Veïns i veïnes de l’Eixample van acompanyar l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i la regidora del Distric-te, Assumpta Escarp, en la festa d’i-nauguració del nou interior d’illa de-dicat a Tete Montoliu. Aquest és el primer d’una nova sèrie d’interiors d’illa que estan actualment en obres i que s’han d’afegir properament al conjunt d’espais públics de l’Eixam-ple. Amb motiu del Dia Internacio-nal de la Dona, a l’Eixample se cele-brarà un acte commemoratiu que consistirà a recórrer alguns interiors d’illa amb nom de dona i a glossar-ne la vida per tal d’homenatjar-les. Durant el 2006 sis dels set nous in-teriors d’illa han rebut el nom d’una dona amb projecció pública i vincu-lada al barri.
Festa inaugural del nou
interior d’illa Tete Montoliu
El barri de la Sagrada Família
guanya vida sociocultural
L’alcalde, Jordi Hereu, conversa amb veïns durant la inauguració de l’interior d’illa.
BIBLIOTECA
Obrirà a l’abril i
s’especialitzarà
en ciències
ASSOCIACIONS
Punt de trobada per
a les entitats al centre
sociocultural
ESPAIS
El centre cívic
amplia les
instal·lacions
EIXAMPLE
B A R C E L O N A
Pàg. 3
S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • F e b r e r 2 0 0 7
w w w. b c n . e s
Pàg. 5
E N T R E V I S TA Pàg. 8
Joan Mayoral
Cofundador de l’Arxiu Històric de Fort Pienc
“Vam començar posant
uns cartells a les
botigues per demanar
fotografies antigues
del barri”
E N T I TAT S Pàg. 4
Centre de
psicoteràpia CIPAIS
Ofereix tractaments des de 1993
S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6
Descomptes en
l’Àrea Verda per
als conductors
sense multes
E Q U I PA M E N T S Pàg. 6
Les escoles conviden
les famílies a
conèixer-les per dins
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
EIXAMPLE
2 Febrer 2007
ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC)
Aragó, 311.
Telèfon d’informació 010
(preu: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció).
Telèfon del Civisme 900 226 226
Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Casa Golferichs 93 323 77 90 Gran Via de les Corts Catalanes, 491.
Centre Cívic Ateneu Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.
Centre Cívic Cotxeres Borrell 93 324 83 50 Viladomat, 2-8.
Centre Cívic Sagrada Família 93 256 28 30 Mallorca, 425-433.
Centre Cultural Casa Elizalde 93 488 05 90 València, 302.
Casal d’Associacions Juvenils 901 515 253
de Barcelona
Ausiàs March, 60.
Espai Jove de l’Eixample 93 232 06 13 Ali Bei, 120.
BIBLIOTEQUES
Biblioteca Fort Pienc 93 265 24 35 Ribes, 12.
Bibl. Inf. i Juvenil Lola Anglada 93 439 41 90 Rocafort, 236.
Biblioteca Pública Joan Miró 93 426 36 57 Vilamarí, 61.
Biblioteca Pública Sofia Barat 93 231 77 67 Girona, 64.
SERVEIS SOCIALS
CSS Dreta de l’Eixample 93 244 06 40 Ctra. Antiga d’Horta, 1.
CSS Esquerra de l’Eixample 93 363 85 90 París, 64.
CSS Sagrada Família 93 256 28 28 Mallorca, 425.
CSS Sant Antoni 93 256 23 50 Manso, 24.
GENT GRAN
Casal de Gent Gran Carlit 93 232 49 67 Roger de Flor, 162.
Espai de Gent Gran
M. Aurèlia Capmany 93 453 60 75 Enric Granados, 47.
C. de Gent Gran Sant Antoni 93 451 67 36 Sepúlveda, 181, principal.
Espai de Gent Gran Esq. Eixample93 410 82 65 Rosselló, 78-80.
Espai de Gent Gran Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.
ALTRES SERVEIS
Punt d’Informació i Atenció
a les Dones (PIAD) 93 256 28 19 Mallorca, 425
Of. de l’Habitatge Proeixample 902 077 307 València, 307, bxos.
Institut Català de la Dona (ICD) 93 495 16 00 Viladomat, 319, entl.
Arxiu Municipal de Districte 93 291 62 28 Aragó, 311.
Agència Tributària 93 291 11 00 Pl. Letamendi, 13.
C. de Normalització Lingüística 93 451 24 45 Mallorca, 115-123, entl. 1a.
SEGURETAT
U.T. Guàrdia Urbana Eixample
Nàpols, 42-62.
Comissaria Mossos d’Esquadra
Gran Via, 456.
