2
La imatge
3
Índex
Editorial De portada
- La policia de Proximitat arriba a tres nous districtes
A fons
- Atenció psicològica 24 hores en accidents
Notícies GuB
- El 2009 veurà la major lleva de la història - La Caixa subvencionarà als bussejadors de la GUB - Els ciclistes podran travessar Barcelona en bici - Taxistes sostenibles
- Nou sistema de detecció d’incidents a la Ronda
Els nostres recursos
- Galileo 2.0: l’actualització
- La videovigilància redueix un 22% els accidents
Actuem
- Macrobatuda contra el proxenetisme al Raval - Carrers de l’Eixample lliures d’andròmines
El reportatge
- Setmana de la mobilitat i Festes de la Mercè
Marc legal
- L’assegurança de responsabilitat civil
Especial Festes del Patró
- Sant Rafael: les festes de tots
Seguretat i Mobilitat
- BCN-Walk 21: la ciutat als teus peus
- Serveis comunitaris al Metro per a infractors de trànsit
Parlem de
- UNO-3: Quan cau la nit a l’oest de Barcelona
La nostra gent
- Nous companys: “Ser guàrdia urbà és un salt qualitatiu”
Recorda
- Prevenir malalties: una font de salut
Un apunt d’història
- La vigilància nocturna a Barcelona
Activitats esportives i socials
- Esport i rècord mundial a la 5ª Pedalada - Una ruta per als més intrèpids
- El CEGuB estrena pàgina Web
El tauler
- La Guàrdia Civil premia al Servei d’Informació - 160 anys de la Policia Local de Sabadell - Racó literari: La mala dona
El convidat
- Manel Fuentes: “S’ha de poder fer sempre broma de tot”
Desconnecta i humor GuB
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona
Edita:Guàrdia Urbana. Ajuntament de Barcelona
Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona
ccmail: [email protected]
Consell Editorial:Evelio Vázquez, Carme Pallarés, Clara de Yzaguirre, Sagrario Navas, Miquel Fernàndez, José Manuel González, Vanessa Martínez i Àlex Palau
Director:Evelio Vázquez
Serveis editorials:Op-team SIC SL
Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona
Tel. 93 243 08 35 - Fax 93 352 76 76 www.op-team.com
Coordinació:Àlex Palau ([email protected])
Projecte gràfic i maquetació:
Joan Serra i Laura Urios
Redacció i fotografia:
Àlex Palau, Vanessa Martínez i Patricia Guerrero
Col·laboradors en aquest número:
José A. López París, Juan I. Paso, Joan Rabaixet, Enric Roig, Jordi Vilasaló
Fotomecànica i impressió:Cevagraf SCCL Dipòsit legal: B-52.027-2001
4
Editorial
P
rimer van ser Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Sant Martí, i, des del 3 de novembre, el Pla de Proximitat també s’ha fet extensiu als dis-trictes de Gràcia, Nou Barris i Sant Andreu. La patrulla intensiva del territori abraça ja més de la meitat de Barce-lona després de conèixer els encoratjadors resul-tats del seu primer any de vigència. Entre gener i setembre del 2007, els districtes que van estrenar el Pla van comunicar 2.170 incidències, multipli-cant per tres la seva capacitat de detecció. Grà-cies al model de Proximitat i al bon ús d’unes ei-nes tecnològiques cada cop més avançades i pre-cises, hem donat un salt qualitatiu en el nostre servei al ciutadà. Un salt qualitatiu que ara arriba a més barris, i que, d’un any enllà, serà la norma per a tota la ciutat.I és precisament per seguir impulsant la proxi-mitat i la presència de la Guàrdia Urbana a peu de carrer, que ja podem anunciar la incorporació el 2009 de la promoció de nous agents més nombro-sa que mai ha tingut el nostre Cos en tota la seva història: 223 joves, que ja s’estan formant a l’Ins-titut de Seguretat Pública de Catalunya.
Aquesta lleva serà seguida per noves i nodri-des convocatòries per reforçar el nodri-desplegament dels equips de proximitat per tota Barcelona. Per-què una Guàrdia Urbana més nombrosa i millor preparada pot estar més fàcilment al costat dels veïns, dels comerciants, dels seus problemes i de les seves preocupacions, i actuar per fer de la nostra una ciutat cada dia més cívica i en bona convivència.
Tanmateix, tot i l’engrescador pro-jecte que estem vivint a la Guàrdia Urbana, no podem oblidar que millo-rar la nostra tasca passa també per col·laborar més intensament amb la resta de serveis que treballen a la ciu-tat. Per això, l’Ajuntament acaba de signar un conveni amb el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM-061) per garantir una resposta integral da-vant d’una realitat que, a nosaltres, ens toca es-pecialment de prop: els accidents de trànsit. Grà-cies a aquest acord, a partir d’ara els agents po-den sol·licitar –les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any– la presència de psicòlegs en aquells si-nistres que puguin ocasionar seqüeles emocio-nals als afectats. Els psicòlegs col·laboraran en l’atenció a víctimes i familiars, tant in situ com en el sempre penós camí de “donar la notícia” als parents, i estaran també a disposició dels nostres professionals que sol·licitin el seus serveis.
Cada dia som
més a prop
Les patrulles de Proximitat
arribaran el 2009 a tot el
territori amb la progressiva
incorporació de més agents
5 5
Sis districtes ja tenen
policia de proximitat
El 3 de novembre va arrencar la segona fase del Pla de Policia de Proximitat amb el
desplegament als districtes de Gràcia, Sant Andreu i Nou Barris. Aquest model, que
s’acabarà d’implantar a tot el territori al 2009, reforça la presència als barris per
treballar de manera preventiva i aconseguir un major grau de visibilitat i actuació.
De portada
P
reguntar, escoltar la gent, passejar activa-ment... Que el comerciant senti que esteu per ell, que els ciutadans no se sentin sols. Que se’ns vegi i que se’ns noti. Aquesta és la màxima prioritat”. Així es dirigia l’alcalde Jordi Hereu als agents de la UT-9 durant la presentació de la segona fase del Pla de Policia de Proximitat. El model de patrulla intensiva del territori funcio-na des de fa un any als districtes de Ciutat Vella, Sant Martí i Sants-Montjuïc i, des del passat 3 de novembre, s’ha fet extensiu a Sant Andreu, Gràcia i Nou Barris. La implantació del Pla a la resta d’u-nitats territorials està prevista per a l’any vinent.“La proximitat és la filosofia de l’Ajuntament. El ca-rrer és on viu la gent i, per tant, on hem de ser-hi nosaltres”, constatava Hereu. Aquesta política d’ac-tuació té com a objectius enfortir les relacions amb la comunitat i incrementar el grau de detecció i de
Gràcia, Sant Andreu i Nou
Barris se sumen al model
que ja tenien Ciutat Vella,
Sant Martí i Sants-Montjuïc
“
6 6
De portada
diagnosi dels fenòmens emergents, així com millo-rar la capacitat de resposta del Cos i incrementar la qualitat de vida dels ciutadans mitjançant la millo-ra dels nivells de civisme i de convivència.
100% qualitat
Ja ha passat un any d’ençà la implantació de la primera fase del Pla i els resultats són encoratja-dors. El salt qualitatiu que ha experimentat el ser-vei quant a la detecció d’incidències a la via públi-ca, les relacions amb veïns i comerciants i la pre-venció de delictes queda evidenciat per les xifres.
Entre gener i setembre de 2008 s’han comunicat més de 2.170 incidències, xifra que suposa un aug-ment en la seva detecció del 40% en el cas de Ciu-tat Vella, del 650% a Sant Martí i del 143% a Sants-Montjuïc. La presència massiva de les patrulles de proximitat als carrers, la comunicació bidireccional amb els ciutadans i la modernització del sistema in-formàtic de gestió d’incidències, així com l’ús de la PDA i l’enviament de fotos online sobre l’estat del carrer, han fet possible aquesta millora. Aquestes eines informàtiques són un dels pilars del Pla de Po-licia de Proximitat ja que permet una millor coordi-nació amb altres dependències municipals, optimit-zant temps i treball i millorant els protocols d’ac-tuació amb l’Àrea de Medi Ambient, l’Àrea de Mo-bilitat, B:SM, i amb els propis districtes.
La detecció d’incidències
al carrer s’ha multiplicat
per tres als districtes de la
primera fase del Pla
Accions reforçades
- Inspecció i control de l’ocupació de la
via pública (senyalització d’obres,
col·lo-cació de bastides, etc.).
