Àrea de Cultura i Patrimoni

10  Download (0)

Full text

(1)

Àrea de Cultura i Patrimoni – Reproducció del pergamí núm. 12

de la col·lecció de pergamins del fons de l’Ajuntament de Palamós.

Es tracta d’una còpia autèntica o trasllat de dos privilegis atorgats els anys 1358 i 1448 pel rei Pere III i per la reina Maria, respectivament, relatius al procediment d’elecció dels jurats i els consellers de la vila de Palamós i a l’exercici dels seus oficis.

(2)

Trasllat de dos privilegis [reials] originals expedits en pergamí realitzat a Girona el 23 d’agost de 1589. Els dos privilegis presenten el senyal d’haver estat registrats i les altres solemnitats degudes i pròpies [de la Cancelleria Reial] i no estan viciats ni cancel·lats ni resulten sospitosos en cap de les seves parts; el segon està roborat amb el segell reial penjant de cera vermella sostingut amb vetes de color vermell i groc.

/Privilegi 1/ El rei Pere [III], en tant que pare i administrador del seu primogènit, l’infant Joan, atenent a l’interès públic del seu lloc de Palamós i dels seus habitants i per tal que quedi abolit des d’ara i per sempre el procediment seguit en la reunió dels seus consells, que és injust i poc ajustat a la raó, ja que s’hi han de congregar forçosament tots els seus residents, alguns dels quals manquen d’enteniment natural ple, i en conseqüència aquests resulten sovint infructuosos, incapaços de prendre decisions útils al bé d’aquest lloc, tal i com desitja, i ocupats en afers inútils, ordena amb aquest privilegi, que ha de tenir validesa perpètua, que la seva universitat o la major i millor part d’aquesta es reuneixi el proper dia de Pentecosta a l’indret on solen celebrar-se els consells i elegeixi de la manera acostumada dos prohoms que seran nomenats jurats i que exerciran aquest ofici durant tot l’any següent i tal i com els jurats de la ciutat de Girona l’exerceixen. Aquest mateix dia els dos nous jurats hauran d’elegir conjuntament amb la universitat quinze prohoms locals, entre els quals n’hi haurà cinc de la mà major, cinc de la mitjana i cinc de la menor, que seran nomenats consellers per al mateix període d’un any, i immediatament després jurats i consellers hauran de jurar davant el batlle i sobre els evangelis, que tocaran amb les seves mans, que celebraran els consells lleialment i que n’executaran les decisions en benefici d’aquest lloc i dels seus habitants i per a glòria del Creador i honor del soli reial. Els jurats podran celebrar aquests consells i ocupar-se dels afers locals juntament amb els quinze consellers o, en el cas que algun d’ells no vulgui o no pugui assistir-hi, amb d’altres pròcers que completin el seu nombre; les reunions tindran lloc a l’indret acostumat i d’acord amb els procediments que s’hi segueixen habitualment. Un cop transcorregut el termini assenyalat, s’hauran de nomenar cada any perpètuament, el mateix dia de Pentecosta, altres dos jurats i quinze consellers, que juraran i procediran segons la forma indicada. Queda expressament establert que cada any s’hauran d’elegir dos jurats nous, de manera que aquells que ho hagin estat un any no podran exercir aquest ofici durant l’any

Patrimoni

documental

R E G E S T

P E R G A M Í N Ú M . 1 2

(3)

següent, tot i que podran fer-ho els posteriors si la universitat ho considera oportú. Els consellers, en canvi, podran repetir en aquesta dignitat en anys consecutius o bé ser renovats a criteri de la universitat. Aquest privilegi, que han d’observar i fer observar íntegrament el batlle, els oficials reials i els súbdits de Palamós, ha estat atorgat a la ciutat de Girona el 6 de maig de l’any 1358 de la Nativitat del Senyor, el vint-i-tresè del regnat de Pere [III].