Emergències Guàrdia Urbana 092
Emergències Mossos d’Esquadra 088
SERVEIS URGENTS
Telèfon únic d’emergències 112
Urgències sanitàries 061
Cos Nacional de Policia 091
Bombers 080
SALUT
CAP Ausiàs March 902 500 179 Ausiàs March, 39-4.
CAP Carles I 93 231 77 05 Marina, 168.
CAP Sagrada Família 93 507 25 80 Còrsega, 643.
CAP Eixample 93 227 9800 Rosselló, 161.
CAP Manso 93 325 28 00 Manso, 19.
CAP Sant Joan 93 232 97 67 Pg. Sant Joan, 20.
CAP València 902 500 179 València, 377-379
Dispensari del carrer València 93 227 93 00 València, 184
I N F O
Ú T I L
t
W
L ’ A G E N D A
CARNAVAL 2007
Dijous 15 de febrer
Concurs de truites
A les 17 h. Centre Comercial Gran Via (Gran Via, 691)
Dissabte 17 de febrer
Rua de Carnestoltes
A les 17 h. Plaça de Fort Pienc
Festa a la plaça i xocolatada per a tothom. Organitza: A.V. Fort Pienc-Centre Cívic Ateneu Fort Pienc.
Dissabte 17 de febrer
Gran Rua de Ciutat
A les 20.30 h. Sortida: av. Drassanes/La Rambla
Recorregut: avinguda Drasssanes, La Rambla (en sen-tit ascendent), Canaletes, plaça Catalunya (banda mar) fins a la cruïlla del portal de l’Àngel/Fontanella. Hi haurà quatre punts d’animació durant el trajecte i a la plaça Catalunya esperarà el jurat.
Dimecres 21 de febrer
Enterrament de la sardina
A les 18 h. Plaça Malraux
Començament del seguici des de la plaça Malraux fins a la plaça Fort Pienc, on hi haurà un tastet.
Divendres 16 de febrer
Mane Ferrer i Cubaneo
A les 20.30 h. Casa Elizalde (València, 302)
Música tradicional cubana.
Divendres, 23 de febrer
Música russa i centreuropea
A les 18.30 h. Casa Golferichs (Gran Via, 491)
Glinka, Rachmaninoff, Dvorak, Mozart i Puccini.
Dijous 15 de març
Joan Manuel Serrat
A les 20.30 h. Palau de la Música(Sant Francesc de Paula, 2)
Concert benèfic per a la Fundació per a la Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica.
Fins al 25 de març
Festival Barnasants
Diversos horaris i espais
Amb les actuacions de Pedro Javier Hermosilla i Burrue-zo i la Bohemia Camerata (dia 22 a Luz de Gas i l’Audito-ri, respectivament), Lichis (9 de març a Luz de Gas), Luis Eduardo Aute (21 de març a L’Auditori), etc.
Dijous 15 de febrer
Companys de barri
A les 18 h. C. Cívic Sagrada Família (Mallorca, 425)
Una obra contra la discriminació a l’aula per discapaci-tat o minoria cultural. Adreçada a nenes i nens entre 8 i 12 anys.
Dissabte 24 de febrer
El zoo d’en Pitus
A les 12 h. Bib. Fort Pienc (Ribes, 14)
L’emocionant aventura de construir un zoo.
Dimarts 6 de març
De quin planeta ets Anna Tarambana?
A les 18.15 h. Bib. Lola Anglada (Rocafort, 236)
L’Anna no vol que tallin un arbre centenari del seu car-rer. Conte per estimar la natura.
Dijous 8 de març
El tio Pruna
A les 18 h. Bib. Joan Miró (parc de l’Escorxador)
Conte tradicional dels Països Catalans.
Dimecres 21 de febrer
Vivències. La Barcelona que vaig viure
(1931-1945)
A les 19.30 h. Bib. Fort Pienc (Ribes, 14)
Amb els testimonis de Maria Teresa Bassons (1923) i Eugeni Morera (1922).
Diumenge 4 de març
Audició de sardanes
A les 12.30 h. Espai Fort Pienc
Amb la cobla La Nova Vallès.
Del 15 de febrer al 3 de març
11è Concurs Fotogràfic de Sant Antoni
Casa Golferichs (Gran Via, 491)
Inauguració i lliurament de premis: dia 15 a les 20 h.
Fins a octubre
Mart-Terra. Una anatomia comparada
CosmoCaixa Barcelona (Teodor Roviralta, 47-51).
A través de peces reals, maquetes a escala i fotografies impactants es comparen tots dos planetes amb fenò-mens geològics, meteorològics i hidrològics.
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Alfredo Jorge Juan, Jordi Martí, Joan Conde, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert i José Pérez Freijo.Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de con-tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Pilar Fernández, Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Isabel Pagès. Coordinació general:José Miguel Esteban.
