El barri de Sant Antoni ja té la seva biblioteca pública. S'anomena Sant Antoni-Joan Oliver i és situa-da a l’interior d’illa delimitasitua-da pels carrers de Manso, Borrell, Parla-ment i ronda de Sant Pau. És dedi-cada a l’escriptor considerat un dels grans poetes de les lletres ca-talanes del segle XX i conegut com Pere Quart. El nou equipament s'ha especialitzat en col·leccionis-me, una temàtica vinculada al Mercat d’Intercanvi i Col·leccionis-me de Sant Antoni.
L’espai, una antiga fàbrica de cara-mels reconvertida en biblioteca, espai de gent gran i jardí, té una superfície de 1.322 m2, dividits en cinc plantes que acullen un fons de 18.000 documents.
El barri de Sant Antoni ja
gaudeix d’una biblioteca
Què faríeu per millorar
el districte de l’Eixample?
Vista de l’interior d’una de les plantes de la nova biblioteca.
PARTICIPACIÓ
Tothom pot fer
encara propostes
durant el novembre
DEBAT
Reunim vuit veïns
del districte per
veure què proposen
CANAL
Ha estat una manera més
de fer propostes per al
Programa d’Actuació
EIXAMPLE
B A R C E L O N A
Pàg. 3
S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • N o v e m b r e 2 0 0 7
w w w. b c n . c at
Pàg. 5 E N T R E V I S TA Pàg. 8
Lluís Subirana
President de la Colla Castellera de la Sagrada Família
“En el món
casteller no existeix
l’egoisme”
PLE DEL DISTRICTE Pàg. 4
Es constitueix el
nou Consell Plenari
del Districte
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
Club Bàsquet
Sant Antoni
Apropa l’esport
de la cistella a la joventut
S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6
Campanya de
vacunació contra
la grip
Acaba el 30 de novembre
E Q U I PA M E N T S Pàg. 6
Espai 210
Ja és obert a veïns i entitats del barri de la Sagrada Família
EIXAMPLE
2 Novembre 2007
ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’atenció al ciutadà (OAC)
Aragó, 328, pl. baixa
Telèfon d’informació 010
(0,39 ¤+ IVA d’establiment de trucada, més 0,05 cèntims + IVA per minut tarifat per segon)
Telèfon del Civisme 900 226 226
Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Casa Golferichs 93 323 77 90 Gran Via de les Corts Catalanes, 491.
Centre cívic Ateneu Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.
Centre cívic Cotxeres Borrell 93 324 83 50 Viladomat, 2-8.
Centre cívic Sagrada Família 93 450 89 17 Provença, 480
Centre cultural Casa Elizalde 93 488 05 90 València, 302.
Casal d’associacions juvenils 901 515 253
de Barcelona
Ausiàs March, 60.
Espai jove de l’Eixample 93 232 06 13 Ali Bei, 120.
BIBLIOTEQUES
Biblioteca Sagrada Família 93 450 87 33 Provença, 480
Biblioteca Fort Pienc 93 265 24 35 Ribes, 12.
Bibl. inf. i juvenil Lola Anglada 93 439 41 90 Rocafort, 236.
Biblioteca pública Joan Miró 93 426 36 57 Vilamarí, 61.
Biblioteca pública Sofia Barat 93 231 77 67 Girona, 64.
Biblioteca pública Sant Antoni93 329 72 16 16 Comte Borrell, 44-48
SERVEIS SOCIALS
CSS Dreta de l’Eixample 93 244 06 40 Ctra. Antiga d’Horta, 1.
CSS Nova Esquerra de l’Eixample 93 363 85 90 París, 64.
CSS Antiga Esq. de l’Eixample 93 256 37 80 Mallorca, 219, 2ª
CSS Sagrada Família 93 256 28 28 Mallorca, 425.
CSS Sant Antoni 93 256 23 50 Manso, 28.
GENT GRAN
Casal de gent gran Carlit 93 232 49 67 Roger de Flor, 162.
Espai M. Aurèlia Capmany 93 453 60 75 Enric Granados, 47.
Espai de gent gran Esq. Eixample 93 410 82 65 Rosselló, 78-80.
Espai de gent gran Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.
Espai de Gent Gran Sant Antoni 93 451 6 7 36 Comte Borrell, 44-46
Espai Sagrada Família 93 450 89 17 Provença, 480
ALTRES SERVEIS
Punt d’Informació i Atenció
a les Dones (PIAD) 93 256 28 19 Mallorca, 425
Of. de l’habitatge Proeixample 902 077 307 València, 307, bxos.
Arxiu municipal de Districte 93 291 62 28 Aragó, 311.
C. de Normalització Lingüística 93 451 24 45 Mallorca, 115-123, entl. 1a.
SEGURETAT I SERVEIS URGENTS
U.T. Guàrdia Urbana Eixample
Nàpols, 42-62.
