CLASSIFICACIONS CURSES 2019
Posició Genet Cavall Quadra
Aficionats 1 Iria Oliva Picassa Hípica Maver
2 Marc Rabeya Irwin Rabeya
3 Irene Barcons Kem Sanky
4 Carles Picas Penthea GA Endurance
5 Laura Abajo Grin JN
6 Achille Donnais Ryk Jumas Team
Infantil 1 Txell Casassas Persiam DS Llebeig
2 Ruth Espona Lluna Hípica Maver
3 Clara Lineros Kalima Hípica Maver
4 Biel Casassas Zina Llebeig
Local 1 Alba Barcons Duna Sanky
2 Claudia Petit Saida Cal Petit
3 Maria Barcons Verado Sanky
Ponis 1 Bruna Baranera Flor d'arç Mas Roca
2 Anna Puntí Incansable Jumas Team
3 Ton Baucells Vera Bauma
4 Lua Riera Engruna Bauma
Purasang 1 Albert Grau Golden Aitana
2 Ferran Ayra Helsinki Aitana
3 Xavi Vall Gavia Santasusanna
Rucs 1 Hug Montanyà Espirit Montanyà
2 MarJoel Oscar Perafight
3 Rita Baucells Nina Bauma
FULL DE PERAFITA
FEBRER 2019 NÚM. 386 ANY 33 Edita: Ajuntament de Perafita
Per la Candelera, el cos a la carrera
La Candelera es va celebrar amb intensitat de l’1 al 3 de febrer. La culminació de tres dies festius va ser la cursa, que va comptar amb la participació de 23 animals. En una emocionant tarda, desenes de persones van poder gaudir de més d’una hora de curses al Camí de Can Carbó.
Abans la festa havia deixat activitats per a tots els gustos: la mostra d’art al Niu, teatre, activitats infantils, l’esmorzar dels caçadors, passejos amb poni, botifarra, ball, sopar popular, tir amb arc, el tradicional passant…
Al llarg d’aquest Full, i gràcies a les
cròniques i fotografies de més d’una
desena de persones, podrem reviure la
Candelera!
Defunció:
Josep Maria Bragulat Basas 14 de febrer de 2019
Naixements:
Guisla Vall Garcia--- 6 de febrer Joel Cercuns Barcons --- 8 de febrer
El Casal de la Gent Gran “El Remei” de Perafita, fa saber:
ASSEMBLEA ORDINÀRIA DE L’ASOCIACIÓ DE LA GENT GRAN EL REMEI DE PERAFITA:
El dimecres 6 de gener tingué lloc l’Assemblea de la nostra Associació. Per fer temps i esperar la segona convocatòria , vam fer un berenar de coca i xocolata (ja veieu que els temps estan canviant!).
Quan vam ser una bona colleta vam començar l’Assemblea, i tot seguint l’ordre del dia, vam recordar l’última sessió llegint-ne l’acta. Tot seguit vam repassar l’estat de comptes de l’any passat i vam fer propostes de despeses per enguany. Vam parlar en particular de l’activitat de Gimnàstica.
També vam replantejar-nos la possibilitat de fer una altra consulta pel mes de juny sobre si juguem a la Grossa o a la Loteria. En l’apartat d’activitats pel 2019: Hi haurà les festes tradicionals habituals, amb caminades si el temps ens hi acompanya; continuem amb les trobades al Niu tots els dimecres a la tarda, de 5 a 7; volem fer una sortida a Olost; ens interessa una caminada per conèixer les herbes remeieres amb l’Esteve Padullés, un guia expert; amb la gent gran del Lluçanès es programen dues sortides llargues, una de primavera i l’altre de tardor; amb els Casals del Lluçanès també ens trobem en una festa durant el mes d’octubre; la Junta del Casal també participa en el Consell Consultiu de la Gent Gran d’Osona.
Ens vam descuidar de dir que el dinar de germanor, per celebrar l’aniversari del Casal, serà el dimarts 23 d’abril, dia de Sant Jordi a Cal Pensiró.
Els socis i les sòcies rebeu un resum més detallat, d’aquesta sessió, per carta.
TALLER DE MEMÒRIA
I parlant de donar més marxeta als dimecres al Niu, se’ns va proposar un taller de memòria i se’ns va oferir a conduir-lo la Montserrat Sala, nova veïna i sòcia . Vegeu-ne el programa i l’horari:
Si entrenem recordem:
De què parlem quan parlem de memòria?
Quins processos mentals operen en la memòria?
Com s’organitza i com funciona?
Tenir bona memòria és necessari per a la nostra vida diària?
Ens fa por perdre-la?
Quan la podem perdre?
Si entrenem recordarem més?
Lloc: El Niu
Dies: dimecres de Març, 6/13/20/27 i d’Abril, 5 Hora: de 5 a 6 de la tarda.
SORTIDA A SALAMANCA, LA ALBERCA I ELS POBLES MÉS BONICS DE LA SIERRA DE FRANCIA: Els Casals del Lluçanès han programat una excursió conjunta del 7 al 12 d’Abril (programes a la cartellera i a les botigues del poble).
Per a més informació : [email protected]
La Trebinella de Perafita interpreta... La importància de ser Frank, d’Oscar Wilde
El passat divendres 1 de febrer, La Trebinella va estrenar a Perafita, dintre del marc de les Festes de la Candelera, aquesta obra de teatre d’Oscar Wilde.
Ambiciosa obra per la dificultat en els diàlegs, amb un humor anglès que obliga els actors i els espectadors a estar molt atents per no perdre el sentit de l’entramat de l’argument. Els jocs de paraules i els tocs d’humor, molt britànics. No és una obra de grans riallades però sí que manté el somriure a la boca de l’espectador.
L’assistència va ser molt bona, la sala estava plena, s’hi estava confortable i a bona temperatura.
La interpretació va ser magnífica, ja hi estem acostumats, i amb una dicció clara. Molt important per poder entendre el diàlegs.
Els decorats i mobiliari que situa l’escena estaven ben estudiats en tots els seus detalls. El vestuari fet a mida, va aconseguint el millor resultat.
A l’entreacte de l’obra van oferir al públic batut de xocolata o camamilla per a qui ho preferís. Va permetre canviar els escenaris i també poder compartir, en el pati de butaques, amb els veïns i coneguts. Molt bon idea.
Un punt de millora: el so, al públic de les últimes files els va costar més sentir i seguir l’obra, ja que malgrat la potència de les veus i la bona dicció, amb la sala plena el so quedava un poc lluny.
Com a resum, vam gaudir de l’ obra d’un clàssic autor angles i de la seva posada en escena. Tot molt professional. Valorar molt positivament el treball realitzat per tothom que hi ha participat. Hi ha treballat molta gent i no volem dir noms, però permeteu-me fer esmen d’en Ton Baig que amb el seu lideratge impulsa a actors i a tot l ‘equip tècnic per fer que el Grup de Teatre la Trebinella segueixi endavant. Es molta feina a pensar en els detalls i sobre tot el que cal fer.
Moltes gràcies a tots els que fan possible aquest regal per tot el poble de Perafita i sobretot per les persones que van anar i van poder gaudir de la representació de la Trebinella. El teatre es un element cultural que, a part de permetre’ns passar-nos--ho bé, sempre en ensenya alguna cosa.
-Jaume Mestres-
Campionat de Botifarra
El dissabte de Candelera a l’hora del cafè, si us acosteu al Cafè del mig hi trobareu les taules parades amb tapetes i baralles de cartes noves de trinca! En Marc i la Mònica ho tenen tot apunt per començar el campionat de Botifarra.
Les parelles d’aquest any han estat 5: La Maribel i en Ramon Sapat, en Josep Mª Garcia i en Josep de la casa de fusta, en Josep Mª Rota i en Marc Albert, la Maria i en Bati i en Pere i l’Anfruns.
Els jugadors ja estaven a punt: a veure qui comença, quin trumfo triaran, que si contro, recontro, amb què sortirà el contrari? Si surt amb l’as segur que té el rei... A veure qui fa més bases!
I comença el joc! Aquest any es
va allargar una mica, alguns no varen poder anar al concert... estava molt emocionant!!!I què si jugaven?
Els premis, patrocinats pel Cafè del Mig eren un sopar per dues persones per cada guanyador i un suculent vermut pels segons.
Després de contar bé tots els punts el resultat va donar per guanyadors a en Pere i l’Anfruns, que és el 3r any consecutiu que guanyen!!! Els que no els hi van posar gens fàcil van ser en Josep Mª Rota i en Marc Albert, que van quedar segons!
Moltes felicitats a tots els participants! I practiqueu força que l’any que ve de segur que tornem a tenir campionat.
-Sílvia Anfruns
Concert de Candelera amb els Grand Premier
El dissabte 2 de febrer, dia de la Candelera, va ser un dia meteorològicament canviant i en sortir de casa per anar a escoltar el concert al pavelló: caram...! Fa sol, però cau calabruix...
El que faltava!
Tot plegat devia de ser un bon auguri, perquè el concert va anar d'allò més bé i va ser tot un èxit.
Davant d'un públic nombrós entre perafitenques, perafitencs i visitants, els músics de l'orquestra
“Grand Premier” de Manresa, composta per cinc membres, amb dos cantants (femení i masculí), i ajudats per dos grans teclats i una gran bateria, ens van interpretar un repertori de cançons i melodies més variat i complet que el temps que va fer durant el dia. Evidentment tampoc faltaven uns bons efectes de llum per acompanyar la funció.
Tot i fent-nos una interessant introducció prèvia a la interpretació de cada tema, va començar el concert amb la clàssica “Granada” d'Agustín Lara, seguida de “Mediterráneo” del Serrat, “Un ramito de violetas” de Cecília, i “16 toneladas” de José Guardiola.
A continuació vam saltar als anys 20 amb els populars cuplets catalans “En Pasqual” i
“Remena nena”, aquesta última participada pel públic. Un “O sole mio” ens va fer viatjar fins a Nàpols, i tot seguit la sarsuela “Luisa Fernanda”
va ser recordada amb la masurca “A la sombra de
una sombrilla”. Va venir després “Miracle de Paris” que va ser un recordatori a Luis Mariano.
De Joan-Manel Serrat ens van oferir aquest cop
“Paraules d'amor”, mentre que de Lluís Llach vam poder sentir “Que tinguem sort” i la molt coneguda i últimament repetida (per desgràcia)
“L'estaca” que, com no podia ser d'altra forma, va ser corejada pels assistents, mentre que, agafats de les mans, fèiem un balanceig.
La sardana “La Pepa Maca” també es va interpretar acompanyada amb el repic de mans del públic. No va faltar tampoc una havanera “La Bella Lola”, ni una antologia catalana amb la nadala “El noi de la Mare” i la sardana “La Santa Espina”. Tot seguit “El cant de la Senyera”, himne de l'Orfeó Català, va fer posar a tothom dempeus en senyal de respecte i va ser el punt i final del concert.
Els aplaudiments no van ser escassos per agrair la bona feina dels musics, i ells per la seva part ens van emplaçar a la sessió de ball de la nit.
En resum, un bon concert, variat, amè i ben executat per l'orquestra “Grand Premier”.
S opar de Candelera
Les 9 del vespre era la hora del sopar i la puntualitat en omplir les taules va ser destacable. La gana ens feia córrer a més d'un, que per l'ocasió havíem deixat un budell vuit a l'hora de dinar.
Les taules ja tenien les begudes a punt i un cop aposentats i envoltats de familiars, d'amics, de coneguts, o per conèixer, i
mentre anàvem fent petar la xerrada, a l'hora,
estàvem pendents de que s'aixequés la veda per fer Continua a la pàgina següent
una primera incursió als bufets de amanides i entremesos que ja ens esperaven davant de l'escenari.
Les instruccions per recollir els plats i coberts van fer començar la moguda. Els desplaçaments i cues per omplir el plat, lluny de ser un inconvenient, servien per a saludar i intercanviar alguns mots a coneguts i no coneguts, ajudant aixi a augmentar el bon ambient que ja es vivia a les taules.
Llagostins cuits, truita, pernils, embotits, amanida verda, amanida russa, empedrat, patés, carn del perol, olives...etc. van ser les primeres viandes a poder degustar. Al mateix temps ens començaven a esperar un seguit de cassoles amb macarrons, musclos, fideuà, i unes patates emmascarades que tothom alabava, però que en voler provar-les, resulta que d'emmascara només en quedava la cassola (no es pot badar).
Mentre gaudíem de tot això, ja van començar a aparèixer tot un seguit de safates amb botifarra, costella, botifarra negra, pollastre, pilotilles,... etc.
Tot molt bo. Després, quan ja començaven a treure el nas els primers postres i com si fos per art de màgia, va aparèixer una gran paella d'arròs negre que possiblement s'havia perdut pel camí entre la foscor de la nit i el seu propi color. Llàstima de la tardança, perquè a pesar d'estar tip i no poder més, vaig fer un esforç per menjar-ne i de veritat que, fent l'honor al color negre, estava de mort;
boníssim !!. Dels postres poc podem dir, i havia de tot i bo. Després, cafè per desvetllar-se.
Cal felicitar al Marc i a tot el seu equip tant pel bon menjar com per la bona organització de l'àpat.
Resumint, un sopar molt bo, ben elaborat, quantiós i ben servit dins d'un ambient molt maco i de molt bon “rotllo”.
Ball de la Candelera
Just acabat el sopar i a l'hora prevista, els músics de Grand Premier ja estaven al seu lloc d'actuació. Sembla que portaven les piles ben carregades després d'haver passat pel bufet lliure, i la prova d'això es que van
oferir-nos un cessió de vall de més de dues hores sense interrupció. Sort que la gran majoria de balladores i balladors també havien carregat piles al mateix lloc.
Així que va començar a sonar la musica, no van tardar gaire temps a sortir les primeres parelles a ballar, mentre que la quitxalla també saltava i ballava a la seva bola. En poc temps es va anar omplin la pista de balladors/res amb molt o menys art per seguir els ritmes, però com sempre en aquestes ocasions el més important es passar-s'ho bé i la tècnica es el de menys.
Ranxeres, rumbes, cançons de Tom Jones, música caribenya, fox, tango, cúmbia, pasdoble,
chachacha, mambo, cançons del Duo Dinámico, ...etc. no va faltar pràcticament de res, i quan
semblava que la ballaruca començava a fer figa, sonava una balada i així els participants es podien recuperar una mica de l'esgotament que comporta el ritme més mogut.
També més tard, es va sentir música Country que va ser seguida i ballada per molts. La Yenka, la Festa Major de la Trinca, el Boix per tu, i altres temes coneguts, van propiciar a que els balladors amb molta gresca, fessin files, rotllanes i ocasionalment algun embolic sense conseqüències.
Tot això abans de donar el ball per acabat.
Total, una excel·lent cessió de ball a càrrec de
“Grand Premier”, amb molt bona assistència i participació de públic.
-Textos i fotografies de Jordi Serra-
Espectacle infantil amb els Beat Box Circ
Dissabte 2 de febrer. Ens llevem prou d’hora, hi ha espectacle Infantil de Candelera i aquest any a les 10.30h ens cal ser puntuals al pavelló, hem hagut de córrer però arribem a l’hora en punt!
Pel que posa al programa: “BEAT BOX CIRC amb IMPROVISTOS KRUSTY SHOW” sembla que veurem un espectacle de circ, d’aquells amb malabars, pallassos i bromes vàries. Però…sorpresa!
Hi ha un noi que fa música només amb la seva veu!
Fa sons de tota mena: ritmes, melodies, imitacions d'instruments musicals, efectes especials…són tan reals que molts nens i nenes no s’adonen que el noi els reprodueix només amb les seves cordes vocals.
Bocabadats quedem també amb la destresa que ha mostrat l’actor principal amb el diàbolo, uns equilibris realment impossibles!
L’espectacle és, a més, una fusió de circ i clown on el públic esdevé protagonista en molts moments. Passen per l’escenari nens i nenes, pares, mares i altra gent del públic. Cal dir que la participació ha ajudat a fer més amens alguns gags de l’espectacle. Això ens ha
fet adonar que, a Perafita, hi ha molta gent amb vocació d’actor o actriu que no estan explotats!
Atenció Trebinella!!! Haureu d’estar al cas al proper càsting! Tenim gent realment molt desaprofitada ;P Un espectacle familiar per a tot tipus d’edats, malgrat hauríem de deixar de banda les històries d’amor on la gelosia, la venjança i la violència de gènere semblen divertir. Corren altres temps i aquestes històries ja no toquen. Siguem-ne conscients, els espectacles també eduquen, per tant, divertim-nos amb altres arguments…
-Anna Capdevila-
La Mostra d’art de Phil Osbart: poesia, música i molta fusta
Si es tracta de parlar del polièdric Phil Osbart, per molt que escrivíssim ens quedaríem curts! L’anònim artista va transformar el Niu en un lloc de contemplació i gaudi. Amb un estil precís i aparentment senzill, Osbart evoca emocions, episodis vitals, sentiments i reflexions amb quatre elements:
fusta, puntes de ferro, cordills i pintura. Cada obra anava acompanyada d’un text explicatiu-poètic;
sobrer, a l’entendre d’alguns assistents, ja que les obres ja transmetien soles, encara que a d’altres ens va agradar poder aprofundir en l’imaginari de l’autor tot llegint-los.
D’entre les seves obres, algunes ens transportaven a espais, com la silueta d’un carrer de cases (possiblement Perafita), o l’horitzó del Lluçanès (traçada amb la puresa d’una línia). D’altres buscaven transmetre sensacions, com el fil de llum de llibertat. Hi ha molt a dir d’aquest autor, però no l’hem vist ni en sabem la procedència. En canvi, dos artistes de la comarca sí que van donar la cara i la veu a la Mostra: el poeta de Sant Bartomeu del Grau, Xevi Pujol i el cantautor olostenc Ramon Arboix. El
primer va inaugurar l’exposició el divendres 1 de febrer; mentre els assistents bevíem sidra va recitar poemes propis i d’altres autors que ha traduït, com el punyent poeta lituà Krišjānis Zeļģis, de qui també en vam poder sentir una poesia en la llengua original, gràcies a la col·laboració d’un amic de Pujol.
L’endemà dissabte l’espai va comptar amb la veu i guitarra de Ramon Arboix, que va tocar aquells temes del seu repertori que mai hi falten, com “Me bo a preparar un cafè”, “Lluçanès” o “El abuelo”, i també va presentar adaptacions d’altres temes com
“Bona nit” dels Pets o la traducció al català d’un dels hits d’Elvis Presley. En definitiva, el Niu es va omplir de talent durant els dies de la Candelera, i només ens falta esperar que hi hagi molts més Phils
Osbarts que omplin els espais d’art i cultura!
–Jordi Freixa i Oliveras-
L’esmorzar de la Candelera
Com cada any un dels acte mes concorreguts de la Candelera és l’esmorzar que es celebra el diumenge per a tots els participants al passant.
Aquest any malauradament va ser molt especial per nosaltres, ja que no hi vam tenir el nostre amic Esteve que feia pocs dies ens havia deixat.
Per aquest motiu, a les 10 en punt es va fer un petit homenatge al company i a la seva família.
L’Esteva va ser un dels pioners d’aquest acte.
Tot i el vent, més de 120 comensals van gaudir d’unes bones botifarres amb pa torrat i de la coca de Perafita que no hi pot faltar mai.
Fins l’any vinent.!
-Damià Picas-
Tir amb arc, amb Terra d’Arquers
Durant el diumenge el pati de la casa de colònies es va convertir en un escenari de l’edat mitjana!
Terra d’Arquers ens van fer viatjar als origens d’aquella època, amb una tradició mil·lenària, el tir amb arc.
Hi havia cérvols, mussols... però no havíem pas de tocar-los a ells, el que havíem d’encertar era un fuet! Un fuet penjat al mig de la diana, que si el tocaves te’n donaven un.
Doncs ja ho veieu, agafem l’arc, ens donen una fletxa i ens ensenyen a fer punteria, un cop familiaritzats amb la tècnica, ja estem preparats. A partir d’aquí, ja és l’habilitat de cada un. Per tant si durant el passant vàreu veure alguna persona amb un fuet a la ma corrent pels carrers de Perafita, ara ja sabeu d’on venia.
-Sílvia Anfruns-
Aquest any ens va riure!
El passant de la Candelera de Perafita va ser l'acte amb més afluència de la festa major del nostre poble. Aquest any el sol ens va acompanyar durant tota la jornada, fet que malauradament no havia passat els últims dos anys, això ens va deixar gaudir a petits i grans del dia de festivitat per excel·lència de la nostra Candelera. El recorregut del passant va ser modificat, els bastoners de Sant Bartomeu del Grau i la Cobla jove de Berga van fer dues actuacions; una a la plaça Major i l'altre davant de l'ajuntament, fet que va permetre gaudir del recorregut a tots els participants i assistents, fent-lo més lleuger i sense tantes parades. El passant va comptar amb els traginers, els tradicionals carros de trabuc, els carreters del Lluçanès com també de tots els participants que posteriorment participarien en la tradicional cursa de cavalls. Per part local vàrem comptar en la participació, ja esperada, del carro de Cal Cutret arrossegat per gent diversa del poble, que com sempre donen un toc d'humor al nostre passant, el ruc governat per en Marc Ràfols i Joel Rovira, que després participaria en la cursa de rucs fent molt bon paper i el carro de mas el Duc portat per en Gabriel Rodenas, que un cop més va ser l'abanderat del passant. Esperem que el pròxim any es gaudeixi d'un dia tan bo i amb tanta assistència com aquest, ja que és dels dies més esperats per a tots els perafitencs i perafitenques.
No voldria acabar aquest escrit sense donar les gràcies a tota la gent que de forma desinteressada fa que la Candelera sigui unes de les festes imprescindibles del Lluçanès.
-Marc Batiste-
Les sardanes de la Candelera
A la plaça hi ha sardanes quines ganes de ballar!
A la plaça hi ha sardanes digues si amb mi hi vols anar.
Ja ens crida la tenora i refila el flabiol...
Així comença una coneguda sardana que tots els que estimem la nostra dansa tradicional coneixem,
la ballada de sardanes va aplegar a la plaça de Sant Antoni uns quants perafitencs i assistents a la festa Major d’hivern que té com a principal atracció la cursa de cavalls «la corrida» i la singular cercavila pel centre de Perafita.
Aquesta festa cada cop més gran ja que comença el divendres amb l’espectacle de teatre que ens ofereix el grup de teatre la Trebinella, el dissabte també es fan diferents activitats per petits i grans, i el diumenge darrer dia de festa i abans d’anar a dinar tenim un cobla de músics molt joves, Cobla Berga Jove, que va tocar unes sardanes no molt conegudes pel públic , en general, però no per això menys sorprenentment agradables.
La primera que va sonar es diu «la platja dels Bots», la segona va ser «l’Encís de Perafita» i realment vam
quedar ben encisats en escoltar-la, la tercera i última
«Gentil Hortenca». Totes molt boniques i gens conegudes per les colles sardanistes d’altres contrades.
No voldria acabar aquí aquest relat viscut aquest bonic però fred primer diumenge de febrer sense abans fer una petita reflexió del que vaig viure i veure. Per què no hi havia infants entre els dansaires?
