Presidente de Honor Artur Mas i Gavarró Presidente del Patronato Joaquim Molins i Amat Vicepresidente Primero Ferran Mascarell i Canalda Vicepresidente Segundo José María Lassalle Ruiz Vicepresidente Tercero Xavier Trias i Vidal de Llobatera Vicepresidente Cuarto Salvador Esteve i Figueras Vocales de la Generalitat de Catalunya
Josep M. Busquets i Galera, Pilar Fernández i Bozal, Pilar Pifarré i Matas, Jordi Sellas i Ferrés
Vocales del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte Santiago Fisas Ayxelà, Francisco Gaudier Fargas, Montserrat Iglesias Santos, Santiago de Torres i Sanahuja Vocales del Ayuntamiento de Barcelona
Jaume Ciurana i Llevadot, Marta Clari i Padrós Vocal de la Diputación de Barcelona Joan Carles Garcia Cañizares
Vocales de la Sociedad del Gran Teatre del Liceu Ignasi Borrell i Roca, Javier Coll i Olalla,
Josep M. Coronas i Guinart, Manuel Busquet i Arrufat, Águeda Viñamata y de Urruela
Vocales del Consejo de Mecenazgo
Luis Herrero Borque, Carlos López Blanco, Josep Vilarasau i Salat
Presidente Joaquim Molins i Amat Vocales de la Generalitat de Catalunya Ferran Mascarell i Canalda, Pilar Pifarré i Matas Vocales del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte Montserrat Iglesias Santos, Antonio Garde Herce Vocales del Ayuntamiento de Barcelona Jaume Ciurana i Llevadot, Marta Clari i Padrós Vocal de la Diputación de Barcelona
Joan Carles Garcia Cañizares
Vocales de la Sociedad del Gran Teatre del Liceu Manuel Busquet i Arrufat, Javier Coll i Olalla Vocales del Consejo de Mecenazgo Luis Herrero Borque, Josep Vilarasau i Salat
Director General Roger Guasch
Directora Artística General Christina Scheppelmann Director Musical Josep Pons
Directora Económica y Financiera Anna Serrano
Director de Comunicación y Rel. Institucionales Joan Corbera Director de Marketing y Comercial Agustí Filomeno Director de RRHH y Servicios Generales Jordi Tarragó Director del Departamento Técnico Xavier Sagrera Director del Departamento MusicalAntoni Pallès
President d’Honor Artur Mas i Gavarró President del Patronat Joaquim Molins i Amat Vicepresident Primer Ferran Mascarell i Canalda Vicepresident Segon José María Lassalle Ruiz Vicepresident Tercer Xavier Trias i Vidal de Llobatera Vicepresident Quart Salvador Esteve i Figueras Vocals de la Generalitat de Catalunya
Josep M. Busquets i Galera, Pilar Fernández i Bozal, Pilar Pifarré i Matas, Jordi Sellas i Ferrés
Vocals del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte Santiago Fisas Ayxelà, Francisco Gaudier Fargas, Montserrat Iglesias Santos, Santiago de Torres i Sanahuja Vocals de l’Ajuntament de Barcelona
Jaume Ciurana i Llevadot, Marta Clari i Padrós Vocal de la Diputació de Barcelona
Joan Carles Garcia Cañizares
Vocals de la Societat del Gran Teatre del Liceu Ignasi Borrell i Roca, Javier Coll i Olalla,
Josep M. Coronas i Guinart, Manuel Busquet i Arrufat, Águeda Viñamata y de Urruela
Vocals del Consell de Mecenatge
Luis Herrero Borque, Carlos López Blanco, Josep Vilarasau i Salat
President Joaquim Molins i Amat Vocals de la Generalitat de Catalunya Ferran Mascarell i Canalda, Pilar Pifarré i Matas Vocals del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte Montserrat Iglesias Santos, Antonio Garde Herce Vocals de l’Ajuntament de Barcelona
Jaume Ciurana i Llevadot, Marta Clari i Padrós Vocal de la Diputació de Barcelona
Joan Carles Garcia Cañizares
Vocals de la Societat del Gran Teatre del Liceu Manuel Busquet i Arrufat, Javier Coll i Olalla Vocals del Consell de Mecenatge
Luis Herrero Borque, Josep Vilarasau i Salat
Director General Roger Guasch
Directora Artística General Christina Scheppelmann Director Musical Josep Pons
Directora Econòmica i Financera Anna Serrano
Director de Comunicació i Rel. Institucionals Joan Corbera Director de Màrqueting i Comercial Agustí Filomeno Director de RRHH i Serveis Generals Jordi Tarragó Director del Departament Tècnic Xavier Sagrera Director del Departament MusicalAntoni Pallès
La Fundació del Gran Teatre del Liceu forma part de: La Fundación del Gran Teatre del Liceu forma parte de:
PATRONATO DE LA FUNDACIÓN PATRONAT DE LA FUNDACIÓ COMISIÓN EJECUTIVA COMISSIÓ EXECUTIVA EQUIPO DIRECTIVO EQUIP DIRECTIU
14/15
ABC Barcelona TV
Expansión
MITJANS DE COMUNICACIÓ / MEDIOS DE COMUNICACIÓN
Abantia Aena Almirall Allianz Seguros Baker & McKenzie
BASF Chocolat Factory Control Demeter Euromadi Ferroser Fiatc Assegurances Fluidra Grup Peralada GVC-Gaesco Laboratorios Ordesa Metalquimia MRW Viaggio Espresso Vueling PROTECTORS / PROTECTORES Altair Management Consultants Angelini Axis Corporate Bacardi Banco Mediolanum Bon Preu Catalana Occident Coca-Cola Cofely Eurofragance Freixenet Genebre-Hobby Flower GFT Illy Caffè Infor Lavinia Nationale Suisse Palex Medical Pepsico Port de Barcelona Serunion Sogeur Sumarroca COL·LABORADORS /COLABORADORES Carlos Abril Macià Alavedra Salvador Alemany Josep Balcells Joaquim Barraquer Núria Basi Manuel Bertran Manuel Bertrand Agustí Bou Carmen Buqueras Cucha Cabané Joan Camprubí Cristina Castañer Guzmán Clavel Josep M. Corrales Manuel Crehuet Josep Cusí Antoni Esteve Magda Ferrer-Dalmau Maria Font de Carulla Mercedes Fuster José Gabeiras José Luís Galí Francisco Gaudier Lluís M. Ginjaume Ezequiel Giró Jaume Graell Francisco A. Granero Pere Grau Calamanda Grifoll Francesca Guardiola Maria Guasch José Manuel Mas Josep Milian José M. Mohedano Carmen Molins Eulàlia Molins Joan Molins Josep Ignasi Molins Pau Molins Josep Oliu Sergio Oliveró Maria Reig Francisco Reynés Miquel Roca Josep Sabé Francisco Salamero Maria Soldevila Jordi Soler Karen Swenson Manuel Terrazo Ernestina Torelló Joan Uriach Marta Uriach Josep Vilarasau Maria Vilardell Salvador Viñas BENEFACTORS / BENEFACTORES EL PETIT LICEU PATROCINADORS /PATROCINADORES MECENES / MECENAS
GRÀCIES
GRACIAS
Fitxa / Ficha
Repartiment / Reparto
Sorolla
Antonio Najarro
La meva primera trobada amb el Ballet Nacional de España /
Mi primer encuentro con el Ballet Nacional de España Franco Dragone Visió d’Espanya / Visión de España Omar Khan La mirada de Sorolla/ La mirada de Sorolla Covadonga Pitarch Biografies / Biografías
11
12
16
23
29
39
44
liceubarcelona.cat
Dur. aproximada: 1 h. 45 min.
07 / 2015 Torn / Turno 23 20.00 h -24 20.00 h -25 20.00 h -26 17.00 h
-BALLET NACIONAL
DE ESPAÑA
TEMPORADA DE DANSA PATROCINADA PER:
TEMPORADA DE DANZA PATROCINADA POR:
Director: Antonio Najarro SOROLLA
13 12 pag.
