ciD
Ajuntament
-~-de
BarcelonaMESURA DE GOVERN
Sector de Seguretat i Mobilitat Direcció de Serveis de Mobilitat
Plac;a Caries Pi i Sunyer, 8-1 O, 4" planta
08002 Barcelona Telefon 93 402 33 72 Fax 93 402 34 18
PLA DE MOBILITAT URBANA DE BARCELONA
1. Introducció
La figura deis Plans de Mobilitat Urbana com a instrument de planificació
de la mobilitat s'estableix en el marc de la Llei 9/2003, de 13 de juny, de
la mobilitat: Els PMU són e/s documents basics per configurar les estrategies de mobilitat sostenible deis municipis de Catalunya.
El Pacte per a la Mobilitat de Barcelona aglutina l'acció de participació entre I'Ajuntament i la societat civil a traves d'entitats, associacions i experts en aquest ambit. El Pacte promou la consulta i la participació com a
metodología de treball, amb l'objectiu de definir conjuntament amb I'Administració Municipal el model de mobilitat per a la ciutat de Barcelona amb criteris de sostenibilitat. Així dons, el present Pla de Mobilitat Urbana
es prepara amb el necessari consens del Pacte peral Mobilitat.
La redacció del Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona representa una oportunitat per reflexionar sobre el model urba, tot posant en interrelació diferents polítiques sectorials de mobilitat i cercant la compatibilitat entre elles. Es tracta, dones, no només d'elaborar un context general que doti de coherencia a les diferents polítiques ja empreses per I'Ajuntament, sinó
també de definir estrategies futures que estiguin en consonancia amb un model global de mobilitat.
Seguint el que disposa la Llei 9/2003, aquest PMU, tot i reconeixer les dim)miques supramunicipals i metropolitanes que tenen lloc a la ciutat de Barcelona, ha de tenir com a ambit territorial únicament el terme municipal de la ciutat de Barcelona i té vigencia durant el període 2006 -2012. Malgrat aixo, el seu caracter marcadament estrategic aconsella l'elaboració amb visió metropolitana 2018.
La jerarquització entre els diferents instruments de planificació que
estableix la propia Llei 9/2003 de la mobilitat, obliga a que el contingut del PMU de Barcelona s'adapti als criteris i orientacions que ha d'establir el Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona (en curs de redacció - ATM), aplicació territorialitzada de les Directrius Nacionals de Mobilitat.
2. Metodologia de Treball
La metodología que es presenta a continuació esta emmarcada, des deis primers treballs l'any 2004, en un procés participatiu en el si del Pacte per a la Mobilitat actuant com a Consell Territorial de la Mobilitat. L'elaboració de la diagnosi de la situació actual, la definició del model de mobilitat i la descripció de les propostes d'actuació són els eixos basics del procés participatiu.
La metodología pera l'elaboració deis treballs és la següent:
A partir de la situació actual i les darreres tendencies, caracterització
de l'escenari tendencial per l'any 2018. Aquest escenari representa
quina sera la situació de l'ambit de la mobilitat si es continua
treballant en la mateixa línia que fins ara.
Proposició del model de mobilitat desitjat per a la ciutat de Barcelona. Aquest model s'identifica en base a un repartiment modal
objectiu, un escenari caracteritzat pels valors assignats a una batería
d'indicadors i a quatre eixos estrategics d'actuació anomenats
"s2+e2" ("sostenible, segura, equitativa i eficient").
Descripció de les propostes d'actuació que han de permetre derivar des de la situació actual cap a l'escenari objectiu, i així assolir el
model de mobilitat desitjat pera la ciutat.
3. Escenari Actual 2006
Es defineix l'escenari de referencia de l'any 2006, prenent-lo com punt de
partida (a confirmar EMQ 2006).
~
Vehicle privat 1.026.667 23,1% 1.335.601 52,2% 2.362.268 33,8% Transport públic 1.314.000 29,6% 1.172.200 45,8% 2.486.200 35,6% A peu i en bici 2.094.208 47,2% 49.000 1,9% 2.143.208 30,7%
4.434.875 2.556.801 6.991.676
4. Escenari Tendencia! 2018
Si es mantingués un augment de viatges similar a la deis últims sis anys per a cada mode, és previsible que a l'any 2018 es produeixin:
Vehicle privat 1.298.871 21,3% 1.647.457 47,1% 2.946.328 30,7% Transport públic 1.585.970 26,0% 1.774.553 50,7% 3.360.523 35,0% A peu i en bici 3.207.137 52,6% 75.040 2,1% 3.282.177 34,2%
6.091.978 3.497.050 9.589.028
Els 2.946.000 viatges en mode privat suposarien la realització de 20,8
milions de veh-km/dia a la xarxa de la ciutat. D'aquests, el 24,5% es
realitzarien en condicions de saturació superior al 90% (13% el 2004).
