Númm. 17 / Any XC
M
G
Consell M Acta se Acords Comissió Acta se Acta se Acords Acords Disposic Acords de Modific Decrets d Nomen Socialis CIXMU
GA
Municipal essió 27/4/20 s sessió 25/5/2ó de Govern
essió 16/5/20 essió 30/5/20 s sessió 30/5/2 s sessió 6/6/20
cions genera
els òrgans de
cacions de crè
de l’Alcaldia nament assess sta ...
UN
A
12 ... 2012 ... 12 ... 12 ... 2012 ... 012 ... ls govern èdit Pressupossor Grup Polít ...
N
AS
S
... ... ... ... ... ...st 2012 ...
ic Municipal ...
NIC
SE
SUMA
2685 2747 2753 2760 2767 2773 2777 2779CI
E
ARI
Adscripció Innovac mació a gia i InnCartipàs
Nomenam Nou Bar Designació Mobile W Designació Bibliotec Nomenam del Dist
P
ET
dels departam ció, i Gestió de a la Direcció d
novació ...
ent regidor ad rris ... ó membre de World Capital ó Vicepresiden ca Pública Arú ent membre d ricte de Sant
PA
TA
ments de Rec e Sistemes d’I e Serveis d’Es ...
dscrit al Distri ... la Fundació B Foundation .. nt del Patrona ús ... del Consell Mu
Martí ...
10 de jun
AL
A
cerca i Infor- stratè-
... 2
icte de ... 2 Barcelona
... 2 at de la
... 2 unicipal
... 2
Personal
Concursos
Bases generals que han de regir la convoca- tòria d’un concurs per a la provisió de dos llocs de treball ... 2782 Suport Operatiu ... 2784 Bases generals que han de regir la convoca-
tòria d’un concurs per a la provisió d’un
lloc de treball de l’IMI... 2787
Responsable de Gestió Administrativa de
Personal ... 2789
Nomenaments concursos
Concurs 1415. Cap de l’Oficina d’Atenció al
Ciutadà ... 2792
Nomenaments lliures designacions
CONSELL MUNICIPAL
Actes
Acta de la sessió del dia 27 d’abril de 2012, aprovada el dia 25 de maig de 2012
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-set d’abril de dos mil dotze, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, qui actua per delegació, segons Decret de l’Alcaldia de 13 de juliol de 2011, de l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Teresa M. Fandos i Payà i Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans, Irma Rognoni i Viader, Jordi Martí i Grau, Gabriel Colomé i García, Joan Trullén Thomàs, Jordi William Carnes i Ayats, Assumpta Escarp i Gibert, Sara Jaurrieta i Guarner, Carmen Andrés i Añón, Immaculada Moraleda i Pérez, Guillem Espriu i Avendaño, David Escudé i Rodríguez, Ma. Pilar Díaz López, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Eduardo Bolaños Rodríguez, Óscar Ramírez Lara, Belén Pajares Ribas, Maria Elisa Casanova Doménech, Ricard Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Janet Sanz Cid, Isabel Ribas i Seix, Jordi Portabella i Calvete i Joan Laporta i Estruch, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Excusa la seva assistència l’Im. Sr. Gerard Ardanuy i Mata. Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 30 de març de 2012, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i
s'aprova.
El President del Consell Municipal obre la sessió donant la benvinguda a la Ima. Sra. M. Pilar Díaz López com a membre del Consistori i desitjant-li molta sort en aquesta etapa com a regidora de la Ciutat.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d'ofici
En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Credencial expedida per la Junta Electoral Central expressiva de la designació de la Ima. Sra. María Pilar Díaz López com a Regidora d’aquest Ajuntament en substitució, per renúncia, de l’Im. Sr. Jordi Hereu i Boher; i acta de la presa de possessió que tingué lloc el dia 19 d’abril de 2012.
3. Decret de l’Alcaldia, de 14 de març de 2012 (S1/D/2012), en relació al Reial decret llei 4/2012, de 24 de febrer, pel qual es determinen obligacions d’informació i procediments necessaris per establir un mecanisme de finançament per al pagament als proveïdors de les entitats locals.
4. Decret de l’Alcaldia, de 27 de març de 2012 (S1/D/2012), que fa diverses delegacions en relació a l’atorgament de les subvencions pels programes relatius a entitats dedicades a l’àmbit de la Cooperació Internacional.
5. Decret de l’Alcaldia, de 27 de març de 2012 (S1/D/2012), que designa els senyors Joaquim Llimona Balcells i Josep Lluís Alay Rodríguez, com a representants de l’Ajuntament de Barcelona en la Molt Il·lustre Administració de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, en substitució dels senyors Jaume Ciurana Llevadot i Josep Antoni Grau.
6. Decret de l’Alcaldia, de 27 de març de 2012 (S1/D/2012), que designa la Sra. Glòria Figuerola Anguera membre del Consell Rector de l’Institut Barcelona Esports en substitució de l’Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot.
7. Decret de l’Alcaldia, de 28 de març de 2012 (S1/D/2012 1347), de modificació de delegacions d’atribucions en la Comissió de Govern i en el Gerent Municipal i en l’estructura executiva.
8. Decret del Gerent Municipal, de 30 de març de 2012 (S1/D/2012 1165), que aprova els Plecs de clàusules i convoca procediment obert per a l’adjudicació del contracte de lloguer de vehicles en règim de renting per a l’Ajuntament de Barcelona i organismes associats, per als exercicis 2012 al 2016, i per un import de 889.439,52 euros.
9. Decret de l’Alcaldia, de 30 de març de 2012 (S1/D/2012 1199), que proposa al Patronat de la Fundació Barcelona Mobile World Capital Foundation la designació del Sr. Constantí Serrallonga Tintoré com a membre de la Comissió Executiva de l’esmentada Fundació.
10. Decret de l’Alcaldia, de 30 de març de 2012 (S1/D/2012 1204), que designa la Sra. Iolanda Latorre Roldan membre del Consell Rector de l’Institut Barcelona Esports en substitució de la Ima. Sra. Francina Vila i Valls.
11. Decret de l’Alcaldia, de 30 de març de 2012 (S1/D/2012 1331), que designa representants de l’Ajuntament de Barcelona al Consell Pedagògic i Científic de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya els senyors Joan Pedreny Abellà i Evelio Vázquez Sánchez, aquest últim en substitució del Sr. Xavier Vilaró i Camps.
12. Decret de l’Alcaldia, de 17 d’abril de 2012 (S1/D/2012 1257), que aprova el procediment per a l’elaboració i la tramitació dels projectes i l’execució de les obres municipals i deixa sense efecte el Decret d’Alcaldia de 26 de gener de 2010 que va aprovar l’anterior procediment.
13. Decret de l’Alcaldia, de 23 d’abril de 2012 (S1/D/2012 1375), que proposa a l’òrgan competent de Barcelona d’Infraestructures Municipals, S.A. la designació de l’Im. Sr. Eduardo Bolaños Rodríguez com a membre del Consell d’Administració de l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns, S.A. en substitució del Sr. Manuel Buenaño.
14. Decret de l’Alcaldia, de 23 d’abril de 2012 (S1/D/2012 1376) que nomena membre del Consell Municipal del Districte de l’Eixample el Sr. Oscar Soriano Mullor en substitució del Sr. Alejo Trullas Rosal.
Única. Programa d’actuacions en relació a l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona a la celebració de l’Any Europeu de la Gent Gran i la Solidaritat entre Generacions 2012.
La Sra. Fandos presenta la mesura de govern, que coincideix amb la celebració de l'Any Europeu de l'Envelliment Actiu i la Solidaritat entre Generacions, que va ser anunciada en la sessió de la comissió de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports del 17 de gener passat, on es van apuntar les diferents activitats previstes per aquest any europeu.
Entre els objectius de fons de la mesura, hi ha el de refermar el compromís de l'ajuntament de Barcelona en la construcció d'una ciutat per a totes les edats i amiga per a la gent gran, reconeixent la seva contribució al benestar de la comunitat, en l'entorn familiar i el conjunt de la societat barcelonina.
Posa en relleu que la declaració de l'esmentat Any Europeu s'estén a tota la societat, atès que no només es refereix a l'envelliment actiu, sinó també a la solidaritat entre generacions, un concepte que defineix com a molt important perquè les diferències generacionals avui són menors que en el passat; així, l'accés a les noves tecnologies i l'estil de vida fan que la convivència d'uns i d'altres sigui més estreta i, per aquest motiu, és essencial promoure la solidaritat entre generacions.
