• No se han encontrado resultados

Evolución economía balear 2008-2011

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Evolución economía balear 2008-2011"

Copied!
41
0
0

Texto completo

(1)

El repunt de

El repunt de

l’economia balear.

l’economia balear.

Anàlisi d’una evolució, 2008-2011

Anàlisi d’una evolució, 2008-2011

Carles Manera

Carles Manera

CONSELLERIA D’ECONOMIA I HISENDA

(2)

Previsions… imprevistes!

Previsions… imprevistes!

 ““L’abril de 2008, quan se sol·licità per primera vegada L’abril de 2008, quan se sol·licità per primera vegada

la previsió del PIB del 2009, els analistes pensàvem la previsió del PIB del 2009, els analistes pensàvem

que aquest havia de créixer el 2,1%. Si no fos perquè que aquest havia de créixer el 2,1%. Si no fos perquè no n’hi ha d’altres millors, ja ens haurien acomiadat a no n’hi ha d’altres millors, ja ens haurien acomiadat a

tots” (Àngel Laborda, FUNCAS) tots” (Àngel Laborda, FUNCAS)

 ““Una visió plausible de futur és que els Estats Units Una visió plausible de futur és que els Estats Units

experimentaran un llarg període de creixement en el experimentaran un llarg període de creixement en el

decurs dels propers dos anys” decurs dels propers dos anys”

(3)

LA REALITAT: LA REALITAT:

LA PITJOR CRISI ECONÒMICA DES DELS ANYS LA PITJOR CRISI ECONÒMICA DES DELS ANYS

TRENTA TRENTA

 Una crisi anunciada per pressions polítiques i mediàtiques quan els Una crisi anunciada per pressions polítiques i mediàtiques quan els

indicadors asèptics de l’economia mostraven dades positives. indicadors asèptics de l’economia mostraven dades positives.

 A l’estiu del 2008 comença de veritat la crisi i durant el 2009 es A l’estiu del 2008 comença de veritat la crisi i durant el 2009 es

manifesta en tota la seva amplitud. Tots els governs del món es manifesta en tota la seva amplitud. Tots els governs del món es veuen sorpresos per la magnitud de la crisi i es veuen obligats a veuen sorpresos per la magnitud de la crisi i es veuen obligats a

rebaixar les seves previsions de creixement. El Govern de les Illes rebaixar les seves previsions de creixement. El Govern de les Illes

Balears també ho fa i ha de reconèixer que les estimacions han Balears també ho fa i ha de reconèixer que les estimacions han

estat fallides.

estat fallides. Tot i així, Balears encapçala el creixement regional Tot i així, Balears encapçala el creixement regional d’Espanya durant el 2008 amb un +1,5%

(4)

Una crisi econòmica d'abast Una crisi econòmica d'abast planetari

planetari 20102010

2007

2007 20082008 20092009 1 trim.1 trim. 2 trim. (*)2 trim. (*) Illes Balears

Illes Balears 33 1,21,2 -2,7-2,7 -2,4-2,4 -1,4-1,4

Espanya

Espanya 3,63,6 0,90,9 -3,6-3,6 -1,3-1,3 -0,2-0,2

Alemanya

Alemanya 2,52,5 1,31,3 -4,9-4,9 2,02,0 3,73,7

Regne Unit

Regne Unit 2,72,7 -0,1-0,1 -4,9-4,9 -0,2-0,2 1,61,6

França

França 2,42,4 0,20,2 -2,6-2,6 1,21,2 1,71,7

Itàlia

Itàlia 1,51,5 -1,3-1,3 -5,0-5,0 0,50,5 1,11,1

Zona euro

Zona euro 2,82,8 0,60,6 -4,1-4,1 0,60,6 1,71,7

Estats Units

Estats Units 1,91,9 0,00,0 -2,6-2,6 2,42,4 3,23,2

Japó

Japó 2,42,4 -1,2-1,2 -5,2-5,2 4,74,7 2,02,0

China

China 11,411,4 9,69,6 9,19,1 11,911,9 11,111,1

Brasil

Brasil 5,75,7 5,15,1 -0,2-0,2 9,09,0 n/dn/d

India

India 9,49,4 6,46,4 5,75,7 8,68,6 8,08,0

(5)

-6 -4 -2 0 2 4 6 8 10 12 Illes Balears

Espanya Alemanya Regne Unit França Itàlia Zona euro Estats Units Japó China Brasil India

Tots els països del món, menys els emergents, tingueren creixements econòmics negatius el 2009

(6)

EL GOVERN FRONT A LA CRISI EL GOVERN FRONT A LA CRISI

 TOTS els governs del món comencen a aplicar mesures per salvar TOTS els governs del món comencen a aplicar mesures per salvar

l’economia de l’esfondrament i atenuar la recessió. l’economia de l’esfondrament i atenuar la recessió.

