Gaseta municipal de Barcelona. Any 095, núm. 08 (10 març 2008)

(1)

Núm. 8 / Any XCV 10 de març de 2008 Disposicions generals

Acords dels òrgans de govern

Preus públics pels serveis de l'Àrea

Espor-tiva de la Vall d'Hebron, per a l'any 2008 ... 823

Decrets de l’Alcaldia

Modificacions de crèdit ... 824 Denominacions d'espais públics ... 825

Cartipàs

Designació president i representant de la Co-missió Mixta per a la creació d’un organisme

per governar i gestionar l’IMAS ... 827 Designació membres Ple de la Comissió de

Lectura Pública de Barcelona ... 827 Designació representant en el Consell social

de la Universitat de Barcelona ... 827 Designació comissionat de Trinitat Vella ... 827

Comissions del Consell Municipal Comissió de Cultura, Educació i Benestar

Social. Acta sessió 22-I-2008 ... 828 Comissió d’Acció Social i Ciutadania. Acta

sessió 22-I-2008 ... 840

Comissió de Promoció Econòmica,

Ocupa-ció i Coneixement. Acta sessió 22-I-2008 .... 851 Comissió de Presidència, Territori i Funció

Pública. Acta sessió 23-I-2008 ... 862 Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans

i Medi Ambient. Acta sessió 23-I-2008 ... 877 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta

ses-sió 24-I-2008 ... 889 Comissió d’Hisenda i Pressupostos. Acta

sessió 24-I-2008 ... 895 Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i

Ha-bitatge. Acta sessió 24-I-2008 ... 903

Acords

Acords del mes de febrer de 2008 ... 915

Personal

Concursos

Bases generals que han de regir la convoca-tòria d'un concurs per a la provisió d'un lloc

de treball de l'IMEB ... 919 Tècnic/a adjunt a prefectura ... 920 Bases que han de regir la convocatòria per

a la provisió de tretze llocs de treball de

director/a d'Escola Bressol de l'IMEB ... 921

(2)

Resolució de l'IMEB per a la selecció dels di-rectors o directores dels centres docents

de titularitat de l'Ajuntament de Barcelona .. 924 Bases generals que han de regir la

convoca-tòria dels concursos per a la provisió de

llocs de treball de l'ICUB ... 928 Cap de l'Àrea de Fons i Col·leccions de l'Arxiu

Històric de la Ciutat ... 929 Bases generals que han de regir la

convoca-tòria de tres concursos per a la provisió de

quatre llocs de treball ... 930 Dos llocs d'informador-tramitador ... 932

Un lloc de tècnic/a de gestió i/o planificació

de serveis personals ... 932 Un lloc de tècnic/a de gestió i/o planificació

de serveis personals ... 933 Convocatòria d'un concurs per a la provisió

d'un lloc de treball de l'IMH ... 934 Cap del Servei de Reclamació de Multes ... 935 Anul·lació concurs Agència de Salut Publica 936

Anuncis

(3)

PREUS PÚBLICS PELS SERVEIS DE L’ÀREA ES-PORTIVA DE LA VALL D’HEBRON

La Comissió de Govern, en sessió del dia 13 de febrer de 2008, ha acordat:

Aprovar, per a l’any 2008 i successius, els preus públics pels serveis de l’Àrea Esportiva de la Vall d’Hebron.

ÀREA ESPORTIVA DE LA VALL D’HEBRON

Preus amb IVA inclòs.

Abonaments

Inscripció ... 47,90 Abonament “tot el dia”

– Pre-infantil (de 0 a 5 anys) ... Gratuït – Infantil (de 6 a 15 anys) ... 23,30 – Adult (de 16 a 64 anys) ... 32,80 – Gent gran i assimilats ... 25,10 – Familiar (a partir del 3r membre) ... 26,10 Abonament “matí”

– Adult (de 16 a 64 anys) ... 25,10 – Gent gran i assimilats ... 19,60

Entrada puntual

– Pre-infantil (de 0 a 5 anys) ... Gratuït – Infantil (de 6 a 15 anys) ... 4,90 – Adult (de 16 a 64 anys) ... 6,60 – Gent gran / pensionistes ... 4,90

Lloguer pista descoberta (1 hora)

– Escoles ... 9,20 – Equips juvenils i inferiors ... 18,50 – Equips altres categories ... 22,00 – Lloguers esporàdics ... 24,40 – Quota llum artificial ... 5,60

Lloguer camp de futbol Teixonera Entrenaments amb reserva d’un vestidor i mig camp (1 hora o fracció)

– Equips juvenils i inferiors ... 6,50 – Equips altres categories ... 11,50 Competicions amb reserva de dos

vesti-dors (2 hores o fracció)

– Equips juvenils i inferiors ... 28,20 – Equips altres categories ... 47,00 Lloguers esporàdics (1 hora) ... 37,00 Quota enllumenat artificial (1 hora) ... 14,00

Lloguer camp petit de futbol, 1 hora

– Escoles d’iniciació ... 7,70 – Lloguers esporàdics ... 19,35 – Quota enllumenat artificial ... 4,90

Lloguer camp de gespa natural

Entrenaments amb reserva d’un vestidor (1 hora) – Equips juvenils i inferiors ... 24,90 – Equips altres categories ... 51,40 Competicions amb reserva de dos vestidors

– Equips juvenils i inferiors ... 50,00 – Equips altres categories ... 99,80 Escoles d’iniciació (-10 anys), 1/4 camp,

1 vestidor ... 22,20 Lloguers esporàdics (1 hora) ... 60,00 Quota enllumenat artificial (1 hora) ... 14,50

Lloguer pista Palau d’Esports Pista sencera (1 hora o fracció) Escoles

– En horari lectiu ... 38,10 – Iniciació esportiva ... 38,60 Entrenaments amb reserva d’un vestidor

– Equips juvenils i inferiors ... 44,40 – Equips d’altres categories ... 51,00 Competicions amb reserva de dos vestidors

– Equips juvenils i inferiors ... 51,00 – Equips d’altres categories ... 55,40 Lloguers esporàdics ... 66,60 Quota enllumenat artificial ... 10,80 1/3 pista (1 hora o fracció)

Escoles d’iniciació (1 hora o fracció)

– En horari lectiu ... 17,80 – Iniciació esportiva ... 21,10 Entrenaments amb reserva d’un vestidor

– Equips juvenils i inferiors ... 22,20 – Equips d’altres categories ... 26,60 Competicions amb reserva de dos vestidors

– Equips juvenils i inferiors ... 26,60 – Equips d’altres categories ... 35,50 Lloguers esporàdics ... 38,90 Quota enllumenat artificial (1 hora) ... 5,15

Lloguer dels frontons Lloguer d’espais (1 hora)

– Escoles d’iniciació i promoció esportiva 9,25 – Entrenaments juvenils i inferiors ... 10,80 – Entrenaments altres categories ... 14,60 – Competició juvenils i inferiors ... 14,60 – Competició altres categories ... 18,30 – Preu per persona, abonats ... 1,95 – Preu per persona, no abonats ... 8,00 – Tiquet per 10 hores, abonats ... 17,60

DISPOSICIONS GENERALS

(4)

– Tiquet per 10 hores, no abonats ... 65,10 Quotes llum artificial (1 hora)

– Llum TV ... 12,00 – Frontó llarg (fase 1) ... 4,40 – Frontó llarg (fase 2) ... 12,00 – Frontó curt (fase 1) ... 3,55 – Frontó curt (fase 2) ... 7,20 – Trinquet (fase 1) ... 2,60 – Trinquet (fase 2) ... 5,55

Piscina d’estiu Entrada puntual

– Pre-infantil (0 a 3 anys) ... Gratuït – Infantil (4 a 14 anys) i gent gran, dies

laborables ... 3,00

– Adults (més de 14 anys), dies

labora-bles ... 4,20 – Infantils i gent gran, dies festius ... 3,60 – Adults, dies festius ... 4,80 Abonament 10 banys

– Infantil i gent gran ... 23,90 – Adults ... 29,80

Diversos

– Carrer piscina, 1 hora ... 35,30 – Piscina sencera, 1 hora ... 165,85 – Lloguer sala 1, 1 hora ... 33,20 – Lloguer sala 2, 1 hora ... 33,20 – Lloguer sala 4, 1 hora ... 33,20 – Lloguer sala 6, 1 hora ... 22,15

