TARRAGOI\A BIOGRAFIES

BIOGRAFIES

DE TARRAGOI\A

Manel Güell

Arxiver de l'Arxiu General de Ia Diputació de Tarragona

Salvador-f. Rovira i Gómez

Professor emèrit de la URV

(COORDINADORS)

Volum IV

¡r

E

onadaedicions.com

Amb el suport de

q

túruaqral.M

{tå ToäÄ'ööä"

Primera edició novembre de 2014

@ Tèxt Manel Güell Junkert . Salvador-J. Rovira i Gómez

@ Imatges Aportacions dels col.laboradors

@ Imatge de coberta Alberich Fotògrafs. Propietat del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona, cedida per a aquesta publicació.

@ D'aquesta edició Onada Edicions

Edita Onada Edicions

Plaça de l'Ajuntament, local 3. Ap. de correus 390 o 12580 Benicarló Tel. 964 47 46 41 . www.onadaedicions.com ^o [email protected]

Disseny Ramon París Peñaranda Maquetació Paül Peralta

Correcció lingüística Rosa M. Camps Cardona ISBN: 978-84-1 5896-66-1.

Dipòsit legal: CS-413-2014

Cap part d'aquesta publicació no pot ser reproduida, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre

o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

\lots

inicials

.\

Abat Aleu,losep, ^r Abelló Soler, Monl Abelló Soler, Núrit

-å,brell, Amador

Adserà i Martorell Adserù i Martorell Agostini i Banús, ^. Agustí AlbanelL

I

,4imat Mungiona, Alarma Tastàs, Sa,

AlasàDomingo, A AIasù Rovira, Lleó Albentosa ^Sdnchez

-\lberc

Albinyana de Borr Albinyana Cosidot

Åldea Sanz, Tadeo -\legre, Jeroni

Alemany Carbone Alemany Massó, _J Alemany Vernis, ⁽

-\lemany ^{Viñals, R} Aleu Padreny,

Mi

AleuTeixidor, Anr

-\lfonso i ^Franquel -\lfonso i ^Saqueta, Alomù i Sanabras, -å.ltés Salas, Ramol

Amat de Palou Po Ametlla i Coll, Clt Ametller Granja, ,

Amigó,laume, il,

Amill Avià, _Jaume -\ndreu

Andreu, Lluís, ut,

Andreu Cørcolé,

t

Andreu Figuerola

Andreu i ^Garriga, Anglada Teixidor, Anguera Picañol,

,.-\. ^{PEFC ceniñ(ât}

^ ^ I Aoue( ordu.re ôredê¡r

¡fll debos<äsgesrionars

\/ _ dc maner¿ sosrenible

pE FC ^{¡fon¡s (o¡ùol¿det} Éq!¿sø10 w.æf<.org

I

I

COL.LABORADORS D'AQUEST VOLUM

Arnnn, Au¡oon

⁽

Tarragona a. 1636).

Mequinensa

i

els p

tingué la llicència r

instal.lar-se a la ciu' tència deslleial als r

güenf el municipi ¹ d'un molí polvorist quiment de la conl

Abrell sembla havr arrauxat i a qui no I de 1610 apareix cor

els Colom, els Vto, finals de març de L(

local de Tortosa, i e

rà que només cons seus béns si l'ordrr anys més tard merc dre'n al Consell. Al barcació artillada, ^r contra un vaixell qr produir la queixa a

També posseiã un n

prop de Centcelles així mateix un mas gristà, a I'horta tarr blanc. El març de ¹ hagué de tornar ^a que ell, la seva esp s'havien discutit an en un pes de merca cosos tractes comer Røføel de Biuret, qt nies de Vallespinosi 500lliures i posteric