/Privilegi 2/ La reina Maria, lloctinent general del rei [Alfons IV], el seu marit, considerant que el rei Pere [III], avantpassat seu, va ordenar amb una carta atorgada a Girona el 6 de maig de l’any 1358 de la Nativitat del Senyor que la universitat de Palamós o la seva major i millor part elegís el dia de Pentecosta dos prohoms locals que fossin nomenats jurats i que exercissin aquest ofici durant l’any següent i tal i com els jurats de la ciutat de Girona l’exercien i que aquest mateix dia els dos nous jurats elegissin conjuntament amb la universitat quinze prohoms del lloc, cinc de la mà major, cinc de la mitjana i cinc de la menor, que fossin els consellers del mateix període, tal i com s’assenyala més àmpliament en aquesta carta; i considerant també que, malgrat aquestes disposicions, en no intervenir l’atzar en l’elecció dels jurats i a causa de la proporció del seu nombre, s’esdevé sovint que no hi ha acord sobre aquesta elecció, la qual cosa origina escàndols i divisions, i que el nombre de jurats és menor que el de mans, a petició dels actuals jurats i dels prohoms de Palamós ordena que el proper dia de Pentecosta, i posteriorment aquest mateix dia de cada any, s’elegeixin tres jurats, un de cada mà, de la següent manera: els jurats i l’escrivà del consell hauran d’elaborar en presència del batlle catorze rodolins de cera, a l’interior de cinc dels quals s’introduiran cinc petits fulls de paper o pergamí en els quals s’haurà escrit la paraula “Elector”; aquests cinc fulls hauran de quedar embolcallats per la cera de tal manera que no en resulti visible cap porció, mentre que els rodolins hauran de ser iguals per tal que no sigui possible distingir els que contenen els fulls escrits dels que no. Un cop preparats els catorze rodolins, l’escrivà haurà de col·locar-los en una bossa o petit sac de forma pública i que resulti evident a tots els presents, tot comptant-los. Després se sacsejarà la bossa a fi que els rodolins es mesclin convenientment i es farà comparèixer un nen d’aproximadament set anys, que la prendrà i distribuirà els rodolins entre els catorze consellers per l’ordre en què estiguin asseguts i lliurant-ne un a cadascun; i si s’esdevingués que alguns no hi fossin presents, el nen farà entrega dels rodolins corresponents a altres prohoms de la vila a instàncies dels jurats. Seguidament, els consellers obriran els rodolins respectant l’ordre en què els hagin rebut i en presència del batlle, dels jurats i de l’escrivà; i els cinc als quals corresponguin els que contenen els fulls escrits seran els electors dels tres jurats, un de cada mà, de l’any següent i hauran de separar-se dels altres consellers i de qualsevol altra persona immediatament després

2 P E R G A M Í N Ú M . 1 2

(4)

de rebre aquesta facultat per tal d’acomplir a part l’elecció, amb el benentès que abans de procedir-hi hauran de jurar a Déu i als quatre evangelis, que tocaran amb les seves mans, i davant el batlle o l’escrivà en nom d’aquest darrer en absència seva que elegiran les persones més idònies de cada mà segons Déu i les seves consciències i moguts només per la recerca de l’interès públic, bandejant qualsevol mena d’afecte. Queda establert que els electors no podran elegir jurat entre ells mateixos i que, en el cas que no assoleixin un acord en la seva decisió, l’escrivà exigirà els seus vots per mitjà d’escrutini i serà jurat de cada mà aquell que rebi el major nombre de designacions. Un cop finalitzada l’elecció, els tres nous jurats, o només dos si el tercer no hi fos present, i els seus cinc electors hauran de nomenar els catorze consellers de l’any que comença després d’haver prestat el jurament indicat. Pel que fa a la resta de disposicions contingudes a la carta del rei Pere, totes mantenen la seva plena vigència. Aquesta ordinació, que han d’observar i fer observar el portantveus del governador de Catalunya, el veguer de Girona, el batlle de Palamós i els altres oficials reials als quals correspongui i els seus lloctinents, ha estat atorgada a Girona el 23 d’agost de l’any 1448 de la Nativitat del Senyor, que és el catorzè del regnat [d’Alfons IV] sobre la Sicília deçà el Far [de Messina, és a dir, sobre el regne de Nàpols] i el trenta-tresè de la resta dels seus regnats. Intervenen com a testimonis del trasllat Rafael Albert i Pere Canals, notaris públics [de Girona] per autoritat reial. El clou Joan Faixat, notari públic [d’aquesta ciutat] per la mateixa autoritat.

1358, maig, 6. Girona (A1, privilegi 1) 1448, agost, 23. Girona (A2, privilegi 2)

1589, agost, 23. Girona (B, còpia autèntica d’A1 i A2)

Còpia autèntica o trasllat de dos privilegis atorgats els anys 1358 i 1448 pel rei Pere [III] i per la reina Maria, respectivament, relatius al procediment d’elecció dels jurats i els consellers de la vila de Palamós i a l’exercici dels seus oficis

[A1]. Original perdut.

