El Districte ha posat en marxa un pla pilot per eradicar l’incivisme i les pràctiques indegudes al carrer de Gran de Gràcia, al tram que hi ha entre el Pla de Nicolás Salme-rón i la travessera de Gràcia. Si la prova funciona, s’estendrà a al-tres zones del districte. El pla pi-lot, que es va desenvolupar del 23 de gener al 28 de febrer, ha constat d’una fase informativa i una altra, posterior, sancionado-ra. Abans de la campanya, es va fer una diagnosi per conèixer exactament els problemes que ca-lia combatre, que han estat bàsi-cament les motos a les voreres, les bicicletes unides als fanals i les bosses d’escombraries deixa-des a les papereres.
Pla pilot per millorar el primer
tram del carrer Gran de Gràcia
Les bicis mal aparcades, un dels molts problemes detectats.
PROJECTE
Menys trànsit i més
arbres, passos de
vianants i jocs infantils
PARTICIPACIÓ
El projecte final és el
resultat d’un procés de
participació ciutadana
INVERSIÓ
Aquesta actuació té
un pressupost d’uns
25 milions d’euros
Pàg. 3
Pàg. 5
E N T R E V I S TA Pàg. 8
Francesc Vilaplana
Assessor de la Generalitat i líder del casal d’avis del carrer Siracusa
“Jo sempre dic que
als casals hi hauria
d’haver gent gran i
també gent jove”
E N T I TAT S Pàg. 4
Les Violines
10 anys de música folk
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
Una expedició
gracienca fa el cim
a l’Aconcagua
Amb dos escaladors de més de 50 anys
S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6
Matriculació escoles
Jornades de portes obertes als mesos de març i abril
E Q U I PA M E N T S Pàg. 6
Centre d’Informació
i Recursos de Dones
Es trasllada al carrer Camèlies
La nova ronda del Mig tindrà
més voreres i menys cotxes
G R À C I A
B A R C E L O N A
G R À C I A
B A R C E L O N AATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC)
Francisco Giner, 46.
Telèfon d’informació 010
(preu : 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció).
Telèfon del Civisme 900 226 226
Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Centre Cívic El Coll 93 285 70 11 Aldea, 15-17.
Centre Cívic La Sedeta 93 207 36 13 Sicília, 321.
Casal de Barri Cardener 93 210 63 91 Cardener, 45.
Centre Artesà Tradicionàrius 93 218 44 85 Travessia Sant Antoni, 6-8.
L’Espai de Música i Dansa 93 241 68 10 Travessera de Gràcia, 63.
BIBLIOTEQUES
Biblioteca Jaume Fuster 93 368 45 64 Plaça Lesseps, 20.
Biblioteca Julià de Capmany 93 218 78 55 Torrent de l’Olla, 219.
Biblioteca del Centre de 93 217 95 27
Treball i Documentació
Gran de Gràcia, 126.
SERVEIS SOCIALS
Centre El Coll-Zona Nord 93 285 72 67 Aldea, 15.
Centre Serveis Socials Gràcia 93 291 43 25 Pl. Rius i Taulet, 6.
Of. Serveis Socials Generalitat 93 284 27 21 Providència, 42.
Centre d’Atenció a 93 458 99 08
Disminuïts (Infants)
Grassot, 3, 4t.
GENT GRAN
Casal d’Avis de Gràcia 93 217 94 11 Mozart, 24.
Casal d’Avis Montmany 93 285 04 74 Montmany, 45.
Casal d’Avis de Penitents 93 212 60 62 Pg. Vall d’Hebron, 76-78.
Casal d’Avis La Miranda 93 284 01 26 Av. Coll del Portell, 74.
Casal d’Avis Siracusa 93 219 10 40 Siracusa, 23-27.
ALTRES SERVEIS
Punt d’Informació Jove 93 284 75 73 Torrent de l’Olla, 104.
Oficina de Rehabilitació 93 291 65 55 Pl. Rius i Taulet, 2, 2n.
Centre de Recursos 93 237 47 43
Barcelona Sostenible
Nil Fabra, 20.
Arxiu Municipal de Districte 93 285 03 57 Pl. Lesseps, 20-22
Agència Tributària 93 237 41 80 Av. Príncep d’Astúries, 66.
Federació Festa Major de Gràcia 93 459 30 80 Igualada, 10.
C. de Normalització Lingüística 93 217 87 23 Príncep d’Astúries, 54, 2n.
Centre de Recursos Pedagògics 93 415 50 98 Topazi, 29.
SEGURETAT
U.T. Guàrdia Urbana Gràcia
Trilla, 10.
Comissaria Mossos d’Esquadra
Hospital Militar, 169-205.
