Vacunació infantil a la comarca del Garraf: eficàcia de les campanyes públiques de vacunació

Vacunació infantil a la comarca del Garraf: eficàcia de

les campanyes públiques de vacunació

M. BERTRAN, 1. COLLADO, A. LOBATO, A. GUARRO, A. RAMOS, L. CASTIELLO i S. ROSALES

Hospital

Residència

Sant Camil. Departament de Pediatria. Sant Pere de Ribes

(Barcelo-na)

RESUM

S'ha dut a terme un estudi comparatiu de l'estat de vacunació a dues poblacions escolars d'edat

pediàtrica a la comarca del Garraf (Barcelona) que inclouen 976 escolars de 7e i 8è d'E.G.B. (12-14 anys), i 545 preescolars (2 a 5 anys) amb un total de 1.521 nens evaluats. La mostra eva-luada correspon a Inés d'un 30 % de la població total de nens de la comarca en les edats indica-des. Es van repartir 2.550 enquestes amb un 'Índex de resposta del 62 % essent evaluables 1.521 (60 %).

Conclusions: 1) La proporció de nens correctament inmunitzats és signiticativament major

entre els nats amb posterioritat a 1980, que entre els nats a 1970-1971. Això reflexa l'esforç i els resultats de les recents campanyes de vacunació. Tot i així un 41 % de vacunacions completes entre els escolars és encara insatisfactória. 2) La campanya de vacunació contra la ruheola entre les adolescents ha donat un resultat altament satisfactóri. 3)1,a vacuna antixarampionosa Ala-da es segueix fent servir encara en el 19 % dels lactants en lloc de la més moderna Triple Vírica. 4) El percentatge de preescolars correctament vacunats pot augmentar fent servir la vacuna Tri-ple Vírica en lloc de la antixarampionosa.

RESUMEN

Se ha llevado a cabo un estudio comparativo del estado de vacunación en dos poblaciones esco-lares de edad pediMrica en la Comarca del Garra! (Barcelona) que incluyen 976 escolares de 7.° y 8." de EGB (12-14 años) y 545 preescolares (2 a 5 años) con un lota/de 1521 niños evaluados. La muestra evaluada corresponde a más de un 30 % de la población tota/de niños de la comar-ca en las edades indicomar-cadas. Se repartieron 2.550 encuestas, con un índice de respuesta del 62 0/0, siendo evaluables 1.521 (60 %).

Conclusiones: 1) La proporción de niños correctamente inmunizados es significativamente mayor entre los nacidos con posterioridad a 1980 que entre los nacidos en 1970-1971. Ello refle-ja el esfuerzo y los resultados de las recientes campañas de vacunación. Sin embargo, un 41 % de vacunaciones completas entre los preescolares es todavía insatisfactoria 2) La campaña de vacunación coma la rubéola entre las adolescentes ha dado un resultado altamente satisfacto-rio. 3) La vacuna anti.sarampionosa aislada se sigue usando aún en el 19 % de los lactantes en vez de la mas moderna Triple Virica , 4) El porcentaje de preescolares correctamente vacunados se puede elevar con sólo aumentar el uso de la vacuna Triple Vírica en vez de la antisarampio-noso.

SU MMARY

A study comparing the immunization status of two pediatric populations living in the geogra-phic arca of Garraf was carried out in April 1985.

A total or976 student in the 71h and 8th grades (ages 12-14) and 545 nursery school pres-choolers (2 to 5 yrs old) were evaluated, giving a total of 1521 children. This saniple represents the 30% of the total nurnber of children, in that age range, living in the area. A total of 2550 questionaires were distributed in the schools; a response rate of 62 % was obtained; few respon-ses were not evaluable, giving a final 60 (Yo of evaluable questionai res.

But.

Soc.

Cat. Pediatr., 1988, 48 M. Bertran i cols.

Conclusions: 1) Preschoolers seem to be better immunized than the schoolers (those born after 1980 seem better immunized than those born before). This may reflect indirectly the forts ofthe recent immunization campaigns. 2) The Rubella vaccination campaign has been ef-fective. 3) The Measles vaccine alone is still being used in 19 % of infants. 4) The percent of preschoolers correctly immunized Will augment if MMR is promoted strongly. This should be the main goal (no the only one, though) for future immunization campaigns in the area oí Ga-rraf.

INTRODUCCIÓ

La vacunació infantil és una de les armes més eficaces de la pediatria preventiva. A partir de 1980, la Generalitat de Catalunya

promogué

campanyes de vacunació, implementades pels Ajuntaments, i dirigides a dos grups

pediàtrics:

al els pre-escolars, per als quals es

re-comanava no solament l'ús de les vacunes ja conegudes contra la Difteria . Tetan i Poliomie-litis, sine, especialment Pús de la vacuna Triple Vírica, recentment

introduïda

en el nostre

país, en comptes de l'antixarampionosa Alada; h) les nenes pre-adolescents, per a les quals

es recomanavó l'ús de la vacuna antirubeola.

