Comissió de Salut del Parlament de Catalunya Sessió informativa sobre salut mental i addiccions. Barcelona, 18 de febrer de 2010

Texto completo

(1)

Comissió de Salut

del Parlament de Catalunya

Sessió informativa sobre

salut mental i addiccions

(2)

2

Índex

1.

Estat de salut de la població

2.

Costos i utilització de serveis

3.

Recursos i serveis especialitzats de salut mental i addiccions

4.

Àmbits d’intervenció

ƒ

Polítiques de salut mental (PD de salut mental i addiccions)

ƒ

Àmbit de promoció i prevenció

ƒ

Àmbit assistencial

ƒ

Àmbit de la recerca i la formació

5.

Estratègies per al 2010-2014

(3)
(4)

4

Font: Estudi ESEMeD / SAMCAT, 2002

Resultats de la prevalença de trastorn

mental a la població general

ƒ Una de cada 4 persones patirà un

trastorn mental (TM) en la seva vida.

ƒ Els trastorns mentals són més prevalents en les dones. ƒ La prevalença a Catalunya és superior a la mitjana de l’Estat espanyol i és més similar al perfil d’Europa. 21,61 15,67 20,34 28,25 22,93 26,92 7,07 5,25 7,42 12,1 11,44 14,17 0 5 10 15 20 25 30

Europa Espanya Catalunya

Home-vida Dona-vida Home-12 mesos Dona-12 mesos

EPIDEMIOLOGIA TRASTORNS MENTALS

(5)

5

Estat de salut de la població adulta: ansietat i depressió

Act. Vida Diària Ansietat / Depressió Dolor / malestar Homes Dones 30 20 10 0 10 20 30 40 50 Cura Personal Mobilitat moderat greu % de persones Homes Dones Homes Dones 30 20 10 0 10 20 30 40 50 Cura Personal Mobilitat moderat greu

% de persones AVAQ: anys de vida ajustats per qualitat

Font: Estudi Cost i càrrega de la depressió a Catalunya Font: ESCA 2006

SALUT PERCEBUDA

Afectació de la qualitat de vida de les persones pels diferents problemes crònics de salut

ƒ L’ansietat i la depressió són la segona causa de mala salut percebuda després del dolor/malestar (28% ♀ i 14% ♂) i de pèrdua d’anys de vida viscuts amb qualitat.

ƒ La qualitat de vida de persones que pateixen ansietat/depressió és del 20% respecte de la mitjana de la qualitat de vida de la població catalana.

(6)

6

Estat de salut de la població infantil i juvenil

ƒ Un 6,8% dels infants i adolescents entre 4 i 14 anys pateixen algun trastorn mental en un any. ƒ Els nens presenten una probabilitat superior de patir un trastorn mental que les nenes. En

general, el grup d’edat de 8 a 11 anys presenta una major probabilitat.

ƒ La probabilitat de patir un trastorn mental entre els infants augmenta de manera important

segons la classe social. Els infants que viuen en els grups més desafavorits tenen una

probabilitat 5 vegades superior de patir TM (11,1% els més pobres vs. 1,8% els més rics). EPIDEMIOLOGIA TRASTORNS MENTALS

Importància de les polítiques de prevenció des de la infantesa

Font: La salut de la població infantil a Catalunya. Enquesta de salut de Catalunya 2006 Probabilitat de patir un trastorn mental

4,3% 6,4% 9,6% 0% 2% 4% 6% 8% 10% 12% 4-7 8-11 12-14

(7)

7

Promoció i prevenció: depressió i suïcidi

ƒ Any 2007: 371 morts per suïcidi (97 dones i 274 homes) ƒ És més freqüent en el grup d’edat de 35 a 44 anys

ƒ 6.680 anys potencials de vida perduts (APVP), una mitjana de 24,56 anys per cada cas ƒ És la segona causa de mort en els joves de 15 a 24 anys

Suïcidis consumats, any 2007

0 10 20 30 40 50 60 70 5-14 15-24 25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 75-84 > 84 homes dones PROMOCIÓ I PREVENCIÓ

Programa de lluita contra la depressió i prevenció del suïcidi

Mortalitat per suïcidi a Catalunya

Evolució 1999-2007 4 4,5 5 5,5 6 6,5 7 7,5 8 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 T axes p er 1 0. 000 h .

