Internet: http://www.bcn.es Núm. 15 / Any XCI 10 de maig de 2004 Intranet: http://www.ajuntament.bcn
Consell Municipal
Acta sessió de 20-II-2004 ... 678 Acords sessió de 6-IV-2004 ... 707
Comissió de Govern
Actes sessions de 10-III-2004 i extraordinària
de 24-III-2004 ... 714 Acords sessió de 14-IV-2004 ... 723
Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia
Aprovació liquidacions dels Pressupostos
de 2003 ... 725 Ratificació de la desconcentració en els
regidors de Districte, prevista al decret de
l'Alcaldia de data 2-IX-1996 ... 725 Delegació en els gerents dels Districtes ... 725
Cartipàs
Proposta de designació de membre del Consell d'Administració de Foment de
Ciutat Vella, SA ... 726 Designació representant en la Molt Il·lustre
Administració de l'Hospital de la Santa
Creu i Sant Pau ... 726
Designació gerent del Districte de Les Corts .. 726 Designació gerent de Serveis Personals ... 726 Designació gerent del Districte de Sant Andreu . 726 Designació representant en la Fundació
Els Ulls del Món ... 726 Designació suplent al Consell de Govern del
Consorci de l'Habitatge de Barcelona ... 726
Consells Municipals de Districte Districte 5. Sarrià-Sant Gervasi. Acords
sessions de 4-III-2004 i 5-IV-2004 ... 727
Personal
Concursos i oposicions
Bases que han de regir la convocatòria per a
la provisió de 15 places d’auxiliar pràctic .... 729 Bases que han de regir la convocatòria per a
la provisió de 160 places d’administratiu de
l’Administració General ... 731
Anuncis
Acta de la sessió celebrada el dia 20 de febrer de 2004 i aprovada el dia 6 d’abril de 2004
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint de febrer de dos mil quatre, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en ses-sió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcal-de, Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran –que s’absenta, per indisposició, des-prés d’haver-se tractat el punt núm. 16 de l’ordre del dia–, José Ignacio Cuervo i Argudín, i Marina Subirats i Martori, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Re-gidores Núria Carrera i Comes, Maravillas Rojo i Torrecilla, Ferran Mascarell i Canalda, Jordi Hereu i Boher, Assumpta Escarp i Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Immaculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Montserrat Ballarín i Espuña, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joan Puigdollers i Fargas, Jaume Ciurana i Llevadot, Magda Oranich i Solagran, Joaquim Forn i Chiariello, Joana Ortega i Alemany, Teresa M. Fandos i Payà, Eduard García i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Maria Caridad Mejías Sánchez, Xavier Basso i Roviralta, Alberto Villagrasa Gil, Jaume Oliveras i Maristany, Xavier Florensa i Cantons, Ricard Martínez i Monteagudo, Eugeni Forradellas i Bombardó, Ricard Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Riera i Ignasi Fina i Sanglas, assistits pel se-cretari general, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certi-fica.
Excusen la seva assistència les Imes. Sres. Pilar Vallugera i Balañà i Sònia Recasens i Alsina, a la qual el Sr. Alcalde, en nom de tots els reunits, felicita per la seva recent maternitat.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 22 de desembre de 2003, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consisto-ri; i s’aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l’Alcaldia, de 29 de gener de 2004 (S1/D/2004 196), que determina els òrgans
munici-pals competents en relació als locals on s’exerceix la prostitució, epígrafs 2.2.7.1. i 2.2.7.2 de l’Ordenança municipal d’activitats i establiments de concurrència pública.
2. Decret de l’Alcaldia, de 24 de desembre de 2003 (S1/D/2003 5477), que crea una Comissió tècnica municipal amb la missió d’elaborar el Pla director de conservació i millora dels Centres escolars, la qual estarà assistida per una Secretaria Tècnica; li atribu-eix determinades funcions; i adequa l’organització dels serveis al desplegament del Consorci d’Educa-ció previst a la Carta Municipal de Barcelona.
3. Decrets de l’Alcaldia, de 7 de gener de 2004 (S1/D/2004 17 i 16), que deleguen provisionalment en el director tècnic del Sector d’Urbanisme, Sr. Ricard Fayos i Molet, i en el director de Coordinació i Recursos del Sector d’Urbanisme, Sr. Enric Lambies i Ortín, determinades facultats atribuïdes al gerent del Sector d’Urbanisme.
4. Decrets de l’Alcaldia, de 29 de gener i 6 de fe-brer de 2004 (S1/D/2004 197 i 296), que delega pro-visionalment en el cap lletrat del Contenciós, Sr. Albert Solé i Benito, les facultats atribuïdes al director dels Serveis Jurídics en el decret de 26 de maig de 1998, i en els d’1 de març de 2000.
5. Decret de l’Alcaldia, de 20 de gener de 2004 (S1/D/2004 79), que faculta provisionalment la gerent del Districte de Nou Barris, Sra. Gemma Arau i Ceballos, per tal que assumeixi les funcions atribuï-des al cap de Serveis Tècnics del Districte fins que es procedeixi al corresponent nomenament.
6. Decret de l’Alcaldia, de 20 de gener de 2004 (S1/D/2004 78), que rectifica l’anterior decret d’Alcal-dia de 15 de desembre de 2003, relatiu a la delegació de facultats de l’alcalde en els gerents dels Districtes, en el sentit que les resolucions administratives que es dictin en exercici de les facultats delegades en tal de-cret es podran recórrer davant de l’alcalde.
7. Decret de l’Alcaldia, de 23 de gener de 2004 (S1/D/2004 125), que designa el Sr. Ramon Massaguer i Meléndez gerent d’Urbanisme de l’Ajun-tament de Barcelona, i deixa sense efecte les delega-cions provisionals de 7 de gener de 2004.
8. Decret de l’Alcaldia, de 20 de gener de 2004 (S1/D/2004 77), que nomena la Sra. Montserrat Guitarte i Gutés vicepresidenta del Consell Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi.
9. Decrets de l’Alcaldia, de 9 de febrer de 2004 (S1/D/2004 357-360), pels quals, respectivament, es delega en el Sr. Ramon Massaguer i Meléndez, la re-presentació municipal en la Comissió Provincial d’Ur-banisme de Barcelona, i se’l designa observador a la Junta de Govern de l’Institut Municipal d’Urbanisme i membre de la Comissió de Telecomunicacions i de la Comissió d’Aparcaments en substitució del Sr. Ramon García-Bragado i Acín.
10. Decrets de l’Alcaldia, de 9 de febrer de 2004 (S1/D/2004 329 i 330), pels quals, respectivament, es designa el Sr. Ramon Massaguer i Meléndez,
sentant de l’Ajuntament a la Junta de Govern del Consorci Alta Velocitat Barcelona i se’n proposa a la Junta General de Barcelona Sagrera Alta Velocitat, SA, la designació com a membre del Consell d’Admi-nistració de tal Societat en substitució del Sr. Ramon García-Bragado i Acín.
11. Decret de l’Alcaldia, de 9 de febrer de 2004 (S1/D/2004 331), que designa vocals de la Subcomis-sió d’Urbanisme del municipi de Barcelona els Srs. Ramon Massaguer i Meléndez i Enric Lambies i Ortín en substitució del Sr. Ramon García-Bragado i Acín i de la Sra. Meritxell Josa i Campoamor.
12. Decrets de l’Alcaldia, de 9 i 16 de febrer de 2004 (S1/D/2004 361 i 476), que designa el Sr. Enric Lambies i Ortín membre de la Comissió d’Ordenan-ces Fiscals i de la Comissió Interdepartamental per a la igualtat d’oportunitats de les dones en substitució del Sr. Ramon García-Bragado i Acín.
13. Decret de l’Alcaldia, de 9 de febrer de 2004 (S1/D/2004 356), que designa el Sr. Oriol Clos i Cos-ta membre del Consell d’Administració de l’Institut Municipal de Mercats en substitució del Sr. Ramon García-Bragado i Acín.
14. Decret de l’Alcaldia, de 6 de febrer de 2004 (S1/D/2004 311), que actualitza la composició del Ple del Fòrum Ciutat i Comerç.