Subratlla que les persones grans han contribuït al creixement i la construcció de la societat actual, i ho continuen fent, aportant-hi la seva experiència, un valor que s'ha d'aprofitar, tant en l'àmbit familiar com en el social o el del voluntariat. Per això, destaca que la participació de la gent gran en el voluntariat de la ciutat és molt important per continuar mantenint la qualitat de vida del conjunt de ciutadania.
Quant a les accions que inclou la mesura, precisa que no són les mateixes que ja duu a terme aquest ajuntament per a la gent gran a través de l'Àrea de Serveis Socials; altrament, no es refereix a aspectes assistencials, sinó de la participació activa de la gent gran o, el que és el mateix, l'envelliment actiu.
Indica que en la mesura s'hi han implicat totes les àrees del govern i les regidories, que s'han compromès en la construcció d'una Barcelona que té en compte la gent gran, que en té cura, i que reconeix la seva gran contribució. Destaca especialment la tasca que s'ha fet als districtes, que s'han pres aquesta commemoració amb molta seriositat i han presentat més de sis-centes seixanta fitxes d'activitats, i cada dia que passa en reben de noves.
Remarca, igualment, la implicació, a partir de l'impuls del Consell Assessor de la Gent Gran, de les associacions, entitats i col·lectius que treballen per a la gent i gran, així com un gran nombre d'iniciatives i propostes que estan rebent per treballar-les conjuntament.
Observa que és important que, aquest, no sigui només un any temàtic, sinó que marqui l'inici d'un canvi de visió i d'actitud per sensibilitzar la societat dels beneficis de la prevenció i de la importància de tenir un envelliment actiu; així com donar visibilitat a la gent gran activa implicada i compromesa amb el seu entorn i les altres generacions.
I significa que l'envelliment actiu posa l'accent en la salut i l'autonomia, la participació i els drets socials, la solidaritat entre generacions, i la vinculació racional de la gent gran. Indica que no els enumerarà totes les activitats, però sí que en destaca l'acte central, conduït per Rosa M. Calaf, que es farà al Saló de Cent el proper 9 de maig, on tots estan convidats, el tema del qual és el diàleg intergeneracional, i on intervindran el President Pujol i Pau García Milà, un jove empresari que avui és conegut per la seva empresa eyeOs.
Igualment, es refereix a la Declaració Institucional del Dia de la Salut presentada en aquest Plenari; i afegeix que han posat en marxa una campanya "Un compromís compartit" per continuar avançant més enllà del 2012, i destaca que s'ha fet conjuntament amb el Consell Assessor de la Gent Gran, pretén que aquests valors vagin més enllà.
Afegeix que questa campanya ja té 97 entitats adherides actualment, des d'associacions de gent gran, fundacions, universitats, col·legis professionals i entitats del tercer sector.
A més, també s'ha preparat una campanya de recomanacions per envellir activament; i una altra de comunicació que contindrà els missatges "Millorem amb l'edat", "Nosaltres no ens arruguem" i "Que grans que som!", totes vinculades als grans esdeveniments de l'Any; i la potenciació de les xarxes socials, a través del Facebook i del twitter, perquè volen gran implicació amb les noves eines digitals.
Acaba la seva intervenció dient-los que, en l'àmbit de la cultura, s'han tirat endavant nous clubs de lectura per a gent gran a les biblioteques, grups de voluntaris lectors a domicili, i es vol donar nou impuls a les xarxes de voluntariat entre gent gran, cursos d'acompanyament a la jubilació per als treballadors de l'Ajuntament, la promoció de la participació en els centres residencials, o un estudi sobre el benefici de l'activitat física promogut per la UE. En definitiva, un munt d'activitats, moltes de les quals confien que comencin i que es mantinguin, i que signifiquin el reconeixement a la feina feta per la gent gran.
En acabar la seva intervenció, agraeix la presència de la Comissionada de Gent Gran, la Sra. Assumpció Roset, que és qui realment hauria d'haver llegit aquesta proposta atesa la seva implicació en la confecció d'aquesta mesura.
El Sr. Espriu destaca que Barcelona s'ha caracteritzat per ser una ciutat on les polítiques de les persones han estat prioritàries, i un exemple d'això són les polítiques adreçades a les famílies, als joves, a la infància, les dones i la gent gran. Centrant-se en l'assumpte de la mesura, assenyala que les persones grans de la ciutat conformen un col·lectiu important, dinàmic, participatiu i majoritàriament autònom i, alhora, reivindicatiu i propositiu. Un bon exemple d'això es pot trobar en les persones que formen part del Consell Assessor de la Gent Gran, un òrgan emblemàtic que ha impulsat moltes iniciatives a la ciutat, entre les quals el reconeixement de Barcelona com a membre de la xarxa mundial de Ciutats Amigues de la Gent Gran.
Destaca que el Consell Assessor de la Gent Gran, juntament amb el programa municipal, han estat eines de treball que han permès articular les polítiques socials per a la Gent Gran. Així, destaca que el Programa municipal per a la Gent Gran 2006-2010 va articular una aposta clara per l'envelliment actiu i per l'impuls de polítiques municipals promotores del protagonisme de les persones grans en tots els àmbits de la vida ciutadana.
D'altra banda, remarca que s'ha dut a terme un programa de millora dels casals de gent gran com a espais de dinamització i de promoció social, que al llarg dels anys s'han anat consolidant com a espais de relació, i des dels quals s'han pogut detectar casos de persones fràgils o en risc d'exclusió social.
En aquest sentit, esmenta que totes aquestes iniciatives han tingut l'objectiu comú de mantenir el compromís per una ciutat per a totes les edats, donant la possibilitat a les persones grans de més participació i millor qualitat de vida.
Agraeix, doncs, la presentació d'aquesta mesura de govern que recull el programa d'activitats que es portaran a terme a la ciutat amb motiu de la commemoració d'aquest l'Any Europeu; una presentació, la d'aquesta mesura, que reflecteix la implicació de les administracions juntament amb les entitats i fruit d'un treball que s'ha estat portat a terme al llarg de tots aquests anys i que ha permès anar definint el programa d'activitats que avui els presenten.
Es ratifica en allò que van expressar a la comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports del gener passat, amb motiu de l'adhesió de la ciutat a l'Any Europeu; així coincideixen en què la mesura va en la direcció de la línia de treball que s'ha anat desenvolupant els darrers anys i, en aquest sentit, es feliciten per aquesta continuïtat.
La Sra. Martín agraeix, en primer lloc, la presentació de la mesura de govern, i posa de manifest que la Unió Europea té un procés d'envelliment de la població molt significatiu, atès que, el 2012, la població activa europea disminueix, en una tendència que seguirà els propers anys, mentre que la població de més de seixanta anys augmenta any rere any.
Per aquest motiu, el seu Grup considera que el 2012, Any Europeu de l'Envelliment Actiu i de la Solidaritat entre Generacions, representa una oportunitat per reflexionar sobre el fet que els europeus viuen més anys i amb més salut que mai; de manera que cal aprofitar les oportunitats que això representa per fomentar estratègies que marquin l'inici d'un canvi de visió i d'actitud a fi de sensibilitzar la societat dels beneficis que comporta la prevenció i la importància de tenir un envelliment actiu.
Afegeix que comparteixen el compromís de Barcelona per construir una ciutat per a totes les edats, que promogui i impulsi la solidaritat entre generacions i, a més, que sigui una ciutat que orienti les seves polítiques al foment de la sensibilització de la ciutadania sobre la importància de promoure un envelliment actiu, així com també que faci polítiques de prevenció i defensa de les febleses que comporta l'envelliment.
Per tot plegat, se significa a favor del programa que avui els han presentat, i amb tot allò que suposa un avenç i una millora en les polítiques que han de servir per aconseguir els objectius que es proposa aquest Any Europeu.
Agraeix, també, que s'hi aporti el calendari d'actuacions, les línies estratègiques i el finançament previst; tot i que hi troben a faltar la definició d'uns indicadors d'avaluació més concrets en l'àmbit qualitatiu i quantitatiu, atès que, una vegada es presenti l'avaluació de les accions el primer trimestre de 2013, puguin conèixer l'impacte de les mesures en la salut, l'autonomia i el benestar de la gent gran.
De tota manera, confirma que resten a l'espera del Pla municipal per a la Gent Gran 2012-2015, on anuncien l'establiment d'un nou calendari d'actuacions municipals i el full de ruta a seguir per garantir la millor atenció possible a la gent gran de Barcelona.
Afirma que els agradaria que les actuacions municipals del nou pla, a més del nucli de les polítiques de promoció de l'envelliment actiu, tingués en compte actuacions i mesures que no han trobat suficientment reflectides en aquest programa, i que consideren que cal aprofundir, com és el cas dels maltractaments a la gent gran, atesa la necessitat d'acarar aquesta realitat i fer-ho amb més contundència i decisió.