 Salvar el sistema financerSalvar el sistema financer  Mesures d’estímul fiscalMesures d’estímul fiscal

 Despreocupació pel dèficit i pels desequilibris pressupostarisDespreocupació pel dèficit i pels desequilibris pressupostaris  Inversions públiques per esperonar el creixementInversions públiques per esperonar el creixement

 El Govern, ja en el pressupost del 2008 (elaborat a finals del 2007), El Govern, ja en el pressupost del 2008 (elaborat a finals del 2007),

aposta per mesures d’estímul a l’economia i d’inversió pública. aposta per mesures d’estímul a l’economia i d’inversió pública.

Aquestes mesures coincidiran plenament amb les recomanacions del Aquestes mesures coincidiran plenament amb les recomanacions del

(7)

ESCENARI ECONÒMICO FINANCER ESCENARI ECONÒMICO FINANCER

Caiguda d’ingressos: - 1.000 M d’€

A

Equilibri Pressupostari: ortodòxia monetarista Renúncia a fer Política

Econòmica directa i efectiva.

Major increment atur

Pujada d’imposts i /o

Increment despesa pública.

• Impuls inversió

•Augment del dèficit públic

• Increment deute públic

•Contenció en l’atur

ALTERNATIVES

B

Keynesianisme:

aplicació de Política Econòmica

Procíclica Contracíclica

(8)

ESTÍMULS PÚBLICS FRONT ATONIA PRIVADA… ESTÍMULS PÚBLICS FRONT ATONIA PRIVADA…

 El Govern ha afrontat la crisi amb totes les armes de la seva El Govern ha afrontat la crisi amb totes les armes de la seva

capacitat. L’esforç ha estat descomunal amb resultats desiguals: capacitat. L’esforç ha estat descomunal amb resultats desiguals:

 1. S’ha incrementat l’atur de forma important. Malgrat que les dades de 1. S’ha incrementat l’atur de forma important. Malgrat que les dades de

l’EPA no són gaire fiables (120.000 aturats al passat juliol) front a les

l’EPA no són gaire fiables (120.000 aturats al passat juliol) front a les

recollides a l’INEM i SOIB (72.000 el mateix mes), resulta innegable la

recollides a l’INEM i SOIB (72.000 el mateix mes), resulta innegable la

gravetat de la situació. Tot i així cal remarcar que als darrers mesos

gravetat de la situació. Tot i així cal remarcar que als darrers mesos

s’ha aturat la destrucció de llocs de feina i es detecta un increment dels

s’ha aturat la destrucció de llocs de feina i es detecta un increment dels

afiliats a la Seguretat Social i dels demandants de llocs de feina, la qual

afiliats a la Seguretat Social i dels demandants de llocs de feina, la qual

cosa ens mostra que l’efecte “cridada” encara és vigent. El que cal

cosa ens mostra que l’efecte “cridada” encara és vigent. El que cal

destacar, és que l’esforç inversor del Govern ha permès mantenir per

destacar, és que l’esforç inversor del Govern ha permès mantenir per

ara 40.000 llocs de feina.

ara 40.000 llocs de feina.

 22. L’economia de serveis és la que actualment estira el creixement, en . L’economia de serveis és la que actualment estira el creixement, en

contrast amb l’etapa anterior en que era la construcció i el sector

contrast amb l’etapa anterior en que era la construcció i el sector

immobiliari.