'1.620 ltbrell

li

comp De la seva esposa r

sos fills a Tarragoni a.1630), va ser coni Vic Mønriquel ala ^<

de L605,

i

eI]..623 ca

altre de nom _Joan ^(' Tarragona durant l¿

bé fou pare d'una fi Actr¡

Avrc Cre Eese Eps Fer

Frvrc

Jc¡

Jcr Jrv Jt'¡c Jvoe Jucn

Jvvc Jvoc

Jrusl

Jvvs

Jns (+) Jv¡

Mcl Mrvvt Mrvc Rlln

SJnc Xrr¡c

Anna Gispert Magaroles Anna Maixé Cartañà Cristina Icart Andolz Eliseu A. Soler Alvarez Eugeni Perea Simon Francesc Escatllar Torrent Francesc Murillo Galimany ]oan Cavallé Busquets Jaume Gómez Travé Jordi López Vilar

faume ^Massó Carballido fosep M. Buqueras Bach Josep M. T. Grau i Pujol

|oan-Maria Maixé ^Ceballos fordi ^{Morant i Clanxet} ]osep M. Sanet i _Jové Josep M. Virgili Sastre Jordi Rovira i Soriano

|oan Vernet i Borràs Manel Güell Junkert M. Teresa Muntanya Martí M. Teresa Vives Conesa Rosa Llorach Rius

Salvador-J. Rovira i Gómez Xavier Maixé Cartañà

[16]

més d'un miler de lliures, per sobre del valor del blat que reclamava l'Ajuntament, i es va negar a

lliurar blat a la ciutat i a pagar el tribut. Malgrat aquests desentesos, al llarg de la primera meitat de segle, Salas Besora i el seu cunyat Vicenç Roig intervingueren en més de la meitat dels trenta- vuit arrendaments que es van contractar. A partir de 7722, Salas va tenir al seu càrrec la fabricació del pa de munició a Tarragona. El març de 1751,

formà una companyia,juntament amb el seu

fill

Pau, a tres bandes, amb els nebots Nicolau Roig Salas i josep Salas Bardina, per arrendar el pa ^a la ciutat de Tarragona. Van comprar milers de quarteres de blat

i

^al final de l'arrendament els quedava una quantitat avaluable en 7.300lliures.

Malauradament Roig es negà a passar comptes i, a més, efectuà grans compres de blat sense con- sultar-ho, per la qual cosa després d'un seguit de trifulgues que acabaren en plets, la companyia es

dissolgué a través d'una concòrdia. Uany 1754 obtingué un préstec d'un miler ^d.e lliures de Felip Montanerf, operació que van disfressar de com- pravenda de dos jornals d'horta als Mongons.

Del seu matrimoni,

el

^{1700, amb} Maria _Jover, fou pare de Pau, notari ^(Sarasf, notaris); _Josep, comerciant, i Tecla monja. Conrlrrr¿. Í19871228- 229, 239-241., 248, 257, 275; JonoÀ [1988] ^{83, 92,} 102, 134-135, 15L, 155, ¹⁷ 6, 216, 27 0 i 322, i GUnr- Rovme [199912L9. (Mcl

-

^Frr)

Ser¡.s BoNr,

Pw

(Tarragonø1789 -185L). Notari

i

col.leccionista. Nasqué el 19 de juny de 1789,

flll

del notari Francesc Salas Soler (v.I760-7834) i de M. _Josepa Boni Besora (1758-1830), filla aquesta

de Cørles Boni SerraJ. Tenia dos germans, _Jo- sep M., comerciant, i Fructuós, també notari. La guerra del Francès esclatà quan era molt jove

i

s'allistà a les Milícies Urbanes de Tarragona, cos en el qual entrà de cadet els primers dies de 1809

i

^{arribà a} ser capità. Tot fa suposar que restà a

la ciutat durant el setge napoleònic

i

el dia ^de l'assalt fou capturat, ja que a la partida del seu

matrimoni fa constar estar en possessió de la me- dalla que Ferran

VII

concedí als presoners que van escapar de llurs presons a França. Tornà avi- at a Tärragona, on exercí com a notari reial du- rant trenta-set anys fins a la seva mort el 24 de

març de 1851. Segons laTarragonamlnumental, de Francesc Albinyana i Andreu de Bofarull, Salas

fou un destacat col'leccionista local de monedeÐ ja des de molt ^jove, i bona part del seu monetari fou arrabassat pels militars napoleònics. La guer- ra espatllà, a més, bona part del patrimoni famili- at de manera que el 1834 quan heretà del pare, es possessionà d'una casa amb entresòls al carrer de Sant Llorenç, un forn derruit