Igualment, remarca que en la mesura es fa referència a un ventall de projectes que el seu Grup valora molt positivament, com ara "Radars" i "Puja'm i baixa'm", però fa avinent que no s'hi diu res del Simap, que és un recurs molt valuós per a les persones que presenten els primers símptomes de deteriorament cognitiu. De la mateixa manera, creuen que és convenient fer una difusió més intensa de la Carta de drets i deures de la Gent Gran que no han sabut trobar en el document que els han presentat.
Consideren que, per a què Barcelona esdevingui veritablement una ciutat amiga de la gent gran, a més de dur a terme els objectius d'aquest programa, cal treballar amb fermesa per reduir llistes d'espera en serveis tan essencials com la teleassistència, servei d'atenció domiciliària, l'accés a una plaça de residència o a una plaça sociosanitària, i adverteix que són aspectes que s'han de tenir en compte en la redacció del nou pla municipal per a la Gent Gran 2012-2015; s'han de preveure serveis públics accessibles i de qualitat per fer efectiu el model d'envelliment actiu.
Acaba agraint la feina de totes les persones que treballen i participen des de l'àmbit del voluntariat i del Consell de la Gent Gran, i manifesta el suport del seu Grup amb la filosofia de la mesura, la necessitat de fomentar el diàleg entre generacions i que es tinguin presents tots aquells aspectes que no figuren en la mesura i que formen part de la realitat de la ciutat.
les iniciatives, tant de les àrees centrals com dels districtes, a fi de poder-les emmarcar en la celebració d'aquest any europeu.
Remarca que la societat ha experimentat en poc temps canvis enormes pel que fa al concepte de temporalitat de les vides, atès que, actualment, les fronteres entre les diferents etapes de l'existència són molt més difuses i responen a una gran heterogeneïtat de situacions, projectes i interessos.
Fa avinent que consistoris i governs anteriors han endegat polítiques públiques que han configurat el full de ruta per a la ciutadania gran durant els darrers trenta anys, i que s'han estructurat en base a quatre grans línies estratègiques. En primer lloc, l'impuls del protagonisme actiu de les persones grans en tots els àmbits de la vida ciutadana, articulant espais de participació i enfortint el moviment associatiu. En segon lloc, la millora dels espais propis de dinamització i promoció social de la gent gran, afavorint la vinculació de les persones grans als projectes de desenvolupament comunitari de la ciutat. En tercer lloc, potenciant i articulant el conjunt de serveis de proximitat i d'atenció domiciliària, com a base de suport a una vida quotidiana amb els graus més elevats d'autonomia i qualitat possibles en l'entorn habituant, comptant-hi les persones cuidadores. I, en quart lloc, ampliar i millorar, amb criteris d'equilibri territorial, la xarxa de serveis i d'equipaments d'atenció a les persones grans, fràgils, en risc o en situació d'exclusió social a fi de facilitar un envelliment digne a tothom en un entorn acollidor i inclusiu.
Remarca, doncs, que Barcelona ja té molta feina feta per acarar aquest Any Europeu; i es feliciten perquè aquesta iniciativa garanteixi i aposti per la continuïtat de les accions i programes adreçats a la gent gran, amb resultats molt satisfactoris, entre els quals, només per citar-ne uns exemples, les diverses iniciatives en relació a l'envelliment saludable, les prestacions socioculturals a què dóna dret la Targeta Rosa, molt més enllà de la mobilitat; les polítiques d'accessibilitat a la via pública i als habitatges, inclòs el programa d'instal·lació d'ascensors; els convenis de col·laboració per a la dotació de ciberaules als casals de gent gran; els habitatges amb serveis; la xarxa de cinquanta-un casals; o la trajectòria participativa a través del Consell Assessor de la Gent Gran i els Consells de gent gran dels districtes.
Per tot plegat, ratifica el suport del seu Grup als actes de commemoració d'aquest Any Europeu, i expressa el desig que sigui una bona ocasió per fer efectius els objectius inclosos en la mesura de govern.
Per acabar, planteja alguns dubtes quant al contingut de la mesura, que expressa en forma de propostes. Així, consideren essencial la continuïtat de les subvencions al programa d'instal·lació d'ascensors més enllà del 2012; entén que aquesta és la millor política de salut per a la gent gran. Igualment, creuen imprescindible assegurar la incorporació de la visió de gènere i de diversitat en el col·lectiu de la gent gran i, en aquest sentit, no consideren que un acte central com el que els proposen asseguri ni la diversitat de gènere, atès que les dues persones que hi intervenen són homes, ni la diversitat de tipologies de persones grans. Posa en relleu, també, que en la mesura no es mencionen els plans de desenvolupament comunitari que han de tenir un paper cabdal en la consecució dels objectius descrits en la mesura.
Finalment, pregunta a què es dedicarà la dotació addicional de cent mil euros que es menciona, atès que la dotació de subvencions de les entitats continua sent, com la de 2011, de trenta-cinc mil euros; i fa avinent que consideren que una commemoració com aquesta s'ha de traduir en més participació del teixit associatiu.
El Sr. Laporta agraeix en nom d'UpB la presentació d'aquesta mesura de govern, atès que recull un seguit de propostes i propòsits amb una visió integral de la persona; presenta l'envelliment actiu com una oportunitat de promocionar hàbits de vida saludables; una oportunitat de compartir coneixements i saber; visibilitzar la vellesa en positiu; i fomentar la interacció entre generacions.
recordar que hi ha elements de mobilitat i accessibilitat pendents a la ciutat, i els conviden a posar en marxa el Pla municipal d'accessibilitat, aprovat en la comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports a proposta del seu Grup.
Assenyala, quant a l'envelliment actiu, que cal avançar en la promoció de l'autonomia personal de la gent gran mitjançant l'adaptació de les seves llars a les seves necessitats; i, de fet, posa en relleu que ja s'han iniciat alguns programes, als quals s'ha de donar continuïtat, de millores tècniques i estructurals dels habitatges per afavorir la vida independent de les persones grans.
Per tant, insisteix en què s'hauria de garantir el desplegament total de la Llei de dependència a totes les persones que ho necessitin.
Igualment, consideren que per potenciar l'envelliment actiu de les persones cal avançar en l'àmbit de la prevenció, i es refereix concretament als parcs saludables, espais concebuts per al manteniment físic de les persones grans amb instal·lacions d'aparells de gimnàstica dissenyats per a diferents indicacions i adaptats a les seves possibilitats.
També en qüestions de prevenció, es refereix al fet que cal instal·lar més bancs al carrer i que siguin adequats per a la gent gran i, si és possible, en zones que estiguin ombrejades a l'estiu, tal i com detalla un prec que UpB va formular el 2010.
Afegeix que cal impulsar la solidaritat intergeneracional; i, tot i que consideren adequades les propostes que consten a la mesura, creu que mai no són suficients, tal i com ha sentit dir molt cops a la Sra. Fandos. Admet que el programa de Barcelona Activa "Posa un sènior a la teva empresa", i creu que encara es pot anar més enllà, atès que les persones grans són portadores de coneixements i experiència acumulada al llarg de la seva vida professional; i la transmissió d'aquest bagatge s'ha d'estendre a les generacions més joves, no només a les persones emprenedores, sinó amb programes que també incloguin el jovent que encara cursa estudis secundaris, cicles formatius o estudis universitaris.
Quant a la solidaritat intergeneracional, diu que no poden deixar de banda les persones que estan prejubilades als 55 anys, un col·lectiu que ha de rebre un tractament específic.
La Sra. Fandos agreix les intervencions dels grups municipals, i també les aportacions que han fet a la mesura. Al Sr. Laporta, a qui se li ha acabat el temps abans que pogués acabar la seva intervenció, li fa avinent que si té algun suggeriment més li faci arribar per escrit, atès que ha trobat molt interessants les seves aportacions sobre el mobiliari i les instal·lacions dels parcs saludables, i tots els aspectes intergeneracionals que ha comentat.
Indica que estan disposats a afegir-ho tot plegat a la mesura que, evidentment, està oberta a totes les aportacions que hi vulguin fer.
Admet que la mesura no inclou els plans de desenvolupament comunitari, i assegura que s'ho anota perquè contribueix a millorar la mesura.
Observa que altres aspectes, com els que ha comentat la Sra. Martín i que entren més dins de l'àmbit assistencial, no consten a la mesura, però avança que sí que els contindrà el pla.