(8)

8

Indicadors 2003 2007

Consum d’alcohol 15-29 anys 72 67,4 Consum de cànnabis 15-29 anys 26,9 22,2 Consum de cocaïna 15-29 anys 1,5 5,7

Font: Enquestes domiciliàries (2007). Subdirecció General de Drogodependències i PNSD 48,7 60,9 10,5 0,4 2,1 46,5 63,8 8,5 0,4 1,8 50,9 62,8 19,3 1,9 3,6 53,9 72 26,9 2,1 1,5 47,3 73,2 30 2,6 4,3 47 67,4 22,2 1,7 5,7 0 10 20 30 40 50 60 70 80 1997 1999 2001 2003 2005 2007

Alguna vegada en els darrers 30 dies

Tabac Alcohol Cànnabis Èxtasi/DS Cocaïna

Evolució de la prevalença de consum de drogues

en població de 15-29 anys (Catalunya 1997-2007)

(9)

9

Indicadors 2003 2007

Consum d’alcohol 15-64 anys 67,7 61,9 Consum de cànnabis 15-64 anys 11,4 9,7 Consum de cocaïna 15-64 anys 0,7 2,6

Font: Enquestes domiciliàries (2007). Subdirecció General de Drogodependències i PNSD

Evolució de la prevalença de consum de drogues

en població de 15-64 anys (Catalunya 1997-2007)

39,6 60 4 0,1 0,9 41 62,2 4,3 0,1 1,1 41,6 61,1 8,3 1 1,4 44,9 67,7 11,4 0,6 0,7 39,3 71 13,9 0,8 1,7 39,2 61,9 9,7 0,8 2,6 0 10 20 30 40 50 60 70 80 1997 1999 2001 2003 2005 2007 Alguna vegada en els darrers 30 dies

Tabac Alcohol Cànnabis Èxtasi/DS Cocaïna ADDICCIONS

(10)
(11)

11 4,8% 5,6% 6,4% 6,9% 7,0% 8,6% 9,0% 9,9% 10,8% 15,8% 0 200.000 400.000 600.000 800.000 1.000.000 1.200.000 Aparell endocrí Aparell locomotor Sistema digestiu Sistema nerviós Sistema genitourinari Traumatismes Neoplàsies Sistema respiratori Trastorns mentals Sistema circulatori Milers d'euros

Estudi dels costos dels plans directors (2005-2007)

3 0 % 2 3 % 4 7% 2 6 % 3 6 % 3 8 % 3 4 % 3 1% 3 5% 0 % 2 0 % 4 0 % 6 0 % 8 0 % 10 0 % 2005 2006 2007

A t . primària general i especialit zada A t . hospit alària Farmàcia

Font: Avaluació de la participació dels plans directors en la despesa sanitària del CatSalut, 2005-2007

COSTOS DE LES MALALTIES

DISTRIBUCIÓ INTERNA DELS COSTOS DELS TRASTORNS MENTALS

(12)

12

Cost de la depressió a Catalunya (2006)

ƒ Cost total de la depressió: 736.003.083 euros (0,38% del PIB del 2006). ƒ La depressió té repercussions importants en altres sectors econòmics.

Distribució dels costos de la depressió a Catalunya (2006)

Costos directes: 156.220.511 € (21%) (prop del 2% del pressupost de salut) Costos indirectes:

579.782.572 € (79%)

Costos directes

9 65% medicaments

9 26% atenció primària salut 9 9% atenció especialitzada ambulatòria i hospitalària

Costos indirectes 9 61% incapacitat permanent

9 34% incapacitat laboral temporal 9 5% mortalitat

Valoració per pèrdues de productivitat laboral per

incapacitat temporal = 200 M€ / any

(13)

13

Atenció sanitària rebuda per persones amb

trastorn mental, durant el darrer any

ƒ A Catalunya el sistema sanitari és més accessible i es consulta més per problemes de salut mental, tant a l’atenció primària com a l’especialitzada.

ƒ Un 10,9% consulten el metge de capçalera, un 9,6% són atesos pel psiquiatre i un 16,2% són atesos conjuntament per la primària i salut mental.

Font: Estudi ESEMeD / SAMCAT, 2002 Europa 1,5% 7,2% 5,05% 3,39% 8,65% 74,19%

Cap MF Psicol Psiq MF+SM Altres

Catalunya 59,42% 10,87% 2,38% 9,56% 16,19% 1,58%

No visites M F P sicol P siq M F+SM Altres

ATENCIÓ REBUDA

(14)

14

Prevalença de trastorns mentals en atenció primària

(2006-2007)

ƒ Un 29,5% de pacients atesos a l’atenció primària en un any pateixen un trastorn mental. Són més prevalents en les dones.

ƒ Un 10% consulten específicament per problemes de salut mental. ƒ Diagnòstics més freqüents:

9 Depressió major (9,6%) ( ♀ 12,1% vs. 5,4% ♂) 9 Trastorn d’angoixa (7,0%)

9 Abús o dependència de substàncies (3,2%)

ƒ El 71% de les persones detectades amb trastorn mental són ateses exclusivament pel metge de família, i un 27,8 també han estat ateses per l’especialista.