Comissaria Mossos d’Esquadra
Gran Via, 456.
Emergències Guàrdia Urbana 092
Emergències Mossos d’Esquadra 088
Telèfon únic d’emergències 112
Urgències sanitàries 061
Cos Nacional de Policia 091
Bombers 080
SALUT
CAP Ausiàs March 902 500 179 Ausiàs March, 39-4.
CAP Carles I 93 231 77 05 Marina, 168.
CAP Sagrada Família 93 507 25 80 Còrsega, 643.
CAP Eixample 93 227 9800 Rosselló, 161.
CAP Manso 93 325 28 00 Manso, 19.
CAP Sant Joan 93 232 97 67 Pg. Sant Joan, 20.
CAP València 902 500 179 València, 377-379
Dispensari del carrer València 93 227 93 00 València, 184
I N F O
Ú T I L
t
W
L ’ A G E N D A
12a Mostra de Teatre de Barcelona
Dijous 15 i divendres 16 de novembre
Requiem
A les 21 h. Antic Teatre (Verdaguer i Callis, 12)
Un espectacle de creació contemporània on el protago-nista és el llenguatge corporal. Cia. Moveo Teatro.
Dissabte 17 i diumenge 18 de novembre
Pedir demasiado
A les 21 h (dg, 20 h). Antic Teatre (Verdaguer i Callís, 12)
Una història d’amor, desamor i records. Companyia (H)umoris Dramatis.
Dimarts 20 i dimecres 21 de novembre
La noche justo antes de los bosques
A les 21 h. Teatre del Raval (Sant Antoni Abat, 12)
Quan un i un no sumen dos. Una obra de Bernard-Ma-rie Koltès. Companyia La Clau.
Dissabte 1 i diumenge 2 de desembre
Las sirvientas
A les 21 h (dg, 19 h). Teatre del Raval (St. Antoni Abat, 12)
Bassat en un fet real ocorregut el 1933, el dramaturg Jean Genet es va endinsar en la relació entre amo i es-clau. Cía. Zircó Producciones.
Dilluns 3 i dimarts 4 de desembre
El signe de l’escorpí
A les 21 h. Teatre Tantarantana (Flors, 22)
Un espai únic, hortera. Una actriu de serpentot que se-dueix una fan... Autor: Julio Manrique. Cia. Set cabretes.
Del 14 de novembre al 29 de desembre
Walata, la ciutat vermella
del desert maurità
Casa Golferichs (Gran Via, 491)
Fotografies d’Alfons Rodríguez. Inauguració 14 de no-vembre a l’Espai Francesc Català-Roca.
Diumenge 25 de novembre
Festa India Navrati Durga Puja
A les 11 h. Casa Àsia (Diagonal, 373)
S’aprendrà la dansa dels bastons amb Deepti Golani. Una festa en el calendari hindú en la qual s’adoren nou diferents divinitats femenines.
Dijous del 8 al 29 de novembre
Concerts de Santa Cecília
A les 20 h. Conservatori de l’Auditori (Lepant, 150)
Quatre concerts a càrrec de músics professionals i d’es-tudiants del centre.
Dijous 15 de novembre
Gremlins singers in the navy
A les 20 h. Centre cívic Sagrada Família (Provença, 480)
De trajectòria artística curta però intensa, aquest grup sap com fer i com sentir el gospel.
Divendres 23 de novembre
Chucho Díaz & Afrolatin band
A les 20.30 h. Casa Elizalde (València, 302)
Una de les apostes més renovades de la cançó d’autor barcelonina. Temes afrollatins on el funky, la samba i la salsa conviuen amb un pop molt personal.
Dissabte 24 de novembre
El llac blau
A les 12 h. Conservatori de l’Auditori (Lepant, 150)
Amb l’Orquestra i la Banda del Conservatori. Altres peces: Spartacusi Phrygia(adagio) d’Aram Khatxatu-rian i la Pastoral de Beethoven. Concert gratuït. Cal reservar entrada del 5 al 19 al tel. 93 458 43 03.
Dissabte 24 de novembre
I Concurs de música al K.O.
A les 19 h. L’Espai Jove (Ali Bei, 120)Sis bandes de modalitats variades s’ enfrontaran du-rant una tarda en la qual es valoraran un directe de qualitat amb una treballada posada en escena…
Divendres 30 de novembre
Recital d’un grup original del Japó
A les 19 h. Casa Golferichs (Gran Via, 491) Lieder de Schubert i melodies de Fauré com Lydiai
Clair de lune. Per finalitzar, cançons japoneses.
Diumenge 18 de novembre
Tururut
A les 12 h. Casa Elizalde (València, 302)
Divertits gags dels pallassos amb màgia i cançons.