Temporada 2014/15
juliol / julio 2015
Repartiment / Reparto
Antonio Najarro
Aloña Alonso
Miguel Fuente
Pilar Arteseros, Mercedes Burgos, Patricia Fernández, Cristina Carnero, Tania Martín, Vanesa Vento, Sara Arévalo, Mónica Iglesias, Carlos Sánchez, Adrián Maqueda, Ángel Manarre, Aitor Hernández, Antonio Jiménez, Ángel Gil, Alfredo Mérida, Álvaro Marbán
Arantxa Carmona
Aloña Alonso (dies / días 23, 25, 26) Inmaculada Sánchez (dia / día 24)
Arantxa Carmona
Miriam Mendoza, Débora Martínez, Inmaculada Sánchez (llevat dia / excepto día 24), Pilar Arteseros, Mercedes Burgos, Patricia Fernández, Cristina Carnero, Vanesa Vento,Tania Martín, Mónica Iglesia, Sara Arévalo
Manuel Liñán
Esther Jurado, María Fernández Francisco Velasco, Eduardo Martínez
Guitarristes/ Guitarristas: Enrique Bermúdez, Jonathan Bermúdez, Diego Losada
Percussió/ Percusión: Roberto Vozmediano
Cantaoras convidades/ Cantaoras invitadas : María Mezcle, Loreto de Diego
Antonio Najarro
Cristina Carnero, Tania Martín, Pilar Arteseros, Vanesa Vento, Mercedes Burgos, Mónica Iglesias, Sara Arévalo, Patricia Fernández
Antonio Najarro
José Manuel Benítez, Sergio Bernal, Carlos Sánchez, Adrián Maqueda, Ángel Manarre, Pablo Egea
Antonio Najarro, Manuel Liñán
Esther Jurado, Inmaculada Sánchez, Miriam Mendoza, Débora Martínez, María Fernández, Mercedes Burgos, Pilar Arteseros, Vanesa Vento, Patricia Fernández, Cristina Carnero, Tania Martín, Sara Arévalo, Mónica Iglesias, Sara Nieto, Estela Alonso, Francisco Velasco, Eduardo Martínez, José Manuel Benítez, Carlos Sánchez, Álvaro Marbán, Pablo Egea, Alfredo Mérida, Juan Pedro Delgado, Ángel Manarre, Pedro Ramírez, Aitor Hernández, Adrián Maqueda, Antonio Jiménez, Ángel Gil
Guitarristes/ Guitarristas: Enrique Bermúdez, Jonathan Bermúdez, Diego Losada
Percussió/ Percusión: Roberto Vozmediano Cantaoras convidades/ Cantaoras invitadas : María Mezcle, Loreto de Diego
Miguel Fuente
Pilar Arteseros, Mercedes Burgos, Patricia Fernández, María Fernández, Cristina Carnero, Tania Martín, Vanesa Vento, Sara Arévalo, Mónica Iglesias Carlos Sánchez, Pablo Egea, Alfredo Mérida, Juan Pedro Delgado, Ángel Manarre, Pedro Ramírez, Aitor Hernández, Adrián Maqueda, Antonio Jiménez
Arantxa Carmona
Miriam Mendoza, Débora Martínez, Inmaculada Sánchez José Manuel Benítez, Sergio Bernal, Álvaro Marbán 1. COSIENDO LA VELA 8. LA JOTA Aragón 9. EL PALMERAL Elche 10. LAS GRUPAS Valencia
11. LA PESCA DEL ATÚN Huelva 12. LOS NAZARENOS Sevilla 13. LOS TOREROS Sevilla 14. EL BAILE Sevilla 2. LA ROMERÍA Galicia 3. EL MERCADO Extremadura Arantxa Carmona
Pilar Arteseros, Mercedes Burgos, Patricia Fernández, María Fernández, Cristina Carnero, Tania Martín, Vanesa Vento, Mónica Iglesias
Adrián Maqueda, Ángel Manarre, Carlos Sánchez, Pedro Ramírez, Alfredo Mérida,
Juan Pedro Delgado, Aitor Hernández, Pablo Egea 4. LA FIESTA DEL PAN
Salamanca
Manuel Liñán
Francisco Velasco, Eduardo Martínez (dies / días 23, 25, 26) José Manuel Benítez, Eduardo Martínez (dia / día 24)
Guitarristes/ Guitarristas: Enrique Bermúdez, Jonathan Bermúdez, Diego Losada
Percussió/ Percusión: Roberto Vozmediano 5. EL ENCIERRO
Andalucía
Miguel Fuente
Sergio Bernal, Pablo Egea, Alfredo Mérida, Álvaro Marbán, Pedro Ramírez, Aitor Hernández, Antonio Jiménez, Ángel Gil, Juan Pedro Delgado
6. LOS BOLOS Guipúzcoa
Arantxa Carmona
Miriam Mendoza, Francisco Velasco 7. EL PESCADO
15 14 pag.
Idea original / Idea original Director d’escena / Director de escena Coreografia / Coreografía Música / Música
Assistent del director d’escena / Asistente del director de escena Disseny de figurins / Diseño de figurines Disseny d’il·luminació / Diseño de iluminación Disseny d’escenografia / Diseño de escenografía Disseny de maquillatge / Diseño de maquillaje
Directora adjunta / Directora adjunta Gerent / Gerente Directora de producció / Directora de producción Director tècnic /Director técnico Director de comunicació / Director de comunicación Departament de producció/Departamento de producción Regidoria i vestuari / Regiduría y vestuario Personal /Personal Caixera / Cajera Secretària de direcció / Secretaria de dirección Mecenatge i Relacions Públiques/
Mecenazgo y Relaciones Públicas Director tècnic adjunt / Director técnico adjunto Regidors / Regidores Adjunt direcció tècnica / Adjunto dirección tècnica Maquinària / Maquinaria Il·luminació / Iluminación Utilleria / Utilería Audiovisuals / Audiovisuales Sastreria / Sastrería Fisioterapeuta / Fisioterapeuta Massatgistes / Masajistas Encarregat de magatzem/ Encargado de almacén Neteja / Limpieza Direcció musical /Dirección musical
Concertino / Concertino Director / Director
Assistent de direcció / Asistente de dirección Ballarins principals /Bailarines principales Primers ballarins / Primeros bailarines Solistes / Solistas Cos de ball / Cuerpo de baile
Mestra repetidora /Maestra repetidora Repetidors / Repetidores
Antonio Najarro Franco Dragone
Arantxa Carmona, Miguel Fuente, Manuel Liñán, Antonio Najarro
Juan José Colomer, Paco de Lucía (Zapateado), Enrique Bermúdez (“La pesca del atún”, “El baile, bulería”), música popular
Pascal Jacob Nicolas Vaudelet
Felipe Ramos, Ginés Caballero Vincent Lemaire
Eduardo Jiménez, National Make-up artist de Yves Saint Laurent Beauté
Gachi Pisani Javier Moreno Amanda del Monte Ginés Caballero Eduardo Villar
Ana Jerez, Reyes Orozco Chus García Samantha Hilario Francisca Mora María T. Pérez Belén Moreno Pedro Muñoz
Pilar Orive, Eduardo Solís Raúl Sánchez
Jesús Manjón, Juan Francisco Martín Asier Basterra, Javier Hernández
Francisco Corrales, Juan Mª Árguedas, Francisco Hernández Leiva
Alberto Vidal , Luis M. Castro, Daniel Flete, Jesús Ávila, J. César de las Heras
Cristina Catoya, Juana Cuesta, José Tauste Juan Pedro Barranco
Francisco García, Juan Carlos Martín, Julián Mínguez Vicente Antonio Gómez
Antolina Pequeño, Dolores Escribá Manuel Coves
Kostadin Bogdanoski Antonio Najarro
Azucena Huidobro
Esther Jurado, Francisco Velasco
Aloña Alonso, Jéssica de Diego, Mariano Bernal, Eduardo Martínez, Sergio García
Débora Martínez, Miriam Mendoza, Inmaculada Sánchez, José Manuel Benítez, Sergio Bernal
Maribel Alonso, Estela Alonso, Cristina Aguilera, Sara Arévalo, Pilar Arteseros, Mercedes Burgos, Cristina Carnero, Patricia Fernández, María Fernández, Mónica Iglesias, Tania Martín, Sara Nieto, Vanesa Vento, Xavier Benaque, Javier Caraballo, Juan Pedro Delgado, Pablo Egea, Ángel Gil, Aitor Hernández, Antonio Jiménez, Adrián Maqueda, Álvaro Marbán, Alfredo Mérida, Pedro Ramírez, Ángel Manarre, Carlos Sánchez
Maribel Gallardo
Cristina Visús, Juan Mata
Estrena absoluta a les Naves del Español Matadero de Madrid, el 12 de juny de 2013, pel Ballet Nacional de España / Estreno absoluto en las Naves del Español Matadero de Madrid, el 12 de junio de 2013, por el Ballet Nacional de España
Escenes inspirades en la col·lecció Visión de España del pintor Joaquín Sorolla / Escenas inspiradas en la colección Visión de España del pintor Joaquín Sorolla
FITXA ARTÍSTICA /FICHA ARTÍSTICA
FITXA TÈCNICA /FICHA TÉCNICA
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu / Orquesta Sinfónica del Gran Teatre del Liceu Instructora de dansa /Instructora de danza
Mestres de ballet / Maestros de ballet Cantaores / Cantaores Guitarristes / Guitarristas Flautista / Flautista Percussionista / Percusionista Pianista / Pianista África Paniagua Tino Morán, Raúl Tino Saray Muñoz, Manuel Palacín
Diego Losada, Enrique Bermúdez, Jonathan Bermúdez Omar Acosta
Roberto Vozmediano Juan Álvarez
17 16 pag.
SOROLLA
Antonio Najarro
Director del Ballet Nacional de España
Sorolla és la meva nova proposta artística per al Ballet Nacional de España en la recerca continuada de creacions que transmetin i alhora preservin la nostra cultura dansística. Un espectacle que està inspirat en la col·lecció Visión de España del pintor Joaquín Sorolla creada per encàrrec de la Hispanic Society de Nova York l’any 1911. Sorolla palesà la seva visió personal d’Espanya, els costums i els balls, en catorze grans quadres destinats a la Biblioteca de la institució. Sorolla es mi nueva propuesta artística para el Ballet Nacional de España en la búsqueda continua de creaciones que transmitan y, a la vez, preserven nuestra cultura dancística. Un espectáculo que está inspirado en la colección Visión de España del pintor Joaquín Sorolla creada por encargo de la Hispanic Society de Nueva York en el año 1911. Sorolla plasmó su visión personal de España, sus costumbres y sus bailes, en catorce grandes cuadros destinados a la Biblioteca de la institución.
BNE-Sorolla. Fotos: Stanislav Belyaevsky
19 18 pag.