Finalment, agraeix la presència de les persones del Consell Assessor de la Gent Gran i els Consellers municipals de la gent gran que avui els acompanyen.
c) Informes
1. Resum dels Pressupostos de la Generalitat de Catalunya del 2012 i la seva afectació a la ciutat de Barcelona.
La Sra. Recasens manifesta que no respon a la voluntat del govern municipal la presentació d’aquest informe, sinó que es porta a consideració d’aquest Plenari perquè es va fer una votació en la comissió d’Economia, Empresa i Ocupació que va provocar la seva introducció en l’ordre del dia d’aquest Plenari.
definitives i tramitació parlamentària del pressupost general de l’estat. Per tant, aquest informe, queda extemporani i desfasat.
Dit això, i atès que democràticament es va guanyar la votació en la comissió esmentada, el govern municipal aporta l’informe que el Gabinet Tècnic de Programació d’aquesta administració va elaborar sobre els pressupostos que va emetre la Generalitat el 22 de febrer, amb un primer ajustament contingut en els pressupostos que s’arrossegaven del 2011 i que, per tant, també es preveu per al 2012, tret de la diferència que suposa que el 2011 només es feien ajustos quant a la despesa, mentre que enguany es fan ajustos també en l’ingrés.
Assenyala, arran d’aquests pressupostos presentats, que l’objectiu del pressupostos de la Generalitat, com el que moltes administracions busquen, que és la reducció del dèficit públic. Així doncs, el govern de la Generalitat ha treballat per restituir i ressituar una situació de dèficit exorbitant i amb uns forts ajustaments, garantint un punt d’equilibri per mantenir l’estat del benestar que, després de trenta anys, s’ha assolit al país. Malgrat tots aquests ajustos, indica que les polítiques socials continuen tenint un pes molt important en els pressupostos de la Generalitat, passant del 67% al 69%.
Fa avinent que es vol referir a la inversió i a la despesa de capital per territoris. En aquest sentit, indica que l’àmbit metropolità concentra el 64,4% del total de la inversió de la Generalitat; per tant, si parlen de la comarca del Barcelonès, la inversió dels pressupostos preveu una reducció del 14%, que significa un total d’inversió de 827 milions d’euros; d’aquests, un 57% es dedicarà a projectes d’infraestructura ferroviària com el metro –línies 5 i 9– i els ferrocarrils de la Generalitat. Per ordre d’importància, segueixen les inversions, amb un muntant de 92 milions d’euros, en l’àmbit d’administració i serveis generals, 83 milions per a l’àmbit de la salut, i 66 milions per a educació.
Centrant-se en la ciutat de Barcelona, indica que el febrer d’enguany es va preveure en els pressupostos de la Generalitat una inversió quantificada en un total de 373 milions d’euros, als quals se n’hi han d’afegir 48 en projectes que arribaran amb finançament específic.
Així doncs, estan parlant d’un total d’inversió pressupostada a Barcelona de 420 milions d’euros, un 7,8% més de la inversió que es va pressupostar el 2011.
En referència a les despeses corrents, indica que la Generalitat participa en el finançament de consorcis i equipaments culturals de la ciutat, i que en els pressupostos del febrer s’aprecia una davallada del 6% pel que fa a les transferències corrents als consorcis, i d’un 14% en les transferències als equipaments.
Remarca que hi ha altres aportacions que es veuran afectades pels possibles ajustos que ha anunciat el govern de la Generalitat en funció, també, de com es defineixin finalment els pressupostos generals de l’estat que, a hores d’ara, són absolutament impossibles de quantificar.
Subratlla que una altra reducció que afecta Barcelona són les transferències que, en concepte dels fons de cooperació local, arribaran el 2012, i que suposen una davallada entorn de vuit-cents mil euros. Tot i amb això, puntualitza que estan parlant d’una partida que arriba a 3,39 milions d’euros.
A tall de conclusió arran d’aquestes xifres que acaba d’explicitar, introdueix la reflexió sobre el moment actual; l’escenari és de provisionalitat absoluta i els fluxos d’informació, els canvis legislatius i les dotacions pressupostàries estan subjectes dia a dia a canvis constants. Per això, ha manifestat en començar que el govern no considerava adient presentar avui aquest informe, i confirma que hi ha incertesa sobre quina serà realment l’afectació final dels pressupostos de la Generalitat a la ciutat de Barcelona, atès que també es veuran afectats pels pressupostos generals de l’estat, actualment en ple procés de negociació i tràmit parlamentari.
Barcelona. El fet que l’estat traspassi a les comunitats autònomes i als ajuntaments la responsabilitat del dèficit és un fet molt significatiu.
No obstant això, diu que Barcelona acara la situació amb serenitat perquè és solvent i, per tant, amb criteris de prudència, no haurà de fer passes enrere importants a cada ajust, sinó que va fent petites modificacions a mesura que l’hi obliguen la resta de pressupostos.
Convida, doncs, a treballar, negociar i pactar i els fa avinent el desig que en aquest Plenari es produeixi avui, no només en aquest punt de l’ordre del dia, sinó en els altres punts que tracten dels pressupostos de l’estat, un clima de consens i diàleg necessari perquè es reconegui la capitalitat de Barcelona i el seu paper com a motor tractor de sortida de la crisi.
El Sr. Carnes, reprenent les paraules de la Sra. Recasens sobre consens i diàleg, admet que certament són la base de qualsevol procés de discussió en política, especialment quan es parla de l’àmbit pressupostari.
Observa que el tema central la sessió d’aquest Plenari serà avui, per diferents motius, el dels pressupostos i les seves repercussions tant en l’àmbit de la Generalitat com en el de l’estat.
De tota manera, vol apuntar la reflexió sobre com suplirà l’Ajuntament de Barcelona les mancances pressupostàries en referència a les transferències de la Generalitat a l’Ajuntament. Remarca que el govern municipal s’ha referit en diverses ocasions a les fórmules vinculades als convenis; i pregunta si es valoraran com un apunt comptable o simplement serà una mostra de bona voluntat. Entén que en l’àmbit del rigor de què fa gala aquesta institució, cal aprofundir la manera com el govern pensa articular aquesta mena de relació econòmica, amb el benentès que hi ha serveis que l’Ajuntament no vol deixar de proporcionar, tot i que cal saber quines previsions estan fent en relació al retorn d’aquests recursos a la ciutat de Barcelona per part de la Generalitat, quan sigui possible.
El Sr. Mulleras posa de manifest la complexitat de l’actual situació de crisi i la dificultat que suposa gestionar-la. Així, l’herència del tripartit a la Generalitat i del govern Zapatero a Madrid han deixat una situació molt complicada a les arques públiques; una caixa buida i hipotecada, que s’ha trobat el PP, però precisament per això, un govern ha de saber quines són les prioritats. Així, de la mateixa manera que les famílies s’ajusten el cinturó, un govern també ho ha de fer, però de manera seriosa, fent uns ajustos del pressupost com més justos millor.
Posa de manifest que, amb aquesta conjuntura, avui els presenten aquest informe, al seu parer, buit de contingut perquè no parla d’allò que és realment important per a Barcelona, i s’han oblidat d’introduir-hi aquells punts que en altres anàlisis de pressupostos donen molta importància.
En aquest sentit, remarca que, per començar, les inversions reals al Barcelonès disminueixen d’un 56% en dos anys, de 1.338 milions d’euros el 2010 a 593 milions el 2012. Quant a l’afectació d’aquesta davallada de les inversions, per exemple en el camp de les infraestructures, la Generalitat ha aconseguit paralitzar la majoria de les infraestructures de la ciutat, entre les quals la línia 9 del metro i, dels deu intercanviadors de metro pendents, no n’ha fet cap, i tampoc no ho té previst; igualment, de les inversions en metro i ferrocarril als accessos a Barcelona han passat de 862 milions d’euros el 2010 a 161 milions enguany, el que significa que han baixat les inversions ferroviàries d’un 81%.
Assenyala que entre altres exemples hi ha el de la rehabilitació d’habitatges, que ha baixat fins a zero, atès que la Generalitat ni el 2011 ni el 2012 posa ni un euro per a aquesta partida, de manera que l’Ajuntament ha de compensar tot el que no hi posa la Generalitat.
Igualment, posa en relleu que aquests pressupostos han allargat les obres dels equipaments escolars i, per tant, encara hi ha quinze escoles pendents de construcció i set que continuen en barracons; i la Mediterrània serà l’única escola que es començarà a fer perquè l’Ajuntament la finança.
