El repunt de
El repunt de
l’economia balear.
l’economia balear.
Anàlisi d’una evolució, 2008-2011
Anàlisi d’una evolució, 2008-2011
Carles Manera
Carles Manera
CONSELLERIA D’ECONOMIA I HISENDA
Previsions… imprevistes!
Previsions… imprevistes!
““L’abril de 2008, quan se sol·licità per primera vegada L’abril de 2008, quan se sol·licità per primera vegada
la previsió del PIB del 2009, els analistes pensàvem la previsió del PIB del 2009, els analistes pensàvem
que aquest havia de créixer el 2,1%. Si no fos perquè que aquest havia de créixer el 2,1%. Si no fos perquè no n’hi ha d’altres millors, ja ens haurien acomiadat a no n’hi ha d’altres millors, ja ens haurien acomiadat a
tots” (Àngel Laborda, FUNCAS) tots” (Àngel Laborda, FUNCAS)
““Una visió plausible de futur és que els Estats Units Una visió plausible de futur és que els Estats Units
experimentaran un llarg període de creixement en el experimentaran un llarg període de creixement en el
decurs dels propers dos anys” decurs dels propers dos anys”
LA REALITAT: LA REALITAT:
LA PITJOR CRISI ECONÒMICA DES DELS ANYS LA PITJOR CRISI ECONÒMICA DES DELS ANYS
TRENTA TRENTA
Una crisi anunciada per pressions polítiques i mediàtiques quan els Una crisi anunciada per pressions polítiques i mediàtiques quan els
indicadors asèptics de l’economia mostraven dades positives. indicadors asèptics de l’economia mostraven dades positives.
A l’estiu del 2008 comença de veritat la crisi i durant el 2009 es A l’estiu del 2008 comença de veritat la crisi i durant el 2009 es
manifesta en tota la seva amplitud. Tots els governs del món es manifesta en tota la seva amplitud. Tots els governs del món es veuen sorpresos per la magnitud de la crisi i es veuen obligats a veuen sorpresos per la magnitud de la crisi i es veuen obligats a
rebaixar les seves previsions de creixement. El Govern de les Illes rebaixar les seves previsions de creixement. El Govern de les Illes
Balears també ho fa i ha de reconèixer que les estimacions han Balears també ho fa i ha de reconèixer que les estimacions han
estat fallides.
estat fallides. Tot i així, Balears encapçala el creixement regional Tot i així, Balears encapçala el creixement regional d’Espanya durant el 2008 amb un +1,5%
Una crisi econòmica d'abast Una crisi econòmica d'abast planetari
planetari 20102010
2007
2007 20082008 20092009 1 trim.1 trim. 2 trim. (*)2 trim. (*) Illes Balears
Illes Balears 33 1,21,2 -2,7-2,7 -2,4-2,4 -1,4-1,4
Espanya
Espanya 3,63,6 0,90,9 -3,6-3,6 -1,3-1,3 -0,2-0,2
Alemanya
Alemanya 2,52,5 1,31,3 -4,9-4,9 2,02,0 3,73,7
Regne Unit
Regne Unit 2,72,7 -0,1-0,1 -4,9-4,9 -0,2-0,2 1,61,6
França
França 2,42,4 0,20,2 -2,6-2,6 1,21,2 1,71,7
Itàlia
Itàlia 1,51,5 -1,3-1,3 -5,0-5,0 0,50,5 1,11,1
Zona euro
Zona euro 2,82,8 0,60,6 -4,1-4,1 0,60,6 1,71,7
Estats Units
Estats Units 1,91,9 0,00,0 -2,6-2,6 2,42,4 3,23,2
Japó
Japó 2,42,4 -1,2-1,2 -5,2-5,2 4,74,7 2,02,0
China
China 11,411,4 9,69,6 9,19,1 11,911,9 11,111,1
Brasil
Brasil 5,75,7 5,15,1 -0,2-0,2 9,09,0 n/dn/d
India
India 9,49,4 6,46,4 5,75,7 8,68,6 8,08,0
-6 -4 -2 0 2 4 6 8 10 12 Illes Balears
Espanya Alemanya Regne Unit França Itàlia Zona euro Estats Units Japó China Brasil India
Tots els països del món, menys els emergents, tingueren creixements econòmics negatius el 2009
EL GOVERN FRONT A LA CRISI EL GOVERN FRONT A LA CRISI
TOTS els governs del món comencen a aplicar mesures per salvar TOTS els governs del món comencen a aplicar mesures per salvar
l’economia de l’esfondrament i atenuar la recessió. l’economia de l’esfondrament i atenuar la recessió.
