Gaseta municipal de Barcelona. Any 069, núm. 34 (10 des. 1982)

Num. 34 - Any LX1X 10 de décembre de 1982

Es _{publica cada 10 dies} Dipòsit legal B. 1.824

-1958

PREU DE SUBSCRIPCIÓ ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ

SUMARI

Pàgines

Consell Plenari (30-XI-1982)

629

Consell Plenari (30-XI-1982)

633

Comissió Municipal Permanent

(10-XII-1982)

....

639

Decret

645

CONSELL PLENARI

Al Saló de la Reina _Regent de la

Casa Con¬

sistorial de la Ciutat de Barcelona, el trenta de

novembre de mil noucents vuitanta-dos, es reu¬ neix el Consell plenari, en

sessió

extraordinària,

sota la _{presidència de l'Excm.}

_Sr.

_{Alcalde, Nar¬}

cís Serra i Serra i hi concorren els Il·lms. Srs.

Tinents d'Alcalde, Pasqual Maragall i

Mira, Jo¬

sep Miquel Abad i

Silvestre i

Mercè

Sala

i

Schnorkowski i els Il·lms. Srs. Regidors, Pau Cernuda i Barrios, Jordi Vallverdú i

Gimeno,

Felip Solé i

Sabarís, Raafel

Pradas i

Camps,

Guillem Sanchez i Juliachs, Francesc Borrell i

Mas, Albert Serratosa i Palet,

Antoni Comas i

Baldellou, Josep Maria

Pujadas

i

Porta, Francesc

Blanch i Terradas, Bernat López-Pinto i

Ruiz,

Francesc Martí i Jusmet, Josep Ignasi

Urenda

i

Bariego, Maria Francesca

Masgoret i

Llardent,

César _{López i Vera,}

_{Lluís Reverter i Gelabert,}

Jacint Humet i Palet, Enric Truñó i

Lagarés,

Raimon Martinez i Fraile, Josep Octavio i Fa¬

bregat,

Germà Vidal

i

Rebull, Jordi

Conill

i

Valls, Núria

Gispert

i Feliu,

Josep

Maria

Serra

i Martí, Josepa Bas i

Martí, Manuel

Gómez i

Acosta, Francesc Obon i Asensio,

Albert Pons i

Valon, Ramon Martínez i

Callén, Josep

Thió i

de Pol, Josep Bueno i

Escalero,

Sebastià

Millans

i _{Rosich, Carles Güell i de Sentmenat,}

_Carles

Soldevila i _{Rodriguez, Frederic}

_{Rahola i}

Agua-dé i _Miquel

_Ponsetí

i Vives,

assistits

pel Secre¬

tari _{general, Jordi}

_{Baulies i Cortal,}

_{que cer¬} tifica.

Hi és _{presentl'Interventor}

_{municipal, Sr. Mar¬}

tí _{Pagonabarraga i}

_Garro.

Excusen llur assistència els Il·lms. Srs. Regi¬

dors, Josep Miró i

Ardèvol, Josep

Maria

Comal-rena de _{Sobregrau i Gal i}

_Jordi

_{Guillén i Mon¬}

tenegro.

Oberta la sessió per la

Presidència

a

les deu

hores i _{quinze minuts,}

_{és llegida i aprovada}

_Fac¬

ta de la sessió anterior celebrada el 5 de novem¬ bre de 1982.

S'entra tot seguit en el

debat de l'Ordre del

dia, atès que pel

caràcter

extraordinari

de

la

sessió no hi ha _{despatx d'ofici.}

TINÈNCIA D'ALCALDIA DE PLANIFICACIÓ

I ORDENACIÓ DE LA CIUTAT

El Tinent d'Alcalde Sr. Abad demana a la Pre¬

sidència de tractar elspunts 1 al 4

conjuntament,

per la qual cosa el Sr.

Alcalde,

amb l'assenti¬

ment del _{Cosistori, disposa el debat}

_{conjunt dels}

quatre primers punts de

l'Ordre del dia.

Aprovar les modificacions

del Programa

d'ac-tüació 1980 que consten a

la

documentació

ad¬

junta.

Aprovar les

modificacions

del Programa

d'ac¬

tuació _{1982 que consten} a

la documentació

ad¬

junta.

Aprovar les

transferències

en

el Pressupost

extraordinari d'inversions 1980, que es

detallen

a la documentació adjunta.

Aprovar les

transferències

en

el Pressupost

d'Inversions 1982, que es

detallen

a

la documen¬

tació _adjunta.

El Tinent d'Alcalde de Planificació i Ordena¬

ció de la Ciutat, Sr. Abad, agraeix la

deferència

consistorial _{pel tractament conjunt}

_dels

_{dos dic¬}

tàmens que presenta i els

dos

que corresponen

a la Tinència d'Alcaldia de Finances i Serveis generals, tots

ells relacionats

amb els Progra¬

mes d'actuació 1980 i 1982 i els corresponents

Pressupostos d'Inversions.

Explica els fonaments

dels canvisde criteris i modificacions de Progra¬

mes _{i, conseqüentment,}

dels Pressupostos,

_que no són altres que l'aprofitament

exhaustiu

dels

recursos pressupostaris

disponibles

_{com a}

resul¬

tat de diferències entre les consignacions i les

despeses reals per baixes a

les

subhastes i tam¬

bé per variacions entre

valoracions

de projec¬

tes i el seu cost real. Assenyala que

aquell repàs

dels _pressupostos

_{beneficiarà actuacions}

_defi¬

citàries com les d'ensenyament,

afectades

per

les

escoles que construïa

l'empresa Ecisa,

que

obli¬

garen a una

actuació

urgent

i

decidida

per a ga¬

rantir el _començament del curs

escolar

de

tres mil _{alumnes; i que les}

_{modificacions}

_permetran també de compensar les

contribucions

especials

de millores, que en la

pràctica han

produït

una

minoració _{d'ingressos i} complementar

projectes

com el túnel de la Rubira, el Palau Meca i el

Pla _d'ocupació

_{comunitària.}

Subratlla _igualment que un

altre criteri fàctic

és _d'aprofitar

_{l'últim plenari abans}

_{del 31}

_de

desembre per a

l'aprovació de

transferències,

en

una preliquidació dels Pressupostos

d'Inversions

actualment en _{vigor, o sigui} els

_{de 1980, 1981 i}

1982. Informa també el Sr. Abad dels principals trets _{d'aquestes transferències, entre}

_les

_quals

són _{significatives, pel que}

_fa

_a

_{1980, les}

_corres¬

ponents al Pla

d'ocupació

comunitària, al

túnel

de la Rubira i al _{passeig de Picasso;} i

pel

que

fa

referència a _{1982, les} destinades a l'ordinador de la _{Intervenció,} a Centres cívics, al III Pla d'ocu¬

pació comunitària, al

Museu

Picasso-Palau Meca;

tot això dins l'esperit de reforçar

les

actuacions actualment en fase d'execució o aquelles altres que són absolutament

prioritàries,

com

és

ara

la

del Pla _d'ocupació

_{comunitària,}

_que

_necessitarà

encara un _{complement a determinar entre una}

Finalment el Sr. Abad fa unes consideracions

sobre l'estat d'execució dels _{Programes i Pres¬}

supostos, destacant que el 31 de desembre d'en¬

guany estarà realitzat el 95 % dels tres pressu¬

postos, la qual cosa permetrà d'encetar laprogra¬ mació de _{l'any 1983 sense les herències i condi¬} cionaments dels _{anys anteriors, i d'afrontar un} Pressupost d'Inversions, en una _{primera part ja}

en tràmitd'elaboració _{per a la sevaexecució im¬}

mediata, mentre que la segona, complementària

de_{l'anterior, serà definida}

perla Corporació mu¬

nicipal renovada.