- Actuació contra molèsties per ús
inten-siu de l’espai públic.
- Inspeccions per sorolls a locals de
pú-blica concurrència.
- Actuació assistencial a persones sense
sostre, en col·laboració amb els Serveis
Socials.
- Prevenció de l’absentisme escolar i la
mendicitat.
- Detecció i actuació contra el petit tràfic
de drogues, el consum i la tinença
d’estu-pefaents.
- Prevenció de delictes i faltes, i
actua-ció contra els casos
in fraganti
.
A fons
7 7
del dia, els 365 dies de l’any, a qualsevol punt del país.
La regidora de Prevenció, Se-guretat i Mobilitat, Assumpta Es-carp, i el conseller delegat del SEM, Jaume Montfort, van signar el 20 d’octubre un conveni que vol garantir l’as-sistència psicològica professional tant per a les víc-times i familiars com, inclús, per als agents implicats en un accident. L’acord, que té una vigència de cinc anys prorrogables, suposa segons Escarp “un pas en-davant” qualitatiu per donar una “resposta integral” que permeti cobrir tots els aspectes que envolten un sinistre, oferir una millor atenció a les víctimes i mi-nimitzar l’impacte emocional que genera la comu-nicació de l’accident.
El SEM i el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya ja disposaven d’un conveni de col·laboració per oferir assistència psicològica que s’activava automàtica-ment en cas d’accidents i catàstrofes de gran magni-tud –com l’atropellament de tretze persones per un autobús al carrer de Dante, el passat 20 de setem-bre–. El nou acord amb l’Ajuntament de Barcelona amplia el marge d’actuació a tots aquells accidents de trànsit que, tot i ser de menor envergadura, pro-dueixin víctimes de gravetat.
L’Ajuntament de Barcelona i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) signen un
con-veni de col·laboració per donar suport psicològic a les víctimes d’accidents en què
in-tervingui la Guàrdia Urbana o els Bombers i per millorar la comunicació amb els
fami-liars. L’acord, firmat el passat 20 d’octubre, té una vigència de cinc anys prorrogables.
Atenció psicològica
24h en accidents
De dreta a esquerra, el conseller del SEM, Jaume Montfort, i la regidora Assumpta Escarp signen el nou conveni davant la mirada dels caps de la Guàrdia Urbana i de Bombers de Barcelona
Els agents poden sol·licitar
la presència d’un psicòleg
al lloc del sinistre les 24
hores i els 365 dies l’any
8 8
Notícies
L
a convocatòria 2008 és la més gran que mai ha organitzat la Guàrdia Urbana de Barcelo-na: fins a 223 places, que resulten de sumar la previsió de 175 llocs d’oferta pública amb les vacants de la darrera interadministrativa.La promoció número 82 va començar la seva ins-trucció bàsica el passat mes de setembre. A partir d’ara, els esperen nou mesos de dura preparació a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, a Mollet del Vallès, fins a esdevenir policies. Tanmateix, ja podrem veure alguns dels integrants de la nova lleva a partir de desembre. Per grups, i acompanyats per
agents veterans, alguns dels aspirants baixaran a fer pràctiques a Barcelona amb ocasió de grans opera-tius puntuals com la Cavalcada de Reis, curses, ma-ratons o actes al carrer.
Agents de proximitat
Entre la nova promoció hi ha 11 agents que ja formaven part d’altres cossos de policia de Catalun-ya, els quals, després de superar el Curs d’acollida a la Guàrdia Urbana, han començat directament el
La promoció 82 està formada per 223 aspirants a guàrdia urbà de Barcelona. La
no-va lleno-va, que al setembre no-va començar la seno-va instrucció bàsica a l’Institut de
Se-guretat Pública de Catalunya, anirà destinada íntegrament a reforçar les Unitats
Territorials de cara al progressiu desplegament del Pla de Proximitat.
2009 veurà la major
lleva de la història
El 10 de setembre, la Guàrdia Urbana va habilitar una de les sales del Palau de Congressos de Montjuïc per donar la benvinguda prévia al curs de formació bàsica als 223 aspirants a agent.
9 9
El futurs agents van
començar la instrucció a
l’Institut de Seguretat al
setembre i participaran
en pràctiques a Barcelona
a partir de desembre
seu any de pràctiques a diferents Unitats Territo-rials. Pel que fa a la resta d’aspirants, la futura lle-va està formada a dia d’avui per un total de 14 do-nes i 196 homes.
La promoció número 82 s’emmarca dins del pla d’incorporació de nous agents de la Guàrdia Urba-na 2007-2011. En aquests cinc anys, l’Ajuntament té previst reforçar el Cos amb un miler de nous agents. Un contingent que farà créixer en un 25% la plantilla global i que anirà destinat íntegrament a reforçar les Unitats Territorials, permetent desple-gar el Pla de Proximitat de forma progressiva i amb garanties a tots els districtes de Barcelona.
Primers consells
Vestits encara de paisà i omplint fins a la ban-dera una de les grans sales del Palau de Congres-sos de Montjuïc, la nova lleva d’aspirants va rebre la benvinguda el passat 10 de setembre. Aquest va ser el seu primer contacte oficial amb la Guàrdia Urbana, i l’únic, juntament amb una recepció al Saló de Cent el dia 29, fins que acabin la seva ins-trucció bàsica.
La cita, conduïda pels responsables de formació, va servir per il·lustrar als futurs agents com serà la seva estada a l’Escola de Policia i resoldre
qualse-vol dubte al respecte. En qualitat de sotsdelegats de promocions anteriors, els agents Eduard Nus i Eva Genaro també van exercir de cicerones amb els seus futurs companys. La seva primera recoma-nació: ser extremadament puntuals i cuidar la se-va aparença des del primer dia, per causar bona impressió als instructors de bon començament. Entre el neguit dels aspirants, però, planejaven moltes altres preguntes: el transport, el menjar, la indumentària i, com no, també les referides al sou.
“Has d’estar centrat al 100%, donar el màxim cada dia. Si tens un mal moment ningú no ho ha de notar”, va ser el consell que va regalar Eva Ge-naro als seus futurs companys. Al seu costat, l’a-gent Eduard Nus els advertia del diferent que pot resultar l’estada per a cadascú: “L’Escola és un microclima. Cada persona hi viu la seva pròpia experiència, depén de molts factors però també d’un mateix”.
1 1 00
Notícies
La Caixa subvencionarà
als bussejadors de GUB
E
ra la primera vegada que es netejaven les profunditats de les platges de Barcelona, i l’experiència va deparar sorpreses i un èxit rotund. “Estava més net del que la gent es pensa i fins i tot hi hem trobat bancs de sardines co-rrent per allà”, comentava un dels companys subma-rinistes de la Guàrdia Urbana, després d’emergir de les aigües de la Mar Bella el passat 19 de setembre. La primera ‘Neteja del fons marí barceloní’ va recollir en cinc dies consecutius 750 quilos de deixalles di-positades a les profunditats de les platges de Llevant,L’Obra Social de l’entitat financera catalana s’ha compromès a finançar la ‘Neteja
del fons marí del litoral de Barcelona’ que impulsa la secció de submarinisme del
CEGUB. En la primera edició d’aquesta iniciativa van participar més d’una vintena
d’agents amb carnet de submarinista, i es van recollir 750 quilos de deixalles.
Bogatell, Nova Icària, Mar Bella i Nova Mar Bella. En cada immersió participaven una trentena de submarinistes, la majoria d’ells membres de la Guàr-dia Urbana de Barcelona, però també particulars,
Els submarinistes van
recollir 750 quilos de
deixalles del fons marí de
les platges de Barcelona
1 1 11
Després de l’èxit de la
iniciativa diverses entitats
s’han ofert per finançar
la propera edició
amb la col·laboració de dues llanxes de la Creu Roja per arrossegar el material, del centre de busseig Va-nas Dive –que posava a disposició dels bussejadors ampolles d’oxigen i les seves instal·lacions–, i dels serveis de BCNeta. “L’any vinent farem també les platges de Ciutat Vella, i volem animar a tots els companys que tinguin llicència de busseig –requisit imprescindible per fer les immersions– a que també hi participin”, comenta Begoña García, de la UT-3, una de les impulsores de la iniciativa.