Coordinació de fotografia:Rafael Escudé.Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs, Mireia Baiges. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Maribel Baños. Impressió:
Mateu Press, SA. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.
E I X A M P L E
B A R C E L O N A
Pilar Fernández
E
l barri de la Sagrada Fa-mília és el més dens de tot l’Eixample. També és un barri on coexisteix un alt nombre d’entitats. Si bé és cert que la gran majoria sónde les considerades de ciutat o fins i tot d’àmbit nacional, n’ hi ha una trentena que treballen estrictament per al barri. Per contra, precisa-ment per les seves caracte-rístiques urbanístiques, no
hi ha grans possibilitats de crear nous equipaments i qualsevol projecte en aquest sentit és molt benvingut, com succeeix en els casos del cen-tre cultural Sagrada Família i del centre sociocultural.
El centre cultural estarà si-tuat en un edifici en remode-lació annex al mercat de la Sagrada Família, a l’illa com-presa entre els carrers de Provença, Padilla, Mallorca i Lepant. Inclourà una biblio-teca, que estarà especialitza-da en Ciències i serà consi-derad a la bibliote ca del distr icte. Aquest equipa-ment, que obrirà les portes el mes d’abril vinent, com-partirà alguns espais amb el centre cívic ja existent, el qual ampliarà les seves ins-tal·lacions i traslladarà la seva entrada a la banda de Padilla/Provença.
Per la seva part, el centre so-ciocultural acollirà les enti-tats del barri a partir de l’es-tiu, encara que estarà obert a tothom. Estarà gestionat per la Coordinadora d’Enti-tats de la Sagrada Família, la qual, segons la seva
presi-denta, Mònica Salas, “ha de ser un punt de referència del barri, tant per a les entitats, com per als veïns”. Una co-missió formada per l’Ajunta-ment i la coordinadora està treballant per definir-ne els usos, que no serà un hotel d’entitats, sinó un lloc de
trobada per fer activitats conjuntes. L a idea és re-forçar el vincle entre les en-titats i coordinar-ne les acti-vitats.
El centre sociocultural s’està construint al carrer de Padilla, 210, i dóna a l’interior d’illa jardins de Flora Tristan.
EIXAMPLE 3
Febrer 2007
Taller de restauració de mobles al centre cívic Sagrada Família.
A l’estiu, el barri de la Sagrada
Família comptarà amb dos nous
espais que ajudaran a dinamitzar
la vida sociocultural del barri:
una biblioteca i un centre
per a les entitats, a més de
l’ampliació del centre cívic
Nous equipaments dinamitzaran
el barri de la Sagrada Família
El centre
sociocultural
acollirà a partir
de l’estiu les
entitats del barri
C I U TA D A N S O P I N E N
Anna CobosPeriodista
Em sembla molt bé. Jo estic apuntada a una de les activitats i mol-tes vegades els grups són reduïts i hi ha poques instal·lacions. Em sembla molt bé que les ampliïn.
Jordi Mañé
Podòleg
Me parece muy bien. No sé si lo voy a usar, pero todo lo que sea espacio de música, cul-tura y ciencias me pare-ce bien.
Rosa Maria Serra
Administrativa
Molt bé, perquè en aquest barri hi ha molta gent i tot el que siguin nous serveis fa que millori la qualitat de vida.
Amparo Serrano
Jubilada
Em sembla molt bé. Ara hem de compartir els espais i no ens és gaire pràctic. Tenim moltes ganes que s’obri la biblioteca i tenir una sala d’actes tancada.
Jesús Moreno
Sense feina
Em sembla molt bé. Tot el que sigui millorar l’entorn està bé. La veritat és que no tenim biblioteca i ens fa molta falta.
José Luis Caballero
Periodista
Molt bé, perquè una mica de cultura sembre va bé. És millor que obrir discoteques o construir camps de fut-bol.
