Objectius formatius
1. Comprendre la importància de la transmissió creuada de les infeccions durant l’hospitalit-zació pediàtrica.
2. Conèixer les mesures generals de prevenció i control de les infeccions en els centres sanitaris.
3. Conèixer les mesures d’aïllament que cal aplicar segons el mecanisme de transmissió de cada tipus d’infecció.
Introducció
Les infeccions nosocomials són un important problema de salut pública per l’elevada morbi-ditat i mortalitat. Un estudi multicèntric euro-peu dut a terme entre 1996-1997 en disset hos-pitals pediàtrics indica una taxa d’incidència d’infecció nosocomial del 2.5%. L’objectiu del control de les infeccions en els hospitals és reduir el risc potencial de transmissió creuada, tant entre pacients (infecció nosocomial) com en el personal sanitari (infecció ocupacional). L’aparició de microorganismes multiresistents i de nous patògens, com l’Staphylococcus aureus resistent a meticil·lina i/o aminoglucò-sids (MARSA), justifica la necessitat d’adoptar precaucions d’aïllament adreçades a la preven-ció d’infeccions específiques.
Prevenció de la transmissió de les infeccions a les
unitats d’hospitalització pediàtrica
Magda Campins, Susana Otero, Oksana Lushchenkova
Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia. Hospital Universitari Vall d’Hebron. Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona
Les infeccions nosocomials són un important pro-blema de salut pública per l’elevada morbiditat i mortalitat que presenten. Estudis de prevalença duts a terme a diversos països indiquen que un de cada deu malalts adquireix una infecció durant la seva hospitalització1, i els estudis d’incidència situen aquestes xifres al voltant del 5%2-3.
Els avenços en la terapèutica, com la quimioteràpia antineoplàstica, els trasplantaments i la supervivèn-cia més alta dels grans prematurs, entre altres aspec-tes, han fet que s’incrementi la proporció de pacients pediàtrics ingressats als hospitals amb situació d’im-munosupressió i, per tant, amb un alt risc de con-traure processos infecciosos. La major freqüència de manipulacions i de procediments invasors, així com l’increment d’utilització d’antibiòtics, són factors afe-gits al problema. Si es té en compte que els processos infecciosos continuen sent un dels principals motius d’ingrés hospitalari pediàtric, i que la ubicació d’in-fants a la mateixa sala d’hospitalització sense adop-tar mesures adequades d’aïllament pot faciliadop-tar la transmissió creuada de les infeccions, és evident que es requereixen esforços addicionals de control de les infeccions durant l’hospitalització pediàtrica. Un estudi multicèntric europeu fet entre 1996-1997 a disset hospitals pediàtrics indica una taxa d’in-cidència d’infecció nosocomial del 2.5%, amb varia-cions entre l’1% i el 23.5%, segons es tracti de serveis de pediatria general o d’unitats de cures intensives4. L’objectiu del control de les infeccions en els hospi-tals és reduir el risc potencial de transmissió creuada, tant entre pacients (infecció nosocomial) com en el personal sanitari (infecció ocupacional). És impor-tant que els professionals sanitaris siguin capaços d’identificar de manera precoç les malalties trans-missibles, si és possible des de l’admissió del pacient al servei d’urgències, i adoptar les mesures d’aïlla-ment adequades en cada cas. La història clínica ha d’incloure els antecedents personals d’infeccions i immunitzacions, així com de contactes o exposicions recents a persones amb malalties transmissibles. És important tenir un alt índex de sospita d’infeccions respiratòries d’etiologia viral durant la temporada epidèmica a la comunitat, utilitzant tests de diagnòstic ràpid, que permetin la instauració precoç de mesures d’aïllament. A més, l’aparició de proble-mes epidemiològics nous els darrers anys, per l’apa-rició de microorganismes multiresistents i de nous patògens, com Staphylococcus aureus resistent a meticil·lina (SARM o MRSA), Acinetobacter bauma-Campins M, Otero S, Lushchenkova O.
