Curs UOM
La construcció de l'estat del
benestar i les seves
característiques
Lluís Ballester
5. Primeres crisi de l’Estat
del Benestar (anys setanta)
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
L’ORIGEN DELS PROBLEMES
TRANSFORMACIONS
ECONÒMIQUES
I. PERIODE
(1945-73)
CREIXEMENT
ECONÒMIC
Millora del nivell de vida
Plena ocupació
Model hegemònic.
II. PERIODE
(1973-)
CRISI
ECONÒMICA
Augment de les
desigualtats laborals
i socials
TRANSFORMACIONS
SOCIOPOLÍTIQUES
I. PERIODE
(1945-73)
EXPANSIÓ
ESTAT DEL
BENESTAR
Increment polítiques
socials
Millora distribució riquesa
Societats cohesionades
II. PERIODE
(1973-)
CRISI DE
L’ESTAT DEL
BENESTAR
Reducció polítiques
socials
Desigualtats socials i
vulnerabilitat
Societats fragmentades.
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
•
Les transformacions de les economies
occidentals.
•
Crisi d’ocupació: impossibilitat de
plena ocupació
•
Els canvis sociodemogràfics
•
Incorporació de la dona al mercat de
treball: pressió sobre els serveis per a
dependents i educació infantil
•
Els factors ideològics i institucionals.
5.1
Transformacions de les
economies occidentals
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
•
Processos paral
·
lels a la crisi energètica 1973
- Increment de la
despesa pública
per
increment de la població, de l’atur, etc.
-
Internacionalització del sistema financer
i
obertura de les economies nacionals (Unió
Europea, multinacionals, evasió capitals, etc.
-
Crisi fiscal
: reducció impostos de grans
empreses, increment frau fiscal, etc.
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB [Castells (1989)]
Des de la segona meitat de la dècada dels
anys 60 es manifesten símptomes de debilitat
en el model econòmic de la postguerra,
•
culminen en 1971 amb la
crisi del dòlar
(Nixon suspèn la convertibilitat dòlar-oro de
la qual depenia el Sistema Monetari
Internacional establert en els Acords de
Bretton Woods, 1944) i
•
amb especial dramatisme amb la
"crisi del
petroli" de 1973
.
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB [Castells (1989)]
Problemes:
•
disminució de les taxes de creixement.
•
augment de les xifres d'atur i inflació.
•
augment del dèficit públic i la pressió fiscal
(crisi fiscal de l'Estat)
•
empreses públiques en sectors en crisis.
•
descens del comerç internacional -i
augment del dèficit exterior-, en un entorn
de creixent proteccionisme.
5.2
Canvis sociodemogràfics
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
Tipus de piràmide de població en funció del
desenvolupament econòmic
Països desenvolupats!
Països menys desenvolupats!
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
Incorporació de les dones al mercat de treball
•
http://www.gapminder.org/world/
Es pot observar la progressiva incorporació de la
dona al mercat de treball: no s’explica en relació
a la riquesa dels països ni a l’educació femenina.
És un procés sociocultural i econòmic mundial.
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
Incorporació de les dones al mercat de
treball
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
Incorporació de les dones al mercat de
treball
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
Incorporació de les dones al mercat de
treball
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
Relació amb l’activitat de la població,
Espanya 1964-1994
0 5000 10000 15000 20000 25000 30000 35000 40000 1964 1965 1966 1967 1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 Población totalPoblación en edad activa (16-64 años)
Población efectivamente activa Población ocupada
Parados Inactivos
Menores de 16 años y mayores de 64
Blanes, A., Gil, F., Pérez, J. (1996), Población y actividad en España: evolución y perspectivas. Barcelona: Servicio de Estudios de "la Caixa". Colección Estudios e Informes, nº 5.
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
Relació amb l’activitat de la població,
Espanya 1964-1994
Blanes, A., Gil, F., Pérez, J. (1996), Población y actividad en España: evolución y perspectivas. Barcelona: Servicio de Estudios de "la Caixa". Colección Estudios e Informes, nº 5.
58,90%
1,27%
39,83%
46,52%
14,62%
38,86%
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
Relació entre fecunditat i esperança de vida
•
http://www.gapminder.org/world/
Es pot observar com canvia la relació entre els
dos factors demogràfics: increment de
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
Relació entre fecunditat i esperança de
vida
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
Relació entre fecunditat i esperança de
vida
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
Relació entre fecunditat i esperança de
vida
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
Relació entre fecunditat i esperança de
vida
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
Relació entre fecunditat i esperança de
vida
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
Relació entre fecunditat i esperança de
vida
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
Relació entre fecunditat i esperança de
vida
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
Relació entre fecunditat i esperança de
vida
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
Relació entre fecunditat i esperança de
vida
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
Relació entre fecunditat i esperança de
vida
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
Canvis en la distribució de rols productius i
reproductius?