En referència a les residències de gent gran, precisa que n’hi ha sis de paralitzades, i quatre equipaments socials construïts però que no es posen en funcionament perquè la Generalitat no té pressupost per fer-ho.
rebaixades les aportacions de la Generalitat d’un 30%; concretament el MNAC ha patit una disminució aquest darrer any d’un 15%, mentre que l’estat, l’altre soci del consorci, les ha rebaixades d’un 10%. En el cas de MACBA, el darrer any ha tingut una retallada de les aportacions de la Generalitat d’un 20%, i les de l’estat d’un 10%, de manera que la primera administració ha doblat la disminució d’aportacions respecte a l’estat.
Finalment es pregunta, si Barcelona és la capital, on és el conveni de capitalitat de la Generalitat; i diu que el PP voldria que la Generalitat tingués un conveni de capitalitat que financés les principals infraestructures de Barcelona.
Remarca que han quedat molts aspectes per tractar, entre els quals préstecs, pressupostos inexistents, aportacions que no es fan, però assegura que com a regidors de Barcelona, els integrants del Grup del PP sempre buscaran el millor per a la ciutat.
El Sr. Gomà observa que aquest informe hauria de servir per debatre els impactes a Barcelona del pressupost de la Generalitat del 2012; així, es troben amb un informe de vint pàgines on la primera referència específica a Barcelona es fa a la pàgina 18. Per tant, és ben evident que és molt escassa i del tot incompleta, sense elements d’anàlisi i de valoració, i creuen que és un document força irrellevant que oculta més del que mostra, més pensat per eludir que no pas per acarar un debat.
Considera que al govern municipal li costa fer aquest debat, sobretot perquè posa en evidència tres realitats; d’una banda, el maltracte institucional per part de la Generalitat a Barcelona; d’altra banda, els impactes d’aquest pressupost en forma d’injustícies de risc de fractura social i territorial sobre les persones i els barris de la ciutat; i, també, que expressa la manca de voluntat i incapacitat política del govern municipal per defensar Barcelona i plantar cara al maltracte institucional i a les retallades.
Adverteix, però, que avui novament hauran d’afrontar aquest debat, i convida el Sr. Alcalde a què hi digui la seva, perquè s’està posant en joc que Barcelona surti de la crisi o que s’hi ofegui; s’està posant en joc un futur d’inclusió o de fractura social; i el Sr. Trias, a banda de ser l’Alcalde de Barcelona, hauria d’exercir com a tal i explicar en aquest Plenari de quina manera lluiten per la ciutat i comprometre’s en aquesta cambra a defensar la ciutadania i els barris; posar-se al capdavant d’una ciutat a qui ningú, i molt menys el govern del país, té dret a limitar-li les capacitats per superar la crisi amb cohesió social.
Convida l’Alcalde, doncs, a aprofitar l’oportunitat que avui li brinden en aquest Plenari, no de ser l’Alcalde de CiU, sinó de fer d’Alcalde de Barcelona. I aprofita per preguntar-li si comparteix l’afirmació que el pressupost de la Generalitat té uns efectes socialment injustos i econòmicament paralitzants sobre la ciutat.
Precisa que els dos darrers anys la Generalitat ha destinat a Barcelona només el 14% de les seves inversions, quan la ciutat representa el 22% de la població del país, i s’enfila a la ratlla del 30% del PIB de Catalunya; i encara és pitjor la distribució de les inversions, de manera que el 2012 han invertit el doble en edificis de les seus dels Departaments que en equipaments de salut o d’educació o en recerca i desenvolupament. Igualment, les transferències als quatre consorcis de la Carta Municipal han patit retallades del 6,7% i els equipaments culturals una retallada acumulada en dos anys del 29%. I pregunta com pretenen defensar les partides culturals que els ha de traspassar l’estat si no hi ha capacitat per defensar Barcelona de les retallades culturals de la Generalitat.
Insisteix que es tracta de retallades abusives i indiscriminades, que només poden respondre a un projecte de país que menysté la seva capital i només són possibles per la feblesa i la incapacitat política del govern municipal.
En el terreny de les persones, posa de manifest que si se sumen les retallades en les rendes mínimes d’inserció, les prestacions familiars, els ajuts socials al lloguer o a la dependència moderada, que es tradueixen en la reducció global de 50.000 prestacions socials a Barcelona; per tant, entorn de 150.000 barcelonins i barcelonines que veuen degradades les seves condicions materials de benestar bàsiques, cosa que suposa una escletxa cap a una Barcelona dualitzada, una ciutat amb fractura social.
Creu que queda clar que la Generalitat, a través d’aquest pressupost, castiga Barcelona, i entén que l’Alcalde hauria d’alçar la veu com no ho ha fet fins ara, carregat de raons, deixant enrere els càlculs partidistes que acaben fent mal a la ciutat. I això és l’única cosa que un alcalde no pot avalar.
El Sr. Laporta diu que UpB considera que aquest informe és clar quant a què l’afectació sobre Barcelona rau en què augmenten les inversions i baixen les transferències de la Generalitat, i detalla la quantia de les inversions i els percentatges que representen en les diverses partides, de la mateixa manera que també es redueixen les aportacions financeres.
Vol deixar clar que el seu Grup no és partidari que es facin més retallades per part de la Generalitat en les aportacions a la ciutat i, en conseqüència, demana al govern municipal que treballi a fi que les relacions entre aquest ajuntament i la Generalitat siguin de cooperació franca i de col·laboració eficaç; i a l’Alcalde li demanen, i entenen que ho està fent en la mesura de les seves possibilitats, que mantingui el capteniment propi del màxim representant dels barcelonins i les barcelonines.
De tota manera, assegura que aquesta posició no els fa perdre pas el nord ni la perspectiva i tenen molt clar que la causa de les mancances que avui pateix la ciutat són conseqüència d’un finançament injust, que provoca assignacions insuficients a la Generalitat que, per tant, difícilment pot complir com voldria amb Barcelona a fi que disposés dels recursos suficients.
En aquest sentit, addueix que es poden fer manifestacions, al seu parer, de falsa crispació amb l’únic objectiu de desviar l’atenció del veritable problema: el govern del PP i, per tant, l’estat espanyol. Observa que els representants del PP, si fossin funcionaris, estarien prevaricant amb les seves argumentacions. Altrament, el que cal és solucionar el problema en el seu origen, que és que l’estat no compleix ni amb Catalunya ni amb Barcelona; cal solucionar el sistema de finançament injust i, només llavors, podran discutir de les mancances de la gestió de determinades partides dels pressupostos.
En el cas de l’Ajuntament, l’estat no compleix amb les seves obligacions, i si es mantenen alguns aspectes és gràcies a la Carta Municipal.
Per tot plegat, entén que el Grup d’aquesta cambra que manté relació amb el govern de l’estat, que incompleix les seves obligacions de pagament amb Catalunya, i que està ofegant deliberadament la Generalitat i Barcelona, hauria de tenir molt clar que els pressupostos de la Generalitat i els de Barcelona no són compartiments estancs, sinó vasos comunicants.
La Sra. Recasens, d’entrada, fa avinent al Sr. Gomà que el govern municipal no entrarà en la provocació del seu Grup quant al debat sobre retallades; de tota manera, entén que cal un cert cinisme per encetar aquest debat quan el que està fent el govern de la Generalitat és intentar ajustar un forat econòmic causat per un govern anterior del qual formava part el partit del Sr. Gomà. Per tant, li demana més responsabilitat en parlar de pressupostos de la Generalitat.
Alerta als representants del Grup del PP que tot plegat els pot retornar com un
boomerang, i els pregunta si els sonen de res els 759 milions d’euros de la
disposició addicional tercera de l’Estatut, que s’arrosseguen des del 2008; o els 219 milions d’euros del 2009 que s’han d’abonar enguany. I, Posats a demanar, fa avinent que també estaria bé que el govern de l’estat reconegués el finançament que preveu la Carta Municipal.
Així doncs, entén que el debat posant el crit al cel sobre el que està fent la Generalitat, es podria resoldre si el govern de l’estat els enviés els milions que deu i que reconegués, com ha dit, el finançament previst a la Carta Municipal.
protegir el dèficit zero. En aquest sentit, assenyala que el govern municipal garanteix l’entorn de recuperació econòmica.
El Sr. Carnes fa avinent que la Sra. Recasens no li ha respost; igualment, assenyala que es constata una centralització de problemes, tot i que allò que més els preocupa –i anuncia que en faran un seguiment acurat– són els consorcis i convenis que mai no han obtingut un nivell adequat d’aportacions per part de la Generalitat; per tant, reitera que cal fer un apunt comptable si algun dia es volen recuperar els diners que no han aportat.