Emergències Guàrdia Urbana 092
Emergències Mossos d’Esquadra 088 SERVEIS URGENTS
Telèfon únic d’emergències 112
Urgències sanitàries 061
Cos Nacional de Policia 091
Bombers 080 SALUT
CAP Pare Claret 93 208 25 70 Sant Antoni Maria Claret, 19-23.
CAP Larrard 902 011 040 Travessera de Dalt, 79.
CAP Vallcarca
(Parc Sanitari Pere Virgili) 93 259 44 22 Av. Hospital Militar, 169-205.
(Edifici Pedraforca)
Servei d’Urgències de
l’Hospital de l’Esperança (24 h) 93 367 41 00 Av. Santuari de Sant Josep
de la Muntanya, 12.
Centre de Salut Mental 93 218 93 02
d’Adults de Gràcia
Mare de Déu del Coll, 41.
FARMÀCIES
www.farmaciesdeguardia.com
I N F O
Ú T I L
t
W
L ’ A G E N D A
CICLE TRADICIONÀRIUS
Divendres 24 de març
El Pont d’Arcalís
A les 22.30 h. Lluïsos de Gràcia (pl. del Nord, 7) I després ball folk amb enRe9 Folk.
Divendres 31 de març
Kaulakau
A les 22.30 h. Lluïsos de Gràcia (pl. del Nord, 7) I després ball folk amb els Ministrils del Rosselló.
Divendres 7 d’abril
Festa de cloenda
A les 22 h. Plaça Rius i Taulet
Amb Lou Dalfin (Occitània-Piemont) i ball amb Rauxa.
FESTIVAL DE GUITARRA DE BCN
Dimecres 22 de març
Jackson Browne
A les 21 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2) Amb David Lindley i amics.
Divendres 24 de març
José Mercé
A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)
Divendres 24 de març
De Lennon a McCarthy
A les 21 h. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) Emotiu homenatge als Beatlesdel pianisa Jorge Gil.
Fins al 23 d’abril
Ramon Casas i el cartell
Museu d’Història de Catalunya (pl. de Pau Vila, 3) Exposició de 65 cartells que l’artista català va fer per di-verses marques com Anís del Mono i Codorniu.
Del 8 de març a l’11 de juny
L’imperi oblidat. El món de l’antiga Pèrsia
CaixaForum (av. Marquès de Comillas, 6-8)
La mostra més completa que s’ha organitzat mai sobre l’imperi persa Aquemènida (550-331 aC).
Del 8 de març a l’11 de juny
45 aniversari de l’AE Jaume I del Coll
Centre Cívic El Coll (Aldea, 15)
Mostra fotogràfica sobre aquest agrupament escolta.
Dissabte 18 de març
Cançons de rodamón
A les 17.30 h. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) Espectacle d’animació i cançons. Per la Cia. Maroma.
Dijous 23 de març
El rossinyol de l’emperador
A les 18 h. Bib. Pública Jaume Fuster (pl. Lesseps, 20) Contacontes amb ombres xineses a càrrec de la Com-panyia Framis Von Porat.
Dissabte 25 de març
Contes animals
A les 18 h. Centre Cívic El Coll (Aldea, 15) Cinc històries curtes protagonitzades per un bestiari molt particular. Espectacle de titelles de la Cia. Pamipipa.
Dissabte 1 d’abril
Qui la fa, la balla
A les 17.30 h. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) Cançons i danses per passar una estona divertida. Per la companyia Roger Canals.
Diumenge 2 d’abril
Contes de colors
A les 12 h. Bib. Pública Jaume Fuster (pl. Lesseps, 20) A càrrec de la companyia La Vaina, dins el cicle Sac de Rondalles.
DIA DE LA DONA
Del 21 de març al 8 d’abril
Amb sabates pròpies
Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)
Exposició amb retrats de dones excepcionals que rebut-gen la discriminació de gènere. Impulsat per Mujeres por una Educación Intercultural. Actuació el dia 21 de març, a les 21 h, de la vedette Cabiria la Dulce.
Divendres 31 de març
Cuentos lilas para antes de despertar
A les 21 h. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) Contes a càrrec de la narradora Nunila.
Dissabte 1 d’abril
Descobrim el Camp d’en Grassot
A les 10 h. Punt de sortida. pg. de Sant Joan/Trav. de Gràcia Itinerari pels voltants del passeig Sant Joan. Inscrip-cions a l’Arxiu municipal. Tel. 93 368 45 66.
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Ferran Mascarell, Enric Casas, Irene Pagès, Alfredo Jorge Juan, Màrius Robert, Joan Conde, Glòria Figuerola, Joan A. Dalmau, Oriol Balaguer, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de continguts:
Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Núria Mahamud, Pilar Fernández, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Isabel Deniel. Coordinació general:José Miguel Esteban. Coordinació de fotografia:Rafael Escudé. Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Oriol Molas, Arxiu Municipal del Districte. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro.