Salvar el sistema financerSalvar el sistema financer Mesures d’estímul fiscalMesures d’estímul fiscal
Despreocupació pel dèficit i pels desequilibris pressupostarisDespreocupació pel dèficit i pels desequilibris pressupostaris Inversions públiques per esperonar el creixementInversions públiques per esperonar el creixement
El Govern, ja en el pressupost del 2008 (elaborat a finals del 2007), El Govern, ja en el pressupost del 2008 (elaborat a finals del 2007),
aposta per mesures d’estímul a l’economia i d’inversió pública. aposta per mesures d’estímul a l’economia i d’inversió pública.
Aquestes mesures coincidiran plenament amb les recomanacions del Aquestes mesures coincidiran plenament amb les recomanacions del
ESCENARI ECONÒMICO FINANCER ESCENARI ECONÒMICO FINANCER
Caiguda d’ingressos: - 1.000 M d’€
A
Equilibri Pressupostari: ortodòxia monetarista Renúncia a fer Política
Econòmica directa i efectiva.
Major increment atur
Pujada d’imposts i /o
Increment despesa pública.
• Impuls inversió
•Augment del dèficit públic
• Increment deute públic
•Contenció en l’atur
ALTERNATIVES
B
Keynesianisme:
aplicació de Política Econòmica
Procíclica Contracíclica
ESTÍMULS PÚBLICS FRONT ATONIA PRIVADA… ESTÍMULS PÚBLICS FRONT ATONIA PRIVADA…
El Govern ha afrontat la crisi amb totes les armes de la seva El Govern ha afrontat la crisi amb totes les armes de la seva
capacitat. L’esforç ha estat descomunal amb resultats desiguals: capacitat. L’esforç ha estat descomunal amb resultats desiguals:
1. S’ha incrementat l’atur de forma important. Malgrat que les dades de 1. S’ha incrementat l’atur de forma important. Malgrat que les dades de
l’EPA no són gaire fiables (120.000 aturats al passat juliol) front a les
l’EPA no són gaire fiables (120.000 aturats al passat juliol) front a les
recollides a l’INEM i SOIB (72.000 el mateix mes), resulta innegable la
recollides a l’INEM i SOIB (72.000 el mateix mes), resulta innegable la
gravetat de la situació. Tot i així cal remarcar que als darrers mesos
gravetat de la situació. Tot i així cal remarcar que als darrers mesos
s’ha aturat la destrucció de llocs de feina i es detecta un increment dels
s’ha aturat la destrucció de llocs de feina i es detecta un increment dels
afiliats a la Seguretat Social i dels demandants de llocs de feina, la qual
afiliats a la Seguretat Social i dels demandants de llocs de feina, la qual
cosa ens mostra que l’efecte “cridada” encara és vigent. El que cal
cosa ens mostra que l’efecte “cridada” encara és vigent. El que cal
destacar, és que l’esforç inversor del Govern ha permès mantenir per
destacar, és que l’esforç inversor del Govern ha permès mantenir per
ara 40.000 llocs de feina.
ara 40.000 llocs de feina.
22. L’economia de serveis és la que actualment estira el creixement, en . L’economia de serveis és la que actualment estira el creixement, en
contrast amb l’etapa anterior en que era la construcció i el sector
contrast amb l’etapa anterior en que era la construcció i el sector
immobiliari.