Diumenge 25 de novembre
En Pau i les coses velles
A les 12 h. Casa Elizalde (València, 302)
Musical de titelles sobre un noi molt entremaliat que només pensa a jugar. Cia. Tatoina.
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo.Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de con-tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Pilar Fernández, Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Isabel Pagès. Coordinació general:José Miguel Esteban.
Coordinació de fotografia:Rafael Escudé.Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs, Vicente Zambrano i Daniel Diego. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:
Maribel Baños. Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:
Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.
E I X A M P L E
B A R C E L O N A
Joan Anton Font
L
a participació ciutadana és la gran protagonista del procés d’elaboració del Programa d’Actuació del Dis-tricte per als propers quatre anys. Una bona mostra d’això és la taula rodona que es va fer el passat 17 d’octubre en què van participar vuit veïns del districte de l’Eixample per aportar idees i exposar la seva opinió sobre quines són les actuacions prioritàries que inclourien al PAD. Els participants a la taula eren veïns del districte esco-llits entre una mostra repre-sentativa i responien a perfils diversos; diferents edats, se-xes, ocupacions... Per tal d’a-conseguir que el debat fosenriquidor, la taula rodona es va estructurar en diferents apartats. En primer lloc, els participants van haver d’ex-pressar les seves opinions sobre la ciutat en general. Posteriorment, van haver d’imaginar-se que per una estona eren l’alcalde de Bar-celona i, a partir d’aquí, ha-vien d’exposar les mesures que aplicarien per millorar la qualitat de vida al districte. En la part final, se’ls va de-manar que, sobre les propos-tes per al Programa d’Actua-ció de Districte plantejades per l’Ajuntament, diguessin quines eren per a ells les prioritàries. Els participants van esmentar la necessitat de “sancionar l’incivisme com en
el cas del llençament de les escombreries fora del conte-nidor i deixar els trastos al carrer fora del dia de recolli-da”. També van proposar aug-mentar la vigilància per
llui-tar contra el soroll urbà i les pintades a les parets. Una al-tra de les apreciacions va ser que “calen més carrils bici i en millors condicions, per a la se-guretat de ciclistes i vianants”. D’altra banda, es va destacar que “cal afavorir la integració per evitar la formació de gue-tos als barris”, així com la im-portància de crear més places de guarderia pública”. La taula rodona és una més de les diferents vies de
participa-ció que s’ha posat a disposiparticipa-ció dels ciutadans a fi d’aconse-guir un consens sobre les
ac-cions que s’hauran d’incloure en el PAD 2008-2011 i que haurà de ser aprovat pel Con-sell Plenari de l’Ajuntament.
EIXAMPLE 3
Novembre 2007
Els vuit participants en el debat.
Vuit veïns de l’Eixample de perfil
divers van participar en una taula
rodona amb l’objectiu d’aportar
idees per a l’elaboració del
Programa d’Actuació del Districte
dels propers quatre anys
Veïns del districte aporten idees
per al Programa d’Actuació
La taula rodona és
una de les vies per
participar en
l’elaboració del PAD
C I U TA D A N S O P I N E N
Patricia Torras
Teleoperadora
Donaria prioritat prin-cipalment als pipicans del barri, ja que estan tots aixecats i descui-dats. També posaria més mobiliari urbà, com per exemple pape-reres.
Montserrat Aleu
Jubilada
Sobretot en la neteja, perquè està tot deixat. I també miraria el trànsit. En altres aspectes, crec que estem bastant bé.
Pau Ganoso
Dependent
Faria habitatge per a joves i miraria també de millorar el transport públic, que funciona cada cop pitjor.
Nuri Vall
Jubilada
Hi posaria més vigilàn-cia, penso que és un barri que no és gaire segur. També hi cons-truiria habitatge per a la gent jove, perquè està tot molt car.
Marta Tomàs
Professora
Trobo que és un barri bastant privilegiat, però crec que s’hauria d’inver-tir en totes les coses que tenim, com ara trans-port públic, equipa-ments, etc., per refor-mar-los i millorar-los.
José Iparragirre
Pastisser
Mejoraría los parques para los niños, porque no tienen muchos luga-res donde jugar y los que hay están un poco descuidados. El Districte de l’Eixample està preparant el Programa d’Actuació per als propers quatre anys. Vostè què faria? A què donaria prioritat?
C O M PA R T I C I PA R - H I
A
Es poden fer aportacions durant el mes de novembre. • Per Internet: www.bcn.cat/pam, www.bcn.cat/blogpam • Per telèfon: 900 226 226 (gratuït)
• Per SMS: missatge al 7010+PAM+un text de 160 caràcters (el cost del missatge és de 0,15 ¤) • Per escrit: a través de les butlletes que es poden trobar a centres cívics, mercats, biblioteques,
ofi-cines d’atenció al ciutadà i altres punts de tots els barris de la ciutat. Allà mateix hi ha una bústia on es poden dipositar les butlletes un cop plenes.
