1
OBSERVATORI
BONPREU I ESCLAT
DEL CONSUM ALIMENTARI
A CATALUNYA
DOSSIER INFORMATIU DE PREMSA
2
Catalunya recupera els nivells de
despesa alimentària de 2008
El Grup Bon Preu ha creat l’Observatori Bonpreu i Esclat del Consum Alimentari a Catalunya
amb l’objectiu de conèixer les tendències alimentàries i de consum de les llars catalanes
El primer informe de l’Observatori detecta que les comarques gironines han liderat el 2016 el creixement del consum alimentari a Catalunya
Durant aquests anys les hortalisses, el peix i els plats precuinats han guanyat pes en la despesa alimentària, la fruita s’ha mantingut a uns nivells similars i ha disminuït el consum de la carn, el pa, els cereals, els lactis i els ous
Entre el 2008 i 2016 va haver una caiguda d’un 22,3% de la despesa alimentària de les llars més joves, mentre que les dels més grans va créixer d’un 36,9%
Barcelona, divendres 21 de juliol de 2017
El Grup Bon Preu presenta l’Observatori Bonpreu i Esclat del consum alimentari a Catalunya. Aquesta iniciativa té com a objectiu contribuir a la creació i difusió de coneixement sobre les tendències del consum i els nous hàbits alimentaris de la població catalana. L’Observatori pretén, doncs, aportar a la societat dades contrastades d’un sector altament competitiu que representa, per darrera de l’habitatge, el segon concepte de despesa en les llars de Catalunya.
El primer document d’aquest Observatori consta de dos treballs: un primer en què es presenta una visió general orientada a situar el pes i la rellevància que té en el conjunt de l’economia del país, “El consum alimentari a Catalunya”, i un segon, constituït per un treball monogràfic sobre l’evolució d’aquesta variable els darrers anys, “Despesa alimentària a Catalunya 2008-2016: els canvis a la crisi i a la recuperació”.
3 Els autors de l’informe són el Dr. Josep Oliver Alonso, Catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Ramon Roig i Solé i Xavier Segura Porta, economistes de Tracis, Projectes Econòmics i Financers.
L’ALIMENTACIÓ: LA PART MÉS RELLEVANT DE LA DESPESA DE LES FAMÍLIES DESPRÉS
DE LA DEDICADA A L’HABITATGE
Segons les dades més recents disponibles, extretes de l’Enquesta de Pressupostos Familiars del 2016, el consum alimentari representa a Catalunya el 16,7% del consum total de les llars; sobre el total del PIB significa un 6,7%. En termes absoluts, estem parlant d’una xifra de més de 15.000 milions d’euros, constituint el segon bloc més rellevant d’entre els que es distribueix el consum de les famílies, després de l’habitatge, aigua, llum, gas i altres combustibles, que representa un 30,6%.
Pes del consum alimentari1 sobre total de consum de les llars a Catalunya. 2008-2016
4
CATALUNYA RECUPERA EL NIVELL DE DESPESA ALIMENTÀRIA QUE TENIA
EL 2008
La despesa alimentària ha assolit el 2016 una xifra absoluta de 15.100 milions d’euros que pràcticament iguala la del 2008, que fou de 15.146 milions d’euros. En termes de consum alimentari per càpita, el 2016, amb 2.058 euros per càpita, va recuperar les xifres de 2008, que fou de 2.072 euros per càpita.
Consum alimentari2 total a Catalunya. 2007-2016
En milions d’euros
Consum alimentari3 per habitant a Catalunya. 2007-2016
En euros
2 Inclou aliments, begudes no alcohòliques, begudes alcohòliques i tabac. Font: Elaboració pròpia a partir de l’EPF.
5
LES COMARQUES GIRONINES LIDEREN EL CREIXEMENT DEL CONSUM ALIMENTARI A
CATALUNYA EL 2016
Aquest primer document de l’Observatori inclou una estimació pròpia sobre el creixement del consum alimentari a les demarcacions catalanes el 2016. D’acord a aquesta estimació, que exclou entre els components que conformen l’epígraf estadístic agregat corresponent a l’alimentació el tabac, la demarcació de Girona és on va créixer més la despesa alimentària el darrer any (un 5%).