15. Decret de l’Alcaldia, de 4 de febrer de 2004 (S1/D/2004 306), que crea la Direcció Executiva dels Serveis d’Inspecció, i la Comissió d’Inspecció, i desig-na el Sr. Blas Alascio i Ruiz director executiu de la Inspecció de l’Ajuntament de Barcelona.
16. Decret de l’Alcaldia, de 4 de febrer de 2004 (S1/D/2004 270), que designa el Sr. Joan Albert Dalmau i Balagué gerent de Prevenció i Seguretat.
17. Decret de l’Alcaldia, de 6 de febrer de 2004 (S1/D/2004 302), que delega en la Ima. Sra. Assump-ta Escarp i Gibert la represenAssump-tació de l’AjunAssump-tament en el Consell Nacional i el Comitè Executiu de la Federa-ció de Municipis de Catalunya.
18. Decret de l’Alcaldia, de 6 de febrer de 2004 (S1/D/2004 299), que designa el Sr. Jordi Varela i Pedragosa membre: del Consell Rector de la Corpo-ració Sanitària de Barcelona i vicepresident de l’es-mentat Consell; dels Consells d’Administració de l’IMAS, del PAMEM, i de l’Agència de Salut Pública de Barcelona; i de la Comissió Delegada de l’Hospital de la Creu Roja, en substitució, en tots els casos, del Sr. Raimon Belenes i Juárez.
19. Decrets de l’Alcaldia, de 12 i 16 de febrer de 2004 (S1/D/2004 424, 425 i 477), pels quals, respec-tivament, es designa la Sra. Antònia Sabartés i Ruescas, membre de la Junta de Govern i de la Co-missió Delegada del Consorci Institut Europeu de la Mediterrània, i del Consell Rector del Consorci Casa Àsia en substitució de la Sra. Margarita Obiols i Llandrich; i se li delega la representació municipal en el Patronat Català Pro Europa.
20. Decret de l’Alcaldia, de 4 de febrer de 2004 (S1/D/2004 271), que designa l’Im. Sr. Xavier Trias i Vidal de Llobatera representant de l’Ajuntament de Barcelona a l’Assemblea General del Consorci Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona 2004 en subs-titució del Sr. Jaume Galofré i Crespí; i membre de la Comissió Executiva de l’esmentat Consorci en substi-tució del Sr. Francisco A. de Semir i Zivojnovic.
21. Decret de l’Alcaldia, de 12 de febrer de 2004 (S1/D/2004 390), que delega provisionalment en el
gerent municipal les facultats atribuïdes al gerent del Sector de Serveis Generals en els decrets de 25 d’octubre de 1999 i 15 de maig de 2000 prorrogats per decret de 14 de juny de 2003.
22. Decret de l’Alcaldia, de 16 de febrer de 2004 (S1/D/2004 478), que delega en el director gerent de Parcs i Jardins, Institut Municipal, la facultat de dispo-sar concessions als parcs, jardins i zones verdes de la Ciutat que no superin els 6.010.121,04 euros, in-closes les de caràcter plurianual amb durada no su-perior a quatre anys, sempre i quan l’import acumulat de totes les anualitats no superi aquesta quantitat.
23. Decret de l’Alcaldia, de 16 de febrer de 2004 (S1/D/2004 475), que nomena l’Im. Sr. Pere Alcober i Solanas regidor adscrit al Districte de Sarrià-Sant Gervasi.
24. Decrets de l’Alcaldia, de 17 febrer de 2004 (S1/D/2004 482 i 484), pels quals, respectivament, es designa el Sr. Alfredo J. Juan i Andrés gerent del Sector de Serveis Generals i membre del Consell d’Administració de l’Institut Municipal d’Hisenda en substitució de la Sra. Dolors González i Cuyàs.
b) Mesures de govern
Mg 1. Barcelona prepara la matriculació per al curs 2004-2005.
La ponent d’Educació, Sra. Subirats, explica que la preparació de la campanya de matriculació en les es-coles de la Ciutat implica cada any una sèrie d’aspec-tes d’informació a la població i, enguany, la nova Ad-ministració de la Generalitat de Catalunya i, concretament, el Departament d’Ensenyament han posat especial atenció en la redacció del decret que regula aquest procés canviant-ne alguns aspectes amb una triple finalitat:
a) donar més informació a la població, perquè co-negui millor els seus drets i deures en relació a la matriculació en les escoles;
b) introduir-hi aspectes tendents a promoure una major garantia en les possibilitats de triar els centres escolars per part de les famílies;
c) implicar molt més els ajuntaments en el procés, raó per la qual s’ha proposat la creació d’oficines mu-nicipals d’informació i matriculació.
Posa en relleu que l’Ajuntament de Barcelona es congratula de totes aquestes iniciatives, perquè les troba molt correctes i espera que es podran aprofun-dir en els propers anys i que redundaran en una millor distribució de l’alumnat: per tant, col·laborarà en les propostes del Departament en el marc del Consorci d’Educació i per fer-ho, procedirà: a crear una oficina informativa que tindrà presència en cada un dels Dis-trictes i farà possible informar d’una manera més prò-xima i més àmplia les famílies, a fi que puguin conèi-xer millor els seus drets i no tinguin problemes a l’hora d’escollir centre per als seus fills; i a oferir els suports informàtics pertinents.
darre-res eleccions, tant locals com autonòmiques, els tdarre-res partits que governen tant l’Ajuntament com la Gene-ralitat parlaven d’unes oficines de matriculació úni-ques que havien d’assumir íntegrament el procés de matriculació i, d’altra banda, el pacte per al govern tri-partit de la Generalitat parla d’establir criteris comuns de matriculació a partir d’oficines úniques de matricu-lació, i de la cogestió del sistema amb els municipis, però tot això, després, s’ha desnaturalitzat creant en cada districte unes oficines que s’han convertit en un simple ordinador i un sistema d’informació pública dels drets i deures dels pares, i de l’oferta que tenen al seu abast.
Continua dient que en unes declaracions publica-des al diari Abc el proppassat 15 de gener, el conse-ller d’Ensenyament digué que no pensava pas crear les oficines úniques de matriculació, que havien aixe-cat un gran recel en la comunitat eduaixe-cativa, sinó ofici-nes municipals d’escolarització que tindrien una seu central en l’Ajuntament o el Departament d’Ensenya-ment i tantes seus delegades com centres escolars públics i concertats hagi en el municipi, ja que en el temps que som és molt fàcil connectar-los en xarxa, a fi que hi hagi un sol programa, la preinscripció sigui automàtica i es pugui conèixer qui demana un deter-minat centre i on sobren i on manquen places; ara bé, tot això desnaturalitza, a juí seu, les esmentades ofi-cines públiques convertint-les en un ordinador i, per tant, li agradaria conèixer les raons d’aquest canvi de criteri.
El Sr. Ciurana troba bé que el govern municipal doni suport al de la Generalitat, especialment en aquests moments.
La Sra. Subirats contesta que no hi ha cap desna-turalització, perquè el concepte d’oficina única no vol dir un sol lloc, sinó un sol organisme que decideixi aquells casos en què hi hagi més sol·licituds que pla-ces disponibles en un determinat centre, de manera que el centre escolar, que és el lloc on espontània-ment s’adrecen les famílies, és el punt més indicat per a entregar-hi les sol·licituds i, fins i tot, puntuar-les segons els barems, però després qui ha de resoldre i determinar la composició de la matrícula en cada centre ha de ser un organisme únic i així, a Barcelo-na, hi haurà una oficina central i oficines en tots els districtes perquè la gent no s’hagi de desplaçar al centre de la Ciutat per a entregar les sol·licituds, cosa que seria absurda; ara bé, enguany no hi ha temps per a implantar el nou sistema a tot arreu i, especialment, a Barcelona, on necessita una prepa-ració més gran i, per això, s’ha optat per l’oficina d’in-formació i en el curs següent s’implantarà l’oficina de matriculació.
Mg 2. Barcelona inclusiva i solidària: línies gene-rals del nou model de serveis d’atenció domiciliària.