Prevenció de la transmissió de les infeccions a les unitats d’hospitalització pediàtrica. Pediatr Catalana 2006; 66: 244-250. Correspondència: Magda Campins C/ Dr. Roux 103, àtic 08017 Barcelona magca@jet.es
nii, Pseudomonas aeruginosa, Enterococcus resistent a glicopèptids o bacils gram negatius resistents a ß-lactàmics, entre d’altres, justifica la necessitat d’adoptar en ocasions precaucions d’aïllament adre-çades a prevenir infeccions específiques5.
Les recomanacions per a la prevenció de la transmissió d’infeccions en el medi hospitalari es basen en unes mesures generals i en l’aplicació de diferents tipus d’aïllaments segons el mecanisme de transmissió del microorganisme causal6-9.
Mesures generals de prevenció de
les infeccions als hospitals
Les mesures generals de prevenció de les infec-cions als hospitals són d’aplicació en les cures de tots els malalts. Inclouen el rentat de mans i les precaucions d’aïllament estàndard.
Les mesures generals de prevenció de les infeccions als hospitals són d’aplicació en les cures de tots els malalts, independentment del diagnòstic i del tipus d’infecció. Inclouen el rentat de mans, pilar essencial per a la prevenció, i les precaucions d’aïllament estàndard (vegeu més endavant, en l’apartat sobre precaucions d’aïllament).
Rentat de mans
El rentat de mans és el mètode més eficaç per disminuir la transmissió de les infeccions exògenes. Cal distingir dos tipus de rentat de mans 6: el rentat higiènic i el rentat antisèptic. El rentat de mans és, sens dubte, el mètode més efi-caç per disminuir la transmissió de les infeccions exò-genes. Està plenament demostrat que les mans són un dels principals vehicles de transmissió de moltes infeccions. El personal sanitari s’ha de rentar les mans abans i després de qualsevol manipulació del pacient. Per fer un rentat de mans correcte, cal no portar anells, polseres ni rellotges, no portar les un-gles pintades, disposar de sabó líquid amb vàlvula dosificadora i assecar-se les mans amb tovalloles de paper d’un sol ús.
Cal distingir dos tipus de rentat de mans6: el rentat higiènic i el rentat antisèptic.
Rentat de mans higiènic
Té com a objectiu eliminar la brutícia i la flora micro-biana contaminant o transitòria de les mans, sense eliminar la flora resident. S’ha d’utilitzar un sabó higiènic convencional i s’ha de fer sempre abans i després de qualsevol contacte amb un pacient. La utilització de guants no eximeix la necessitat de ren-tar-se les mans, ja que els guants poden tenir petits desperfectes o perdre la integritat durant l’ús.
La Taula I descriu el procediment que cal seguir en el rentat higiènic de les mans.
Rentat de mans antisèptic
Té com a objectiu eliminar la flora contaminant de les mans i reduir la flora resident o colonitzant. S’ha de fer amb un sabó antimicrobià (povidona iodada o clorhexidina) o amb una solució alcohòlica. L’avan-tatge principal dels productes alcohòlics és la facilitat d’ús, ja que no necessiten aigua per ser aplicats. A més, estudis recents indiquen que són més eficaços que els sabons antisèptics i que el temps de per-manència és superior. S’ha de fer sempre un rentat antisèptic de les mans abans de la pràctica de proce-diments invasius i després del contacte amb pacients infectats per microorganismes multiresistents. Les Taules II i III, respectivament, descriuen els pro-cediments per a l’antisèpsia de les mans amb sabó antisèptic i amb solució alcohòlica.
TAULAI
Rentat higiènic de les mans
• Mullar-se les mans i els canells amb aigua. • Aplicar-hi un sabó neutre líquid.
• Ensabonar-se les mans, fregant especialment els espais inter-digitals i les ungles durant 15 segons.
• Esbandir-se amb aigua abundant.
• Eixugar-se amb tovalloles de paper d’un sol ús. No és reco-manable fer servir tovalloles de roba ni sistemes d’eixugada per aire.