Seguidament el Sr. Serratosa fa _{ús de la pa¬}

raula, un cop obert el torn d'intervencions, i diu

que hauria de repetir tot quant s'ha dit per part

del seu _{Grup en sessions anteriors}

en tractar de la modificació _{de programes i de transferències} de _{crèdits; de ratificarse} en _{tot, i rectificar sola¬}

ment _{que en aquesta ocasió la documentaciócla¬} ra, concisai _{anticipada, ha permès d'estudiar efi¬}

caçment la temàticaplantejada. No obstant això

—assenyala el Regidor— s'han posat més de

relleu les deficiències iconfusió _{entre pressupos¬} tos i programes, que s'encavalquen uns amb els altres, i malgrat que els pressupostos li resulten

més _{detallats, la visió definitiva i taxativa del} Programa, a _{què obliga la Carta municipal, no}

és _{reeixida,com enelcas de lesinversions en ur¬} banització dels _{Districtes, quan es dona la xifra} total sense la relació de carrers i vies afectades. Indica _{també, que s'acaba l'any actual i es} proposen modificacions dels _{Programes de 1980}

i _{1982, i diu que canalitzades les diferents}

pro¬

postes, hom té la impresió que les actuacions en

decideixen _{sobre la marxa, en forma no}

progra¬ mada i _{després consten com a realitzacions o} d'altres _{que entren i surten dels programes, se¬} gons les circumstàncies com el cas del túnel de la Rubira.

Manifesta el Sr. Serratosa que, des del seu

punt de vista, les explicacions verbals no per¬ metenun _{seguiment adequat del}

programai dels

pressupostos, tota vegada que no queda constàn¬

cia, amb detall, de les _{modificacions, les quals}

haurien _{d'alguna manera de quedar incorpora¬} des a la

_{documentació;}

_{i que les continuades va¬} riacions _{subjectes a prioritats polítiques}

no per¬ meten valorarrealment si lessubstitucions d'una obra per una altra són bones per al conjunt de

la Ciutat. Finalitza la seva _{intervenció, indicant}

que el grup municipal de C. i U., tot seguint la

tònica dels últims _{plens en què ha manifestat} reiteradament _{que no és aquest el sistema de} programar l'activitat _{municipal, votarà} en con¬

tra dels _{quatre dictàmens.} El Sr. _{López-Pinto recorda}

que en el Ple del

mes d'abril el Sr. Abad va informar _{que en el} fons de lliure _{disposició dels Districtes hi havien} 1.500 milions de pessetes a invertir en dos anys, dels _{quals s'havien} executatobres per valor d'un

8 % _{aproximadament,} i que en el mes de setem¬

bre, tornant sobre el mateix _{tema, el Tinent} d'Alcalde va _assegurar

que les inversions efec¬

tuades _{superaven el 70 %. Pregunta si aquesta} accel·leració _{executiva, com el cas de les escoles}

d'Ecisa, es _{correspon amb l'adequat control tèc¬}

nic, ja que segonsles seves referències hi ha _pa¬ vimentacions i _{claveguerams fets}

a corre-cuita

amb costos més elevats _{que els previstos. Indica} que en el programa hi ha una _partida

_d'equipa¬

ment _{d'informàtica}

per a adquirir un ordinador i que en realitat no s'ha _{adquirit l'ordinador si¬}

nó que s'ha acondicionatun d'existent _{i que tots}

aquests fets comporten una mescla d'execució de programes amb problemes de temps per liqui¬ dar les _{previsions programàtiques ben ràpida¬}

ment _{i que per això, el seu}

grup municipal no

pot votar a favor dels dictàmens com _{ja ho va}

fer _{negativament en les Comissions informatives} i en la Comissió _permanent.

El Sr. Abad _{respon la intervenció del Sr. Se¬} rratosa tot indicant _{que els programes i els}

pres¬

supost són documents ben sòlids i seriosos en el moment de la seva _{aprovació, però que evident¬}

ment estan _{subjectes a canvis i modificacions al}

llarg de la seva _execució, a tenor d'elements ob¬

jectius com els problemes de tresoreria que obli¬

guen, en _{moltes ocasions, a fer més canvis dels}

que probablement serien _desitjables.

_Assenyala

també que un altre motiu és la correcció de la

programació per ser necessaris els _{canvis i que} quan aquests són estrictament _{indispensables} no

signifiquen cap detriment de la capacitat de tre¬

ball ni de la _{responsabilitat que assumeixen els}

polítics. Es pot discutir el destí final de les _pre¬ visions _{pressupostàries però no cal}

perdre de

vista que és millor recollir tots els sobrants de

pressupost per a la seva inversió immediata _ja que d'altra _{forma passarien} a economies _{per a}

l'any 1983. Aquestes raons, insisteix, han moti¬

vat els canvis _{proposats, els quals no són subs¬} tancials i la _{política inversora es manté bàsica¬}

ment en la seva línia _{primitiva, tot reconeixent} que els canvis s'han _{generalitzat més en qües¬} tions d'ordre _{adjectiu. Referent al nivell de} con¬

fusionisme entre el _{Programa i el Pressupost,} manifesta _{que ambdós documents responen a les} mateixes línies i als mateixos _{conceptes, malgrat}

siguin _{dos instruments separats però indiscuti¬}

blement un _{conseqüència de l'altre.}

Quant al Sr.

_{López-Pinto,}

_{contesta la} seva

al·lusió sobre el control tècnic de les _obres, ma¬

nifestant _{que aquest està assegurat no solament}

a nivell dels serveis tècnics _{centrals, sino també} per la fiscalització que els Consells de Distric¬

te exerceixen sobre les obres i _{despeses que cor¬} responen _{als respectius Districtes iposa derelleu} que, precisament, aquesta política de control ha

fet _{palpable que els costos de les obres descen¬} tralitzades han resultat menors _{que les de caire}

general, ja que l'agilitat de contractació ha _per¬

mès activar la _{competitivitat de les empreses en} les obres de menor volum econòmic. Per _últim, referint-se al Pla _{d'ocupació comunitària, tema}

no esmentat _{pels interpellants, assenyala}

que el

primer i segon Pla han _{acomplert molt} satisfac¬

tòriament els _{objectius fonamentals de facilitar}

ocupació a treballadors parats, _{però que l'expe¬}

riència també demostra _{que mitjançant un pla} d'ocupació comunitària, no es poden realitzar

obres de _{qualsevol tipus sinó}

que cal combinar

la _{capacitat professional amb els nivells delstre¬} balladors _{emprats en el Pla. Indica}

que el tercer

Pla tindrà solament unes 50 actuacions per a ra¬

cionalitzar el _{treball, donar ocupació a qui en}

necessita, i rentabilitzar per a la ciutat petites

obres sense errors ni

_{deficiències,}

augurant que els resultats del tercer Pla seran _{molt més satis¬}

factoris _{que els dos precedents.}

A _{continuació, el Sr. Borrell insisteix en el te¬} ma, _{ja apuntat pel Sr.}

_Serratosa,

_{del confusio¬} nisme creat entorn als _objectius de l'Ajunta¬ ment. Considera un _{greu error del}