Q u è l i s e m b l a q u e s ’ o b r i n n o u s e q u i p a m e n t s a l ’ e n t o r n d e l c e n t r e c í v i c S a g r a d a F a m í l i a ? L A C O O R D I N A D O R A D ’ E N T I TAT S
A
4 Febrer 2007
E N T I T A T S
David Sabaté
C
IPAIS és un centre de psicoteràpia que partici-pa amb les entitats cíviques del districte (associacions de dones, de veïns, AMPA, etc.) per atendre els trastorns de-rivats de fenòmens socials i de salut, a més de dedicar part del seu esforç a la for-mació i la recerca. L'entitat, de caràcter no lucratiu i amb un camp d'acció centrat pri-mordialment a l'Eixample –on desenvolupa programes assistencials en col·laboració amb l'Atenció Primària Sa-nitària i Social i també amb Ensenyament i Ocupació–, compta amb un equip clínic de professionals indepen-dents que aporten la seva experiència en el camp de la psicologia clínica, la psico-anàlisi i la psiquiatria. En aquest sentit, CIPAIS ofereix des de l'any 1993 tracta-ments especialitzats indivi-duals i grupals per atendre els trastorns i conflictes que homes i dones, grans i pe-tits, pateixen en la canviant societat actual. "Tenim la vo-cació d'apropar a la poblacióuna sèrie d'activitats i tracta-ments que sovint són fora del seu abast per motius cul-turals, de mentalitat, per prejudicis o en alguns casos
per causes econòmiques", expliquen Eduard Tàpias i Isabel Barcia, fundadors de l'equip. Reconegut per la Ge-neralitat i amb el suport del Districte, CIPAIS també tre-balla en xarxa amb diverses entitats cíviques i socials en
la detecció i atenció de les noves formes que adopten els conflictes relacionats amb les transformacions fa-miliars, el declivi dels mo-dels d'autoritat, les situa-cions de les dones, la soledat o la immigració. El seu ob-jectiu és que l'individu, a tra-vés d'un procés de clarifica-ció i determinaclarifica-ció personal, pugui relacionar-se d'acord amb els seus veritables de-sitjos, ja sigui en la parella, la família, el treball o les rela-cions socials.
Més informació: CIPAIS
C. Aribau, 119, 1r 2a T. 93 328 30 28 [email protected]
Eduard Tàpies, fundador del centre de psicoteràpia.
El centre, reconegut
per la Generalitat,
dedica part del seu
esforç a la
forma-ció i la recerca
EIXAMPLE
L’entitat, de carácter
no lucratiu, compta
amb un equip de
professionals que
atén els malestars
socials i de salut
dels veïns del
dis-tricte
El centre de psicoteràpia CIPAIS
ofereix tractaments des de 1993
Del monestir de Jonqueres
a l’església de la Puríssima
Concepció (I)
J. M. Contel
À L B U M H I S T Ò R I C
Façana del convent de Jonqueres, on es pot llegir la seva destinació militar. (Foto: Llibre la parròquia de la Puríssima Concepció)
L’any 1867 es va crear a l’Eixample la parròquia de la Puríssima Concepció. Un any després, algunes veus van suggerir la possibilitat de traslladar-hi l’antiga església del convent de Jonqueres de Ciutat Vella.
La història del monestir arrenca de 1214, quan es va fundar a la vall de Sant Vicenç de les Jonqueres, prop de Sabadell, l’orde de les Comanadores del Reial Orde de Sant Jaume, sota la protecció del bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou. El 1269, l’orde es traslladà a Barce-lona, a un edifici nou prop de la muralla i al costat d’un torrent que desguassava a la riera de Sant Joan i que amb el temps prengué el nom de Jonqueres.
A principi del segle XIX, quan les tropes franceses
s’apode-raren de la ciutat, van foragitar les religioses del seu con-vent i van instal·lar-hi un hospital militar. Fets fora els francesos, les comanadores tornaren al monestir i el van habitar fins a la desamortització de Mendizábal. Amb la marxa de les religioses, el govern va aprovar l’ús de l’ex-convent de Jonqueres com a hospital militar per a les guarnicions de la plaça de Barcelona i dels seus forts. Fins aquells moments quan els soldats queien malalts se’ls duia a l’hospital civil. En part d’aquest edifici també s’hi va instal·lar la casa de correcció. Tot i la supressió del con-vent, la seva església va continuar oberta al culte.
EIXAMPLEB A R C E L O N A 5 Febrer 2007
N O T Í C I E S
f
Cicle de cinema sobre dones
Fins al 26 de març, i cada dilluns, es podran visionar al centre cívic Sagrada Família diferents pel·lícules protagonitzades per dones. A través de diferents llargmetratges es pot conèixer la vida d’una artista visual, dues escriptores, una actriu i una cantant d’ò-pera. Aquest cicle pretén presentar biografies de do-nes que han deixat empremta en la història més recent.
Nova galeria dedicada a les avantguardes
El galerista M. Barbié Nogaret ha obert un espai d’art al passeig de Gràcia, 66, en un pis de l’antiga casa d’Emili Marfà. La galeria està especialitzada en les avantguardes i vol ser un punt d’assessora-ment per als col·leccionistes. La primera exposi-ció, que es pot visitar durant aquest mes, és del matrimoni d’artistes Sonia & Robert Delaunay, que van tenir un paper decisiu en l’art de les pri-meres dècades del segle XX.
Obres al carrer Balmes
Amb motiu de les obres d’ampliació del vestíbul de l’estació de Provença, des del mes de gener s’han pro-duït afectacions del trànsit de vehicles: al carrer de Balmes, entre els de Còrsega i Rosselló, es tallen els dos carrils del costat Besòs; les dues cruïlles del ca-rrer Rosselló continuen amb obres, i els tres carrils del costat Llobregat es mantenen oberts. Respecte el carrer de Rosselló, continua tallat el trànsit entre Aribau i la rambla de Catalunya.