TAULAII
Rentat antisèptic de les mans amb sabó antisèptic
• Mullar-se les mans i els canells amb aigua.
• Aplicar-hi un sabó antisèptic de clorhexidina o povidona iodada, amb dosificador.
• Ensabonar-se les mans, fregant especialment els espais inter-digitals i les ungles durant 15 segons.
• Esbandir-se amb aigua abundant.
• Eixugar-se amb tovalloles de paper d’un sol ús (no és reco-manable fer servir tovalloles de roba ni sistemes d’eixugada per aire).
TAULAIII
Rentat antisèptic de les mans amb solució alcohòlica
• Aplicar la solució alcohòlica. • Friccionar les mans durant 30 segons.
Precaucions d’aïllament
Segons l’Hospital Infection Control Practices Advi-sory Committee dels CDC7als Estats Units i les Reco-manacions per evitar la transmissió de les infeccions als Centres Sanitaris de la Generalitat de Catalunya8 es pot distingir entre dos tipus de precaucions d’aïllament:
• Precaucions estàndards. Són d’aplicació en les cures de tots els malalts, independentment del diagnòs-tic i del tipus d’infecció.
• Precaucions basades en el mecanisme de transmissió del microorganisme causal.
Precaucions estàndards
Les precaucions d’aïllament estàndard tenen com a finalitat reduir el risc de transmissió de microorganismes a partir de fluids corporals (a excepció de la suor). S’han d’aplicar en la cura de tots els malalts, independentment del coneixement de l’existència o no d’infecció per microorganismes de transmissió sèrica.
Tenen com a finalitat reduir el risc de transmissió de microorganismes a partir de fluids corporals. S’han d’aplicar en la cura de tots els malalts, independent-ment del coneixeindependent-ment de l’existència o no d’infecció per microorganismes de transmissió sèrica (virus de l’hepatitis B, virus de l’hepatitis C i virus de la immu-nodeficiència humana). Aquestes mesures s’han de seguir sempre que hi pugui haver contacte del per-sonal sanitari amb sang i/o altres fluids corporals del pacient, tret de la suor.
Les mesures d’aïllament estàndard queden recollides a la Taula IV.
Transmissió per contacte
La transmissió per contacte és la via més fre-qüent de transmissió de les infeccions nosoco-mials. El contagi es pot produir per contacte directe o per contacte indirecte.
La transmissió per contacte és la via més freqüent de transmissió de les infeccions nosocomials. El contagi es pot produir per contacte directe (contacte físic, de persona a persona, entre la font d’infecció –persona infectada o colonitzada– i el receptor –persona sus-ceptible–, generalment a través de les mans del per-sonal sanitari contaminades per secrecions del ma-lalt) o per contacte indirecte (a través d’un objecte inanimat o fomites contaminat, com pot ser l’instru-mental o material mèdic). A la Taula VI s’indiquen les principals infeccions que s’inclouen en aquest grup, i a la Taula VII, les mesures d’aïllament i con-trol per evitar-ne la transmissió.
TAULAIV
Mesures d’aïllament estàndard
• Rentat de mans abans i després del contacte amb el pacient, independentment de l’ús de guants.
• Ús de guants si hi pot haver contacte amb sang, fluids corpo-rals o material contaminat, així com en manipular mucoses o pell no intacta del pacient.
• Ús de mascareta i/o protectors oculars en els procediments que puguin generar esquitxades.
• Ús de bates protectores en dur a terme procediments amb risc de contaminació de la roba de treball.
• El material que contacta amb sang o fluids corporals del pa-cient ha de ser d’un sol ús. El material reutilitzable s’ha de desinfectar o esterilitzar abans de tornar a utilitzar-ho. • El material punxant o tallant ha de ser eliminat en
conteni-dors especials resistents al trencament. Mai no s’han d’enca-putxar les agulles utilitzades.
Precaucions basades en el mecanisme de
transmissió
Cal considerar les vies de transmissió següents: con-tacte, via respiratòria (per gotes) i via aèria (Taula V).