Decrets de l'Alcaldia

MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2008 (Transferències)

(Aprovades per decret d’Alcaldia de data 19 de febrer de 2008)

Expedient núm. 3-7/2008

Partida Tipus Descripció Altes Baixes

65217 9901 43230 MC7 Inversions Barcelona Infraestructures

Municipals 32.157.546,00

65102 9901 43230 MC7 Inversions urbanització 5.543.100,00

65101 9901 43230 MC7 Inversions en edificació 2.532.000,00

74920 9901 43230 MC8 Transferència de capital a BIMSA 32.157.546,00

60254 0606 43230 MC8 Urb. c/ Santa Rosa 110.000,00

60255 0606 43230 MC8 Millores espai salut, Vallcarca, altres 150.000,00 60256 0606 43230 MC8 Escocells, mobiliari urb., enderrocs 53.000,00

63147 0606 43230 MC8 Millores equipaments 88.000,00

63148 0606 43230 MC8 Millores centres cívics 100.000,00

63149 0606 43230 MC8 Nous espais seu Districte 550.000,00

60258 0607 43230 MC8 Millores espais públics Districte 280.000,00

60259 0607 43230 MC8 Actuacions espai públic 280.000,00

63150 0607 43230 MC8 Millores d’infraestructures. A equipaments

districte 375.000,00

63152 0607 43230 MC8 Actuacions edificis al districte 250.000,00 60260 0609 43230 MC8 Millores c/ Dr. Balary i Jovany 327.600,00 60261 0609 43230 MC8 Urb. c/ Augusto Cesar Sandino 312.500,00 63153 0201 43230 MC8 Rehabilitació local Marie Curie, 20 400.000,00 60262 0401 43230 MC8 Modificació instal. ordenació trànsit 30.000,00 60263 0401 43230 MC8 Centralitz. i renov. cruïlles 4.000.000,00

62247 0606 43230 MC8 Casal d’avis Penitents 169.000,00

63140 0607 43230 MC8 Acond. nova OAC 600.000,00

(5)

Expedient núm. 3-9/2008

Partida Tipus Descripció Altes Baixes

22731 0201 32530 MC7 Contractes promoció social 161.522,96

22731 0801 32340 MC8 Contractes promoció social 161.522,96

20500 0201 46310 MC7 Arrendaments mobiliari i equipaments 223.959,98

21600 0201 46310 MC7 Mant. equips i soft. procés d’informació 6.206,00

22706 0201 46310 MC7 Estudis i treballs tècnics 8.889,18

22719 0201 46310 MC7 Altres contractes de serveis 54.000,00

48985 0201 46110 MC7 A Fundació privada Navegació Oceànica 600.000,00

20500 0801 46310 MC8 Arrendaments mobiliari i equipament 223.959,98 21600 0801 46310 MC8 Mant. equips i soft. procés d’informació 6.206,00

48985 0801 46110 MC8 A Fundació privada Navegació Oceànica 600.000,00

1.059.845,12 1.059.845,12

Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13è de la Carta de Barcelona, disposo:

Aprovar la denominació de placeta d’Anna Murià, per a l’espai situat entre els carrers de Lancaster i de l’Arc del Teatre, en el districte de Ciutat Vella.

Barcelona, 29 de febrer de 2008. L’alcalde, Jordi Hereu i Boher.

(Ref. 956)

* * *

Aprovar la perllongació del carrer de Binéfar fins al passeig de la Verneda, en el districte de Sant Martí.

(Ref. 957)

* * *

Aprovar la denominació de placeta de Marconi per a l’espai situat a la confluència dels carrers d’Aragó i del Clot, en el districte de Sant Martí.

(Ref. 958)

* * *

Aprovar la denominació de Jardins de Simone de Beauvoir per a la zona ajardinada situada entre els carrers de Ramon Turró, Bilbao i Llull, en el districte de Sant Martí.

(Ref. 959)

* * *

Aprovar la perllongació del carrer de la Llacuna fins a l’avinguda del Litoral, en el districte de Sant Martí.

(Ref. 960)

* * *

Aprovar assignar la denominació de camí del Cel del Tibidabo, a l’espai de lliure accés obert al públic a la cota 500 del Parc d’Atraccions del Tibidabo, en el districte de Sarrià-Sant Gervasi.

(Ref. 961)

(6)

Aprovar assignar la denominació de carrer d’Isaac Newton, per al vial paral·lel a la Ronda de Dalt (costat mar) i situat entre el carrer de Bellesguard i la plaça d’Alfonso Comin, en el districte de Sarrià-Sant Gervasi. Barcelona, 29 de febrer de 2008. L’alcalde, Jordi Hereu i Boher.

(Ref. 962)

* * *

Aprovar assignar la denominació de Jardins de Pis-cines i Esports, per a l’espai ajardinat situat entre els

carrers de Ganduxer, de Borí i Fontestà i del Doctor Fleming, en el districte de Sarrià-Sant Gervasi.

(Ref. 963)

* * *

Aprovar assignar la denominació de Jardins d’Oriol Martorell, per a l’espai ajardinat situat entre la Via Augusta i el carrer del Cardenal de Sentmenal, en el districte de Sarrià-Sant Gervasi.

(7)

Decret. En ús de les facultats atribuïdes a l’Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona i vist l’estipulat a l’”Acord per a la creació d’un nou organisme públic amb la finalitat de governar i gestio-nar l’IMAS amb majoria de la Generalitat de Ca-talunya”, presentat en el Consell d’Administració de l’IMAS de 5 de desembre de 2007 i en la Junta Gene-ral del Consorci Sanitari de Barcelona d’11 de de-sembre de 2007, i en compliment de les seves previsions, disposo:

Designar el Sr. Andreu Puig i Sabanés i la Sra. Pi-lar Solans i Huguet, President i representant, res-pectivament, de la Comissió Mixta regulada en el punt segon de l’Acord per a la creació d’un nou organisme públic amb la finalitat de governar i gestio-nar l’IMAS amb majoria de la Generalitat de Ca-talunya.

(Ref. 763)

* * *

Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar-celona i de conformitat amb l’article 5.3 de les normes reguladores de la Comissió de Lectura Pública de Barcelona, disposo:

Designar membres del Ple de la Comissió de Lec-tura Pública de Barcelona, en representació de l’Ajun-tament de Barcelona, les persones següents:

– Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña, regidora d’Educació.

– Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera, regidora del Dis-tricte d’Horta-Guinardó.

– Sr. Jordi Martí i Grau, delegat de Cultura.

– Sr. Josep García i Puga, gerent del Districte de Nou Barris.

– Sra. Marta Clari i Padrós, gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona.

CARTIPÀS

– Sr. Antoni Martorell i Solanic, gerent de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona.

– Sr. Lluís Olivella i Cunill, gerent de l’Institut Muni-cipal d’Informàtica de Barcelona.

(Ref. 766)

* * *

Decret. D’acord amb l’article 125 de la Carta Muni-cipal de Barcelona, Llei 22/1998, de 30 de desembre, i pel que fa al nomenament dels representants d’aquest Ajuntament en els Consells socials de les Universitats, i en ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13 de l’esmentada Carta, disposo:

Designar, de conformitat amb l’article 125 de la Carta de Barcelona, el Sr. Joaquim de Nadal i Caparà representant de l’Ajuntament de Barcelona en el Consell social de la Universitat de Barcelona.

(Ref. 931)

* * *

Decret. D'acord amb el que estableix l'article 53 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Ca-talunya, el que disposen l'article 12 de la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic i normativa concordant, respecte al personal eventual, i fent ús de les atribucions que em confereix l'article 13è de la Carta Municipal de Barcelona, disposo:

Designar el Sr. Miquel Angel Soler i Neira, co-missionat de Trinitat Vella al districte de Sant Andreu, amb efectes del 18 de febrer de 2008.

Barcelona, 28 de febrer de 2008. L'alcalde, Jordi Hereu i Boher.