A2. Original: Servei d’Arxiu Municipal de Palamós. Fons de l’Ajuntament de Palamós. Col·lecció de pergamins, núm. 61. Conserva les cintes que sostenien el segell penjant.

B. Còpia autèntica: Servei d’Arxiu Municipal de Palamós. Fons de l’Ajuntament de Palamós. Col·lecció de pergamins, núm. 12, 580 x 380 mm. aprox., ex A1 i A2. Al dors: a) Transumpto de dos

privilegis, lo [hu] del r[e]y [en] Pere [+/-1] [y] l’altre de la [r]eyna M[aria], sobre la el[ec]tió dels jurats y hòmens de consell y la [+/-5-6]tat1 de aquells, los quals jurat[s] [+/-3-4] present [+/-4]a

usen y exercesquen lo offici de jurader[ia] axí y de la mate/[xa mane]ra que los sinyors jurats de la ciu/[tat de Ge]rona usen y exerceixen y fins [+/-6] u[+/-2]t y [+/-5]t y altres coses [m]és llargament [+/-3]es[+/-3]deren [+/-6] (escriptura del segle XVII, aprox.; anotació conservada en estat deficient

T R A N S C R I P C I Ó

(5)

a causa de l’esvaïment de la tinta). b) Segueix una nota il·legible fins i tot amb l’ús de la làmpada de Wood, de la qual gairebé només es distingeixen 13[58] i 23 d[‘ago]st, dates parcials de la concessió dels privilegis; escriptura del segle XVIII, aprox. c) 6 mayo 1358. 23 agosto 1448. Copia de e[s]tos

privilegios sobre elección de jurados y consejeros en Palamós (escriptura del segle XIX, aprox.). d) 12 (signatura antiga).

a. PAGÉS, Narciso. “Antiguo régimen municipal de Palamós” dins Revista de Gerona. Núm. 7 (1883), p. 165-172 (conté la traducció parcial al castellà del privilegi de 1358 a partir d’una font no indicada, p. 166-167).

b. CAMÓS I CABRUJA, Lluís; MARQUÈS I PLANAGUMÀ, Josep M. “Documents en pergamí de l’Arxiu Municipal de Palamós” dins Estudis sobre temes del Baix Empordà. Núm. 6 (1987), p. 119-135, doc.12 (regest del privilegi de 1358 ex B) i doc. 61 (regest del privilegi de 1448 ex A2). Edició ex B.

No s’ha comprovat l’existència de còpies dels privilegis als llibres de registre de la Cancelleria Reial (dipòsit: Arxiu de la Corona d’Aragó). No existeix registre del trasllat als protocols del notari Joan Faixat (dipòsit: Arxiu Històric de Girona).

/Línia 1/ Hoc est exemplum bene et fideliter Gerundae sumptum die, mense et anno

subscriptis per me, notarium infrascriptum, a duobus privilegiis inferius insertis, in per/gameno scriptis et eorum altero, \videlicet/, posterius inserto, regio sigillo impenden2ti munito in sera3

vermilia cum vetulis serisseis4 vermilii croceique colorum, cum signo de regestratis et aliis debitis

et assuetis solempnitatibus expeditis, non vitiatis nec cancellatis neque in aliqua eo5rum parte

suspectis, sed omni prorsus vicio et suspi/tione carentibus, quorum tenores seriatim et successive, unus post alterum, sequuntur et sunt tales:

/Privilegi 1/ «Nos, Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentiae, Maioricarum, Sardiniae et Corsice comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritaniae, circa utilitatem et commodum reipublicae loci nostri de Palamós et singularium de eodem cura pervigili intendentes et ut de cetero usque <modus> servatus in congregatione consiliorum6, ubi omnes habitatores ipsius

loci habebant necessario congregari, abolea/tur penitus tanquam iniustus et non conveniens rationi, accidebat enim frequenter, ut percepimus et ita est verisimiliter presumendum, quod propterea, quia in dictis consiliis recolligebantur omnes habitatores loci ipsius, in quorum numero erant aliqui non fruentes ad plenum sensu aut naturali judicio seu etiam ratione, rema/nebant indecisa consilia et sepius utilia loci eiusdem procurari non poterant neque inutilia, ut cupimus, evitari, tanquam pater et legittimus administrator incliti ac m(a)g//l.10/nifici infantis