UNA AGENDA ECONÒMICA COMPLICADA EN UNA AGENDA ECONÒMICA COMPLICADA EN
TEMPS DIFÍCILS TEMPS DIFÍCILS
A partir del 2008 i al llarg del 2009-2010 el Govern ha desenvolupat A partir del 2008 i al llarg del 2009-2010 el Govern ha desenvolupat
una POLÍTICA ECONÒMICA basada en l’expansió de la inversió i
una POLÍTICA ECONÒMICA basada en l’expansió de la inversió i
l’estímul davant l’atonia del sector privat.
l’estímul davant l’atonia del sector privat. Malgrat, cal insistir-hi, en la Malgrat, cal insistir-hi, en la important davallada dels ingressos públics.
important davallada dels ingressos públics. Aquesta política s’ha Aquesta política s’ha concretat en:
concretat en:
1. Compartir objectius i elaborar fulles de ruta conjunta amb els agents 1. Compartir objectius i elaborar fulles de ruta conjunta amb els agents econòmics i socials
econòmics i socials 2. Política fiscal estable2. Política fiscal estable
3. Esforç inversor (2.150 milions de pressupost propi als anys 2008, 2009 i 3. Esforç inversor (2.150 milions de pressupost propi als anys 2008, 2009 i 2010 amb un grau d’execució del 90%)
2010 amb un grau d’execució del 90%)
4. Acord amb l’Estat sobre inversions (2.800 milions fins el 2014)4. Acord amb l’Estat sobre inversions (2.800 milions fins el 2014)
5. Concentració d’esforços en millorar les polítiques socials5. Concentració d’esforços en millorar les polítiques socials
6. Tancament del model de finançament amb el Govern de l’Estat… i 6. Tancament del model de finançament amb el Govern de l’Estat… i
7. Treballar decididament per bastir les bases d’un 7. Treballar decididament per bastir les bases d’un nou model de nou model de
creixement
SOBRE LA BASE TURÍSTICA… DIVERSIFICACIÓ SOBRE LA BASE TURÍSTICA… DIVERSIFICACIÓ
El turisme de masses continua essent la columna vertebral del El turisme de masses continua essent la columna vertebral del
nostre creixement. Parlar d’un nou model no comporta menystenir nostre creixement. Parlar d’un nou model no comporta menystenir
les capacitats de l’actual, tot i que és evident que: les capacitats de l’actual, tot i que és evident que:
No es pot seguir competint per la via dels preusNo es pot seguir competint per la via dels preus Cal aportar valor afegir al producte finalCal aportar valor afegir al producte final
És obligada la complicitat entre l’àmbit públic i el privatÉs obligada la complicitat entre l’àmbit públic i el privat
Es comença a veure una important diversificació del sector terciari:Es comença a veure una important diversificació del sector terciari:
Les activitats quaternàries i quinàries ja representen un terç del valor total del Les activitats quaternàries i quinàries ja representen un terç del valor total del
sector serveis (7.600 milions el 2009) sector serveis (7.600 milions el 2009)
COM SEMPRE HEM DIT: ELS SERVEIS PALESEN COM SEMPRE HEM DIT: ELS SERVEIS PALESEN
UNA ECONOMIA SOLVENT I CAPAÇ A LES UNA ECONOMIA SOLVENT I CAPAÇ A LES
NOSTRES ILLES NOSTRES ILLES
Insistim que en els actuals moments és l’economia de serveis la que estira Insistim que en els actuals moments és l’economia de serveis la que estira
el tren de l’economia i el creixement, a diferència de l’anterior període en
el tren de l’economia i el creixement, a diferència de l’anterior període en
que aquest paper corresponia a la construcció
que aquest paper corresponia a la construcció
L’indicador d’activitat del sector serveis (IASS) del passat setembre ho L’indicador d’activitat del sector serveis (IASS) del passat setembre ho
demostra.
demostra.