Les troballes més originals
El fons marí de Barcelona es va revelar com un pou de sorpreses. Entre els 750 quilos de deixalles que van treure els bussejadors, hi van trobar objec-tes del més variat i curiós: dues bicicleobjec-tes del bicing, una placa escrita en francès on s’anunciava un vai-xell en venda, una cadira de vetllador de bar envaï-da pels crustacis o una cartera –amb tota la docu-mentació intacta– propietat d’una dona de 80 anys. L’objecte més original de cada jornada va tenir pre-mi. Però la troballa més contundent es va fer espe-rar. El darrer dia d’immersions, una parella d’agents de GUB van treure a la superfície un carro de super-mercat. “No porta posat l’euro”, bromejava un d’ells, mentre quatre companys l’ajudaven a treure el munt de ferro rovellat.
“La platja de la Nova Icària és la que hem trobat més bruta”, comentava l’agent de la UPAS i impul-sor juntament amb Begoña García de la Neteja del fons marí, Israel Bastida. La proximitat de locals
d’o-ci nocturn en aquest tram de costa explica aquest fet, ja que molts incívics llancen ampolles i brossa al mar mentre són de festa sense pensar en les conse-qüències. Però els submarinistes també van trobar sorpreses en altres parts del litoral, com a l’espigó de la Mar Bella, on van localitzar una remesa de mot-xos, sense que s’hagi pogut saber com les fregones van anar a parar al fons del mar.
Vist-i-plau a la segona edició
L’èxit mediàtic de la iniciativa, organitzada per la secció de submarinisme del CEGuB, ha fet que diver-ses entitats s’hagin interessat en participar en l’edi-ció del proper any. El projecte del 2009 ha estat pre-sentat a l’Obra Social de La Caixa, qui ja ha confirmat que subvencionarà total o parcialment aquesta pro-pera edició. “És una activitat important per a Barce-lona i des de la Guàrdia Urbana li donarem suport”, va afirmar l’intendent major José Reina.
Entre les deixalles es van recuperar des de cadires o bicicletes del bicing, fins a eines, rodes, sabates o carteres.
El 19 de setembre es van concedir premis a les troballes més originals i a la vintena d’agents que van participar en la neteja del fons marí.
1 1 22
Notícies
L’Ajuntament està construint 28 quilòmetres més de carril bici. Els nous trams
incre-menten la seguretat, garanteixen la fluïdesa del trànsit i connecten l’Eixample amb
Ciutat Vella i Sant Martí, completant itineraris que travessen la ciutat com la
Diago-nal i la Gran Via, i amb nous carrers completament adaptats per als ciclistes.
C
onvertir Barcelona en una ciutat com-pletament “transi-table en bicicleta” passa per crear itineraris que permetin arribar a casi qualsevol punt de manera fluïda, continuada i segura. Per això, l’Ajuntament està ampliant la xarxa de carrils bici amb 28 nous quilòme-tres, que s’afegeixen als 128 que hi havia fins ara. Dels nous trams, 5’8 quilòmetres discorreran per la vorera i la resta, 22’2 quilòmetres, ho faran sobre la calçada. La major part dels carrils que comparteixin vial amb elsautomòbils seran bidireccionals, amb una amplada de dos metres i mig, i de 2’2 metres en el cas dels unidireccionals.
Un dels recorreguts més llargs de la nova xarxa es va inaugurar el passat 22 de setembre. El carril bici del carrer Urgell, de dues direccions, fa 2.650 metres i permet rodar ininterrompudament des de la plaça de Francesc Macià fins a l’avinguda del Pa-ral·lel. Molts dels nous vials completen itineraris ja iniciats. És el cas del tram entre Sicília i Glòries, que uneix els dos ramals del carril bici de la Diagonal i que permet recórrer Barcelona d’oest a est al llarg de l’avinguda. Altres itineraris ja existents i molt utilitzats pels ciclistes, com el de la Gran Via o els dels carrers Diputació, Consell de Cent i Provença (bidireccional), es prolongaran per permetre creuar tot l’Eixample en horitzontal.
Circulació separada
La seguretat és una màxima que han de complir totes les noves vies per a ciclistes. Per minimitzar el risc d’accidents, en les interseccions on al girar els tu-rismes poden topar amb les bicicletes, els nous carrils discorren enganxats al xamfrà, resseguint la vorera fins al pas de zebra. Una altra mesura, que incorpo-raran els carrils bidireccionals sobre la calçada, són
Els nous carrils bici
permetran recórrer sense
entrebancs la ciutat de
nord a sud i d’est a oest
Els ciclistes podran
travessar Barcelona
1 1 33
les balises per separar físicament la circulació de bici-cletes i vehicles a motor. La instal·lació d’aquests ele-ments ha de dissuadir als conductors de turismes i mo-tocicletes d’envair i aparcar sobre la zona reservada als ciclistes, una infracció que genera més de 400 denún-cies al mes. “L’extensió de l’ús de la bicicleta ens obli-ga a incrementar la vigilància del trànsit que afecta a aquest vehicle”, va explicar el regidor de Mobilitat, Francesc Narváez. Una vigilància que inclou la desti-nada a evitar que els ciclistes utilitzin els carrils en sentit contrari o que se saltin els semàfors en vermell. Per complementar l’ampliació de la xarxa de ca-rrils bici, l’Ajuntament també ha previst crear 2.200 nous aparcaments per a bicicletes, que se sumaran al 14.696 existents.
C
ada cop més taxistes pugen al carro de les energies alternatives per circular per l’àrea metropolitana. Actualment, 187 ho fa amb gas liquat del petroli, 134 amb biodièsel, 10 amb gas natural vehicular i 47 més amb tecno-logia híbrida. Aquests combustibles generen menys emissions contaminants (CO2, NOx i d’altres com-postos) que els carburants tradicionals i milloren la qualitat de l’aire. Alhora, els motors que funcionen amb energies netes són més silenciosos que els diè-sel i presenten un nivell més baix de vibracions. “És un avantatge per a nosaltres i per als clients”, asse-gura el conductor d’un d’aquests taxis sostenibles.Omplir el dipòsit
Els taxistes que han optat per vehicles sosteni-bles es beneficien de bonificacions i subvencions per part d’ajuntaments i institucions públiques im-plicades en el projecte, així com del recolzament d’empreses energètiques i d’automoció amb seu a Catalunya. Un esforç conjunt que s’ha materialit-zat, per exemple, en la instal·lació del primer punt
de repostatge de biodièsel de Barcelona (al carrer de Sardenya). Amb la voluntat de contribuir a la millo-ra del medi ambient, també s’han organitzat cursos de conducció eficient per a 2.200 professionals, on s’ensenya a estalviar fins a un 20% de carburant.
Els taxistes sostenibles
Una patrulla d’agents ciclistes circula pel nou carril bici del carrer Urgell, el 22 de setembre. Al costat, l’alcalde Jordi Hereu i el regidor Francesc Narváez, durant la presentació.
Institut Metropolità del Taxi i Ajuntament promouen una campanya per fomentar
un transport urbà més respectuós amb el medi ambient. La iniciativa inclou
subs-tituir el combustible dels taxis per energies alternatives com el gas natural, el gas
liquat o el biodièsel. 378 d’aquests vehicles “sostenibles” ja circulen per Barcelona.
378 taxis utilitzen ja
combustibles alternatius i
2.200 professionals han
seguit cursos de
conducció eficient
1 1 44
Notícies
L’Ajuntament instal·larà més càmeres fixes i mòbils, sistemes DAI (Detecció
Au-tomàtica d’Incidents) i comptadors de flux de vehicles en el tram del Morrot. El
sis-tema millorarà el control i la gestió del trànsit que travessa aquesta conflictiva
zo-na viària, avisant de forma instantània a la Sala Conjunta en cas d’incidents.
E
l nou sistema per controlar i gestionar el tràn-sit de la Ronda Litoral es posarà en funciona-ment durant la primavera del 2009 i té com a objectiu principal minimitzar els efectes ne-gatius que els incidents causen a la mobilitat de la ciutat. En el tram comprès entre la sortida-entrada 15 (passeig de la Zona Franca) i la 22 (Barceloneta), s’ins-tal·laran dues noves càmeres mòbils controlades per telecomandament i 31 de fixes. Aquestes últimes mo-nitoritzaran permanentment els dos sentits de la mar-xa i incorporaran equips de Detecció Automàtica d’In-cidents (DAI), els quals envien un avís instantani quan detecten situacions inesperades: des d’un canvi sobtat en el comportament del flux circulatori, fins a un via-nant que és detectat camivia-nant pel voral. Actualment ja disposen de sistemes DAI les 17 càmeres fixes si-tuades als túnels de Colom i de Pau Vila.Per completar el control de la zona, el Consisto-ri també ha previst situar estacions de presa de da-des per rebre informació detallada sobre el flux de vehicles en el tronc central de les rondes, així com en les rampes d’entrada i sortida. Totes les dades
Nou sistema de detecció
d’incidents a la Ronda Litoral
recollides, tant pels comptadors de flux com per les càmeres i sistemes DAI, es transmetran als di-ferents centres de control de trànsit i a la Sala Conjunta de Comandament.