BNE-Sorolla. Fotos: Stanislav Belyaevsky
Sorolla mostra, en un viatge per diverses zones geogràfiques de la nostra península, les danses més significatives del folklore juntament amb altres creacions de dansa clàssica espanyola, escola bolera i flamenc. Així, regions, províncies i ciutats com Castella, Aragó, Navarra, Guipúscoa, Sevilla, Galícia, Catalunya, València, Extremadura, Elx i Ayamonte quedaran representades Sorolla muestra, en un viaje por varias zonas geográficas de nuestra península, las danzas más significativas del folclore junto a otras creaciones de danza clásico-española, escuela bolera y flamenco. Así, regiones, provincias y ciudades como Castilla, Aragón, Navarra, Guipúzcoa, Sevilla, Galicia, Cataluña, Valencia, Extremadura, Elche y Ayamonte quedarán representadas a través de coreografías diseñadas y creadas por Arantxa
Sorolla
mitjançant coreografies dissenyades i creades per Arantxa Carmona, Miguel Fuente, Manuel Liñán i jo mateix. La llum, la frescor i el moviment de la pintura de Sorolla queden reflectits en la posada en escena de Franco Dragone i el seu equip, com també amb el disseny i l’adaptació de vestuari de Nicolás Vaudelet i amb la partitura del valencià Juan José Colomer. Carmona, Miguel Fuente, Manuel Liñán y yo mismo. La luz, la frescura y el movimiento de la pintura de Sorolla quedan reflejados en la puesta en escena de Franco Dragone y su equipo, así como a través del diseño y la adaptación de vestuario de Nicolás Vaudelet y de la partitura del valenciano Juan José Colomer.
21 20 pag.
BNE-Sorolla. Fotos: Stanislav Belyaevsky
Con Sorolla hemos afrontado un nuevo reto nacido del deseo de aunar en un único espectáculo: dos artes universales, la gran-deza de nuestra danza española inspirada en la obra del genial pintor y celebrar así el 150 aniversario del nacimiento de Sorolla y el 35 aniversario del BNE.
Amb Sorolla hem afrontat un nou repte nascut del desig d’unir en un únic espectacle: dues arts universals, la grandesa de la nostra dansa espanyola inspirada en l’obra del genial pintor i celebrar d’aquesta manera el 150è aniversari del naixement de Sorolla i el 35è aniversari del BNE.
23 22 pag.
BNE-Sorolla. Fotos: Stanislav Belyaevsky
LA MEVA PRIMERA
TROBADA AMB EL
BALLET NACIONAL
DE ESPAÑA
Franco Dragone
Director d’escena
El dia que em van presentar els dos responsables del Ballet Nacional de España, Antonio Najarro i Pablo Guzmán, no sabia què m’esperava, però el seu desig de parlar amb mi em va commoure i impressionar, com sempre em passa quan un gran artista té desig de conèixer-me i de parlar amb mi. El Ballet Nacional de España és una gran institució, una mena de guardià dels fonaments de la cultura espanyola i, per extensió, del patrimoni europeu que tots compartim. Vaig acceptar d’embarcar-me en el projecte per la generositat i el desig expressats per l’Antonio d’obrir la tradició del flamenc a una perspectiva tan aliena com ho és la meva.
MI PRIMER
ENCUENTRO CON
EL BALLET NACIONAL
DE ESPAÑA
Franco Dragone Director de escenaEl día que me presentaron a los dos responsables del Ballet Nacional de España, Antonio Najarro y Pablo Guzmán, no sabía qué me esperaba, pero sus deseos de hablar conmigo me conmovieron e impresionaron, como siempre me impresiona que un gran artista manifieste sus deseos de conocerme y hablar conmigo.
El Ballet Nacional de España es una gran institución, una especie de guardián de los fundamentos de la cultura española y, por ende, del patrimonio europeo que todos compartimos. Acepté embarcarme en el proyecto por la generosidad y los deseos manifestados por Antonio de abrir la tradición del flamenco a una perspectiva tan ajena como la mía.
25 24 pag.
En el BNE vaig trobar una barreja sorprenent i commovedora: una voluntat de modernitat formidable i un fort desig de preservació. Malgrat que pugui semblar increïble, em vaig recordar dels temples budistes de la Xina on els fidels resen i duen a terme els seus ritus sense amoïnar-se gens ni mica pels turistes que deambulen en un ambient relaxat del tot impensable a les nostres esglésies.
En el taller que vaig tenir la sort de dirigir la primavera del 2012 a Madrid, vaig aprofundir en el meu descobriment del ballet i en vaig conèixer les ballarines i els ballarins. Artistes magnífics, oberts, curiosos, dinàmics, disposats a provar coses noves, a seguir camins tan poc tradicionals com sigui possible. Els guardians del temple, encantats d’obrir La meva primera trobada amb el Ballet Nacional de España
BNE-Sorolla. Fotos: Stanislav Belyaevsky
Encontré en el BNE una mezcla asombrosa y conmovedora: una voluntad de modernidad formidable y un poderoso deseo de preservación. Aunque pueda parecer sorprendente, me acordé de los templos budistas de China en los que los fieles rezan y llevan a cabo sus ritos sin preocuparse lo más mínimo por los turistas que deambulan en un ambiente relajado que sería impensable en nuestras iglesias.
En el taller que tuve la suerte de dirigir en la primavera de 2012 en Madrid, profundicé en mi descubrimiento del ballet y conocí a las bailarinas y bailarines. Artistas magníficos, abiertos, curiosos, dinámicos, dispuestos a probar cosas nuevas, a integrarse en caminos tan poco tradicionales como sea posible. ¡Los guardianes del templo, encantados de abrir sus puertas a un profano, a un pagano! Sin duda,
Mi primer encuentro con el Ballet Nacional de España
les seves portes a un profà, a un pagà! Sense cap mena de dubte, van endevinar que els meus pensaments no incloïen profanar res i que la seva espiritualitat artística m’alimentava, m’enriquia infinitament.
L’espectacle Sorolla, inspirat en la col·lecció Visión de España del pintor Joaquín Sorolla, és per a mi un primer pas (de dansa). L’aventura és magnífica i fa venir set. Set de continuar endavant, d’arribar més lluny, d’afinar la mirada, l’oïda, la sensibilitat. Per bé que treballo arreu del món, oriental i occidental, el meu cor i la meva ànima estan a Europa; a Madrid com a Nàpols reneixo, aprenc, comparteixo. Són coses necessàries per viure i continuar avançant pel camí a vegades molt dur, però sumptuós, de la creació...
adivinaron que no entraba en mis cálculos profanar nada y que su espiritualidad artística me alimentaba, me enriquecía infinitamente.
El espectáculo Sorolla, inspirado en la colección Visión de España del pintor Joaquín Sorolla, es para mí un primer paso (de danza). La aventura es magnífica y despierta la sed. Sed de seguir adelante, de llegar más lejos, de afinar la mirada, el oído, la sensibilidad. Aunque trabajo en todos los rincones del mundo, oriental y occidental, mi corazón y mi alma están en Europa; en Madrid como en Nápoles renazco, aprendo, comparto. Son cosas necesarias para vivir y seguir avanzando por el camino a veces muy duro, pero suntuoso, de la creación…
27 26 pag.
Diversos moments de la vida de Sorolla / Diversos momentos de la vida de Sorolla
«Seria del tot impossible que jo pintés
poc a poc, encara que volgués. Cal
pintar de pressa. Quanta cosa es perd,
fugaç, que mai més es retroba!»
«Me sería imposible pintar despacio,
aunque quisiera. Hay que pintar deprisa.
¡Cuánto se pierde, fugaz, que no vuelve
a encontrarse!»
Joaquín Sorolla
(1863-1923)
29 28 pag.
CREADORES DE NUESTRO TIEMPO
HAN DIRIGIDO SU MIRADA HACIA LA
RIQUEZA E INFINITAS POSIBILIDADES
DEL FOLCLORE, APROXIMÁNDOLO
A NUESTROS DÍAS Y RESPETANDO
SU PROPIA IDIOSINCRASIA: ES EL
FENÓMENO
NEOFOLK
CREADORS DEL NOSTRE TEMPS
S’HAN FIXAT EN LA RIQUESA I
LES POSSIBILITATS INFINITES DEL
FOLKLORE, TOT ACOSTANT-LO ALS
NOSTRES DIES I RESPECTANT-NE LA
IDIOSINCRÀSIA: ÉS EL FENOMEN
NEOFOLK
BNE: El sombrero de tres picos. Liceu, temporada 1988/89. Foto: Bofill
VISIÓ
D’ESPANYA
Omar Khan
Periodista i crític de dansa
Davant la manca de noms propis i d’un origen segur, el poble esdevé l’autor legítim de les danses folklòriques i populars, que es transmeten de generació en generació sempre tenint cura de ser fidels a una tradició, a una manera de fer inalterable en què roman viu el gest tel·lúric i la necessitat atàvica d’una terra, d’un sentir ancestral, de l’esperit únic d’una societat. Així ha estat i esperem que continuï així.
Històricament, però, la tradició i llurs guardians impertèrrits han alçat un mur innecessari que massa vegades l’ha feta viure d’esquena a la modernitat. Com un mur considerat indestructible, fins que alguns creadors contemporanis es fixaren en la seva riquesa i unes possibilitats infinites i van voler acostar-la als nostres dies, bo i mantenint sempre el respecte envers la seva pròpia idiosincràsia.