(8)

Acta de la sessió celebrada el dia 22 de gener de 2008 i aprovada el dia 19 de febrer de 2008

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 22 de gener de 2008, s’hi reuneix la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social, sota la presidència de la Ima. Sra. Maite Fandos i Payà. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Montse Ballarín i Espuña, Carles Martí i Jufresa, Gemma Mumbrú i Moliné, Immaculada Moraleda i Pérez, Car-men Andrés i Añón, Jaume Ciurana i Llevadot, Ge-rard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Ángeles Esteller Ruedas, Gloria Martín Vivas, Javier Mulleras Vinzia, Elsa Blasco i Riera, Xavier Florensa i Can-tons, assistits per la tècnica d’administració general, Sra. Tecla Fort i Riera, que actua per delegació del secretari general de la Corporació.

També hi són presents els Srs. Jordi Martí i Grau, delegat de Cultura i Pere Alcober i Solanas, delegat d’Esports.

Excusa la seva absència la Ima. Sra. Itziar Gon-zález i Virós.

S’obre la sessió a les nou hores i trenta minuts.

I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova.

La Sra. Fandos pregunta al Sr. Martí i Grau si ha fet arribar a tots els grups la documentació a què es va fer referència en el punt 7 de la sessió anterior, on el PP preguntava sobre el compliment del conveni per a la capitalitat cultural de Barcelona i insisteix que, en el cas que no s’hagi fet, es trameti la documentació esmentada.

II) Part Informativa

a) Despatx d’ofici

En compliment de l’article 63.1 del Reglament orgànic municipal, es comuniquen les resolucions següents:

1. Districte de l’Eixample

Del gerent municipal, de data 5 de desembre de 2007, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, per adjudicar el contracte de gestió i organització del servei d’educació ambiental del punt verd de la Sagrada Família del districte de l’Eixample, per als exercicis 2008-2009, i per un import de 119.998,80 euros.

2. Districte de les Corts

Del gerent municipal, de data 5 de desembre de 2007, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de gestió i animació del casal de joves de les Corts, situat al carrer Dolors Masferrer, 33-35, per als exercicis 2008-2009, i per un import de 215.394 euros.

3. Districte de Sarrià-Sant Gervasi

Del gerent municipal, de data 11 de desembre de 2007, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, per adjudicar el contracte de lloguer, trans-port i instal·lació d’infraestructures per actes del districte de Sarrià-Sant Gervasi, per als exercicis 2008-2009, i per un import de 150.000 euros.

4. Districte de Gràcia

Del gerent municipal, de data 20 de desembre de 2007, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, per adjudicar el contracte de lloguer, mun-tatge i retirada d’infraestructures en actes culturals i festius al districte de Gràcia, per als exercicis 2008-2009, i per un import de 244.000 euros.

5. Districte de Sant Martí

Del gerent municipal, de data 19 de desembre de 2007, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, per adjudicar el contracte de gestió de cur-sos i tallers als casals de gent gran del districte de Sant Martí, per als exercicis 2008-2009, i per un import de 35.540 euros.

6. Àrea de Benestar i Cohesió Territorial

Del gerent municipal, de data 27 de desembre de 2007, que adjudica a la societat QSL Serveis Cul-turals, SL el contracte per a la realització d’activitats d’animació cultural i de gestió de les sales d’estudi nocturnes a les biblioteques: Sagrada Família, Vapor Vell, Vila de Gràcia, Guinardó-Mercè Rodoreda i Ignasi Iglesias-Can Fabra de la ciutat de Barcelona, per als exercicis 2008-2009, i per un import de 373.796,43 euros.

Del gerent municipal, de data 5 de desembre de 2007, que adjudica a la societat Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL el contracte de dina-mització del Centre Cultural de les Corts, per als exercicis 2008-2009, i per un import de 77.400,35 euros.

Del gerent municipal, de data 27 de desembre de 2007, que adjudica al Club Lleuresport de Barcelona

COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL

(9)

el contracte de gestió i explotació del centre cultural Riera Blanca, per als exercicis 2008-2009, i per un import de 436.450 euros.

9. Districte de Ciutat Vella

Del gerent municipal, de data 20 de desembre de 2007, que anul·la l’autorització de la despesa per canvi de model de gestió del contracte de gestió de l’equipament de Pou de la Figuera, per als exercicis 2007-2008, i per un import de 218.127,63 euros.

b) Mesures de govern c) Informes

A la Comissió:

1. Alumnat amb Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH): situació actual a la ciutat de Barcelona i Pla d’Actuació 2007-2010.

La Sra. Fandos recorda que la presentació de l’informe respon al compromís adquirit per l’equip de govern en l’última sessió de la Comissió, quan el Sr. Ardanuy va retirar la proposició de CiU sobre aquest tema a condició que avui es presentés l’informe.

La Sra. Ballarín fa constar que el TDAH és un trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiper-activitat, que inclou trastorns diversos; explica que entre un 20 i un 25% de l’alumnat que presenta el TDAH té trastorns en l’aprenentatge, entre un 40 i un 50% té trastorns en el comportament i entre un 20 i un 40% té trastorns de conducta. Explica que des del Servei Educatiu del Consorci d’Educació es dóna resposta al 100% dels casos en què hi ha sospita d’aquest trastorn, sempre des de la inclusió a l’aula i que l’alumnat és atès pel Centre de Salut Mental In-fantil i Juvenil (CSMIJ), que compta amb un servei a cada districte de la ciutat, que en el districte de l’Eixample el dóna la unitat de l’Hospital Clínic que disposa, a més, d’una unitat especialitzada d’hiper-actius que dóna servei a tota la ciutat. Posa de manifest que un cop diagnosticat el trastorn es posa en funcionament el protocol següent: quan els psi-copedagogs dels EAP, en col·laboració amb el pro-fessorat dels centres, tenen la sospita que un nen o nena té aquest trastorn, aconsellen a les famílies que es dirigeixin als serveis de Sanitat, en aquests casos els serveis de salut mental, perquè el personal sa-nitari adient faci un bon diagnòstic. Per descongestio-nar aquestes unitats del CSMIJ, quan es detecten casos a l’etapa de llar d’infants o fins a P3, es deri-ven al Centre de Desenvolupament i Atenció Precoç –CDIAP– que els pot atendre i fer-ne el seguiment fins als sis anys. D’altra banda, els serveis educatius donen també atenció als pares informant-los de les possibilitats d’atenció i recursos del sistema sanitari públic i del sector privat. Igualment, quan l’alumnat és major de catorze anys, se’ls informa que per mitjà de l’assegurança escolar poden demanar i rebre assis-tència en algunes mútues mèdiques. El professorat ordinari i d’educació especial des dels centres edu-catius quan s’escau, amb la intervenció dels psi-còlegs i pedagogs dels serveis educatius, atenen i orienten l’alumnat i les famílies i en fan un seguiment coordinat amb les unitats del sistema sanitari. Quan es considera que l’alumnatdiagnosticat de TDAH no necessita ajut extern al centre, aquest rep ajuda i atenció, alhora que els professionals dels Serveis

Educatius preparen unes pautes de treball per al professorat i les famílies i en fan el seguiment. Perquè l’atenció del professorat a aquest alumnat si-gui idònia es duen a terme activitats formatives sent una prioritat de tots els plans de formació; afavorir una escola inclusiva. Quan es considera que l’alum-natdiagnosticat de TDAHnecessita recurs extern al centre el psicopedagog del Servei Educatiu del dis-tricte realitza un ICAP que s’envia als Serveis Terri-torials des d’on, en casos molt excepcionals i greus, que no són assumibles amb els recursos ordinaris d’atenció a la diversitat del centre, s’adjudiquen unes hores de monitor per al centre. Si es considera necessari, el psicopedagog del centre assessora i aconsella a les famílies l’assistència als serveis de salut mental que ofereix la ciutat, que pot ser pública o privada. Hi ha diverses fundacions i entitats pri-vades on poden adreçar-se les famílies i de les quals els professionals poden facilitar-ne les dades, entre elles, per exemple, l’Associació Eulàlia Torres de Bea, TDAH Catalunya, l’Associació de pares i mares de nens i joves amb TDAH. Quan intervenen es-pecialistes de la xarxa sanitària són els professionals del Servei Educatiu, els responsables de la coor-dinació amb aquests i els qui fan l’orientació i el seguiment amb el professorat i les famílies. Pa-ral·lelament, s’està avançant en una feina conjunta entre els Consorcis d’Educació i de Sanitat.