Set districtes ampliaran
l’Àrea Verda
E
l sistema d’estacionament per a residents s’implantarà a principi del 2009 a nous ba-rris de Les Corts, Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó, Sarrià-Sant Andreu i Sant Martí. El passat mes d’octubre van començar les tasques per pintar les places d’apar-cament de les noves zones verdes, així com la ins-tal·lació de parquímetres i l’avís a les finques quees troben dins la co-rona d’ampliació o superposició. De la mateixa manera, al llarg d’aquest mes de novembre s’ha enviat als veïns la documentació relativa a la variació dels límits de l’Àrea Verda i un total de 72.000 distintius per als cotxes dels residents.
En el tram entre els accessos 15 i 22 s’instal·laran dues càmeres mòbils i 31 fixes amb sistemes DAI.
Els nostres recursos
Galileo 2.0
A
ra l’aplicatiu permet introduir al camp del número de la via punts quilomètrics (per les carreteres o rondes), emprant el format K000 (per exemple, K012 és el quilòmetre 1,2). També es poden introduir denún-cies en adreces que fins ara donaven error, com places o espais sense numeració (parcs, platges, etc.). Quant als locals amb infraccions, serà possi-ble tramitar inspeccions amb deficiències no reco-llides al nomenclàtor. En aquests casos, cal com-plimentar el camp “Observacions” amb les inco-rreccions detectades, tot i que aquestes no es comptabilitzaran al Galileo ja que no estan codifi-cades. L’actual versió, a més, afegeix un nou crite-ri de cerca per “Barcrite-ri”, permet fer els informes perLa Guàrdia Urbana ha incorporat una nova versió de l’aplicatiu de gestió de
de-núncies Galileo. Aquesta actualització, operativa des del juliol, inclou millores
re-latives a la redacció d’informes, la tramitació de denúncies i l’extracció de dades,
entre d’altres, per adaptar el programa a les necessitats vigents dels guàrdies.
unitat o per districte i incorpora l’informe especí-fic “Actes d’inspecció de locals”.
Gestió del material decomissat
Una altra novetat de la nova versió és el càlcul automàtic dels camps “Demarcació”, “ZEG”, “SPO”, “ZRP”, “Districte” i “Barri”, de les denúncies intro-duïdes. Alhora, amb l’actualització, les dades del material que incorporem a les denúncies relatives a la venda ambulant o el comís d’objectes, que fins ara només apareixien en les sancions registrades di-rectament amb el Galileo, també es mostraran en les denúncies realitzades amb la PDA.
L’Ajuntament estudia estendre l’ús de càmeres de vídeo per vigilar les cruïlles multicalçada.
1 1 55
La videovigilància redueix
en un 22% els accidents
L
a instal·lació de càme-res de videovigilància ha fet caure un 22% els accidents de trànsit a les 30 cruïlles més perilloses de Barcelona. Al maig, van co-mençar a funcionar de manera itinerant una desena de càme-res de vídeo a les interseccions d’avingudes i carrers amb forta intensitat de trànsit, com ara laGran Via, la Meridiana, Balmes, la Diagonal, Aragó, Aribau o el passeig de Gràcia. Des de llavors, els dis-positius han permés sancionar 2.275 infraccions, a un rime de 15 al dia. D’aquestes, un 66% han estat a conductors de cotxes, un 12% a motoristes i un 18% a conductors de vehicles industrials i taxistes.
La captura en vídeo suposa un avenç respecte a les set cà-meres foto-vermell que hi ha-via instal·lades a la ciutat, ja que permet observar diferents tipus d’infraccions. Les imatges obtingudes s’envien al Centre de Control de Trànsit i a la Guàrdia Urbana a través de la xarxa de telefonia mòbil, fet que agilitza les tramitacions i que suposa una garantía a l’hora de provar la infracció i d’identificar-ne l’autor. L’Ajun-tament estudia ara estendre la videovigilància a di-verses cruïlles multicalçada.
Actuem
D
es de fa mig any, la Guàrdia Urbana, Ser-veis Socials i el Servei de Manteniment i Neteja duen a terme un treball transver-sal al districte primer per garantir la se-guretat dels veïns, evitar les pernoctacions al car-rer, oferir assistència a indigents i millorar la imat-ge dels seus espais públics.La primera fase d’aquest operatiu s’ha centrat a la zona sud del Raval, on en només sis mesos han estat detingudes més d’un un centenar de perso-nes. Les patrulles vigilen 24 hores al voltant de la sala Baluard –que ofereix atenció a toxicòmans– i
Objectiu Ciutat Vella
Entre abril i setembre van
ser detingudes més de
100 persones a l’àrea sud
del barri del Raval
1 1 66
a l’entorn dels carrers Sant Ramon, Robadors, Sant Rafael, Sant Pau i la rambla del Raval. A banda d’això, a Ciutat Vella hi ha en marxa dues actua-cions conjuntes més: l’Operació Diana i l’Operació Mirall d’escorta dels equips de neteja.
Una macrobatuda acorrala
el proxenetisme al Raval
Una operació conjunta de la Guàrdia Urbana i la Policia Nacional contra la
prosti-tució forçada es va saldar el 6 d’octubre amb la detenció de 44 persones al barri
del Raval. A alguns dels detinguts se’ls imputen delictes d’associació il·lícita,
pros-titució coactiva, detenció il·legal i amenaces, i es troben en presó preventiva.
D
urant l’Operació Alexan-dra més d’un centenar d’efectius de GUB i CNP van registrar diversos domicilis i locals del Raval, on presumptament s’exercia la pros-titució forçada, i van arrestar a 44 persones. El jutge va imputar a 31 dels detinguts delictes d’as-sociació il·lícita, prostitució coac-tiva, detenció il·legal i amenaces, i en va decretar la presó preventiva. Entre aquests també es trobaven els responsables dels pisos ontre-ballaven les dones, acusats de lucrar-se d’una acti-vitat il·legal. La majoria de presumptes proxenetes eren de nacionalitat romanesa –tot i que també hi havia ciutadans espanyols– i algunes noies es tro-baven en situació irregular.
Esclavitzades
Segons fonts de la investigació duta a terme per UPAS i UCRIF, les noies eren obligades a practicar la prostitució en condicions deplo-rables i sotmeses al ferri control dels proxenetes, qui els exigien un mínim de 10 serveis al dia. Arran dels registres, els agents van alli-berar 10 noies, una d’elles menor d’edat. L’operació es va començar a gestar a principi d’any, després d’observar com una sèrie de dones oferien serveis sexuals al Raval sota el control d’un clan organitzat. La investigació va revelar que la majoria eren captades a Romania amb falses pro-meses de feina i, un cop a Espanya, les traslladaven a Barcelona i les obligaven a prostituir-se. Un agent de la Guàrdia Urbana
1 1 77
Desmantellat un taller
tèxtil il·legal a l’Eixample
A
lertats per uns veïns de la zona, els equips de proximitat vigila-ven des de feia temps un local de l’Eixample que se suposava que podia ser un talleril·legal de confecció. L’entrada i sortida de paquets, sumat al fet que el personal accedia amb les
persia-nes sempre mig abaixades, havien despertat l’alar-ma. Finalment, el 10 d’octubre es va autoritzar la inspecció del taller, on s’hi van trobar 12 treballa-dors –els quals no van ni aturar les tricotoses mal-grat la presència policial– i gran quantitat de ma-quinària i material tèxtil. El que no es va trobar van ser les llicències d’activitat ni els contractes dels empleats, però sí unes condicions deplorables de llum i salubritat, motiu pel qual es va desallotjar el taller i es va acusar l’encarregat d’un delicte contra els drets dels treballadors.