VISIÓN
DE ESPAÑA
Omar Khan
Periodista y crítico de danza
A falta de nombres propios y de un origen cierto, el pueblo pasa a ser el autor legítimo de las danzas folclóricas y populares, que se transmiten de generación en generación siempre intentando ser fieles a una tradición, a un modo de hacer inalterable en el que permanece vivo el gesto telúrico y la necesidad atávica de una tierra, de un sentir ancestral, el espíritu único de una sociedad. Así ha sido y es de esperar que así siga siendo.
Sin embargo, históricamente, la tradición y sus inquebrantables guardianes han levantado un muro innecesario que en demasiadas ocasiones le ha hecho vivir de espaldas a la modernidad. Se creía un muro infranqueable hasta que algunos creadores de nuestro tiempo dirigieron la mirada hacia su riqueza e infinitas posibilidades y quisieron traerla hacia nuestros días, coincidiendo siempre en el respeto a su propia idiosincrasia.
31 30 pag.
El fenomen, que tot just despunta, ja es coneix com a neofolk i no troba els adeptes en les festes populars del poble, sinó als teatres i festivals més avantguardistes de la dansa contemporània. Akram Khan, estrella britànica de la nova dansa, fusiona la dansa mil·lenària kathak de l’Índia amb la contemporaneïtat més avançada que es respira a Londres. El sevillà Israel Galván, amb la seva insòlita proposta de desconstrucció del flamenc, ha triomfat a escenaris internacionals que aposten per l’experimentació, i des del País Basc la companyia de contemporani Kukai es nodreix d’un llegat enorme dels dantzaris.
L’aposta d’Antonio Najarro (Madrid, 1975), director artístic del Ballet Nacional de España (BNE) des del 2011, no és tan radical ni rupturista, però representa un apropament
BNE: Flamenco. Liceu, temporada 1988/89. Foto: Bofill BNE: Medea. Liceu, temporada 1993/94. Foto: Bofill
El fenómeno, apenas despuntando, ya se conoce como
neofolk y no cultiva sus adeptos en las fiestas populares del pueblo sino en los teatros y festivales más vanguardistas de la danza contemporánea. Akram Khan, estrella británica de la nueva danza, fusiona la milenaria danza kathak de la India con la rabiosa contemporaneidad que respira Londres. El sevillano Israel Galván, con su insólita propuesta de deconstrucción del flamenco, ha conquistado plazas internacionales donde se apuesta por la experimentación, y desde el País Vasco la compañía de contemporáneo Kukai se nutre del enorme legado de los dantzaris.
La apuesta de Antonio Najarro (Madrid, 1975), director artístico del Ballet Nacional de España (BNE) desde 2011, no es tan radical ni rupturista pero supone un lícito acercamiento entre tradición y modernidad, un intento por
BNE: Bolero. Liceu, temporada 1988/89. Foto: Bofill BNE: Los Tarantos. Liceu, temporada 1988/89. Foto: Bofill
Visió d’Espanya / Visión de España
lícit entre tradició i modernitat, un intent d’unir recuperació i innovació en què posa al servei del folklore no solament tota la tecnologia teatral moderna que té a l’abast, incloent-hi vídeos i efectes, sinó també el talent d’artistes aliens que fan permeable i atractiva la dansa tradicional per a l’espectador urbà, gràcies al seu sentit especial i únic de l’espectacle. Aquesta visió personal, desenvolupada plenament en la seva producció Sorolla, s’estava gestant des de molt abans d’assolir la direcció artística de l’ens públic. Amb el seu petit ensemble, Najarro va saber conquerir un públic internacional eclèctic i no gens aferrat a les tradicions gràcies a unes coreografies vistoses basades en una estilització extrema de les diverses variants de les danses populars i tradicionals d’Espanya.
aunar recuperación e innovación, en el que coloca al servicio del folclore no solamente toda la tecnología teatral moderna a su alcance, vídeos y efectos incluidos, sino también el talento de artistas ajenos que hacen permeable y atractiva la danza tradicional al espectador urbano, gracias a su especial y único sentido del espectáculo. Esta personal visión, que queda ahora plenamente desarrollada en su producción
Sorolla, se venía gestando desde mucho antes de hacerse con la dirección artística del ente público. Con su pequeño
ensemble, Najarro supo conquistar a un público internacional ecléctico y nada apegado a las tradiciones gracias a sus vistosas coreografías que partían de una extremada estilización de las distintas variantes de las danzas populares y tradicionales de España.
33 32 pag.
LES COREOGRAFIES DE NAJARRO
ES BASEN EN UNA ESTILITZACIÓ
EXTREMA DE LES DIFERENTS
VARIANTS DE LES DANSES POPULARS
I TRADICIONALS D’ESPANYA
LAS COREOGRAFÍAS DE NAJARRO
PARTEN DE UNA EXTREMADA
ESTILIZACIÓN DE LAS DISTINTAS
VARIANTES DE LAS DANZAS POPULARES
Y TRADICIONALES DE ESPAÑA
BNE: Danza y tronío, temporada 1993/94. Foto: Bofill
Visió d’Espanya / Visión de España
El monumental conjunt de les catorze pintures creades per Joaquín Sorolla per encàrrec de la Hispanic Society de Nova York el 1911, aplegades a la seva Biblioteca amb el denominador comú de Visión de España, és el punt de partida de Sorolla, coreografia certament espectacular que, com els quadres, permet un apropament a la riquesa i diversitat cultural del país amb aquest reguitzell d’estampes populars recollides pel pintor valencià durant un llarg viatge que el va dur a Castella, Aragó, Navarra, Guipúscoa, Sevilla, Galícia, Catalunya, València, Extremadura, Elx i Ayamonte. Per a Najarro aquest conjunt pictòric perfectament delimitat en l’aspecte geogràfic suposava, a més, una possibilitat inestimable d’incursió en les distintes danses d’aquelles regions i seguint aquest camí basteix un homenatge al pintor i a la dansa en catorze seccions que reprodueixen estampes populars que van des dels natzarens de Sevilla, passant pel romiatge gallec, la pesca de la tonyina d’Ayamonte o la tradició del peix a Catalunya, tot des d’una minuciosa òptica contemporània. Sorolla representa la rara oportunitat de copsar aportacions pròpies del folklore, com ara escola bolera, flamenc, muñeiras, jotes i altres manifestacions de la riquesa nacional embolicades probablement per primera vegada en un concepte únic que abasta tota aquesta diversitat com un tot.
L’equip artístic de Sorolla no es limita a reproduir encadenadament danses folklòriques, sinó que dóna via lliure a la imaginació en una posada en escena comandada per Franco Dragone, un dels artífexs del Cirque du Soleil, guarnida amb vestits evocadors de Nicolás Vaudelet i una partitura original de Juan José Colomer, en la qual ressonen ecos de la tradició
El monumental conjunto de las catorce pinturas creadas por Joaquín Sorolla por encargo de la Hispanic Society de Nueva York en 1911, reunidas en su Biblioteca bajo el común denominador de Visión de España, ha sido el punto de partida de Sorolla, coreografía ciertamente espectacular que, como los cuadros, permite un acercamiento a la riqueza y diversidad cultural del país con esas estampas populares recogidas por el pintor valenciano en un largo viaje que le llevó a Castilla, Aragón, Navarra, Guipúzcoa, Sevilla, Galicia, Cataluña, Valencia, Extremadura, Elche y Ayamonte. Para Najarro este conjunto pictórico perfectamente delimitado en lo geográfico suponía además una inestimable posibilidad de incursión en las distintas danzas de esas regiones y por este camino erige un homenaje al pintor y a la danza en catorce secciones que reproducen estampas populares que van desde los nazarenos de Sevilla, pasando por la romería gallega, la pesca del atún de Ayamonte o la tradición del pescado en Cataluña, todo bajo una minuciosa óptica contemporánea. Sorolla supone la rara oportunidad de apreciar aportaciones propias del folclore, como escuela bolera, flamenco, muñeiras, jotas y otras manifestaciones de la riqueza dancística nacional empacadas quizá por vez primera dentro de un concepto único que abraza toda esta diversidad como una unidad.
El equipo artístico detrás de Sorolla no se limita a reproducir danzas folclóricas en cadena, sino que da rienda suelta a la imaginación en una puesta en escena comandada por Franco Dragone, uno de los artífices del Cirque du Soleil, aderezada con trajes evocadores de Nicolás Vaudelet y
35 34 pag.
BNE: Fandango. Liceu, temporada 1988/89. Foto: Bofill
Visió d’Espanya / Visión de España
popular recognoscibles enmig de metalls rupturistes d’avantguarda musical. Amb ritme frenètic, la proposta coreogràfica prové d’Arantxa Carmona, Miguel Fuente, Manuel Liñán, el mateix Najarro i les pintures de Sorolla, just en la celebració dels 150 anys del seu naixement i els 35 de la fundació del BNE.
Najarro ha sabut imprimir el seu propi segell a l’ens públic, marcat fortament per una estilització extrema de les danses populars, i aconseguir unificar-les estèticament mitjançant la seva imponent personalitat artística. Els seus projectes d’envergadura, com és el cas de Sorolla, ofereixen possibilitats també a altres creadors del nostre temps provinents de disciplines tan diverses com la dansa contemporània, el flamenc d’avantguarda, les noves músiques, el disseny de moda o fins i tot el circ. Aquests criteris d’absoluta tolerància entre tradició i modernitat situen el BNE en la ruta del neofolk, malgrat que l’altra vessant de la companyia, encarregada de la preservació del repertori, continua aferrada a la naturalesa mateixa del BNE, el qual existeix, entre altres raons, per mantenir viu i intacte el llegat enorme de les nostres danses.
partitura original de Juan José Colomer, donde resuenan ecos reconocibles de la tradición popular en medio de metales rupturistas de vanguardia musical. Con ritmo frenético, la propuesta coreográfica viene de Arantxa Carmona, Miguel Fuente, Manuel Liñán, el mismo Najarro y los cuadros de Sorolla, justo en la celebración de los 150 años de su nacimiento y los 35 de la fundación del BNE.