El ponent de Benestar Social, Sr. Gomà, exposa que el servei d’atenció domiciliària, que és una de les dimensions bàsiques de les polítiques municipals d’atenció a les persones i té per objecte oferir suport en la pròpia llar a totes aquelles persones, sobretot gent gran, amb problemes de dependència no severa i, per tant, manca d’autonomia per a la realització de les tasques de la vida quotidiana, té gran importància per dos factors fonamentals:
a) l’un de caràcter sociològic, el fet que a Barcelo-na hi ha més de 326.000 persones més grans de sei-xanta-cinc anys i unes 75.000 amb certificats de
dis-minució, col·lectius que amaguen una enorme com-plexitat, en el darrer cas per l’ampli ventall de discapacitats i el moment de la vida en què es pre-senten, i en el de la gent gran, pel nombre creixent de persones que necessiten suport, però també de per-sones grans actives amb voluntat de protagonisme;
b) l’altre de naturalesa política, donat que en aquest mandat l’atenció a les persones és, juntament amb el civisme, el manteniment de l’espai públic i l’habitatge assequible, una de les quatre prioritats es-tratègiques de l’equip de govern i els serveis d’aten-ció domiciliària possibiliten el dret a un envelliment digne en un entorn familiar i comunitari adequat.
Fa avinent que, sobre la base d’aquestes reflexi-ons, el nou model d’atenció domiciliària incorpora dues novetats: per una banda, una dinàmica d’expan-sió del servei en termes de la seva accessibilitat, de la taxa de cobertura i, consegüentment, de les dispo-nibilitats pressupostàries per a poder fer-hi front, i de l’altra tot un conjunt de millores substancials en ter-mes qualitatius i de prestació del servei; i que el nou model s’anirà desenvolupant en dues fases successi-ves, la primera inicial o de llançament, de divuit me-sos, entrarà en vigor el juliol de 2004, un cop expirat el contracte actualment vigent, i arribarà fins al de-sembre de 2005, la segona de consolidació abastarà els anys 2006 i 2007 i comportarà la introducció de tots els elements de canvi que el nou model incor-pora.
Referint-se, a continuació, a l’ampliació de la co-bertura, l’accessibilitat i el pressupost informa que ac-tualment el servei d’atenció domiciliària té una taxa de cobertura que ratlla el 2%, percentatge que està per damunt de la mitjana del conjunt de Catalunya, però el programa pretén arribar al 4% i, per això, pre-veu, per al final de la primera fase d’implantació del nou model, un increment del 38,9% en els recursos destinats a finançar tal servei, que permetrà atendre entre 2.000 i 3.000 persones més que ara, les quals es determinaran en funció del nivell d’ingressos de les persones i unitats familiars i del grau de depen-dència, mentre que en la segona fase el model de fi-nançament s’haurà de situar en el marc de l’acord amb la Generalitat sobre la seva aportació al finança-ment del conjunt de l’atenció primària de serveis soci-als, aportació que actualment es troba clarament per dessota de la mitjana de Catalunya.
Tocant després a les novetats de caire qualitatiu, destaca:
a) l’expansió de la cartera de serveis de l’atenció domiciliària, per tal d’encaminar-los cap a un model integrat i integral d’atenció domiciliària, de manera que a l’ajut domiciliari actual s’afegeixen els serveis de compra, de bugaderia, de neteja i d’alimentació que avui tenen caràcter complementari i no estan ple-nament consolidats en tots els districtes, però que en el nou model tindran la consideració d’elements inte-grants dels serveis d’atenció domiciliària en tots els districtes de la Ciutat;
c) la introducció de la gestió per casos, de manera que les persones usuàries dels serveis siguin les uni-tats de prestació i el seu perfil de necessiuni-tats determi-ni el volum i la tipologia dels serveis respectius;
d) la diversificació, en la segona fase, de l’atenció domiciliària en dues línies: d’una banda, l’atenció a les persones en situació de dependència –gent gran i persones amb disminució–, i de l’altra, l’atenció a les famílies amb infància o adolescència en situació de risc social.
Acaba dient que tot això requerirà una gestió com-plexa i participativa; i que espera rebre les aportaci-ons que puguin fer-hi els Grups, els tècnics i els dis-trictes.
El Sr. Trias formula tres crítiques:
1a) que el nou model d’atenció domiciliària es pre-senti al cap d’una setmana d’haver aprovat el nou plec de clàusules reguladores del contracte per a la prestació del servei d’ajuda domiciliària, perquè li sembla un mal sistema de participació;
2a) que no es compleixin anteriors promeses fetes pels partits en el govern municipal durant la campa-nya electoral, perquè aleshores es parlà d’atendre 20.000 persones però s’arribarà tan sols a 13.000 i, també, d’universalitzar l’ajuda domiciliària, però el model que s’acaba de presentar queda molt per des-sota d’això i és, tan sols, una declaració de bones in-tencions que no especifica ni quantes hores es con-tractaran, ni què s’incrementarà respecte a l’any 2003, ni quins criteris d’accés al servei s’aplicaran i, d’altra banda, l’increment d’usuaris del servei de teleassistència només serà, en realitat, d’unes 1.000 persones, atès que en virtut d’anteriors compromisos del govern municipal el 2003 s’havia d’haver arribat ja als 5.000 usuaris, i tampoc no queden clares les do-tacions pressupostàries;
3a) que en una qüestió tan important com aquesta, no es pot anar canviant de model cada quatre anys i, per tant, calia haver cercat el pacte per a definir un model ambiciós, general i integrat que aclareixi el ti-pus de cobertura que es vol donar, que aposti per l’equitat i que miri de trobar eines de gestió que facin l’accés fàcil, eficient, eficaç, de qualitat i avaluable.
Anuncia que, si el govern municipal vol anar per aquest camí i fa una aposta ambiciosa en aquest ser-vei tenint-lo realment per una prioritat, trobarà sempre al seu costat al Grup de Convergència i Unió.
El Sr. Fernández Díaz considera que l’atenció do-miciliària és una de les claus de volta de l’atenció a les persones, especialment en un temps en què l’en-velliment de la població és una realitat que comporta un increment de les necessitats d’atenció a la gent gran i exigeix canvis profunds en el model d’atenció, i el disseny de polítiques interdisciplinars adaptades a les necessitats i característiques de la gent gran: per això, li sembla que hauria estat convenient que, per a definir el nou model, hi hagués hagut un diàleg previ profund i un consens amb la resta de Grups munici-pals, especialment atès que Barcelona és una ciutat envellida on hi ha un 22% de persones més grans de seixanta-cinc anys, percentatge que supera en quatre punts la mitjana de Catalunya i, tanmateix, Barcelona està clarament per dessota de la mitjana de Catalunya en equipaments per a aquest sector de la població i només un 2% dels barcelonins i barcelonines de tal edat està rebent actualment aten-ció domiciliària, a pesar que un 80% de les persones
grans volen viure la seva tercera edat a casa seva en condicions de seguretat i dignitat i, per tant, cal arbi-trar els mitjans perquè no hagin d’anar mai a una resi-dència.
Insisteix que el nou model d’atenció domiciliària no s’ha abordat a partir del consens, malgrat el compro-mís assumit pel Sr. Gomà, també desmentit per l’aprovació del plec de clàusules del contracte per a la prestació del servei d’atenció domiciliària; tanma-teix, la Ciutat necessita un model d’atenció domicilià-ria i de prestacions socials en general, concebut amb el concurs de tots els Grups municipals, perquè pugui tenir estabilitat i rigor en el temps, al marge d’adscrip-cions ideològiques.
Considera que l’equip de govern ha optat, en una decisió legítima però unilateral, per un model que està per dessota dels compromisos assumits en els programes electorals de les forces que el configuren, i, també, dels objectius fixats en el pacte tripartit per al govern de la Generalitat que marcaven clarament com a objectiu la universalització del servei d’atenció domiciliària, però la proposta que avui s’ha presentat només es compromet a arribar al 4% de la població, és a dir a unes 13.000 persones, quan s’havia pro-mès estendre’l al 8% –més de 20.000 persones– i al-guna formació –Esquerra Republicana de Catalunya– havia parlat en campanya electoral d’un xec de 1.800 euros en atenció domiciliària.
Diu, en conclusió, que el Grup del Partit Popular reitera la seva aposta per universalitzar el servei i impulsar un model d’atenció domiciliària integral mit-jançant serveis desenvolupats per equips multidisci-plinars, que asseguri un mínim d’hores diàries, que atengui les necessitats de la gent gran en funció del seu grau de dependència, dels criteris d’accés eco-nòmic i d’accés a la cartera de serveis, que clarifiqui i determini l’afectació de recursos, que aposti per una clara professionalització del sector i que garan-teixi que no es produiran, entre els districtes, els desequilibris que hi ha actualment en la prestació del servei.