(variacions interanuals)
(variacions interanuals)
ÍNDEX D’OCUPACIÓ: Balears: +1,9% . Espanya: -0,6%
ÍNDEX D’OCUPACIÓ: Balears: +1,9% . Espanya: -0,6%
XIFRA DE NEGOCIS: Balears: 3,9% . Espanya: -0,3%
XIFRA DE NEGOCIS: Balears: 3,9% . Espanya: -0,3%
(Comerç: +2,65%. Serveis a empreses: +9,48%. Hoteleria: +5,48%)
Evolució tributs parcialment cedits Evolució tributs parcialment cedits
Evolució tributs parcialment cedits Evolució tributs parcialment cedits
(milers
d’euros) Gener-Octubre 2010
Gener-Octubre 2009
Variació
absoluta Variació relativa
IRPF 1.088.865 1.071.270 17.595 1,6%
IVA 476.692 348.850 127.842 36,6%
TOTAL CEDITS
La recaptació dels tributs totalment cedits La recaptació dels tributs totalment cedits
DOTZE INDICADORS DE L'EVOLUCIÓ DE L'ECONOMIA PUBLICA A LES ILLES BALEARS, DOTZE INDICADORS DE L'EVOLUCIÓ DE L'ECONOMIA PUBLICA A LES ILLES BALEARS, 2007-2010
2010
11 22 33 44 55 66 7 (*)7 (*) 88 99 10 (**)10 (**) 1111 1212 Creix. Creix. PIB PIB Evolució Evolució deute
deute AturAtur InflacióInflació Inversió Inversió pública pública Press. Press. CAIB CAIB Creix. Creix. Press. Press. Ingresso Ingresso s s Dèfic./ Dèfic./ PIB PIB Deute/ Deute/ PIB PIB Anys
Anys %%
Milions Milions euros
euros %% AturatsAturats
Afiliats a Afiliats a
SS
SS %%
Milions Milions euros euros Milions Milions euros
euros %%
Milions Milions euros
euros %% %%
2007
2007 33 1.7981.798 10,910,9 50.00450.004 409.384409.384 2,72,7 598598 2.8942.894 2.8002.800 11 6,96,9 2008
2008 1,21,2 2.4272.427 15,915,9 73.29873.298 388.676388.676 3,83,8 683683 3.3233.323 14,8214,82 2.6442.644 2,662,66 8,98,9 2009
2009 -2,7-2,7 3.2733.273 19,819,8 91.09891.098 368.060368.060 -0,2-0,2 784784 3.5583.558 7,077,07 2.3782.378 3,263,26 12,412,4 2010
2010 -0,5-0,5 3.9003.900 1818 72.11372.113 465.097465.097 1,81,8 690690 3.3843.384 -4,89-4,89 1.9651.965 2,42,4 13,513,5
Esc. 2011
Esc. 2011 +0,4+0,4 440440 3.2003.200 -5,40-5,40 1,31,3 1414
(*) Amb pressupost propi. No s'inclouen les inversions de l'Estat a Balears.
(*) Amb pressupost propi. No s'inclouen les inversions de l'Estat a Balears.
(**) Els ingressos dels anys 2007-2009 són els efectivament liquidats. Els de 2010 són els pressupostats; ara bé, fins el 31
(**) Els ingressos dels anys 2007-2009 són els efectivament liquidats. Els de 2010 són els pressupostats; ara bé, fins el 31
de juliol, la quantitat real d'ingressos ha estat de 1.071 milions.
de juliol, la quantitat real d'ingressos ha estat de 1.071 milions.
Dades 2010, provisionals: fins setembre, inclòs. Dades 2011: contemplades en l'escenari macroeconòmic i pressupostari.