govern muni¬

GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 631

de Barcelona, el qual disposa de manera indu¬

bitada que cal fixar molt concretament les ca¬ racterístiques del Pla general d'actuació a llarg termini i _{aquest en un programa d'actuació de} sis anys que contempli escalonadament les pre¬

visions, les preferències i les realitzacions a des¬

envolupar. Afegeix el Regidor que com ja ha

comentat en altres _{sessions, és lògic que l'Ajun¬}

tament en la seva _{etapa inicial no entrés a fons} en la redacció del Pla _{general, però després de}

tres _{anys, també és molt lògic de clarificar la}

qüestió, complir exactament amb aquest capítol de la Carta _{municipal i dotar l'Ajuntament d'un} programa general d'actuació futura i el seu des¬ plegament en un programa d'actuació a sis anys. El Sr. Rahola intervé breument per anunciar

que el vot del seu Grup serà negatiu, ja que en moltes ocasions en _{aquest mateix hemicicle, els}

regidors d'Esquerra Republicana han manifes¬ tat la seva _{opinió sobre la migrada elaboració}

dels programes i dels pressupostos, mancats de quantificació i de detalls il·lustratius. Pot ser —continúa— que els dictàmens d'avui estiguin justificats amb la sàrie de ròssecs finals que

permetran establir un balanç definitiu dels tres

pressupostos actualment vigents, però no cal

contemplar solamentaquests aprofitaments pres¬

supostaris sinó l'historial conjunt dels tres Pro¬

grames d'Inversions. Es lamenta què fins ara les

seves _{opinions dirigides únicament al bon fun¬}

cionament de _{l'Ajuntament, no s'han tingut en}

compte i, per tant això,justifica la posició nega¬ tiva davant les transferències.

El Sr. Vidal felicita alSr. Abadi a tots els_que han _intervingut enla programació, per

l'eficièn¬

cia _{demostrada, i especialment, consigna la seva} satisfacció _{pels 177 milions de pessetes destinats} al fons de treball comunitari, ja que fa un mes

es va rebre de la Generalitatuna autorització de

despesa de 350 milions de pessetes, per invertir

en el tercer Pla _{d'ocupació comunitària, al qual}

l'Ajuntament hi ha aportat els esmentats 177

milions, gràcies a les modificacions en les inver¬

sions _{municipals, ja que, altrament, no}

_hauria

estat _{possible de fer l'aportació i l'Ajuntament} s'hauria vist _obligat a comunicar a la Genera¬ litat la _{impossibilitat de posar en marxa el ter¬}

cer Pla i _{ajornar-lo fins a 1983, esforç al qual} també hi han contribuït els diferents Districtes reduint _{algunes inversions que tenien previstes} i _programades.

El Sr. Serratosa diu _{que es felicita}

_{perquè el}

Tinent d'Alcalde, Sr. Abad reconeix les dife¬ rències observades entre el programa i el pres¬

supost i l'allau de canvis efectuats,

però

no creu que les variacions es puguin considerar —com ha manifestat el Tinent d'Alcalde— marginals i

secundàries _{i, per altra}

_banda,

_que

_{els desfasa¬}

ments_{temporals no es poden}

_{considerar inevita¬}

bles sinó que encobreixen una

ineficàcia de

ges¬

tió per quant no és congruent que al cap

de dos

anys segueixi el ball dels canvis en una

evident

demostració _{de que els programes i pressupostos} s'han fet malament o _{que han variat les inten¬}

cions o els _{objectius de l'Ajuntament.}

Referint-se al _{Regidor Sr. Vidal, indica que si els}

_únics

canvis _{proposats s'haguessin referit solament a} l'ocupació comunitària, el Grup municipal de C. i _{U., hauria votat a favor però com s'ha vist} són molt més importants les modificacions, re¬ cordant que de totes formes calia tenir feta la

previsió municipal per dotar al Pla

d'ocupació i

no _{forçar a última hora els pressupostos}

d'inver¬

sions.

El Sr. Vallverdú contesta al Sr. _Lopez-Pinto sobre el comentari referit als 1.500 milions de pessetes, destinades al Fons de lliure

disposició

dels _{Districtes, assenyalant que}

_{l'administració i}

aplicació dels Fons ha estat part

esencial

en

l'ac¬

tivitat dels Consells _{municipals de Districte, que} ha _{permès la participació més directa}

_{dels ciuta¬}

dans en la determinació _{d'objectius i prioritats} dins uns _{tipus d'actuació de reduïda}

dimensió

econòmica _{promitjada a l'entorn de 3 milions}

_de

pessetes. Els resultats obtinguts i la

remodela-ció _{progressiva de la imatge urbana arreu}

_{de la}

Ciutat, són evidents i satisfactoris puix les 373 obres realitzades són un detall de l'activitat dels

Districtes,completada per altres accions

de

man¬ teniment i conservació _{d'espais i} edificis

públics.

Indica el Sr. Vallverdú que del Programa

de

1980 hi han _{consignades el 98,66}

_%

_{de les actua¬}

cions, adjudicadesentre el 90 i el 100

% amb

una

mitjana del 94% i certificacions ja

pagades,

que superen el 50 %, dades ben

significatives de l'im¬

portant esforç realitzat per uns

òrgans descen¬

tralitzats mancats encara dels suficients recur¬

sos tècnics i de gestió. Quant al 1982, malgrat el

poc temps d'entrada en vigor,

s'ha

consignat un

terç, l'altre terç es destina a

obres de Districte

del tercer Pla _d'ocupació

_comunitària

_{i el}

_darrer

terç s'intenta de consignar abans

del 15 de de¬

sembre per arribar a finals d'any amb un grau

d'acompliment entre el 95 i el 100

%.

Finalment, subratlla la _{política de progrés de les}

_{obres de}

Districte que ha permès, per primera

vegada,

de donar entradaen el camp _{de les obres}

públiques

a _{coperatives i petites i mitjanes empreses del} ram de la construcció, _amb excel·lents resultats

tot _assenyalant un camí que serà necessari d'aprofondir en el futur.

Tanca el debat el Tinent d'Alcalde, Sr. Abad,

que respon a les últimes intervencions subrat¬ llant que l'equip degovernés conscient dels seus

objectius quant a la

programació,

que les inver¬ sions realitzades o en vies d'execució estan totes dintre de la línia traçada i que les variacions operades en els Programes i en els Pressupos¬

tos, malgrat ser nombroses quantitativament, són irrellevants des del punt de vista conceptual i _qualitatiu.

El Sr. Alcalde sotmet els quatre dictàmens a

votació, que s'aproven amb els vots en contra

dels Sres. _{Borrell, Serratosa, Comas, Martínez i}

Callen, Thió, Bueno, Millans, Pons, Güell, Pu¬ jadas, Blanch, López-Pinto,

Soldevila, Rahola

i

Ponseti, i per tant amb el

quòrum de l'article

3,2 g) de la Llei 40/1981.

S'absenta de la _{sessió, amb la vènia de la Pre¬}

sidència, el Regidor Sr. Blanch. .

TINÈNCIA D'ALCALDIA DE FINANCES I SERVEIS GENERALS

Resoldre les reclamacions_{presentades al Pres¬}

supost Ordinari de 1982; i aprobar-lo

definitiva¬

ment.