(9)
(10)

UNA AGENDA ECONÒMICA COMPLICADA EN UNA AGENDA ECONÒMICA COMPLICADA EN

TEMPS DIFÍCILS TEMPS DIFÍCILS

 A partir del 2008 i al llarg del 2009-2010 el Govern ha desenvolupat A partir del 2008 i al llarg del 2009-2010 el Govern ha desenvolupat

una POLÍTICA ECONÒMICA basada en l’expansió de la inversió i

una POLÍTICA ECONÒMICA basada en l’expansió de la inversió i

l’estímul davant l’atonia del sector privat.

l’estímul davant l’atonia del sector privat. Malgrat, cal insistir-hi, en la Malgrat, cal insistir-hi, en la important davallada dels ingressos públics.

important davallada dels ingressos públics. Aquesta política s’ha Aquesta política s’ha concretat en:

concretat en:

 1. Compartir objectius i elaborar fulles de ruta conjunta amb els agents 1. Compartir objectius i elaborar fulles de ruta conjunta amb els agents econòmics i socials

econòmics i socials  2. Política fiscal estable2. Política fiscal estable

 3. Esforç inversor (2.150 milions de pressupost propi als anys 2008, 2009 i 3. Esforç inversor (2.150 milions de pressupost propi als anys 2008, 2009 i 2010 amb un grau d’execució del 90%)

2010 amb un grau d’execució del 90%)

 4. Acord amb l’Estat sobre inversions (2.800 milions fins el 2014)4. Acord amb l’Estat sobre inversions (2.800 milions fins el 2014)

 5. Concentració d’esforços en millorar les polítiques socials5. Concentració d’esforços en millorar les polítiques socials

 6. Tancament del model de finançament amb el Govern de l’Estat… i 6. Tancament del model de finançament amb el Govern de l’Estat… i

 7. Treballar decididament per bastir les bases d’un 7. Treballar decididament per bastir les bases d’un nou model de nou model de

creixement

(11)

SOBRE LA BASE TURÍSTICA… DIVERSIFICACIÓ SOBRE LA BASE TURÍSTICA… DIVERSIFICACIÓ

 El turisme de masses continua essent la columna vertebral del El turisme de masses continua essent la columna vertebral del

nostre creixement. Parlar d’un nou model no comporta menystenir nostre creixement. Parlar d’un nou model no comporta menystenir

les capacitats de l’actual, tot i que és evident que: les capacitats de l’actual, tot i que és evident que:

 No es pot seguir competint per la via dels preusNo es pot seguir competint per la via dels preus  Cal aportar valor afegir al producte finalCal aportar valor afegir al producte final

 És obligada la complicitat entre l’àmbit públic i el privatÉs obligada la complicitat entre l’àmbit públic i el privat

 Es comença a veure una important diversificació del sector terciari:Es comença a veure una important diversificació del sector terciari:

 Les activitats quaternàries i quinàries ja representen un terç del valor total del Les activitats quaternàries i quinàries ja representen un terç del valor total del

sector serveis (7.600 milions el 2009) sector serveis (7.600 milions el 2009)

(12)

COM SEMPRE HEM DIT: ELS SERVEIS PALESEN COM SEMPRE HEM DIT: ELS SERVEIS PALESEN

UNA ECONOMIA SOLVENT I CAPAÇ A LES UNA ECONOMIA SOLVENT I CAPAÇ A LES

NOSTRES ILLES NOSTRES ILLES

 Insistim que en els actuals moments és l’economia de serveis la que estira Insistim que en els actuals moments és l’economia de serveis la que estira

el tren de l’economia i el creixement, a diferència de l’anterior període en

el tren de l’economia i el creixement, a diferència de l’anterior període en

que aquest paper corresponia a la construcció

que aquest paper corresponia a la construcció

 L’indicador d’activitat del sector serveis (IASS) del passat setembre ho L’indicador d’activitat del sector serveis (IASS) del passat setembre ho

demostra.

demostra.

(variacions interanuals)

(variacions interanuals)

ÍNDEX D’OCUPACIÓ: Balears: +1,9% . Espanya: -0,6%

ÍNDEX D’OCUPACIÓ: Balears: +1,9% . Espanya: -0,6%

XIFRA DE NEGOCIS: Balears: 3,9% . Espanya: -0,3%

XIFRA DE NEGOCIS: Balears: 3,9% . Espanya: -0,3%

(Comerç: +2,65%. Serveis a empreses: +9,48%. Hoteleria: +5,48%)

(13)
(14)
(15)
(16)
(17)
(18)

Evolució tributs parcialment cedits Evolució tributs parcialment cedits

(19)

Evolució tributs parcialment cedits Evolució tributs parcialment cedits

(milers

d’euros) Gener-Octubre 2010

Gener-Octubre 2009

Variació

absoluta Variació relativa

IRPF 1.088.865 1.071.270 17.595 1,6%

IVA 476.692 348.850 127.842 36,6%

TOTAL CEDITS

(20)