El Sr. Florensa manifesta que el Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya valora molt positivament el nou model d’atenció domiciliària, especialment tenint en compte tant la situació de partida que era molt he-terogènia, fins al punt que, a escala de ciutat, només es gestionava l’ajuda domiciliària i els restants ser-veis tenien caràcter complementari i dependent dels districtes i, això en feia variar la qualitat i el preu; com les mancances pressupostàries, de les quals és res-ponsable el govern que està en mans del partit del Sr. Fernández Díaz.
Reitera que el nou model: comportarà una millora ben evident de la qualitat, la implantació i la gestió de l’atenció domiciliària, a partir de la universalització i la gestió global del servei; preveu l’increment pressu-postari i de la cobertura poblacional, que passa del 2 al 4 per 100; i garanteix polítiques comunes i globals a escala de Ciutat, les quals es podran tirar endavant comptant amb la col·laboració de la Generalitat en allò que calgui.
veure que en el curs del debat s’hagi proposat res gaire diferent d’allò que està proposant el govern mu-nicipal.
Subratlla que tal model fa una aposta extraordi-nàriament ambiciosa de ciutat social, aposta que es correspon amb una de les quatre línies de treball de l’equip de govern en els propers quatre anys, s’inscriu en el pacte de govern establert i implica un increment francament important en l’aspecte pressupostari.
Creu, en conclusió, que al llarg del debat no s’ha qüestionat pas el nou model, el qual s’ha plantejat com a integrat, universalitzador i rigorós i es podrà materialitzar, cosa que es perseguia des de fa anys però mai no s’havia aconseguit, en el marc d’un pacte amb el Govern de Catalunya per a una política social renovada a la ciutat de Barcelona; i que, en definitiva, el debat no ha entrat en el fons de la qüestió, perquè el plantejament que s’està fent és extraordinàriament rigorós.
El Sr. Gomà, en contestació a les intervencions dels Grups de l’oposició, diu que en les bases que ha presentat hi ha un aposta clara per a caminar cap a la universalització del model, la qual, tanmateix, s’ha de plasmar en una llei del Parlament de Catalunya, do-nat que aquest Ajuntament no té competència norma-tiva per a declarar l’atenció domiciliària com un dret social de la ciutadania i, per tant, espera que una nova llei del Parlament de Catalunya rectifiqui l’actu-alment vigent; ara bé, en tot cas, l’Ajuntament fa tot l’esforç que li és possible per tal de caminar cap a aquest nou model, i fixa un objectiu audaç, el 4%, que el situa com a punta de llança del conjunt de ciu-tats de Catalunya i de l’Estat espanyol, i força a prop de la mitjana de les ciutats europees.
Remarca que l’atenció domiciliària és una de les peces de l’enfortiment global de les polítiques d’aten-ció a la gent gran i s’ha de posar en relad’aten-ció amb el servei de teleassistència, amb l’extensió del progra-ma de bon veïnatge a tots els districtes de la Ciutat, amb la promoció pública d’habitatges amb serveis so-cials d’atenció primària per a la gent gran, i amb l’en-fortiment global de la xarxa de casals de gent gran.
Està segur, finalment, de poder trobar en els pro-pers mesos els espais necessaris per tal d’acordar tots aquells aspectes que vagin concretant els ele-ments de millora previstos en les bases presentades; i referma la voluntat de l’equip de govern que sigui així.
El Sr. Trias observa que marcar quines són les prestacions obligatòries d’un sistema correspon a l’Estat o a la Generalitat, però també un ajuntament pot tenir l’ambició de dir que en el seu àmbit d’actua-ció pensa fer tal cosa; i que precisament ell demana que aquest Ajuntament sigui ambiciós, perquè ningú no li ha de dir com s’ha de gastar els diners, encara que si no hi ha determinats mecanismes de finança-ment, està d’acord a pactar com es pot avançar cap a la universalització d’una manera equitativa, encara que no igualitària, perquè davant el previsible incre-ment de la demanda d’aquest tipus de prestacions, cal cercar punts de trobada i seria una equivocació no fer, entre tots, una aposta claríssima per un model consensuat, marcant-li uns ritmes i una manera d’avaluar-lo.
La Sra. Mayol posa en relleu que la universalització de l’atenció domiciliària s’estima en el 6% i el govern municipal es compromet a arribar en els quatre anys
propers al 4%, doblant la xifra actual, i cap a la meitat del proper mandat al 6%; que en els quatre darrers anys, a Catalunya l’índex de pobresa s’ha incremen-tat del 13 al 18 per 100 i en això alguna responsabili-tat hi té la força política a la qual pertany el Sr. Trias, que governà Catalunya els darrers vint-i-tres anys, igual com la té, també, en el fet que l’atenció domicili-ària en el conjunt de Catalunya estigui només en l’1,2%, mentre que a Barcelona està ja en el 2% i es vol arribar al 4%, percentatge que triplica aquell que fins ara mantenia a Catalunya el Govern de la Gene-ralitat, el qual estava molt per dessota dels assolits per Extremadura o el País Basc.
El Sr. Trias replica que en tal situació de pobresa també hi deuen tenir responsabilitat les forces políti-ques que estan governant apolíti-quest Ajuntament des de fa molts anys; i recomana a la Sra. Mayol que miri de concordar les seves xifres amb les del Sr. Gomà.
El Sr. Gomà matisa que està absolutament d’acord amb les xifres que ha adduït la Sra. Mayol, ja que Catalunya és la comunitat autònoma de l’Estat espa-nyol que té la taxa més baixa d’atenció domiciliària, la qual està clarament per dessota de la mitjana estatal, i de la d’aquelles comunitats que han fet un esforç més intens en matèria de serveis socials a les perso-nes: per tant, referma la responsabilitat del Govern de la Generalitat mentre ha estat a càrrec de Conver-gència i Unió, el qual en el Parlament de Catalunya es negà explícitament a declarar universal l’atenció domiciliària, en contra de les reivindicacions que els tres partits que conformen l’equip de govern d’aquest Ajuntament, elevaven de manera sistemàtica i repeti-da al Parlament de Catalunya.
Recalca, finalment, que Barcelona és la ciutat de Catalunya que té una taxa més elevada de cobertura d’atenció domiciliària, a pesar de la sistemàtica discri-minació de què ha estat objecte, per part de l’anterior Govern de la Generalitat, en el finançament de tal servei.
c) Informes
1. Sobre l’ocupació a Barcelona i el Pacte local per a l’ocupació 2004-2007.
con-vertir-se en gran i allò que és gran pot descentralit-zar-se.
Posa, a continuació, en relleu que en el segle XXI Barcelona està en plena modernitat –terme que s’ha d’entendre no com a moda, sinó com a actualitat– perquè té més del 80% de població activa que treba-lla en el sector de serveis, com ara la producció de continguts, software, gestió de coneixement, proces-sament d’informació, especialització de processos, disseny, logística, marketing, finançament, consul-toria, serveis a les empreses i serveis a les persones, de manera que avui els paràmetres per a analitzar l’ocupació i l’activitat econòmica són diferents dels de fa ben pocs anys; i que Barcelona ha superat les cri-sis amb renovació i innovació, ha segmentat la pro-ducció i ha substituït uns sectors productius obsolets per altres de futur, és a dir ha fet, en termes del doc-tor Trullen, un canvi sistèmic.
Explicita que la Ciutat ha assolit un rècord històric en llocs de treball localitzats, que ocupen més d’1.029.000 persones; que la taxa d’ocupació barce-lonina està en el nivell europeu, el 65,5%, i supera en gairebé cinc punts la mitjana espanyola; que també assoleix nivell europeu la nostra taxa d’ocupació fe-menina, que està en el 56,4%, percentatge que està deu punts per damunt de la mitjana espanyola; que l’atur enregistrat no s’incrementa i es manté en el 6,5%; que segons l’Enquesta de població activa, mal-grat les variacions metodològiques que s’hi han fet, la nostra taxa d’atur és del 9,4%; i que estem, en defini-tiva, davant d’un canvi de l’estructura productiva de la Ciutat, la qual, gràcies a tal canvi i a la seva capacitat de renovació, s’ha fet resistent a les oscil·lacions del cicle econòmic.