• Personalment: assistint a les reunions informatives, consells de barri i audiències públiques que organitzen els districtes municipals.
4 Novembre 2007
P L E D E L D I S T R I C T E
David Sabaté
E
l passat 19 de setembre va tenir lloc a la Biblio-teca Sagrada Família la constitució del Districte de l’Eixample amb la presència de representants de totes les forces polítiques del Dis-tricte, veïns i mitjans de co-municació. Durant la sessió es va constituir formalment el Plenari del Consell muni-cipal del Districte. En la part decisòria de la sessió es va aprovar per unanimi-tat la composició de les co-missions consultives de Go-vern. Així, la comissió de Medi Ambient, Urbanisme i Obres és composta per David Abelló, Josep M.Ba-cardit, Eduard Bolaños, Ig-nasi Llorente i Josep M. Gómez; la de Serveis a les persones i Benestar Social, per Xavier Puigdollers,
Car-me Mata, M. CarCar-men Álva-rez, Roger Civit i Núria Tu-set; i la de Via Pública, Seguretat, Mobilitat i Ser-veis Municipals, per Marc Pifarré, Josep M. Bacardit, Eduard Bolaños, Ignasi Llo-rente i Josep M. Gómez. La regidora del Districte,
As-sumpta Escarp, va afirmar “Com sempre, afrontem el mandat amb il·lusió, res-ponsabilitat i moltes ganes. L a nova composició del Consell del Districte és molt més nombrosa i repre-senta millor la realitat so-cial i de població d’aquest districte”. El regidor propo-sat com a president del Consell va ser Gerard Arda-nuy i Mata, de CIU, que va dir: “Els meus objectius personals són impulsar la funció d’aquest organisme fugint de personalismes i de partidismes polítics. El més important és que el Consell del Districte impul-si l’acció de Govern”. Du-rant el Plenari ordinari del 3 d’octubre, Gerard Arda-nuy va prendre possessió com a president del Distric-te, un cop nomenat per l’al-calde, Jordi Hereu.
Al centre la regidora del Districte, Assumpta Escarp, i el president del Consell, Gerard Ardanuy.
La composició
actual s'ajusta més
a la realitat social
del districte
EIXAMPLE
El nou Consell municipal ja ha començat a
treballar. El setembre es va constituir amb
23 consellers de Districte, en comptes dels
15 que hi havia abans
Constituït el nou Consell
municipal de l'Eixample
Imatge del desaparegut baixador del passeig de Gràcia. (Foto: Arxiu JMC)
El baixador del
passeig de Gràcia
El 25 d’octubre de 1882 va entrar en servei la rasa del car-rer Aragó per on circulaven els trens que travessaven la ciutat amb destinació a l’estació de França o que en ve-nien. Així s'evitava que ho haguessin de fer per la superfí-cie. Aquesta obertura es va fer en ple desenvolupament de l’Eixample. En poc temps va augmentar molt els trens que hi circulaven i això va fer veure la necessitat de cons-truir una estació al bell mig de l’Eixample per tal de facili-tar l’accés al tren als habitants de la ciutat nova, com també als veïns de Gràcia, en un moment que aquesta vila arribava fins al carrer Provença.El lloc escollit fou el tram del carrer Aragó que era a tocar del passeig de Gràcia, una de les vies més importants de la nova urbanització de la ciutat. Eduard Maristany, l’any 1900, rebé l’encàrrec de redactar el primer projecte, el qual va topar amb les ordenances municipals vigents en l’època, perquè les seves mides ultrapassaven el màxim permès per l’Ajuntament.
El projecte següent fou encarregat a Rafael Coderch, el qual l’executà amb l’arquitecte de la companyia, Salvador Sote-ras, i l’ajudant d’obres, Francesc Saliguer. Aquesta construc-ció, més senzilla que l’anterior, incorporava elements mo-dernistes en la seva elegant façana. L’edifici disposava, en la seva planta principal, d’un espai de taquilles i serveis, d’u-na sala d’espera i dels corresponents accessos a les anda-nes. Va ser inaugurat el juliol de 1902. Amb la cobertura de la rasa del carrer Aragó, promoguda per l’alcalde Antoni Maria Simarro, el baixador del passeig de Gràcia va perdre la raó de ser i va ser enderrocat el 1959.
Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 62 28
J. M. Contel
EIXAMPLEB A R C E L O N A 5
Novembre 2007
N O T Í C I E S
f
VIII Jornada del Camí Amic
Més de dos milers d’infants i joves de cinc escoles pú-bliques dels barris de Sant Antoni i de l’Esquerra de l’Eixample, com també de l’IES Ernest Lluch, partici-paran, el proper 30 de novembre, en la vuitena jorna-da del Camí Amic. Es tracta d’un projecte comunitari que treballa durant tot l’any per al foment de l’ús res-pectuós del carrer. Durant la jornada es faran activi-tats esportives i lúdiques i tallers de reciclatge.