Estimació del consum alimentari4 total i variació per demarcacions. 2015-2016
En milions d’euros i en % 2015 2016 Variació Barcelona 10.301 10.746 4,3% Girona 1.330 1.396 5,0% Lleida 701 713 1,8% Tarragona 1.314 1.362 3,6% CATALUNYA 13.647 14.218 4,2%
6
LA DEMARCACIÓ DE BARCELONA ÉS LA QUE PRESENTA UN CONSUM ALIMENTARI
MÉS ELEVAT PER CÀPITA
La demarcació de Barcelona, que respecte a la població representa més de les tres quartes parts del total de Catalunya i que el 2016 és la que ha experimentat una evolució demogràfica més positiva, presenta el 2016, amb 1.958 euros, el consum alimentari per càpita (excloent el tabac) més elevat de Catalunya; tot i això, la variació relativa més elevada, també en aquest cas es produeix a Girona, amb un increment d’un 4,9%, un punt percentual per sobre de la mitjana catalana.
Estimació del consum alimentari5 mitjà per habitant i variació per demarcacions. 2015-2016
En euros i en % 2015 2016 Variació Barcelona 1.885 1.958 3,8% Girona 1.836 1.925 4,9% Lleida 1.578 1.613 2,2% Tarragona 1.660 1.721 3,7% CATALUNYA 1.838 1.909 3,9%
Entre els epígrafs més significatius de la despesa alimentària de la família del 2008 al 2016 guanyen pes les hortalisses i el peix, així com el menjar precuinat, es manté la fruita, i perd pes la carn, el pa, els cereals, els lactis i els ous.
Entre els menys rellevants també guanyen pes els epígrafs d’altres (que inclou menjars preparats, a més de salses, condiments, sal, espècies, alimentació per a nadons i productes dietètics); el de cafè, té i altres begudes no alcohòliques, i el de sucre, confitures, mel, xocolata i gelats. I en perden el de sucs, refrescs i altres i el d’olis i greixos.
7 Canvis en l'estructura de la despesa total en productes alimentaris a Catalunya 2008-2016
Pesos en % i canvi en els pesos en punts percentuals
Canvis en l'estructura de la despesa total en productes alimentaris a Catalunya 2008-2016
Pesos en % i canvi en els pesos en punts percentuals
2008 2016 Canvi 2008-16 A. Totals
1. Aliments 92,9 92,6 -0,3
2. Beg. no alcoh. 7,1 7,4 0,3
3=1+2. Aliments/beg. no alcoh.100,0 100,0 0,0 B. Productes que guanyen pes
Peix 11,7 12,2 0,4 Hortalisses4 9,6 10,9 1,3 Fruita 9,4 9,4 0,0 Sucre5 3,8 3,9 0,1 Altres 3,3 6,2 2,8 Cafès6 1,7 2,6 0,9
C. Productes que perden pes
Carn 24,3 22,6 -1,7
Pa1 16,6 14,5 -2,0
Llet2 11,8 10,7 -1,1
Sucs7 5,4 4,8 -0,6
Olis3 2,5 2,4 -0,1
1. Pa i cereals; 2. Llet, formatge i ous; 3. Olis i greixos; 4. Hortalisses, llegums i tubercles; 5. Sucre, confitures, mel, xocolata i gelats; 6. Cafès, te i altres begudes no alcohòliques; 7. Sucs, refrescos i altres.
8 La diferent sensibilitat dels grups d'aliments i begudes no alcohòliques a la crisi i a la recuperació. 2008-2016
Canvi acumulat en % A. 2008-13
B. 2013-16
C. 2008-16
1. Pa i cereals; 2. Llet, formatge i ous; 3. Olis i greixos; 4. Hortalisses, llegums i tubercles; 5. Sucre, confitures, mel, xocolata i gelats; 6. Cafès, te i altres begudes no alcohòliques; 7. Sucs, refrescos i altres. Font: elaboració pròpia a partir de l’EPF.