i

una casa annexa al carrer dels Descalço¿ una altra casa derruida al carrer de Mediona,

i

^tres horts (al carrer del Llorer, als Mongons

i

a les Franqueses), un dels quals tenia una casa inacabada

i

l'altre en tenia tres, també derruides. Arrendà els horts a page- sos, i el de les Franqueses l'alienà el 1841. Tenia el domicili a la plaça de les Pescateries Velles, i allí testà l'últim dia de setembre de 1844, davant del notari loaquim Fàbregøsl, possiblement com- pany d'armes el 181L. S'havia casat el 18 de març de 1815 amb M. _Josepa Montserrat Oller ^(1798- 1855),

filla

d'adroguers de Montblanc, havent fet capítols matrimonials el dia abans davant del notari Rafel Montaner. El succeí el

fill

Francesc Salas Montserrat (1821-1898) advocat. ArslNve- Nn-Boranuu [L849] 373; Dasc¿,-Rovme-Benn¡Rcn [1993] ^1.6 n.30-32,

i

^CouneNvs [20001 404-407

i

535. (F¡r

-

^Mcl)

Ser^rv¡nl CanntóN, MeNuEr (Manila, Filipines, 1823 -Tarragonal"909).Acadèmic ⁱ polític. Fou un important personatge que prengué part activa ^en

la vida social i pol.

na meitat del segle

fill

de militaç uni de jove i que el p<

malgrat que el 18t parterista. Estudiè Económica Arago número u de la p a Tarragona el 184

tedra de matemàti senyança. Els anyr

participà activamr la bandera del Par Bienni Progressist;

seus graus militars batalló de caçador víncia de Tarragor cap de l'Estat Ma mentada institucii crit per les seves ir de Tarragona

enla

fou multat per aqr 1865. Favorable a

tronà Isabel

lll,

^Ío

local

i

provincial ^r participà com a re firma dels pactes fe

de 1869. Dirigí el o

suspès el 1870 per cessat per aquest n cessivament gover Barcelona (juliol) _i gener de 1874 cess¡

i retornà a Tarrago tasca com a catedr de 1881 entrà com continuà els anys tinent d'alcalde. F<

bilista EI Gubernam a la seva fusió aml es presentà com a c

publicà. En l'àmbi seva tasca a l'Instil secretari a partir d 7900; es jubilà _el 19

queològica Tarracc de 1853 i fins al set Pa com a governac

tBal

mamonumentø\, de de Bofarull, Salas local de monedes, t del seu monetari

>oleònics. La guer-

I patrimoni famili- heretà del pare, ^es tresòls al carrer de

i una casa annexa Lltra casa derruida

orts (al carrer del rnqueses), un dels a

i

l'altre en tenia

i

^{els horts a page-}

nà el 1841. Tenia el lteries ^Velles, i allí

e1844, davant del ossiblement com- :asat el L8 de març serrat Oller ^(1798-

¿fontblanc, havent

l

abans davant del ceí el

fill

Francesc

advocat. Anlruvn-

,-RovIne-BARRIAcH

s [2000] ^404-407

i

(Manila, _Filipines nic i políti.. forr

r.

ngué part activa en

la vida social i política de la Tarragona de la sego- na meitat del segle xrx. Va néixer el1823 a Manila,

fill

de militar, una carrera que també va seguir de jove i que el portà a assolir el grau de capità, malgrat que el 1843I'hagué d'abandonar per es- parterista. Estudià a l'escola de la Real Sociedad Económica Aragonesa de Amigos del País

i

fou número u de la promoció 1843-7847. Va arribar a Tarragona el 1848 després de guanyar una cà- tedra de matemàtiques a l'Institut de Segona En- senyança. Els anys següents i fins a la seva mort participà activament en la política, afilerat sota la bandera del Partit Democràtic. Amb motiu del Bienni Progressista (1854-1856) fou revalidat dels seus graus militars i escollit comandant del segon batalló de caçadors de la Milícia Nacional de Pro- víncia de Tarragona; el mateix any, fou nomenat cap de l'Estat Major de la subinspecció de l'es- mentada institució. En acabar el Bienni fou pros- crit per les seves idees. Va ser director del Diario de Tørragona en la seva època més progressista i fou multat per aquest motiu diverses vegades el 1865. Favorable a la Revolució de 1.868, que des- tronà Isabel