Producció:Joan Isern, Maribel Baños. Impressió:Mateu Press, SA. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus.
Administració:Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.
D.V.
L
a remodelació de la ronda del Mig era una actuació llargament esperada. El dis-seny dels 2,3 km de la ronda del Mig que es milloraran in-tegralment, entre el carrer Escorial (districte de Gràcia) i la via Augusta (districte de Sarrià-Sant Gervasi) ha estat el resultat d’un procés de par-ticipació ciutadana en el qual Ajuntament i veïns han con-sensuat el projecte que final-ment es porta a terme. Hi han participat les associa-cions de veïns del Farró, Una altra plaça Lesseps és possi-ble, Sant Ger vasi, Vila deGràcia, ronda General Mitre, travessera de Dalt, Putxet i Gràcia Nord-Vallcarca. L’amplada de les voreres pràcticament es duplicarà i passarà dels 3 m actuals a
5,75 m. Després de les obres no hi serà permès aparcar motocicletes. Aquest incre-ment de l’espai destinat als vianants implicarà un carril menys a la calçada dels vehi-cles, la qual després de les
obres tindrà dos carrils, a més d’un carril exclusiu per a l’autobús en cada sentit de la circulació. Aquest carril podrà ser utilitzat com a aparcament per als veïns. Per reduir la contaminació acús-tica, el paviment serà sonore-ductor, s’hi instal·laran mitja-neres amb vegetació i es reduirà la velocitat màxima a 50 km/h.
Una de les característiques de la nova ronda de Mig serà l’a-bundància de zones verdes i jocs infantils, especialment en els espais guanyats als xamfrans. Dels 368 arbres que actualment hi ha a la via
es passarà a 661. També s’in-crementaran notablement les cruïlles amb semàfors, els passos de vianants per tra-vessar la via (de 16 a 25) i el nombre de carrers que ac-tualment travessen la ronda perpendicularment, que pas-saran dels nou actuals als dis-set previstos.
Per millorar la qualitat de vida dels veïns de la ronda, s’hi
instal·larà el sistema de reco-llida pneumàtica d’escombra-ries. El pressupost de la trans-formació de la ronda de Mig és d’uns 25 milions d’euros. Tot i que es preveu que l’obra estigui enllestida en uns nou mesos, el seu calendari d’exe-cució està vinculat al projecte de la L9 a la plaça de Lesseps, que actualment es troba en fase de remodelació. La ronda es remodelarà entre el carrer Escorial i la via Augusta.
Durant la dècada dels setanta, la
travessera de Dalt va separar els
barris i va convertir-se en un
espai problemàtic que no
satis-feia ni els veïns ni l’Ajuntament
democràtic. Ara la ronda es
trans-formarà en un projecte que és el
resultat d’un intens procés de
participació ciutadana
La ronda del Mig reduirà el
trànsit i ampliarà les voreres
C I U TA D A N S O P I N E N
Isabel Fernández
Estudiant
Per als vianants serà millor, perquè passaran menys cotxes, però per als cotxes serà un un problema, s’omplirà molt més i arribaran més tard als llocs.
Dante Smith
Empresari
Em sembla bé, si treuen un carril i redueixen trànsit serà molt més tranquil, amb menys soroll, i no caldrà que anem cri-dant pel carrer.
Pepa Gascón
Infermera
Si el projecte és veritat, bé, però ens han enga-nyat tantes vegades que ja no ens en fiem. Aparentment està bé, però fins que no el vegi realitzat no m’ho creuré.
Daniel Llovera
Becari Universitat
Si es fa de debò, sí que estarà bé. Actualment hi ha molt soroll, de manera que com menys cotxes, millor. Menys soroll i menys contami-nació.
Pilar Garcia
Prejubilada
El que no comprenc és perquè no el fan soter-rat. Fer les voreres més amples és enganyar, perquè hi haurà més retenció.
Francesc Gallardo
Comerciant
Em sembla bé, perquè treuen un carril de cir-culació i hi haurà menys trànsit, però l’i-deal seria que fos soter-rat. Si les voreres són més amples podrem passejar millor.
Q u è l i s e m b l a e l p r o j e c t e d e r e m o d e l a c i ó d e l a r o n d a ?
