Mesures per a millorar
l’accessibilitat als espais comercials
urbans
PALOMA SÁNCHEZ-CONTADOR
Enginyera de camins, canals i ports Cap de l’Oficina Tècnica de Mobilitat i Seguretat Viària de la Diputació de Barcelona
Àrea de Territori i Sostenibilitat
Gerència de Serveis d’Infraestructures Viàries i Mobilitat
2
ACCESSIBILITAT ALS CENTRES URBANS Punts de vista contraposats
Modes d’accessibilitat als centres urbans
ESTRATÈGIES DE MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT ALS CENTRES URBANS
Aparcament dissuasiu gratuït
Regulació de l’estacionament en calçada Aparcaments subterranis
RECOMANACIONS D’IMPLANTACIÓ D’UNA OFERTA D’APARCAMENT
3
Des de l’activitat comercial: -Facilitar els viatges
-Millora de les possibilitats d’aparcament Des de la planificació de la mobilitat: -Vehicle privat -Modes més sostenibles Des de la planificació de la mobilitat: -Vehicle privat -Modes més sostenibles Llei de mobilitat 9/2003
Conjugar aquestes estratègies no resulta fàcil donat que l’espai és limitat i tothom vol estacionar el més a prop de la seva destinació.
Només a través de mesures integrals d’ordenació i gestió de
l’espai es podrà donar una resposta positiva a cadascuna de les
estratègies
4
ACCESSIBILITAT ALS ESPAIS COMERCIALS URBANS
MODE PRINCIPALS MANCANCES
Voreres estretes
Itineraris de connexió amb parades de transport públic i aparcaments dissuassius Accessibilitat a PMR
Pendents
Mitjà poc pràctic segons tipus de compra Circulació amb aglomeracions de vianants Dificultats d'espai per introduir carrils bici Mitjà poc pràctic segons tipus de compra Dèficit d'aparcament
DIAGNÒSTIC
A peu
Bicicleta Mitjà molt poc utilitzat per anar a comprar
Molts ajuntaments han resolt aquestes problemàtiques a partir d'illes de
vianants i adequació dels itineraris.
Mitjà molt utilitzat en les compres de proximitat
5
ACCESSIBILITAT ALS ESPAIS COMERCIALS URBANS
MODE PRINCIPALS MANCANCES
Mitjà poc pràctic segons tipus de compra
Poca freqüència de pas en dissabtes
Dificultat d'accés dels autobusos segons la morfologia urbana
Necessitat de tenir el cotxe a prop segons tipus de compra
Saturació de l'oferta d'aparcament en calçada Preferència d'estacionament en calçada segons tipus de compra i preu d'aparcar Trànsit d'agitació en superfície
Dificultats per localitzar aparcaments gratuïts a prop del centre
DIAGNÒSTIC
Poc utilitzat per anar a comprar en poblacions petites o mitjanes
(<20.000 habitants)
L'augment del parc de vehicles i les millores en favor de modes sostenibles fan necessari una gestió
de la mobilitat als centres urbans
on conviuen (clients, residents, treballadors, càrrega i descàrrega,
etc.) Transport públic
Vehicle privat
6 CCU < 10 MIN 10 - 20 MIN > 20 MIN La planificació de l’accessibilitat a l’activitat comercial ha de ser compatible amb la mobilitat general del municipi.
MODES A POTENCIAR EN FUNCIÓ A LA DURADA DEL DESPLAÇAMENT
ACCESSIBILITAT ALS CENTRES URBANS
L’estratègia de mobilitat respecte l’accessibilitat als centres comercials urbans afecta a tots els modes de transport, si bé la gestió dels espais d’aparcament resulta fonamental.
7
Aparcaments
dissuasius
gratuïts
Aparcaments
dissuasius
gratuïts
Gratuïts
Gratuïts
Pagament
Pagament
Aparcaments
subterranis
Aparcaments
subterranis
Regulació de
l’estacionament en calçada
Regulació de
l’estacionament en calçada
Eines per a millorar les possibilitats d’aparcament
Eines per a millorar les possibilitats d’aparcament
ESTRATÈGIES DE MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT ALS CENTRES URBANS
Llibre: “ L’aparcament en els espais comercials urbans. Experiències i propostes de millora”
8
Aparcament dissuasiu gratuït
Espai situat fora el centre urbà, que permet l’estacionament de forma gratuïta i connectat a través de modes sostenibles amb el centre comercial urbà
-Treballadors del centre
-Clients que no volen pagar per estacionar -Residents en període diürn
QUÈ ÉS? QUI L’UTILITZA? FACTORS CLAU PER A L’UTILITZACIÓ DE CLIENTS
-Ocupació de l’espai per part dels treballadors a primera hora del matí
-Proximitat al centre urbà i qualitat dels itineraris de connexió
-Criteris d’oportunitat urbanística per a la seva localització -Estat de conservació dels aparcaments
9
Aparcament dissuasiu gratuït
R= 10 minuts caminant
10
Regulació de l’estacionament en calçada
Places on el seu ús està regulat per unes condicions (temps màxim d’estacionament i preu) per tal d’incrementar la rotació d’estacionament
Es considera una eina d’ordenació i gestió de la mobilitat urbana
QUÈ ÉS?