Joannis, primogeniti nostri carissimi, ducis Gerundae et comitis Cervariae, edicimus presentis privilegii serie, valituri perpetuis temporibus, et etiam ordinamus quod in primo venturo festo Pentecostes eligantur per universitatem eandem, in loco solito teneri consilia congregatam et per modum etiam assuetum, vel maiorem et potiorem partem ipsius duo probi homines dicti loci qui jurati vocentur et nominentur7 per totam8 unum annum a die electionis inantea con/tinue

numerandu9m, qui ipso jurariae officio utantur et idem exerceant ita et secundum quod jurati

civitatis Gerunde utuntur et hucusque usi fuerunt eodem10; et qui etiam jurati una cum

universitate dicti loci eligant eadem die quindecim probos homines loci eiusdem, in quorum numero sint quinque de manu maiori et alii quinque de minori, residui vero quinque de mediocri, qui nuncupentur consiliarii toto tempore dicti anni. Qua11 electione secuta12, statim

ipsa die iidem jura/ti et consiliarii teneantur jurare in posse baiuli dicti loci ad sancta Dei evangelia, ipsorum manibus tacta, legaliter et fideliter tenere, celebrare et inire consilia,

4 P E R G A M Í N Ú M . 1 2

(6)

procurando utilia dicti loci et eius singularium ac ipsorum inutilia pro viribus evitando ad summi Creatoris laudem et gloriam, nostri re/galis solii honorem et reverentiam ac utilitatem et commodum totius reipublicae dicti loci. Qui jurati sic electi cum dictis quindecim consiliariis si omnes interesse voluerint13 et potuerint, aut cum proceribus ad complementum dictorum

consiliariorum casu quo absint vel desint consiliarii antedicti seu aliqua /l.20/ pars14 ipsorum,

convocati in unum in illa parte loci ipsius et per eum modum quo sunt solita congregari consilia in eodem, possint celebrare15 consilia et alia facere ne/gotia dicti loci. Quo anno transacto, in

eodem festo eligantur alii duo jurati et quindecim consiliarii qui jurent et utantur modo et forma superius enarra/tis; et sic16 anno quolibet in aeternum. Volumus tamen et ita17 declaramus

expresse quod illi qui uno anno jurati fuerint nequeant eligi in alio anno immediate sequenti ad officium antedictum, quinimm18o habeant alii duo eligi noviter annis singulis et creari; scilicet

bene quod illi qui in primo anno electi fuerint et tenuerint offi/cium memoratum possint in tertio vel quarto anno19 iddem tenere et ad illud eligi, si ipsi universitati expediens videatur.

Consiliarii vero singulis annis creari et eligi valeant illi iidem qui transacto anno fuerint vel alii, secundum bonum arbitrium et videre ipsius universitatis preffatae. Mandantes michilo/minus (sic) prelibato nomine cum eadem baiulo et aliis omnibus et singulis officialibus nostris et subditis dicti loci presentibus pariter et futuris quod, hoc nostrum20 pri/vilegium servantes

penitus illibatum, contra ipsum nec mentem eius nullatenus veniant neque venire quemcumque sinant, fa21ciant vel permittant aliqua rati[o]ne, si22 de nostris confidunt gratia et amore. In cuius

rei testimonium presentem fieri et nostrae magestatis sigillo jussimus comuniri.

Data in civitate Gerundae sexta die madii anno23 a Nativitate Domini24 millesimo

trecentesimo quinquagesimo octavo nostrique regni vicesimo tertio. Visa Roma.*

Bartho//l.30/ lomeus25 ça Muntada ex causis26 provisis per deputatos ad ea providenda

per dominum regem. Probata.

Registrata in gratiis. Registrata27

/Privilegi 2/ «Nos, Maria, Dei gratia regina Ara/gonum, Sciciliae citra et ultra Far28um,