Com exercir el dret a no consumir residus
El 8 de novembre, a les 19 hores, tindrà lloc al centre cívic Ateneu Fort Pienc un taller per descobrir quines són les pautes que ens poden ajudar a no carregar el cabàs d’envasos i embalatges innecessaris. S’hi dona-ran a conèixer les dinàmiques del mercat respecte a l’empaquetatge, la distribució, la falsa higienització dels productes i de quina manera els ciutadans po-dem incidir en el model de consum actual.
Fer compres amb bici té descompte
El CorEixample, que agrupa els comerciants de la Dreta de l’Eixample, torna a engegar una iniciativa per promocionar l’ús de la bicicleta. La campanya consisteix a donar un val de compra per valor de 20 euros, que es poden gastar als establiments adherits a l’associació, als ciutadans que vagin en bici i facin quatre compres per valor superior als 20 euros.
Noves pantalles informatives al bus
TMB ha posat en marxa el servei “Noves pantalles in-formatives a bord del bus”, el qual informa, visual-ment i acústicavisual-ment, sobre la propera parada, els en-llaços que s’hi poden fer i de la rampa d’accés. Han implantat un sistema d’informació sonora cap a l’ex-terior que permet a les persones amb deficiència vi-sual conèixer el número i la direcció de la línia. El servei, en fase de prova, comença a les línies 7, 24, 32, 41, 47, 50 i 141 i s’anirà incorporant progressiva-ment a altres línies de la xarxa.
Pilar Fernández
L
a nova biblioteca de barri és situada a l’interior d’i-lla delimitada pels carrers de Manso, Borrell, Parlament i ronda de Sant Pau, molt a prop del mercat de Sant An-toni, a un edifici que a la planta baixa té un espai de gent gran i a l’exterior un jar-dí amb jocs infantils. L’origen d’aquest espai és una antiga fàbrica de caramels, de la qual es conserva una xeme-neia al jardí.Aquest equipament cultural i de proximitat té una superfí-cie útil de 1.322 m2, dividits en cinc plantes que acullen un fons inicial de 18.000 do-cuments. A la planta sub-terrània es troba la sala d’ex-posicions, així com un espai polivalent. A la planta d’ac-cés, hi ha l’hemeroteca, el servei d’informació i el de préstec. La primera acull
l’à-rea infantil i la segona, la ge-neral i la dedicada a imatge i música. Finalment, a la ter-cera planta és on es troba l’espai multimèdia, a més de documents de l’àrea general.
Cal destacar que la seva es-tructura de vidre fa que les plantes superiors siguin un privilegiat mirador urbà del barri, un valor afegit que van idear els autors del projecte
arquitectònic, de l’estudi RCR Arquitectes (R afael Aranda, Carme Pigem i Ra-mon Vilalta).
L a biblioteca comença el camí amb un fons especialit-zat en col·leccionisme, temà-tica vinculad a al Mercat d’Intercanvi i Col·leccionis-me de Sant Antoni. Inclou des del col·leccionisme més clàssic fins al més actual i les noves tendències: catàlegs de segells i monedes, llibres sobre les col·leccions d’avui, manuals sobre l’ar t de col·leccionar, materials espe-cífics sobre la història del col·leccionisme i revistes.
Les plantes
superiors són un
privilegiat mirador
urbà del barri
Imatge del nou aparcament.
Obre la Biblioteca Sant Antoni,
dedicada al col·leccionisme
En marxa un aparcament per a autocars a la Sagrada Família
Redacció
L
’
Ajuntament de Barcelo-na ha posat en marxa un aparcament per a autocars tu-rístics que tenen com a punt de destinació el temple de la Sagrada Família. L’aparca-ment, que va començar a fun-cionar el passat 19 de setem-bre, té 24 places i està situat al carrer de Consell de Cent, 566, a la cruïlla amb el carrer de Cartagena.La seva entrada en
funciona-ment contribueix a reduir l’im-pacte en el trànsit i en la vida quotidiana dels veïns que pro-voca l’estacionament dels cen-tenars d’autocars carregats de turistes a les rodalies de la Sa-grada Família. El nou aparca-ment funciona de 9.00 a 20.30 hores, cada dia de la setmana. Té servei de vigilància i lava-bos i costa 5 euros per hora. A més d’aquest espai, els auto-cars continuen disposant de l’estacionament regulat de
zona blava que hi ha al carrer de Marina (costat Besòs, entre Diagonal i Aragó) i l’avinguda de la Diagonal (al costat Besòs, entre Lepant i Marina, i entre Padilla i Lepant). També hi ha les zones establertes per en-cotxar i desenen-cotxar, que són a Marina (costat Besòs, entre Mallorca i Provença, entre les 8 i les 20 hores) i a Sardenya (costat Llobregat, entre Ma-llorca i Provença, entre les 8 i les 20 hores).