Recorda que fa dos mesos, el Parlament de Catalunya va dictar una resolució sobre el tractament del TDAH que va obligar el govern a realitzar de-terminades actuacions. En compliment d’aquesta resolució el Departament d’Educació, a través de la seva Direcció General d’Atenció a la Comunitat Edu-cativa, acaba de presentar les bases del Pla d’acció “Aprendre junts per viure junts 2007-2010”. En aquest Pla s’hi preveu la constitució de grups de treball amb professionals i experts per garantir un diagnòstic correcte que permeti avançar en el tractament i assignació de recursos. Es preveu també fer un pla de formació adreçat a equips directius, serveis edu-catius, professionals especialistes i professorat d’au-la, comptant amb la participació d’experts, la incor-poració de nous perfils professionals i la creació de serveis de suport especialitzats. Es preveu la coor-dinació amb els Departaments de Salut, Treball i Acció Social i Ciutadania, xarxes de coordinació d’agents i serveis d’atenció a alumnat i famílies i la col·laboració d’associacions i entitats específiques per a l’elaboració de materials i guies orientatives per a famílies. En aquests moments el Consorci d’Edu-cació i els Serveis Territorials estan en procés de constituir la Comissió territorial de Barcelona-ciutat, a la qual se li encomana l’actualització del diagnòstic de necessitats i la formulació de propostes de millora per a una atenció adequada al nostre territori.

El Sr. Ardanuy agraeix a la regidora el compliment de l’acord de l’última Comissió, però manifesta un cert desencís perquè esperava quelcom més de l’informe i diu que el Pla d’acció 2007-2010 mostra les mancances que hi ha hagut fins ara.

(10)

de cada districte els encarregats de donar suport als Centres i als EAPS i que només el del Clínic té una unitat especialitzada en aquest trastorn.

Fa constar que en la part inicial de l’informe es parla de la coordinació entre els àmbits d’Educació i Sanitat, però en el Pla d’acció 2007-2010 s’afirma que aquesta coordinació s’ha d’iniciar. També s’esmenta en el document que aquest trastorn es tracta amb els temes de salut i escola, però recorda a la regidora que ella mateixa va presentar l’avaluació d’aquests programes en l’últim Plenari del Consell Municipal i ell li va assenyalar la manca d’esment a aquest tipus de trastorns. Considera que l’informe parla de conceptes interessants que s’han de dur a terme –detecció, derivació a diversos àmbits–, però la realitat és que la coordinació no es fa correctament i hi ha moltes mancances. Quant a les valoracions, fa notar que en molts casos són massa subjectives i pensa que cal un protocol més eficaç per a la detecció. Li sorprèn que es parli que cal millorar i prioritzar l’atenció als alumnes dels sector públic que pateixen aquest trastorn, quan el TDAH no diferencia entre centre concertat o públic. Insisteix en la importància del seguiment i la coordinació i pregunta si realment es duu a terme o és un objectiu a assolir. Pel que fa als alumnes que no requereixen ajut extern, pregunta si hi ha una pauta de treball, com s’ha elaborat i quantes sessions de formació s’han realitzat. També en l’in-forme s’esmenta la guia que, puntualitza, ha estat elaborada per la Fundació ADANA. Fa constar que la proposta que CiU va presentar en la sessió anterior partia de la base que no es tenen els recursos suficients i es demanava una atenció especial a la coordinació entre les administracions. Demana que en realitzar un informe d’aquestes característiques es quantifiquin les dades. Pensa que no es pot entrar a debatre el tractament mèdic perquè és un assumpte molt especialitzat, però sí insistir en la sensibilització, en la informació als professors i a intentar que les unitats de les diferents àrees de Salut i Educació es coordinin i es faci una bona difusió del material elaborat. Demana que es faci un pas endavant i que el programa 2007-2010 sigui liderat per l’Ajuntament, s’ofereix a col·laborar en el que calgui ja que aquest és un problema que afecta entre un 3 i un 5% de la població escolar.

La Sra. Esteller considera l’informe insuficient te-nint en compte el nombre de població afectada pel TDAH ja que el seu contingut és només la descripció del seu diagnòstic i tractament. Pensa que els dèficits que es reconeixen no s’acompanyen de mesures adequades per solucionar com, per exemple, la detecció precoç, atès que hi ha nens que triguen més de dos anys a ser diagnosticats. Calen, per tant, més mitjans, no només els que se citen a l’informe, sinó també altres per donar més informació sobre aquest assumpte com ara els recursos per atendre aquests nens i realitzar el seu seguiment, i recorda que Barce-lona només compta amb una unitat especialitzada. Posa en relleu que aquests alumnes necessiten una atenció multidisciplinar i cal una bona preparació del professorat i recursos pedagògics suficients. Afirma que en línies generals s’aborden els dèficits i es reconeix quines són les necessitats actuals, però creu que el Pla d’acció se centra massa en unes co-missions que han d’iniciar uns treballs que no van acompanyats de recursos per reforçar l’atenció en els

alumnes. Considera que cal coordinar l’atenció de les escoles amb tot el suport extern, especialment amb les famílies i els monitors.

El Sr. Florensa és conscient que aquesta és una problemàtica que, desgraciadament, afecta molts infants i que són uns trastorns fins ara poc coneguts i en molts casos difícils de diagnosticar. Valora que es treballi en la línia presentada i creu que l’informe pre-senta una diagnosi sobre els recursos existents i quin és el protocol que se segueix quan es detecta el cas, però pensa que cal potenciar la formació i els recur-sos del personal docent. També considera important la coordinació institucional entre les diferents àrees que intervenen en aquest àmbit. Considera que el Consorci d’Educació és una eina important per poder treballar, però troba poc concret el Pla d’acció 2007-2010.

La Sra. Blasco agraeix la presentació de l’informe, sap que aquest és un assumpte difícil i creu que darrere de l’informe hi ha una voluntat i una feina dels professionals amb l’objectiu de treballar-lo de forma transversal. Entén que un diagnòstic correcte ajudarà a què els suports que es donin a l’alumne siguin efectius i entén que l’abordatge de la TDAH s’ha de plantejar des de la coordinació de tots els agents implicats.

La Sra. Ballarín creu que l’informe posa de ma-nifest que s’estan fent moltes coses, segurament algunes són millorables i que s’està en la via de conti-nuar millorant. Fa constar que els grups de l’oposició denuncien que encara hi ha mancances, però vol po-sar de relleu les evidencies: davant la sospita que un infant pot patir aquest trastorn, s’actua en el 100% dels casos, existeix un protocol d’actuació, hi ha for-mació del professorat i l’edició d’una guia. Afirma que existeixen els recursos i el que ara es planteja és sa-ber si en calen més o si els existents són suficients, però com i quan s’han d’incrementar és el que es va plantejar a la Comissió del Parlament de Catalunya i és el que actualment s’està intentant determinar a la Comissió de treball. Considera que han de ser els tècnics els qui s’han de posar d’acord i és la Comissió que es constituirà a finals del mes de gener, i que treballarà fins al març, la que delimitarà quins casos responen a aquest trastorn, quin és el seu tractament i quins són els recursos que en el seu cas s’hagin d’incrementar. Insisteix que aquesta és una tasca molt tècnica i creu que en una propera sessió, un cop la Comissió tingui el seu treball finalitzat, es pot tornar a tractar aquest assumpte.

(11)

el que ha fet la societat civil i fa constar que aquesta guia, amb 65.000 exemplars publicats, ha estat elo-giada pels tècnics del Departament d’Educació.

La Sra. Esteller afirma que, per manca de recursos i de coneixement dels símptomes, en molts casos no hi ha ni tan sols la sospita de TDAH, es triga molt a identificar el trastorn i com a conseqüència de la man-ca de diagnosi els afectats tenen més problemes. Pensa que calen més recursos i preparar el pro-fessorat per identificar a temps quins són els nens afectats i possibilitar que rebin una atenció adequada que ha de ser pluridisciplinar. Insisteix que només hi ha una unitat especialitzada a la ciutat que no pot do-nar resposta a totes les demandes. Demana que es resolguin els dèficits actuals, amb programes, amb persones i amb recursos.