El projecte suposa
una inversió d’uns
25 milions d’euros
David Sabaté
S
embla que va ser ahir, però ja fa 10 anys del primer concert de Les Vio-lines. Per celebrar-ho, la banda va protagonitzar una autèntica festa el pas-sat 3 de febrer als Lluïsos de Gràcia. Van ser més de tres hores de concert — amb pastís, espelmes i llà-grimes incloses— en què la formació va actuar acom-panyada per exmembres, col·laboradors diversos — com Gerard Quintana o Gossos— i companysd’es-cena, com Quico El Célio, El Noi i el Mut de Ferreries o Kepa Junquera. Les Vio-lines es van estrenar al Centre Artesà Tradicionà-rius (CAT) l’any 1996, i per això no és d’estranyar que el grup mantingui una es-treta relació amb l’entitat i amb el barri de Gràcia, on es troba la seva seu. “La gent del Tradicionàrius ens ha donat suport des del principi”, explica la Simone Lambregts, violinista i fun-dadora de la banda. “Hem tocat molt sovint a Gràcia
i personalment estic ena-morada del barri. L’única assignatura pendent és to-car-hi a la Festa Major”. Deu ser un dels pocs llocs on no han actuat. I és que
les Violines no han parat de tocar des que fa 10 anys van decidir recuperar l’esperit de la música tradi-cional festiva dels vells violinistes del Pirineu. Un ric llegat popular que el sextet —que completen Anna Colomer i Anna Car-né (violins), Clara Ribata-llad a (acordió), Manel Vega (contrabaix) i Quim Soler (bateria)— ha volgut actualitzar i ampliar amb composicions pròpies i arranjaments procedents de l’àmbit celta i anglosa-xó. “ Volíem fer ballar la gent i trasmetre l‘alegria de la música folk, del po-ble. Hem après molt des del primer dia, però encara ens queden molts camins per descobrir”.
www.lesviolines.com Últim disc: “Nyigu nyigu” (Discmedi,’05)
E N T I T A T S
Les Violines
combinen la
músi-ca tradicional dels
Pirineus amb ball,
folk i música celta
El concert del desè aniversari de Les Violines va ser una gran festa.
La formació va celebrar el seu desè
aniversari als Lluïsos de Gràcia,
acompanyada d’artistes com Gerard
Quintana o Kepa Junquera
El 39, el darrer
tramvia
J. M. Contel
À L B U M H I S T Ò R I C
Un dels darrers tramvies que va circular per la plaça Rovira, el 5 de febrer de 1968.
Amb l’últim viatge del cotxe 529 de la línia 39, la nit del 5 de febrer de 1968, Gràcia perdia el seu darrer tramvia. Aquesta línia, inaugurada el 14 d’agost de 1880 coincidint amb la Festa Major, era inicialment propietat de la Barcelo-na-Ensanche-Gracia i va estar servida, entre altres, pels nú-meros 37, 38, 30, 31 i el 39, que enllaçaven la plaça Rovira amb la Barceloneta.
Aquella nit de febrer de 1968, els veïns es van aplegar al voltant de les últimes unitats que van circular per la plaça Rovira, per dir-li adéu per última vegada. Un comiat, però, que va estar a punt de no celebrar-se, perquè aquella mati-nada s’havia trencat una conducció d’aigua sota les vies, al mig de la plaça. Reparada la fuita d’aigua al migdia, els tramvies tornaren a pujar a la plaça.
A dos quarts d’onze de la nit, amb la presència d’una gran quantitat de veïns emocionats, va sortir el darrer tramvia cap a la Barceloneta. Aquest era el final de gairebé vuitanta-vuit anys de servei, però no de la festa, perquè encara falta-va arribar el tramvia que pujafalta-va de la Barceloneta. Finalment, va aparèixer el tramvia ple de gom a gom i amb dues pancartes. Aturat ja a la parada, viatgers i veïns van muntar una festa a dins. Mentre els porrons de cava passa-ven de mà en mà, s'hi va afegir el xurrer del Torrent de les Flors, el qual va obsequiar els presents amb xurros. Pocs minuts abans de les dotze, el tramvia 529 sortia definitiva-ment de la plaça.
Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 368 45 66
1a Edició de la Cursa de l’Esplai Pompeia
L’Esplai Pompeia organitza, amb motiu del seu 35è aniversari, la 1a edició de la Cursa Popular en catego-ria infantil, d’adults i l’anomenada Cursa de Los Ma-rujos. Serà l’11 de març a les 17.30 hores. Els partici-pants hauran d’anar per parelles de grans i petits i hauran d’anar disfressats. La cursa està oberta a tot-hom qui vulgui. El punt de trobada serà al pla de Ni-colás Salmerón.
Campionat d’Escacs del Club 3 Peons
El passat 13 de gener va començar el Campionat Obert d’Escacs del Club 3 Peons de Gràcia. El cam-pionat finalitzarà el 10 d’aquest mes i la gran final i entrega de premis serà el 17 de març. Per a participar en el campionat, s’ha d’estar federat. Hi ha 82 parti-cipants amb 41 taulells que es reuneixen cada diven-dres a les 21 hores a la seu de l’entitat situada al carrer Ros Olano, 9.