Música a ritme de divendres
El centre cívic Fort Pienc engega aquest mes un cicle de música que té com a objectiu conèixer altres cultu-res i la seva història. Aquests concerts es faran els di-vendres a les 20.30 hores. El proper dia 16 actuarà Amèlia Bernet, una de les grans veus del panorama jazzístic espanyol. El 23, el concert anirà a càrrec del grup Ivanow Jazz Group. El 2 de març ho farà la for-mació Triandó. I el 9 de març actuarà Errol Woiski.
Dolors Roset
E
l Districte de l’Eixample ha decidit batejar sis dels set nous interiors d’illa que estan actualment en obres amb noms de dona. El primer dels interiors d’illa ha estat el dedi-cat al músic Tete Montoliu. La resta estarán tots dedicats a dones. L’interior de París-Vila-domat-Còrsega-Calàbria està dedicat a Ermessenda de Car-cassona, casada amb el comte Ramon Borrell. Després de la mort del seu marit va ser re-gent primer del seu fill i, anys més tard, del seu nét. Va tenir una influència política molt important al segle XI, ja que era usufructuària dels comtats de Girona i Osona. Seguint el curs de la història, la següent dona que trobem és Magdale-na de Giralt. Va ser segoMagdale-na es-posa del general Moragues, el qual va ser executat per ordre de les autoritats felipistes l’any 1715. El seu cap va ser posat dintre una gàbia i exposat a l’escarni públic en un portal de Barcelona. Magdalena va recla-mar sense defallir que li tor-nessin aquelles restes per ente-rrar-les, cosa que aconseguí el 1727. Aquesta dona és recor-dada en l’interior d’Urgell-Ma-llorca-Borrell-Provença. Tresdones que van viure entre els segles XIX i XX tenen el seu jar-dí. Anaïs Napoleón, que dóna nom a l’interior de Marina-Casp-Sardenya-Gran Via, va ser la primera fotògrafa profes-sional de Catalunya. Va tenir prestigi com a retratista de per-sonalitats de la segona meitat del XIX i sempre va estar al
capdavant dels progressos de la fotografia. La pintora Laura Albèniz, que dóna nom a l’inte-rior de Pau Claris-Rosselló-Dia-gonal-Llúria-Provença, i Enri-queta Sèculi, promotora destacada de l’associacionisme de les dones i que és recordada a l’interior de passatge Simó-Sardenya-Rosselló-Marina, van néixer a l’última dècada del se-gle XIX. Laura, filla d’Isaac
Albèniz i nascuda a la Dreta, va cultivar un estil pictòric ele-gant dintre del moviment ano-menat noucentista o simbo-lista. Enriqueta Sèculi va desenvolupar tota la seva ac-tivitat pública entre 1928 i el final de la Guerra Civil. Va ser professora i va par ticipar molt activament en associa-cions de dones, especialment en entitats dedicades a l’es-port i a la cultura, que consi-derava que eren “el complet descans per al treball que to-tes realitzem”. La darrera en el temps i que dóna nom a l’inte-rior de Floridablanca-Villarro-el-Sepúlveda-Casanova és la realitzadora de TVE Mercè Vi-laret. Professionalment es va dedicar a tots els gèneres: dramàtics, reportatges, docu-mentals, entrevistes i retrans-missions en directe. El seu in-terès principal era la denúncia dels problemes socials més propers. Va viure del 1943 al 1993.
El 8 de març se
celebrarà un
homenatge a
aquestes sis dones
L’alcalde i el regidor de Mobilitat en el lliurament del premi.
Els espais públics dels interiors
d’illa tenen nom de dona
CorEixample guanya el Premi Pacte per la Mobilitat
Redacció
C
orEixample, l’associació de comerciants de la Dre-ta de l’Eixample, ha guanyat la sisena edició del Premi Pac-te per la Mobilitat amb la seva iniciativa “Compres en bici”, un projecte de distribu-ció de petites mercaderies amb “bici-carrets”.El sistema de repartiment amb bicicleta és totalment sostenible. Es va crear perquè CorEixample necessitava fer
arribar, als comerciants i als veïns del barri, la revista de l’associació, paquets i petites mercaderies. La iniciativa es va posar en marxa l’any 2004 i des de llavors s’ha anat conso-lidant. També han donat bon resultat les millores introduï-des al model de bicicleta utilit-zada per fer la distribució. A banda dels indubtables avantatges mediambientals que presenta aquesta opció (les bicicletes no contaminen
ni fan soroll), el projecte està servint per promoure l’ús d’a-quest mitjà de transport en-tre els ciutadans i els boti-guers de l’Eixample. En recollir el premi, la presi-denta de CorEixample, Car-me Izquierdo, va animar tots els eixos comercials de la ciu-tat a afegir-se a aquest tipus d’iniciatives, que ha convertit la bicicleta en un mitjà de transport habitual dins l’acti-vitat comercial urbana.