ƒ Un 4% dels pacients derivats a l'especialista en salut mental és per “problemes de la vida”, sense un diagnòstic clínic de trastorn mental.

ƒ Un 55% dels pacients d’atenció primària amb algun trastorn mental han rebut prescripció de psicofàrmacs.

Font: Estudi DASMAP: Diagnòstic i avaluació de salut mental a l’atenció primària, 2006

ATENCIÓ REBUDA

(15)

15 18.000 19.000 20.000 21.000 22.000 23.000 24.000 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Font: CMBDCSM Altes d’hospitalització psiquiàtrica

(1998 – 2008) Activitat dels centres de salut mental (1998 – 2008)

Evolució de la demanda (1998-2008)

ƒTendència a l’increment de demanda i activitats d’atenció especialitzada en els darrers 10 anys.

ƒMajor complexitat dels casos atesos als centres de salut mental (CSM). Resposta assistencial més intensiva. La freqüència de visites als CSM s’ha incrementat de 5 visites/pacient (2003) a 6,6 (2008).

791.756862.310 1.163.569 1.275.872 683.230 762.720 892.147 881.565911.092 1.107.116 1.382.608 123.995140.213 146.448 154.927 167.710 176.137 170.470 189.769 196.700 200.914 208.902 0 200.000 400.000 600.000 800.000 1.000.000 1.200.000 1.400.000 1.600.000 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 total visites pacients atesos

ATENCIÓ REBUDA

(16)

16

Addiccions: demanda atesa als CAS (1991-2007)

Font: Sistema d’informació de drogodependències (SID)

0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 198 7 1988 1989 1990 199 1 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 200 0 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Heroïna Cocaïna Cànnabis Tabac Alcohol

Inicis de tractaments segons droga principal

ATENCIÓ REBUDA

(17)

3. Recursos i serveis especialitzats

de salut mental i addiccions

(18)

18

La salut mental 2009, prioritat del Departament de Salut

ƒ Pla director de salut mental i addiccions (2003-2009) 9 Places d’hospitals de dia d’adults:  101%

9 Places d’hospitals de dia d’adolescents:  83% 9 Llits de patologia dual:  144%

ƒ Prioritat de les activitats de promoció, prevenció i atenció dels problemes de salut mental de menor complexitat en l’atenció primària.

ƒ Implantació de la cartera de serveis de salut mental i addiccions en el 43% dels centres d’atenció primària.

ƒ Millora de l’atenció a les urgències psiquiàtriques domiciliàries Æ posada en marxa d’equips especialitzats.

ƒ Implantació de dotze experiències per a la millora del trastorn psicòtic incipient i l’atenció als adolescents amb trastorns produïts pel consum de substàncies.

(19)

19

La salut mental en el pressupost: tendència creixent

Distribució del pressupost sanitari públic de salut mental (1990 vs. 2008) Evolució del pressupost de compra de

serveis de salut mental (1996-2009)

Increment de compra de serveis de salut mental 2003-2009: 103% 0 50.000.000 100.000.000 150.000.000 200.000.000 250.000.000 300.000.000 350.000.000 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

La proporció destinada a recursos comunitaris s’equilibra progressivament. PRESSUPOST 25% 76% 48% 52% 0% 20% 40% 60% 80% 100% 1990 2008

(20)

20

Els recursos especialitzats (2003 – 2009)

2003 2009 Diferencial

Centre de salut mental d’adults 68 73 7%

Centres de salut mental infantil i juvenil 41 49 20%

Llits d’aguts 809 895 11%

Llits de subaguts 443 570 29%

Llits de llarga estada 2.945 2.496 -17%

Places d’hospital de dia d’adults 321 645 101%

Places d’hospital de dia d’adolescents 245 449 83%

Places centres de dia 1.895 2.032 7%

Centres d’atenció i seguiment 60 65 8%

Llits de desintoxicació 64 64 0%

Llits de patologia dual 45 110 144%

Unitat de psiquiatria penitenciària 67 107 60%

(21)

Grau d’implantació del nou model d’atenció en salut mental

Programa Grau d’implantació 2005 Grau d’implantació 2009

Cartera de serveis de salut mental en AP - 43% de les ABS

Urgències psiquiàtriques domiciliàries Barcelona Ciutat

(23% de la població de Catalunya)