El Sr. Florensa sap que les entitats acumulen experiència i des de l’equip de govern s’ha de ser sensible a les demandes que es puguin fer. Pensa que les entitats també seran presents a la Comissió d’Estudi, de la qual en voldria saber el calendari de treball. Demana a la Sra. Ballarín que es presenti a aquesta Comissió un informe amb les conclusions de la Comissió d’Estudi.

La Sra. Ballarín insisteix que cal esperar que treballi la Comissió d’Estudi en la que també hi seran presents les associacions amb experiència sobre el TDAH. Puntualitza que la Comissió sorgeix d’un mandat del Parlament i estarà constituïda per experts de tot tipus que compliran el mandat del Parlament amb objectivitat, imparcialitat i atenent els interessos generals. Desconeix si el CSMIJ necessita més recur-sos i repeteix que cal deixar que la Comissió faci la seva feina. Quant a la guia, elaborada per la Fun-dació Adana, recorda que el Departament d’Educació l’ha posada a l’abast del professorat.

Es dóna per tractat.

2. Pla de futur de l’Estadi Olímpic de Montjuïc Lluís Companys: 1a Fase anàlisi de la situació actual i establiment dels principals eixos d’actuació.

El Sr. Alcober fa un resum de la documentació que s’ha lliurat als regidors. Diu que el Pla de futur de l’Estadi Olímpic Lluís Companys s’emmarca dins dels objectius i compromisos establerts en el Pla Estra-tègic de l’Esport de Barcelona i que donarà resposta als compromisos del PAM 2008-2011.

Explica que, avui, es presenta la primera fase del Pla, que és una reflexió amb participació dels di-ferents agents que pretén arribar a una anàlisi de la situació actual i establir uns eixos d’actuació per al període 2008-2015. La segona fase que es pre-sentarà properament desenvoluparà les accions dels eixos que avui es definiran. Fa constar que s’arriba al diagnòstic de la situació de l’Estadi tenint en compte l’opinió dels principals actors i l’anàlisi de la realitat d’altres Estadis europeus que tenen una utilitat simi-lar. Recorda que per analitzar la situació de l’Estadi en les seves successives etapes cal remuntar-se a la constitució, l’any 1988, de Barcelona Instal·lacions Olímpiques que, prèviament a la celebració dels Jocs, va posar en marxa les activitats de l’Estadi; i cal tenir en compte la presència del RCD Espanyol de Barce-lona com a equip resident des de la temporada 1997-98; així com que a partir de l’any 2003, conjuntament amb altres instal·lacions olímpiques, l’Estadi s’incor-porà a la gestió de Barcelona de Serveis Municipals. Fa constar que en totes aquestes etapes s’ha

man-tingut la perspectiva esportiva, cultural i lúdica de l’Estadi Olímpic. Diu que en aquest primer document es recullen dades relatives al nombre d’actes, nombre d’espectadors i dies d’ocupació. Centrant-se en el període 2003-2007, manifesta que cada any s’han celebrat més de trenta actes a l’Estadi, que l’únic usuari fix ha estat el RCD Espanyol i que el nombre d’actes ha tingut a veure amb el nombre de com-peticions que ha jugat el club. Durant els anys d’aquest període, els dies d’ocupació oscil·len entre 38 a 70, algun any s’han superat el 1.000.000 d’espectadors i la inversió feta ha superat els 10.000.000 d’euros. Explica que els compromisos del RCD Espanyol, com a usuari fix, es valoren posi-tivament, però ha dificultat la programació d’altres esdeveniments. Agraeix la col·laboració de tots els grups polítics i de totes les persones que d’una forma o altra a través de clubs o entitats i federacions han de veure en el futur de l’Estadi, que no és només un equipament de ciutat, sinó de país, motiu pel qual representants de les Diputacions de la Generalitat i del Consell Català de l’Esport també han participat en el diagnòstic. Explica que les conclusions a què s’ha arribat posen de manifest el valor simbòlic d’aquesta instal·lació i que en qualsevol definició de futur cal considerar que l’Estadi Olímpic representa un símbol des de 1929 i és la imatge d’allò que van ser els Jocs Olímpics.

(12)

inversió important a l’Estadi –17.000.000 d’euros–, que va lligada als compromisos contrets per a la celebració dels campionats europeus d’atletisme de l’any 2010. Es considera que cal incrementar la pre-sència de l’Estadi en circuits internacionals, i també es destaca, des del punt de vista turístic, la im-portància de la vinculació entre l’Estadi, el Palau Sant Jordi i el Museu Olímpic.

La Sra. Fandos agraeix la presentació de l’informe, però li sap greu que sigui només la primera part perquè el seu grup fa temps que demana un pla de futur de l’Estadi que, avui, encara no es presenta. Recorda que el 24 de gener de 2002 ella mateixa ja va preguntar quin pla de futur tenia previst l’Ajun-tament quan el RCD Espanyol marxés de l’Estadi; el desembre de 2003, va tornar a demanar l’elaboració d’una proposta de futur i aleshores el Sr. Alcober va respondre que no acceptava la proposta perquè ja existia un grup de treball estudiant aquest assumpte; el juliol de l’any 2005 es repeteix la demanda i el juny de 2006 s’insisteix en el mateix. Ha fet el recordatori de totes les peticions perquè no pot creure que el que avui es presenta s’estigui elaborant des del 2003; pensa que aquest és un treball que l’equip contractat per fer l’estudi ha desenvolupat en tres mesos i consi-dera que el document hauria estat correcte si s’ha-gués presentat fa quatre anys. Agraeix que en aquest document, encara que el Sr. Alcober no els ha citat, es reconeguin els errors que vénen a confirmar el que CiU sempre ha dit, que no existeix un ús esportiu de l’Estadi més enllà de la utilització que en fa el RCD Espanyol ja que l’informe parla d’un nombre reduït d’activitats esportives pràcticament inexistents en relació a les competicions internacionals oficials. Es detecta una davallada d’ocupació des que l’Estadi és gestionat per BSM –de l’any 2003 al 2006 l’ocupació es redueix a la meitat i se salva l’any 2007 pels concerts de diversos grups històrics– i també s’as-senyala la manca de captació d’esdeveniments in-ternacionals. Es pregunta perquè BSM gestiona unes instal·lacions esportives quan a BSM no es respira l’esport. Considera que l’Ajuntament no creu en l’esport i no entén com un projecte de futur de l’Estadi no està liderat des de l’Institut Barcelona Esports. Insisteix que cal donar més pes a l’Institut Barcelona Esports i afirma que en assumptes esportius no és tan important parlar de rendibilitat econòmica perquè la finalitat de l’Estadi ha de ser bàsicament esportiva, tot i que considera correcte que se celebrin concerts per recaptar diners que després vagin destinats a l’esport. Insisteix en què l’Estadi sigui gestionat per l’Institut Barcelona Esports, li sap greu que en l’estudi no s’hagi entrevistat més persones que han desen-volupat a l’Ajuntament competències esportives com, per exemple, el Sr. Albert Soler. Pensa que l’informe té dades interessants, però realment no diu el que es farà a l’Estadi; pensa que els eixos estratègics que s’estableixen (captar més esdeveniments esportius, servir per la projecció turística de la ciutat, gestió més idònia, etc.) són fàcilment deduïbles. Finalment, agraeix la sinceritat en l’anàlisi de la situació perquè ve a demostrar el que CiU deia des de fa molt temps: que a l’Estadi li manca un projecte de futur. Comenta que no és el mateix programació que projecte, i es queixa per la manca de projecte i no tant de la falta de programació, que ja entén que s’ha de fer pos-teriorment.