La recaptació dels tributs totalment cedits La recaptació dels tributs totalment cedits

(21)

DOTZE INDICADORS DE L'EVOLUCIÓ DE L'ECONOMIA PUBLICA A LES ILLES BALEARS, DOTZE INDICADORS DE L'EVOLUCIÓ DE L'ECONOMIA PUBLICA A LES ILLES BALEARS, 2007-2010

2010    

 

  11 22 33 44 55 66 7 (*)7 (*) 88 99 10 (**)10 (**) 1111 1212 Creix. Creix. PIB PIB Evolució Evolució deute

deute AturAtur InflacióInflació Inversió Inversió pública pública Press. Press. CAIB CAIB Creix. Creix. Press. Press. Ingresso Ingresso s s Dèfic./ Dèfic./ PIB PIB Deute/ Deute/ PIB PIB Anys

Anys %%

Milions Milions euros

euros %% AturatsAturats

Afiliats a Afiliats a

SS

SS %%

Milions Milions euros euros Milions Milions euros

euros %%

Milions Milions euros

euros %% %%

2007

2007 33 1.7981.798 10,910,9 50.00450.004 409.384409.384 2,72,7 598598 2.8942.894    2.8002.800 11 6,96,9 2008

2008 1,21,2 2.4272.427 15,915,9 73.29873.298 388.676388.676 3,83,8 683683 3.3233.323 14,8214,82 2.6442.644 2,662,66 8,98,9 2009

2009 -2,7-2,7 3.2733.273 19,819,8 91.09891.098 368.060368.060 -0,2-0,2 784784 3.5583.558 7,077,07 2.3782.378 3,263,26 12,412,4 2010

2010 -0,5-0,5 3.9003.900 1818 72.11372.113 465.097465.097 1,81,8 690690 3.3843.384 -4,89-4,89 1.9651.965 2,42,4 13,513,5

Esc. 2011

Esc. 2011   +0,4+0,4                440440 3.2003.200 -5,40-5,40    1,31,3   1414

(*) Amb pressupost propi. No s'inclouen les inversions de l'Estat a Balears.

(*) Amb pressupost propi. No s'inclouen les inversions de l'Estat a Balears.

(**) Els ingressos dels anys 2007-2009 són els efectivament liquidats. Els de 2010 són els pressupostats; ara bé, fins el 31

(**) Els ingressos dels anys 2007-2009 són els efectivament liquidats. Els de 2010 són els pressupostats; ara bé, fins el 31

de juliol, la quantitat real d'ingressos ha estat de 1.071 milions.

de juliol, la quantitat real d'ingressos ha estat de 1.071 milions.

Dades 2010, provisionals: fins setembre, inclòs. Dades 2011: contemplades en l'escenari macroeconòmic i pressupostari.

(22)

-500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

M ili o n s d 'e u ro s

La crisi passa factura: intensa caiguda d'ingressos

(23)
(24)

L’ALTRA CARA DE LA MONEDA: DEUTE I

L’ALTRA CARA DE LA MONEDA: DEUTE I

DÈFICIT

DÈFICIT

 El 2003, el deute públic a Balears era de 858 milions d’€ El 2003, el deute públic a Balears era de 858 milions d’€

i el govern del PP ho va incrementar en 1.000 milions d’€

i el govern del PP ho va incrementar en 1.000 milions d’€

fins el 2007 (tot això en un època de bonança i

fins el 2007 (tot això en un època de bonança i

creixement econòmic)

creixement econòmic)

Nosaltres hem hagut d’incrementar

Nosaltres hem hagut d’incrementar

aquest dèficit: hem

aquest dèficit: hem

duplicat el deute de

duplicat el deute de

tota la història de la CAIB,

tota la història de la CAIB,

passant de

passant de

1.800 milions el 2007 a 3.900 el 2010

(25)
(26)
(27)

Anys

Anys Inversions de l'Estat (a)Inversions de l'Estat (a) Model de finançament (b)Model de finançament (b)

Fins a 2007

Fins a 2007 190190 180180

2008

2008 300300 180180

2009

2009 434434 328328

2010

2010 544544 414414

LA CRISI SERIA MÉS SEVERA SENSE UNA MILLORA DELS COMPONENTS BÀSICS

LA CRISI SERIA MÉS SEVERA SENSE UNA MILLORA DELS COMPONENTS BÀSICS

DE L'ARQUITECTURA DEL FINANÇAMENT A LES ILLES BALEARS

DE L'ARQUITECTURA DEL FINANÇAMENT A LES ILLES BALEARS

NOTA IMPORTANT: Per a 2007: mitjana de la inversió anual entre 1996 i 2007. Mitjana de la quantitat addicional del model de finançament aprovat el 2002.