En aquest sentit, pregunta com pensen rescabalar aquests diners que l’Ajuntament esmerça en tasques de suplència financera de la Generalitat; és a dir, cal establir les eines jurídiques per quan sigui el moment de fer-ho, i anuncia que el seu Grup exigirà que es garanteixin els drets contemplats a la Carta Municipal en interès de la ciutat.
La Sra. Recasens confirma que encara no saben els ajustos concrets, i anuncia que hi ha una comissió entre el govern de la ciutat i el de la Generalitat on treballen conjuntament per fer el seguiment dels plans d’inversions que corresponen als convenis i als consorcis.
2. Pla d’acció del Consorci del Besòs 2012-2013.
El Sr. Vives justifica la presentació d'aquest informe perquè el 16 d'abril passat es va fer una reunió de la junta de direcció del Consorci del Besòs on es va prendre la decisió, molt transcendent de cara al futur d'aquest organisme, d’ampliar l'àmbit territorial que abraça el consorci.
Assenyala que, tan bon punt va ser-ne nomenat president, va engegar la idea del govern municipal que calia integrar molt millor ambdues bandes del Besòs, i destaca que l'acollida que va rebre de l'alcalde Canga, de Sant Adrià, va ser d'entusiasme. Així, fa avinent que han estat treballant conjuntament durant tots aquests mesos per fer-ho possible, i aprofita per agrair la feina feta per les alcaldesses Parlon, de Santa Coloma de Gramenet, i Perez, de Montcada i Reixac, amb la col·laboració de les quals i del mateix consorci han pogut treballar per fer possible aquest canvi, que qualifica d'històric, que situa en perspectiva el que s'ha de fer durant el 2012 i el 2013, esdevenint un bon exemple de com la visió a curt termini es combina amb la visió a llarg termini.
Puntualitza que no entrarà al detall del contingut d'aquest informe, atès que el tenen tots els membres del Plenari, alhora que també en tenen coneixement pels seus representants al si del consorci, però si que vol destacar que, arran l'ampliació de l'àmbit territorial, es guanya en elements de coordinació municipal i permet treballar, alhora, amb el Consorci Interuniversitari del Besòs, on també estan prenent decisions transcendentals per tirar endavant el projecte de generar un pol empresarial i universitari en l'àmbit del Besòs. Igualment, es refereix a l'Oficina del Besòs de Barcelona Regional, i a la integració d’aquesta eina estratègica, bàsica per al conjunt de l'àrea metropolitana, que assumirà una part molt important de la feina que cal fer de cara a integrar aquest territori tan ampli.
Reitera que per al govern municipal era absolutament essencial que hi hagués una visió a llarg termini, a fi de poder pensar en un nou pla Besòs, diferent del vell pla que en el seu moment va tenir molts mèrits, però que necessita ser posat al dia amb aquesta nova visió territorial. Per aquest motiu, han organitzat els canvis que cal per fer possible el pla d'actuació en qüestions de planejament, de gestió urbanística, d'infraestructures, de medi ambient, de manteniment i també en l'àmbit econòmic i financer i d'organització interna.
Fa avinent que en l'informe consten els diferents àmbits d’actuació, entre els quals destaca la incidència en el nou pol de desenvolupament de la Universitat Politècnica, una transformació radical en l'àmbit Besòs que permetrà generar un veritable pol d'atracció empresarial.
Afegeix que el pla infraestructural ha de permetre unir ambdues bandes del riu i canvia la perspectiva de les actuacions que calen, i recorda que el consorci és competent en aquesta matèria de planejament i actuació.
El Sr. Martí Grau manifesta la importància que el seu Grup atorga a l'àrea del Besòs com la zona estratègica de transformació urbana més important aquests propers anys per a la gran Barcelona. I tal com ha fet el Sr. Vives, fa un esment especial a l'alcalde de Sant Adrià, atès que Sito Canga és la persona que ha mantingut amb gran tenacitat la voluntat d'atorgar centralitat a una zona que massa vegades ha estat als darreres de la ciutat.
Tot seguit, es refereix a què, en la darrera sessió de Plenari, el Grup del PSC va presentar una proposició sobre l'àmbit Besòs, i han pogut constatar que en aquest informe queden recollides totes les propostes que hi apuntaven.
Així, remarca que el fet que s'aprovés aquella proposició en el Plenari i que avui el govern municipal presenti aquest informe és conseqüència, en molt bona part, de la insistència i la voluntat des de fa molts anys de posar l'accent en aquesta àrea on, com va destacar en presentar aquella proposició, hi viu el 10% de la població de Catalunya i un 20% dels barcelonins de l'àmbit metropolità.
Destaca que l'informe incorpora un aspecte transcendental, al qual ja s'ha referit el Tinent d'Alcalde, que és l'ampliació del Consorci del Besòs; és a dir, que es converteixi en un instrument que no només representi dos ajuntaments, sinó el conjunt de municipis que configuren les dues lleres del Besòs, el riu urbà per excel·lència. I aprofita per demanar al Grup del PP que utilitzi la seva influència perquè s'hi incorpori l'ajuntament de Badalona, que no n'hauria de quedar exclòs per qüestions polítiques. Observa, tanmateix, que Badalona sempre ha mirat més cap al Maresme que cap a Barcelona, segurament per raons històriques, però entén que és indispensable per a l'èxit del Pla Besòs.
Quant a les mirades a curt i llarg termini a què s'ha referit el Sr. Vives, diu que li fa la sensació que l'informe només incorpora la mirada a curt termini; altrament, la mirada a llarg termini tan sols es reflecteix en l'instrument, però no pas en les propostes, ja que la majoria de les que recull l'informe, sense l'ampliació del Consorci del Besòs de ben segur s'haurien anat escometent de la mateixa manera, atès que totes hi eren previstes, entre les quals esmenta per la seva importància el Consorci Interuniversitari del Besòs.
Insisteix en les tres línies que plantejava el Pla Besòs: la integració d'infraestructures de comunicació en tota l'àrea, que és l'única on la major part de grans infraestructures de comunicació no estan integrades en una realitat urbana; el pla de ponts, que suposa el pla de millora i connectivitat entre les dues lleres del riu per al trànsit rodat i, sobretot, per als vianants; i, finalment, l'equipació del parc fluvial, convertint-lo en un pla d'equipaments, que és el que acabarà conferint centralitat.
Constata que per donar la importància al Pla Besòs que manifestava el Sr. Vives en començar la seva intervenció cal una estratègia de futur, un pla que incorpori cronogrames més enllà del 2013 en el terreny del planejament, de la integració d'infraestructures i en els equipaments.
El Sr. Bolaños posa de manifest que el Grup del PP comparteix la visió que la zona del Besòs ha de ser d'actuació prioritària, d'acord amb els municipis de l'entorn, incloent-hi, òbviament, Badalona.
Igualment, diu que consideren fonamental la millora de les connexions de vehicles i vianants, tot i que haurien volgut que en aquest informe s'hi hagués inclòs el llistat d'actuacions del Pla bianual 2010-2011, que el govern municipal situa en un grau de compliment del 79%, i que els haguessin informat de quin ha estat el pressupost executat en aquests dos exercicis per part dels governs competents a fi de valorar les actuacions des d'una visió retrospectiva.
Precisa que fa aquesta apreciació perquè el pla bianual 2012-2013, al seu parer es podria haver allargat fins al 2015, atès que moltes de les actuacions que planteja no es poden escometre en un sol exercici, i moltes d'aquestes actuacions, força ambicioses, són fruit de l'incompliment d'èpoques passades.
es posen al mateix nivell que qüestions merament de gestió, com pot ser l'aprovació definitiva de plans de millora urbana encara pendents.
Entenen, doncs, que tot plegat és més un brindis al sol que no pas un compromís amb la ciutadania i els diversos municipis implicats.
Comparteixen la importància d'aquestes actuacions previstes, però fa notar que no els diuen com pretenen acarar la inversió sense un compromís pressupostari de les administracions implicades, que no són només dels ajuntaments de la zona, sinó també Adif o la Generalitat.
Qualifica d'irresponsabilitat, doncs, que es plantegin setze operacions en dos anys amb inversions importants i nombroses actuacions en matèria de gestió, sense que ni tan sols s'estimin els costos previstos, quan qualsevol pla que aquest ajuntament porta a aprovació inclou un pla de viabilitat econòmica; i en aquest cas, els presenten un llistat molt llarg d'actuacions sense que ni tan sols es plantegin quina és la inversió prevista per part dels diversos ens actuants.
La Sra. Blasco fa avinent la valoració positiva de l'informe per part del Grup d'ICV-EUiA que, de certa manera, dóna compliment a la proposició del Grup Socialista aprovada en la sessió anterior.