Destaca, més endavant, com a trets diferencials de Barcelona:
1r) que el ritme de creixement dels sectors emer-gents, que són aquells que la OCDE defineix com els de més segur desenvolupament en els propers anys, ha estat els darrers sis anys del 58%, mentre que el de la resta de sectors només ha estat del 16%, i en-cara cal afegir-hi, com indicava el professor Trullen, que un 40% de la gent que treballa ho fa en sectors de coneixement i que el nostre percentatge de per-sones ocupades en empreses de tecnologies de la informació i comunicació està gairebé en la mitjana europea i, pràcticament la meitat d’aquests professio-nals, no solament treballen, sinó que també residei-xen a la nostra ciutat;
2n) que té un teixit de petites empreses, si es vol microempreses, renovades, modernes, amb tecnolo-gia internacionalitzada, les quals, en la seva opinió, són un gran actiu endogen per al creixement de l’ocu-pació i, alhora, un bon complement per a atraure in-versions de grans empreses;
3r) que les dones tenen una presència en el món laboral que està, com ha dit abans, deu punts per da-munt de la taxa espanyola d’ocupació i fa que la nos-tra taxa d’atur femení sigui la meitat de l’espanyola.
Fa avinent, a continuació, que a Barcelona la den-sitat de l’ocupació permet una proximitat que és un valor per a la creativitat i l’atracció de talent i això fa possible que hi hagi més persones emprenedores i innovadores; que un context de mercat de treball obert i amb moltes possibilitats comporta també ris-cos i, per això, s’ha signat amb els agents socials el Pacte local per a l’ocupació, donat que no hi ha
quali-tat de vida sense ocupació, la qual és, d’altra banda, l’altre vessant de l’activitat econòmica; que, en conse-qüència, es continuarà treballant conjuntament amb tots aquells agents que ja ho fan i volen continuar fent-ho, per l’adequació de la qualificació professio-nal, per la millora permanent de les competències professionals, per incorporar àmpliament la professio-nalització en les empreses de les tecnologies de la informació i coneixement, per consolidar les petites empreses que aporten valor afegit i per mantenir la tendència creixent dels sectors emergents; que es dedicarà una atenció preferent a l’atur, perquè es vol un mercat de treball inclusiu i pel mateix motiu es llui-tarà contra el fracàs escolar i contra el rebuig laboral de les persones més grans de quaranta anys d’edat i contra la indiferència envers les persones immigrants o amb alguna disminució; que es procurarà incremen-tar la confiança en la capacitat d’innovació mitjançant el capital risc; i que, en resum, el Pacte local per l’ocupació vol col·locar Barcelona entre les ciutats més avançades en benestar i qualitat de vida mitjan-çant nou objectius específics i trenta-quatre mesures a fi que hi hagi ocupació de qualitat i amb sentit de futur en un marc de cohesió social.
La Sra. Ortega observa que, efectivament, compa-rant les condicions econòmiques de 1986 amb les d’ara es veu que han canviat molt, com ha reconegut la Sra. Rojo, la qual, tanmateix, s’ha oblidat de dir que aleshores qui era al capdavant del Govern de l’Estat era el Partit Socialista Obrer Espanyol.
Pensa que les dades d’ocupació són, en general, positives però en la presentació de l’informe s’han ex-posat aquelles que ho eren més i s’han fet amb elles comparacions a escala europea i amb la resta de l’Estat espanyol, però se n’han obviat altres també necessàries per a fer una justa valoració de l’ocupa-ció a Barcelona; per això, ella vol puntualitzar:
a) que la comparació de la taxa d’ocupació barcelonina, el 65,6%, amb la de Catalunya, el 68,1%, posa de manifest que la nostra ciutat no és encara la locomotora econòmica de Catalunya;
b) que si bé s’ha avançat pel que fa a la taxa d’ocu-pació femenina, la qual està al nivell de les mitjanes catalana i europea, l’atur femení continua essent el doble del masculí;
c) que, per tant, cal millorar la incorporació de la dona al mercat de treball, més i quan tenim la genera-ció de dones més ben preparades de la història, i cal també acabar amb les discriminacions indirectes i amb l’alta taxa de temporalitat, perquè, tot hi estar sis punts per sota de la mitjana estatal, encara hi ha mol-ta feina a fer.
internacio-nal, amb l’ampliació de la Unió Europea, que obre nous reptes a empreses i treballadors, com per la transformació que està experimentant la Ciutat en passar de l’etapa industrial a la societat del coneixe-ment.
Diu, finalment, que al seu Grup li agradaria poder participar en el seguiment del desenvolupament del pacte signat, i troba a faltar un balanç dels resultats del Pacte local per l’ocupació 2000-2003.
El Sr. Basso remarca, d’antuvi, que Barcelona és l’eix de la cinquena regió industrial de la Unió Euro-pea i una ciutat que s’ha convertit els darrers anys en un dels territoris amb més potencial de desenvolupa-ment; i que la creació de llocs de treball és una priori-tat per al seu Grup, el qual valora positivament la sig-natura del Pacte local per l’ocupació, ja que des de la Ciutat es poden completar les polítiques de desenvo-lupament que porta a terme el Govern de l’Estat i que han fomentat la creació d’un notable nombre de llocs de treball a Catalunya.
Comenta, més endavant, que la nostra ciutat compta amb un teixit empresarial molt diversificat de petites i mitjanes empreses i treballadors autònoms que han estat fonamentals per al desenvolupament de l’economia catalana i la creació d’ocupació, consti-tueixen una base sòlida per a l’economia i convertei-xen Barcelona en una ciutat dinàmica, oberta, en constant creixement i amb bones perspectives de fu-tur, alhora que la situen com a líder d’una xarxa de ciutats catalanes amb dinamisme i projecció; que els darrers anys l’estructura productiva de Barcelona ha canviat: hi ha hagut un desplaçament des dels sec-tors madurs i de baixa productivitat cap a altres emer-gents i innovadors, i això demostra que la gran diver-sitat del teixit empresarial català és flexible i està contribuint a facilitar la transició de l’economia catala-na cap a activitats més intensives en capital humà i tecnològic.
Considera, per tant, que l’Ajuntament ha de priorit-zar les polítiques dirigides a atraure empreses i moure les iniciatives empresarials per a reforçar la pro-ductivitat, les activitats generadores d’un alt valor afegit i la implantació dels processos I+D+I; que en aquest context li semblen útils i positives les propostes elaborades per les diverses entitats en el Pacte local per l’ocupació, des de la consideració i anàlisi de les necessitats de la nostra ciutat i dels diversos sectors per tal d’aconseguir més i millors llocs de treball; i que, en definitiva, cal oferir a la Ciutat tots els instruments per tirar endavant polítiques que generin ocupació.
Fa avinent, en conseqüència, que el seu Grup re-collirà propostes que no han estat incorporades al Programa d’actuació municipal, com ara la de fer un seguiment de l’aplicació, en la contractació pública, de les clàusules socials aprovades per aquest Plenari en la sessió de 22 de març de 2003 i també de les aprovades pel Parlament de Catalunya en les lleis 27/2002, sobre les empreses d’inserció laboral, i 31/2002, de mesures fiscals i administratives; o la de fer propostes per avançar vers una millor gestió de les polítiques d’ocupació que incorpori una raciona-lització del calendari de les convocatòries i de l’activi-tat de pagaments; o la de reiterar al Departament de Treball de la Generalitat la necessitat de crear una instància d’informació i seguiment de les polítiques d’ocupació amb participació de l’Ajuntament i dels agents socials i econòmics.
El Sr. Portabella estima que l’informe presentat re-flecteix que a Barcelona la situació de l’activitat eco-nòmica és positiva i fins i tot en les mateixes interven-cions dels Grups de l’oposició s’ha fet un reconeixement de la tasca ben realitzada, a més de les sol·licituds d’anar més enllà, que li semblen lògi-ques com també ho és que ell faci un plantejament en els mateixos termes.