A l’Eixample, són
moltes les dones
que donen nom als
interiors d’illa. Són
dones del barri o de
la ciutat que es van
significar en el seu
temps
EIXAMPLE
6 Febrer 2007
P
odem dir que Llobet Òptics més que una simple empresa familiar és una família de professionals de la visió consagrats a trobar la millor solució per a cada cas. La van fundar el 1946 en Jaume Llobet Baladàs i la seva esposa, Gloria Mejías Maestro. El Xavier, la Lourdes i la Montse són els fills que ara porten l’òptica, mentre que el gran, el Jaume, té una empresa pròpia del mateix sector, i l’Anna, la més jove, és doctora en Ciències Físiques al laboratori de fí-sica de Los Álamos. Com diu el Xavier, el pareels va ensenyar a superar-se cada dia i la mare a estar al servei dels altres. Tracten problemes vi-suals en totes les edats. Estan al dia de les dar-reres innovacions, tenen ulleres de treball, d’es-port, de cirurgia... i són especialistes en baixa visió. La confiança és la base del tracte amb els clients, i això ho aconsegueixen posant el cor en cada assistència.
Llobet Òptics C. Consell de Cent, 352 Tel.: 93 488 17 28
E L T A U L E L L
Troben la solució per a cada problema visual des de 1946
És una empresa familiar especialitzada en baixa visió.
Joan Anton Font
E Q U I P A M E N T S
Felicia Esquinas
E
ls infants passen entre vuit i nou hores diàries a l’escola. És la major part del seu temps, de la seva vida. Allà juguen, dinen, es relacio-nen i aprerelacio-nen moltes coses més que les que marca el pro-grama educatiu. Els pares i mares ho saben. Triar una es-cola adequada per als fills és una de les seves preocupa-cions principals. Una segona és que els nens puguin anar a l’escola elegida.Per ajudar els pares i mares a orientar-se davant l’oferta educativa pública i concerta-da, els centres de primària, secundària i les escoles bres-sol del districte faran prope-rament unes jornades de
por-tes oberpor-tes adreçades a les fa-mílies que busquen escola. Les jornades es fan abans que comenci la campanya de preinscripció. L’objectiu és que els pares puguin conèixer
directament les instal·lacions i el projecte educatiu de cada centre, com també els seus responsables, professors i l’associació de mares i pares (AMPA) respectiva. Aquesta informació els ser virà per triar les escoles que més els
interessen en el moment de fer la preinscripció. Durant la jornada de portes obertes, es porta a terme una visita per les instal·lacions del centre, les aules, el pati, la cui-na, el menjador, el gimnàs... Els pares i mares es fan així una idea de l’espai que acollirà els seus fills i que normalment només veuen de portes enfo-ra. A continuació, es passa a la sala d’actes, on el director i els professors expliquen el projec-te educatiu de l’escola i el seu funcionament. Finalment hi intervé un representant de l’AMPA. La sessió es tanca amb un torn de paraula per als assistents.
Més informació:
93 291 62 92
Oficina d’Escolarització Bruc, 90 / T. 93 467 73 50) T. 010 (0,55 euros + IVA /3 minuts)
www.edubcn.cat
Obren portes els
centres de primària,
secundària i les
escoles bressol
Els centres públics i concertats mostraran
les instal·lacions i explicaran el projecte
educatiu abans que comenci la preinscripció
Les jornades de portes obertes es fan abans que comenci la campanya de preinscripció.