Aquest mes obre al
públic la Biblioteca
Sant Antoni-Joan
Oliver, dedicada a
l’escriptor conegut
com Pere Quart i
especialitzada en
col·lecionisme
Les prestatgeries són plenes de llibres esperant els usuaris.
U N C O L · L E C C I O N I S TA D E PA R A U L E S
A
EIXAMPLE
6 Novembre 2007
L
ínea Óptica va néixer al cor de l’Esquerra de l’Eixample ja fa disset anys amb vocació de proximitat al veïnat. Són dues botigues on el client es trobarà sempre atès per un professio-nal òptic-optometrista que vetllarà per la seva salut visual des del moment en què entri a la botiga fins que en surti plenament satisfet. Un dels efectes més beneficiosos de parlar amb un professional és que la qualitat i el tipus dels vi-dres que s'elegeixin seran molt determinants per al confort visual del client. Els preus sónmolt raonables i fan promocions i ofertes gaire-bé insuperables. L’objectiu de Línea Óptica és que tothom trobi al barri el que cerca, amb in-dependència del seu pressupost, i que el profes-sional òptic esdevingui amic de la gent del barri. D’altra banda, hi ha tantes ulleres i tan vistoses, tant per graduar com de sol, que la dificultat del client consisteix a decidir-se.
Línea Óptica
Ronda Sant Pau, 59 / Tel. 93 329 31 96 Urgell, 95 / Tel. 93 453 54 69
E L T A U L E L L
L’òptica que té cura de la salut visual del barri
Línea Óptica és al barri des de fa disset anys.
Joan Anton Font
E Q U I P A M E N T S
Dolors Roset
L
a presentació del P la Comunitari de la Sagra-da Família, unes Jornades sobre la pau o el gr up de ChiKung –un tipus d’exerci-ci oriental– són algunes de les activitats previstes per a aquest mes de novembre l’Espai 210. També hi ha un grup de patchwork (labor de retalls), un altre de modiste-ria, tall i confecció i es fan classes de quítxua. Això és només una petita mostra del que es farà a partir del gener, quan aquest centre ja funcioni plenament. L’Espai 210 és municipal i gestionat per la Coordinado-ra d’Entitats de la SagCoordinado-rada Família. És un centre al ser-vei dels veïns i les entitats del barri. Amb les noves ins-tal·lacions, es vol donar res-posta a les necessitats d’es-pai i de suport que puguin tenir diferents col·lectius per dur a terme les seves iniciatives. L’objectiu últim és enfortir el teixit associa-tiu del barri de la Sagrada Família i ajudar a la creacióde noves associacions. Això s'aconseguirà facilitant que grups de veïns realitzin acti-vitats del seu interès i que les entitats puguin treballar conjuntament.
L’oferta de l’Espai 210 és va-riada. És un espai d’infor-mació sobre els equipa-ments del barri, on són i què fan; sobre activitats d’interès per als veïns i enti-tats i també hi haurà un ar-xiu històric del barri. És,
doncs, un espai de trobada per a les associacions, on se’ls oferirà, a més a més, assessorament, formació i préstec de material. També ho és per a la comunitat i per a la millora del barri, perquè acollirà un banc de voluntariat, una cooperativa de consum ecològic o altres iniciatives que sorgeixin. Fi-nalment, és un espai socio-cultural. A l’entrada hi ha una sala d’exposicions i les seves sales acullen totes les activitats que els diversos col·lectius del barri hi vul-guin organitzar.
Més informació:
Espai 210 C. Padilla, 210 Tel. 93 265 36 45
L’Espai 210 neix amb
la intenció de ser un
punt de referència
per als col·lectius del
barri
És un un lloc de
trobada per a
entitats del barri
que vulguin fer
activitats conjuntes,
com també per als
veïns que tinguin
iniciatives
Uns nens miren l’exposició al dia de la inauguració del local.
L’Espai 210 ja està obert a veïns
i entitats de la Sagrada Família
S E R V E I P Ú B L I C
Núria Mahamud
El Departament de Salut ha engegat un altre cop la campanya de vacunació antigripal adreçada especial-ment als grups de risc, als quals s’aplicaran de manera gratuïta prop d’1.500.000 dosis de vacuna. Cal tenir en compte que la grip pot tenir conseqüències mortals –unes 3.000 persones moren cada any a Espanya d’a-questa malaltia vírica– i que la millor manera de preve-nir-la i evitar-ne les complicacions és vacunar-se. La campanya de vacunació antigripal s’adreça especial-ment a les persones que tenen un alt risc de complica-cions si agafen el virus de la grip, com són les de més de 60 anys, les que viuen en residències geriàtriques, centres de malalties cròniques i malalties mentals, les dones embarassades i les persones amb malalties pul-monars o cardiovasculars cròniques, incloent-hi l’as-ma. En aquest grup d’alt risc, també hi són incloses les persones que han estat hospitalitzades a causa de ma-lalties cròniques metabòliques –com la diabetis–, anè-mies, malalties neuromusculars greus o immunosu-pressores –com els portadors del VIH–, i malalties renals o hepàtiques cròniques. Completen la llista els infants i adolescents de 6 mesos a 18 anys tractats du-rant un llarg temps amb àcid acetilsalicílic, la famosa aspirina.