El Tinent _d'Alcalde, Sr. aragall, comenta les

Pro-vincial de _{Barcelona, per quant el President de} la Junta administrativa considera suficients les

garanties que ha donat l'Ajuntament en el do¬

cument de 25 de novembre actual, per definir la subvenció a l'esmentat _{Hospital i que, per tant,}

aquesta Junta deixa sense efecte la impugnació

presentada. De les quatre restants, indica que

una d'elles és refereix al _{pagament d'una} ex¬

propiació que correspon al Pressupost d'Inver¬

sions; una altra demana el pagament de 18.000 pessetes, despesa que té consignació en partida pressupostària i per tant serà satisfeta, de ma¬

nera _{que es proposa desestümar aquestes recla¬}

macions.

Les dues _{restants, són dels Sindicats} d'Obliga-cionistes de _{«Transports de Barcelona, S.A.» i} «Ferrocarril _{Metropolità de Barcelona, S.A.»,}

con cada any, _{i que l'Ajuntament no ha admès}

mai, puix sol·liciten que es consigni la quantia

corresponentals avals o la carga financera deri¬

vada dels avals _{municipals no pagats per les es¬} mentades _{companyies, en concepte d'interessos i} amortitzacions. Remarca el Sr. _{Maragall que}

l'Ajuntament no _{ha acceptat aquest} tipus de re¬ clamacions ni _{l'any 1980 ni el 1981, i assegura} que per l'any 1980 existeix la corresponent con¬

signació i és improcedent la reclamació. Quant

a _{l'any 1981, l'Administració municipal està pen¬}

dent d'un contenciós i _{aquest serà} en definitiva, el que obligarà o no a incloure la consignació.

El Sr. Alcalde obre el debat i cedeix la _paraula al _{Regidor Sr. Comas, el qual de forma breu,} reitera la _{postura del Grup convergent en rela¬} ció als _{Pressupostos municipals, exposada ja en} el_{passat Plenari. Assenyala que pel que fa refe¬} rència a la _{legalitat del Pressupost Ordinari, els} Tribunals diran la última _{paraula per quant el}

seu _{Grup anuncià oportunament la interposició}

d'un recurs contenciós. Sobre el dèficit i els in¬ gressos previstos, diu que en el termini d'uns

mesos _{ja es veurà si són o no correctes. Amb re¬}

ferència al dèficit estima _{que aquest l'havia}

quantificat en _{115.000 milions de pessetes, però}

que introdueix una correcció, la _{qual queda molt}

lluny dels 35.000 milions que donaven els Sres.

Alcalde i _{Maragall. Diu que explicarà aquest}

punt si es convoca el Consell plenari extraordi¬

nari que _{s'ha demanat, però avança que entre} els 48.000 milions dels deutes _{refinançats amb} el Banc de Crèdit Local, els interessos no satis¬

fets i el deute _{exterior, atès el canvi actual del}

dolar, fan un total de 97.500 milions, al que cal¬

dria _{afegir els dèbits} a la MUNPAL per valor

de 1.750 milions de _{pessetes, amb la qual cosa} s'eleva la xifra a 99.250 milions _{i, filant prim,} perquè també es deute, encara que algun dia si¬

gui possible que no escontregui amb càrrec a la

Ciutat cal sumar-hi 7.000 milions en números

rodons, que és el dèficit no cobert de l'any 1981,

totalitzant 106.000 milions. Analitza la interre¬ lació entre dèficit i _{Pressupost! municipal, asse¬}

nyalant que en 1979 amb un Pressupostde 20.000

milions, el dèficit era un 77 % superior al pres¬

supost i en1982, aquest deute és superior al pres¬

supost en un 100 %.

Continua el Sr. Comas la seva _intervenció i al·ludeix a les _{impugnacions presentades al Pres¬}

supost de 1982 tot puntualitzant que moltes ve¬

gades l'Administració no contesta realment les

qüestions plantejades pels impugnants. Diu que si el Sr. Tinent d'Alcalde de _{Finances, examina}

la _{impugnació del Ferrocarril Metropolità,} en resulta que no es demana tornar a _{consignar el}

deute _{vençut l'any 1979, que ja tenia consigna¬} ció _{l'any següent, sinó que sol·liciten la consigna¬} ció per la diferència entre el deute de la com¬

panyia i el que es va consignar l'any 1980, és a

dir, una diferència d'uns 50 milions de _pessetes. És clar _{—afegeix— que el govern municipal ha} de treballar bé i contestar exactament el que es demana i de la lectura de la impugnació, hom

veurà que aquesta esttà mal contestada.

El Sr. _{Maragall replica l'anterior interpel·la¬} ció _{manifestant, sobre el primer punt,}

que es re¬

met a l'acta de la sessió anterior on _{queden ben}

reflectides _{les xifres que es van aprovar en la}

liquidació del Pressupost de 1981 el passat mes de febrer i que esvan publicar per l'Ajuntament, per _{primera vegada. L'estat} del deute a 31 de

desembre de _{1981, i el dèficit total és conegut} per la Corporació, s'ha fet públic, està intervin¬

gut en un document oficial, aprovat, i, simple¬

ment, en _{el passat} Plenari és tornà a explicar,

de la mateixa manera _{que es farà en el moment}

de sotmetre a la _{Corporació la liquidació del}

Pressupost Ordinari de 1982, moment idòni per establir les _{comparacions entre els diversos exer¬} cicis econòmics i els dèficits _{produïts. Quant} a

les reclamacions de les queel Sr. Comas no n'ha

presentat cap sinó que ha aclarit que formulava

un _{contenciós-administratiu, indica el Tinent}

d'Alcalde, que es remet a l'informe de la Inter¬

venció el _{qual assenyala la consignació pels avals}

en el _{Pressupost de 1980 i que no es contempla}

un _{problema de consignació sinó de pagament,} no d'una diferència de 50 milions com manifes¬ tava el Sr. Comas. Afirma que aquesta qüestió

es una de les facetes de la _{problemàtica entre}

l'Ajuntament i les Caixes d'Estalvis, un tema de

molts _{anys i heredat, i espera aconseguir una} solució satisfactòria a _{mig termini.}

Per _{últim, el Sr. Comas intervé breument} per

areiterar laseva_{posició quant}

a les declaracions del Sr. _{aragall sobre l'estat i la solvència econò¬} mica de _{l'Ajuntament, la necessitat de contestar} exactament les reclamacions _{presentades i acla¬} rir que el seu Grup municipal no havia anunciat

la _{presentació d'una reclamació sinó que van} indicar que exercitarien el dret que tenen com a

Regidors, per a interposarrecurs contenciós con¬

tra un _{acord que votaren negativament.}

Finalment, el Sr. López-Pinto fa referència a

l'escrit _{que els Regidors de l'oposició han pre¬} sentat a l'Alcaldia per demanar un Ple

extraor-dinàri sobre la situació econòmica de _l'Ajunta¬ ment _{i vol deixar constància que seria conve¬} nient que aquest Ple fos presidit per la mateixa

persona que des de 1979 ocupa l'Alcaldia.

El Sr. Alcalde _{disposa fer} constar en acta el

desig del Sr. López-Pinto i anuncia que avui a la _{tarda, els portaveus delsGrupsmunicipals tin¬} dran la _{resposta de l'Alcaldia ala seva sol·licitud} de sessió extraordinària del Consell _plenari.