-500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
M ili o n s d 'e u ro s
La crisi passa factura: intensa caiguda d'ingressos
L’ALTRA CARA DE LA MONEDA: DEUTE I
L’ALTRA CARA DE LA MONEDA: DEUTE I
DÈFICIT
DÈFICIT
El 2003, el deute públic a Balears era de 858 milions d’€ El 2003, el deute públic a Balears era de 858 milions d’€
i el govern del PP ho va incrementar en 1.000 milions d’€
i el govern del PP ho va incrementar en 1.000 milions d’€
fins el 2007 (tot això en un època de bonança i
fins el 2007 (tot això en un època de bonança i
creixement econòmic)
creixement econòmic)
Nosaltres hem hagut d’incrementar
Nosaltres hem hagut d’incrementar
aquest dèficit: hem
aquest dèficit: hem
duplicat el deute de
duplicat el deute de
tota la història de la CAIB,
tota la història de la CAIB,
passant de
passant de
1.800 milions el 2007 a 3.900 el 2010
Anys
Anys Inversions de l'Estat (a)Inversions de l'Estat (a) Model de finançament (b)Model de finançament (b)
Fins a 2007
Fins a 2007 190190 180180
2008
2008 300300 180180
2009
2009 434434 328328
2010
2010 544544 414414
LA CRISI SERIA MÉS SEVERA SENSE UNA MILLORA DELS COMPONENTS BÀSICS
LA CRISI SERIA MÉS SEVERA SENSE UNA MILLORA DELS COMPONENTS BÀSICS
DE L'ARQUITECTURA DEL FINANÇAMENT A LES ILLES BALEARS
DE L'ARQUITECTURA DEL FINANÇAMENT A LES ILLES BALEARS
NOTA IMPORTANT: Per a 2007: mitjana de la inversió anual entre 1996 i 2007. Mitjana de la quantitat addicional del model de finançament aprovat el 2002.
(a) s'incorporen totes les quantitats que apareixen en els Pressupostos Generals de l'Estat: inversions directes dels Ministeris, convenis que es recullen al capítol 7 dels PGE i la secció 32 del Ministeri d'Economia i Hisenda.
(b) quantitats addicionals que representa l'aplicació dels dos models de finançament. 2011
QUADRAR EL CERCLE…
QUADRAR EL CERCLE…
Si cau l’activitat econòmica, les recaptacions i els Si cau l’activitat econòmica, les recaptacions i els impostos?
impostos?
Quin és el límit del nostre endeutament?Quin és el límit del nostre endeutament?
Generar deute suposa assumir el retorn d’uns Generar deute suposa assumir el retorn d’uns
interessos i unes obligacions financeres que no es interessos i unes obligacions financeres que no es
poden negligir, ja que fer-ho implicaria tallar totes les poden negligir, ja que fer-ho implicaria tallar totes les
línies de finançament extern. línies de finançament extern.
En definitiva, que ens deixin diners suposa no perdre En definitiva, que ens deixin diners suposa no perdre
la capacitat de retornar-los, és a dir, essencialment la capacitat de retornar-los, és a dir, essencialment
2007 2008 2009 2010 Esc. 2011 Series1 2.894 3.323 3.558 3.384 3.200
0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 M ili on s d 'e u ro s
Els límits a l’endeutament: les receptes de l’ECOFIN Els límits a l’endeutament: les receptes de l’ECOFIN
L’excusa de l’economia de GrèciaL’excusa de l’economia de Grècia
El retorn als requeriments de MaastrichtEl retorn als requeriments de Maastricht
(sanejament obligat pels que superin el 60% (sanejament obligat pels que superin el 60%
del PIB en deute i el 3% del PIB en dèficit) del PIB en deute i el 3% del PIB en dèficit) La crisi de maig de 2010 i la nit en què el La crisi de maig de 2010 i la nit en què el
Govern hagué de plegar-se als requeriments del Govern hagué de plegar-se als requeriments del
l’ECOFIN (Banca alemanya i francesa l’ECOFIN (Banca alemanya i francesa
La situació a Balears a partir de Maig 2010 La situació a Balears a partir de Maig 2010
El dèficit ha de baixar obligatòriament de l’actual El dèficit ha de baixar obligatòriament de l’actual 2,4% sobre PIB al 1,3% el 2011, 1,2% el 2012 i 2,4% sobre PIB al 1,3% el 2011, 1,2% el 2012 i
1,1% el 2013 1,1% el 2013
(per al conjunt de l’Estat el dèficit públic s’ha de (per al conjunt de l’Estat el dèficit públic s’ha de
reduir gairebé a la meitat el 2011 –del 11% actual al reduir gairebé a la meitat el 2011 –del 11% actual al
6%-) 6%-)
El Govern de les Illes Balears havia previst en El Govern de les Illes Balears havia previst en part aquesta situació i ens havíem avançat amb part aquesta situació i ens havíem avançat amb un pressupost restrictiu per a 2010, la qual cosa un pressupost restrictiu per a 2010, la qual cosa
ens va generar tot tipus de crítiques i tensions ens va generar tot tipus de crítiques i tensions
UN AJUST PRESSUPOSTARI 2010 DIFÍCIL, PERÒ UN AJUST PRESSUPOSTARI 2010 DIFÍCIL, PERÒ
QUE S’AVANÇÀ EN EL TEMPS: QUE S’AVANÇÀ EN EL TEMPS:
323 milions d’euros de retall el 2010 323 milions d’euros de retall el 2010
El pressupost 2010 de la CAIB ja va caure un El pressupost 2010 de la CAIB ja va caure un 5% (220 milions d’euros) front a l’augment de 5% (220 milions d’euros) front a l’augment de
la resta de comunitats. Aquest exercici la resta de comunitats. Aquest exercici
d’anticipació ens ha permès assumir millor les d’anticipació ens ha permès assumir millor les
brutals restriccions aplicades per Brussel·les. brutals restriccions aplicades per Brussel·les.