La comarca del Garraf, situada a la costa

mediterrània

de la provincia de Barcelona, té una població total estable de 70.530 habitants, i els seus tres municipis més habitats (Vila-nova i la Geltrú, Sitges i Sant Pere de Ribes) han estat la base d'aquest estudi. Un 25 %

d'a-questa població (17.692 persones) estan en edats compreses entre O i 14 anys.1 Els habitants

dels tres municipis indicats representen el 85 % de la població total del Garraf. Aquest

es-tudi, fet el primer semestre de 1985, va tenir com a objectius avaluar l'estat de vacunació dels grups pediàtrics esmentats i obtenir una informació aproximada de l'eficàcia de les

campanyes de vacunació. La recollida de dades es dugué a terme mitjançant una enquesta

dirigida a pares de pre-escolars assistents a parvularis i d'alumnes de 7 --c i8e d'EGI3, en

esco-les públiques i privades dels tres municipis indicats. L'escolarització és pràcticament del

100 % a partir de ir d'EGB; la mostra de pre-escolar es consideró representativa, ja que les

campanyes de vacunació per a aquestes edats foren portades a terme a nivell de centres

d'assistència

primària,

i no en parvularis.

MATERIAL I MÈTODE

El format de l'enquesta distribuida reproduia el Carnet de vacunacions de la Generalitat2 (Taula I), desglosant les vacunes per dosis i havent de respondre amb un SÍ — NO — NO HO

SÉ a cada una de les dosis, indicant, en cas afirmatiu, la data en que va ser administrada la vacuna. Les respostes «NO HO SÉ» van ser molt escasses i es van cómputar com a

respos-tes negatives.

Es va -calcular l'edat dels enquestats tenint en compte l'any de Ilur naixement.

Es van repartir un total de 2.550 enquestes i se'n van recollir 1.587 (62 'Y); d'aquestes, se'n van descartar 66

perquè

no eren avaluables (inintelligibles, o contenint Obvies

contra-diccions en la informació donada). El total d'enquestes avaluadas va ser de 1.521, la qual

cosa representa un 60 % de les repartides.

Es van avaluar 976 estudiants de 7 i 8 d'EGB (44 % del total d'estudiants d'aquests

cursos existents a la comarca) i 545 pre-escolars (18 % del total d'infants més petits de 5 anys). En el seu conjunt, la mostra estudiada correspon a més d'un 30 % dels nens de la co-marca compresos en les edats indicades.

Escolars

Pre-escolars

Nenes

Nens

Poliovirus (5

dosis)

Poliovi

rus

(4

dosis)

DPT (4

dosis)

DT (1 dosi)

Xarampió (1 dosi)

Rubéola (1 dosi)

Triple

Vírica (I dosi)

Vacunació infantil al

Garraf

But. Soc. Cat. Pediatr., 1988,

48

Taula

1. Calendari de vacunacions. Generalitat de Catalunya

Edat

Vacunes

3 m.

DPT

Poliomielitis

(trivalent)

5 m.

DPT

Poliomielitis

(trivalent)

7 m.

DPT

Poliomielitis

(trivalent)

12 m.

Triple

vírica

18 m.

DPT

Poliomielitis

(trivalent)

4-6

a.

DT

Poliomielitis

(trivalent)

11

a. (nenes)

Rubèola

i4-16a.

Td

Es van considerar

_{correctament vacunats aquells pre-escolars}

_que

_{havien rebut quatre}

dosis de

DPT, quatre

de vacuna

antipoliomielítica i

una

dosi

de vacuna Triple

Vírica.

En-tre

els escolars,

es van considerar

correctament vacunats aquells

que

havien rebut

cinc do-sis de vacuna

antipoliomielítica, quatre

dosis de

DPT,

una

dosi

de DT, una

dosi

d'antixa-rampionosa i,

en les nenes, a

més,

una

dosi

de vacuna

antirubäola. (Taula

II).

Taula

11.

Vacunació correcta

(escolars pre-escolars)

RESULTATS

Els resultats,

en forma de

percentatges

de

vacunació,

es

sumaritzen

a la

Taula

JI!.

Solament

un

15 % dels escolars apareixen com

a

correctament vacunats.

Entre

els

pre-escolars

el

percentatge

s'eleva al

41 %.

Les vacunes

tradicionals (DPT i antipoliomielítica)

van ser

_{administrades}

al

voltant

del

80 %

de

pre-escolars i

en

_{proporció molt més petita}

_als

_escolars.

La vacuna

antixarampionosa

va ser

molt més freqüent

entre

els escolars

que entre

els

p re-escolars, malgrat

que encara s'administra en la

seva

forma

aïllada

a un 19%

d'aquests

darrers,

en

comptes

de la vacuna Triple

Vírica.

Un

49,9 %

de

pre-escolars

van

rebre

correc-tament aquesta darrera

en

compte

de

l'antixarampionosa.

But. Soc. Cat. Pediatr., 1988, 48 M. Bertran i cols.

Taula III. Vacunació completa, per grups d'edat i per vacunes individuals (%)

7;-8 EGB Pre-escolars DPT 16,4 84,6

Poliomielitis

21,1 77,6 Xarampió 31,9 19,5

Triple

Vírica 49,9

Rubéola (nenes)

89,1 Vacunació

completa

15 41

La mostra en el seu conjunt (escolars i pre-escolars) va tenir un índex de vacunació

completa del 24,4 Wo.

DISCUSS1Ó

Els resultats d'aquest estudi reflecteixen l'estat actual de vacunació en dos grups d'edats

pe-diàtriques,

estudiats de manera «cross-sectional» i per mitjä d'una enquesta. Les dades ob-tingudes són útils per a la consecució dels dos objectius establerts sempre que es tinguin en

compte les salvetats següents:

1) L'eficàcia

de les campanyes de vacunació ha estat estuadiada basant-se en la com-paració de dos grups d'infants, considerats com a «exposats» i «no exposats» a les dites campanyes (considerant els pre-escolars com a «exposats» i els escolars com a «no expo-sats», llevat de tes nenes pel que fa a la vacuna antirubeólica). Perquè l'estudi és

«cross-sectional», les dades obtingudes de la comparació dels dos grups d'edats no reflecteixen

di-rectament

l'eficàcia

de les campanyes recents; simplement «suggereixen» una millora dels índexs de vacunació dels darrers anys. La repetició d'aquesta enquesta a futurs pre-escolars

d'aquí a

uns

quants anys donaría una millor idea de l'eficàcia real de les campanyes.

2) El més gran temps transcorregut entre la data de vacunació i la data de l'enquesta

per al grup d'escolars, pot afectar negativament el nombre de vacunacions reportades, i dis-minuir la xifra obtinguda d'escolars vacunats correctament. La diferencia de percentatges

de vacunació entre escolars i pre-escolars podria no ser tan amplia com indiquen els resul-tats. Tanmateix, sembla

vàlid

concloure que, en conjunt i amb la salvetat exposada en el

punt anterior, els infants nascuts a partir de 1980 estan més ben vacunats que els adoles-cents actuals.

3) El

mètode

d'«enquesta» té els avantatges de simplicitat i economia; tanmateix, és

susceptible d'error pel possible efecte dels «no-responents»: aquells pares els fills dels quals

han estat vacunats tendeixen a respondre més que no pas aquells els fills dels quals no ho

han estat. Aixe, pot afectar els percentatges de vacunació fent-los més alts del que són en real itat.3

Tot

i que la mostra avaluada (un 30 % de tots els infants de la comarca compresos en les edats indicades) és suficientment representativa, els resultats han de ser interpretats a la baixa,

ja

que

l'índex

de respostes a l'enquesta va ser del 60 °/0. En el pitjor dels casos, i considerant els «no-responents» com a respostes

negatives, l'índex

del 24,4 % de vacunació

completa per a tota la mostra estudiada quedaría

reduït

al 14,5 °/0. Paral.lelament, una

vacu-But. Soc. Cal. Pediatr., 1988. 48

nació completa com a mínim, del 9 % entre els escolars, del 24,6 % entre els pre-escolars i

del 53,5 % de vacunació antirubeólica entre les nenes pre-puberals.

CONCLUSIONS

a) Els resultats d'aquest estudi podrien indicar

uns

índexs de vacunacions més elevats

que els reals; cal continuar portant a terme

periòdicament

actives campanyes de vacunació.

b) La campanya de vacunació contra la rubéola entre les nenes adolescents pot consi-derar-se com a efectiva i amb resultats satisfactoris.

c) El percentatge de pre-escolars vacunats correctament es pot elevar només incre-mentant

l'ús

de la vacuna Triple Vírica en comptes de l'antixarampionosa. Aquest hauria

de ser l'objectiu central (no exclusiu) de les futures campanyes de vacunació a la comarca del Garraf.

131BLIOGRAFIA

1. Dades procedents del Departament de Sanitat i Seguretat Social, Generalitat de Catalunya, any 1981

2. Carnet de Salut, Generalitat de Catalunya.

3. MacMahon, B. y Pugh, T.: Epidemiology: principies and methods. Litlie. Brown ami Co., 1970,