30,2 2,5 0,5 -1,2 -4,3 -6,3 -7,7 -9,1 -10,7 -12,2 -20 -10 0 10 20 30 40
Cafès6 Hortal.4 Sucre5 Fruita Peix Carn Llet2 Sucs7 Olis3 Pa1
17,5 11,0 8,1 6,2 2,1 1,3 -0,2 -0,8 -2,0 -2,2 -20 -10 0 10 20 30 40
Cafès6 Hortal.4 Peix Olis3 Sucre5 Fruita Pa1 Carn Llet2 Sucs7
53,1 13,8 3,4 2,6 0,1 -5,1 -7,1 -9,6 -11,1 -12,4 -20 0 20 40 60
9 Entre el 2008 i el 2016 hi ha hagut una caiguda d’un 22,3% de la despesa alimentària de les llars més joves, mentre que les dels més grans va créixer d’un 36,9%, dicotomia que suggereix transferències de despesa en productes alimentaris que les llars de més edat han efectuat a les dels seus fills o néts. Un dels elements més destacats que aporta el primer document de l’Observatori Bon Preu i Esclat del consum alimentari a Catalunya és l’anàlisi del comportament radicalment diferent entre les llars més joves i les de major edat, i això tant en el període de crisi com en el de recuperació. Així, a la crisi 2008-2013, aquesta despesa a les llars més joves (persona de referència de 16 a 44 anys) va caure dràsticament (-23,2%). A l'altre extrem d'edat, en el col·lectiu de les llars amb la persona de referència de 65 i més anys, el signe del canvi ha estat positiu, de manera que en plena crisi aquest conjunt de llars va augmentar la seva despesa en aliments i begudes no alcohòliques d’un 17,4%.
La dicotomia ha continuat a la fase d'expansió 2013-2016, en la qual enfront d'un augment molt lleuger de la despesa alimentària del col·lectiu de llars més joves (1,2%), el grup d'edats més avançades ha seguit augmentant la seva despesa alimentària fins a un total d’un 16,6%. Per al conjunt del període 2008-2016, la caiguda de la despesa alimentària de les llars joves ha estat d’un 22,3%, mentre que l’augment de les més edat ha estat d’un 36,9%.
Tot plegat suggereix transferències de despesa en productes alimentaris que les llars de més edat han efectuat a les dels seus fills o néts, cosa que confirmaria la hipòtesi que moltes famílies han pogut suportar els estralls de la crisi gràcies a una significativa transferència generacional.
10 Llars i despesa (per família i total) en aliments i begudes no alcohòliques, segons edat de la persona de referència. 2008-2016
Canvi acumulat en % per períodes significatius
A. Nombre de llars
B. Despesa per família
C. Despesa total
6 Font: elaboració pròpia a partir de l’EPF.
-5,5 -6 -11,2 11,7 0,8 12,6 14,3 10,3 26,1 5,3 0,8 6,1 -20 -10 0 10 20 30 2008-13 2013-16 2008-16 16-44 45-64 65 i més Total c -18,8 7,6 -12,5 -9,7 -0,4 -10,1 2,7 5,7 8,6 -9,4 4,0 -5,8 -20 -15 -10 -5 0 5 10 2008-13 2013-16 2008-16 16-44 45-64 65 i més PerLlar -23,2 1,2 -22,3 0,8 0,4 1,2 17,4 16,6 36,9 -4,6 4,8 -0,1 -30 -20 -10 0 10 20 30 40 2008-13 2013-16 2008-16 16-44 45-64 65 i més Total c
11 D. Distribució de la despesa en aliments i begudes no alcohòliques (% i canvi en els pesos en punts percentuals)
Amb la crisi (anys 2008-2013) ha augmentat un 17,1% la despesa alimentària a les llars unipersonals, mentre que a les de 4 i més membres ha caigut un 19,1%, reflex en gran mesura de l’elevat creixement en el nombre de llars de més petita dimensió i de la disminució de les més grans.
El primer estudi de l’Observatori també posa en evidència la distribució dicotòmica en els ritmes de canvi de la despesa alimentària entre els augments de les llars de dimensions menors i les caigudes a les de més grandària. Aquest ha estat un procés particularment rellevant durant els anys de la crisi (2008-2013), amb una clara tendència decreixent en el canvi d’aquesta despesa, des d’un 17,1% a les llars unipersonals a un -19,1% a les de 4 i més membres.
Òbviament aquest fenomen està directament relacionat amb els canvis operats a l’estructura demogràfica i amb els profunds canvis socials. Tots dos tipus de modificacions han afectat també l’estructura de les llars catalanes atenent el nombre de persones que les integren. En particular, cal esmentar la confluència de l’envelliment de la nostra societat amb els canvis culturals i socials respecte a la convivència, amb un augment del nombre de llars només integrades per una persona.