Ells mai no
ho farien
A
gents de GUB, en col·laboració amb els serveis municipals d’Higiene Pública i Zo-onosi, van clausurar el 21 d’octubre una gossera il·legal a la carretera Alta de Ro-quetes. El recinte no disposava de condicions higiè-niques ni de salubritat, motiu pel qual la GUB ja ha-via advertit als responsables de l’establiment que devien traslladar els animals, els quals eren propie-tat d’uns caçadors que els deixaven a la gossera en temporada baixa de caça. En l’última inspecció, els agents van trobar 15 gossos en iguals condicions i van procedir a precintar la gos-sera i a obrir un expedient als seus propietaris. Els a-mos van acceptar fer-se càrrec dels animals.Els agents van trobar 15 gossos amuntegats en gàbies amb pèssimes condicions higièniques.
Carrers lliures
d’andròmines
1 1 88
El reportatge
Una setmana per
aprendre divertint-se
P
assejades, jocs, tallers i concursos van coin-cidir a Barcelona de la mà de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segu-ra. Una cita ineludible en què van participar simultàniamentmés 1.300 ciutats europees que aposten per la pro-moció del transport públic com a resposta per a una metròpoli sense fums. En el cas de la Ciutat Comtal, les activitats de les jornades van unir-se a les festes de la Mercè, al Passeig de Gràcia, on agents de la Unitat Muntada i d’Educació Viària, juntament amb Bombers de Barcelona, van donar a conèixer els ser-veis de l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat als visitants. El Joc de la Mobilitat va tornar a ser present i els més joves van poder mesurar els seus coneixe-ments sobre el bicingo l’Àrea verda.
Més ràpid en bici
Pels incrèduls que encara pensen que el cotxe és el vehicle urbà per excel·lència, l’Ajuntament i l’As-sociació per a la Promoció del Transport Públic van
organitzar la Cursa dels Transports. Una activitat amb l’objectiu de comparar el temps que diferents mitjans de transport habituals de la ciutat, tant pú-blics com privats, empren per fer un recorregut. La bicicleta i el Metro es van erigir en guanyadors clars en la majoria de trams. Durant la Setmana de la Mo-bilitat també es van programar passejades pel Parc Güell i el Laberint d’Horta, entre d’altres itineraris, ai-xí com pedalades per la ciutat. Una oportunitat per descobrir Barcelona des d’una perspectiva diferent.
La Setmana de la Mobilitat
es va sumar amb la Mercè
per oferir activitats alhora
lúdiques i educatives
La Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura va tornar un any més als carrers de
la ciutat. Del 22 al 29 de setembre, Barcelona es va sumar al lema europeu ‘Aire
net per a tothom’ amb l’objectiu de conscienciar els ciutadans de la necessitat d’un
canvi d’hàbits en els desplaçaments urbans i de fomentar el transport públic.
Marc legal
1 1 99
1. Vehicles a efectes d’obligació d’assegurança
Tots els vehicles que requereixen una autorització administrativa per circular han d’estar assegurats. Es-tan exempts d’aquesta obligació els remolcs lleugers (fins a 750 kg) i els vehicles donats de baixa (tempo-ral o definitiva). També s’exclouen explícitament del reglament els ferrocarrils, els tramvies, els vehicles a motor elèctrics que es considerin joguines i les cadi-res de rodes.
2. Fets de la circulació
La conducció de vehicles a motor ha d’estar asse-gurada quan es circula per garatges, aparcaments, vies o terrenys públics i privats aptes per a la circulació (urbans i interurbans), així com per vies i terrenys d’us comú. També és obligatòria l’assegurança per circular amb vehicles industrials o agrícoles quan no estan fent feines d’aquestes tipologies.
No es consideren fets de la circulació de vehicles a motor: les proves esportives en circuits tancats, les fei-nes industrials o agrícoles, els desplaçaments per
te-rrenys no sotmesos a la legislació de trànsit (ports i aero-ports), ni la utilització de vehicles com a instruments per a cometre delictes dolosos (robatoris i furts d’ús).
3. Matrícules i titulars dels vehicles
Es considera que una matrícula no correspon a un vehicle quan sigui falsa o estigui alterada de tal forma que impossibiliti la seva identificació. Té la consideració de propietari del vehicle la persona física o jurídica que figura com a titular en els registres públics.
4. Entitats asseguradores
Les entitats que rebutgin la contractació de l’assegu-rança obligatòria d’un vehicle ho han de comunicar for-malment a l’interessat. El Consorci de Compensació d’As-segurances ha d’acceptar la contractació de risc quan prèviament hagi estat rebutjada per dues entitats asse-guradores.
5. Vehicles no comunitaris
Aquells vehicles amb estacionament habitual a estats no comunitaris –i no adherits a l’acord entre les oficines nacionals d’assegurances– han d’estar assegurats pel sis-tema de certificació internacional o per l’assegurança en frontera.
6. Dipòsit o precinte, públic o domiciliari, del vehicle
L’adopció d’aquestes mesures correspon a les Prefec-tures de Trànsit i a les autoritats competents de les Co-munitats Autònomes a les que hagin estat transferides.
Recentment ha entrat en vigor el Reglament de l’assegurança obligatòria de
res-ponsabilitat civil en la circulació de vehicles a motor, aprovat per Reial Decret
1507/2008, de 12 de setembre. Aquesta normativa contempla determinats
aspec-tes a les seves disposicions generals que cal remarcar.
Per Joan Rabaixet
Els canvis introduïts
tenen com a finalitat
reforçar la protecció
de les víctimes
L’assegurança de
responsabilitat civil
2 2 00
Especial Patró
Del 29 de setembre al 25 d’octubre la Guàrdia Urbana va celebrar les seves festes
pa-tronals. La cita amb la tradició va omplir el calendari amb vuit actes oficials i lúdics,
entre ells, l’entrega de medalles al mèrit, el reconeixement a la veterania, una festa
policial al carrer, una pedalada popular o exhibicions per al Cottolengo.
Sant Rafael:
les festes de tots
Actes Patronals
2008
Actes Patronals
2008
La Guàrdia Urbana premia
a més d’un centenar
d’agents pels seus mèrits
o trajectòria professional
per commemorar el Patró
2 2 11
L
’acte central de les festes del Patró de la Guàrdia Urbana, al Saló de Cent de l’Ajun-tament, va servir per reconèixer pública-ment a aquelles persones i organitzacions que enguany han contribuït de manera preferent a la tasca de servei del nostre Cos.Entre els guardonats, es va concedir la meda-lla d’argent al mèrit de la GUB a 26 persones i en-titats externes: des de fiscals, cònsols i alts cà-rrecs policials i militars, fins a associacions de veïns i comerciants, passant per un taxista que va prestar la seva col·laboració a les nostres patrulles o la distinció honorífica a l’exalcalde de la Ciutat Comtal, Josep Maria Socías, que va recollir la se-va família.
Guàrdies de bronze
De mans de l’alcalde Jordi Hereu, els regidors As-sumpta Escarp i Francesc Narváez, el gerent de l’À-rea, Albert Dalmau, i el cap de la GUB, Xavier Vila-ró, van rebre també la condecoració 68 companys del Cos, en forma de medalla de bronze al mèrit. A més dels guardons individuals, es va reconèixer en especial la tasca de tres unitats de Guàrdia Urbana i dues més de Mossos d’Esquadra i Policia nacional. Dos eminents doctors van ser enguany els confe-renciats convidats a l’acte d’inauguració de les festes patronals 2008: el neurocientífic Òscar Vilarroya, di-rector de la Càtedra del Cervell Social, i el cap de Psi-quiatria de l’Hospital del Mar, Antonio Bulbena.
Les 100 medalles
E
l tret de sortida als actes patronals de la Guàrdia Urbana el va donar com cada any la missa a la basílica de Sant Just Pastor. Un acte, imbuït de tradicions com l’entrega del’ofrena en honor a Sant Rafael, al que va assistir la comandància en ple de Guàrdia Urbana i una vin-tena d’agents, així com una nombrosa representa-ció dels cossos de seguretat de tota Catalunya.
Que Sant Rafael beneeixi
a la Guàrdia Urbana
2 2 22
Especial Patró
E
l dissabte 4 d’octubre, el passeig Lluís Com-panys va omplir-se de gent que gaudia de la jornada gairebé estiuenca juntament amb els agents de Guàrdia Urbana. Un dels actes del Patró més animats, gràcies als veïns i ciutadans que van apropar-se amb la família per observar deprop els vehicles policials, fer tallers amb els més pe-tits de la casa i sorprendre’s amb l’exhibició de l’Equip Caní. Amb el teló de fons de l’Arc de Triomf, els in-fants també van poder pujar als cavalls de la Munta-da, acompanyats dels agents, mentre els pares im-mortalitzaven el passeig sota un sol de justícia.