(a) s'incorporen totes les quantitats que apareixen en els Pressupostos Generals de l'Estat: inversions directes dels Ministeris, convenis que es recullen al capítol 7 dels PGE i la secció 32 del Ministeri d'Economia i Hisenda.

(b) quantitats addicionals que representa l'aplicació dels dos models de finançament. 2011

(28)

QUADRAR EL CERCLE…

QUADRAR EL CERCLE…

 Si cau l’activitat econòmica, les recaptacions i els Si cau l’activitat econòmica, les recaptacions i els impostos?

impostos?

 Quin és el límit del nostre endeutament?Quin és el límit del nostre endeutament?

 Generar deute suposa assumir el retorn d’uns Generar deute suposa assumir el retorn d’uns

interessos i unes obligacions financeres que no es interessos i unes obligacions financeres que no es

poden negligir, ja que fer-ho implicaria tallar totes les poden negligir, ja que fer-ho implicaria tallar totes les

línies de finançament extern. línies de finançament extern.

 En definitiva, que ens deixin diners suposa no perdre En definitiva, que ens deixin diners suposa no perdre

la capacitat de retornar-los, és a dir, essencialment la capacitat de retornar-los, és a dir, essencialment

(29)

2007 2008 2009 2010 Esc. 2011 Series1 2.894 3.323 3.558 3.384 3.200

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 M ili on s d 'e u ro s

(30)

Els límits a l’endeutament: les receptes de l’ECOFIN Els límits a l’endeutament: les receptes de l’ECOFIN

 L’excusa de l’economia de GrèciaL’excusa de l’economia de Grècia

 El retorn als requeriments de MaastrichtEl retorn als requeriments de Maastricht

 (sanejament obligat pels que superin el 60% (sanejament obligat pels que superin el 60%

del PIB en deute i el 3% del PIB en dèficit) del PIB en deute i el 3% del PIB en dèficit)  La crisi de maig de 2010 i la nit en què el La crisi de maig de 2010 i la nit en què el

Govern hagué de plegar-se als requeriments del Govern hagué de plegar-se als requeriments del

l’ECOFIN (Banca alemanya i francesa l’ECOFIN (Banca alemanya i francesa

(31)

La situació a Balears a partir de Maig 2010 La situació a Balears a partir de Maig 2010

 El dèficit ha de baixar obligatòriament de l’actual El dèficit ha de baixar obligatòriament de l’actual 2,4% sobre PIB al 1,3% el 2011, 1,2% el 2012 i 2,4% sobre PIB al 1,3% el 2011, 1,2% el 2012 i

1,1% el 2013 1,1% el 2013

 (per al conjunt de l’Estat el dèficit públic s’ha de (per al conjunt de l’Estat el dèficit públic s’ha de

reduir gairebé a la meitat el 2011 –del 11% actual al reduir gairebé a la meitat el 2011 –del 11% actual al

6%-) 6%-)

 El Govern de les Illes Balears havia previst en El Govern de les Illes Balears havia previst en part aquesta situació i ens havíem avançat amb part aquesta situació i ens havíem avançat amb un pressupost restrictiu per a 2010, la qual cosa un pressupost restrictiu per a 2010, la qual cosa

ens va generar tot tipus de crítiques i tensions ens va generar tot tipus de crítiques i tensions

(32)

UN AJUST PRESSUPOSTARI 2010 DIFÍCIL, PERÒ UN AJUST PRESSUPOSTARI 2010 DIFÍCIL, PERÒ

QUE S’AVANÇÀ EN EL TEMPS: QUE S’AVANÇÀ EN EL TEMPS:

323 milions d’euros de retall el 2010 323 milions d’euros de retall el 2010

 El pressupost 2010 de la CAIB ja va caure un El pressupost 2010 de la CAIB ja va caure un 5% (220 milions d’euros) front a l’augment de 5% (220 milions d’euros) front a l’augment de

la resta de comunitats. Aquest exercici la resta de comunitats. Aquest exercici

d’anticipació ens ha permès assumir millor les d’anticipació ens ha permès assumir millor les

brutals restriccions aplicades per Brussel·les. brutals restriccions aplicades per Brussel·les.