S'aprova el dictamen amb elvot encontra dels

Srs. _{Comas, Serratosa, Borrell, Martínez iCallen,}

Pons, Bueno, Millans, Thió, Rahola i Ponsetí,

amb el _{Quorum especial de l'art. 3,2, g), de la} Llei _40/1981.

CONSELL

PLENARI

at*

¿y

r

Al Saló de la ReinaRegent de la Casa Consis¬ torial de la Ciutat de Barcelona, el trenta de no¬ vembre de mil noucents vuitanta-dos, es reuneix

el Consell _{plenari, en}

_sessió

_{extraordinària, sota}

la _{presidència de}

_{l'Excm. Sr.}

_Alcalde,

_Narcís

Serra i Serra i hi concorren els Il·lms. Srs. Ti¬ nents d'Alcalde, Pasqual Maragall i Mira,

Josep

Miquel Abad i Silvestre

i

Mercè Sala i

Schnor-kowski i els Il·lms. Srs. Regidors, Pau

Cernuda

i _{Barrios, Jordi Vallverdú i Gimeno, Felip}

_Solé

i _{Sabarís, Rafael Pradas i Camps, Guillem}

_San¬

chez i Juliachs, Francesc Borrell i Mas, Albert Serratosa i Palet, Antoni Comas i Baldellou,

Jo¬

sep Maria Pujadas i Porta,

Bernat López-Pinto

i _{Ruiz, Francesc Martí i Jusmet, Josep}

_Ignasi

Urenda i _{Bariego, Maria Francesca}

_{Masgoret i}

Llardent, César López i Vera,

Lluís Reverter

i

Gelabert, Jacint Humet i Palet, Enric

Truñó i

Lagarés, Raimon

Martínez i Fraile, Josep Octa¬

vio i _Fabregat, Germà Vidal i

Rebull,

Jordi Co¬

nill i _{Valls, Núria Gispert i Feliu,}

_{Josep Maria}

Serra i _{Martí, Josepa} Bas i

Martí, Manuel

Gó¬

mez i Acosta, Francesc Obon i Asensio,

Albert

Pons i Valon, Ramon Martínez i

Callén, Josep

Thió i de _{Pol, Josep Bueno i}

_Escalero,

_Sebastià

Millans i _{Rosich, Carles Güell i} de

Sentmenat,

Carles Soldevila i _Rodríguez, Frederic

Rahola i

Aguadé i Miquel

Ponsetí i Vives, assistits pel

Secretari _{general, Jordi}

_{Baulies i}

_Cortal,

_que certifica.

Hi és presentl'Interventor

municipal, Sr. Mar¬

tí _{Pagonabarraga i Garro.}

Excusen llur assistència els Il·lms. Srs. Regi¬ dors, Francesc Blanch i Terradas,

Josep

Miró i

Ardèvol, Josep Maria Comalrena

de

Sobregrau

i Gal i Jordi Guillén i _Montenegro.

La Presidència obre la sessió a les onze hores i quinze minuts; i donada

l'exigència de qüorum

especial per alguns dels

dictàmens

inclosos

a

l'Ordre del dia _{d'aquesta sessió quasi}

_coincident

en el _{temps amb una altra}

del Plenari

de la Di¬

putació Provincial de la qual

són membres

al¬

guns Regidors, disposa,

amb l'assentiment

del

Consistori, de variarel debat segons

l'ordre

que

queda reflectit en la present acta.

TINÈNCIA D'ALCALDIA D'EMPRESES I

SERVEIS PERSONALS

Transformar la modalitat de gestió dels

Ser¬

veis funeraris i de Cementiris de _l'Ajuntament

de Barcelona _{mitjançant la}

_{creació d'una Insti¬}

tució _{municipal amb}

_{personalitat jurídica dife¬}

renciada i amb _{patrimoni propi}

_denominada

«Institut _{municipal dels}

_{Serveis funeraris»}

_que assumeix la totalitat de les competències i

fun¬

cions atribuïdes actualment al òrgan especial de

gestió «Servei

municipal de Pompes

Fúnebres»

que s'extingeix; aprovar

els Estatuts de

l'esmen¬

tada Institució; i autoritzar l'Alcaldia, a

l'em¬

para de l'art. 21 del

Reglament

d'Organització

i Administració municipal per: a)

desplegar

aquests acords dictant les

disposicions

adients

per a l'adscripció del

personal, béns i mitjans

econòmics que hauran de constituir

el

patrimo¬

ni de la Institució amb la reserva que la desti¬

nació dels béns immobles a la Institució serà

mitjançant l'afectació en

ús regulada

en

l'art.

78,3 del Reglament

d'Organització

i

Administra¬

ció _{municipal; i b) realitzar tota mena}

_{d'actes i}

negocis jurídics

necessaris

per a

l'efectivitat

d'aquesta

transformació.

El _{Regidor-President del}

_Servei

_{Municipal de}

Pompes Fúnebres, Sr.

Vallverdú defensa

l'ante¬

rior _{proposta remarcant que la}

_{gènesi de l'expe¬}

dient esremonta al'acord d'integració de la

Uni¬

tat de Cementeris dintre el Servei municipal

que presideix, com a primer pas per a

la

creació

de l'Institut _{municipal de Serveis}

_funeraris;

_que la concentració en un sol _organisme

de

_tots

els

serveis del cicle funerari

permetrà la màxima

flexibilitat i _agilitat

_{administratives,}

_generarà

unes economiesinternes amb el consegüent aba¬ ratiment de costos,

possibilitarà el racional

apro¬

fitament de la mecanització,ja iniciada, tantres¬

pecte de la

facturació dels serveis

fúnebres

com respecte de la

liquidació de les

taxes

de

conser¬

vació de _{sepultures i}

_{disminuirà els}

_costos

_buro¬

cràtics de l'administració dels cementiris com ja

s'ha _{pogut comprovar}

_{des de la}

_integració

_en

_el

Servei actual, de la Unitat de Cementiris,

(la

qual cosa ha

permès de

prestar

els mateixos

ser¬ veis, i encara posar al corrent

els expedients

endarrerits, dedicant-hi 31 persones menys,

ha

frenat el creixement de la taxa de cementiris i

ha reduït el nombre dels treballadors adscrits a

la conservació i manteniment dels cementiris

municipals); que els

tràmits subsegüents

a

les

defuncions _resultaran, centralitzant-los en un mateix _organisme,

_{més còmodes}

_per

_{als afectats;}

que la

creació

del nou

Institut

obvia les limita¬

cions

_{pressupostàries derivades de la Llei}

_40/

1981 i

_agilitzarà

la

capacitat d'inversió

i

l'obten¬

ció de crèdits; que la nova

institució

no escapa

pas a la tutela de

l'Ajuntament

puix

per una banda, els seus òrgans de govern seran

designats

per ell i la meitat

dels

seus

membres

seran

Re¬

gidors

municipals, i

per

l'altra,

cal donar

comp¬

te a l'Alcaldia dels actes singulars realitzats i

la

intervenció _municipal

_{fiscalitzarà}

la

gestió

eco¬

nòmica; que gràcies a la

capacitat inversora

del

nou _{ens, es podrà tirar}

_{endavant el forn}

_crema¬

tori i la construcció de 5.000 a 6.000 sepultures

anuals, que

són

les

necessàries

per

cobrir les

ne¬

mortuòries, a Sancho de Avila o a altres indrets de la _{Ciutat, cada dia mésé uétilitzades fins el} péunt d'haver-se assolit un _percentatge d'ocu¬ pació del 88 %; que els estudis adjunts a la me¬ mòria constaten la _possibilitat d'autofinança-ment de la Institució fins _{arribar, a curt termi¬}

ni, a l'eliminació de les aportacions dels pres¬

supostos municipals per a la construcció de no¬

ves _sepultures.