TAULAV
Vies de transmissió de les infeccions hospitalàries
• Contacte
• Via respiratòria (per gotes) • Via aèria
TAULAVI
Transmissió per contacte: principals infeccions i microorganismes
• Infeccions entèriques en infants incontinents (rotavirus, Clostridium difficile, E. coli 0157:H7, Shilgella, Salmonella spp., Giardia lamblia i virus de l’hepatitis A)
• Infeccions cutànies molt contagioses (piodermitis estrepto-còccica i estafiloestrepto-còccica, abscessos que drenen, cel·lulitis ex-tenses, úlceres infectades, herpes simple neonatal o muco-cutani, herpes zòster disseminat, varicel·la, pediculosi i escabiosi)
• Conjuntivitis víriques (adenovirus)
• Infeccions respiratòries per virus respiratori sincític (VRS), vi-rus parainfluenza i enterovivi-rus
• Infeccions o colonitzacions per microorganismes multiresis-tents (Staphylococcus aureus resistent a meticil·lina, Entero-coccus faecalis resistent a vancomicina, enterobacteris productors de betalactamases d’espectre expandit, Acineto-bacter baumannii i qualsevol gram negatiu amb resistència a tres o més famílies d’antimicrobians).
Precaucions específiques per infeccions o colonitza-cions per MARSA
El principal vehicle de transmissió dels MARSA són les mans del personal sanitari. El tracta-ment de la colonització no s’ha d’utilitzar de forma indiscriminada, per tal d’evitar l’aparició de resistències. En el cas de colonització, és im-portant fer-ho constar sempre a la història clí-nica i a l’informe d’alta, i avisar verbalment si el malalt és traslladat a un altre hospital. Les infeccions per MARSA han augmentat de forma important durant la darrera dècada, fet que com-porta problemes terapèutics i s’associa a més letali-tat i a uns costos econòmics més alts. Pràcticament totes les infeccions o colonitzacions per MARSA són d’origen exogen, per tant, les mesures preventives s’han d’adreçar a evitar la transmissió creuada entre pacients i a dur a terme una adequada política d’an-tibiòtics. Recentment algunes publicacions suggerei-xen un increment d’infeccions per MARSA en infants d’adquisició a la comunitat10, encara que en un ele-vat percentatge tenien malalties de base cròniques o convivien amb persones amb contacte freqüent amb l’entorn sanitari.
El principal vehicle de transmissió dels MARSA són les mans del personal sanitari. La majoria de microorga-nismes multiresistents, entre ells el MARSA i el VRE, poden sobreviure durant setmanes o fins i tot alguns mesos en superfícies o objectes inanimats (fonendos-copis, esfingomanòmetres, otos(fonendos-copis, termòmetres...), cosa que incrementa el potencial de disseminació, ja sigui per contacte directe o a través de les mans del personal.
Les estratègies de control més efectives són les que inclouen sistemes de vigilància activa per detectar precoçment els pacients colonitzats i una estricta
aplicació de les mesures d’aïllament dels pacients in-fectats o colonitzats (aïllament de contacte). S’han de fer cultius de vigilància al moment de l’ingrés a tots els pacients d’alt risc i als procedents de centres amb prevalença elevada del microorganisme. Les zones de colonització més habituals són les fosses nasals, la faringe i la pell (úlceres per decúbit, plecs cutanis, perineu). En els nadons s’ha de considerar també el monyó umbilical. No es recomana fer cul-tius seriats de vigilància al personal sanitari que atén aquests pacients, tret de situacions de brot que no es puguin controlar amb les mesures habituals.
Amb els pacients hospitalitzats colonitzats o infec-tats per MARSA s’han de seguir les precaucions d’aïllament de contacte descrites anteriorment, suplementades amb la utilització de mascareta de tipus quirúrgic en el cas de pacients infectats o colo-nitzats al tracte respiratori. En situació de brot o en centres amb una endemicitat elevada d’aquest mi-croorganisme, s’aconsella la cohortització de pa-cients i de personal sanitari (els malalts infectats o colonitzats s’ubicaran en habitacions o zones adja-cents, i seran atesos per personal independent de la resta de malalts). Es pot considerar la retirada de l’aïllament quan es disposi de tres cultius seriats negatius, fets amb periodicitat setmanal.