Així, aquest retall només fou de 103 milions d’€ Així, aquest retall només fou de 103 milions d’€ addicionals que inclouen la minva del 5% al sou addicionals que inclouen la minva del 5% al sou

dels funcionaris i altres mesures promulgades dels funcionaris i altres mesures promulgades

(33)
(34)

Evolució paral·lela entre Espanya i Illes Balears Evolució paral·lela entre Espanya i Illes Balears

 Les perspectives per l’economia balear de cara a l’any que ve són Les perspectives per l’economia balear de cara a l’any que ve són

semblants a les que preveu la Comissió Europea per al conjunt de semblants a les que preveu la Comissió Europea per al conjunt de l’Estat espanyol.

l’Estat espanyol.

 Les Illes Balears presenten un creixement intertrimestral positiu en Les Illes Balears presenten un creixement intertrimestral positiu en

(35)

Creixement positiu dels serveis Creixement positiu dels serveis

 Des de mitjans de 2009, les caigudes se suavitzen a tots els sectors. Des de mitjans de 2009, les caigudes se suavitzen a tots els sectors.

 En el tercer trimestre de 2010 els serveis mostren de nou un En el tercer trimestre de 2010 els serveis mostren de nou un

creixement positiu gràcies principalment a l’activitat turística. El creixement positiu gràcies principalment a l’activitat turística. El

sector dels serveis, que representen més del 80% del total del VAB sector dels serveis, que representen més del 80% del total del VAB balear, són la branca que ha demostrat major fortalesa davant la balear, són la branca que ha demostrat major fortalesa davant la crisi.

(36)
(37)
(38)

La despesa turística es recupera al final de la La despesa turística es recupera al final de la

(39)

Pernoctacions hoteleres i nombre de turistes en Pernoctacions hoteleres i nombre de turistes en

(40)

POLÍTICA ECONÒMICA 2008-2011 POLÍTICA ECONÒMICA 2008-2011

Model de finançament: De 170 M€/any a 500

Inversions de l’Estat: De 160 M€/any a 400

POLÍTIQUES SOCIALS

•Habitatge púiblic

•Sanitat

•Educació

•Serveis socials

•Beneficis fiscals a col·lectius vulnerables: 46,6 M€

NOU MODEL CREIXEMENT:

• Parc Bit: 52 a 137 empr

•I+D+i: de 0,33% s/PIB al 2007 a 0,38% s/PIB al 2009

• Pla de Ciència

TRANSPORT PÚBLIC:

• Xarxa ferroviària

• Millora xarxa viària

Increment deute públic

65%

Pressupossts CAIB: 2008: 3.323 M€ 2009: 3.559 M€ 2010: 3.384 M€ 2011: 3.200 M€

ACTIVITATS PRODUCTIVES:

• Línea ICO-ISBA

• Pla d’Indústria

• Promoció i política turística: 21% pressup.

(41)

…cal seguir amb el treball rigorós que s’està fent en el marc del Pacte per la Competitivitat:

un rumb ben fixat

Referencias

Documento similar

If certification of devices under the MDR has not been finalised before expiry of the Directive’s certificate, and where the device does not present an unacceptable risk to health

In addition to the requirements set out in Chapter VII MDR, also other MDR requirements should apply to ‘legacy devices’, provided that those requirements

Además esta cartera de complementos de formación propios del Programa de Doc- torado se abrirá y ofertará, siempre que la condiciones del proceso docente lo permitan y asegurando que

El Servei d’orientació professional és un servei ocupacional bàsic que integra un conjunt de programes i d’activitats per oferir una atenció personalitzada d’informació,

La Producción Final Agraria (agrícola + ganadera + forestal + otras) ha tenido en el ejercicio 2008 un descenso de las producciones del 4,4% y una disminución de precios del

El valor de la Producción Final Agraria total sube un 9,2% debido a un ascenso de las cantidades producidas del 7,9% y una subida de los precios del

[r]

El mapa de valoració final de la fertilitat del sòl per a tot el parc natural i de l’estat i evolució del paisatge tindrà en compte els tipus vegetals establerts a les