin fer-se fàcilment i sense perill. S’instal·laran sobre murs o envans, en muntatge sortint o encastat de manera que els interruptors quedin a l’alçada de terra superior a 1,80 m. Les connexions es realitzaran mitjançant borns, blocs o regletes. Les peces sota tensió nues estaran separades entre si a les parets amb una distància no inferior a 1,5 cm.
4.4 Caigudes de tensió admissibles
Des de la caixa general de protecció fins als aparells receptors, la màxima caiguda de tensió admissible és del 3 % de la tensió nominal. Aquesta caiguda de tensió es pot repartir entre les diferents parts de la següent manera:
- instal·lació escomesa individual 0,5 % de U - instal·lació interior 2,5 % de U
- U (tensió entre fases)
Les caigudes de tensió en línies repartidores trifàsiques es col·locaran considerant les càrregues polifàsiques equilibrades i les monofàsiques repartides el millor possible entre les diferents fases, efectuant el càlcul per a la fase més carregada.
4.5 S' Hauran de connectar a terra les “masses” de tots els elements o aparells que es puguin considerar perillosos, en cas que siguin posats accidentalment sota tensió. La instal·lació de posta de terra consta de:
a) presa de terra b) circuits de terra c) connexions a masses
Les preses de terra podran estar construïdes per plaques o platines enterrades de dimensions suficients i materials apropiats per a resistir l’acció destructiva del terreny, com el coure o el ferro galvanitzat. Totes les masses d’una mateixa instal·lació hauran d’estar unides pels circuits de terra a una mateixa presa de terra. Es recomana que el circuit i la presa estiguin units per un conductor nu de coure, amb secció mínima de 35 mm2; les unions es faran amb peces de pressió o per soldadures de fusió. Els circuits es podran revisar i estaran formats per una línia general i derivacions secundàries de secció igual als conductors d’alimentació de les esmentades derivacions.
No es podran emprar com a circuits de terra les canonades d’aigua, gas, calefacció o desguassos. Als circuits de terra no s’intercalarà cap fusible ni cap interruptor automàtic. Tot plegat acomplirà la NTE-IEP. Per a la posta a terra de les “masses” dels aparells receptors que es connectin al circuit d’alimentació per mitjà d’una presa de corrent, aquesta tindrà un contacte especial de posta a terra. El conductor de posta a terra formarà un cable multipolar amb els conductors mòbils d’alimentació.
4.6 Recepció de la instal·lació
En el decurs dels treballs d’instal·lació i un cop acabats, la Direcció Facultativa procedirà, en presència de l’instal·lador, als exàmens i assajos necessaris per comprovar la qualitat dels materials emprats, la seva correspondència amb el que estava previst al Projecte d’Instal·lacions i la seva correcta instal·lació. L’instal·lador, a càrrec seu haurà de desmuntar i muntar els aparells i parts de la instal·lació que siguin indispensables pels assajos. S’acorda que, segons el que disposa l’article 64 de l’actual Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, la Delegació d’Indústria haurà de reconèixer la instal·lació abans que pugui ser utilitzada. Abans de fer-se la recepció de la instal·lació es comprovarà l’aïllament de la instal·lació, la protecció contra les sobrecàrregues i tallacircuits, les seccions dels conductors emprats, les connexions dels conductors, la possibilitat de retirar i introduir cables i fils, l’emplaçament i fixació dels diferents aparells i caixes i, per últim, la intensitat nominal de tots els mecanismes. En cap cas es disposaran en un mateix espai mal ventilat cables elèctrics i conduccions de gas. Les canalitzacions elèctriques no s’instal·laran paral·lelament i per sota de conduccions que puguin donar lloc a condensacions. La instal·lació en aquestes condicions serà admissible quan s’emprin cables aïllats sotacoberta de plom o de matèries plàstiques, i en cas que, disposats els cables en tubs protectors, es protegeixin els tubs contra les condensacions.
Les canalitzacions elèctriques es mantindran a una distància suficient de les conduccions de calefacció, d’aire calent o fums, i n’estaran separats mitjançant pantalla aïllant tèrmica a fi de sotmetre-les a temperatures elevades.