D’altra banda, la vacuna també és destinada als profes-sionals sanitaris i altres treballadors que tenen contac-te amb persones amb alt risc d’agafar la grip. La campanya acabarà el 30 de novembre.
Més informació: www.gencat.net/salut
Telèfon Sanitat Respon: 902 111 444
EIXAMPLE 7
Novembre 2007
M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
Barcelona Televisió
“Hola Barcelona”
De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 h Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Canal 39 UHF i Canal 26 TDT
RÀDIO
COM Ràdio – 91.0 FM
Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00
PUBLICACIONS
Revista Esquerra de l’Eixample
Associació de Veïns i Veïnes Av. Roma, 139. Tel. 93 453 28 79
Revista Cor Eixample
Consell de Cent, 352. Tel. 93 487 12 43
Revista Fort Pienc
Nàpols, 146. Tel. 93 231 11 46
Revista Sagrada Família
Associació de Veïns Sagrada Família. València, 417, local 4. Tel. 93 459 31 64
Sant Antoni 2000 L’Informatiu
Associació de Veïns de Sant Antoni Av. Mistral, 30, pl. baixa.
INTERNET
Web del PAM
El web permet als ciutadans informar-se sobre el Programa d'Actuació Municipal 2008-2011, i participar en el debat i el procés d'elaboració del document. A més, els ciutadans poden presentar les seves aportacions per mitjà d'un qüestionari electrònic que es pot completar i enviar des del mateix web del PAM.
www.bcn.cat/pam Blog PAM
Permet que tothom pugui aportar propos-tes concrepropos-tes en cada àmbit d'actuació que l'Ajuntament de Barcelona portarà a terme durant els propers quatre anys. Es pot iniciar una conversa sobre els assump-tes següents: cohesió social, economia i ocupació, proximitat, medi ambient, capi-tal de Cacapi-talunya i bon govern. A més, per-met conversar sobre propostes concretes que l'Ajuntament durà a terme en els 10 districtes de la ciutat.
www.bcn.cat/blogpam
w
P O L I E S P O R T I U
Pere S. Paredes
J
oaquim Galán, president del C lub Bàsquet Sant Antoni, anima tots els nois i noies “del nostre, o d’altres barris de Barce-lona, que vinguin a jugar a bàs-quet. No tanquem les portes a ningú”.Aquest club, que l’any 2008 com-plirà el seu cinquè aniversari, vol “sobre totes les coses que la gent j o ve p u g u i co n è i xe r m o l t b é aquest esport: el bàsquet. Sabem prou bé que el futbol és l’esport rei, però al carrer i a tot arreu es respira l’ambient de la cistella”.
El Club de Bàsquet Sant Antoni dóna formació als nens i nenes des de la seva escola de bàsquet “i així el més petits –n'hi ha que han començat amb 4 anys–, podran anar pujant fins a arribar a les ca-tegories sèniors del nostre club. Ara mateix, tenim a Tercera cata-lana el sènior A”.
Aquest club de l’Eixample també compta amb una secció femenina: “tenim un equip Sub-21”, explica el president, “que ha anat pujant des dels equips inferiors. Encara que amb dificultats, sempre pro-curem que les noies coneguin els secrets d’aquest esport i vulguin continuar jugant a bàsquet”. El president del club recorda els seus inicis, quan un grup de nois i noies van continuar amb la tasca que va començar l’Escola Sant An-toni i es van decidir pel bàsquet. El pensament que guia el Club Bàsquet Sant Antoni “és que has de treballar en equip, i això fa
su-perar totes les teves adversitats. Per exemple, durant un partit ju-gues molt bé, però acabes per-dent-lo. L’important ha estat el
teu treball en equip, la lluita per aconseguir el teu objectiu”. “Com a anècdota”, explica Galán, “un exjugador nostre va anar a viure i treballar a Suïssa i, al cap de poc temps, vàrem rebre un fax on ens demanaven el transfert
perquè pogués jugar a la Federa-ció d’aquell país”.