Barcelona ciutat, l’Hospitalet, Cornellà i Tarragona

(39% de la població de Catalunya) Trastorn psicòtic incipient - 14% dels CSMA

Increment oferta psicoterapèutica - 7% dels CSMA Atenció als adolescents amb problemes

de consum 2 experiències

20% dels CAS 22% dels CSMIJ Pla de serveis individualitzat (PSI) 36% de la població adulta 67% de la població adulta Trastorns mentals greus (TMG) 44% dels CSMIJ 74% dels CSMIJ Rehabilitació comunitària 12% dels CSMIJ 56% CD

Pla de reordenació dels trastorns del comportament alimentari

Girona

(9,5% de la població)

Girona, Lleida, Alt Pirineu – Aran i Catalunya central

(22% de la població) Pla de reordenació de l’atenció a les

ludopaties 50% 85%

RECURSOS

CSMA: centre de salut mental d’adults CAS: centre d’atenció i seguiment CSMIJ: centre de salut mental infantil i juvenil CD: centre de dia

(22)

22 Alt Pirineu i Aran

Girona Catalunya Central Lleida Barcelona Camp de Tarragona Terres de l'Ebre

Nous Equipaments en funcionament (2003-2009):

• Parc sanitari Martí Julià a Girona • Unitat de subaguts I alta

dependència de Lleida

• Unitat de Patologia dual I d’aguts

de Reus

• Unitat d’Alta Dependència

Psiquiàtrica de Martorell

•UIPA Vall Hebron- Sant Rafael •Hospital Clínic IJ

•Fòrum-IMAS

• Sant Joan Déu Esplugues (IJ) • Ampliació Hospital Psiquiàtric

Penitenciari

Nous equipaments en projecte: • Unitat d’Aguts a Vall Hebron • Parc Taulí a Sabadell

• Unitat de Subaguts a Manlleu • Ampliació llits Hospital Clínic • PArc Sanitari Sant Boi

• Unitat d’Aguts Hospital del Mar

Millora d’equipaments d’hospitalització de salut mental

RECURSOS

(23)

Estat de la situació d’implementació del

conveni Pacte de ciutat de Barcelona (2009)

Acords del conveni

Nous projectes no descrits al conveni

Unitat de Psiquiatria d’Aguts Vall

d’Hebron-Sant Rafael Acabat

Edifici Fòrum. Salut mental i sociosanitari

Acabat

Hospital de Dia de Nou Barris Acabat CSMIJ Gràcia Acabat

CSMA i CSMIJ Sant Martí Nord

Acabat

Nou equipament polivalent de salut mental Barcelona Nord Nou equipament Numància

salut mental En obres CSMA Nou Barris

Sud/Cotxeres de Borbó En obres

CSMA i CSMIJ Sarrià CSMA i CSMIJ Casernes

de Sant Andreu

Projecte executiu

Unitat Polivalent Psiquiàtrica. Parc Sanitari Pere Virgili

Projecte executiu Antic Hospital S. Gervasi Nou H. Duran i Reynals Acabat Reforma d’urgències

psiquiàtriques Vall d’Hebron Acabat

CSMA Les Corts-Montnegre En obres Acabat

CSMIJ Sant Andreu

Acabat 1a pedra RECURSOS

(24)

Conveni Pacte de ciutat de Barcelona (2008-2015)

Atenció en salut mental Nou equipament a Numància

Atenció en salut mental CSMA-CSMIJ Les Corts-Montnegre

Atenció en salut mental CSMA-CSMIJ Sarrià

Atenció en salut mental Nou equipament polivalent Barcelona Nord

Atenció en salut mental Unitat de Psiquiatria d’Aguts Vall d’Hebron-Sant Rafael

Atenció en salut mental Ampliació de l’Hospital Sant Pere Claver Atenció en salut mental

CSMA Sant Martí Sud

El Parc i la Llacuna del Poblenou

7E 5D 5D 5D 4C 3C 3A 8H 9F 9E 10I 10D 10B 10A 1A 1C 1D 3B 3D 9G 1B 2H 1E 2A 2D 2B 3G 2C 2E 4A 2G 5A 6B 6A 2J 2I 2K 10E 10F 7B 7G 3E 4B 5C 5B 6C 5E 6D 6E 7C 7A 7D 8C 8A 7F 8F 9C 8B 9D 9A 8D 8E 8I 8G 10G 10H 10C 10J Reserves d’espais - CSMA Esquerra Eixample - CSMA Ciutat Vella - CSMIJ Ciutat Vella Atenció en salut mental

Hospital de dia Adolescents Les Corts

RECURSOS

(25)
(26)

26

Polítiques de salut mental

Mental Health Action Plan

for Europe de l’OMS

Hèlsinki, 2005

Estrategias de salud

mental del SNS

Consejo Interterritorial,

desembre 2006

Pla director de

salut mental i addiccions

Aprovació Govern de la

Generalitat, juliol 2006

Salut mental: una prioritat a l’entorn europeu

POLÍTIQUES

ƒ Polítiques públiques de salut mental

ƒ Promoció de la salut mental

ƒ Prevenció dels trastorns mentals ƒ Millorar la capacitació de l’atenció primària