La Sra. Esteller agraeix la presentació de l’informe i considera positiu com s’ha abordat el treball dialogant amb tothom que té alguna cosa a dir sobre el futur de l’Estadi. Lamenta el retard en l’inici del treball perquè considera que un any, termini previst per a la marxa del RCD Espanyol de l’Estadi, és poc temps per estu-diar un increment en la utilització i viabilitat eco-nòmica. Està d’acord amb els eixos estratègics mar-cats, però afirma que la segona part de l’informe, i el desenvolupament de les accions concretes, s’ha de treballar amb més celeritat. Creu que la principal activitat de l’Estadi ha de ser l’esportiva, que s’ha d’acordar amb les entitats i federacions, i que no és fàcil de determinar per què els grans clubs tenen els seus espais propis. Pensa que el futur de l’Estadi ha de ser pluridisciplinar i cal establir com utilitzar totes les seves instal·lacions. Fa constar que la llunyania de l’equipament és un problema per a les activitats de proximitat i perquè la ciutat aprofiti els diversos usos de l’Estadi; insisteix en les dificultats d’accés, el metro encara no hi arriba i els autobusos són insuficients. Considera que l’Estadi ha de captar activitat es-portiva, no només de la ciutat, sinó també de la resta de Catalunya i d’Espanya i incrementar la seva atracció des del vessant de projecció turística. In-sisteix que el PP creu que cal abordar les màximes possibilitats d’utilització de l’Estadi Olímpic, que la principal ocupació ha de ser l’esportiva, i després altres per potenciar el seu caràcter pluridisciplinar. Repeteix que cal accelerar la presentació de la segona part de l’estudi.

El Sr. Florensa agraeix la presentació de l’estudi, tant per a l’anàlisi realitzada com per la varietat d’opinions que s’hi recullen. Entén que el projecte de futur és una demanda de fa temps, i afirma que les etapes que ha anat superant l’Estadi a través dels diferents canvis de model de gestió i les oscil·lacions en l’ocupació en els darrers anys són mostres dels seus punts febles alhora que la marxa del RCD Espanyol com a usuari fix obliga a una redefinició dels usos i del model de gestió. Ara es presenta l’anàlisi de la situació sense detallar les propostes concretes que es plantejaran en la segona fase, però es donen algunes pistes que orienten com encarar el futur. El seu grup comparteix alguns elements que es plantegen en l’informe de diagnosi com, per exemple, la importància simbòlica que té l’Estadi per a la ciutat, i la importància que ha de tenir per a la dinamització de la muntanya de Montjuïc i els equipaments del seu entorn. Creu que cal mantenir el seu caràcter esportiu i cercar usuaris fixos, per desgràcia no hi ha una selecció catalana que pugui ocupar regularment aquest espai i espera que d’aquí a uns anys aquest problema estigui resolt. Posa de manifest que a la ciutat hi ha molts clubs de futbol i d’altres esports sense espais on entrenar i que l’Estadi els pot oferir la solució, però caldrà tenir en compte la problemàtica del transport i la dificultat dels accessos. Pregunta quan es presentarà la segona fase de l’informe ja que cal conèixer, com més aviat millor, les propostes més concretes.

(13)

futur no van desencaminades. Creu que cal treballar per la convivència d’usos lúdics i esportius i fa obser-va que l’arribada del metro afavorirà la mobilitat de la ciutadania per atansar-se a l’Estadi. Considera que cal definir els usos de l’Estadi en la globalitat de la muntanya de Montjuïc i en el conjunt de l’Anella Olím-pica sense oblidar el vessant més popular i la seva rendibilitat que, òbviament, no ha de ser només eco-nòmica, sinó també social. Entén que treballar aquest assumpte un any i mig abans de la marxa del RCD Espanyol és temps suficient per fer l’anàlisi i concre-tar en un proper document les propostes que s’hagin de dur a terme.

El Sr. Martí recorda que la ciutat va fer l’aposta perquè l’Estadi de Montjuïc fos la seu on jugués el RCD Espanyol, i això ha marcat la trajectòria d’a-quests anys. Avui sembla que està fixada la data en què el club deixarà l’Estadi –setembre del 2009– i, per tant, cal pensar quina és l’orientació que ha de substituir la vinculació amb el RCD Espanyol. Esmen-ta que l’any 2010 s’hi celebraran els campionats europeus d’atletisme i, per tant, l’horitzó immediat després de la marxa del RCD Espanyol està clar. Afir-ma que s’està a temps per definir el que ha de pas-sar, fixar els objectius, executar-los i aconseguir que un cop finalitzats els campionats d’atletisme l’Estadi continuï tenint la vitalitat que Barcelona pot oferir.

El Sr. Alcober fa seves i agraeix les reflexions fetes. Puntualitza a la Sra. Fandos que l’informe és un treball ben fet i li recorda que es va dirigir a ella mateixa per si creia oportú que es presentés l’informe a la Comissió en els termes en què està plantejat i ella va respondre que sí. Insisteix que el plantejament de la presència o no del RCD Espanyol a l’Estadi és determinant quant a adquirir compromisos per acti-vitats a realitzar; avui sembla decidit que el primer tri-mestre del 2009 el RCD Espanyol deixarà l’Estadi, però afegeix que mentre el club necessiti l’Estadi estarà obert perquè l’utilitzi. Repeteix que el 2010 se celebraran a l’Estadi els campionats europeus d’atle-tisme, que aquest any s’hi celebrarà un meeting d’atletisme i l’any 2009 el campionat d’Espanya d’atletisme, i que des de l’Institut Barcelona Esports s’estan organitzant activitats atlètiques per a les escoles, que seran gratuïtes. Sap que tot es pot fer millor; pren nota de les critiques, i afirma que és important que l’oposició faci també propostes. Pensa que en la segona fase, els qui porten temps treballant amb equips de professionals i els qui des de la reflexió política facin propostes hauran de tenir en compte que fins ara l’Estadi està entès, principalment, com a un lloc d’espectacle, però cal canviar aquesta percepció perquè a l’Estadi hi ha de tenir cabuda activitat esportiva i altres assumptes que hi són vinculats com, per exemple, la celebració aquest any del Congrés Mundial de Medicina Esportiva. Pensa que es pot estar en desacord amb la gestió, però fa constar que la política esportiva de la ciutat no neix de la gestió, sinó de qui pren les decisions polítiques de les quals se’n sent responsable. Finalitza dient que Barcelona té la sort de tenir un Estadi reconegut mundialment, que és signe d’identitat de la ciutat, i que està segur que entre tots hi ha capacitat per millorar les seves prestacions i la seva utilitat al servei de la ciutat.

La Sra. Fandos recorda que avui hi havia el compromís de presentar l’informe i que quan el Sr.

Alcober li va fer saber que només hi havia una part de l’informe, ella, com a presidenta de la Comissió, li va dir que presentés el que pogués atès que hi havia el compromís de presentar-lo. però el que el delegat d’Esports no pot pretendre és que ella no pugui posicionar-se políticament i fer la intervenció que li sembli en nom del seu grup.

Està d’acord que la programació s’ha de fer quan sap que marxa el RCD Espanyol, però recorda que el Sr. Alcober, l’any 2006, ja va dir que s’estava tre-ballant el Projecte de futur que, insisteix, fa temps que podia estar finalitzat. Puntualitza que el que el seu grup no vol és que l’Estadi només funcioni en base a grans esdeveniments, sinó que hi hagi una pro-gramació continuada. Fa constar que el seu grup no ha fet cap proposta perquè l’equip de govern no ha presentat cap proposta i afegeix que el dia que el Sr. Alcober presenti el projecte de propostes el seu grup dirà si aquestes els agraden o no i quines serien les de CiU. Insisteix que fa la seva intervenció en base a la diagnosi presentada per l’equip de govern.

La Sra. Esteller insta al delegat d’Esports a què presenti en un breu termini la segona part de l’in-forme. Lamenta el retard en la presentació d’aquest document ja que una cosa és el projecte de futur i l’altra les programacions. Valora positivament que s’hagi consultat amb tothom l’elaboració de l’informe.

El Sr. Florensa puntualitza que, quan el Sr. Alcober ha dit que l’oposició no feia propostes, una mostra de l’aportació de l’oposició és el mateix document, on hi consten visions de membres de l’oposició sobre quin ha de ser el model de gestió i el projecte de futur alhora que apunten algunes propostes que poden millorar la situació actual. Pregunta quin serà el calendari de presentació de la segona fase.

El Sr. Alcober és conscient que aquest document podia haver anat més lluny, però li sembla correcte el plantejament fet, diu que s’està treballant, però és molt complex i tot i que la seva voluntat és elaborar aquesta segona part al més aviat possible, però no pot concretar una dada. Insisteix en la voluntat que els representants de l’oposició aportin propostes i demana la seva col·laboració.

Es dóna per tractat.