Es mostra satisfet de l’evolució que hi ha hagut a Barcelona pel que fa a l’ocupació en haver-se superat per primera vegada, com ha explicat la Sra. Rojo, el milió de treballadors; però creu que encara cal estar més orgullosos del fet que els diferents reptes plante-jats per les empreses de Catalunya i de la seva capi-tal hagin estat afrontats adequadament i s’hagin po-gut superar: fa uns anys fou el repte de la qualitat i les empreses treballaren per superar-lo, després vin-gué el repte de l’adopció de decisions respectuoses amb el medi i també es va anar assumint, i posterior-ment es plantejà la necessitat d’internacionalització de les nostres empreses, que també s’afrontà amb major o menor mesura, i ara, davant el repte mundial de la innovació i quan es veuen les xifres de llocs de treball generats per tal motiu, hom s’adona que Bar-celona no solament segueix el ritme, sinó que es con-verteix en una de les principals ciutats en política in-dustrial i política d’ocupació.
Reitera que això justifica la satisfacció pel ritme de desenvolupament de la nostra ciutat, però no n’hi ha prou i es pot pensar en diverses mesures per millorar encara més: i, en aquest sentit, el Pacte local per l’ocupació incorpora l’increment de l’ocupació mar-cant unes fites per al 2005 i per al 2010 i també la millora de la qualitat i de la productivitat, la cohesió social, el mercat de treball inclusiu, tant pel que fa a l’accés i a la formació com a les noves tecnologies, però tot això requereix infraestructures.
Invita, doncs, els membres del Consistori a imagi-nar-se tot allò que es podria assolir si, a més de des-envolupar la política econòmica que s’està fent, es pogués disposar de les infraestructures adequades: un aeroport intercontinental, un port que no perdi au-tonomia sinó que en guanyi i que es pugui convertir fàcilment en el port d’entrada de tot el comerç asiàtic a Europa, a través del canal de Suez; i fa notar que moltes possibilitats de la nostra ciutat queden restrin-gides per manca de la inversió suficient per part del Govern de l’Estat, i que moltes polítiques econòmi-ques de la Ciutat es podrien desenvolupar amb més plenitud si hi hagués unes infraestructures millors.
La Sra. Rojo, contestant primer la intervenció de la Sra. Ortega, diu que el Pacte local per l’ocupació no és cap adaptació, sinó que s’ha fet amb enginy i con-sens; que lliurà personalment a l’esmentada regidora l’avaluació dels resultats de les mesures del pacte anterior; que si fins ara amb els anteriors responsa-bles del Departament de Treball s’ha pogut aconse-guir tot el s’ha aconseguit, d’ara endavant la relació amb els nous responsables de tal departament ben segur que permetrà fer polítiques actives no tan sols des de l’Ajuntament, sinó des de la Ciutat.
En resposta a la intervenció del Sr. Basso puntualitza, a continuació, que les qüestions que aquest regidor ha plantejat estan recollides en el Pacte.
per-met ser locomotora econòmica i continuar millorant, perquè obre noves oportunitats; que el Pacte presen-tat fa possible que els efectes de grans projectes que són imprescindibles, el port, l’aeroport i les grans infraestructures puguin arribar a tothom mitjançant la formació, la possibilitat d’instal·lar-se en un viver d’empreses, el seguiment dels projectes innovadors i l’ampliació del capital risc; en definitiva vol fer possi-ble que els grans projectes i els petits no solament convisquin, sinó que puguin trobar-se, ja que això dóna fortalesa al teixit endogen de la Ciutat: per tant, espera que amb el model que avui s’ha presentat i amb la cooperació público-privada dels agents soci-als i, molt especialment, de Barcelona Activa, SA, la nostra ciutat continuï sent un referent en polítiques actives d’ocupació.
2. Sobre el Consell Municipal de Benestar Social. Propostes 2003.
El Sr. Gomà significa, d’entrada, que la documen-tació lliurada als membres del Consistori recull el con-junt de propostes elaborades pels deu Grups de tre-ball del Consell Municipal de Benestar Social, de manera que, en primer lloc, vol destacar el dinamis-me i la capacitat de treball demostrada durant els úl-tims anys per aquest consell, format per una cinquan-tena de persones vinculades als Grups municipals, per uns 75 tècnics municipals i experts convidats i pels representants d’unes 140 entitats d’acció social, i fer un reconeixement explícit de la feina, totalment voluntària però que els ha exigit una gran dedicació de temps, de les deu persones que han coordinat ca-dascun dels deu Grups de treball.
Explica que els mètodes de treball han estat fona-mentalment tres: alguns Grups de treball han constru-ït propostes sobre el tractament, en profunditat, d’una qüestió monogràfica i així, concretament, el Grup de Gent Gran ho ha fet sobre les dinàmiques de partici-pació de la gent gran en marcs de proximitat; altres han formulat propostes sobre una agenda de temes prèviament acordada, és el cas dels Grups de treball d’Infància, d’Immigració de Pobresa o Habitatge; al-guns altres, com el de Drogodependències, han esta-blert taules paral·leles.
Comenta que les propostes són molt variades, raó que impossibilita fer-ne una síntesis significativa, però no pot deixar d’explicitar el nucli bàsic de les propos-tes de 2003 i per això vol ressaltar:
a) que el Grup de Dones destaca que l’Ajuntament ha d’ésser una administració exemplificadora pel que fa a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral dels seus treballadors i treballadores;
b) que el Grup d’Habitatge Social proposa incre-mentar els processos de participació ciutadana en la política de sòl i la priorització dels objectius de la polí-tica d’habitatge;
c) que el Grup de Pobresa indica la necessitat d’enfortir la política de rendes d’inserció com a instru-ment de lluita contra la pobresa i per la inclusió social, i d’impulsar una carta de drets socials de les ciutats;
d) que el Grup d’Immigrants, Estrangers i Refugiats subratlla que l’Ajuntament ha d’adoptar un rol de lideratge en un acord interinstitucional per tal d’imple-mentar el conjunt de polítiques d’acollida previstes en el Pla municipal d’immigració;
e) que els Grups d’Infància i Gent Gran esmenten la necessitat d’incrementar el suport al conjunt de professionals que, des dels districtes, estan tirant
endavant les polítiques d’atenció a aquests col·lec-tius.
Posa en relleu que la Secretaria Tècnica del Con-sell està treballant de valent en el suport als sectors, districtes i instituts municipals perquè es pugui acom-plir tot el conjunt de propostes i es pugui fer un retorn de resultats el més acurat possible al Plenari del Con-sell Municipal de Benestar Social, de manera que es facin efectives les dinàmiques de participació.
Acaba dient que si la participació ciutadana és un valor consolidat en el conjunt de la política municipal, la implicació personal i associativa és un element in-dispensable en la generació de benestar quotidià i col·lectiu, i l’informe presentat demostra que el Con-sell Municipal de Benestar Social n’és un dels gran motors a la ciutat de Barcelona.
El Sr. Forn felicita primerament els diferents Grups de treball del Consell Municipal de Benestar Social tant pels seus estudis de la realitat social de la nostra ciutat, com pel nivell de les propostes que formulen; i considera que ara toca a l’equip de govern de l’Ajun-tament desenvolupar-les i executar-les en les seves polítiques, cosa que fins ara no s’ha fet.
Centra, seguidament, la seva intervenció en les propostes del Grup de treball d’Habitatge Social, a les quals s’hauria de dedicar una atenció prioritària i ob-serva que algunes de les recomanacions de tal grup no han estat recollides en el Programa d’actuació mu-nicipal d’imminent aprovació, especialment les relati-ves a la confecció d’un cens de sòl d’equipament que en determini l’ús, la disponibilitat i les condicions, i a l’establiment d’un sistema de control d’adjudicataris d’habitatges protegits en promocions privades i de cooperatives i altres promotors sense afany de lucre; i que segons l’informe de l’equip de govern que s’ad-junta a la Memòria de tal grup de treball, l’As’ad-juntament impulsa la construcció de més 7.400 habitatges de protecció, dels quals més d’un 60% els construeix de manera directa, mentre que la resta l’executa mitjan-çant convenis i acords amb cooperatives, però aquesta declaració queda rebatuda després en la mateixa documentació facilitada, de la qual es des-prèn que l’habitatge executat directament per l’Ajun-tament no arriba ni tan sols al 30%. Afegeix que un altre dels compromisos incomplerts és el relatiu a l’habitatge de lloguer per a joves, ja que les previsi-ons inicials de fer-ne 1.700 es reduïren, posterior-ment, a 1.054 sense que el 2003 se n’entregués ni un de sol.