TIPOLOGIES
Exclusives per a clients i gestions: -De pagament (zona blava)
-Gratuïta (disc horari)
D’ús mixt per a residents i forans (zona verda)(*)
-De prioritat per a residents
-Amb exclusivitat per a residents
(*) No forma part de l’anàlisi donat que la prioritat no és l’activitat comercial
11
Regulació de l’estacionament en calçada
OBJECTIUS
Millorar les condicions de trànsit rodat -Disminueix la indisciplina viària
-Ordena l’aparcament
-Permet una major vigilància de les zones -Redueix els estacionaments de llarga durada
Afavorir la utilització de transports col·lectius en els desplaçaments al centre
Optimitzar la utilització de l'oferta ajustant la durada i el motiu d'estacionament
Impulsar les activitats comercials i de gestions, especialitzant una part de l'oferta a les característiques de la seva demanda
12
- En vies col·lectores de trànsit determinades per la jerarquització viària del municipi
- En carrers amb activitat comercial
QUINS CARRERS CAL REGULAR?
Regulació de l’estacionament en calçada
Jerarquització viària de Torelló (2010)
13
CIRCUMSTÀNCIES QUE ACONSELLEN LA REGULACIÓ
1- La demanda d'aparcament a la zona ha de superar àmpliament l'oferta, és a dir, cal que existeixi un elevat % d’estacionaments il·legals.
Regulació de l’estacionament en calçada
2- Una part important de la demanda ha de tenir durades d'estacionament curtes (< 2 hores), relacionats amb l’activitat de compres o gestions. <30 min. 69% 30' - 1h 8% 1h. - 1'5h. 11% 1,5 - 2h. 4% 2 - 4h. 0% >4h. 8% Temps d'aparcament
14 FACTORS QUE INCIDEIXEN A UTILITZAR L’OFERTA REGULADA
- Preu del servei - El costum
- La comoditat
- Durada de l'estacionament
15 ASPECTES QUE CONDICIONEN LA SEVA IMPLANTACIÓ 1. Situació de l'aparcament residencial
- Nombre de residents «obligats» a estacionar el cotxe a la calçada. - Utilització d’oferta específica per
a residents a la calçada (zona verda)
2. L'oferta alternativa de pàrquings,
-La regulació del carrer no ha de competir amb els aparcaments públics, s’han de complementar. Són productes diferents.
-L’estructura de preus. La tarifa horària de la zona blava hauria de tendir a l’equilibri amb la dels aparcaments públics.
16
- La necessitat d’incrementar l’oferta d’aparcament residencial de la zona (i complementar l’oferta ja existent de zona blava).
- L’oportunitat que suposa la seva construcció arran d’una important reforma urbanística a la zona
Aparcaments subterranis
PUNTS DE PARTIDA
17
Aparcaments subterranis
Aspectes previs que determinaran la seva viabilitat: Urbanístics:
- Les normatives urbanístiques que afecten l’emplaçament
- Actuacions urbanístiques de l’entorn Físics:
- Les normatives ambientals - Pendents existents en l’entorn - Tipologia del subsòl
Socioeconòmics:
- Situació de l’aparcament respecte de l’activitat comercial, equipaments i altres centres generadors de demanda
- Tendència demogràfica actual del municipi - Evolució de l’activitat econòmica de l’entorn UBICACIÓ DE
L’EMPLAÇAMENT
18
Aparcaments subterranis
Els estudis de viabilitat tècnica mesuren la demanda potencial d’aparcament, quantifiquen la seva capacitat en base a la demanda prevista, realitzen previsions d’ingressos, etc.
FASES: ESTUDIS DE VIABILITAT 5 min a peu A/ Determinació de l’àrea de potencial captació de la demanda,
19
Aparcaments subterranis
B/ Captació de la demanda residencial A partir de:
- Balanç d’aparcament, relació entre els vehicles
censats i l’oferta (calçada, privats, públics) dintre de l’àrea a estudiar.