Una diada amb els ciutadans
L
’auditori del CosmoCaixa va viure una jorna-da d’emoció, companyerisme i reconeixement als veterans de Guàrdia Urbana i als familiars i vídues dels companys perduts. L’acte va pre-miar als integrants del Cos amb 35 i 25 anys de ser-vei, a més de concedir diplomes als que s’han jubilat.La regidora Assumpta Escarp i el cap de GUB, Xavier Vilaró, van destacar el valor de l’experiència de la “gent de cabells blancs” i la importància de la famí-lia en aquesta “difícil professió”. El responsable de Protocol i orador en nom dels veterans, Gerard Cap-devila, va afegir un toc d’humor i nostàlgia a l’acte.
El valor dels “cabells blancs”
P
er tancar la festivitat patronal, la Guàrdia Urbana va repartir un any més entrades gra-tuïtes a tots els seus agents per gaudir d’u-na jord’u-nada al Parc d’Atraccions del Tibidabo.Fills, néts, nebots... els dissabtes 25 d’octubre i 8 de novembremolts companys van pujar la canalla al cot-xe i es van encaminar a la ‘Muntanya màgica’ per pas-sar un matí de diversió a la salut de Sant Rafael.
Festa infantil al Tibidabo
2 2 33
É
s un dia assenyalat per als joves del Cotto-lengo però, també, per a molts membres del Cos: “Ens coneixen de cada any i el retroba-ment és molt especial per a tots”, coretroba-menta- comenta-va Pedro Pellejero, “company” de l’Euro. Agent i gos policia participaven en el particular acte patronal que cada any la Guàrdia Urbana organitza per als in-terns del centre del Pare Alegre.Al so de la música i les rialles començava la festa a la hípica de la Foixarda. L’Equip Caní donà el tret de sortida a les exhibicions: Euro, Lex i Renti van de-mostrar el seu bon ensinistrament. Acte seguit van entrar en escena els agents de la Muntada que van oferir la seva exhibició a uns fascinats assistents. Per tancar la jornada, els més agosarats es van atrevir a passejar a cavall, això sí, ben agafats al llom.
Els somriures del Cottolengo
S
egons la religió catòlica, Sant Rafael és un dels tres arcàngels de Déu, sant de la medi-cina i dels viatges. L’Esglèsia el va batejar com a patró dels hospitals Sant Joan de Déu i de la Guàrdia Urbana, ja que és considerat l’àngel de la guarda protector.La llegenda del sant prové del Llibre de Tobías de l’Antic Testament on s’explica la història de la cegue-ra del patriarca Tobías i de l’allibecegue-rament de Sacegue-ra de la maledicció del dimoni. A grans trets, el bon Tobías té un accident i es queda cec. Malgrat tot, no es re-signa i continua venerant al Senyor, que ha permès les seves desgràcies. Paral·lelament, Sara, filla de Ra-guel, és víctima d’una maledicció: al casar-se, els
seus marits moren. El fill de Tobías emprèn un viatge a Rages per cobrar un deute del seu pare acompan-yat per un jove pelegrí, Sant Rafel, que li ofereix la seva guia i companyia. En un punt del viatge, Tobías és atacat per un gran peix i Sant Rafel l’aconsella que, un cop mort, guardi el cor i la fel de la bèstia. En arri-bar a Rages, Tobías s’enamora de la jove Sara i Sant Rafael els aconsella el matrimoni i els promet que, si cremen el cor del peix al llarg de la nit, Tobías no serà víctima del dimoni. Amb l’amor i la meitat de l’he-rència del pare de Sara, la parella reprèn el camí a ca-sa de Tobías. Allà, Sant Rafael li aconsella que posi la fel de l’animal als ulls del seu pare i, d’aquesta mane-ra, obra el seu segon miracle: curar-li la ceguera.
L’Àngel de la Guarda
2 2 44
Seguretat i Mobilitat
C
aminar és el primer que vol fer un nen i l’últim a què vol renunciar un ancià”, ai-xí sintetitzava Antoni Fogué, president de la Diputació de Barcelona, la impor-tància del desplaçament a peu. Responsables de mobilitat i experts de més de 25 països es van reu-nir al Walk 21, el Congrés Internacional del Cami-nar, enguany amb el lema “Camina amb Barcelona: Ciutat en moviment”. Entre els dies 8 i 10 d’octubre el CCCB i el MACBA van acollir ponències, taules rodones i exposicions amb el factor comú de la ca-minabilitat com a repte a aplicar a les ciutats. Fre-deric Ximeno, director de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat de la Generalitat, va destacar tres factors necessaris per fer de les ciutats un espai ap-te per caminar: el lideratge polític per transformar les metròpolis i adaptar-les, les aliances tàctiques entre comerciants, ciutadans i polítics, i l’acció ciu-tadana, que prengui la decisió de deixar el vehicle a casa. “El concepte de ciutadania passa per més vianants i menys conductors. Un canvi fonamental envers el qual hem de treballar de valent”.Congrés transversal
El dinamisme va ser la nota dominant del con-grés: simultaneïtat de ponències, expositors amb
La novena edició del Congrés Internacional del Caminar va aterrar a la ciutat el
pas-sat 8 d’octubre per donar a conèixer noves polítiques de mobilitat que permetin
adaptar les urbs als vianants. La contaminació, la salut i la seguretat van
conjugar-se en les estratègies que experts de tot el món van preconjugar-sentar durant les jornades.
BCN-Walk 21: la
ciutat als teus peus
Frederic Ximeno: “El
concepte de ciutadania
passa per més vianants i
menys conductors”
Jordi Hereu va inaugurar la novena edició del Congrés Walk 21, que se celebrà del 8 al 10 d’octubre
les darreres novetats en el camp de la mobilitat, mostra de pòsters dels països participants i un am-pli programa de passejades i itineraris per conèixer tant la ciutat com les rodalies completaven l’atrac-tiva oferta de les jornades. Durant els tres dies, es van dur a terme 150 sessions on es va abordar la ca-minabilitat de manera transversal, començant per l’adaptació d’infraestructures a les ciutats i acabant amb els beneficis que l’esport més popular compor-ta per a la salut. Les jornades van concloure amb l’entrega de les ‘Espardenyes de gala’ als represen-tants de Nova York, ciutat que l’any vinent acollirà la desena edició del congrés.
“
2 2 55
J
ordi Hereu va inaugurar la novena edició del Barcelona Walk 21 anunciant una ampliació de 300 quilòmetres de Zona 30 a la ciutat, abans del 2011. L’alcalde va destacar la importància de caminar per fomentar la convivència dels ciuta-dans: “El carrer és per anar a comprar, per manifes-tar-se, per gaudir de la festa... Quanl’any 79 vam començar a construir la ciutat amb llibertat, teníem molt clar que Barcelona havia de ser dels vianants”. La limitació a 30 km/h va començar com a prova pilot a Sant Andreu al juny de 2006, i es va es-tendre als barris de Poble-sec, Font de la Guatlla i Prosperitat al gener de 2007. Amb aquest anunci, Hereu multiplica per 12 els actuals 24 kilòmetres de velocitat reduïda i amplia la zona d’influència a tota la ciutat: “El benestar del ciutadà
passa per la reconquesta dels es-pais públics. I la Zona 30 és un pas per aconseguir-ho”. D’altra banda, va justificar aquesta ampliació des de la vessant sostenible, ja que la mesura reduirà les emissions de CO2. L’alcalde Hereu també va pre-sentar algunes de les dades del da-rrer informe sobre Mobilitat a la ciutat, d’on s’extreu que, a Barce-lona, més de la meitat dels des-plaçaments que sobrepassen els 10 minuts es fan a peu.