S. Escenari Objectiu 2018
Aquest escenari hauria de permetre mantenir el nivel! de servei de la xarxa
viaria practicament als nivells actuals (2006), a la vegada que els nivells
d'emissions haurien de donar compliment als compromisos establerts al
Protocol de Kyoto.
Amb aquestes premisses, el repartiment modal objectiu seria:
Vehicle priva! 1.129.720 18% 1.459.317 42% 2.589.038 27,00% Transport public 1.706.514 28% 1.937.317 56% 3.643.831 38,00% A peu i en bici 3.276.435 54% 79.725 2% 3.356.160 35,00% TOTAL 6.112.669 100% 3.476.359 100% 9.589.028 100,00%
Tot i que serien necessaris, addicionalment, els requeriments següents:
Producció mitjana de 120g/km de C02 en tota la flota de vehicles
(l'objectiu de la Unió Europea és assolir el 2010 una mitjana
d'emissions de C02 de 120 g/km en turismes nous)
Augment de la quota de combustibles alternatius (la Directiva europea
2003/30/CE estableix una quota de biocarburants del 5,75%, per a
tots els automobils, l'any 2010)
En aquestes condicions:
Els veh-km/dia serien un 6% menys que actualment.
El TPC en despla~aments interns hauria de créixer un 30% (392.514
viatges)
El TPC en despla~aments de connexió hauria de créixer un 65%
(765.117 viatges). En aquesta línia es preveuen:
l. Propostes pera la revisió del PDI (ATM-2007)
2. Propostes peral Pla de Rodalies (Adif, RENFE, FGC))
6. Model de Mobilitat
El model de mobilitat vindria definit per l'escenari de repartiment modal
objectiu descrit al punt Se i per la definició de quatre eixos estrategics
d'actuació anomenats "s2+e2" que fan a referencia a:
l. Mobilitat Segura: Reducció de l'accidentalitat
2. Mobilitat Sostenible: Reducció de les conseqüencies ambientals
de la mobilitat
3. Mobilitat Equitativa: Garantir el dret a la mobilitat
4. Mobilitat Eficient: Reducció de la mobilitat com a necessitat, tot
optimitzant els recursos
El treball en aquests quatre eixos haurien de permetre proveir més
accessibilitat amb menys impacte, que és el nucli central vers el que
s'orienten les Directrius Nacionals de Mobilitat.
El model de mobilitat també establiria una jerarquía d'actuació entre
modes, de la següent manera:
l. Vianants
2. Bicicletes
3. Transport públic i col·lectiu
4. Distribució Urbana de Mercaderies
S. Vehicle privat
7. Pro postes d' Actuació
El PMU inclouria la presentació i descripció de la relació de propostes
d'actuació que han de permetre fer derivar l'evolució tendencial de
l'escenari actual cap el model de mobilitat adoptat. Aquestes
propostes d'actuació estarien agrupades segons els quatre eixos estrategics
d'actuació descrits.
S'ha de remarcar que s'inclourien en aquest capítol actuacions que es
traben fora del marc competencia! de I'Administració Municipal. Malgrat
aixo, la seva rellev2mcia aconsella l'impuls que la seva inclusió al document
8. Observatori de la Mobilitat
A partir de la descripció del model de mobilitat, es pretén la seva
caracterització amb l'assignació de valors objectiu a una batería d'indicadors
a complir l'any 2018. Aquests indicadors cobririen aspectes deis quatre
eixos estrategics d'actuació establerts com a resultat del procés participatiu.
A fi d'avaluar el grau de compliment i possibilitar la implementació de
mesures correctores, s'assignarien valors pera l'any 2012 coincidint amb el
període de vigencia del PM U.
S'organitzaria la funció de I'Observatori de la Mobilitat com a
instrument de seguiment i control deis objectius del PMU.
Barcelona, 20 de novembre de 2006