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
Canvis en la distribució de rols productius i
reproductius?
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
Dependents per ocupat.
Espanya 1975-2010
0,0 0,1 0,2 0,3 0,4 0,5 0,6 0,7 0,8 0,9 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010 2015
Total (eje izquierdo) 0-15 menores
16-64 edades activas 65 y+ mayores
* A partir de 1995,càlculs sobre espanyols nascuts en Espanya
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
Espanya 1975
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
Espanya 2000
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
Espanya 2010
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
Natalitat
Mortalitat
Creixement
TRANSICIÓ
Passat
Futur
Nivels típics dels indicadors de
mortalitat, natalitat i creixement
en cada fase
Esquema històric de la transició
demogràfica
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
Relació entre riquesa i dependents
•
http://www.gapminder.org/world/
Es pot observar com canvia la relació entre la
riquesa i la població teòricament dependent: més
rics hi ha menys dependents (infants i persones
majors
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
5.3
Factors ideològics i
institucionals
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
[Castells (1989)]
Transformació de factors socials
:
•
El canvi tecnològic i
transformació dels
sectors productius
(pèrdua d'importància
s. industrial / augment del s. serveis);
•
reducció proletariat
industrial / creixement
classes mitjanes;
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
[Castells (1989)]
Transformació de factors socials
:
•
pèrdua d'homogeneïtat
en la classe
treballadora i diversificació -en general- dels
interessos socials,
Els tres factors afecten a la capacitat de
representació de les organitzacions que
sustentaven el "pacte keynesià" original,
especialment els sindicats.
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
•
Interpretacions crítiques de l’EB
1. Neoliberal (
"revolució conservadora” dels
80)
M.Tatcher (1979 a 1990), R.Reagan (1981 a
1989) i altres (H.Kohl 1982 a 1998)
2. Socialdemocràcia (
alternativa en el sud
d’Europa)
Olof Palme (1982 a 1986+), F.Mitterrand (1981 a
1995), F. González (1982 a 1996)
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
- Crítica general: incapacitat per mentenir
la plena ocupació i el creixement
econòmic.
- Els factors externs (crisi 1973, 1979) no
posen en dubte les hipòtesi de l’EB.
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
•
Neoliberalisme
: principals arguments
-
Desincentiu per a la producció.
-
Desincentiu per a la feina.
-
Augment de les expectatives i demandes
socials i econòmiques generen inflació.
-
La pressió sindical genera ingobernabilitat.
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
•
Neoliberalisme
: proposta
–
“Racionalització” (reducció) de la despesa pública
–
Reducció al mínim de l’EB.
–
Deixar al mercat l’oferta de les cobertures de l’EB
(educació, sanitat, serveis socials, pensions). Per
exemple: fons privats de pensions.
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
•
Socialdemocràcia
: principals arguments
–
acceptació dels límits de l’EB: burocràcia
excessiva, crisis econòmica.
–
Possibilitat de mantenir alguns dels elements
clau: salut i educació universals i gratuïtes,
però amb possible gestió concertada.
–
Es manté l’aspiració a la plena ocupació.
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
•
Socialdemocràcia
: proposta
–
Participació de la societat civil en la presa de
decisions.
–
Gestió concertada de serveis amb el sector privat.
–
Revalorització de les organitzacions de la societat
civil (ONG, patronals-sindicats, etc.).
–
Acords corporatius que mantenguin el disseny de
l’EB.
Balanç de la crisi 1973...
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
•
Els problemes de finançament del Sector Públic
varen plantejar la necessitat de revisar el
funcionament de l’EB els anys vuitanta.
•
Els arguments neoliberals varen guanyar
políticament als socialdemòcrates, insistint en
que l’EB representava
–
una despesa excessiva,
–
una reducció de l'eficiència i
–
tenia una influència negativa sobre els incentius
dels agents econòmics.
Crisi de l’EB i les propostes de
reforma
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
•
Es varen provar diverses mesures, entre les
q u a l s d e s t a q u e n l e s c i n c s e g ü e n t s
(redescobertes en la crisi del 2008):
–
Enfortir els mecanismes de control de la despesa.
–
Reformar amb intensitat la gestió pública.
–
Introduir mecanismes de quasi-mercat.
–
Introduir mecanismes de co-pagament.
–
Reduir la producció pública de serveis.
Crisi de l’EB i les propostes de
reforma
L a co n str u cc ió d e l'e sta t d el b en es ta r i l es s ev es c ar ac te rí sti q u es L lu ís B al le ste r U O M - U IB