37,3 41,7 21,0 30,0 44,1 25,9 29,0 42,3 28,8 -8,3 0,5 7,8 -10 0 10 20 30 40 50 16-44 45-64 65 i més 2008 2013 2016 Canvi 2008-16
12 Llars i despesa (per família i total) en aliments7 i begudes no alcohòliques, segons nombre de membres
de la llar. 2008-2016
Canvi acumulat per períodes significatius en % A. Nombre de llars
B. Despesa per família en aliments i begudes no alcohòliques
C. Despesa total en aliments i begudes no alcohòliques
7Font: elaboració pròpia a partir de l’EPF.
13,9 5,2 19,8 10,9 0,0 10,9 1,7 -0,6 1,1 -5,9 -1,7 -7,5 5,3 0,8 6,1 -10 -5 0 5 10 15 20 2008-13 2013-16 2008-16
1 persona 2 persones 3 persones 4 i més Total
c 2,8 1,5 4,3 -4,5 10,6 5,6 -7,5 4,2 -3,6 -13,4 1,0 -12,6 -9,4 4,0 -5,8 -15 -10 -5 0 5 10 15 2008-13 2013-16 2008-16
1 persona 2 persones 3 persones 4 i més Total
c 17,1 6,7 25,0 6,0 10,6 17,1 -5,9 3,6 -2,5 -18,6 -0,7 -19,1 -4,6 4,8 -0,1 -30 -20 -10 0 10 20 30 2008-13 2013-16 2008-16
13 Aportacions a la despesa en aliments i begudes no alcohòliques (% i canvi en punts percentuals)
Podeu consultar l’informe complet
aquí
o
escanejant el següent codi QR:
11,4 14,3 2,9 27,2 31,9 4,7 25,1 24,5 -0,6 36,3 29,4 -6,9 -10 0 10 20 30 40 2008 2016 Canvi 2008-16
14
GRUP BON PREU
El Grup Bon Preu ja disposa de 225 establiments repartits per tot Catalunya: 124 supermercats Bonpreu, 47 hipermercats Esclat, 3 Iquodrive, 41 benzineres EsclatOil i 8 minimercats. La plantilla del Grup compta amb més de 6.000 treballadors. En els últims anys, Bon Preu s’ha convertit en una de les principals empreses generadores d’ocupació estable a Catalunya.
El Grup segueix consolidant la seva política comercial de proximitat i complicitat amb el territori, promovent el producte local de qualitat i els preus justos, que converteix Bonpreu i Esclat en un referent de la producció Km0.
El Grup Bon Preu va facturar 1.077 M€ en l’exercici del 2016 i va créixer un 9,2% respecte l’any anterior. Les previsions per a l’exercici 2017 és que la facturació s’acosti als 1.200 M€. El Grup disposa d’una cartera d’inversions superior als 140 M€.
JOSEP OLIVER ALONSO
Catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Autor de nombrosos treballs sobre economia catalana i d’articles i col·laboracions amb capítols a llibres sobre temes relacionats amb el comportament de les llars en relació a la seves decisions de consum i inversió en capital humà, i de les seves interconnexions amb les demandes empresarials de mà d’obra i la seva qualificació i del seu impacte sobre la productivitat de l’economia espanyola i catalana.
RAMON ROIG SOLÉ
Economista. Especialista en la realització d'estudis econòmics i financers i en finances públiques. Ha estat Director de Control de Gestió i del Servei d’Estudis de CatalunyaCaixa, professor d'Hisenda Pública a la Universitat Pompeu Fabra i d'Economia de l'Empresa a la Universitat de Vic. Director General de Clade Grup Cooperatiu i economista de Tracis, Projectes Econòmics i Financers, S.L.
XAVIER SEGURA PORTA
Economista. Especialista en l’anàlisi de la conjuntura econòmica, de l’economia catalana i dels mercats financers. Ha estat Director del Servei d’Estudis de Catalunya Caixa i professor de sistema financer a la Universitat Autònoma de Barcelona. És vocal de la Comissió Gestora del Col·legi d’Economistes de Catalunya, membre de la Societat Catalana d’Economia i soci fundador de Tracis, Projectes Econòmics i Financers, S.L.
Premsa i comunicats del Grup Bon Preu
931 003 151 687 037 921