El tractament de la colonització es considera una mesura addicional per controlar la disseminació in-trahospitalària del MARSA en determinats grups de pacients, però no s’ha d’utilitzar de manera indiscri-minada, per tal d’evitar l’aparició de resistències. Un pacient portador de MARSA sense tractament pot persistir colonitzat un temps superior a tres mesos en el 80% dels casos. El fàrmac d’elecció en la colo-nització nasal és l’aplicació tòpica de mupirocina (3 cops/dia durant 5 dies). En cas de colonització cutà-nia es recomana la higiene corporal diària amb sabó de clorhexidina durant 7 dies. No es recomana el tractament de la colonització amb antibiòtics per via sistèmica.
Tots el centres haurien de disposar de registres in-formatitzats dels pacients amb infeccions per microor-ganismes multiresistents, dotats de sistemes d’alerta en els reingressos. Així mateix, és important fer-ho constar sempre a la història clínica i a l’informe d’alta, i avisar verbalment si el malalt és traslladat a un altre hospital.
Transmissió per via respiratòria (per gotes) L’objectiu de les mesures d’aïllament en el cas de la transmissió per via respiratòria és evitar la disseminació de microorganismes que es transmeten a través de les gotes de Pflügge, les quals es traslladen a poca distància (menys d’un metre).
TAULAVII
Transmissió per contacte: mesures d’aïllament
• Ubicació del malalt en una habitació individual o compartida amb pacients que tinguin la mateixa infecció.
• Rentat de mans amb sabó antisèptic, abans i després del con-tacte amb el pacient, independentment de l’ús de guants. • Ús de guants per a qualsevol manipulació del pacient. • Ús de bata protectora si hi ha possibilitat de contacte de la
roba de treball amb el pacient, objectes o superfícies conta-minades, si el pacient és incontinent, té diarrea o porta una ileostomia, colostomia o drenatges no recoberts amb apòsits. • Els equips i el material (fonendoscopi, esfingomanòmetre...)
han de ser d’ús exclusiu per al malalt.
• Els transports del malalt fora de l’habitació s’han de limitar als estrictament necessaris.
L’objectiu és evitar la disseminació de microorganis-mes que es transmeten a través de les gotes de Pflügge, partícules d’una mida superior a 5 µ, ex-pel·lides en parlar, tossir, estossegar i durant la realit-zació de procediments mèdics com l’aspiració traqueal o la broncoscòpia. Aquestes gotes es traslladen a poca distància (menys d’un metre) i poden contactar amb la conjuntiva, la mucosa nasal o la boca de la persona receptora. Un contacte proper, encara que no físic, relativament estret, intens i perllongat, és suficient per transmetre infeccions per aquesta via.
A la Taula VIII s’indiquen les infeccions que s’in-clouen en aquest grup, i a la Taula IX, les mesures d’aïllament en aquests casos.
Aquest mecanisme de transmissió consisteix en la disseminació a través de l’aire de gotes de mida pe-tita, de menys de 5 µ, procedents de les vies respi-ratòries del malalt, i que poden recórrer distàncies grans o vehiculitzar-se en partícules de pols que con-tenen l’agent infecciós i que es mancon-tenen suspeses a l’ambient, on poden ser inhalades per un hoste sus-ceptible. Per prevenir la transmissió d’aquestes in-feccions cal adoptar mesures especials de ventilació i de circulació de l’aire. A la Taula X s’indiquen les in-feccions que s’inclouen en aquest grup.
TAULAVIII
Transmissió per gotes: principals infeccions i microorganismes
• Infeccions respiratòries víriques: grip, rubèola, parotiditis, in-feccions per adenovirus, inin-feccions per parvovirus B19 • Malaltia invasora por Neisseria meningitidis (només fins a
completar 24 hores de tractament antibiòtic) • Malaltia invasora per Haemophilus influenzae tipus b • Escarlatina
• Tos ferina
• Faringitis estreptocòccica • Diftèria
TAULAIX
Transmissió per gotes: mesures d’aïllament
• Ubicació del pacient en una habitació individual o compar-tida amb malalts que pateixen la mateixa infecció. Si no es disposa d’habitacions individuals, s’haurà de mantenir una separació entre el pacient infectat i la resta de malalts de com a mínim un metre.
• Rentat de mans abans i després de qualsevol manipulació del pacient.
• Ús de mascareta quan s’estigui a distàncies inferiors a un me-tre del pacient.
• Limitació de les sortides del pacient fora de l’habitació. Si la sortida és imprescindible, el pacient haurà de portar una mascareta quirúrgica.
• Reducció del nombre de visites.
Transmissió aèria
L’objectiu de les mesures d’aïllament en el cas de la transmissió per via aèria és evitar la dis-seminació dels microorganismes que es vehicu-litzen a través de gotes de mida petita (menys de 5 µ), que es mantenen suspeses en l’am-bient i que poden recórrer grans distàncies. Per a la prevenció es requereixen mesures espe-cials de ventilació i de circulació de l’aire.
TAULAX
Transmissió aèria:
principals infeccions i microorganismes
• Tuberculosi pulmonar, laríngia o bronquial bacil·lífera • Varicel·la
• Xarampió
• Herpes zòster disseminat o localitzat en immunodeprimits • Febres hemorràgiques, SARS, i altres
La tuberculosi és una de les principals malalties que requereixen aquest tipus d’aïllament. És important esmentar que només necessiten aïllament la tuber-culosi pulmonar, bronquial i laríngia. En altres loca-litzacions de tuberculosi s’han de seguir només les precaucions estàndards. La majoria d’infants amb tuberculosi de localització respiratòria, però, no són bacil·lífers i, per tant, no cal prendre mesures espe-cials d’aïllament.
Les mesures que cal aplicar en aquest tipus de trans-missió queden recollides a la Taula XI.
TAULAXI
Transmissió aèria: mesures d’aïllament
• Ubicació del pacient en una habitació individual amb sistema de pressió negativa, recanvis d’aire de 6-12 vegades/hora i sis-tema de filtració de l’aire d’alta eficàcia (filtre HEPA). L’aire de l’habitació no pot recircular cap a altres àrees de l’hospital. • Rentat de mans abans i després de qualsevol manipulació del
pacient.
• Per atendre malalts amb tuberculosi bacil·lífera, tota persona que entri a l’habitació haurà de portar una mascareta d’alta eficàcia de filtració (FFP3).
• Per atendre malalts amb xarampió o varicel·la, el personal no immune haurà d’utilitzar una mascareta quirúrgica conven-cional.
• Limitació del transport del pacient fora de l’habitació, i si ha de sortir se li col·locarà una mascareta quirúrgica convencional.
Per acabar aquest apartat dedicat a les precaucions i l’aïllament, a la Taula XII es resumeixen les precaucions i les mesures d’aïllament segons el tipus d’infecció i a la Taula XIII es descriuen els diferents tipus de mascaretes (Fig. 1) i la capacitat de filtració de cadascun.
TAULAXIII
Classificació de les mascaretes segons la capacitat de filtració
Denominacióa Pas cap a Factor de
l’interiorb Eficàcia c protecciód FFP1 < 22 >78 4 x TLVe FFP2 <8 >92 10 x TLV FFP3 <2 >98 50 x TLV
a FFP: Filtering Facepiece-Particle.b % de partícules que travessen el filtre. c % de partícules retingudes pel filtre. d Reducció de la concentració de partícules. e TLV: Threshold Limit Value (valor límit d’exposició)
TAULAXII
Precaucions i mesures d’aïllament segons el tipus d’infecció
Infecció Mesures Material Duració de de control infectiu l’aïllament
Adenovirus: - inf. respiratòria - inf. entèrica
- Aïllament de contacte i per gotes - Aïllament de contacte Secrecions respiratòries Femta Tota la malaltia Colitis pseudomembranosa (Clostridium difficile) Aïllament de
contacte Femta Fins a tres diesdesprés de la
normalització de les deposicions
Conjuntivitis vírica Aïllament de
contacte Secrecionsconjuntivals Fins a la desaparicióde la secreció
conjuntival Streptococcus grup A: - Escarlatina, pneumònia - Ferides, grans cremats - Aïllament per gotes - Aïllament de contacte Secrecions respiratòries Pell 24 hores des de l’inici del tractament
Epiglotitis/meningitis per Haemophilus
influenzae b
Aïllament per gotes Secrecions
respiratòries 24 hores des del’inici del tractament Eritema infecciós
(parvovirus B19) Aïllament per gotes(immunodeprimits) Secrecionsrespiratòries Durant total’hospitalització
Escabiosi (sarna) Aïllament de
contacte Pell 24 hores des del’inici del tractament
Gastroenteritis en malalts incontinents: - Salmonella - Shigella - Y. enterocolitica - Campylobacter - E. coli - Vibrio parahemolithicus - Criptosporidium - G. lamblia - Rotavirus Aïllament de
contacte Femta Durada de la diarrea
Grip Aïllament de
contacte i per gotes Secrecionsrespiratòries Durada de lamalaltia Hepatitis A en
malalts incontinents Aïllament decontacte Femta Una setmana des del’inici de la icterícia
(en nounats durant tota l’hospitalització)
Herpangina Aïllament de
contacte Femta i secrecionsrespiratòries Durada de lamalaltia
Herpes simple neonatal o mucocutani
Aïllament de
contacte Pell i mucoses Fins que les lesionssiguin en fase de
crosta (nounats: durada de la malaltia) Herpes zòster
disseminat Aïllament decontacte i per aire Pell i secrecionsrespiratòries Fins que les lesionssiguin en fase de crosta
Impetigen Aïllament de
contacte Pell i exsudatscutanis Fins que deixid’exsudar
Infeccions per
enterovirus Aïllament decontacte Femta i secrecionsrespiratòries Durada de lamalaltia
Infecció estafilocòccica (síndrome de Ritter...)
Aïllament de
contacte Pell i exsudatscutanis Fins que deixid’exsudar
Infecció per bacteris multiresistents: - MARSA, MRSA - VRE - Altres bacteris gram - Aïllament de
contacte Pell, fluids biològics Fins que el cultiusigui negatiu (tres cultius seriats)
Infecció per VRS Aïllament de
contacte i per gotes Secrecionsrespiratòries Durada de lamalaltia Infecció per virus
parainfluenzae en
lactants
Aïllament de
contacte i per gotes Secrecionsrespiratòries Durada de lamalaltia Sèpsia/meningitis per
Neisseria meningítidis
Aïllament per gotes Secrecions
respiratòries 24 hores des del’inici del tractament
Parotiditis Aïllament per gotes Saliva 9 dies des de l’inici
dels símptomes
Pediculosi Aïllament de
contacte Polls 24 hores des del’inici del tractament
Rubèola Aïllament per gotes Secrecions
respiratòries 7 dies des de l’inicide l’exantema
Rubèola congènita Aïllament de
contacte i gotes Secrecionsrespiratòries, orina 1 any o fins que elscultius nasofaringis i de l’orina siguin negatius (>3 mesos d’edat)
Xarampió Aïllament per aire Secrecions
respiratòries 4 dies des de l’inicide l’exantema
Tos ferina Aïllament per gotes Secrecions
respiratòries 5 dies des de l’inicidel tractament Tuberculosi
pulmonar, bronquial o laríngia
Aïllament per aire només si baciloscòpia +
Secrecions
respiratòries Fins que labaciloscòpia sigui negativa (tres mostres seriades)
Varicel·la Aïllament de
contacte i per aire Secrecionsrespiratòries i exsudat cutani
Fins que les lesions siguin en fase de crosta
SARS Aïllament de
contacte, per gotes i aire Secrecions respiratòries i excrecions Durada de la malaltia
Infecció Mesures Material Duració de de control infectiu l’aïllament
Consideracions finals
La prevenció de les infeccions nosocomials és un deure de tots els professionals sanitaris i del conjunt del sistema assistencial. La vigilància de les infec-cions nosocomials i l’aplicació de les mesures de con-trol són actualment estratègies ben establertes que els hospitals han d’assumir i organitzar plenament. El rentat de mans i les precaucions d’aïllament són mesures d’eficàcia provada en la prevenció de les in-feccions. Les precaucions d’aïllament s’han d’aplicar tant en centres d’adults com en sales pediàtriques.