El projecte multiplicarà
per dotze els actuals 24
km de vies pacificades en
només tres anys
Barcelona tindrà 300 km de
Zones 30 el 2011
C
omptadors de persones, aplicacions infor-màtiques per millorar la mobilitat de les ciu-tats i reflectants per a vianants són algunes de les propostes que es van presentar durant el Barcelona Walk 21. Escàners i últimes tecnologies es conjuguen amb simples trossos de plàstic que, se-gons resen els tríptics, poden salvar vides: “Un vehicle que circula a 80 km/h només té 1,2 segons per reac-cionar davant un vianant en vies poc o gens il·lumi-nades. Amb l’ús d’un reflectant, aquest temps es mul-tiplica per sis”, explica la representant de l’empresa que comercialitza aquests innovadors articles. D’altra banda, aprofitant el marc del congrés, van instal·lar-se comptadors digitals de persones davant del recinte de les jornades i al Col·legi d’Enginyers. “Aquest apa-rell permetrà als responsables de Mobilitat tenir totes les dades necessàries per planificar l’espai dels via-nants de la millor manera possible”, comenta JoanEs-tevadeordal, president de Catalunya Camina. Els re-flectants i els comptadors de persones són només dos exemples de gadgets dirigits a un mercat en alça: el que formen aquells qui, cada vegada més, opten pel saludable hàbit de desplaçar-se a peu.
El marxandatge del vianant
2 2 66
Seguretat i Mobilitat
L
’autonomia de moviment dels nens i nenes és un dret i una necessitat per a ells”. Fran-cesco Tonucci va protagonitzar una de les ponències més aplaudides del BCN Walk 21. El pedagog italià va justificar la necessitat que les criatures tinguin un espai propi dins de les ciutats, on jugar i relacionar-se amb altres infants: “Els cot-xes són els amos i per als més dèbilss’-han creat espais tancats, i això els exclou de la societat”. Per Tonucci, el procés ideal pel desenvolupa-ment d’un infant seria començar a jugar al replà de casa, després al ca-rrer i més tard pel barri, sense el control patern. Sota aquesta línia d’actuació, el pedagog va idear l’any 1991 el projecte ‘La ciutat dels nens’.
Infants fent de guàrdia
Una de les experiències basades en el projecte de Tonucci que ja s’ha dut a terme a Catalunya
consis-La ciutat dels nens
teix en informar els comerciants i veïns dels barris que, a unes hores determinades, els nens que van o tornen de l’escola sense pares passaran per la zona, per tal que col·laborin si tenen alguna necessitat. D’altra banda, els nens te-nen material per “conscienciar” els adults, com unes multes que donen als vehicles que, per exemple, no s’aturen davant els vianants en un pas de zebra. El pedagog va comentar els efectes dissuasoris de l’ac-ció: “Els adults que reben la multa de mans d’un nen o una nena s’avergonyeixen”.
“
Francesco Tonucci: “Els
adults que reben la multa
de mans d’un nen o una
nena s’avergonyeixen”
Model de denúncia que es va repartir a les escoles del Prat de Llobregat.
Els infractors de trànsit faran
servei comunitari al Metro
E
ls penats assistiran a persones amb dificultats de mobilitat –gent gran, mares amb cotxets– i informaran i orientaran als usuaris. La flexi-bilitat horària del Metro de Barcelona per-met combinar la vida laboral dels condemnats amb els Treballs en Benefici de la Comunitat (TBC). Des de principis d’any, el Departament de Justícia ha rebut 4.843 sol·licituds de persones que volen commutar una condemna per delictes contra la seguretat viàriaa través del Programa de mesures penals alternatives. Una iniciativa que pretén reparar el dany causat a la comunitat per mitjà de la col·laboració amb institu-cions públiques o entitats privades sense ànim de lu-cre. Entre aquestes es troba la Guàrdia Urbana. En els darrers dos anys, desenes de condemnats per faltes greus u delictes lleus han estat assignats a les UT per donar suport en campanyes de sensibilització ciuta-dana o vigilar camins escolars.
Els condemnats per delictes contra la seguretat del trànsit podran complir la seva
pena treballant a les estacions del Metro i evitar, en alguns casos, l’entrada a
pre-só. El Departament de Justícia i TMB van signar aquest acord, el 9 d’octubre, com
un pas endavant en el Programa de mesures penals alternatives.
2 2 77
Persones abans que números
Menys temps d’espera i informació honesta per sobre dels tràmits burocràtics.
Aques-tes són dues condicions per minimitzar el sofriment d’una víctima d’accident de
tràn-sit o dels seus familiars, segons les conclusions que s’extreuen de les XIII Jornades
Mediterrànies de Seguretat Viària, celebrades a Barcelona el 19 de setembre.
L
’Associació per a la Prevenció d’Accidents de Trànsit (PAT), organitzadora de l’esdeveni-ment, va ressaltar la importància de persona-litzar els accidents i no considerar-los només “xifres estadístiques”. En aquest sentit, va proposar les següents mesures en favor de les “necessitats re-als” de les víctimes:• Conèixer la problemàtica de la víctima i els afectats. Dur a terme estudis i actuacions per conèi-xer totes les seqüeles, més enllà dels danys físics, psi-cològics i estats de dol.
• Fer un estudi sobre el cost dels sinistres de tràn-sit i els criteris de càlcul; i adequar les indemnitza-cions a les necessitats i situació de víctimes i afectats. • Posar en marxa una Oficina d’Informació i Orientació Integral a les víctimes de sinistres de tràn-sit; i definir les actuacions i procediments legals i ad-ministratius per mitigar els efectes que pateixen els afectats.
• Elaborar un registre oficial de víctimes i afec-tats, i analitzar i investigar els canvis i comporta-ments referents a la conducció.
Lyon: potenciar l’extraradi
L
a sisena edició de les Conferències del Pac-te per la Mobilitat van apropar l’experièn-cia francesa a la Ciutat Comtal. El presi-dent de SYTRAL, l’Organització de Trans-ports Públics i de la Mobilitat de Lyon, Bernard Ri-valta, va donar a conèixer el Pla de Desplaçaments Urbans de la ciutat. Aquest és un projecte integral per millorar la xarxa de transports públics i poten-ciar el seu ús per part de la població, sobretot tre-ballant en la descentralització cap a les afores de la ciutat, perquè aquesta pugui esdevenir una al-ternativa “real” a l’ús del vehicle privat. Rivalta va destacar la qualitat, la seguretat i la comunicació amb els ciutadans, com a eixos fonamentals per dur a terme aquest projecte amb èxit. L’amplitudd’horaris, l’elevada freqüència de pas i el confort de l’usuari, tant en l’espera com en el desplaça-ment, són una prioritat a la xarxa de transports pú-blics de Lyon. Una xarxa considerada la segona mi-llor de França, després de la de París, i que en els darrers anys ha vist créixer l’ús del transport públic a la regió en detriment del vehicle privat.
Bernard Rivalta: “La
descentralització és clau per
oferir una alternativa ‘real’
a l’ús del vehicle privat”
2 2 88
Parlem de
Quan cau la nit a
l’oest de Barcelona
La Unitat Nocturna 3 de la Guàrdia Urbana patrulla des del mar fins a Collserola, un
territori ple de contrastos que inclou des de barris marginals i problemàtics com el
Pol-vorí, fins a les àrees residencials de Pedralbes. Cada zona, però, amaga les seves
sor-preses: la nit dels agents pot ser radicalment diferent segons on siguin assignats.
T
enim la gent més humil i la més benestant”, apunta el sotsinspector i cap de la UNO-3, Enric Alcázar, men-tre repassa sobre un mapa de Barce-lona el territori que cobreix la seva unitat. “Des del Poble-sec o la Zona Franca, amb barris com Can Tunis o El Polvorí i la seva problemàtica amb les drogues i la prostitució; passem per un districte més tranquil com Les Corts i, arribant a la zona alta, trobem Pedralbes, l’avinguda Pearson i àrees residencials on gai-rebé totes les cases tenen conserge o vigilància privada al llarg de tota la nit”. Fet que alleugereix molt la tasca de vigilància.“La manera de ser de la gent és molt diferent segons on et toqui pa-trullar. Sembla mentida, però en els barris més pobres tenen més
respec-te per l’autoritat... Potser és que estan més acostu-mats a veure’ns”, comenta Iván Inbernón, qui va créi-xer al conflictiu barri de Les cases barates de la Zona Franca i ara hi patrulla com agent de la UNO-3.
Amics en la nit
La Unitat Nocturna 3 té la seva base a la comissa-ria de Sants-Montjuïc, tot i que l’ORD i els calabossos estan ubicats a la de Sarrià-Sant Gervasi, i està inte-grada per un sotsinspector, un sergent, cinc caporals, 42 agents operatius i 10 més en règim de segona
ac-tivitat. Aquests darrers, dedicats en especial a la vigi-lància de dependències estratègiques del territori.