4.7 Execució de les connexions
Les connexions dels conductors entre ells i amb els aparells o dispositius es faran de manera que els contactes siguin segurs, durables i no s’escalfin anormalment; ha de ser possible la seva revisió periòdica. Quan es facin
dispositius de connexió a l’interior de caixes o aparells i sempre que el tipus de canalització ho permeti haurà de deixar-se una longitud lliure de cable suficient per a permetre les posteriors revisions i reparacions. En preparar l’extrem d’un cable per fer una connexió, tan sols es traurà la coberta i l’aïllament en les longituds previstes. Els conductors hauran d’estar perfectament nets i sense res que impedeixi un bon contacte. La connexió directa per retorçament o enrotllament entre si dels conductors serà admissible quan la unió estigui perfectament unida i sense joc. A l’interior de caixes d’acoblament o derivació s’empraran preferentment borns de connexió muntats individualment o amb blocs regletes. Els borns o peces de connexió seran apropiats al diàmetre dels conductors. En el cas de borns constituïts per un cargol que oprimeixi el conductor entre una volandera metàl·lica, disposada sobre el seu cap i una superfície metàl·lica, els conductors de secció superior a 6,3 mm2, es connectaran per mitjà de terminals. Es tindrà cura que els punts on es facin connexions puguin quedar sotmesos a esforços de tracció o torsió.
4.8 Aparells de maniobra, protecció i presa de corrent
Per determinar les característiques elèctriques dels aparells es tindrà en compte: la intensitat del servei, la tensió de servei, la naturalesa de la corrent i la seva freqüència.
4.9 Prescripcions tècniques instal·lació elèctrica
A. Quadres elèctrics de baixa tensió
En els quadres, els equips elèctrics es disposarà de forma adequada per aconseguir un fàcil accés al mateix en el cas d’avaria.
A.1 Normes constructives i de disseny
Les normes i recomanacions aplicades al disseny i a la construcció dels quadres de distribució de potència seran les següents:
Reglament Electrotècnic Espanyol
CEI núm. 51 "Recomanacions per a aparells de mesura elèctrica i els seus accessoris "
CEI núm. 337 "Auxiliars de comandament , Primera part: Prescripcions generals" (337.1)
El cablejat dels quadres es realitzarà segons les normes ASA ,i s'enumeraran ambdós extrems de cada fil, coincidint exactament amb els esquemes elèctrics. Els quadres de distribució de potència estaran constituïts per plafons de xapa plegada de, pel cap baix, 2,5 mm. de gruix, i es reforçaran en aquells punts en què el pes dels aparells ho aconselli.
Els plafons es compartimentaran per a la formació de cubicles independents. Cadascun d'aquests cubicles anirà dotat d'una porta i allotjarà els elements constitutius d'una sortida.
En aquelles sortides la intensitat nominal de les quals sigui baixa, s'admetran dues o més sortides per cubicle
El conjunt anirà pintat interior i exteriorment; la pintura exterior tindrà prou resistència com per suportar els fregaments normals en explotació ; el color serà escollit per la Direcció d'Obra ,entre les mostres presentades pel constructor.
Els interruptors, polsadors,etc., s'accionaran sense necessitat d'obrir la porta. Els aparells es disposaran a l'interior dels cubicles de manera que qualsevol curtcircuit que es produeixi a l'interior no pugui propagar-se a les barres o a altres equips. Aquesta disposició permetrà també treballar en un equip sense alterar el servei dels circuits restants.
Els embarrats generals es disposaran a la part superior, en un compartiment estanc.
L'alimentació de cadascun dels cubicles es realitzarà mitjançant embarrats parcials que, partint dels generals, baixaran verticalment per la part lateral dels plafons i alimentaran els compartiments situats en una mateixa fila.
A la part inferior es preveurà una zona lliure de 25 cm. d'alçada, per tal que serveixi de repartidora de cables. De la mateixa manera en aquesta zona s'hi col·locaran els borns finals. Per a la connexió dels quadres amb elements exteriors a ells (alarmes, senyalitzacions exteriors, etc. ), es disposarà una regleta de borns en la qual aniran centralitzats aquests circuits.
L'accés dels plafons s'efectuarà mitjançant portes metàl·liques amb frontisses de tipus ocult, dissenyades i construïdes de manera que evitin que la porta pugui despenjar-se, garrotar-se o distorsionar-se d'alguna manera.
Aquestes portes hauran de quedar retingudes en la seva posició de tancament mitjançant uns elements tals que no calgui utilitzar cap eina quan s'hagi de procedir a la seva obertura.
Els quadres tindran una protecció adequada contra la penetració de la pols i, per aquest efecte, les portes i obertures tindran juntes de neoprè.
Els equips que integren el quadre quedaran muntats sobre suports convenients.
Tots els aparells fràgils aniran muntats sobre suports elàstics adients.