Cicle de conferències al C.C. de La Sedeta
Fins al 25 d’abril es pot assisitir al cicle de conferèn-cies “Els dimarts del món semita” dins el cicle Alta-veu per al coneixement i la difusió de les cultures. Les xerrades tindran lloc al Centre Cívic de La Sedeta al c/ Sicília, 321. L’horari: cada dimarts de les 19.15 h a les 21.15 hores. La propera cita serà el dia 14 amb “Ugarit: La mitologia cananea”, una xerrada a càrrec d’Armand Sanmamed Zanuy.
Quarta edició del premi Grau Miró
L’Associació de Veïnes i Veïns Coll-Vallcarca convoca el premi de Relat Hiperbreu Grau Miró. El premi consta de categories infantil i d’adults. Els textos inèdits es poden presentar en català i castellà i l’ex-tensió ha de ser com a mínim de 10 línies i de 20 com a màxim. L’import del premi és de 90 euros. Fins al 9 d’abril es poden lliurar els escrits. Els premis s’ator-garan el 17 de juny al C.C El Coll.
N O T Í C I E S
f
Pilar Fernández
L
’
objectiu de la campanya feta al carrer Gran de Gràcia ha estat conèixer qui-nes són les conductes que contribueixen a entorpir la bona convivència de la zona per, a partir d’aquí, posar en marxa accions per eliminar-les. El pla pilot s’ha desenvo-lupat al tram que hi ha entre el Pla de Nicolás Salmerón i la travessera de Gràcia, i es va iniciar el 23 de gener, encara que durant els mesos ante-riors ja s’havia fet una prime-ra fase de diagnosi. Després d’aquest període d’investiga-ció, es va començar la segona fase, la qual ha estat bàsica-ment informativa. La segona quinzena de febrer s’ha apli-cat la darrera fase, en què les pràctiques indegudes ja han estat sancionades.La fase de diagnosi es va co-mençar amb un treball que va
fer possible la feina posterior. A diferents hores del dia i en distintes jornades es van fer fotografies de totes les infrac-cions que es cometien al car-rer. Així, es va constatar que la pràctica totalitat de com-portaments que calia comba-tre eren les motos aparcades
a les voreres, les bicicletes unides als fanals, els escos-sells plens de burilles, taules i cadires de bars que ocupaven espais de la via pública que no els corresponien, sacs de runes abandonats, bosses d’escombraries deixades en papereres, grafits, cartells i càrrega i descàrrega feta a llocs indeguts.
Durant el període informatiu, en què han treballat conjunta-ment els serveis de Manteni-ment i Serveis Urbans, Medi Ambient, Parcs i Jardins i el Districte, es van distribuir fu-llets i cartells. En els fufu-llets, que es van repartir entre els comerciants i els veïns, a més d’intentar conscienciar sobre el bon ús del carrer i del mobi-liari urbà, es mostrava un plà-nol on eren senyalitzats els aparcaments de cotxes, motos i bicis que hi ha a la zona d’in-fluència de Gran de Gràcia, així com les bústies de recolli-da pneumàtica, els conteni-dors de selectiva i, fins i tot, els semàfors sonors. En aques-ta fase benintencionada, si un guàrdia urbà veia una moto aparcada a la vorera, en lloc de posar-li una multa, li penjava un fullet perquè el seu propie-tari tingués coneixement d’on hi havia aparcaments. Aquest mes de març és un mes d’avaluació i balanç. Si funciona, la intenció és es-tendre el pla a altres zones del districte.
Pla pilot a Gran de Gràcia
per millorar-hi la convivència
Una campanya detecta les conductes
que entorpeixen la convivència i engega
accions per a eliminar-les
Motos aparcades a les voreres de Gran de Gràcia.
Fets a combatre:
motos a les voreres
i bicis lligades als
fanals
El Pla vol apropar escola i societat.
Pla educatiu d’entorn: escola i societat més a prop
Redacció
“L
’escola –els alumnes, els mestres, les famí-lies, les AMPA, l’entorn social i institucional– és un espai comunitari; cadascun dels agents fa possible la formació dels nens i nenes, dels nois i noies”, diu el regidor del Dis-tricte de Gràcia, Ricard Mar-tínez. Ara, amb l’objectiu que creixi la relació entre l’escola i la societat en la qual estàim-mersa, es posa en marxa a la vila de Gràcia l’anomenat Pla educatiu d’entorn. El pla, di-namitzat conjuntament pel Districte de Gràcia i pel De-partament d’Ensenyament de la Generalitat, té per objectiu una bona formació de tots els alumnes, amb especial aten-ció als que tinguin més difi-cultats, i assegurar una bona integració social.