Pensa que tot això permet constatar que la feina dels Grups de treball del Consell Municipal de Benes-tar Social ha estat intensa, però després el govern municipal no l’ha pres en consideració i, tanmateix, hauria de servir per tirar endavant les propostes i re-comanacions que se’n deriven.
aquesta eficàcia en no tenir un informe d’avaluació del grau de compliment de tals mesures, informe que també és necessari per a animar la gent a participar cada cop més: demana, doncs, la incorporació d’uns indicadors que l’any vinent permetin avaluar els resul-tats aconseguits.
Considera, més endavant, que les recomanacions, totes positives, que es formulen són difícils de sintetit-zar, però tenen un denominador comú: reclamen un major suport a les persones, especialment a aquelles que es troben en una situació de feblesa perquè són grans o nens, o tenen alguna dependència o discapacitat o es troben fregant la pobresa; que cal implementar les polítiques fixades en les lleis aprova-des pel Parlament de Catalunya, ja que l’Ajuntament, com a administració més propera a la gent, pot tenir un millor coneixement de la realitat i aplicar-les millor; que cal, també, donar suport a les famílies davant dels canvis produïts en les responsabilitats familiars, intensificant l’esforç en el terreny de la conciliació de la vida familiar i laboral perquè el Programa d’actua-ció municipal no ha recollit pas totes les mesures que es proposen; i que també és ben palesa la necessitat de millor coordinació entre les Administracions, i d’una major eficàcia per part dels districtes en l’apli-cació de totes aquestes polítiques.
Assegura que el seu Grup ha pres nota de moltes de les propostes que formulen els Grups de treball del Consell i procurarà incorporar-les a les seves al·legacions al Programa d’actuació municipal a fi que es garanteixi la implementació, especialment pel que fa a les relatives a la dona, a l’habitatge, a les reser-ves de sòl, als equipaments i a la infància.
Acaba esperant que el govern municipal actuarà amb eficàcia i contundència per tal de donar resposta adequada a les necessitats que constaten els diver-sos Grups de treball del Consell Municipal de Benes-tar Social.
El Sr. Forradellas, en vista de les referències que s’han fet a les propostes del Grup de treball d’Habitat-ge Social, del qual ell no és membre, qualifica de bona notícia el nomenament de la Sra. Carme Trilla, que fins ara presidia tal grup, com a directora general d’Habitatge, càrrec des del qual podrà dur a terme les coses que ha estat recomanant a l’Ajuntament i a al-tres institucions.
Puntualitza, seguidament, que el Programa d’actu-ació municipal recull una part molt important de les recomanacions de tal grup, especialment pel que fa a les reserves de sòl per a habitatge protegit, ja que en el sí de l’equip de govern es parla de percentatges de l’ordre del 25, del 40 i, fins i tot, del 50 per 100 amb tal finalitat; que s’està treballant en el control de les adjudicacions de les promocions privades, de les co-operatives i d’altres entitats sense ànim de lucre per tal que siguin el més públiques i transparents possi-bles, si bé fa falta una llei d’habitatge que ajudi a tal propòsit, qüestió en la qual la Generalitat ja està tre-ballant; i que l’annex en tal sentit pot haver quedat superat pel temps, però recull força fidelment els que han estat objectius de l’equip de govern i el Consell pretén estimular-ne l’actuació amb aportacions, les més significatives de les quals estan plenament reco-llides en el Programa d’actuació municipal.
El Sr. Mascarell veu impossible congratular-se del treball fet pel Consell Municipal de Benestar Social i, alhora, posar en qüestió que el govern de la Ciutat no
procuri recollir-ne les propostes, perquè tal Consell fou creat el 1988 i es fa difícil creure que, en aquests quinze anys, els desajustaments entre les polítiques municipals i les recomanacions del Consell hagin es-tat tan alts com perquè el to general de les seves re-comanacions pugui ser el que és.
Té, doncs, la impressió que el govern de la Ciutat sap perfectament el que està fent des de fa anys i que les recomanacions del Consell inspiren el fons de les polítiques que tira endavant l’equip de govern, com quedarà ben palès en el Programa d’actuació municipal; i també té la impressió d’estar davant d’un mecanisme extraordinari i bastant insòlit de democrà-cia participativa pel que fa a la sintonia entre les polí-tiques del govern municipal i les inquietuds i anhels de les persones agrupades en els diferents àmbits del Consell, relatius a temes tan complexos com la prevenció, la família, les drogues, l’habitatge social, la pobresa, etcètera.
El Sr. Gomà tanca el debat recalcant que el Con-sell Municipal de Benestar Social reflecteix un model de participació social molt avançat, no només per l’enorme capacitat de proposta dels seus Grups de treball, sinó també perquè el conjunt de persones que participen en aquests grups, els coordinadors de tals grups i la Secretària Tècnica del Consell fan una tas-ca quotidiana de seguiment de les propostes per part dels sectors i els districtes, de manera que el grau d’implicació de totes aquestes persones no solament en la determinació de les propostes, sinó també en la implementació de les corresponents polítiques és molt elevat i precisament això demostra que es tracta d’un model de participació social molt efectiu.
Precisa que cada any es fa un informe sobre la re-alització de les propostes fetes pel Consell: l’últim ja elaborat és el corresponent a l’any 2002, i ara s’està fent el relatiu a l’any 2003; i que, a més, s’està treba-llant per afinar els indicadors a fi que permetin fer una avaluació efectiva de com les propostes s’incorporen a les polítiques municipals, però en tot cas ja hi ha una tradició molt consolidada de rendició de comptes. Assegura que es farà tot l’esforç possible per tal de traduir en política social tot aquest conjunt de reco-manacions, però no s’ha d’oblidar que això s’ha de fer en el marc d’una legislació de drets socials que ha de fer el Parlament de Catalunya, i d’una política fis-cal que ha de permetre la redistribució de la riquesa, objectiu que està lluny de la política de caràcter re-gressiu que està duent a terme el Govern de l’Estat.
PART DECISÒRIA
a) Acords sobre societats, consorcis i entitats
del Consell d’Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública els nomenaments anteriors, com també per complir els tràmits necessa-ris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció d’errors materials en cas necessa-ri.
S’aprova, per unanimitat, la proposta precedent. Tot seguit, es dóna per aprovada aquest acta, en la part que estrictament fa referència a l’adopció d’aquests acords, per tal d’agilitar-ne la inscripció en el Registre Mercantil.
b) Ratificacions
4. Ratificar el decret d’Alcaldia, de 20 de gener de 2004, que aplica l’increment de les retribucions del personal funcionari, laboral, eventual, i d’alta direcció, i dels membres de la Corporació de l’Ajuntament de Barcelona per a l’any 2004 en aplicació de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, i estableix l’import de les despeses de representació i indemnitzacions; com també els relatius a les retribucions íntegres anuals dels càrrecs directius de l’Administració muni-cipal, que es detallen en la relació adjunta.
S’aprova, per unanimitat, la proposta precedent. 5. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 16 de febrer de 2004, que designa representants de l’Ajuntament de Barcelona a l’Assemblea General de la Caixa d’Estalvis de Catalunya.
El Sr. Puigdollers anticipa el vot contrari del seu Grup no per causa de cap objecció a les persones que es proposa nomenar, sinó pel fet que només es nomenen representats del govern municipal i no pas del conjunt de la Corporació.
El Sr. Cornet avança l’abstenció del seu Grup pel mateix motiu, tot posant de manifest que aquest Ajun-tament tindrà cinc representants en l’Assemblea Ge-neral de la Caixa d’Estalvis de Catalunya, tres nome-nats avui i dos fa cosa d’un any i escaig i, per tant, s’hauria de procurar que en aquesta representació fossin presents tots els Grups municipals: per això, el seu Grup opta per abstenir-se sense que amb aquest capteniment vulgui fer cap prejudici sobre les perso-nes nomenades.