Així, aquest retall només fou de 103 milions d’€ Així, aquest retall només fou de 103 milions d’€ addicionals que inclouen la minva del 5% al sou addicionals que inclouen la minva del 5% al sou
dels funcionaris i altres mesures promulgades dels funcionaris i altres mesures promulgades
Evolució paral·lela entre Espanya i Illes Balears Evolució paral·lela entre Espanya i Illes Balears
Les perspectives per l’economia balear de cara a l’any que ve són Les perspectives per l’economia balear de cara a l’any que ve són
semblants a les que preveu la Comissió Europea per al conjunt de semblants a les que preveu la Comissió Europea per al conjunt de l’Estat espanyol.
l’Estat espanyol.
Les Illes Balears presenten un creixement intertrimestral positiu en Les Illes Balears presenten un creixement intertrimestral positiu en
Creixement positiu dels serveis Creixement positiu dels serveis
Des de mitjans de 2009, les caigudes se suavitzen a tots els sectors. Des de mitjans de 2009, les caigudes se suavitzen a tots els sectors.
En el tercer trimestre de 2010 els serveis mostren de nou un En el tercer trimestre de 2010 els serveis mostren de nou un
creixement positiu gràcies principalment a l’activitat turística. El creixement positiu gràcies principalment a l’activitat turística. El
sector dels serveis, que representen més del 80% del total del VAB sector dels serveis, que representen més del 80% del total del VAB balear, són la branca que ha demostrat major fortalesa davant la balear, són la branca que ha demostrat major fortalesa davant la crisi.
La despesa turística es recupera al final de la La despesa turística es recupera al final de la
Pernoctacions hoteleres i nombre de turistes en Pernoctacions hoteleres i nombre de turistes en
POLÍTICA ECONÒMICA 2008-2011 POLÍTICA ECONÒMICA 2008-2011
Model de finançament: De 170 M€/any a 500
Inversions de l’Estat: De 160 M€/any a 400
POLÍTIQUES SOCIALS
•Habitatge púiblic
•Sanitat
•Educació
•Serveis socials
•Beneficis fiscals a col·lectius vulnerables: 46,6 M€
NOU MODEL CREIXEMENT:
• Parc Bit: 52 a 137 empr
•I+D+i: de 0,33% s/PIB al 2007 a 0,38% s/PIB al 2009
• Pla de Ciència
TRANSPORT PÚBLIC:
• Xarxa ferroviària
• Millora xarxa viària
Increment deute públic
65%
Pressupossts CAIB: 2008: 3.323 M€ 2009: 3.559 M€ 2010: 3.384 M€ 2011: 3.200 M€
ACTIVITATS PRODUCTIVES:
• Línea ICO-ISBA
• Pla d’Indústria
• Promoció i política turística: 21% pressup.
…cal seguir amb el treball rigorós que s’està fent en el marc del Pacte per la Competitivitat:
un rumb ben fixat