Valenciae, Hierusalem, Hungariae, Maioricarum, Sardiniae et Corcisae, committissa Barchinonae, ducissa Athenarum et Ne/opatriae ac etiam commitissa Rossilionis et Ceritaniae, locumtenens generalis serenissimi domini regis, viri et domini nostri charissimi, quamvis dominus rex Petrus felicis recordii, proavus noster, cum eius carta data Gerundae die sexta29

madii anno a Nativitate Domini m[i]llesimo30 tricentesimo (sic) quinquagesi[m]31o octavo

edixerit et ordinaverit quod in festo Pentecostes eligantur per universitatem loci seu villae de Palamós vel maiorem et potiorem32 ip/sius partem duo probi homines dicti loci qui jurati

vocentur et per sequentem annum officio juraderie fungantur prout jurati Gerundae utuntur, qui ju33/rati34 una cum universitate dicti loci eligant eadem die qunidecim35 probos homines36 loci

eiusdem, in quo numero sunt quinque de manu maiori, quinque de medio/cri et residui quinque de minori, qui toto dicto anno consiliarii nuncupentur, prout hec et alia in dicta carta latius continentur, quia tamen, deficiente sorte electionis juratorum et in proportione numeri, frequenter evenit ut de electione juratorum concordare non possint et ex ipsa discordia scandalum et scis37ma oriebatur et numerus juratorum minus quam manus existat,

supplicantibus nobis humiliter vobis, fidelibus nostris juratis nunc et probis hominibus /l.40/ dicti

loci seu villae, tenore presentis providemus, statuimus ac etiam ordinamus quod in pr(i)mo venturo festo Pentecostes, et deinceps anno quolibet in eodem festo, eligantur tres jurati dicti

(7)

loci seu villae, unus de qualibet manu, hoc scilicet modo: quod, presente baiulo dicti loci seu villae, per juratos ipsius et scribam consilii dicti loci fiant quattuordecim rodolini, in quorum quinque mittantur quinque sedulae38 papiree vel pergameneae in quarum qualibet scribatur hec

dictio: “Elector”. Et scripte quinque scedule in quinque ex dictis quattuordecim rodolinis sereis39 taliter involvantur quod40 supra seram nichil ex papiri vel pergame/nei scedula possit

videri; et omnes dicti quattuordecim rodolini sint equalis formae et adeo similes quod41

nullatenus possit cognosci in quibus ex eis dicte scedule collocentur. Qui quidem42

quattuordecim rodolini sic facti in quandam bursam vel saccum43 per dictum scribam palam et

publicae44 omnibus videntibus numerando immittantur. Et, agitato sacculo vel bursa et bene

permixtis rodolinis, puer septennius45 vel circiter adhibeatur, qui, presentibus omnibus et dictis

quattuor/decim consiliariis per ordinem sedentibus, puer ipse bursam vel saculum palam accipiat et de uno in unum dictos quattuordecim rodolinos inter dictos quattuor/decim consiliarios distribuat, unum unicuique dando. Et qui primo rodolinum acceperit, presentibus dictis baiulo, juratis et scriba ipsum aperiat; et deinde qui secun/do et tertio et46 deinde per

ordinem rodolinos ipsos receperit47 similiter faciant. Et illi quinque in quorum rodolinis scedula

sic scripta reperta fuerit sint electores dic//l.50/torum trium juratorum ita tamen: quod immediate

cum quilibet48 sortem eligendi acceperit, se apartet taliter quod49, donec elegerint, cum aliis

consiliariis seu aliis personis conferre non possint, sed dicti quinque electores ad partem eligant tres juratos pro anno sequenti, unum, scilicet, de manu maiori et deinde alium de me/diocri et reliquum de50 inferiori; sed antequam ad dictam electionem procedant, omnes dicti quinque

electores im (sic) manu et posse dicti baiuli vel, eo absente, in posse dicti scribae pro dicto baiulo jurent ad Deum et eiuus (sic) sancta quattuor evangelia, cuiuslibet manbius51 corporaliter

tacta, quod secundum Deum et eorum bonas conscientias de melioribus et magis dispositis personis dicti loci seu villae et de utraque manu52 eandem electionem facient, omnibus odio,

amore, timore, precibus et aliis affectionibus nisi ad publicam utilitatem penitus resecatis. Et quod non possint aliquem juratum eligere ex se ipsis53. Et si54 de ip[sa] electione concordare non

possint55, adhi/bito dicto scriba super electione huiusmodi, per modum scruti[n]i[i]56 per dictum

scribam exhigantur [vo]ta dictorum [e]lecto[r]um de ju[ra]to manus maioris et in quo plur57es

voces concurrerint sit juratus manus maioris; et sic fi[at de]58 electione aliorum59 duorum

jurat[orum]60, scilicet, manuum mediocris et m[in]oris. Si vero ex numero dictorum61