En els infants, a més, conflueixen un seguit de cir-cumstàncies que afavoreixen la transmissió de les in-feccions i obliguen a un compliment estricte de les mesures de prevenció11: canvi de bolquers, ús d’habi-tacions individuals en infants incontinents amb in-feccions gastrointestinals, restriccions a l’hora de compartir sales de jocs i d’estudis per a determinats pacients, etc.
Bibliografia
1 Vaqué J, Grupo de Trabajo EPINE. Evolución de la
pre-valencia de las infecciones nosocomiales en los hospi-tales españoles. Sociedad Española de Medicina Pre-ventiva, Salud Pública e Higiene, Madrid 2004.
2 Haley RW, Culver DH, White JW, Morgan WM,
Emori TG. The nationwide nosocomial infection rate. A new need for vital statistics. Am J Epidemiol 1985; 121: 159-167.
3 CDC. National Nosocomial Infections Surveillance
(NNIS) System Report, data summary from January 1992 through June 2004, issued October 2004. Am J Infect Control 2004; 32: 470-485.
4 Raymond J, Aujard Y, The European Study Group.
Nosocomial infections in pediatric patients: A Euro-pean, multicenter prospective study. Infect Control Hosp Epidemiol 2000; 21: 260-263.
5 Muto CA, Jernigan JA, Ostrowsky BE, Richet HM,
Jarvis WR, Boyce JM et al. SHEA Guideline for Pre-venting Nosocomial Transmission of Multidrug-Re-sistant Strains of Staphylococcus aureus and Entero-coccus. Infect Control Hosp Epidemiol 2002; 362-386.
6 CDC. Guideline for Hand Hygiene in Health-Care
Settings. Recommendations of the Healthcare Infec-tion Control Practices Advisory Committee and the HICPA/SHEA/APIC/IDSA Hand Hygiene Task Force. MMWR 2002; 51(RR16): 1-42.
7 Garner JS. Hospital Infection Practice Advisory
Com-mittee. Guideline for Isolation Precautions in Hospi-tals. Infect Control Hosp Epidemiol 1996; 17: 53-80.
8 Precaucions i mesures d’aïllament per evitar la
transmissió de les infeccions als centres sanitaris. Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Barcelona, 1999.
9 Campins Martí M, Moraga Llop FA. Medidas
pre-ventivas para evitar la transmisión de infecciones en el Servicio de Urgencias. A: Gómez Campderá JA, Álvarez Calatayud G, Manrique Martínez I, ed. Guía de Tratamiento de las Enfermedades Infecciosas en Urgencias Pediátricas (2a ed.). Drug Farma, S.L., Madrid, 2005: 329-341.
10 Shopsin B, Mathema B, Martinez J et al. Prevalence of methicillin-resistant and methicillin-susceptible Staphylococcus aureus in the community. J Infect Dis 2000; 182: 359-362.
11 Infection Control for Hospitalized Children. A: Picke-ring LK, ed. Red Book: Report of the Committee on Infectious Diseases (26a edició). Elk Grove Village, IL: American Academy of Pediatrics 2003; 146-155.
Fig.1. Tipus de mascaretes. a) FFP1 simple (mascareta quirúrgica con-vencional). b) Un altre de model de FFP1 amb* i sense** protecció complementària (protector ocular). c) FFP2. d) FFP3.