IIl,

^fou nomenat membre del comitè local

i

provincial del partit republicà

i

federal

i

participà com a representant de Tarragona en la firma dels pactes federals de Tortosa el 18 de maig de 1869. Dirigí el diari El Eco republicano, Que fou suspès el 1870 per l'autoritat, i Salavera fou pro-

cessat per aquest motiu. 81L873 fou nomenat suc- cessivament governador civil d'Osca ^(març), de Barcelona (juliol) i de Manila (octubre). El 30 de gener de1874 cessà com a governador de Manila i retornà a Tarragona per reintegrar-se en la seva tasca com a catedràtic d'institut. En les eleccions de 1881 entrà com a regidor a l'Ajuntament, on continuà els anys següents, que arribà a primer tinent d'alcalde. Fou cofundador del diari possi- bilista El Gubernamentøll'any 1885, que durà fins

a la seva fusió amb El Orden el 1887. L any 1888 es presentà com a diputat provincial pel partit re- publicà. En l'àmbit professional desenvolupà la seva tasca a l'Institut de Tarragona, del qual fou secretari a partir de 1.862

i

director entre 1893

i

7900; es jubilà _el 1903. Fou soci de la Societat Ar- queològica Tarraconense a partir del29 de juny de 1853 i fins al seu decés el 1909. En la seva eta- pa com a governador civil d'Osca, assistí a la in-

auguració del museu provincial d'aquella capital el 29 de juny de L873 i en l'acte fou qualificat de persona ilustrada y ^de grandes aficiones artísticas.Ya ser, igualment, un dels fundadors de l'Asociación de Catedrdticos numerarios de Instituto, que es va crear a Madrid el 1892 sota la seva presidència

i

a la llarga en va esdevenir president honorari. A

més, va escriure dues obres relacionades amb les matèries que impartia: Complemento elemental a la aritmétíca y rílgebra de lø segunda enseñanza (Barce- lona, 1891) i Complemento elemental ^de geometría y

t r i go n o me tr ía r e c tilín e ø (Tarr agona, 1892) . E ls dar- rers anys va implicar-se en tasques humanitàries com a delegat provincial de la Creu Roja a partir de 1898, i en va ser president honorari de la co-

missió provincial. Morí a Tarragona el 1909 als 85 anys. Baso |1,SSZ1; AvenÀ [1968l; Rrcesrus- SÁNcHrz Rrer [1969] 81; HonvrcóN [1980]; Henes [1981] 62n.6, i Vrncru [1990]. ^(ILv)

SarRzRn, B¡nNesÉ or, (? _m.s. XVil). Militar his- pànic, governador de Tarragona. Quan ^arribà a Tarragona pels volts de Nadal de 1.640, era ti- nent coronel del regiment del comte d'Oropesa, enquadrat dins de l'exèrcit del marquès de Los Vélez que envaí Catalunya per reprimir la revo- lució segadora. Havia participat en tota la campa- nya militar d'invasió, i en el mes següent prengué part en l'acció de Martorell on va resultar ferit d'un tret de mosquet a la mà, i també en la batalla de Montjuit, d'on també en sortí malferit. Salazar formava part de la junta de guerra de l'exèrcit i fou considerat un dels militars més capaços i ex- perimentats. A mitjan abril de 1,641, aconseguí re- butjar un intent d'assalt enemic sobre Riudoms, població convertida en quarter militar que li ha-

via estat assignat. Entre desembre de L641

i

^al

llarg de 7642,Salazar esdevingué governador mi- litar interí de Tarragona. D'acord amb el càrrec,

va demanar dos préstecs de 3.000 lliures al Con- sell Municipal, d'aquells que no es retornaven i ja se sabia. També va plantejar la necessitat d'or- ganitzar la milícia local al servei de Felip IV i en alguna ocasió va servir-se del sometent tarragoní per acompanyar el virrei a Lleida.

Gü¡n

[2003]

53,56

i67,i

FronsNse-Gü¡u [2005] 250. (Mcl)

tsel