Najarro ha sabido imprimir al ente público su propio sello, fuertemente marcado por una estilización extrema de las danzas populares, consiguiendo unificarlas estéticamente bajo su imponente personalidad artística. En sus proyectos de envergadura, como es el caso de Sorolla, se abren posibilidades también para otros creadores de nuestro tiempo procedentes de disciplinas tan diversas como la danza contemporánea, el flamenco de vanguardia, las nuevas músicas, el diseño de moda o incluso el circo. Estos criterios de absoluta tolerancia entre tradición y modernidad colocan al BNE en la ruta del neofolk, aunque la otra vertiente de la compañía, que se encarga de la preservación del repertorio, sigue apegada a la naturaleza misma del BNE, que existe, entre otras razones, para que se mantenga vivo e intacto el enorme legado de nuestras danzas.
37 36 pag.
VISIÓN DE ESPAÑA
de Joaquín Sorolla
Obres que formen la sèrie /
Obras que componen la serie
1. Castilla: La fiesta del pan (1913) 2. Sevilla: Los nazarenos (1914) 3. Aragón: La jota (1914)
4. Navarra: El concejo del Roncal (1914) 5. Guipúzcoa: Los bolos (1914) 6. Andalucía: El encierro (1914) 7. Sevilla: El baile (1915) 8. Sevilla: Los toreros (1915) 9. Galicia: La romería (1915) 10. Cataluña: El pescado (1915) 11. Valencia: Las grupas (1916) 12. Extremadura: El mercado (1917) 13. Elche: El palmeral (1918-1919) 14. Ayamonte: La pesca del atún (1919)
1. Joaquín Sorolla: Sevilla: Los nazarenos (1914)-New York Hispanic Society 2. Joaquín Sorolla: Castilla: La fiesta del pan (1913)-New York Hispanic Society 3. Joaquín Sorolla:
Aragón: La jota (1914)-New York Hispanic Society 4. Joaquín Sorolla: Ayamonte: La pesca del atún (1919)-New York Hispanic Society
1
2
3
39 38 pag.
LA MIRADA
DE SOROLLA
Covadonga Pitarch
Conservadora del Museo Sorolla, Madrid
Joaquín Sorolla, nascut a València el 1863 i orfe des de ben petit, amb quinze anys va començar els estudis de belles arts i amb vint-i-un va obtenir la seva primera beca per anar a Itàlia; amb vint-i-cinc es va casar amb qui fou la seva eterna musa, Clotilde García del Castillo, i fins a la seva mort el 1923 (Cercedilla, Madrid) la seva vida fou la d’un treballador infatigable i un enamorat de la seva família i de la seva professió. Sorolla fou un artista inquiet i curiós i va viatjar extensament per Europa i els Estats Units per presentar la seva pròpia obra i conèixer les obres dels artistes d’altres països.
Tot i que va estar en contacte amb les avantguardes del seu temps, sempre es va mantenir dins la línia naturalista en què artísticament s’havia format, com van fer altres grans artistes del seu temps que Sorolla va admirar i que avui dia són cada cop més valorats: Whistler, Sargent i Zorn, entre d’altres.
LA MIRADA
DE SOROLLA
Covadonga Pitarch
Conservadora del Museo Sorolla, Madrid
Joaquín Sorolla, nacido en Valencia en 1863 y huérfano desde muy niño, empezó con quince años sus estudios de bellas artes y con veintiuno obtuvo su primera beca para ir a Italia; con veinticinco se casó con quien sería su eterna musa, Clotilde García del Castillo, y hasta su muerte en 1923 (Cercedilla, Madrid) su vida fue la de un trabajador infatigable y un enamorado de su familia y de su profesión. Sorolla fue un artista inquieto y curioso y viajó extensamente por Europa y Estados Unidos para presentar su propia obra y para conocer las obras de los artistas de otros países. Aunque tuvo contacto con las vanguardias de su tiempo, se mantuvo siempre dentro de la línea naturalista en que se había formado artísticamente, como harían otros grandes artistas de su tiempo que Sorolla admiró y que son hoy cada vez más apreciados: Whistler, Sargent y Zorn, entre otros. Joaquín Sorolla: Tipos de Lagartera o Novia lagarterana (1912)-Museo Sorolla
41
40 pag. La mirada de Sorolla / La mirada de Sorolla
En les seves primeres etapes cultivà els temes de contingut històric i social, però els seus interessos van anar progressivament derivant vers els aspectes més purament pictòrics, cap a les escenes quotidianes en què els temes són una simple base per a l’estudi de la llum en totes les seves manifestacions i matisos, i especialment la llum natural
En sus primeras etapas cultivó los temas de contenido histórico y social, pero sus intereses fueron derivando progresivamente hacia los aspectos más puramente pictóricos, hacia las escenas cotidianas donde los temas son un simple apoyo para el estudio de la luz en todas sus manifestaciones y matices, y especialmente la luz natural al
a l’aire lliure, que és realment el terreny on Sorolla es mostra com un artista excepcional: la seva capacitat d’observació i captació mai deixen de sorprendre’ns. «Jo pinto sempre amb els ulls», diu Sorolla (carta a Clotilde, 25 de març de 1918), i és així. La seva mirada transfigura el que toca i ens ensenya a mirar.
aire libre, que es verdaderamente el terreno en que Sorolla se revela como un artista excepcional: su capacidad de observación y captación no dejan nunca de asombrar. «Yo pinto siempre con los ojos», dice Sorolla (carta a Clotilde, 25 de marzo de 1918), y así es. Su mirada transfigura lo que toca y nos enseña a mirar.
Joaquín Sorolla: Tipos de Salamanca (1912)-Museo Sorolla Joaquín Sorolla: Novios salmantinos (1912)-Museo Sorolla Joaquín Sorolla: Tipos del Valle de Ansó (1914)-Museo Sorolla
43 42 pag.
El 1909 Sorolla va conèixer al filantrop nord-americà Archer Milton Huntington, qui passaria a ser un vertader mecenes del pintor valencià. Sorolla, de la mà de Huntington, presenta aquell mateix 1909 la seva primera exposició monogràfica a Nova York amb un èxit sense precedents i, només dos anys més tard, el 1911, comença a plantejar-se la decoració de la biblioteca de la Hispanic Society, que serà el gran projecte de Visión de España. Aquest projecte decoratiu consistiria, segons paraules del propi Huntington, en “una sèrie de paisatges de les províncies, on els vestits típics es veuen realçats”. Es tractava, doncs, de presentar al públic americà Espanya, els seus costums, paisatges i llums.
En aquest treball, la culminació del qual són catorze panells que sumen més de trenta metres lineals de pintura, Sorolla va dedicar vuit anys (de 1911 a 1919, durant els quals va viatjar constantment per tota la geografia del nostre país), a fi de documentar-se i retratar de manera fidel tot el que en aquells moments encara hi havia de pintoresc i típic a Espanya. Fruit d’aquest procés de treball són els nombrosos estudis llegats
En 1909 Sorolla conoció al filántropo norteamericano Archer Milton Huntington, quien se convertiría en un verdadero mecenas del pintor valenciano. Sorolla, de la mano de Huntington, realiza ese 1909 su primera exposición monográfica en Nueva York con un éxito sin precedentes, y sólo dos años después, en 1911, comienzan a planear la decoración de la biblioteca de la Hispanic Society, que será el gran proyecto de Visión de España. Dicho proyecto decorativo consistiría, en palabras del propio Huntington, en “una serie de paisajes de las provincias, en la que se realzan los trajes típicos”. Se trataría, pues, de una presentación para el público americano de España, de sus costumbres, paisajes y luces.
Para este trabajo, que culminaría en catorce paneles que suman más de treinta metros lineales de pintura, Sorolla dedicó ocho años (de 1911 a 1919, en los que viajó constantemente por la geografía de nuestro país), con la idea de documentarse y retratar fielmente todo lo que de pintoresco o típico quedaba por entonces en España. En
–quadres de gairebé dos metres- en què retrata tipus de Lagartera, de Segòvia, de l’Alcàrria, etc., i que li serviran per treballar els esbossos definitius. Aquests grans quadres van romandre al Museo Sorolla i en poder de la família, i s’exposaren també en el pavelló d’Espanya a la Bienal de Venècia de 1926. Els seus tipus i la fidelitat amb que va reproduir els vestits regionals que ja llavors començaven a desaparèixer han servit d’inspiració per a aquest ballet Sorolla, que recupera magistralment el millor de la nostra escola bolera.
este proceso de trabajo dejó numerosos estudios -cuadros de casi dos metros- en los que retrata a tipos de Lagartera, de Segovia, de la Alcarria, etc., que le servirán para trabajar en sus bocetos definitivos. Estos grandes cuadros permanecieron en el Museo Sorolla y en poder de la familia, participando en el pabellón de España en la Bienal de Venecia de 1926. Sus tipos y la fidelidad con la que reprodujo los trajes regionales que ya entonces comenzaban a desaparecer han servido de inspiración para este ballet Sorolla, que magistralmente recupera lo mejor de nuestra escuela bolera.
LA CAPACITAT
D’OBSERVACIÓ
I CAPTACIÓ DE
SOROLLA MAI
NO DEIXEN DE
SORPRENDRE’NS;
LA SEVA MIRADA
TRANSFIGURA EL
QUE TOCA I ENS
ENSENYA A MIRAR
LA CAPACIDAD DE
OBSERVACIÓN
Y CAPTACIÓN
DE SOROLLA NO
DEJAN NUNCA
DE ASOMBRAR;
SU MIRADA
TRANSFIGURA LO
QUE TOCA Y NOS
ENSEÑA A MIRAR
Joaquín Sorolla: Bailaora flamenca (1914)-Museo Sorolla
45 44 pag.
ANTONIO NAJARRO
Director del Ballet Nacional de España
Joven bailarín y coreógrafo (Madrid, 1975), formado por los más prestigiosos maestros de danza en todos los estilos: ballet clásico, escuela bolera, clásico español, folclore, flamenco y danza contem-poránea. Matrícula de honor en danza española en el Real Con-servatorio Profesional de Danza Mariemma de Madrid, interpreta como primer bailarín coreografías de los maestros Rafael Aguilar, Antonio Gades, Alberto Lorca, Mariemma, José Antonio Ruiz y José Granero, entre otros.
Inicia su carrera profesional a los 15 años formando parte de las compañías de danza española más reconocidas, como el Ballet Antología, Ballet del Teatro Lírico de La Zarzuela, Compañía An-tonio Márquez, José AnAn-tonio y los Ballets Españoles y Compañía de Aída Gómez. En 1996, es solista invitado en la obra La Gitana, coreografiada por José Antonio Ruiz y Paul Chalmer, con el Ballet dell’Arena di Verona bajo la dirección de Carla Fracci. Ingresa en el Ballet Nacional de España (BNE) en 1997, bajo la dirección de Aurora Pons, Nana Lorca y Victoria Eugenia, y tres años después asciende a la categoría de primer bailarín con Aída Gómez en la dirección artística de la compañía.
Su vocación creadora le lleva muy pronto a coreografiar, partici-pando en varias ediciones del Certamen Coreográfico de Danza Española y Flamenco de Madrid con Suspiro del Moro (1995),
Mo-Jove ballarí i coreògraf (Madrid, 1975), s’ha format amb els mestres de dansa més prestigiosos en tots els estils: ballet clàssic, escola bolera, clàssic espanyol, folclore, flamenc i dansa contemporània. Matrícula d’honor en dansa espanyola al Real Conservatorio Profesional de Danza Mariemma de Madrid, ha interpretat com a primer ballarí coreografies dels mestres Rafael Aguilar, Antonio Gades, Alberto Lorca, Mariemma, José Antonio Ruiz i José Granero, entre d’altres.
Inicià la seva carrera professional als 15 anys formant part de les companyies de dansa espanyola més reconegudes, com el Ballet Antología, Ballet del Teatro Lírico de La Zarzuela, Compañía An-tonio Márquez, José AnAn-tonio y los Ballets Españoles i Compañía de Aída Gómez. El 1996 és solista convidat en l’obra La Gitana, coreografiada per José Antonio Ruiz i Paul Chalmer, amb el Ballet dell’Arena di Verona dirigit per Carla Fracci. Ingressà al Ballet Na-cional de España (BNE) el 1997, sota la direcció d’Aurora Pons, Nana Lorca i Victoria Eugenia, i tres anys després hi assolí la ca-tegoria de primer ballarí amb Aída Gómez com a directora artística de la companyia.
La seva vocació creadora el va empènyer ben aviat a coreogra-fiar, tot participant en diverses edicions del Certamen Coreográfico de Danza Española y Flamenco de Madrid amb Suspiro del Moro
Outumuro
vimientos Reversos (1996) y Nereidas (1999), primer premio a la mejor coreografía en la VIII edición del mismo certamen e incluida posteriormente en el repertorio del BNE.
Crea su propia Compañía Antonio Najarro en 2002, para la que ha coreografiado cuatro producciones: Tango Flamenco
(2002), Flamencoriental (2006), Jazzing Flamenco (2008) y
Suite Sevilla (2011). Es, asimismo, habitual creador de piezas para grandes figuras del patinaje artístico sobre hielo: medalla de oro en los Juegos Olímpicos de Invierno de Salt Lake City (2002) con Flamenco para la pareja francesa Marina Anissina y Gwendal Peizerat, y Poeta y Otoño Porteño (2006-2008), para el suizo Stephane Lambiel, campeón del mundo.
Premio Mejor Coreógrafo en el Certamen Internacional de Danza Española y Flamenco de Sevilla (2008), ha sido ga-lardonado con el Premio Harlequín al mejor joven coreógrafo 2009 y, en 2010, mejor intérprete masculino de danza Premio Max de las Artes Escénicas. Premio APDE 2012, otorgado por la Asociación de Profesores de Danza Española, Clásico y Flamenco, por su valiosa aportación al mundo de la danza. Antonio Najarro, nombrado director del BNE en abril de 2011, se incorporó a la compañía el 1 de septiembre de 2011.
(1995), Movimientos Reversos (1996) i Nereidas (1999), pri-mer premi a la millor coreografia en la VIII edició del mateix cer-tamen i que posteriorment fou inclosa en el repertori del BNE. El 2002 creà la seva pròpia Compañía Antonio Najarro, per a la qual ha coreografiat quatre produccions: Tango Flamenco (2002), Flamencoriental (2006), Jazzing Flamenco (2008) i Suite Sevilla (2011). És també creador habitual de peces per a grans figures del patinatge artístic sobre gel: medalla d’or en els Jocs Olímpics d’Hivern de Salt Lake City (2002) amb Flamenco per a la parella francesa Marina Anissina i Gwendal Peizerat, i Poeta i Otoño Porteño (2006-2008), per al suís Stephane Lambiel, campió del món.
Premi Millor Coreògraf en el Certamen Internacional de Danza Española y Flamenco de Sevilla (2008), ha estat guardonat amb el Premi Harlequín al millor jove coreògraf 2009 i, el 2010, millor intèrpret masculí de dansa Premi Max de les Arts Escè-niques. Premi APDE 2012, atorgat per l’Asociación de Pro-fesores de Danza Española, Clásico y Flamenco, per la seva valuosa aportació al món de la dansa. Antonio Najarro, nomenat director del BNE l’abril de 2011, s’incorporà a la companyia l’1 de setembre de 2011.
47 46 pag.
FRANCO DRAGONE
Director d’escena / Director de escena
”VAIG BUSCAR
ESCAPAR DE LA
TRISTA REALITAT QUE
M’ENVOLTAVA: VAIG
HAVER DE CULTIVAR
LA IMAGINACIÓ”
”BUSQUÉ ESCAPAR
DE LA TRISTE
REALIDAD QUE ME
RODEABA: TUVE
QUE CULTIVAR LA
IMAGINACIÓN”
EL VIRTUÓS
VISIONARI
EL VIRTUOSO
VISIONARIO
Franco Dragone des de petit ha somniat amb el món de l’espectacle. Nascut a Itàlia, va emigrar a Bèlgica amb els seus pares a finals dels cinquanta, acabant establint-se a La Louvière. Com molts altres en aquella època, el seu pare es va traslladar a aquesta localitat a fi de treballar a les mines de carbó de Valònia. El propi Franco va iniciar-se a una edat molt primerenca en l’art de l’espectacle. Va participar, com a actor i director, en diversos moviments culturals de biaix social que van commoure Europa en el famós maig del 1968. Avui afirma: “Vaig néixer durant la crisi, i el que sempre vaig buscar fou escapar de la trista realitat que m’envoltava. Vaig haver de cultivar la imaginació.”
Es va formar a l’escola de teatre popular, després en el Teatre del Proletariat de Jean Louvet i en la Commedia dell’Arte. Posteriorment el jove Franco es va incorporar al Conservatori de Mons i al Course Gaulier a París, realitzant cursos per tota Europa. Des de la seva primera aparició com actor en una jove companyia teatral, s’adonà que el seu lloc no era solament damunt l’escenari, sinó que també en el bell mig de l’acció. Decidit, s’incorporà a l’acció social del teatre amb la Compagnie Du Campus, a la qual deu la seva transició a la direcció.
Franco Dragone ha soñado con el mundo del espectáculo desde su infancia. Nacido en Italia, emigró a Bélgica con sus padres a finales de los cincuenta, y terminó en La Louvière. Como muchos otros en aquella época, su padre se trasladó a esta localidad para trabajar en las minas de carbón de Valonia. El propio Franco se inició en el arte del espectáculo a una edad muy temprana. Tomó parte, como actor y director, en diversos movimientos culturales de sesgo social que conmovieron a Europa en el famoso mayo del 1968. Hoy, afirma: “Nací durante la crisis, y lo que siempre busqué fue escapar de la triste realidad que me rodeaba. Tuve que cultivar la imaginación.”
Se formó en la escuela de teatro popular, después en el Teatro del Proletariado de Jean Louvet y en la Commedia dell’Arte. Después, el joven Franco se incorporó al Conservatorio de Mons y al Course Gaulier en París, realizando cursos por toda Europa. Desde su primera aparición como actor en una joven compañía teatral, Franco se dio cuenta de que su lugar no estaba SOLO sobre el escenario, sino en medio de la acción. Resuelto, se incorporó a la acción social del teatro con la Compagnie Du Campus, a la que debe su transición a la dirección.
Biografies / Biografías
Franco Dragone va iniciar-se en el món de l’entreteniment molt jove, i va participar en diversos moviments culturals amb component social fins esdevenir director del Cirque du Soleil, signant-ne les seves primeres deu produccions. El 2000 va tornar a La Louvière per a formar la seva pròpia companyia, i actualment està absolutament dedicat a la creació d’arts escèniques visionàries que combinen el virtuosisme de la destresa artística i la diversitat creativa amb el mestratge de la innovació tecnològica com a llenguatge teatral.
Franco Dragone se inició en el mundo del entretenimiento a una edad muy temprana, y participó en diversos movimientos culturales con un componente social hasta que llegó a convertirse en el director del Cirque du Soleil, cuyas diez primeras producciones llevan su firma. En 2000, regresó a La Louvière para formar su propia compañía, y ahora se encuentra más centrado que nunca en la creación de artes escénicas visionarias que combinan el virtuosismo de la destreza artística y la diversidad creativa con la maestría de la innovación tecnológica como lenguaje teatral.
49 48 pag.
BNE-Sorolla. Fotos: Stanislav Belyaevsky
El 1982, abandonà Bèlgica a fi de traslladar-se a Quebec, on va realitzar tallers d’improvisació teatral per a posteriorment impartir classes a la National Circus School de Montreal. El seu estil original i innovador va captar l’atenció dels crítics, especialment de Guy Laliberté, que acabava de fundar la que aviat esdevindria celebèrrima companyia Cirque du Soleil. Aquest fou el moment més important de la vida de Franco Dragone.
Entre 1985 i 1999 signà deu de les produccions de Cirque du Soleil, algunes de les quales continuen
representant-En 1982, abandonó Bélgica para trasladarse a Quebec, donde realizó talleres de improvisación teatral para después impartir clase en la National Circus School de Montreal. Su estilo original e innovador atrajo la atención de los críticos, especialmente de Guy Laliberté, que acababa de fundar la que pronto se convertiría en la celebérrima compañía Cirque du Soleil. Éste fue el momento más importante de la vida de Franco Dragone.
Entre 1985 y 1999 firmó diez de las producciones de Cirque du Soleil, algunas de las cuales siguen representándose
se avui dia en tot el planeta amb idèntic èxit. D’entre les seves creacions destaquen Alegria, Quidam, Saltimbanco i La Nouba, per citar-ne només algunes. També va produir el llargmetratge Alegria. Amb creacions originals com els espectacles aquàtics Ô i Mystère, contribuí a que Las Vegas es transformés en un dels principals centres artístics del món. Chris Jones, crític d’art i columnista americà, va arribar a afirmar que “l’ artista belga Franco Dragone ha realitzat una de les més sorprenents contribucions a la cultura urbana de la història moderna d’ Estats Units”.
hoy en día en todo el planeta, con idéntico éxito. Entre sus creaciones destacan Alegria, Quidam, Saltimbanco y La Nouba, por citar algunas. También produjo el largometraje
Alegria. Con creaciones originales como los espectáculos acuáticos Ô y Mystère, contribuyó a que Las Vegas se transformara en uno de los principales centros artísticos del mundo. Chris Jones, crítico de arte y columnista americano, llegó a afirmar que “el artista belga Franco Dragone ha realizado una de las más asombrosas contribuciones a la cultura urbana de la historia moderna de Estados Unidos”.
51 50 pag.
L’ENTUSIASME PERMET A DRAGONE I EL SEU
EQUIP COMENÇAR DE ZERO CADA COP,
ACONSEGUINT, PER TANT, ESPECTACLES MÉS
SOFISTICATS, UNIVERSALS I INNOVADORS
EL ENTUSIASMO PERMITE A DRAGONE Y SU EQUIPO
CADA VEZ EMPEZAR DE CERO, CONCIBIENDO
POR TANTO ESPECTÁCULOS MÁS SOFISTICADOS,
UNIVERSALES E INNOVADORES
Al mateix temps, Dragone va escriure i dirigir molts altresespectacles teatrals i va participar en la creació del circ Archaos, capdavanter del concepte de “Nou Circ”.
Retorn a La Louvière
El 2000, Franco Dragone, viatger incansable, va tornar a establir-se a Bèlgica a fi de fixar les bases d’un projecte molt proper al seu cor: crear la seva pròpia companyia a la devastada localitat de classe obrera que el va veure créixer i participar en el desenvolupament econòmic i cultural de la seva regió adoptiva. Aquest fou el naixement de Franco Dragone Entertainment Group, l’objectiu del qual des del seu inici ha estat “crear i representar els espectacles més extraordinaris del món”.
Es va tractar del començament d’una nova era per a Franco Dragone. Artista i dissenyador fins el moll de l’os, va passar a convertir-se també en empresari, responsable d’ una companyia que dóna treball a quatre-centes persones d’ençà que va obrir filials a Amèrica i Àsia, on es representen
Al mismo tiempo, Franco escribió y dirigió muchos otros espectáculos de teatro y participó en la creación del circo Archaos, abanderado del concepto de “Nuevo Circo”.
Regreso a La Louvière
En 2000, Franco Dragone, viajero incansable, volvió a establecerse en Bélgica para sentar las bases de un proyecto muy cercano a su corazón: crear su propia compañía en la devastada localidad de clase obrera que le vio crecer y participar en el desarrollo económico y cultural de su región adoptiva. Éste fue el nacimiento de Franco Dragone Entertainment Group, cuya meta desde el mismo inicio ha sido “crear y representar los espectáculos más extraordinarios del mundo”.
Se trató del comienzo de una nueva era para Franco Dragone. Artista y diseñador hasta la médula, pasó a convertirse también en empresario, responsable de una compañía que da trabajo a cuatrocientas personas desde que abrió filiales en América y Asia, donde se representan sus espectáculos más importantes. Y no olvidemos a los extraordinarios artistas
els seus espectacles més importants. I no oblidem els extraordinaris artistes que, literalment, viuen de les seves exitoses creacions. Perquè els espectacles se succeixen imparablement, i exalten la fama internacional d’aquest mag de La Louvière. A New Day, amb Céline Dion, seguit de Rêve, ambdós a Las Vegas, The House of Dancing Water a Macao i ben aviat tot un seguit d’extraordinaris espectacles produïts a diferents ciutats de Xina al llarg dels propers deu anys, que Dragone espera “obrin la porta a un nou moviment de trobada cultural entre orient i occident”.
Franco Dragone, sempre a bord d’algun avió, sempre d’aquí cap allà, dirigeix també molts events organitzats per tot arreu. També es desenvoluaparan altres projectes a Dubai, Indonèsia, Estats Units, Brasil i París. Però no oblidem La Louvière. Totes aquestes creacions es basen en la imaginació ilimitada i en l’àmplia experiència de Dragone i els seus equips distribuïts en diferents pilars de competència, tots ells lligats a l’espectacle: el desenvolupament d’imatges animades, la creació d’un vestuari i uns accesoris de la màxima sofisticació, la innovació tecnològica al servei de la destresa artística i la recerca de nous talents, etcètera.
que, literalmente, viven de sus exitosas creaciones. Porque los espectáculos se suceden imparables, y exaltan la fama internacional de este mago de La Louvière. A New Day, con Céline Dion, seguido por Rêve, ambos en Las Vegas, The House of Dancing Water en Macao y muy pronto una serie de extraordinarios espectáculos producidos en diferentes ciudades de China a lo largo de los próximos diez años, que Franco espera “abran la puerta a un nuevo movimiento de encuentro cultural entre oriente y occidente”.
Franco Dragone, siempre a bordo de algún avión, siempre de un sitio a otro, orquesta también muchos eventos organizados en todos los confines del mundo. También se desarrollarán otros proyectos en Dubai, Indonesia, Estados Unidos, Brasil y París. Pero no olvidemos La Louvière. Todas estas creaciones se basan en la imaginación sin límites y en la amplia experiencia de Franco y sus equipos distribuidos en distintos pilares de competencia, todos ellos ligados al espectáculo: el desarrollo de imágenes animadas, la creación de un vestuario y unos accesorios de la máxima sofisticación, la innovación tecnológica al servicio de la destreza artística y la búsqueda de nuevos talentos, etcétera.
53 52 pag.
BNE-Sorolla. Fotos: Stanislav Belyaevsky
Les persones com a centre de l’espectacle
Bé haver-se convertit en home de negocis i emprenedor, així com artista visionari, Franco Dragone es descriu a sí mateix, sobre tot, como un activista de les arts escèniques. Les persones són el centre del seu treball i de les seves idees, de la mateixa manera que l’entusiasme i la pròpia representació artística. És precisament l’entusiasme el que permet a ell i al seu equip començar de zero cada vegada, amb la qual cosa concibeix espectacles cada cop més sofisticats, universals i innovadors.
Las personas como centro del espectáculo
Si bien se ha convertido en hombre de negocios y emprendedor, así como artista visionario, Franco Dragone se describe a sí mismo, sobre todo, como un activista de las artes escénicas. Las personas son el centro de su trabajo y de sus ideas, al igual que el entusiasmo y la propia representación artística. Es el entusiasmo precisamente lo que le permite a él y a su equipo empezar de cero cada vez, para concebir espectáculos cada vez más sofisticados, universales e innovadores.
Els números dels artistes són conseqüència d’un treball continuat, tant en el seu disseny com en la seva guionització, i se sustenten en la innovació tecnològica més refinada, especialitzada i vanguardista. Així, Dragone gaudeix de llibertat plena per emprendre els seus dissenys audaços d’art viu, que continuament alteren les regles del llenguatge per a donar peu al domini d’una nova gramàtica d’imatge i so. Integrant totes les disciplines de les arts escèniques per a crear una estètica deslumbrant, Franco Dragone afavoreix la senzillesa de les històries a fi que facin possible traslladar valors i emocions d’àmbit unviersal.
Los números de los artistas son objeto de un trabajo continuo, tanto en su diseño como en su guionización, y se apoyan en la innovación tecnológica más refinada, especializada y vanguardista. Así, Franco goza de plena libertad para acometer sus audaces diseños de arte vivo, que continuamente desbaratan las reglas del lenguaje para dar lugar al dominio de una nueva gramática de imagen y sonido. Integrando todas las disciplinas de las artes escénicas para crear una estética deslumbrante, Franco Dragone favorece la sencillez de las historias para que sean capaces de trasladar valores y emociones de ámbito universal.
55 54 pag.
Franco Dragone i els seus espectacles han estat guardonats amb multitud de premis per tot arreu. Però per a ell el major honor és l’haver triomfat en la creació, desenvolupament i creixement de la seva companyia a La Louvière, una localitat que ell mateix afirma decididament “de la que ningú del món de l’espectacle n’ha sentit mai parlar.”
Aquesta és la seva professió i el seu credo. Tal i com ja va anunciar el 2000, quan va presentar el primer muntatge de Décrocher la Lune: “La meva primera contribució, un gest, una declaració d’ intencions, i de guerra contra el ferum de l’inevitable i les ombres d’un futur encara pendent de dilucidar. Ha arribat el moment d’alimentar les flames de la creació que espeteguen sota el Centre. De fomentar la resistència constructiva d’aquestes persones —dissenyadors, polítics, artistes i tècnics— que busquen remodelar i recrear els contorns d’una vida en desordre constant. De ser engolits per aquestes onades i marees, de continuar nedant contra corrent, creient encara que tot és possible. De llançar una bengala d’alegria.”
(Departament de Premsa del Ballet Nacional de España)
Franco Dragone y sus espectáculos han sido galardonados con multitud de premios en todo el mundo. Sin embargo, para él, el mayor honor es el de haber triunfado en la creación, desarrollo y crecimiento de su compañía en La Louvière, una localidad que él mismo afirma con decisión “de la que nadie del mundo del espectáculo ha oído hablar nunca.”
Ésta es su profesión y su credo. Como ya anunció en 2000, cuando presentó el primer montaje de Décrocher la Lune: “Mi primera contribución, un gesto, una declaración de intenciones, y de guerra contra el hedor de lo inevitable y las sombras de un futuro aún por dilucidar.
Ha llegado el momento de alimentar las llamas de la creación que crepitan bajo el Centro. De fomentar la resistencia constructiva de estas personas —diseñadores, políticos, artistas y técnicos— que buscan remodelar y recrear los contornos de una vida en constante desorden. De ser engullidos por estas olas y mareas, de continuar nadando contra corriente, creyendo aún que todo es posible. De lanzar una bengala de alegría.”
(Departamento de Premsa del Ballet Nacional de España) BNE-Sorolla. Fotos: Stanislav Belyaevsky
57 56 pag.
Nascut a Jaén, estudia piano i música de cambra al Conservatori Superior de Música de Còrdova i direcció d’ orquestra al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona.
Va dirigir musicalment la gala d’ inauguració dels Teatros del Canal de Madrid amb Albert Boadella. Entre les fites de la seva carrera de director cal destacar l’antologia Viva Madrid (Teatros del Canal, Teatro Julio Mario Santo Domingo de Bogotá), Die Dreigroschenoper (XXVI Festival de Otoño de Madrid), Rigoletto (Festival de Ópera de Jaén), el ballet Metrópolis basat en la pel·lícula de Fritz Lang (Auditorio de la Universidad Carlos III de Madrid, Teatros del Canal), Amadeu sobre Amadeu Vives (Teatros del Canal, Auditorio Baluarte, Teatro Campoamor), La revoltosa (Teatros del Canal), Candide (Auditorio de San Lorenzo de El Escorial, Teatros del Canal), Carmen amb direcció escènica de Calixto Bieito (Teatro Julio Mario Santo Domingo), La verbena de la Paloma (Teatros del Canal), Pepita Jiménez amb direcció escènica de Calixto Bieito (estrena al Teatro Argentino de La Plata), Luisa Fernanda dirigida escènicament per Emilio Sagi (Teatro Julio Mario Santo Domingo), Otello (Teatre Principal de Palma de Mallorca), La bohème (Auditorio de San Lorenzo de El Escorial), Isabel (Teatro de la Zarzuela), El Mesías amb el Ballet Nacional del SODRE i El caserío (Teatros del Canal). També ha recuperat i reestrernat les sarsueles Quo Vadis i Plus Ultra de Ruperto Chapí
Nacido en Jaén, estudia piano y música de cámara en el Conserva-torio Superior de Música de Córdoba y dirección de orquesta en el Conservatorio Superior de Música del Liceu de Barcelona.
Dirigió musicalmente la gala de inauguración de los Teatros del Canal de Madrid junto a Albert Boadella. Entre los hitos de su ca-rrera como director cabe destacar la antología Viva Madrid (Teatros del Canal, Teatro Julio Mario Santo Domingo de Bogotá), Die Drei-groschenoper (XXVI Festival de Otoño de Madrid), Rigoletto (Fes-tival de Ópera de Jaén), el ballet Metrópolis basado en la película de Fritz Lang (Auditorio de la Universidad Carlos III de Madrid, Tea-tros del Canal), Amadeu sobre Amadeu Vives (Teatros del Canal, Auditorio Baluarte, Teatro Campoamor), La revoltosa (Teatros del Canal), Candide (Auditorio de San Lorenzo de El Escorial, Teatros del Canal), Carmen con dirección escénica de Calixto Bieito (Tea-tro Julio Mario Santo Domingo), La verbena de la Paloma (Tea-tros del Canal), Pepita Jiménez con dirección escénica de Calixto Bieito (estreno en el Teatro Argentino de La Plata), Luisa Fernanda
dirigida escénicamente por Emilio Sagi (Teatro Julio Mario Santo Domingo), Otello (Teatro Principal de Palma de Mallorca), La bo-hème (Auditorio de San Lorenzo de El Escorial), Isabel (Teatro de la Zarzuela), El Mesías con el Ballet Nacional del SODRE y El ca-serío (Teatros del Canal). Asimismo ha recuperado y reestrenado las zarzuelas Quo Vadis y Plus Ultra de Ruperto Chapí y Sinesio
MANUEL COVES
Director d’orquestra
Director de orquesta
i Sinesio Delgado i, al Teatro Arriaga, Entre Sevilla y Triana de Pablo Sorozábal. Ha dirigit l’estrena mundial del poema simfònic per a viola i orquestra La ancestral letanía del compositor Juan José Colomer. Entre les orquestres amb que ha treballat cal mencionar l’Orquesta Sinfónica de Bilbao, Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquestra Simfònica de Balears, Oviedo Filarmonía, Orquesta de Extremadura, Orquesta Verum, Orquesta Filarmónica de Málaga, Orquesta Estable del Teatro Argentino, Orquesta Sinfónica del Teatro Nacional de Brasilia, Orquesta Sinfónica del SODRE, Orquesta Nacional de Colombia, Orquesta Nacional de Ecuador, Orquesta Sinfónica de Loja i la Joven Orquesta de la Comunidad de Madrid.
Ha enregistrat per a Naxos Música de Cámara de Rodolfo Halffter amb l’ Orquesta de la Comunidad de Madrid i La verbena de la Paloma per a Decca, Sorolla per al BNE amb música de Juan José Colomer, Sonatas d’ Alfredo Aracil per a la CND (ambdues amb l’ORCAM) i el primer volum de la integral dels Concerts per a guitarra i orquestra de Federico Moreno Torroba (amb els guitarristes Pepe Romero i Vicente Coves) per a Naxos.
Debuta al Gran Teatre del Liceu.
Delgado y, en el Teatro Arriaga, Entre Sevilla y Triana de Pablo So-rozábal. Ha dirigido el estreno mundial del poema sinfónico para viola y orquesta La ancestral letanía del compositor Juan José Colomer. Entre las orquestas con las que ha trabajado deben citarse la Or-questa Sinfónica de Bilbao, OrOr-questa de la Comunidad de Madrid, Orquesta Sinfónica de Baleares, Oviedo Filarmonía, Orquesta de Extremadura, Orquesta Verum, Orquesta Filarmónica de Málaga, Orquesta Estable del Teatro Argentino, Orquesta Sinfónica del Tea-tro Nacional de Brasilia, Orquesta Sinfónica del SODRE, Orquesta Nacional de Colombia, Orquesta Nacional de Ecuador, Orquesta Sinfónica de Loja y la Joven Orquesta de la Comunidad de Madrid. Ha grabado para Naxos Música de Cámara de Rodolfo Halffter con la Orquesta de la Comunidad de Madrid y La verbena de la Paloma
para Decca, Sorolla para el BNE con música de Juan José Colomer,
Sonatas de Alfredo Aracil para la CND (ambas con la ORCAM) y el primer volumen de la integral de los Conciertos para guitarra y orquesta de Federico Moreno Torroba (con los guitarristas Pepe Romero y Vicente Coves) para Naxos.
Debuta en el Gran Teatre del Liceu. Biografies / Biografías