- Estudis de mercat. Interès del resident en l’adquisició d’una plaça d’aparcament
La demanda residencial conforma el gruix més important de la demanda total de l’aparcament. Sense el seu interès, gairebé es podria descartar la seva viabilitat.
Només els aparcaments públics situats en els centres de les principals ciutats catalanes obtenen resultats positius a través d’una explotació destinada a cobrir únicament les necessitats de la demanda horària.
ESTUDIS DE VIABILITAT
20
Aparcaments subterranis
C/ Captació de la demanda forana A partir de hipòtesis en funció de:
- Utilització de la zona regulada - Re-ordenació de l’espai públic - Tipologies d’usuari existent
D/ Sistema d’explotació i estudi de viabilitat econòmica
En funció al volum de demanda interessada (residents i forana) es dimensiona l’aparcament i es determina el sistema d’explotació (de tipus mixt o exclusiu per a residents)
La valoració econòmica analitza la rendibilitat de la infraestructura, les tarifes a aplicar, etc.
ESTUDIS DE VIABILITAT
21
Aparcaments subterranis
Per la redacció del projecte constructiu i el concurs d’explotació cal valorar :
Millores realitzades en l’espai urbà exterior: QUÈ CAL
VALORAR?
- Re-urbanització de carrers de l’entorn
- Projecte de reordenació urbanística de l’espai en superfície (plaça, parc infantil, etc.)
- Localització dels accessos en cotxe i proposta de reordenació de la
mobilitat en cas que sigui necessari - Proximitat dels accessos per a
vianants amb l’activitat comercial o principal destinació dels usuaris de l’aparcament
22
Aparcaments subterranis
Disseny de l’aparcament -Dimensions de les places -Circulació interior
-Rampes
-Instal·lacions, informació a l’usuari
Millores realitzades sobre l’explotació prevista:
-Possibilitats d’acords amb associacions de comerciants per a l’adquisició d’hores
d’aparcament més barates -Finançament de places a baix interès
QUÈ CAL VALORAR?
23
RECOMANACIONS A L’HORA DE LOCALITZAR UNA OFERTA D’APARCAMENT Aspectes previs:
Els usuaris que preveuen tenir el cotxe estacionat menys de 1 hora, prefereixen estacionar a la calçada que en aparcaments soterranis
24
Aspectes previs:
RECOMANACIONS A L’HORA DE LOCALITZAR UNA OFERTA D’APARCAMENT
La regulació de l’aparcament en calçada gratuït, tot i no tenir els costos de la zona blava, ha de tenir un manteniment i vigilància des del seu inici.
25
Criteris tècnics de valoració de bon funcionament:
RECOMANACIONS A L’HORA DE LOCALITZAR UNA OFERTA D’APARCAMENT
Una ocupació molt elevada de les places de zona blava o disc horari i un bon nivell de compliment de la regulació, pot indicar la necessitat de realitzar ampliacions o
26
La grandària del municipi determina un nivell de necessitats d’aparcament
Per a municipis de petites dimensions, la zona amb disc horari és un pas previ cap a la implantació d’una zona blava. En canvi, la zona blava s’adapta millor a les necessitats dels municipis de grandària mitjana, i és un clar indicador de com podria funcionar un aparcament públic
Tipus d’oferta d’aparcament segons grandària del municipi
(*) No s’han tingut en compte criteris d’oportunitat urbanística i només fa referència als centres urbans dels municipis.
27
Assessorament tècnic
Pilar Orús, Pau Fusté, Hugo Moreno i Carmelo Rivero
Redacció
DOYMO
FOCALIZZZA
Agraïments especials
Ajuntament de Castellar del Vallès, Ajuntament de Centelles, Ajuntament de Cardona, Ajuntament de Granollers, Ajuntament de Mataró, Ajuntament de Navarcles, Ajuntament de Tiana, Ajuntament de Vic,
Ajuntament de Vilafranca del Penedès
28
Moltes gràcies
PALOMA SÁNCHEZ-CONTADOR
Enginyera de camins, canals i ports
Cap de l’Oficina Tècnica de Mobilitat i Seguretat Viària de la Diputació de Barcelona
Àrea de Territori i Sostenibilitat
Gerència de Serveis d’Infraestructures Viàries i Mobilitat
VIII Jornada de mobilitat:
La gestió de l'accés als espais
comercials urbans
21 de juny de 2012