Les escoles conviden les
famílies a conèixer-les per dins
S E R V E I P Ú B L I C
David Sabaté
Els usuaris de l’Àrea Verda que no hagin rebut cap multa durant l’últim any tindran un descompte de 12 euros en les tarifes d’aquest tipus d’aparcament el 2007. Així, en lloc de 48 euros anuals per aparcar, n’hauran de pagar 36, un 25% menys que la quota ha-bitual. Des del passat 1 de gener, es beneficien de la mesura uns 87.800 usuaris de l’Àrea Verda, més de la meitat del total. Els veïns que es vegin afavorits per la mesura, que tampoc no poden tenir cap deute pendent amb el fisc municipal, poden aplicar el descompte de diferents maneres, tot i que el més habitual és la boni-ficació setmanal; és a dir, si fins ara pagaven un euro per aparcar tota la setmana, ara hauran de pagar 75 cèntims d’euro. Durant quatre setmanes l’any, les del mes d'agost, estacionar a l'Àrea Verda continuarà es-sent gratuït. D’altra banda, l’Ajuntament preveu que la bonificació, que busca premiar la bona conducta viària dels conductors barcelonins, arribi fins al 50% l’any 2008. Des de la seva implantació, el maig del 2005, l’À-rea Verda ha assolit el seu objectiu de disminuir la cir-culació de cotxes privats al centre de la ciutat. Així, en l’últim any ha disminuït en 89.000 vehicles el volum de trànsit en dies laborables. Paral·lelament, l’Ajunta-ment de Barcelona ha rebut el reconeixel’Ajunta-ment de la Unió Europea per l’Àrea Verda com a estratègia més innovadora en gestió de la demanda de mobilitat. La distinció, que converteix la iniciativa en un model per a altres ciutats europees, es produeix en el marc del programa comunitari NICHES (New and Innovative Concepts for Helping European Transport Sustainabi-lity), conegut per la creació de la tendència en la ges-tió de la mobilitat. Els premis es lliuraran a la ciutat de Toulouse els dies 15 i 16 de març.
EIXAMPLE 7
Febrer 2007
P O L I E S P O R T I U
Pere S. Paredes
J
aume Loscos, actual president de l’Agrupació Cultural i Espor-tiva Bombers de Barcelona, explica com “cap a l’any 1945, un grup de bombers, sota el nom de Borinots, van formar aquesta agrupació no-més de bombers i nono-més per a bombers, on l’esport i la cultura eren claus per al seu desenvolupa-ment”.“Entre molts altres actes, explica Loscos, l’agrupació, que actualment compta amb 600 socis, celebra mol-tes fesmol-tes esportives anuals, amb un ventall molt ampli d’esports, ja que tenim bombers especialitzats
en atletisme, voleibol, triatló, tir amb arc, futbol, natació, escalada, muntanya, etc.”.
En aquests moments, l’Agrupació Cultural i Esportiva Bombers de Barcelona s’està preparant “per a uns Jocs, que aquest any se cele-bren a Austràlia, i que podríem anomenar Olímpics. Aquest jocs se celebren cada dos anys, en dife-rents ciutats del món, i cada quatre anys coincideixen amb els jocs que fem amb la Policia”.
“Entre les proves esportives més conegudes pels bombers i el pú-blic”, explica Loscos, “estan les pu-jades per les escales dels edificis, o les proves de força”.
En la part cultural, l’Agrupació de Bombers de Barcelona realitza, entre d’altres, diverses exposicions de di-ferents continguts a Sant Joan de Déu, “que és el patró dels bombers. Així, en aquestes exposicions amb
objectes fets o aportats per bom-bers, hi podem trobar dibuixos, quetes, ceràmiques, pintures, ma-nualitats o tot tipus de col·leccions”. També des de l’Agrupació Cultural i
Esportiva dels Bombers de Barcelo-na fan actes oberts a tots els públics, com ”la cantada d’havaneres al Parc de Llevant del districte de Sant Mar-tí, o la festa de Reis al parc de bom-bers de l’Eixample”, diu el president.
Més informació:
Parc de Bombers de Barcelona, Eixample C. Provença, 178 Telèfon: 93 291 53 35
L’Agrupació Cultural i
Esportiva Bombers de
Barcelona és
l’encarrega-da d’aquesta promoció.
Tots els seus socis han de
ser bombers
Els socis de l’agrupació
practiquen un ventall
molt ampli d’esports
Els membres de l’associació han participat en moltes competicions internacionals.
Una associació de bombers que
promociona l’esport i la cultura
M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
Barcelona Televisió
“Hola Barcelona”
De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 h Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Canal 39 UHF i Canal 26 TDT
RÀDIO
COM Ràdio – 91.0 FM
Travessera de les Corts, 139. Tel. 93 508 06 00
PUBLICACIONS
Revista Esquerra de l’Eixample
Associació de Veïns i Veïnes Av. Roma, 139, bxs. Tel. 93 453 28 79
Revista Cor Eixample
Consell de Cent, 352. Tel. 93 487 12 43
Revista Fort Pienc
Nàpols, 146. Tel. 93 231 11 46
Revista Sagrada Família
Associació de Veïns Sagrada Família. València, 417, local 4. Tel. 93 459 31 64
Sant Antoni 2000 L’Informatiu
Associació de Veïns de Sant Antoni Av. Mistral, 30, bxs.