“L’escola pot ser encara més
H
i va haver un temps, quan es comença-va a sentir l’arribada de la democràcia, en què hi va haver una gran eclosió cultural i social a Catalunya. Tota una generació es va veure envaïda per les ganes de fer coses. En aquest context, el desembre de 1976 va obrir la llibreria Cap i Cua, situada al To-rrent de l’Olla, que s'havia de fer molt cone-guda al barri. Igual que els seus propietaris, en Pep i la seva esposa, la Roser. Tenen lli-bres de narrativa, de teatre i donen tambécabuda a les petites editorials de temàtica social. El més important, però, és que el món del llibre és per a ells una passió i això es nota quan ens deixem assessorar. Tenen clients habituals, que més que clients són amics, a qui en Pep pot aconsellar amb total garantia perquè ja en coneix els gustos. Cap i Cua és a punt de fer 30 anys i la il·lusió de l'època fundacional es manté intacta.
Llibreria Cap i Cua / C/ Torrent de l’Olla, 99
E L T A U L E L L
Una llibreria de barri nascuda amb la democràcia
Fundada el 1976, Cap i Cua compleix 30 anys el desembre.
Joan Anton Font
E Q U I P A M E N T S
Dolors Roset
L
’edifici catalogat que va ocupar fins al mes de no-vembre passat l’Arxiu Muni-cipal del Districte al carrer Camèlies, 36-38, serà la nova seu del CIRD, un servei mu-nicipal creat ara fa 20 anys per oferir informació, asses-sorament i recursos de su-port i estímul a la participa-ció de les dones en la vida pública de la ciutat. És un servei únic a Barcelona. L’espai que encara està ocupant s’ha quedat petit per a tots els serveis que es volen oferir. Ara tenen un fons bibliogràfic i au-diovisual molt important d’u-na gran varietat de temes que tracten aspectes relacionats amb les dones. A les noves ins-tal·lacions, s'hi podrà ampliar aquest fons i tenir-lo tot en un sol recinte –ara està repartit entre diferents espais–, es dis-posarà d’una sala de consulta i estudi amb capacitat per a 14 persones, que es podrà adaptar per fer-hi actes. També hi haurà una aula per impartir-hi classes i tallers, una sala devi-sionat de vídeo i DVD, un jardí on es faran activitats quan el temps ho permeti i l’àrea de treball del personal del centre. A les instal·lacions del carrer Camèlies, que ara s’estan
adap-tant per adequar-les a les ne-cessitats del CIRD, a part del servei de lectura, visionament i préstec, el Centre d’Informació i Recursos de Dones hi farà una activitat al mes per con-gregar les dones de la ciutat. Per iniciativa del mateix CIRD o d’entitats de dones es faran
exposicions, xerrades, tallers, concerts i presentacions de lli-bres, entre d'altres. També es crearà un arxiu gràfic de les en-titats de dones de Barcelona, perquè no es perdi tot el fons que hi ha i que no té cap lloc on quedar recollit. També s'hi crearà el Banc de Bones Pràcti-ques a les empreses. Es partirà de la xarxa d’empreses per a la igualtat d’oportunitats, que ja existeix, i es recolliran les idees que aquestes empreses tinguin per posar-les a disposició d’al-tres companyies que també les vulguin dur a terme.
El CIRD encara està a: Diagonal, 233, planta baixa Telèfon: 93 413 27 28 correu-e:
Al nou recinte hi
haurà una aula, una
sala de consulta i tot
el fons de l’arxiu
El Centre
d’Informació i
Recursos de Dones
(CIRD) es traslladarà
a l’edifici del carrer
Camèlies que
ocupava, fins fa poc,
l’Arxiu Municipal
del Districte
Les noves instal·lacions del CIRD estaran al carrer Camèlies, 36-38.