Diu que comparteixen la voluntat de continuar desenvolupant el Consorci del Besòs com una unitat de gestió més àmplia en l'abast territorial, i com un instrument de col·laboració intermunicipal, amb més municipis dels que fins ara conformaven el consorci.
Entenen que és indubtable l'actuació en aquesta àrea i amb la implicació intermunicipal, amb un instrument de gestió unificat, amb l'objectiu comú que el Besòs deixi de ser un límit de Barcelona per convertir-se en una àrea de nova centralitat. Reconeix que és necessari recentralitzar i reequilibrar el centre de gravetat de la ciutat, entesa com un contínuum supramunicipal, per desplaçar-lo cap al nord.
Troba evident que, per fer-ho possible, s'ha de tendir a treballar amb una visió més oberta del territori, i un bon primer pas és l'ampliació de l'àmbit territorial d'actuació del Consorci del Besòs que es presenta en aquest informe.
Recorda que en el debat d'aquella proposició, ja avançaven que en el futur caldria fer un pas més enllà i plantejar el projecte a escala metropolitana; cal canviar el xip i pensar a plantejar directament el pla i l'oficina tècnica des de l'Àrea Metropolitana, una institució que avui dia és la que més competències supramunicipals en urbanisme té, i que engloba tots els municipis de l'àmbit.
Puntualitza que comparteixen la majoria de les actuacions proposades en l'informe, entre les quals gairebé no hi ha cap novetat, tret d'algunes com pot ser el vaixell-hotel al Fòrum; un projecte que no forma del seu model de ciutat, al qual ja no van donar suport de bon principi, ja que per al seu Grup aquest projecte és una mostra més de l'aposta per la particularització de l'espai públic i pel turisme de luxe.
Afegeix que en l'informe troben a faltar com a acció per al 2012-2013 l'aposta per completar el parc fluvial a l'àmbit de Barcelona, i resoldre la unió amb el que ha de ser el Parc Lineal de la Sagrera. Remarca que aquest aspecte és important per al desenvolupament d'aquesta àrea i per donar sentit a tota l'aposta de corredors verds de la ciutat.
El Sr. Portabella inicia la seva intervenció fent esment del motiu pel qual es desestima la urgència de la declaració institucional que el seu Grup volia convertir en proposició a fi de debatre l'oportunitat de la cacera del rei a Botswana; i li ha semblat tan inversemblant que s'ha distret del tema que ara els ocupa.
Tanmateix, al·lega que fa un esforç per centrar-s'hi tot felicitant-se perquè, en aquest cas, és una bona notícia que el consorci del Besòs, que és dels que ha fet millor les coses –malgrat que amb poca incidència mediàtica–, tingui la voluntat d'anar equilibrant l'àrea metropolitana de Barcelona, amb un pes de població molt important que permet, alhora, equilibrar el conjunt del país.
Comparteix el contingut de l'informe on, com a novetat principal, hi ha l'ampliació de l'àmbit territorial d'actuació, que abasta els barris fluvials de Santa Coloma de Gramenet i de Montcada i Reixac i els districtes del nord de Barcelona.
Llobregat; i, d'altra banda, la coordinació de diferents organismes que hi tenen una actuació significativa i profitosa per al conjunt de Barcelona, l'àrea metropolitana i Catalunya.
En aquest sentit, remarca que el fet de treballar conjuntament amb l'Àrea Metropolitana, i especialment amb el Consorci Interuniversitari del Besòs, és la manera adequada de fer les coses per al desenvolupament, no només en l'àmbit dels quatre projectes principals definits en l'informe –l'eix Fòrum-Sagrera, el barri de La Catalana, el Campus Interuniversitari del Besòs i el Front Marítim–, sinó també amb una perspectiva de futur pel que fa al repartiment de les oportunitats. En aquest sentit, posa de manifest que no és el mateix viure a La Catalana que en un municipi del costat del Llobregat, que actualment té moltes més oportunitats. Creuen que l'informe recull aquesta sensibilitat amb l'objectiu que desenvolupament del costat Besòs esdevingui tan important com el del sud.
Finalment, es refereix a alguns aspectes concrets en l'àmbit ambiental, on els preocupa la desconnexió de Collserola amb el turó de Montcada i que ja van presentar al consorci i al comitè executiu del Parc de Collserola; i també que els preocupa la part del litoral, on hi ha la macrodiscoteca projectada al Fòrum.
El Sr. Vives apunta un parell de qüestions rellevants que han sortit en les intervencions. D'una banda, fa memòria als membres del consistori que molts dels seus Grups estan representats en el Consorci del Besòs i, per tant, disposen de tota la informació sobre l'objectiu de l'informe, que no és altre que posar en relleu la importància del que van decidir el 16 d'abril en una reunió on tots estaven representats.
D'altra banda, un altre aspecte rellevant és la referència a la idea d'escala metropolitana, tal com ha dit la Sra. Blasco, atès que, altrament, no haurien pres una decisió d'aquesta mena en fer-se càrrec del consorci; sobretot després de l'aprovació de la Llei de l'àrea metropolitana, que els dóna una perspectiva d'integració de moltes de les eines de què disposen. En aquest sentit, menciona el Consorci Interuniversitari del Besòs, amb el qual el consorci està treballant molt estretament per fer possible que, fins i tot, hi hagi una entrada molt més directa de l'àmbit universitari i empresarial per generar llocs de treball en aquell punt.
Admet que hi ha continuïtat amb la tasca de governs anteriors, però remarca que també hi ha canvi en el sentit que mai no s'havia plantejat aquesta ampliació perquè ningú no havia posat damunt la taula la necessitat. Tanmateix, s'ha fet ara, i amb un protagonisme molt especial de l'alcalde Canga i també de les alcaldesses de Santa Coloma i de Montcada, amb el lideratge evident de Barcelona que és qui fa possible, en el fons, que tot plegat pugui passar.
El Sr. Martí Grau afegeix a la seva intervenció la importància de la tèrmica del Besòs en tot aquest assumpte, i tot i que sap que hi està inclosa, remarca que, a banda del volum que ocupa en l'espai, té la capacitat simbòlica d'atreure centralitat a la zona que no s'hauria de deixar escapar.
El Sr. Bolaños assenyala que el fet que tots els Grups estiguin representats en el consorci no significa que hagin dissenyat aquest Pla per als proper dos anys. Precisa que allò que diuen és que el nombre d'actuacions previstes per al bienni són excessives i impossibles atès, sobretot, el seu impacte pressupostari, que no està quantificat en l'informe.
Reitera que allò que vol el seu Grup és veure el resultat de tot plegat, i avança que demanaran explicacions al principi de l'any vinent per fer un seguiment de l'execució i amb quina inversió es compta.
La Sra. Blasco fa avinent que comparteixen l'evolució de l'instrument, i creu que l'ampliació s'ha fet en el moment adequat, alhora que es refereix al munt de projectes que anys enrere van donar lloc a la creació del Consorci del Besòs, tot i que està d’acord amb què ara calia fer-lo créixer i ampliar-lo, i que s'anirà transformant amb la dinàmica dels mateixos projectes.
El Sr. Vives respon al Sr. Martí Grau que la tèrmica serà objecte de preocupació i d'ocupació per a tots.
PART DECISÒRIA / EXECUTIVA
a) Ratificacions
b) Propostes d'acord
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR
3. Ratificar el Decret de l'Alcaldia, de 10 d'abril de 2012, que designa l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas membre del Patronat de la Fundació Privada Julio Muñoz Ramonet, complementant, en els termes esmentats, el Decret d’Alcaldia S1/D/2011-03716 de 26 de juliol de 2011, ratificat pel Plenari del Consell Municipal de 30 de setembre de 2011.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent.
4. Adoptar, en l’exercici de les competències reservades a l’Ajuntament com a soci únic de la Societat Barcelona Gestió Urbanística, S.A., els acords següents: 1r) Designar el Sr. Miguel Torrubiano Blanco, membre del Consell d’Administració de l’esmentada Societat, en substitució del Sr. Manuel Buenaño. 2n) Establir que el termini de designació del conseller que es nomena serà l'establert en els respectius estatuts, sens perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi de mandat consistorial. 3r) Facultar indistintament el President i el Secretari del Consell d'Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública el nomenament anterior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció d'errors materials en cas necessari.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent.
Tot seguit, es dóna per aprovada amb els mateixos vots aquesta acta en la part que estrictament fa referència a l’adopció d’aquest acord, per tal d’agilitar-ne la inscripció en el Registre Mercantil.
COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ
5. Adoptar, en l'exercici de les competències reservades al Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona en relació amb les societats privades municipals Barcelona de Serveis Municipals, SA, Informació i Comunicació de Barcelona, SA, Barcelona Activa, SA, Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, Pro Nou Barris, SA, 22 Arroba Bcn, SA, Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA i Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA, els acords següents: Aprovar els comptes anuals de cada societat i els comptes anuals consolidats de Barcelona de Serveis Municipals, SA i de Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, tancats a 31 de desembre del 2011, integrats pel Balanç, el Compte de pèrdues i guanys, l’Estat de canvis en el patrimoni net, l’Estat de fluxos d’efectiu i la Memòria.
Aprovar els corresponents Informes de Gestió. Aprovar la gestió realitzada en
l'exercici 2011 pels administradors respectius. Aprovar per a cada societat, la distribució de resultats de l'exercici tancat a 31 de desembre del 2011, segons consta en document annex.
Es dóna compte que la distribució de beneficis que consta en el document annex és la següent:
a) Barcelona de Serveis Municipals, SA: del benefici obtingut, 55.841.210,72 euros, es destinen a reserva voluntària 35.841.210,72 euros i a dividend 20.000.000,00 euros.
c) Informació i Comunicació de Barcelona, SA: del benefici obtingut, 13.927,82 euros, es destinen a reserva legal 1.392,78 euros i a reserva voluntària 12.535,04 euros.
d) Barcelona Activa, SA: del benefici obtingut, 18.354,22 euros, es destinen a reserva legal 1.835,42 euros i a reserva voluntària 16.518,80 euros.
e) Pro Nou Barris, SA: el benefici obtingut, 28.245,02 euros, es destina íntegrament a reserva voluntària.
f) 22 Arroba Bcn, SA: el resultat negatiu produït, 490.035,91 euros, s’incorpora íntegrament a resultats negatius d’exercicis anteriors.
g) Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA: el benefici obtingut, 9.630,04 euros, es destina íntegrament a reserva voluntària.
h) Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA: el resultat negatiu produït, 41.584,92 euros, s’aplica íntegrament a reserva voluntària.
La Sra. Recasens inicia la seva intervenció destacant que aquest és el primer d'un seguit de punts que tractaran en aquesta sessió referents a l'àmbit econòmic.
Assenyala que es tracta dels comptes d'unes empreses determinades, aquelles on l'Ajuntament és titular directe, els consells d'administració de les quals ja ha han aprovat els comptes, que cal dir que s'ha fet amb consens ampli, tret de les abstencions dels representants del PP en els esmentats consells i d'UpB en el cas d'una sola empresa.
Per tant, avui aquests comptes es porten a aquest Plenari en funció de junta general d'accionistes havent passat pel tràmit previ a què s'ha referit.
Quant als resultats de l'exercici, avança la notícia positiva que el conjunt d'ingressos d'explotació de les empreses ha pujat 259 milions d'euros, cosa que vol dir un 18% més que l'exercici anterior, mentre que la despesa se situa en els 204 milions d'euros, xifra que palesa una reducció del 3%; així doncs, es tradueix en un augment considerable dels ingressos i una retallada lleu de la despesa corrent.
Precisa que en el cas de Bimsa els ingressos i les despeses s'han incrementat d'un 5% en la línia de les inversions efectuades; i en el cas de Bagursa es mantenen les xifres.
Puntualitza que hi ha una afectació en els ingressos i les despeses de l'Institut d'Informació i Comunicació de Barcelona, on s'ha produït una davallada dels ingressos important motivada, d'una banda, per la disminució del 9% de l'aportació municipal i, d'altra banda, pel descens del 33% dels ingressos comercials; altrament, confirma que la contenció de la despesa els ha permès de tancar amb equilibri.
Quant a Barcelona Activa, indica que té uns ingressos i unes despeses d'explotació que se situen entorn dels 44 milions d'euros, una xifra molt similar a la de l'any anterior.
Entrant a valorar els resultats, posa de manifest que hi ha una diferència substancial, atès que tanquen l'exercici parlant de 55 milions, mentre que el 2011 parlaven de 9 milions, i que és possible gràcies a la venda del 36% de serveis funeraris que va provocar un resultat positiu a BSM. A més, s'han d'afegir dos impactes més; d'una banda, la baixa de la inversió del zoo marí, de gairebé set milions d'euros i, d'altra banda, la provisió per la depreciació de la inversió financera que tenien per a BSM en tant que tenen les participacions de Catalana d'Iniciatives.
Pel que fa a 22@, apunta que té unes pèrdues de 490.000 euros fruit de la provisió del deute pendent que arrosseguen Media Complex i Rilson. Igualment, diu que l'empresa reflecteix la seva redistribució en el sentit que la part de promoció econòmica ha passat a Barcelona Activa i la part inversora a Barcelona Infraestructures Municipals, de manera que tot plegat afecta el seu volum d'inversió.
Assenyala que l'Agència de Promoció del Carmel ha obtingut un resultat pel valor de 42.000 euros, bàsicament per la reducció d'ingressos derivats de la gestió de les obres i pel sobrecost que ha suposat la integració dels sistemes informàtics a la xarxa municipal.
En l'àmbit de la inversió, destaca que estan parlant d'un volum de 194 milions d'euros, i la reducció es manté en el mateix percentatge que el 2010, en un 28% del volum d'inversions gestionades, que s'explica per la reducció en el mateix percentatge de les inversions liquidades per l'Ajuntament. I remarca que en tot això hi té a veure que es comencen a notar els processos duts a terme a Bimsa.
En el terreny del deute financer, destaca que hi ha hagut una davallada important de 47 milions d'euros arran, bàsicament, de l'aplicació dels fons excedentaris de serveis funeraris de Barcelona.
Pel que fa a l'endeutament financer, subratlla que l'Ajuntament l'ha reduït d'un 9%, mentre que el nivell consolidat el reduirà d'un 8%.
Entrant en l'apartat dels treballadors, fa constar les jubilacions de BSM que no s'han cobert, així com el traspàs del personal a l'Institut Municipal d'Esports de la Marbella i del Velòdrom.
Finalment, fa referència a què la distribució de resultats també ha estat, en línies generals, aplicant reserves a beneficis, deixant com a resultats negatius les pèrdues de l'Agència del Carmel.
Destaca, també, que BSM aporta uns dividends positius i un repartiment de beneficis de 20 milions d'euros, donant un resultat extraordinàriament positiu en l'exercici.
Els recorda, per acabar, que disposen dels informes d'auditoria nets i sense cap observació, tret de BSM atès que les empreses participades no han estat a temps de portar els seus comptes auditats, i 22@ i Bimsa, que tenen l'excepció de Media Complex.
El Sr. Carnes entén que l'informe presentat constata la bona salut d'aquestes empreses.
Admet que el govern municipal té tota la legitimitat per reorganitzar l'estructura d'empreses municipals de la manera que cregui convenient; de tota manera, entén que no poden esgrimir com a argument, com fan en altres indrets de l'estat espanyol, que les supressions o tancaments d'empreses estiguin motivats per la seva situació financera, que no és pas el cas d'aquest grup.
Així doncs, si el govern municipal en algun moment preveu o vol introduir canvis en l'organigrama en té tot el dret, però mai no podrà al·legar que és per la situació financera de les empreses.
Tornant a l'assumpte que els ocupa, posa en relleu l'element de reflexió que significa l'oportunitat de tenir unes estructures financeres adequades que permetin respondre a les necessitats de la ciutat.
Considera que aquests que acaba d'expressar són els elements centrals de l'anàlisi, que centren perfectament el debat.
El Sr. Mulleras observa que per segona vegada consecutiva els porten tres excepcions relacionades, d'una banda, el grup Media Complex, on hi ha una participació municipal de 6,6 milions d'euros, i remarca que la societat acumula pèrdues de 342.000 euros en dos anys; i, d'altra banda, també l'excepció d'Ecoparc i Districlima; tres participacions empresarials de l'Ajuntament que els auditors no acaben de veure clares.
Posa de manifest que els comptes anuals del 2011 continuen reflectint participacions empresarials i financeres molt qüestionables, sense viabilitat econòmica ni social.
Observa que, en general, els comptes del 2011 que avui se sotmeten a votació, consoliden una estructura municipal ineficaç i ineficient, tant des del punt de vista econòmic com social.
Així doncs, justifica el vot contrari del Grup del PP perquè no està a favor d'un model empresarial que acumula més de trenta empreses i organismes que gestionen el 30% del pressupost municipal, i són l'exemple més clar d'un model empresarial ineficaç; en aquest sentit, recorda que les empreses van passar de tenir beneficis de 8,9 milions d'euros el 2010, a tenir pèrdues de 4,6 milions el 2011, sense comptar amb la venda de serveis funeraris.