III) Propostes a dictaminar

a) Ratificacions b) Propostes d’acord

3. Atorgar la Medalla d’Or al mèrit artístic a Baltasar Porcel i Pujol, escriptor, periodista i gestor cultural, per la seva obra literària que extreu de les històries locals motius d’interès universal; per haver creat un estil periodístic propi amb les seves afinades ob-servacions i reflexions crítiques sobre la realitat més immediata, tant en les entrevistes en profunditat com en els articles d’opinió; per la seva reivindicació –des de la creació i des de la gestió cultural– d’una identitat comuna de les cultures mediterrànies.

(14)

medi-terrània; la seva activitat com a periodista, que ha aportat una visió crítica sobre la realitat del país, i la seva vocació de servei públic, de la que esmenta la creació de l’Institut Català d’Estudis de la Mediterrà-nia i, finalment, recorda que l’any 2007 va ser honorat amb el premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

El Sr. Ciurana expressa la satisfacció de CiU per l’atorgament de la medalla. Celebra que el Sr. Martí i Grau hagi citat entre els elements que n’han motivat la medalla la vocació de servei públic del Sr. Porcel lligada a la creació de l’Institut Català d’Estudis de la Mediterrània perquè, malauradament, les hemero-teques estan plenes de les crítiques que en el seu moment se li van fer per aquest projecte. Pensa que el Sr. Porcel expressa, com pocs, la catalanitat i la mediterrània de una forma que relliga amb les arrels més profundes del nostre país.

La Sra. Esteller manifesta que el PP està d’acord amb la proposta perquè els mèrits i la trajectòria del Sr. Porcel el fan mereixedor de la medalla.

El Sr. Florensa expressa la satisfacció del seu grup per l’atorgament de la medalla. Afirma que el Sr. Porcel, escriptor mallorquí, periodista i persona poli-facètica ha dotat la literatura catalana d’una extensa obra que ha sabut expressar el caràcter mediterrani i ha internacionalitzat la literatura catalana perquè les seves obres han estat traduïdes a moltes llengües. Recorda que ha estat guardonat amb molts premis, entre els quals, el Sant Jordi, el Josep Pla, el Ramon Llull i el Premi Nacional de Literatura l’any 2000.

La Sra. Blasco expressa el vot favorable del seu grup.

El Sr. Martí i Grau agraeix el suport de tots els grups.

Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.

IV) Part decisòria

a) Propostes d’acord

4. Aprovar inicialment el Reglament de constitució de Consells de Participació a les Escoles bressol municipals i a les Llars d’Infants Públiques de Barce-lona, segons el text que consta com a document adjunt; sotmetre’l a informació pública per un termini de trenta dies, a partir de l’endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província, perquè puguin formular-s’hi al·legacions; i tenir-lo per aprovat definitivament si no se’n presenten.

La Sra. Ballarín explica que amb aquesta proposta s’avança en el procediment preceptiu per aprovar el Reglament de constitució dels Consells de Partici-pació de les escoles bressol i de les llars d’infants; explica que els Consells són l’òrgan de participació de la comunitat educativa en aquests centres i la seva creació respon al Decret de juliol de l’any 2006 de la Generalitat que regula el primer Cicle d’Educació In-fantil i permet que els Ajuntaments puguin des-envolupar la regulació d’aquests Consells per dele-gació de la Generalitat. Recorda que l’Ajuntament de Barcelona té aquesta delegació, que aquest projecte s’ha elaborat per part dels serveis tècnics de l’IMEB i que després d’un procés participatiu el projecte que ara es presenta es va aprovar en el Consell Escolar Municipal.

El Sr. Ardanuy avança el vot favorable del seu grup.

La Sra. Esteller avança l’abstenció del seu grup. Entén que el Reglament és equivalent al dels Consells Escolars i creu que té alguns dèficits com ara no regu-lar com presentar les candidatures, la participació del personal del Centre en el Consell, el període d’elecció dels membres i també creu que el Reglament s’hauria d’aplicar a totes les escoles bressol sufragades amb fons públics i no només a les municipals.

El Sr. Florensa avança el vot favorable del seu grup.

La Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova.

b) Proposicions

Del Grup Municipal CIU:

5. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar So-cial acorda: Que l’Ajuntament de Barcelona, com-memori, en el transcurs de l’any 2008, el 800 ani-versari del naixement del rei Jaume I.

Passa a declaració de Grup. Del Grup Municipal PP:

6. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar So-cial acorda que l’Ajuntament de Barcelona: 1. Elabori un Mapa d’Equipaments Esportius 2008-2012 que comprengui les inversions a realitzar en els propers anys en instal·lacions esportives a la ciutat de Barce-lona de totes les tipologies, especialment les bàsiques, tant de titularitat pública com privada, desglossat per districtes i barris, amb la finalitat d’aconseguir que tot ciutadà tingui un equipament esportiu a 600 metres com a màxim de casa. Aquest Mapa ha d’incloure l’arranjament i la millora de les instal·lacions es-portives existents, prioritzant la cobertura dels po-liesportius i la instal·lació de gespa tos els camps de futbol de la ciutat que avui en dia no en disposin. 2. Fomenti la inversió de la iniciativa privada en equi-paments esportius a Barcelona tot garantint l’accés a l’oferta pública als veïns de la zona i, en aquest sentit, subscriure els convenis corresponents.

Passa a declaració de Grup. Del Grup Municipal ERC:

7. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar So-cial acorda sol·licitar al PEC que el tema de la propera Audiència Pública dels Nois i Noies de Barce-lona sigui la cooperació pel desenvolupament.

El Sr. Florensa formula la proposició a partir de la demanda d’entitats i associacions que treballen en l’àmbit de la cooperació per al desenvolupament. Pensa que la proposta també se sustenta en el Pla de treball de la Regidoria de Cooperació per al 2007, on s’establia un eix de sensibilització per a l’educació en el desenvolupament i una mesura concreta de treball amb l’IMEB per proporcionar al professorat instru-ments que els permetin incorporar valors de soli-daritat i pau a les escoles. Pensa que l’Audiència Pú-blica de Nois i Noies és una bona eina per aprofundir sobre aquest assumpte i demana que aquest sigui escollit per a una propera Audiència.

(15)

Comissió és el lloc adequat on presentar-la. Avança el vot favorable del seu grup.

La Sra. Martín avança el suport del seu grup a la proposta.

El Sr. Martí, atès l’informe negatiu del secretari res-pecte a la naturalesa de la proposició, avança l’abs-tenció de l’equip de govern sense entrar a debatre el fons de la qüestió.

El Sr. Florensa fa constar que no ha rebut l’informe de Secretaria. Puntualitza que quan s’arribi a un acord el seu grup el complirà, però insisteix que el que avui es presenta té naturalesa de proposició i, per tant, la manté.

El Sr. Martí expressa l’abstenció del PSC, la Sra. Blasco expressa l’abstenció d’ICV-EU i A, el Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP i el Sr. Flo-rensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova.

c) Mocions

V) Part de control

a) Declaracions de grup

Del Grup Municipal CIU:

La Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social acorda: Que l’Ajuntament de Barcelona, commemori, en el transcurs de l’any 2008, el 800 aniversari del naixement del rei Jaume I.

La Sra. Fandos informa que les proposicions de CiU i el PP s’han reconvertit a Declaracions de Grup. El Sr. Ciurana recorda que el proper 2 de febrer se celebra el 800 aniversari del naixement del rei Jaume I a la ciutat de Montpeller, que la seva figura ha estat molt rellevant per la historia de la ciutat, reconeguda especialment durant el segle XIX en què es va donar nom al carrer Jaume I i la seva escultura es va col·locar a l’entrada de l’edifici de la Casa de la Ciutat. Pensa que seria oportú que l’Ajuntament comme-morés al llarg de l’any 2008 aquesta efemèride.

La Sra. Esteller se suma a la conveniència de la commemoració.

El Sr. Florensa s’adhereix a la proposta, i fa constar que el seu grup havia plantejat presentar una proposta similar al Plenari del Consell Municipal. Afir-ma que Jaume I és una figura rellevant de la història del país i de la ciutat de Barcelona i que és totalment justificat que el 800 aniversari del seu naixement es commemori.

La Sra. Blasco pensa que és bo que la ciutat s’afegeixi a la commemoració.