qua/ttuordecim consiliariorum aliquis vel aliqui deffuerin[t, di]ctus puer ad mandatum dictorum juratorum inter alium seu alios probum vel probos homines de gremio dictae villae distribuat. Dicta autem electione trium juratorum sic ut predicitur celebrata, dicti quinque electores simul cum tribus juratis noviter electis vel /l.60/ duobus ex eis in deffectum tertii ad

electionem quattuordecim consiliariorum pro sequenti anno procedant, prestito tamen prius per eos juramento predicto. Cetera vero in dicta carta regia contenta in suis viribus et observantia volumus permanere et tenaciter observari, nisi in quantum per presentem nostram ordina/tionem statutum est et mutatum. Mandamus igitur gerentivices gubernatoris in Cathalonia necnon viccario Gerundae ac baiulo dicti loci seu villae ceterisque aliis officialibus regiis atque nostris ad quos spectet et locatenentibus eorundem presentibus et futuris quatenus ordinationem et provisionem nostram huiusmodi teneant firmiter et observent et faciant inviolabiliter observari. In cuius rei testimonium presentem fieri jussimus, regio sigillo impendenti munitam.

6 P E R G A M Í N Ú M . 1 2

(8)

Data Gerundae vicesima tertia die augusti anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo quadragesimo octavo regnique dicti domini regis Siciliae citra Farum anno decimo quarto, alio/rum vero regnorum anno tricesimo tertio. La Reyna* (rúbrica).

Vidit locumtenens thesaurarii. Vidit de Mesa. Domina regina mandavit michi, Guillelmo Bernardo de Brugada. Visa per locumtenentem thesaurarii et Anthonium de Ma62sa

(sic). Probata.63

Registrata64

Eg(senyal)o65, Joannes Fexat, notarius publicus regia auctoritate substitutus ab

herede seu successore Jacobi de Campolongo quondam, publico civitatis, baiuliae et vicarie Gerundae suarumque pertinentiarum notario, huiusmodi exemplum a superius insertis originalibus privilegiis sumptum, manu mihi fida scriptum et cum eisdem fideliter correctum et comprobatum et per suprascriptos discretos connottarios meos, ut supra patet, testificatum in fidem premissorum rogatus et requisitus clausi die XXIII augusti M D LXXX VIIIIº.

1 Potser quantitat.

2 n presenta esvaïment de la tinta.

3 sera per cera, és a dir, “cera” (vegeu també més avall, a la part corresponent al privilegi de 1448,

sereis per cereis i seram per ceram).

4 serisseis per sericeis, és a dir, “de seda”. 5 o corregeix a.

6 um presenta esvaïment de la tinta.

7 vocentur et nominentur subratllat amb una línia discontínua. 8 totam per totum.

9 u corregeix una grafia anterior.

10 et secundum quod jurati civitatis Gerunde utuntur et hucusque usi fuerunt eodem, subratllat. 11 tempore dicti anni. Qua subratllat.

12 Lectura dubtosa de secuta. Segueix un espai raspat i ratllat d’aproximadament tres lletres. 13 int presenta esvaïment de la tinta.

14 El passatge comprès entre pars ipsorum i electi fuerint et tenuerint offi[/cium], que ocupa les línies 20 a 23,

apareix destacat amb una clau traçada al marge esquerre.

15 celebrare corregeix celebrari.

16 L’adverbi sic, que es reprodueix amb un cos reduït, sembla haver estat afegit en un segon moment de l’expedició del trasllat. 17 Volumus tamen et ita subratllat.

18 Grafia errònia de doble m, que presenta excés de cames. 19 possint in tertio vel quarto anno subratllat.

20 um presenta esvaïment de la tinta.

21 fa presenta esvaïment de la tinta molt acusat. 22 rati[o]ne, si presenta esvaïment de la tinta acusat.

23 Diplografia d’anno. El mot es reprodueix a la seva primera aparició amb grafia errònia de doble n, que presenta excés de cames;

a la segona aparició n final es tanca a l’esquerra per la banda superior amb un àpex corb molt desenvolupat que podria confondre’s amb o, donant lloc a la lectura errònia “annoo”.

24 Domini subratllat.

25 Amb tota probabilitat, errada per Bertrandus (vegeu, entre d’altres, ARNALL I JUAN, M. Josepa. Lletres reials a la ciutat

de Girona (1293-1515). Barcelona: Fundació Noguera, 2000, vol. I, pàg. 105 i nota 441, i COBOS FAJARDO, Antoni. Llibre de Privilegis de la vila de Figueres (1267-1585). Barcelona: Fundació Noguera, 2004, p. 49-52).

Eg(senyal)o, Raphael Albert, notarius publicus regia auctoritate subs/titutus ab herede seu successore Jacobi de Campolon-go /l.70/ quondam, publico civitatis, baiulie et

vicarie Gerunde suarumque pertinentiarum notario, testis.

Eg(senyal)o, Petrus Canals, nota-rius publicus regia auctoritate substitutus ab herede seu successore Jacobi de Campolongo quondam, publico civitatis, baiulie et viccarie

/l.70/ Gerundae suarumque pertinentiarum

nota-rio, contestis.

(9)

S Í L V I A M A N C E B O I G A R C I A

T È C N I C A D ’ A R X I U E S P E C I A L I S T A E N P A L E O G R A F I A I D I P L O M À T I C A

Àrea de Cultura i Patrimoni

26 Abreviatura inusual de causis, molt probablement derivada d’una interpretació errònia de l’abreviatura original present

a A1 per part del copista de B.

27 Reproducció aproximada de l’abreviatura cal·ligràfica original d’aquest mot, que assenyala que el privilegi va quedar

registrat en un dels llibres de la Cancelleria Reial.

28 Far presenta esvaïment de la tinta. 29 sexta die ex A2.

30 Segueix un espai raspat d’aproximadament dotze lletres.

31 m resulta parcialment il·legible a causa de la presència d’un petit forat.

32 [per universitate]m loci seu villae de Palamós vel maiorem et potiorem, subratllat amb una línia discontínua. 33 officio juraderie fungantur prout jurati Gerundae utuntur, qui ju[/rati], subratllat amb una línia discontínua. 34 El passatge comprès entre [ju/]rati una cum universitate i scandalum, que ocupa les línies 36 a 38, apareix destacat

amb una clau traçada al marge esquerre.

35 qunidecim per quindecim. 36 probos homines subratllat. 37 Grafia estranya de s.

38 sedulae per schedulae (vegeu infra). 39 Vegeu la nota 3.

40 Ús agramatical de quod en substitució de la conjunció consecutiva ut. 41 Ídem.

42 quidem subratllat. 43 saculum ex A2.

44 Errada per l’adverbi publice. 45 septennius per septennis. 46 ac ex A2.

47 receperit per receperint.

48 Segueix un espai ratllat d’aproximadament quatre lletres. 49 Vegeu la nota 40.

50 Segueix un espai raspat i ratllat d’aproximadament deu lletres. 51 manbius per manibus; –nbius corregeix un conjunt de grafies anterior.

52 El passatge comprès entre manu i alios probum [vel probos homines de gremio] presenta diverses taques de pigmentació

provocades per microorganismes que dificulten o, fins i tot, impedeixen la lectura d’algunes grafies o mots.

53 sis presenta esvaïment de la tinta.

54 si presenta esvaïment de la tinta molt acusat. 55 possent ex A2.

56 Les grafies entre claudàtors, que resulten il·legibles a B per la presència de taques de pigmentació i d’un forat,

s’han restituït a partir d’A2.

57 r presenta esvaïment de la tinta. 58 Vegeu la nota 56.

59 Grafia errònia de m, que presenta excés de cames.

60 aliorum duorum jurat[orum] presenta esvaïment de la tinta molt acusat. 61 dictorum apareix parcialment cobert per un plec del pergamí.

62 a corregeix erròniament e.

63 Les subscripcions dels oficials de la Cancelleria Reial i les notes relatives a l’ordre d’expedició de la carta

(“Domina regina … de Brugada”) i a la comprovació del seu registre (“Probata”) no són visibles a A2.

64 Vegeu la nota 27.

65 Est in processu in posse Joannis Collell notarii, escrit al peu del senyal del notari per una mà posterior,

probablement del segle XVIII.

P E R G A M Í N Ú M . 1 2

(10)

– Reproducció del pergamí núm. 12 de la col·lecció de pergamins del fons de l’Ajuntament de Palamós.

Es tracta d’una còpia autèntica o trasllat de dos privilegis atorgats els anys 1358 i 1448 pel rei Pere III i per la reina Maria, respectivament, relatius al procediment d’elecció dels jurats i els consellers de la vila de Palamós i a l’exercici dels seus oficis.

Figure

Updating...

References

Related subjects :