Més informació:
Club Bàsquet Sant Antoni C. Vila i Vilà, 44 www.cbsantantoni.com
Després de l’Europeu i
del Mundial, el bàsquet
ha viscut una gran
empenta i són molts
els nois i noies que volen
emular els Gasol o
Navarro
“Lluitar per aconseguir
els teus objectius” és el
pensament del Club
Bàsquet Sant Antoni
El club farà cinc anys al 2008.
El Club Bàsquet Sant Antoni apropa
l’esport de la cistella a la joventut
EIXAMPLE
8 Novembre 2007
El món dels castells és pura ma-temàtica?
El món casteller el formen aproxima-dament vuit mil persones, però segons alguns estudis hi ha gairebé 60.000 persones interessades en els castells. Ara bé, una colla és quelcom més que números, perquè és un conjunt de per-sones amb objectius comuns i que tre-balla de manera cohesionada.
Com va començar la seva relació en aquest àmbit?
Un company de feina de la meva dona ens va suggerir que un dels nos-tres fills es podria apuntar a fer cas-tells. Quan el vaig acompanyar a par-lar amb els castellers de la Sagrada Família, a mi em van demanar que participés en un assaig i així, a mitjan gener, em vaig quedar a la colla. Al fi-nal d'any m'hi havia implicat molt i al principi de 2007 ja em van demanar que en fos el president, la qual cosa és un gran honor. A Valls diuen que aquesta tradició passa de pares a fills, però en el nostre cas la tradició s'ha transmès de fills a pares.
Així, doncs, parlem d'una activi-tat familiar.
Sí, la primera cosa que m'agrada és que és una activitat que pots fer en família perquè hi anem tots: els meus tres fills, la meva dona i jo. A la colla hi ha moltes altres famílies senceres.
Què és el que en destaca des que presideix la colla?
És una tasca molt maca que demana molta dedicació i moltes ganes de fer coses. Realment et fa viure intensa-ment el fet d'ajudar els companys, di-namitzar el grup, buscar recursos, etc.
Quantes persones formen la colla?
En actiu som unes vuitanta persones, que és un nombre molt baix. Per aquest motiu engegarem una campanya per engrescar més gent, per arribar a ser entre 150 i 200 persones. Als assajos no passem de mig centenar i això ens condiciona molt i ens limita a l'hora de fer les coses.
En què treballen actualment?
Ara fem exclusivament castells de sis. Tenim tronc per fer castells de set, però necessitem canalla, perquè un castell així necessita una pinya molt forta. Ens fa falta el doble de gent per créixer.
Ara tot just s'han complert cinc anys des de la fundació de la colla. Com ho han celebrat?
Al final d'octubre hem fet una festa da-vant la Sagrada Família i a l'Espai 210 del carrer Padilla, amb una exposició de fotografies i una projecció d'un docu-mental sobre la colla. El dia 28 vam te-nir matinades, concerts de jazz i rock i un acte de presentació de la colla amb en Manel Lucas i la Mireia Canalda, que ha estat la nostra padrina. A més, hem fet una jornada castellera amb les colles d'Olot, Figueres i Esplugues.
En els darrers temps es parla molt de la seguretat per a la canalla de les colles. Tenen present aquest aspecte?
Crec que els accidents és més una qües-tió de percepció que no pas de realitat. En els darrers deu anys només hi ha hagut dos accidents greus. És un nom-bre molt baix si es compara amb el d'al-tres esports o activitats físiques. En els darrers anys, el món casteller ha evolu-cionat molt pel que fa a l'alçada dels
castells, però també pel que fa la segu-retat. Avui dia ningú no se la juga.
Hi ha cinc colles a la ciutat. Quina relació hi tenen?
L'any passat vam constituir la Coor-dinadora de Colles Castelleres de Bar-celona. Intentem ser interlocutors davant les institucions de la ciutat, així com promoure i coordinar l'acti-vitat castellera.
I demanen ajut a les altres colles amb més anys fent castells?
La col·laboració és plena en el camp tèc-nic amb totes les colles. En el món cas-teller no existeix l'egoisme, perquè hi pot haver competitivitat, però també hi ha molta solidaritat. Només cal veure qualsevol diada en què cada colla ajuda les altres a fer les pinyes
Què espera per als pròxims anys?
Créixer i millorar cada dia. Necessitem trobar un local amb garanties i en con-dicions per créixer i representar una ac-tivitat integradora i interessant per a la gent de tants indrets del món com ens ha arribat. Ara mateix, tenim gent de Mèxic, Argentina, Hongria o Veneçue-la. En una colla, hi pots conèixer gent de tot tipus perquè és una activitat in-terclassista i intercultural.
E N T R E V I S T A
L l u í s S u b i r a n a
, p re s i d e n t d e l a C o l l a C a s t e l l e ra d e l a S a g ra d a Fa m í l i a
Dinamitzar el grup, cercar recursos i ajudar els companys és part de la feina de Subirana com a president.