ƒ Lluita contra l’estigma i la discriminació

ƒ Atenció comunitària i integral ƒ Coordinació interdepartamental i intersectorial

ƒ Formació dels professionals ƒ Potenciar la recerca i l’avaluació

(27)

27

Pla director de salut mental i addiccions (I)

Un model d’atenció a la salut mental i les addiccions: objectius i prioritats

ƒ Orientació dels serveis a les necessitats dels diferents usuaris ƒ Un model d’atenció més preventiu i proactiu

ƒ Un enfocament comunitari en els serveis i en les prestacions

ƒ Una pràctica assistencial basada en l’evidència científica i l’experiència demostrable ƒ Una organització eficient i basada en el sistema d’atenció integrat i integral amb base

territorial:

9 Integració en la xarxa sanitària general (APS, hospitals generals)

9 Integració a la xarxa de salut mental i addiccions 9 Continuïtat assistencial basada en el treball en xarxa

(28)

28

Pla director de salut mental i addiccions (II)

Entorns comunitaris i hospitalaris (amb components sociosanitaris) i intervencions intersectorials (presa a càrrec) Entorn sanitari especialitzat (ambulatori/ hospitalari) Entorn d’atenció primària DEMANDA ACOLLIDA I VALORACIÓ TRACTAMENT ESPEC IALITZAT ASSISTÈNCIA INTEGRAL CONSULTA I TRACTAMENT EN AP

Models d’intervenció del Pla director: tres realitats molt diferents

3 grups de persones amb TM, amb nivells de necessitats clarament diferents.

3 escenaris diferents amb respostes clíniques adaptades a cada realitat assistencial.

(29)

29 Grau d’implantació curs 2007-2008:

Nombre centres ESO: 869

9 Nombre alumnes coberts: 112.716 9 Nombre CAP participants: 326 9 Nombre d’infermers participants:

650 / 5,4 infermers per 1.000 alumnes 9 Consulta oberta: 25.757 consultes

9 234 activitats específiques d’educació per a la salut mental

9 3% de casos derivats als centres de salut mental infantil i juvenil

Promoció i prevenció: escola

Temes tractats en la consulta oberta

El 31,8% de les consultes estan motivades per problemes de salut

mental i/o addiccions.

30 12,8 12,2 11,8 7,1 6,9 6 6,9 5 1,3 0 5 10 15 20 25 30 35 Sexu alitat afect ivita t Salu t alim entàr ia Altre s tem es Taba c Alco hol Activ itat fí sica Altre s dro gues Salu t men tal Salu t soc ial Maltr actam ents PROMOCIÓ I PREVENCIÓ

(30)

30 MESURES D‘INFORMACIÓ ALS CIUTADANS COOPERACIÓ AMB METGES DE FAMÍLIA COOPERACIÓ AMB ALTRES ESTAMENTS INTERVENCIÓ EN GRUPS DE RISC

4 nivells d‘actuació

4 nivells d‘actuació

Promoció i prevenció: depressió i suïcidi

PROMOCIÓ I PREVENCIÓ

(31)

31

Promoció i prevenció: depressió i suïcidi

Conclusions del Programa a la dreta de l’Eixample (iniciat el setembre 2005. Resultats dels 3 primers anys):

ƒ Menys repeticions de temptatives suïcides (disminució del 20% als 6 i 12 mesos)

ƒ Major temps de supervivència

ƒ Menys ingressos en unitats d’aguts i menor demanda als serveis

d’urgències psiquiàtriques

ƒ Increment de les derivacions a tractament ambulatori

Programa de lluita contra la depressió i prevenció del suïcidi (II)

PROMOCIÓ I PREVENCIÓ

(32)

32

Promoció i prevenció: depressió i suïcidi

PROMOCIÓ I PREVENCIÓ

¾

N = 1.283 alumnes; 15-16 anys

¾

Estudiants de 4t d’ESO de 32 IES participants

¾

Àrea metropolitana de Sabadell

Conclusions (dades preliminars)

1. El risc de depressió en la població adolescent de 4t d’ESO a Sabadell és del 6,99%. 2. La prevalença de depressió major en la nostra població de 15-16 anys és de 1,64%.

3. La depressió major i les temptatives autolítiques prèvies són el principal factor de risc per al suïcidi.

4. No està justificat fer un cribratge massiu de depressió major en població general adolescent. 5. Es recomana cribratge específic en poblacions amb símptomes de risc a través de “Salut i

escola”, EAPS, etc.