S E R V E I P Ú B L I C
Redacció
Els centres educatius de Gràcia obren portes als pares que esti-guin buscant un centre educatiu pels seus fills. A hores d’ara ja s’han celebrat actes d’aquesta mena en diferents centres educa-tius. Els que queden són els següents:
ESCOLES BRESSOL
Gràcia (Maignon, 2. T. 93 217 18 33). 20/04, 18 h / La Fontana (Gran de Gràcia, 123. T. 93 218 64 56). 26/04, 17.30-19.30 h
CENTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA
Baldiri Reixac (Olot, 1-13 [Park Güell]), T. 93 213 04 84). 10/03, 9.30 h. També visites concertades / Josep M. Sagarra (pg. Vall d’Hebrón, 64-70. T. 93 212 44 29). Visites concertades / Josep M. Jujol (Riera de Sant Miquel, 41-45. T. 93 218 08 90). 9/03, 15.15 h / La Farigola de Vallcarca (Sant Camil, 31. T. 93 213 88 02). Visites concertades / La Sedeta (Indústria, 67-73. T. 93 207 24 43). 17/03, 16.15 h / Pere Poveda (av. Hospital Militar, 220. T. 93 212 33 75). Visites concertades / Pau Casals-Gràcia (Providèn-cia, 134-142. T. 93 219 53 62). 15 i 20/03. Cal apuntar-s’hi per telèfon / Reina Violant (Trilla, 18. T. 93 218 97 52). Divendres, 15.15-17 h / Rius i Taulet (Lesseps, 19. T. 93 217 61 96). Entre-vistes concertades per telèfon / Sagrada Família (Sardenya, 339-343. T. 93 207 43 11). 17/03, 16.15 h / Turó del Cargol (av. Coll del Portell, 56. T. 93 284 47 18). 6 i 13/03, 17.30 a 19 h
INSTITUTS D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
Secretari Coloma (Secretari Coloma, 25. T. 93 285 34 91). 11/03, 11 a 13 h / Vila de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 58-62. T. 93 415 02 62) 8/03, 16 i 19 h / Gal·la Placídia (av. Príncep d’Astúries, 23-27. T. 93 217 00 42). 8/03, 18.30 a 20 h / Vall d’Hebrón (pg Vall d’Hebrón, 93-95), 3/03 18 h (Batxillerat) i 10/03 18 h(cicles for-matius). Els centres concertats també realitzen jornades similars. Convé consultar cada cas telefònicament. La llista completa és consultable a www.bcn.es/gracia
Oficina d’informació escolar
C/ Bruc, 90, baixos. Tel. 93 467 73 50
De dilluns a dijous de 9 a 17 h i divendres de 9 a 14 h
Trobar una bona escola: jornades
de portes obertes al març i l’abril
El Centre d’Informació i Recursos de
P O L I E S P O R T I U
Dos graciencs més grans de 50 anys
coronen l’Aconcagua, de 6.962 metres
M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
Barcelona Televisió
“Hola Barcelona”
De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 h Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Canal 39 UHF i canal 26 TDT
RÀDIO
Ràdio Gràcia - 107.7 FM
Aldea, 15. Tel. 93 284 82 88
COM Ràdio – 91.0 FM
Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00
PUBLICACIONS
L’Independent de Gràcia
La Perla, 31. Tel. 93 217 44 10
Revista Gracinova
Muntaner, 521, entl.
De l’Associació de Comerciants Gracinova Tel. 93 284 77 13
Zona Alta de Barcelona
Juan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00 [email protected]
Transversal
www.transversalweb.com [email protected]
INTERNET
L'esport de la ciutat
En aquest web trobareu informació dels equipaments i entitats esportives de la ciutat –pavellons, piscines, clubs, penyes– i també de les activitats i les competicions que tenen lloc a Barcelona. A més, hi ha les seccions de notícies i d'agenda per conèixer l'ac-tualitat de l'esport a la ciutat.
www.bcn.es/esports
El web de l'educació
El web bcn.es té un apartat dedicat exclu-sivament al món educatiu. S'hi pot trobar tota la informació relacionada amb l'edu-cació a la ciutat, amb els equipaments, els processos de matriculació i els processos que es duen a terme des de l'Ajuntament, a més de molts altres serveis. El web també inclou els espais de notícies, agen-des recomanaagen-des i informacions sobre beques, ajuts i recursos pedagògics.
www.bcn.es/educacio
w
Pere S. Paredes
T
oni Vives Roig, Josep Pérez Bort i Antoni Robert Andreu, tots tres del Club Excursionista de Gràcia, varen aconseguir arribar al cim d’aquesta muntanya. A l’expedi-ció, hi participava també el mallor-quí Toni Ramis Perelló, que no va aconseguir aquesta fita per proble-mes de salut.Un dels trets més significatius de l’expedició ha estat que dos dels tres participants del Club Excursionista de Gràcia tenen més de 50 anys. Per a Toni Vives, “estem molt contents d’haver aconseguit el cim, però que ho hagin fet dos escaladors de més de 50 anys, és únic”.
Toni Vives explica que “l’Aconcagua és una muntanya alta, però tècnica-ment no és gaire difícil. No és tan
habitual, però, que gent tan gran pugi a aquest cim, i menys en les condicions que ho vam fer, ja que ca-dascú havia de portar més de 30 kg, a l'esquena”.
Vives relata que “el realment dur allà a dalt són qüestions en què mai no pensaries, com ara vestir-se. A causa de la fatiga, pots trigar ben bé una hora a posar-te la roba i les botes per sortir fora de la tenda”.
A més, van passar molt de fred. “Quan vam sortir cap al cim estàvem
a 14 graus sota zero, i quan vam pu-jar, a 20 sota zero”, exclama el com-ponent de l’expedició gracienca. Els últims moments abans d’arribar al cim varen ser “per a mi impres-sionants i molt neguitosos —diu Vives—, ja que fa dos anys em vaig quedar a 100 metres d’arribar a dalt de tot”.