Però els amics són un tresor, i, de nit, encara més. Per això, en els punts més calents de la geografia de la UNO-3 els seus equips actuen de manera coordi-Tres agents realitzen un control d’alcoholèmia a la plaça Bonanova. Els controls nocturns són freqüents a la zona alta de la ciutat.
Els 59 integrants de la
unitat coordinen de forma
sistemàtica el seu treball
amb la UNOC i l’ABP
“
2 2 99
nada amb la UNOC i l’ABP dels Mossos d’Esquadra. “Tres cops per setmana organitzem macrocontrols conjunts i, cíclicament, batudes per controlar la prostitució”, detalla el sotsinspector Alcázar. Un exemple de l’efectivitat d’aquests dispositius han
es-tat els controls de pas conjunts a l’entorn del carrer Ulldecona, on la contínua pressió policial ha fet de-sistir a molts dels que freqüentaven aquesta zona per aprovisionar-se de petites quantitats de droga. La Zona Franca és un focus constant d’atenció, en part, perquè allí s’hi troben el Centre d’Internament d’Es-trangers i les dependències dels Serveis Socials. En més d’una ocasió els ha tocat “anar a posar pau” per-què els indigents protagonitzaven una baralla o, com fa poc, col·laborar en la recerca de diversos interns que s’havien escapat del centre per a immigrants.
Xinesos de Montjuïc
L’Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi, el Poble Es-panyol, el Palau d’Esports i, ara també, el Castell... La muntanya de Montjuïc concentra bona part dels es-pais de Barcelona destinats a grans concentracions nocturnes, a un ritme entre dos i tres concerts o es-deveniments per setmana. Tanmateix, aquests des-plegaments d’efectius són assumits per la Guàrdia Urbana en ple. El que sí que la UNO-3 té “en
exclusi-Un territori en contrast
La UNO-3 assumeix el servei de tota la
zona oest de Barcelona, abraçant els
districtes de Sants-Montjuïc, Les Corts i
Sàrria-Sant Gervasi. Un vast territori de
48 km
2on resideix el 25% de la
població urbana (401.201 persones).
Però si un tret característic defineix
l’àrea que patrulla la UNO-3 és el seu
enorme contrast. Sants-Montjuïc és el
tercer districte amb més immigració i
té alguns dels barris més densament
poblats, mentre que Les Corts i
Sarrià-Sant Gervasi són, de lluny, els districtes
que tenen un menor percentatge de
forans, un nivell més alt de renda i on
hi ha la menor concentració de veïns.
“En els barris més pobres
ens tenen més respecte,
potser perquè estan més
acostumats a veure’ns”
El drama de l’AVE
El territori de la UNO-3 és la part de
Barcelona que més es beneficiarà de la
línia 9 del Metro, amb la construcció de
fins a 25 noves estacions en els seus tres
districtes. Això fa que la zona sigui avui
dia una de les més afectades per grans
obres d’infraestructura. Tanmateix, la
feina de vigilància que això comporta no
es pot ni comparar amb les obres de
l’AVE: “Quan van començar a treballar
de nit havíem de tenir un agent de
guàrdia per interrompre les obres en cas
que no deixessin dormir als veïns”,
recorda el cap de la unitat.
3 3 00
Parlem de
va” són les fonts de Montjuïc, on de dijous a diu-menge es congreguen cada nit milers de turistes per assistir a l’espectacle d’aigua i color. Entre els visi-tants, es colen també els venedors ambulants i al-guns carteristes.
“Des de fa un temps ens trobem amb una nova problemàtica: xinesos que utilitzen les seves criatu-res per vendre als turistes. Això ens obliga a actuar de manera més acurada, perquè són menors i, a més, no entenen el nostre idioma”. Precisament, el domini de llengües és una assignatura obligatòria per als agents de la UNO-3. Entre ells, fins i tot hi ha un ca-poral amb nocions de xinès.
Joves al carrer
La relació entre nit i descans és un concepte poc arrelat entre els nous veïns de Barcelona. El Poble-sec, un dels barris on més ha crescut la immigració en els últims anys, és una constant font de queixes per soroll i ús intensiu del carrer. Molts joves, sobretot d’origen dominicà, han trobat en les places i les vies pacificades d’aquest barri un entorn ideal per reunir-se i organitzar mini-festes fins a altes hores de la ma-tinada. És el cas de les desenes de joves que es troben a l’entorn del carrer Blai: “Criden i fan ‘menudeo’, i El sergent es dirigeix als agents de la UNO-3 durant el briefing abans d’iniciar la nit de patrulla.
Les UNOS en dades del 2007
35.583 denúncies a conductors per
infraccions de trànsit
20.285 denúncies per infraccions de
l’Ordenança de Civisme
1.840 actuacions d’assistència
18.884 controls d’alcoholèmia
cada nit hem de denunciar-ne uns quants per tenir a ratlla aquesta problemàtica. Ells t’expliquen que fer gresca al carrer és normal als seus països, i que allà els veïns no els denuncien, sinó que s’apunten a la festa”. Però l’ús intensiu del carrer no és exclusiva del Po-ble-sec. A part de la zona d’oci nocturn més “cara”, la de l’entorn del mercat de Galvany, totes les places de Sants i Les Corts són un possible focus de botellón. El carrer Bethoven i la plaça Wagner són els llocs de tro-bada preferits pels joves, on ja sigui dilluns com di-vendres es poden reunir més de 100 persones. Però, tot i les queixes que generen, no són concentracions problemàtiques: “Com que hem denunciat molt en aquestes places, només ens veuen arribar surten co-rrent. En un moment queda tot net”.
Les places del Poble-sec
i de Sants són una font
de queixes per soroll i ús
intensiu de l’espai públic
L’actuació conjunta amb altres cossos i serveis municipals és fonamental, encara més, a la nit.
El domini d’idiomes és
assignatura obligada pels
agents en un territori amb
molta població estrangera
La nostra gent
“Ser guàrdia urbà
és un salt qualitatiu”
E
l 29 de setembre, 223 nous aspirants a agent van rebre l’enhorabona i la benvinguda per part de les autoritats al Saló de Cent de l’A-juntament. Xavier Vilaró, cap de la GUB, els va recordar el llarg camí que encara han de recórrer fins a esdevenir guàrdies urbans: “L’Escola de Policia és molt exigent i no aprova tothom. Tant de bom’e-quivoqui i ens retrobem tots els que som avui aquí, però haureu de treballar de valent. Està a les vostres mans”. De moment, onze dels nouvinguts, que pro-venien d’altres cossos policials, s’han incorporat di-rectament a les UT per començar el seu any de pràc-tiques. Tot seguit, us presentem quatre d’aquests nous companys de la promoció 82-B:
3 3 11
Raúl Reyes, 30 anys.
Procedència: Policia Local de Viladecans.
“Em vaig presentar a les oposicions per millorar la qualitat de vida i perquè aquí tens més possibili-tats de promocionar. Visc a Montserrat i cada dia vinc a treballar en moto, però no em fa res perquè aquí tinc més acció que a Viladecans. Allò que dei-xaries passar en un poble, perquè hi ha més màniga ample, a Barcelona no ho pots fer perquè ha d’es-tar tot controlat”. José Antonio López,
29 anys.
Procedència: Policia Local de Montgat.
“A la Guàrdia Urbana tens un ampli ventall d’especialitzacions i en-tres en una roda d’apre-nentatge continu. A més, les possibilitats d’ascens són reals, no com en els pobles, on la teva plaça sol estar bastant estan-cada. He treballat molt per poder entrar al Cos i crec que treballar a la Guàrdia Urbana és com jugar en la primera divi-sió policial”.
David Rodríguez, 29 anys.
Procedència: Policia Local de Vacarisses.
“El que més em va sobtar el primer dia de patrulla amb la Guàrdia Urbana va ser l’enorme volum d’agents que hi ha. A Va-carisses només érem una patrulla, un company i jo, i arribar aquí i veure que tens moltíssims com-panys i tecnologies com les PDA o les bases de dades compartides, és un gran salt qualitatiu. Això et permet fer millor la te-va feina”.
Adolfo Azúar, 25 anys. Procedència: Mossos d’Esquadra.
“Ara que tots els com-panys han de passar per l’Escola de Policia me’n recordo de la meva esta-da. Van ser nou mesos molt durs pel volum d’in-formació que has d’ab-sorbir, però, realment, és un aprenentatge impres-cindible. De Mollet surts amb els coneixements necessaris, però també amb amics, perquè fas molta pinya amb els companys”.