Durant _{l'exposició del Sr. Vallverdú s'absen¬} ten de la _{sessió, amb la vènia de la Presidència,} elsSrs. Marti i _{Jusmet, Martínez i Callen i Güell} El Sr. Rahola _{opina que l'expedient relatiu al} dictamen esmolt voluminós _{però no compleixels}

requisits necesàsaris per aprovar els Estatuts de

la Institució car la versió _{de tals Estatuts que hi}

figurano és _{el text aprovat inicialment pel Con¬} sell d'Administració del Servei sobre el _qual l'Assessoria _{jurídica evaquà el}

seu informe: de¬ mana, doncs, que el dictamen quedi sobre latau¬

la fins que l'Assessoria emeti un nou informe

que és preceptiu en virtut de l'acordé del 26 de febrer de 1982 _{regulador dels Serveis jurídics}

municipals.

El _{Sr. Vallverdú lamenta que la inassistència}

a les reunions informatives _{provoqui interven¬} cions com la que _{s'acaba d'escoltar; i assenyala}

que els Estatuts aprovats inicialment pel Con¬

sell d'Administració només han de estar reto¬ cats en _{aspectes gramaticals o a conseqüència}

dels _{suggeriments d'alguns Regidors en el curs} de les reunions_{informatives; i que el Sr. Rahola} té al seu abast la _{interposició dels corresponents}

recursos contra l'acord _{plenari adoptat avui.} El Sr. _{Rahola entén que el Ple és també un} òrgan de treball en què hom pot manifestar les

seves_{opinions; reitera}

que enla seva opiniól'in¬

forme de l'Assessoria no _{guarda relació amb els}

Estatuts _{incorporats a l'expedient, com es po¬} dria comprovar, simplement, llegint-lo.

El Tinent d'Alcalde _{d'Empreses i Serveis per¬}

sonals, Sra. Sala, indica que les modificacions

practicadessobre la versió inicial recollien millo¬

res, fins i tot de caràcter_{lingüístic, convingudes}

a la Comissió _{informativa, i per això no es va}

creure necessari interessar un nou informe de l'Assessoria _{jurídica, però per a tranquilitat del} Sr. _{Rahola, no té inconvenient} a fer-ho _després

d'aprovatel dictamenper deixar l'expedientben

acabat des del _{punt de vista formal.}

El Sr. Rahola _{addueix que pertoca a} l'Asesso-ria _{jurídicadictaminar si elsretocs són} de caràc¬ ter _{lingüístic o intrascendent i}

que ell, mentres¬

tant ha demanat _{que l'assumpte romangui sobre} la taula _{puix l'informe de l'Assessoria jurídica} és _{preceptiu, encara que no vinculant.}

La Sra. Sala_{replica que entot cas el Sr. Raho¬} la havia d'haver formulat la seva observació al si de la Comissió informativa.

El Sr. Alcalde considera _{que el} nou text ve a plasmar les matisacions de l'Assessoria _jurídica,

a _{qui, per tant, no calia haver tramés novament}

l'expedient.

El _{Sr. Rahola discrepa d'aquesta apreciació de} l'Alcaldia i _{aquesta insisteix en el seu punt de} vista donat el caràcter no vinculant de l'informe de l'Assessoria.

El _{Sr. Rahola significa que l'informe jurídic} obrant a _{l'expedient esmenta uns articles dels}

Estatuts el _{contingut dels quals no}

correspon amb els correlatius de la versió obrant a _l'expe¬

dient.

El Sr. Vallverdú _{pensa que la discussió ha de¬} rivat vers uns extrems _{procedimentals fora de}

lloc; i demana que la propostase sotmeti avota¬ ció _{puix el Sr. Rahola té camins legals per im¬} pugnar l'acord i aprendre la legalitatvigent.

El Sr. _{Rahola, per alusions, suggereix que} abans el Sr. Vallverdú s'hauria _{d'imposar dels} acords _adoptats a la Permanent de la qual és

membre.

El Sr. Pons _{significa que la brevetat interes¬} sada ara_{pel Sr.Vallverdú} no s'adiu amb la seva

prolongada intervenció en el debat del sobre el

Programa d'actuació tingut aquest matí ni amb

la seva _{llarga defensa de la proposta en estudi;}

que gràcies a la col·laboració dels _{mitjans de} co¬

municació, les sessions _{plenàries són} un canal

immillorable _{perquè els ciutadans s'assabentin} de la _{problemàtica municipal, i trametent la dis¬} cussió a les Comissions informatives i a les Per¬

manents, hom té la impresió que s'està auspi-ciant una _{política de portes tancades;}

que l'in¬

forme d'Assessoria al·ludeix a un _{òrgan sense}

pràcticament personalitat jurídica però aquesta,

segons els Estatuts definitius és _{innegable: l'ex¬}

pedient és, doncs, impresentable; que el proble¬

ma financer del nou ens no _{queda resolt perquè}

els Estatuts no _{contemplen el traspàs al nou ens}

de les diverses taxes ni les _{possibilitats}

d'autofi-nançament. Com que té entès que properament

es _{presentarà la creació d'un Institut de Parcs i}

Jardins _{inquireix si aquesta proliferació d'ins¬} titucions _{municipals autònomes obeeix a la in¬}

capacitat de gestió de l'administració municipal centralitzada o bé al _{propòsit d'evitar el control} democràticde _{l'oposició la qual no té accés, mal¬}

grat haver-lo reivindicat en _{repetides ocasions,} als _{òrgans de govern de les entitats i}

empreses

municipals autònomes demanera que substraent serveis als _{òrgans centrals de l'Ajuntament, es} retallen les facultats de control i _{seguiment de}

l'oposició que només té oportunitat de desenvo¬ lupar la seva tasca a les Juntes _{generals anuals.} La Sra. Sala _{recalca que estatutàriament la} tutela de _{l'Ajuntament sobre la nova institució} és total i absoluta i les _{grans decisions no es} deixen _{pas a criteri dels òrgans propis de la}

nova _{entitat; que tal vegada caldrà desterrar,}

però, la pràctica equivocada, seguida en alguns

casos _{pels òrgans centrals de l'Ajuntament, de} no exercir a fons les funcions _{tutelars; que la}

personalitat jurídica no implica una total inde¬

pendència de l'Ajuntament; i que els estudis d'una Comissió informativa no _{permeten judicis}

d'intencions pronosticant la creacióde noves ins¬

titucions _municipals.

El Sr. Pons destaca que la Sra. Sala ha caigut

en _{la confusió que identifica l'Ajuntament amb}

el _{govern municipal perquè és inqüestionable} que l'oposició no _{té possibilitat de seguir la ges¬} tió diària dels _{organismes municipals autònoms;} i la Sra. Sala remarca

que segons els Estatuts la

majoria de les funcions de tutela de la nova en¬

titat s'atribueixen al Ple.

El Sr. Alcalde clou el debat _{posant de relleu} que les dues finalitats essencials de la _proposta són _{aconseguir una gestió més àgil i} l'autoequi-libri financer d'un _{organisme que percep unes} taxes.

l'Al-GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 635

caldiael declara d'urgència; i el Sr. Alcalde con¬ testa que efectivament cal votar-lo.