Els tres components catalans de l’pedició pertanyen a un del clubs ex-cursionistes més antics del barri de Gràcia: “és l’entitat excursionista més famosa del barri. Tenim molts associats que gaudeixen i gaudiran de totes les activitats docents que realitzem al club, ja que fem l’escola d’iniciació a l’escalada, a la muntan-ya, a l’espeleologia, fem sortides (com la travessa Matagalls-Montse-rrat), exposicions, conferències, viat-ges, etc.”
Club Excursionista de Gràcia Passatge Mulet, 4
www.cegràcia.com
Tres socis del Club Excursionista de Gràcia (CEG)
van aconseguir pujar al cim argentí del Cerro
Aconcagua, de 6.962 metres, el passat mes de gener
Els expedicionaris
van fer el cim carregats
amb més de 30 kg
a l’esquena
Toni Vives, Josep Pérez Bort i Antoni Robert Andreu, en el moment d’arribar al cim.
Sempre que es parla de gent gran a Gràcia vostè hi és. Quant de temps fa que és present en aquests assumptes?
Des que em vaig jubilar, quan tenia 62 anys. Ara en tinc 82. Vaig anar al casal [del carrer Siracusa], i amb dos companys més vam convertir els bai-xos en una pista de petanca d’inte-rior. Amb l’ampliació del casal, aquells baixos s’han convertit en cuina.
Parlant de l’ampliació del casal, com va aquest assumpte?
Vergonyós, ja ho pots subratllar. Vam lluitar per ampliar-lo, vam sortir al carrer. Es va tardar 16 anys a aconse-guir els terrenys, i ja en fa tres que van posar la primera pedra de l’am-pliació. Les obres estan engegades, però no les acaben mai!
Vostè fa 20 anys que està jubilat. Jo en fa 27 que sóc viu. Em costa fer-me’n a la idea, de tot plegat.
La jubilació, si te l’agafes amb nostàl-gia, malament rai. Jo sempre he tin-gut il·lusió de fer coses. M’agrada no perdre mai les il·lusions.
I quines són aquestes il·lusions ara mateix?
Les mateixes que quan tenia 60 anys, el que passa és que ara les forces no acompanyen. M’agradaria aconseguir que s'apugin una mica les jubilacions, perquè la gent gran visqui millor. Prin-cipalment moltes dones vídues que viuen soles. L’altre dia vaig anar a veure una mare de 96 anys amb una filla de 74. Totes dues estan en un hospital ter-minal, en plantes diferents. La filla ha arribat a un punt en què s’ha destros-sat de tant atendre la mare.
No s’aturi.
Ens estan amenaçant amb el medica-mentazo. Volen que paguem. Per què hem de pagar, si la gent viu justíssi-ma? Pensa que hi ha migdies que pas-so pel carrer Puigmartí, on hi ha les pageses del mercat, i he vist gent re-collint menjar de terra. Això vol dir gana, oi? Hi lluitaré.
Diu que fa anys que no va al cine. Que no s’ho pot permetre?
No anem al cine perquè encara que ens facin una rebaixa, és car per a nosaltres.
Pensat anar a una residència?
No, jo a casa meva. Vull ser indepen-dent, aixecar-me, menjar, dutxar-me quan vulgui. A les residències, avui la gent és molt dependent. A més, treuen a la gent del seu barri i els po-sen on hi ha lloc, perquè no hi ha prou locals per a tota la gent gran, que a base de pastilles vivim més anys.
I els fills?
De vegades hi ha fills que tarden mig any a anar a visitar-los. A més, hi ha els maltractaments, perquè ara estic en una comissió sobre aquest as-sumpte i ja veig que tindrem una fei-na terrible. La gent gran no denuncia mai aquests casos.
Però no hi va haver un temps en què la gent gran representava la saviesa i l’experiència?
Sí, però això ja no és cregut. Si jo he estat republicà, ha estat gràcies al meu avi. Me l’estimava, me l’escolta-va. Jo sempre dic que als casals hi hauria d’haver gent jove i gent gran, perquè els joves et donen l’avís, la no-tícia de com està avui el món, i tu els dónes experiència, que moltes vega-des serveix. També caldria una educa-ció diferent. Si haguessis vist les esco-les de la República... Amb aquelesco-les escoles, si no hagués estat per en Franco, ara seríem com Suïssa, o més que Suïssa!
Déu n’hi do, senyor Vilaplana, quines coses que explica.
Prou de parlar-me de vostè, que em fas gran...
E N T R E V I S T A
Francesc Vilaplana
, assessor de la Generalitat i líder del casal d’avis del carrer Siracusa
Vilaplana pressiona per intentar que s’apugin les jubilacions.
Diu que va fer-se republicà escoltant el seu avi.
També diu que avui la gent gran és poc escoltada.
Vilaplana fa vint anys que lluita pels drets dels més
grans de la nostra societat
“Jo sempre dic que
als casals hi hauria
d’haver gent gran i
també gent jove”
Gerard Maristany
Vilaplana, poeta