PREVENCIÓ I DETECCIÓ PRECOÇ DE LA DEPRESSIÓ EN ADOLESCENTS

Resultats preliminars PRIMERA FASE EXPERIÈNCIA A SABADELL

(setembre de 2007-juny 2008)

(33)

33

Font: Sistema d’informació de drogodependències (1999-2007)

Promoció i prevenció: addiccions

Derivacions d'alcohol 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 ABS Altres PROMOCIÓ I PREVENCIÓ

Programa “Beveu menys”

Pretén dotar els professionals de l’atenció primària dels coneixements i dels instruments necessaris per a la identificació precoç i les intervencions breus en els bevedors de risc.

ƒ La implantació del programa

“Beveu menys” en l’atenció primària de salut ha mostrat efectivitat en la millora

de la detecció dels problemes

relacionats amb el consum d’alcohol.

ƒ S’han incrementat les derivacions des de l’APS als centres de

drogodependència per problemes d’alcoholisme.

(34)

34

Àmbit assistencial: atenció primària

Cartera de serveis de salut mental i addiccions a l’atenció primària

ƒ Promoció de la salut mental ƒ Intervencions preventives

ƒ Millora de l’oferta d’atenció: grups psicoeducatius, orientació psicològica, atenció a les famílies, etc.

ƒ Atenció integral i seguiment dels trastorns mentals greus

ƒ Formació específica en salut mental als professionals de l’APS ƒ Suport d’equips especialitzats

RS ABS ABS totals Grau d’implantació (2008)

Alt Pirineu / Aran 2 8 25%

Lleida 6 22 27% Camp de Tarragona 8 32 25% Terres de l’Ebre 2 12 17% Girona 14 36 39% Central 5 37 14% Barcelona 116 212 55% Total 153 359 43% ÀMBIT ASSISTENCIAL

(35)

35

Àmbit assistencial: urgències

ƒ Equips especialitzats de suport al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

ƒ Implementació del Protocol per a l’atenció psiquiàtrica urgent, els trasllats i els ingressos involuntaris.

ƒ Acord de col·laboració entre Institut de Seguretat Ciutadana i Institut d’Estudis de la Salut per a la

formació dels professionals dels cossos de seguretat. ƒ Grau de cobertura: 24% de la població adulta

(Barcelona ciutat, l’Hospitalet, Cornellà i la RS Camp de Tarragona).

ƒ L’import d’aquestes accions és de 965.000 euros a càrrec del pressupost de salut mental.

ÀMBIT ASSISTENCIAL

Protocol d’actuació per a l’atenció a les urgències, els trasllats i els ingressos involuntaris urgents de persones amb malaltia mental (octubre 2006):

(36)

36

Àmbit assistencial: atenció especialitzada

ƒ Pla integral d’atenció a l’autisme

ƒ Grau d’implantació del Programa trastorn mental greu (TMG): 67% dels centres de salut infantil i juvenil al 2008 (46% 2005)

Font: CMBD-CSM, 2003-2008 0 5 10 15 20 25 2003 2004 2005 2006 2007 2008 taxe s p e r 1 0 m il

Catalunya: atenció dels TMG en població infantil i juvenil

Període 2003-2008: En els darrers cinc anys s’han

multiplicat per 5 els casos amb TMG atesos als CSMIJ

ÀMBIT ASSISTENCIAL

(37)

37

Àmbit assistencial: trastorns greus (I)

Atenció a la població adulta amb trastorns mentals greus

Projectes prioritzats:

ƒ Programa d’atenció específica a les persones amb trastorns mentals greus: 100% d’implantació

ƒ Pla de serveis individualitzats (gestió de casos complexos): 80% d’implantació ƒ Atenció a les persones amb psicosi incipient: 14% d’implantació

ƒ Atenció integrada sanitària i social en el territori (ProdeP): 7 experiències pilot a Catalunya

ƒ Reconversió dels centres de dia en serveis de rehabilitació, amb un enfocament obert, dinamitzador i proactiu, per afavorir la reinserció: 56% d’implantació

ÀMBIT ASSISTENCIAL

ƒ Els resultats obtinguts pels programes que prioritzen l’atenció als trastorns mentals greus i severs (TMS) i els de gestió de casos complexos (PSI) són molt positius.

ƒ Els pacients milloren l’estat clínic i la discapacitat, i fan un ús més racional dels serveis assistencials. Destaca l’increment de visites dels professionals d’infermeria.