S'aprova el dictamen amb el votencontra

dels

Srs. _{Borrell, Comas, Serratosa, Pons,} Thió, Bue¬

no, Millans, Rahola i Ponsetí i, per tant, amb el quòrum

de l'art.

3,2

e) de la Llei 40/1981.

TINÈNCIA D'ALCALDIA DE FINANCES I

SERVEIS GENERALS

Modificar els crèdits per

transferències

dins el _{Pressupost ordinari 1982, que es}

_detallen

_a

_la

documentació adjunta.

El Tinent d'Alcalde de Finances i Serveis ge¬

nerals, Sr. Maragall, exposa que les

transferèn¬

cies _{proposades consisteixen en un increment}

_de

52 milions en les _{pensions graciables}

_satisfetes

per l'Ajuntament i un altre de 35 milions per a treballs amb l'exterior concernents a la recap¬ tació d'ingressos, la primera

de les quals

es com¬

pensa amb una

minoració dintre del mateix

ca¬

pítol 1, i la segona

amb

una

disminució de les

previsions per a interessos;

i

que

l'increment

de

pensions graciables ve

determinat

per unes re¬

solucions de la Mutualitat Nacional de Previsió

local que han deixat curtes

les primitives esti¬

macions per tal concepte.

S'aprova el dictamen per

unanimitat

i,

per tant, amb el quòrum de l'art.

3,2 g) de

la Llei

40/1981.

S'absenta de la sessió amb la vènia de la Pre¬

sidència el Sr. Conill.

ALCALDIA-PRESIDENCIA

Atorgar la Medalla de

la Ciutat

en

la

seva ca¬

tegoria d'Or a la senyora

Jacqueline Picasso,

en

prova de públic homenatge i

reconeguda grati¬

tud per a la seva

rellevant aportació

al patrimo¬

ni cultural i artístic de Barcelona.

El _{Regidor-Conseller}

_{de Cultura recorda}

_que la Sra. Picasso durant la

inauguració de l'Expo¬

sició de ceràmica de Picasso, que formava part

dels actes commemoratius del Centenari del nai¬

xement del _{genial artista}

_donà

_{espontàniament}

a la Ciutat les peces

exposades;

i

significa

que aquestaanècdota forma part

d'una

llarga

succes¬

sió de _{gests que la}

_{guardonada ha tingut}

_envers la nostra Ciutat tant en vida del pintor com després de la seva

mort, entre els

quals

no es

pot oblidar la seva

decisiva

intervenció

en

l'as-sumpte de les Menines, en

el seguiment

del

pro¬

jecte del Museu ni tampoc

l'escrupulós compli¬

ment de la voluntat del seu espòs

trametent-nos _{còpia de les successives}

_edicions

de gravats

de _{l'artista; que dintre}

_{dels esmentats actes}

_del

Centenari, Jacqueline Picasso

ha reservat

per a

la nostra Ciutat unes deferències que no ha

tingut amb altres, acceptant,

malgrat la

vida

re¬

tirada que porta, les nostres

invitacions

fins

el

puntde desplaçar-se a

Madrid

en

companyia

del

Sr. Alcalde per veure

el

Guernika,

deferències

que venen a reconèixer la

capitalitat picassiana

de _{Barcelona; que totes aquestes}

_{actituds avalen}

l'atorgament de la

Medalla

que ve

recolzat

a

l'expedient per persones com

el notari

Noguera,

la família _{Gaspar il'editor}

_{Gil, ben}

_coneixedores

de les vicisituds de la creació del Museu.

El Sr. Alcalde ratifica les

_{paraules del Sr.}

Pra-das afirmant que Jacqueline

Picasso ha contri¬

buït decisivament a _{l'enriquiment} del fons

mu-seístic municipal i a la

cessió

a

la Ciutat

de la

col·lecció que tenien els

Srs. Vilató

així

com

del

quadre «La dona morta»; i que

l'atorgament

del

guardó no és solament

l'expressió de la gratitud

per aquesta labor sinó del

desig d'establir

una

major vinculació amb la vidua

del

pintor, que

continuï _{enriquint-nos amb exposicions}

_així

_com amb noves _peces.

S'aprova per unanimitat la proposta.

TINÈNCIA D'ALCALDIA DE PLANIFICACIÓ

I ORDENACIÓ DE LA CIUTAT

Ratificar _{sengles acords de la}

_{Comissió muni¬}

cipal permanent del 26 de

novembre de 1982, el

primer dels quals fixa en 32.000.000

de

pessetes

l'apreuament de la finca

denominada «Can

Ro-bacols» a _{pagaren les cinc}

_anualitats

_{que es con¬}

creten, mentre que el segon accepta

l'oferiment

fet _{pels propietaris de la}

_{finca «Mas}

_Guinardó»

fixant _{l'apreuament en 42.586.200 ptes. a pagar}

en tres anualitats amb càrrec als _Pressupostos d'Inversions de 1983, 1984 i 1985.

El Tinent d'Alcalde de Planificació i Ordena¬

ció de la _{Ciutat, Sr. Abad comenta} que el paga¬ ment _{plurianual de les taxacions}

_obliga

_{a sotme¬} tre aratificació plenària_uns

acords

adoptats _per

unanimitat al si de la Comissió _municipal per¬

manent; i que Can Robacols

és

una

finca edifi¬

cable que es rescata per a

convertir-la

en zona verda mentre Mas Guinardó _{ja té aquesta} qua¬ lificació i constitueix un _equipament molt _ur¬

gent per al barri on

s'ubica.

TINÈNCIA D'ALCALDIA D'EMPRESES I

SERVEIS PERSONALS

Aprovar inicialment

l'Ordenança municipal

so¬

bre _{aparcaments subterranis}

_construïts

_en

_el

subsòl de la xarxa viària, _parcs

públics, jardins

i zones _{verdes; sotmetre-la} a informació

pública

per termini d'un mes, i de no

presentar-se

recla¬

macions, tenir-la per aprovada

provisionalment;

i donar-li eltràmit _{que determinen}

_els

_arts.

_{41 i}

42 de la Llei sobre _{Règim del} sòl i

ordenació

urbana.

La Sra. Sala remarcaque Barcelona

és la pri¬

mera ciutat _{espanyola aregular}

_{els aparcaments}

construïts en subsòl de domini públic; que la re¬ glamentació

proposada és molt tècnica i comple¬

ta i _{concept els parkings com un}

_servei

_públic;

que els trets més

característics de la

nova

dispo¬

sició són: _{a) estableix}unes condicionsper a pro¬

tegir els espais

verds

previstos

damunt

dels

apar

caments _{construïts; b) determina} que acabada la construcció la superfície

quedarà tal

com era

abans; c) concreta mesures en favor

dels

minus-vàlids _{preveient places}

_adequades

_{per a}

_llurs

vehicles i la instal·lació d'ascensors; que la dis¬ posició transitòria fixa

el termini

per a

l'adap¬

tació dels _{aparcaments ja}

_construïts

mentre que

l'addicional _{precisa la}

_vigència

_{supletòria de}

l'Ordenança municipal

de

garatges

i

aparca¬

ments _{ja construïts mentre que}

_l'addicional

_pre¬ cisa la _{vigència supletòria}

_{de l'Ordenança muni¬}

Orde-nances _{metropolitanes d'edificació pel que fa}

als _{aspectes no contemplats en la sotmesa a} debat.