El Sr. Cuervo contesta que la Llei catalana de cai-xes d’estalvis, aprovada quan Convergència i Unió governava la Generalitat, es limita a fixar el nombre de representants municipals, però sense establir cap criteri de proporcionalitat i atorga a aquest Ajunta-ment una representació en l’Assemblea General de la Caixa d’Estalvis de Catalunya que és inferior a la que té, per les respectives normes autonòmiques, en les Assemblees de les Caixes d’Estalvis de Madrid o Sevilla, i molt similar a la que té en la de Granada: per tant, la majoria necessita disposar dels pocs se-ients reservats a aquest Ajuntament.
S’aprova el dictamen precedent amb el vot en con-tra dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres. Oranich, Ortega i Fandos i amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
6. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 13 de febrer de 2004, relatiu a la designació de la Comissió encar-regada d’efectuar el sorteig entre els electors per al nomenament de presidents i vocals que hauran de constituir les Meses Electorals de les eleccions al
Congrés dels Diputats i al Senat.
7. Ratificar la modificació dels Estatuts del Consor-ci AgènConsor-cia Local d’Ecologia Urbana de Barcelona, de conformitat amb l’acord adoptat per la seva Assem-blea General, en la seva sessió de 29 d’octubre de 2003, segons el text que s’adjunta a l’acord. Tenir per aprovada definitivament la modificació si no s’hi pre-senten modificacions o reclamacions al text aprovat.
8. Ratificar la modificació dels Estatuts pels quals es regeix el Consorci de les Drassanes, que va ser aprovada per acord del Consell General del Consorci de les Drassanes en sessió del dia 11 de desembre de 2003. Sotmetre a informació pública el present acord amb la modificació dels Estatuts, per un termini de trenta dies mitjançant l’anunci que, amb caràcter col·lectiu, s’insereixi per l’Ajuntament de Barcelona en el Butlletí Oficial de la Província, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en el tauler d’anuncis de la mateixa Corporació municipal, en substitució del que haurien de publicar separadament cadascuna de les entitats consorciades. Transcorregut el període d’in-formació pública sense haver-se presentat reclamaci-ons, aquest acord i el text modificat dels Estatuts del Consorci s’entendran definitivament aprovats. Donar trasllat del precedent acord al Consorci de les Dras-sanes de Barcelona i als altres ens consorciats, per al seu coneixement i efectes escaients.
S’aproven, per unanimitat, els tres dictàmens pre-cedents.
c) Propostes d’acord
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA I COORDINACIÓ TERRITORIAL
9. Donar conformitat a la iniciativa de l’Assemblea de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropoli-tana de Barcelona, segons acord del 2 d’octubre pas-sat, referent a la modificació dels seus Estatuts, als efectes d’allò que disposa l’article 100.1 del Regla-ment de demarcació i població dels Ens locals, de 24 de maig de 1988.
El Sr. Puigdollers anuncia el vot en contra dels membres del seu Grup, que és coherent amb el posicionament dels seus representants en l’Assem-blea de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea me-tropolitana de Barcelona, tot significant que la modifi-cació estatutària en debat és conseqüència de la sentència que invalida un anterior acord pres per tal assemblea, relatiu a l’aportació de recursos a uns mitjans de comunicació públics, concretament la COM Ràdio; i que l’experiència aconsella cercar el consens en les qüestions territorials: per tant, a juí seu, és un error tirar endavant aquesta modificació sense haver-lo cercat.
man-ca de voluntat i de sensibilitat envers aquests proble-mes, de manera que la modificació es limita a ampliar les competències en els terrenys de la comunicació local, el turisme i la seguretat.
Manifesta que el seu Grup no sap per què cal una altra televisió pública sufragada amb diners de tota la ciutadania, ni per què la Mancomunitat ha d’incidir en els camps del turisme o de la seguretat, vessant aquest darrer que ella es pregunta si està d’acord amb la legislació vigent i amb el desplegament dels Mossos d’Esquadra, mentre que, en canvi, no s’ha recollit en la modificació en debat la possibilitat de poder abordar qüestions o, si més no, constituir con-sorcis en matèria d’ensenyament, sanitat, habitatge i sòl, com seria d’esperar en vista dels temps de canvi que està vivint la Generalitat: per tant, el seu Grup demana que es reconsideri la proposta en debat, al-trament tindrà el seu vot contrari.
El Sr. Cuervo contesta que, en virtut del principi de subsidiarietat, l’àmbit competencial més idoni per a la prestació dels serveis personals no és pas, en la seva opinió, el mancomunat, sinó el municipal; que en el fons de la modificació en debat hi ha el fet que fa quinze anys uns determinats ajuntaments, en ha-ver estat privats de l’instrument de coordinació i parti-cipació que era la Corporació Metropolitana de Bar-celona, decidiren voluntàriament exercir el seu dret d’associació i constituir una mancomunitat per a la prestació de determinats serveis i ara, passats uns anys de grans dificultats, però també d’èxits innega-bles, sembla convenient adaptar-ne l’àmbit compe-tencial i prestacional a la nova realitat de la conglo-meració urbana i sembla també raonable, per millorar la coordinació i la cooperació i revalidar l’esperit que portà a crear-la, que pugui estatutàriament prendre determinades iniciatives en els terrenys de la protec-ció civil i la seguretat, de la comunicaprotec-ció local i també del turisme, sense pretendre substituir ningú, perquè fa quinze anys molts ajuntaments mancomunats no tenien pràcticament oferta turística ara, en canvi, cada dia en tenen més.
El Sr. Puigdollers matisa que ell s’ha limitat a indi-car que la modificació estatutària havia d’ésser, a pa-rer seu, més ambiciosa, i a reclamar que la decisió es procurés prendre per consens.
No acaba d’entendre que la modificació tingui per objecte simplement complir una sentència judicial i abasti els terrenys del turisme o de la coordinació de la informació en matèria de seguretat, més que no pas la seguretat ciutadana pròpiament, però s’oblidi, en canvi, d’altres serveis o infraestructures públiques que també s’haurien de gestionar en un altre àmbit; i no veu quin sentit pot tenir la modificació en debat si d’aquí uns mesos caldrà proposar-ne una altra de més abast.
El Sr. Fernández Díaz estima que en aquest mo-ment no cal ampliar l’objecte de la Mancomunitat, sinó definir unes noves institucions metropolitanes; i pregunta si l’objecte de la modificació en debat s’hau-ria d’incorporar a aquestes noves institucions.
El Sr. Alcalde indica que amb el nou Govern de la Generalitat hi haurà ocasió de discutir sobre l’Àrea metropolitana que, contràriament a allò que succeí amb les Lleis territorials de 1987, es configurarà a partir del consens, mentre que el Grup de Conver-gència i Unió, que aleshores imposà el seu model de divisió territorial, ha trigat molt temps a adonar-se de
la importància que en aquesta qüestió té el consens, via per la qual sempre han optat els socialistes en matèria de la divisió territorial.
Està segur que a l’hora de configurar l’Àrea metro-politana, es mirarà de trobar el màxim consens en el si tant de l’Àrea metropolitana, com de la Generalitat. S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres. Oranich, Ortega i Fandos i també dels Srs. Fernán-dez Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
10. Fixar l’aportació anual d’aquest municipi a la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB) en l’equivalent als imports resultants de l’aplicació del percentatge del 7,6% so-bre els abonaments per part de l’Estat a favor d’aquest municipi, des de l’1 de gener de 2004, en concepte de cessió de tributs i fons complementari de finançament, descomptant, si escau, d’aquest darrer Fons la part corresponent a la compensació per l’im-post sobre les activitats econòmiques. Notificar el present acord a la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
11. Constituir un dret real de superfície a favor del Servei Català de la Salut sobre l’immoble situat al carrer de Roger de Flor, núms. 194-198, grafiat en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i gestió d’un centre d’atenció primària (CAP); formalitzar-lo en escriptura pública d’acord amb les condicions del document annex, que s’aproven; practicar les opera-cions de segregació, agrupació o altres necessàries per a identificar la finca objecte del dret de superfí-cie; declarar, d’acord amb l’article 78 i concordants del Reial Decret 1093/1997, de 4 de juliol, en virtut del qual s’aprovaren les Normes complementàries al Reglament per a l’execució de la Llei hipotecària, la innecessarietat de llicència de parcel·lació; inscriu-re’l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encami-nades a concretar, clarificar i executar el present acord.