(38)

38

Factor avaluat PROGRAMA TMS

Després d’1 any (mitjana)

PROGRAMA PSI

Després d’1 any (mitjana)

Estat clínic Millora clínica d’un 8% (GAF Clínic) Millora clínica del 19% (GAF Clínic)

Millora clínica d’un 6% (PANNS general) Millora clínica del 10% (BPRS - escala clínica) Discapacitat (escala GAF de

funcionament social) Millora d’un 7% Millora del 24% Necessitats de la vida no

cobertes (escala CAN) Disminució d’un 11% Disminució del 85% Utilització de serveis Disminució de les hospitalitzacions involuntàries i

dels dies d’ingrés Increment del 45% (visites d’infermeria)

Increment del 120% (visites d’infermeria) Augment del 10% (mitjana de dies en rehabilitació

comunitària)

Increment del 128% (mitjana dies en rehabilitació comunitària)

TMS: Estudi sobre una N = 119 pacients esquizofrènics, de 10 territoris de Barcelona Font: Lalucat Ll, Mauri Ll, Mas L i Grup de Recerca TMS

(FIS-2008, pendent de publicació) % de diagnòstics TMS sobre el

total atès

Any 2004 Any 2008 Objectiu 2015

19,45% 25,8% 36%

El Programa d’atenció específica a les persones amb TMS

Programa dels CSMA que prioritza les persones amb TMS (gravetat clínica + discapacitat + cronicitat).

Es presten serveis multidisciplinaris planificats, seguiment més intensiu d’infermeria i una assistència més proactiva i de continuïtat

PSI: Estudi sobre una N = 119 pacients esquizofrènics, de 10 territoris de Barcelona Font: Balsarena J, Lalucat Ll, Albaigés Ll, Clusa D, Berruezo M i Grup de Recerca TMS (FIS-2008, pendent de publicació)

El Pla de serveis individualitzat (PSI)

Model de gestió de cas mitjançant un professional clau que acompanya activament el pacient que no es vincula als serveis, amb la finalitat de garantir l’atenció

ÀMBIT ASSISTENCIAL

(39)

39 Atenció a patologies emergents:

ƒ Trastorn de la conducta alimentària (TCA)

ƒ Trastorn límit de la personalitat (TLP)

ƒ Joc patològic i altres socioaddiccions

ƒ Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH)

Poblacions vulnerables:

ƒ Persones en situació d’exclusió social ƒ Immigrants

ƒ Violència de gènere

Àmbit assistencial: patologies emergents

ÀMBIT ASSISTENCIAL

(40)

40

Àmbit assistencial: integració

Integració funcional salut mental i addiccions:

ƒ Mapa sanitari i sociosanitari conjunt

ƒ Cartera de serveis de SM i addiccions conjunta a l’AP. Equip de suport especialitzat únic

ƒ Programa d’atenció als adolescents amb problemes de consum. Unitat funcional CSMIJ-CAS. Grau d’implantació al 22% dels CSMIJ

ƒ Decret únic d’autorització administrativa i el projecte d’acreditació dels serveis ƒ El 50% dels CAS gestionats per entitats proveïdores de salut mental

ÀMBIT ASSISTENCIAL

(41)

41

Àmbit de la recerca i la formació

Guies clíniques:

ƒ Esquizofrènia i psicosi incipient ƒ Trastorn de la conducta alimentària

ƒ Depressió

ƒ Ansietat

ƒ Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat

ƒ Joc patològic i altres socioaddiccions

ƒ Trastorns bipolars

ƒ Trastorn límit de la personalitat ƒ Addicció a la cocaïna

Recerca:

ƒ ESCA

ƒ Estudi de la prevalença de TM a Catalunya

ƒ Estudi de la prevalença atesa en els centres d’atenció primària

ƒ Estudi epidemiològic del joc patològic

ƒ Estudi de la despesa sanitària per problemes de salut

ƒ Estudi del cost i càrrega de la depressió a Catalunya

FORMACIÓ I RECERCA

(42)

1. EC-MENTAL HEALTH PROCESS (2008-2009): Support European Pact on MH. Gencat: “consensus document”.

2. CAMHEE (2007-2009): Child & Adolescent MH in 16 EU countries & guidelines

3. DATAPREV (2007-2009): Effectiveness in PPSM

4. IMHPA (2003-2008): Implementing Mental Health Promotion Action

5. MHEEN (2005-2007): Mental Health Economics European Network

6. eDESDE-LTC: Developing of a coding system for LT Care

7. European Alliance against depression

8. EMILIA: Empowerment of mental illness service users: Lifelong Learning, integration and action.

9. PHEPA: Primary Health Care European Project on Alcohol.

10. IATPAD (Improvement in Access to Treatment for People with Alcohol and

Drug Related Problems)

Participació en programes europeus

42

PROGRAMES EUROPEUS

(43)