A.2 Base de fixació
Consistirà en una estructura adequada per a ser ancorada al terra, amb els seus perns de fixació corresponents.
La base de fixació i els perns d'ancoratge seran subministrats amb el quadre, però separats, de tal manera que pugin ser instal·lats abans que el mateix quadre.
A.3 Tractament de la xapa
Les parts metàl·liques del quadre seran sotmeses a un procés normal de desengreixat i fosfatat, i l’acabat es realitzarà amb una capa de pintura antioxidant, i una altra d'esmalt sintètic, eixugat al forn, el color de la qual es definirà en el moment oportú.
Tots els cargols, perns ,i femelles d'acer seran cadmiats, galvanitzats, o, en tot cas, tractats de manera que es protegeixin contra la corrosió.
En el cas que l'ambient en el qual treballi el quadre tingui característiques especials d'agressivitat, la xapa serà sotmesa a tractaments d'acord a la circumstància.
A.4 Resistència a les sol·licitacions tèrmiques i dinàmiques
El quadre i tots els seus components elèctrics hauran de ser capaços de suportar esforços tèrmics i dinàmics, resultants de la intensitat eficaç de curt circuit i del seu valor de cresta respectivament.
La capacitat tèrmica dels quadres haurà de ser suficient com per què suportin el pas de la intensitat eficaç de curt circuit durant un segon, sense que es malmeti res.
El proveïdor del quadre haurà de subministrar els certificats dels assaigs de curt circuit corresponents.
El quadre haurà de ser capaç de suportar el pas de la intensitat nominal assignada, amb la tensió nominal, sense que excedeixi l'escalfament permès en cadascun dels seus components. Els embarrats s'hauran de dimensionar específicament en complet acord amb el Reglament Electrònic de Baixa Tensió.
El dimensionat en cada plafó s'efectuarà de conformitat amb els equips que contingui i haurà de complir amb les condicions següents:
- Facilitat de manteniment.
- Facilitat de connexionat de circuits exteriors. - Separació de seguretat entre equips propers.
- Disposició d'embarrats a la part superior del quadre.
- Disposició d'equips de mesura i regulació a la part frontal, posició superior del quadre.
S'haurà de respectar el concepte de característiques generals del quadre, i les seves dimensions i formes s'adaptaran en cada cas a les normalitzades pel fabricant de quadres.
A.5 Embarrats generals
Els suports de les barres i els separadors d'aquestes es faran amb un material aïllant no higroscòpic, d'alta qualitat, preferentment del tipus poliester fibra de vidre .
Els embarrats seran de coure electrònic d'alta conductivitat, estirat en fred i seran dimensionats per al servei conductiu i de curt circuit que s'indiquin a les dades base.
Les unions de les barres principals es faran mitjançant de cargols d'acer d'alta resistència, amb femelles, volanderes de pressió i altres dispositius que impedeixin l'afluixament de les barres.
Les barres principals, unions, cargols, suports, etc. hauran d'estar dimensionats i subjectes de manera que suportin els efectes dinàmics del valor de cresta de la intensitat de curt circuit durant un segon, sense que es malmetin els equips. En els quadres de molta longitud , el Fabricant haurà de preveure, d'acord amb la seva experiència, les juntes d'expansió necessàries de manera que no es produeixin esforços als suports de les barres. La seqüència de les fases a les barres serà R.S.T. amb fase S al mig i les fases R en les posicions següents, mirant el quadre frontalment:
- A dalt, per a la disposició en línia vertical. - Davant, per a la disposició en línia horitzontal. - A l'esquerra, per a les barres verticals.
- Les barres hauran de ser pintades de la manera següent: - Fase R Verda
- Fase S Groga - Fase T Marró - Terra Verda-Groga
A.6 Barra de terra
S’instal·larà una barra de terra horitzontal de coure al llarg del quadre per realitzar la posada a terra de totes les parts sense tensió dels equips, l'estructura metàl·lica del quadre, l'armadura del cable o del conductor de terra. Aquesta barra portarà un terminal a cada extrem per tal de poder connectar-la en dos punts a la xarxa general de terres. La secció d'aquesta barra anirà en funció de la intensitat de curtcircuit de la instal·lació en el quadre.
Les portes del quadre hauran de portar una connexió flexible a terra, i no s'hauran de realitzar només mitjançant de les frontisses.
A.7 Connexionats
La connexió entre embarrats i equips es podrà efectuar :
Mitjançant platina de coure aïllada, de secció adequada i pintada en els colors anteriorment especificats.