INTERNET
Web d’Art Públic
Aquest web del bcn.cat presenta el catà-leg de les escultures i d'altres peces artís-tiques situades o visibles des de l'espai públic de la ciutat de Barcelona. El web conté un cercador que permet buscar les obres representatives de l'art públic o civil de Barcelona i contemplar-les en diverses fotografies.
www.bcn.cat
Barcelona Activa
L'Agència de Desenvolupament Local de Barcelona disposa d'aquest instrument, on es pot consultar informació diversa sobre les polítiques de l'Ajuntament de Barcelona referents a l'ocupació, la co-operació empresarial i el foment de l'es-perit emprenedor.
www.barcelonactiva.es
w
Parli’m de Fort Pienc.
És un barri de l’Eixample aixecat on an-tigament havia existit el “fuerte Pío de Saboya”, construït paral·lelament amb la Ciutadella, a l’espai que avui formen els carrers d’Ausiàs Marc, Sardenya, Marina i la carretera de Ribes. Era una fortalesa de forma octagonal, que tenia la missió de defensar la ciutat en aquest flanc. Entrat en decadència durant La Gloriosa, el 1868, va ser enderrocat i les seves pedres van servir per bastir la nova església de Clot.
I la influència del tren?
Molt important. Abans aquests ter-renys no tenien cap valor, però en cons-truir-se l’estació del Nord, va ser un re-vulsiu per a la urbanització de l’indret. Les instal·lacions ferroviàries van ocu-par grans extensions de terreny entre l’estació i la plaça de les Glòries. A més, al voltant de l’estació van proliferar tota mena de magatzems, tallers i empreses com Olis Sensat, Sal Costa, diverses fa-rineres, etc., les quals, a causa del preu
assequible del sòl i la proximitat de l’es-tació, s’hi van instal·lar. Es pot dir que el tren va marcar la dinàmica inicial del barri.
Tot això, com ha canviat?
Quan es va suprimir l’estació, tota aquesta indústria va entrar en decadèn-cia. Unes van plegar i d'altres se'n van anar a d'altres llocs. Això va fer canviar l’estructura del barri, el qual va co-mençar a passar d’industrial a més resi-dencial. En aquest context, en antics terrenys industrials s’han aixecat edifi-cis culturals com el Teatre Nacional de Catalunya, l’Auditori o l’Arxiu Corona d’Aragó. La recuperació de l’antiga esta-ció del ferrocarril ha permès la instal·la-ció d’un poliesportiu, una terminal d’autobusos, la caserna de la Guàrdia Urbana i la urbanització d’un nou parc urbà, etc.
En tot això, com es viu la història?
L’any 2003 ens vam trobar un grup de persones interessades en la història del barri i vam fundar l’Arxiu Històric de Fort Pienc.
Quines van ser les primeres pas-ses?
Bé, vam començar posant uns cartells pels carrers i les botigues per demanar
fotografies antigues del nostre barri i així va començar la recuperació d'imat-ges del nostre entorn.
Quina va ser la resposta de la gent?
Molt bona. Hem tingut molta sort i molta col·laboració. Amb les fotos haví-em rebut, el 2004 vàrhaví-em organitzar, du-rant la Festa Major, la primera exposi-ció històrica sobre la nevada de 1962, amb un èxit extraordinari, fins al punt
que poc abans d’inaugurar-la encara ens en portaven i a corre-cuita les vam ha-ver de col·locar en un plafó. Després l’exposició es va muntar a l’entrada de la seu del Districte de l’Eixample, al carrer d'Aragó.
Quins altres temes han tractat?
El 2005, el 90è aniversari del Club Atlè-tic Fort Pienc de futbol; el 2006, "Fort
Pienc i els trens", perquè, com deia abans, el tren ha estat fonamental per al nostre barri. Ara, per aquest any 2007, preparem "El Fort Pienc d’ahir i d'avui", al voltant dels comerços i els edificis. Una exposició que, a més, es convertirà en un llibre. També cada any per la Festa Major organitzem un con-curs de fotografia.
De moment, quantes fotos han re-collit?
Escanejades ja n’hi ha unes mil, però encara hi ha donacions que no estan entrades, com ara les del llegat del se-nyor Ramon Ventura. En memòria seva vam decidir instituir un premi amb el seu nom, el qual convoquem cada any, amb la col·laboració del casal de la gent gran i el centre cívic, per concedir-lo a la foto més antiga.
Si algú té alguna fotografia del barri, què pot fer?
Portar-la a l’arxiu o avisar-nos perquè la passem a buscar. L'escanejarem i la re-tornarem al propietari.
Quin és el futur de l’arxiu?
Primerament la consolidació i més en-davant aconseguir un local adequat on atendre els visitants i exposar els mate-rials recollits.
Josep Maria Contel
EIXAMPLE
8 Febrer 2007
E N T R E V I S T A
Joan Mayoral
, cofundador de l’Arxiu Històric de Fort Pienc
Joan Mayoral a la seu de l’Arxiu Històric de Fort Pienc.