ƒ Acords Catalunya / altres regions: 9 Vèneto 9 Quebec 9 Escòcia 9 Flandes ƒ Projectes en marxa:

9 CostDep- London School of Economics and Political Science 9 Ocupació i depressió en les organitzacions sanitàries

Cooperació i relacions internacionals

43

PROGRAMES EUROPEUS

(44)
(45)

Prosseguir el desplegament del Pla director

de salut mental i addiccions i el Mapa sanitari de Catalunya

ƒ Promoció i prevenció

ƒ Cartera de serveis de salut mental i addiccions a l’atenció primària de salut ƒ Model d’atenció integral a les persones amb trastorns mentals greus

ƒ Integració funcional entre els serveis de salut mental i d’atenció a les drogodependències

ƒ Consolidar els plans de reordenació de patologies emergents

ƒ Definir el paper dels hospitals generals en l’atenció psiquiàtrica i psicològica: atenció al territori de referència / interconsulta i psiquiatria d’enllaç / terciarisme

ƒ Definir la cartera de serveis d’atenció a les famílies

ƒ Reordenació de l’atenció psiquiàtrica i psicològica infantil i juvenil: autisme, TDAH, etc. , en col·laboració amb la Direcció General d’Atenció a la Infància i

l’Adolescència (DGAIA)

ƒ Definir les necessitats en salut mental de les persones grans ƒ Procedir a la recerca i la cooperació internacional i impulsar-les

ESTRATÈGIES

(46)

46

Reconversió de la llarga estada psiquiàtrica

en el marc d’atenció a la dependència

ƒ Model integrat de reconversió de la llarga estada sociosanitària i psiquiàtrica

ƒ Valoració de dependència i aportació de pressupost del Govern central per a les persones amb malaltia mental dependents

ƒ Valoració dels mòduls de suport sanitari als recursos residencials ƒ Avaluació de costos

ƒ Plans estratègics de les institucions afectades

(47)

Alt Pirineu i Aran Girona Catalunya Central Lleida Barcelona Camp de Tarragona

Terres de l'Ebre UP L’Hospitalet de Llobregat

UP Numància

UP Lleida UP Mataró

UP Parc Sanitari Pere Virgili (Barcelona) UP Ripollet UP Granollers UP Garraf UP Sant Feliu UP BarcelonaNord

UP Amposta – Terres de l’Ebre

Finalitzat el procés de reconversió psiquiàtrica a Girona

ESTRATÈGIES

Reconversió psiquiàtrica: nous equipaments

comunitaris (integració serveis sanitaris i socials)

(48)

Projectes interdepartamentals

Acció Social i Ciutadania

1. Reconversió psiquiàtrica

2. Model d’atenció integral en el marc del Prodep

3. Model d’atenció integral als adolescents desemparats (DGAIA) 4. Taules tècniques de salut mental i drogodependències

5. Model d’atenció a les persones amb malaltia mental i/o discapacitat intel·lectual o física que es troben fora dels serveis assistencials.

6. Protocol d’incapacitacions i comissió de tuteles

Justícia 7.Model d’atenció en salut mental a les persones sotmeses a mesures de privació de

llibertat

8. Programa de suport a la fiscalia d’incapacitacions

Educació 9.Model d’atenció psiquiàtrica i psicològica als alumnes en CEE

10. Hospitals de dia per adolescents 11. Grup de treball sobre TDAH

Treball 12. Model d’inserció laboral de les persones amb malaltia mental

Interior 13. Projecte de joc responsable

14. Protocol operatiu per a l’atenció a les urgències psiquiàtriques domiciliàries

Salut/ASC/ Educació

15. Pla integral d’atenció a l’autisme

ESTRATÈGIES

(49)

49

Desplegament del Pla d’atenció integral

de salut mental

Objectius:

ƒ Garantir una visió compartida i un model integral, cohesionat, efectiu i eficient

ƒ Garantir la inserció i participació social de les persones afectades com a ciutadans de ple dret

ƒ Promoure l’organització funcional integrada de les xarxes, serveis i accions de diferent titularitat en el territori

ƒ Determinar els programes d’intervenció per a cada població diana, així com els recursos necessaris de cada Departament i el model de cooperació

Properes actuacions:

ƒ Elaborar un mapa de recursos actuals i la seva distribució territorial ƒ Prioritzar els projectes que cal desenvolupar, per grups d’edat

ƒ Definir els models integrats d’intervenció i els recursos necessaris ƒ Iniciar la implantació de projectes demostratius en el territori

ƒ Formular un pla de comunicació de les actuacions del Pla integral

(50)

Comissió de Salut

del Parlament de Catalunya

Sessió informativa sobre

salut mental

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :