(camí) (aturades) (repte)

Comunicació i

Agendes 21 Locals

reflexions i reptes

V Jornades d’Agendes 21 Locals Municipals, novembre 2008

Cooperativa etcèteres, Ruben David Fernández

(camí)

1

(aturades)

7

(repte)

1

marc(

s

) de referència

comunicar:

(1)

_{posar en comú, compartir.}

(2)

_{crear, transmetre i intercanviar}

informació i opinió.

communicare, del llatí, significa compartir,

posar en comú. Per tant, fer que l’altre participi

(d’allò que proposem), fer que sigui comú a ell

i a nosaltres.

marc(

s

) de referència

comunicar + que informar

perspectiva que encaixa perfectament en el

marc dels processos participatius.

En sentido moderno (...) decimos que nos

comunicamos cuando nos informamos,

cuando transmitimos información, hay que ir

más allá.

marc(

s

) de referència

una bona comunicació

incrementa l’efectividad dels

processos d’AG21 Locals.

…com tot element estratègic cal planificar

marc(

s

) de referència

tot comunica,

és impossible no comunicar

grups

procés

metàfora:

reunió A.VV

sense escolta activa,

asertivitat, respecte...

gestió de la reunió

(obj. temps, ...)

(silenci)

font:

Rubio, L. (2006)

marc

(s)

de referència

si comunicar és compartir:

quina relació té amb mi l’AG21?

en què m’afecta el que hem proposes?

per quin motiu hauria de destinar el meu temps?

què hi guanyo o què m’aporta el fet de participar?

brainstorming

marc

(s)

de referència

sense informació

no hi ha participació

sense emoció

no hi ha participació

“vendre” emocions i no productes.

exemple:

Diferents estils

per convidar a

participar

en els pressupostos

participatius

reflexió:

Com donem a la

benvinguda a la gent?

model bàsic...

comportament humà

font:

comunicació

actuar

conèixer

sentir

coneixement

(aturades)

7

(1)

aturada

quin és el punt de partida

?

en quin municipi ens trobem?

sintèticament: població, carácterístiques

econòmiques, urbanístiques, sectors, participació social…

quins recursos tenim disponibles per l’estrategia de

comunicació?

(2)

aturada

què volem conseguir?

quins són els objectius generals de comunicació?

Transmetre que el desenvolupament sostenible és un

benefici per la ciutadania perquè significa benestar

econòmic, cohesió social i un medi ambient net i saludable.

Fer entendre que les AG21 són el camí que ens porta al

desenvolupament sostenible i es concreta amb

participació i l’acord dels diferents col·lectius de la societat.

objectius generals:

pocs però

ben definits i clars.

(2)

aturada

què volem aconseguir?

requadre:

exemple objectius

específics

objectius de comunicació específics

- comunicar el compromís municipal cap a la sostenibilitat.

- Informar àrees internes de l’Ajuntament.

- Aconseguir que el màxim nombre de ciutadans i ciutadanes coneguin

què és el desenvolupament sostenible i l’AG21.

- Potenciar la participació de col·lectius concrets en el procés d’AG21.

- Informar puntualment dels avenços i resultats de la participació.

(2)

aturada

què volem aconseguir?,

variarà en funció de la fase del procés

fase

1

disseny

mobiliització

fase

2

diagnòstic i

objectius

fase

3

pla d’acció

fase

4

implementació

seguiment

fase

1

fase

2

fase

3

fase

4

in

te

n

si

ta

t

co

m

u

n

ic

at

iv

a

font:

disseny i

mobilització

diagnòstic i objectius

pla d’acció

implementació

i seguiment

fase

1

disseny i

mobilització

fase

2

diagnòstic i objectius

fase

3

pla d’acció

fase

4

implementació

i seguiment

in

te

n

si

ta

t

co

m

u

n

ic

at

iv

a

font:

metàfora:

intensitat relació

d’amistad

(3)

aturada

a qui ens dirigim?

Per arribar realment a les persones cal primer establir

grups (segments) en funció de determinades

carácterístiques i/o afinitats.

Això ens permet:

adequar el llenguatge

establir missatges diferenciats

diferènciar formes d’arribar al grup

exemples de

segmentacions:

per edats

per sectors:

domèstic,

administració,

educació, agrícola,

industrial, associatiu,

mitjans comunicació…

exemple: segments

de publicitat

directes

ex

terns

in

directes

in

terns

participants

organització

font:

entorn

social

col·laboradors

públics

(3)

aturada

(4)

aturada

què direm?

Els continguts a trasmetre han de ser clars, i haurien de

connectar amb l’experiència vital de les persones; missatges

en positiu i “obamaitzats”.

exemples:

Associació

Lectura Fàcil

camí que ens marca les passes necessàries per

avançar en la sostenibilitat

agenda 21

fotografía del municipi per saber en quin punt ens

trobem.

diagnòstic

benestar i qualitat de vida, no només una qüestió

ambiental.

(5)

aturada

com arribem a la ciutadania?

A través de la

imaginació,

el sentit

emocional

ha de convencer

a la raó.

(6)

aturada

quan ens costa?

Hem de saber de quants recursos disposem i com els anem

a distribuir

(7)

aturada

i finalment, com a anat?

Cal establir mecanismes de evaluació de les estrategies de

comunicació:

indicadors quantitatius i qualitatius

qüestionaris

tallers participatius

sondeigs - enquestes de valoració

el repte:

comunicació participativa

Video participatiu

Missatges clars

: ¿Qué es una agenda 21 y de donde surge?

Grup d’impuls

format per professionals del vídeo “motivats”, persones

interesades, Ajuntament.

Implicació dels grups de teatre

casting ciutadà.

Estrena ciutadana

i procés d’apropaci

Butlletí participatiu

Continguts interactius: les entitats informen, els comerços proposen…

Grup d’impuls que ho gestiona, amb el suport i acompanyament de

l’Ajuntament.

Web 2.0

Debats, generació de coneixement i treball compartit a través d’internet.

exemple:

Fundación Kaleidos.Red (2008) Equipamientos municipales de proximidad. Metodologías para la participación ciudadana. Ediciones Trea.

Gobierno del Pais Vasco, “Comunicar para avanzar”, demanar a mail@cooperativaetcs.org

Martí, J.; Rebollo, O. (rev.2007) Participació Ciutadana. Bases, mètodes i tècniques. Quadern Papers num.19. Xarxa de Municipis Diputació de Barcelona. www.diba.cat, publicacions.

Martí, P. (2003). La participació ciutadana en l’àmbit local. Conceptes, figures i pràctiques. Barcelona: Editorial Mediterrània.

Moliní, E. (2002) “El trabajo de un agente de transformación social y organizacional: pasión y profesión.” Pendiente Publicar.

Ramon, F. (2007)a “Conversaciones con Max: despertar la confianza a través de la comunicación” Ed. Integral RBA Libros S.A.

Ramon, F. (2007)b “La isla de los cinco faros” RBA Ed. Integral Libros S.A.

Rubio, L. (2008) “La gestió de la comunicació en entorns de participació ciutadana”, ponència presentada a la trobada La Gestió de la Comunicació en entorns participatius, Cerdanyola del Vallès,

Rubio, L. i Rovira, G. (2006) “Comunicar i relacionar-se amb la ciutadania. Una tasca crítica per a la participació i la transformació social”, ponència presentada en el marc del II Congrés Català de Gestió

Pública, Barcelona.

Rubio, L. (2005) “El Sector Público, un escenario singular para la gestión de la comunicación” i “La comunicación en el sector público”, Singularidades de la gestión de la comunicación externa en las

organizaciones públicas, memòria de tesi doctoral (ESADE – Barcelona).

Sánchez A, M. (2004) La participación, metodología y práctica. Editorial Popular, Madrid.22