El Sr. _{Pujadas després d'al·ludir} a les modifi¬

cacions introduïdes _{per la Comissió informativa,} i a la conformitat inicial del seu _{Grup observa}

que no s'han rectificat _degudament els terminis

previstos a la disposició transitòria per a l'adap¬ tació dels _{aparcaments avui existents, la qual}

presentava dificultats tècniques d'execució; i

atenent a la dificultat per a corregir les diverses

anomalies _{suggereix de classificar-les en els dos} grups que enumera, tot preconitzant uns termi¬

nis diferents _{per a la correcció d'unes i altres ja} que durant el període que porten funcionant els aparcaments actuals no s'han _{produït accidents}

que facin preocupant la seva seguretat.

El Sr. Serratosa _{considera que la} nova redac¬ ció de la _{disposició transitòria no resulta satis¬} factòria i en _{propugna la supressió a canvi del}

compromís d'aprovar posteriorment un annex al respecte, fruït d'un estudi més complert car

creu _{preferible una adaptació menys ambiciosa}

però més efectiva en lloc d'imposicions rigoroses

de difícil _{compliment. Es mostra també preocu¬}

pat perquè: 1) les exigències constructives dels aparcaments situats en zones verdes _poden con¬ dicionar el _{diseny dels jardins fomentant-hi l'eli¬} minació dels _{arbres; 2) no queda prou garantida} la ventilació idònia establint quan és obligada la ventilació _{forçada i quan es tolera la ventila¬} ció _{natural; i 3) cal aprofondir la regulació de} les sortides de l'aire viciat i dels sorolls _{que pro¬}

voqui, a_{fi de} no perjudicar ni als veïns dels edi¬

ficis _{pròxims ni la vegetació contigua.}

El Sr. Abad _{opina que cal desdramatitzar els} efectes de la _{disposiciótransitòria perquè només} afecta a _{aspectes referents a la seguretat de les}

persones sigui per l'amplitud dels espais sigui per les mesures contra incendis o _{d'enllumenat;}

que _{tan sols dos dels aparcaments existents no} tenen el metre _{d'amplada mínima d'escales fixat} pel text en debatcom a determinant de la neces¬

sitat _{d'adaptació, la resta quedaria fora d'orde¬} nació _{però no subjectes a obres d'adaptació obli¬}

gatòria immediates; que _{tanmateix tots aquests}

aparcaments _{poden ésser adaptats a l'Ordenança}

sense alteració de les estructures de _{càrrega i}

mitjançant la simple reordenació dels espais

existents; que el termini de dos anys suggerit

pel Sr. Pujadas per a l'adopció de les mesures

d'enllumenat i de_{prevenció d'incendis li sembla}

encertat; que períodes transitoris excessivament

llargs perjudiquen l'efectivitat de les Ordenan¬

ces; quela Comissió_{municipalpermanent, quant} aprovi els projectes, tindrà ocasió de valorar si el _{disseny previst dels jardins és satisfactori o}

no; que el text s'ha redactat recollint les _expe¬ riències de les _{disposicions vigents a Gran Bre¬}

taña, Alemanya i alsEstats Units que reglamen¬ ten de forma similar _{aquesta problemàtica; que}

quantals problemes de ventilaciói sortida d'aire

viciat, no es pot oblidar la vigència amb caràc¬

ter subsidiari de la _{regulació establerta en altres}

Orden^aces

municipals i metropolitanes;

i que

enlloc de_suprimir una _disposició transitòria que afecta _{molt pocs casos, seria preferible el com¬}

promís de revisar al cap d'un any el text avui proposat, per introduir-hi els _{retocs que l'expe¬}

riència aconselli.

El Sr. Serratosa _{inquireix si la disposiciótran¬} sitòria en discussió només afecta als casos _que

després concreta; i en vista de la contestació

afirmativa donada _{pel Sr. Abad, propugna que}

es redacti de manera _{que deixi això ben clar i}

que en el termini d'un any s'estudiï la casuística plantejada per l'aplicació de

l'Ordenança.

El Sr. _{Pujadas, ateses les últimes concrecions i} l'oferta de revisió efectuada _{pel Sr. Abad,} anun¬ cia èl vot favorable del _{Grup dels centristes.}

El Sr. _{Abad, després d'unesmatisacions sugge¬} rides _{pel Sr. Serratosa, precisa la següent redac¬} ció per al primer punt de la disposició transi¬

tòria:

«L'adaptació dels aparcaments a què afecti

aquesta Ordenança, haurà de portar-se a cap,

en els casos _{que expressament s'esmenten a con¬}

tinuació, en el termini màxim de cinc _{anys a}

comptar des de la seva vigència, d'acord amb els

següqnts terminis:»

S'aprova

per unanimitat el dictamen modifi¬ cant el text del _{primer punt de la disposició} transitòria en el sentit _{precisat pel Sr. Abad.}

TINÈNCIA D'ALCALDIA DE FINANCES I SERVEIS GENERALS

Aprovar les tarifesactualitzades corresponents

a diversos serveis de l'Escorxador i Sala de ven¬

da de carns, de la Unitat Alimentària de Barce¬

lona; tarifes d'entrada i _{aparcament i les d'uti¬} lització de la zona de situat de _{productors, de}

conformitat amb la_{proposta de l'Empresa Mixta}

municipal «Mercados Centrales de Abasteci¬ mientos de _{Barcelona, S. A.».}

El _{Regidor-Conseller de Serveis municipals,} Sr. Serra i Martí _{explica els tres grups de tarifes}

previstos al dictamen i ressalta que les noves tarifes de l'Escorxador són _{compatibles amb la} necessitat de _{mantenir, donat el règim de lliure} concurrència sota el _{qual treballa Mercabarna,} el volum de sacrifici i _{permeten l'equilibri finan¬}

cer de la unitat _{alimentària;}

que prescindint de

les activitats de conservació de _{congelats i de}

neteja i desinfecció de camions, els augments de

l'Escorxador oscil·len entre el 5 % —per a la sala

de _{vendes—, i l'li % —per al sacrifici de bes¬} tiar— de manera _{que el conjunt de la tarifa}

s'incrementa per dessota del 10 % quan l'índex

del cost de la vida ha _pujatun 15,5 %; que entre

1980 i 1983 les tarifes de l'Escorxador han aug¬ mentaten un25_{% aproximadament}

quan el ma¬ teix _{període l'índex de preus al consum ha}

pu¬

jat el 49 %, és a _{dir, el doble; que les tarifes}

d'entrada i _{d'aparcament experimenten una} pu¬

ja del 17 % però poden ésser comparades favora¬

blement amb l'evolució del cost de la vida desde l'última _{puja —1977— i encara} cal advertir _que

la conveniència d'arrodonir els _{imports compor¬} ta unes _{puges mínimes de 5 ptes.;}

que la tarifa

de la zona de situat de _{productors s'apugen un} 20 _{% tot i} no haver estat revisades des de fa més de cinc anys; que la política de contenció

tari-fària no _{deteriora els resultats de l'empresa}

ans, al _{contrari, gràcies a la millora de gestió}

opera¬

da, provoca un evident recuperació tant de les comptes d'explotació global de

l'empresa

comdel

compte d'explotació específic de l'Escorxador de

manera _{que potconfirmar l'expectativa optimis¬}

ta d'un _{petit benefici en l'actual exercici econò¬}

mic, ja anunciat en una _passada sessió quan es