És que no som capaços de crear il·lusió de seguir les nostres tradicions, està bé que vagin a escola, que facin activitats extraescolars, que viatgin a l’estranger, però també no hem d’oblidar d’on venim i a on som. Per acabar faré un recordatori de les paraules de l poema de Joan Maragall.
La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan....
és la dansa sencera d’un poble que estima i avança donant-se les mans»
-M. Isabel Reig i Meya Can Meya-
Els Xivartistes musiquen la plaça!
El passat dia 3 de febrer, festa de la Candelera, els Xivartistes de Perafita (la Banda) van actuar durant el passant. L’activitat va ser ben lluïda, doncs ens van oferir tres peces que havien estat treballant durant tot el primer trimestre escolar. El més
grans van tocar una bona estona el tema principal de Joc de Trons. Els mitjans ens van delectar amb el
“Supercalifragilistocoespialidosso” de la pel·lícula de la Meri Poppins.
Després dels passant, va ser tota l’escola conjunta que va tocar i cantar El món seria més feliç a la plaça St Antoni, al costat de totes les parades. En tot moment van estar acompanyats de mestres de l’EMAL que els van acompanyar amb clarinet, saxo
i piano i els seus mestres de banda, en Marc Monzonis i l’Oriol Garriga.
Públic i famílies van estar molt contents de com es va anar tot plegat. Es nota que fa temps que hi treballen.
Des de l’escola, aprofitem aquestes línies per convidar-vos a venir aquest divendres, 1 de març, al voltant de les quatre a la plaça St Antoni. Ballarem, cantarem i farem gresca per celebrar el Carnaval!
-Escola Heurom-
Habitatge: present i futur a Perafita
El passat dissabte 26 de Gener es va realitzar la tercera assemblea oberta amb la temàtica habitatge, present i futur al municipi. L’acte va començar llegint un fragment del tercer volum dels contes de la bruixa de Perafita, de la Teresa Ribera, el qual parla d’orenetes, nius, del carrer major i de cases buides, entre altra part de la història, i ens va semblar adient per trencar el gel.
Després es va continuar fent una pinzellada del que s’entén per habitatge; com s’ha gestionat des de la lògica del mercat i com es podria canviar la gestió apostant per una visió més humanista. Igual que en l’assemblea de residus vam estar buscant exemples de gestions municipals amb empenta. En aquest cas vam posar sobre la taula l'exemple del municipi de Mieres (Garrotxa) on s’està engegant un projecte de masoveria urbana gestionat per l’ajuntament, i també l’exemple de borsa de lloguer i habitatge que impulsen des del consell comarcal del Priorat. Abans de donar pas a l’assemblea oberta, vam detallar quines propietats tenim com a municipi, ja sigui edificis, terrenys o camps. Aquesta informació va costar molt de localitzar, ja que alguns terrenys municipals consten amb noms estranys.
Mentre es buscava aquesta informació ens vam adonar que l’ajuntament havia començat la compra de la casa de CAL PRATS. Vam explicar la sorpresa que ens va causar adonar-nos d’això per casualitat
(havíem sentit algun rumor, però com se’n senten tantes de coses...).
Pensem que una compra així abans s’hauria d'haver explicat al veïns. La sorpresa va ser màxima també per al conjunt d‘assistents a l’assemblea, i a partir d’aquest moment el que havia de servir per parlar d’habitatge i Perafita, es va convertir en un debat sobre aquesta compra tan amagada.
Entre els assistents hi havia el regidor Josep Sala que va defensar la compra i va explicar com entenia ell el funcionament de l’actual ajuntament. Després d’una bona estona de torns de paraula, una assistent va demanar que com grup s’entrés una instància per demanar que s’aturés aquesta compra de manera cautelar i es fes pública tota la informació. Vam acordar votar-ho entre tots els assistents i per aclaparadora majoria es va acordar tirar endavant aquesta instància. Pocs dies després s’entrava aquesta instància, i ara estem a l’espera de la resposta.
L’acte va acabar amb un vermut casolà.
Seguim endavant, i us convidem a la pròxima assemblea oberta, aquesta vegada tractarem la participació, treball assembleari i democràcia directa en la presa de decisions. Serà el proper dissabte 9 de març a 2/4 de 6 de la tarda al Niu, en acabat farem berenar.
-Poble Actiu Perafita-
Poble actiu Perafita ha cedit dos llibres a la biblioteca: l’un és una guia per avançar en estil de vida cap al residu zero i l’altre es un estudi sobre la regeneració rural que va viure el municipi de Mieres, a tall d’exemple. Tots dues temàtiques les hem treballat en assemblees obertes i també en les periòdiques.
Del Club de Lectura de la Biblioteca al TNC
El divendres 15 de febrer, cap un quart de sis de la tarda, els del club de lectura de la biblioteca de Perafita més algú altre, marxàvem de la Plaça de l´Església direcció a la capital. Vam fer parada a Olost per recollir també els del club de lectura de la biblioteca d’aquest poble i de Santa Eulàlia de Puig- oriol. Com deia, anàvem direcció Barcelona, cap al Teatre Nacional de Catalunya, per veure una obra de Shakespeare, concretament AFANYS D’AMOR PERDUTS.
No és una obra massa coneguda, la majoria de les cronologies de les obres de Shakespeare la situen al començament de la seva carrera.
El llenguatge, com sempre, és el veritable protagonista de les obres de Shakespeare. En realitat, el llenguatge era, a finals del segle XVI, un tòpic que freqüentment generava discussions. L’expansió del saber, el coneixement de literatures d’altres llengües, les traduccions i els costums d’altres països van ser l’estímul d’aquest interès pel llenguatge. Molts homes de lletres es van imposar com a tasca l’expansió del vocabulari de la seva llengua. A les primeres obres de Shakespeare, tot això és palpable, i
ell mateix va ser un gran inventor de paraules noves.
Aquí, a Afanys d’amor perdut, fins i tot un personatge com el Préssec està content d’haver après una paraula nova: “remuneració”, i prefereix dir
“remuneració” que no pas “tres penics”. Don Adriano de Armada es refereix al capvespre dient “les
acabances del dia”. A l’anglès de l’època, hi podem veure una revolució lingüística importantíssima, i és durant aquests anys on trobem autors que fan servir les paraules com un divertiment, més enllà de les possibilitats comunicatives.
No s’han trobat fonts que poguessin servir de base a l’argument d’Afanys d’amor perduts. Els especialistes creuen que Shakespeare es va basar en esdeveniments històrics per construir l’argument de l’obra. També s’ha insinuat que Shakespeare es va inspirar en personatges reals que ell coneixia, però la crítica moderna ha abandonat la recerca en aquesta direcció i els ha tractat com elements que formen part d’una obra d’art, centrant-se en com interactuen entre si.
Com a conclusió personal, va ser una esplèndida sorpresa, em va agradar la posada en escena, l’adaptació d’una obra clàssica als nous temps. Tant la visió de les imatges com els sons de les paraules em van fer gaudir molt més que no pas de la lectura del llibre, que se’m va fer alguna estona feixuga i tot, en canvi al teatre des del primer moment m’hi vaig submergir i gaudir agradablement.
-LFC-
Maridatge de cerveses al Niu _Dijous de Candelera
I això de començar la Candelera el dijous abans s’ha convertit en un bon costum que pot acabar en tradició mil·lenària. Com ho és la de combinar menjar i beure. I si aquesta combinació és ben pensada i una mica especial, encara millor.
Amb el Cafè del Mig ple, comença el ritme constant del maridatge de cerveses. Cada cervesa arriba amb una petita explicació, se’n fan un parell de glopades subtils, es presenta el plat que l’acompanya, i es marida tant conscientment com es pot. Buscant, notant, sentint, tragant. Temps per fer un petit comentari, i arriba la següent tongada. I la següent. I
la següent. Es va seguir aquest ritme fins a unes postres de mousse de xocolata i nata... maridades amb una cervesa negra! Així per escrit pot sorprendre una mica, oi? Si ho vas tastar, ja saps de què va la cosa.
Vam poder gaudir de cerveses poc habituals, i de combinacions curioses. Vam contrastar gustos i opinions. Vam acabar molt tips, però no beguts. I vam començar així la Candelera.
-GVV-
L’AJUNTAMENT INFORMA... Què podem fer des de Perafita per millorar el medi ambient i reduir la despesa energètica?
Deixant de banda la problemàtica de la gestió de les escombraries, que tractarem en un altre moment, i de la manca de depuradora d’aigües residuals, que des de fa més de 10 anys ens deuen la Generalitat i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), parlarem aquí d’altres aspectes que són bàsics per reduir la despesa energètica de les llars i lluitar contra el canvi climàtic que, com sabeu, comporta temperatures extremes, sequeres més llargues, pluges intenses, i una pujada de la temperatura a nivell global que va desglaçant els pols (Àrtic i Antàrtic) i fa pujar el nivell del mar.
Segons els experts estem en una situació més aviat d’urgència climàtica, ja que la producció de gasos d’efecte hivernacle (GEH) com el CO2 ha anat pujant, i la forma de lluitar contra això és que cadascú, del més petit al més gran, hi posi el seu gra de sorra per reduir el consum de combustibles fòssils (derivats del petroli), ser més autosuficients amb l’ús d’altres fonts d’energia (solar, biomassa, eòlica, geotèrmica, etc.), implementar tecnologies més eficients (aïllaments tèrmics als edificis, llums tipus led, vehicles menys contaminants, etc.) i rebaixar així la dependència del petroli i la producció de CO2.
Per tal de contribuir a resoldre aquesta problemàtica, es va signar fa uns anys el Pacte dels Alcaldes i Alcaldesses pel Clima i l’Energia, un acord entre els municipis i la Unió Europea, sota el paraigua de la Diputació de Barcelona, pel que cada poble es compromet a reduir la seva producció de CO2 tant a nivell públic com de la població, i al qual l’Ajuntament de Perafita s’hi va adherir. L’objectiu és reduir un 40% la producció de CO2 abans del 2030 i, a tal efecte, amb el suport de l’Agència Local de l’Energia d’Osona, s’ha redactat i aprovat el Pla d’Acció per l’Energia Sostenible i el Clima (PAESC) de Perafita, que inclou, entre altres, l’inventari d’emissions de GEH del nostre municipi i defineix les accions que hem de prendre com a poble per tal d’assolir els objectius previstos de reducció de C02.. Aquest document s’anirà revisant periòdicament i la idea és comptar a tots els nivells amb una participació creixent de la població per assolir quan abans els objectius previstos.
D’acord amb les recomanacions dels tècnics, entre les accions directes més immediates que des de l’Ajuntament volem emprendre, un cop es disposi dels diners per fer-ho, hi ha la substitució de l’enllumenat públic per llums de led, que podria suposar un estalvi del 40% en la factura de la llum, i
la substitució de calderes de gasoil de les dependències municipals per calderes de biomassa, a poder ser amb una caldera centralitzada que doni servei a uns quants edificis (els més cèntrics). A tal efecte hem sol·licitat, junt a altres municipis i amb el suport del Consell Comarcal d’Osona, una ajuda de Fons Europeus (FEDER) per posar leds als carrers.
També hem aïllat tèrmicament la teulada de l’escola i hem demanat a la Diputació de Barcelona d’un estudi per les calderes de biomassa, sense descartar altres opcions com la implantació creixent de plaques solars, ara que han baixat de preu i que la legislació ha canviat.
La participació ciutadana és fonamental per assolir quan abans els objectius
El 19 i 20 de Febrer hem participat al IV Fòrum del Medi Ambient i Món Local, una convenció de municipis de Barcelona que van en aquesta línia i l’experiència ha estat molt enriquidora. S’han vist diferents vies de treball, p.e. a Cercs, amb molts boscos, promocionen la biomassa, mentre que a Avià aposten pels leds, les plaques solars i la millora dels aïllaments de les cases. La majoria de pobles valoren molt l’educació ambiental que es dona a l’escola, per l’impacte de futur que té, i diuen que amb participació i competició entre la gent (p.e. valorant qui estalvia més) s’acaben assolint abans els objectius. Entre tots i totes hem de posar-nos a treballar. Us animeu a participar-hi?
-Ramon Casals, alcalde-
DISSABTE 9 DE MARÇ
A les 12 h., al Niu, exposició al públic de les raons que han motivat la compra per part de l’Ajuntament de Cal Prats, un espai de futur per a la gent del poble. Seguidament, visita a Cal Prats i piscolabis.
DIVENDRES 29 DE MARÇ
Pas de la 5a etapa de la Volta Ciclista a Catalunya i esprint intermedi (meta volant) a Perafita (entre les 13 i les 15 h., aprox.).
L’Ajuntament agraeix al director de la Volta Ciclista (Sr. Ruben Peris) les facilitats donades per fer possible aquesta meta volant, que no té cap cost per a la població, però que en canvi dona a conèixer el nostre municipi.
L’AUTODETERMINACIÓ NO ÉS DELICTE
Hem tornat a viure una vaga general, clarament vaga política, contra la repressió i contra un judici farsa.
Des del nostre petit racó de mon moltes hem sigut les que ens hem sumat a la vaga. A les 12 del migdia vam fer una concentració a la plaça Sant Antoni i la lectura del manifest unitari.
A la tarda un bon grup de persones ens vam trobar a la FONT DEL RAIG per fer una nova jornada de treball voluntari i seguir així guanyant aquest fantàstic racó del poble que tan de temps ha estat oblidat. Entenem que el millor que es pot fer en una jornada de vaga es participar d’ella, i vam pensar que des d aquí el millor que podíem fer era posar el nostre granet de sorra per tenir un municipi millor i per tant un país millor pel qual lluitar. –Ernest VV -
L’ESCOLA RURAL ES TROBA A PERAFITA
El Secretariat d’Escola Rural es va trobar a Perafita el passat dissabte 16 de febrer. A les 10 del matí l’alcalde de Perafita, Ramon Casals, i el regidor d’Educació, Josep Sala, els van fer una rebuda institucional a l’Ajuntament del poble. Seguidament es va celebrar una reunió del Secretariat a l’Escola Heurom.
–més info a perafita.cat- -F: Eduard Verdaguer-