El Sr. Martí i Grau manifesta que hi ha molt motius per sumar-se a la commemoració. Destaca la par-ticipació que Jaume I va tenir en la constitució del Consell de Cent. Fa constar que des de l’ICUB s’han iniciat contactes amb la Generalitat per a la incor-poració de l’Ajuntament en les Comissions i òrgans que es creïn per a la celebració i que s’està treballant amb dues iniciatives que ja pot avançar: una de caràcter acadèmic, s’ha demanat al Museu d’Història de la Ciutat que elabori alguna activitat relacionada amb l’efemèride i una altra de caràcter lúdic a proposta de la Colla de Geganters de Barcelona que volen fer una gran concentració de Jaumes perquè en moltes de les Colles de Catalunya hi ha un Jaume

com a protagonista, es voldria relacionar aquesta concentració amb alguna de les activitats que es programin per donar a conèixer l’aniversari d’una ma-nera més popular i festiva.

El Sr. Florensa creu que amb motiu de la cele-bració seria interessant que la ciutat de Barcelona pogués estrènyer vincles amb altres ciutats que van tenir també un paper important en la vida de Jaume I com Montpeller, Alzira o Montsó..

El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova.

Del Grup Municipal PP:

La Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social acorda que l’Ajuntament de Barcelona: 1. Elabori un Mapa d’Equipaments Esportius 2008-2012 que com-prengui les inversions a realitzar en els propers anys en instal·lacions esportives a la ciutat de Barcelona de totes les tipologies, especialment les bàsiques, tant de titularitat pública com privada, desglossat per districtes i barris, amb la finalitat d’aconseguir que tot ciutadà tingui un equipament esportiu a 600 metres com a màxim de casa. Aquest Mapa ha d’incloure l’arranjament i la millora de les instal·lacions es-portives existents, prioritzant la cobertura dels polies-portius i la instal·lació de gespa tos els camps de futbol de la ciutat que avui en dia no en disposin. 2. Fomenti la inversió de la iniciativa privada en equipaments esportius a Barcelona tot garantint l’accés a l’oferta pública als veïns de la zona i, en aquest sentit, subscriure els convenis corresponents.

La Sra. Esteller fa constar que es presenta la declaració de grup atesa la importància que els equipaments esportius tenen per la pràctica de l’es-port. Pensa que són criteris bàsics per a l’elaboració del Mapa, que tothom pugui tenir un equipament a uns 600 metres del seu domicili, que cal que tots els equipaments siguin d’ús públic, però no tots han de ser d’inversió pública; que poden ser també de titularitat privada si es garanteix l’accés públic amb uns preus determinats. Sap la dificultat que hi ha perquè la iniciativa privada inverteixi en determinats equipaments, però afirma que cal que l’Ajuntament tingui capacitat d’atraure capital privat a l’hora de fer grans equipaments i poliesportius. Considera que el Mapa ha de contenir les inversions a realitzar en els propers anys i ha d’incloure la millora de les ins-tal·lacions esportives manteniment gespa pels camps de futbol, etc. Pensa que cal també incrementar la participació de la Generalitat i que l’Ajuntament rebi més finançament per a les instal·lacions bàsiques.

La Sra. Fandos avança el suport del seu grup per diferents motius. Recorda que aquest és un com-promís adquirit per tots quan es va aprovar el Pla Estratègic de l’Esport i entén que el Mapa és ab-solutament necessari. Fa constar que el seu grup en el mandat anterior va preguntar en quina situació estava el Mapa, i es va respondre per escrit que s’estava elaborant. També li sembla correcte que el document reculli, no només el Pla d’Equipaments, sinó també el manteniment.

(16)

entén quina és la funció que es vol donar a la inversió privada, si el que el PP planteja és únicament el foment de la inversió privada en equipaments es-portius no té problema a votar a favor, però si el que es planteja és que des del sector públic s’incideixi so-bre l’àmbit privat s’abstindra perquè és un assumpte que, evidentment, no comparteix.

El Sr. Alcober explica que fa dos anys que es tre-balla en el Mapa d’Equipaments Esportius, diu que la tasca no és fàcil, que es detecta tota l’oferta esportiva que hi ha a la ciutat –privada i pública– i, a partir d’aquí, s’ubiquen els equipaments públics al servei dels ciutadans. Posa de manifest que Barcelona és la tercera ciutat del món per percentatge d’habitants abonats a instal·lacions esportives i que el grau d’equipaments és important, però encara no suficient. Fa constar que el PAM preveu un equipament a deu minuts del domicili i, pel que fa al segon punt de la declaració, està d’acord amb què hi pot haver inversió privada en equipaments públics i puntualitza que el Pla d’Inversió Municipal preveu com donar solució durant aquest mandat a gran part de les instal·lacions esportives. Afirma que la petició que es planteja ja s’està duent a terme.

El Sr. Florensa puntualitza que no està d’acord que des de l’àmbit públic s’entri en el privat, però si el que es demana va en la línia que federacions i entitats privades inverteixin en equipaments públics hi està d’acord.

La Sra. Esteller afirma que el finançament de l’esport encara no està resolt i, per tant, cal promoure que la iniciativa privada inverteixi en equipaments esportius que siguin públics o privats d’utilització pú-blica. En la línia que s’ha parlat, el seu grup ac-ceptaria modificar el redactat de la declaració dient que hi hagi inversió privada en equipaments públics, explica que el seu grup anava una mica més enllà en el sentit que la iniciativa privada inverteixi i que després per conveni es garanteixi un ús públic d’aquelles instal·lacions a uns preus assequibles.

El Sr. Alcober fa constar el seu desacord en aquest últim extrem.

La Sra. Esteller per aconseguir el consens, accepta la modificació del redactat.

El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova amb el redactat següent:

La Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social acorda que l’Ajuntament de Barcelona: 1. Elabori un Mapa d’Equipaments Esportius 2008-2012 que com-prengui les inversions a realitzar en els propers anys en instal·lacions esportives a la ciutat de Barcelona de totes les tipologies, especialment les bàsiques, tant de titularitat pública com privada, desglossat per districtes i barris, amb la finalitat d’aconseguir que tot ciutadà tingui un equipament esportiu a 600 metres com a màxim de casa. Aquest Mapa ha d’incloure l’arranjament i la millora de les instal·lacions es-portives existents, prioritzant la cobertura dels poli-esportius i la instal·lació de gespa a tots els camps de futbol de la ciutat que avui en dia no en disposin. 2. Fomenti la inversió de la iniciativa privada en equi-paments esportius a Barcelona.

b) Precs

Del Grup Municipal PP:

8. Que es garanteixi la reserva de places per alumnes amb discapacitats, en l’accés als cicles de Formació Professional, tant de grau mig com de grau superior, en tots els centres educatius sufragats amb fons públics de la ciutat de Barcelona.

La Sra. Martín formula el prec per denunciar les irregularitats en el procés de matriculació als Centres de Formació Professional en relació a l’admissió d’alumnes amb discapacitat. Explica que les irre-gularitats es fonamenten tant en els impediments posats pel Departament d’Educació, com l’Oficina Municipal d’Escolarització per acceptar les preins-cripcions i matricules d’alumnes amb certificat de discapacitat als citats centres i, d’aquesta forma, ne-gar-los l’accés als estudis escollits. Afirma que no es pot admetre aquesta discriminació i que aquest és un greu error de l’Administració, que afecta el projecte de vida d’alguns joves. Fa constar que no es pot al·legar manca de places o manca de previsions de reserva quan la normativa recull l’obligatorietat de re-serva de places per a l’alumnat amb certificat de discapacitat. Puntualitza que la resolució que des-plegava el decret d’admissió d’alumnes –que té com un dels seus objectius afavorir la integració i la distribució equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives específiques– publicada en el DOG de 30 de març en el seu article 2 punt 4 indica que en els cicles de Formació Professional es reservaran dues places de cada grup per aquest alumnat. Afirma que no té sentit aplicar aquesta reserva a tot l’ensenya-ment i que desaparegui en els cicles de grau mitjà i superior de la Formació Professional com està pas-sant actualment. Fa constar que en els impresos de matricula de FP que es distribueixen no hi consta cap casella on l’alumne pugui dir que té cap tipus de discapacitat. Demana la correcció d’immediat d’aques-ta situació.