El Capital y el. treball. Francisco Palanca. y Roca

El Capital y ^el

treball

Francisco Palanca

y Roca

EL CAPITAL I EL TREBALL

PROBLEMA

SOSIAL

ESCRIT EN VALENSli, TALCOMHfiESPARLA,

DESARROLLAT ENFORMADRAMÀTICA, EN UN ACTEYEN VERS,

OR1CHINAL DE

D. F. PALANCA Y ROCA

Obra premià perloConsistorid*elsChocsFlorals selebratsenlotentroPrinsipalde Valensia

la nitdel16deMarsdelafi188B.

Habent mereixentelpremiestraordinari qu« el

\

i

VALEN8IA:1886

Imp.yllibr.de

Ramón

Ortega Bàíxk de Sen Frahses,*ÚM.u

DigitizedbyGoogle

OBRAS DEL MISMO AUTOR

Ueudaskgrada, piezaenunacto.

El Àngel de Salvaciòn,dramaentres actos.

LaConquista de Oran,id., id.

jValencianOScon honratid., id.

El 8y^el10de Octubre,id.,en dosactosísegunda parte.) Elpleitoylatransacción,piezaenonacto.

Unaaventura de Felipe IV, zarzuela en dos actos.

Tres y ninguna, pieza enunacto.

Uubailede màscara», comèdia entres actos.

Lasescuelasen EipaBa,id.,enunacto.

LaCruz deplata,dramaentresacto»y nn^prologo.

FuerosyGermania*óelEncubiertode Valencià,dramaen cuatroactos.

Prascnelo! zarzuela enunacto.

Llàgrimesd'unafemella,piezaenunacto.

Lamillorrahóeltrabuc,id.,id.

Uncasament en PicaSa, zarzuela enunacto.

Suspirsy^{llàgrimes,id.,id},(segundaparte).

Elsolde Rusafa,id.,id.

LaBalladeSen Franses, pieza enunacto.

Chitno TaraSina,id.,id.

Tresrosesenunpomell,dramaentres actos.

Loque sembrescnJliràs, id., id.

DecretsdelaProvidensia,id.,id.

Unparentdel atremon,zarzuelaendosactos.

Dosgotesd'aigua, piezaenunacto.

Toui Manena y ChuendelaSón,id.,id.

Uuniud'enredros,id.,id.

UnTeaorio encalsonsillos, id., id.

Deuels criayells s*achunten,id.,id.

Elsecret delagüelo,id.,id.

Elsdosanells,dramaen dosactos.

Lagata moixa, piezaenunacto.

Avespesdel dia,comèdia entresactos.

Ortiguesyroselles,comèdia en dosactos.

Elcapitalyeltreball,comèdia enunacto.

A LA MEMÒRIA

DlLAIMIGXB

SOSiETAT ECONÒMICA OE AMICS DEL

PAÍS

yenreoórtdelagranEXPOSISIÓ

REGIONAL

selebràperlamateixa enJuliol delafí1883

Honorables y^{dignísimspatrisis:}

Fillcomsocd'honradisimobreryobreryo també

fins,àlaedatde vintans,noes d'estranarque des- perto enmisempre vivisiminterès, tot loqueterelasió enlomillorament moral,intelectualy material deles clasestreballadores.— Cuestió hui sense ducte delesde méstrasendènsiaperaelprogrésenlamarchasosiàlde la humanitat..

—

Aisri,pues,noestranareutampocque sⁱompliguera lomeu cor d* orgull ysatisfacsióal

•contemplarlagranfesta de laindústria, dispostay

selebràper vostra ilustre corporasió,en aquellpalau -encantatque improvisareu enlosjardins del Real.

Vosatros que de temps anticporteuabtantajustisia Vhonróstituld'

Amics

delPaís,en eixaExpo- sisió— orgull del Reine—jhabeu conquistat pera els fillsdela terra,elde insignespatrisis...!dignes de ethrna lloamaenlapostreritat!...perlotant,no deuparèixer- vos estran,torneà retrucar,que lodarrerdels- fills d* esta Valensia, espilldelparodis,inspiratperlo viu sentiment qu* enmi despertà aconteiximent tan sublim,kachatratatal escriure lapresent comèdia, de manifestaralshéroesdeltaller,qu*elshomensque

^vertaderamentse interesenperlo seu benestar, son

aquellsque inspiratsperla fe del patriotisme,pro- mouen festes tangransenprofitdelaindústria, del còrnersydel trébaü.

Acolliu,pues,benèvols la espresióquedel fons del meucor vos dirichisc, admiratdelgran servisique habeufetdlapàtria. Confie en quemo separareud pensar topoc que yovalc, nilopobredelmeu regal, otorgantmelofavor de admetrelapresent dedicatòria;

. quesiyoper

ma

pobreaintelectual,pequeproud⁽atre- vitenestecas...;d^eanimes grans fon sempreel prote- chir als chicotets!

Valensia 27de Abrildel ah"188».

DigitizedbyCj(^

REAL

SOCIEDADECONÒMICA

os

AMIGOS DEL PAÍS

DE VALENCIÀ

Esta Sociedad, oídoelinforme favorable de sasecció'nde Literatura,acordo, en sesiónde6delcorriente,aceptarcon agradeciraiento ladedicatòria qneV.sesirviò ofrecerlede suobra dramàtica«El Capitaly^elTreball.»

Noseequivocó V.alcreeràla SociedadEconòmica de Amigosdel País vivamenteinteresada enel generalpro- greso, al que contribnye con elsnyo particular Valencià, grandeporla unió'nde snshijosenelamoràlapàtria.

Deaquelinterès diópruebalaSociedadenlagrandiosa Exposiciónquei V. inspiró sn obra: fuéallílosmasosten- sibleslaexhibiciòn delos adelantos materiales; peronose ocultabaàlosAmigo»delPaís que,alelevarse elnivelde laríqueza, sehabían perturbadolas relacionesde cuantos contribuyen a crearia, y^àlavez queUamaronà concurso

•losproductos,recogieron datos para conjurarel peligro de queelcapitaly^eltrabajo rompanla ley, tan moralcomo econòmica,porcoyavirtudsonmutuosauxiliares.

Eneseespírituhainspirado V. sutrabajo,yesto princí- palmentelo ha hecho recomendable àla Sociedad, cuyo acuerdo,porlomismo, mehonroymecomplazcoen comu- nicaràV., que,mostràndose amigodel país,tiene elmejor tituloparamerecernuestra gratitudy^nuestroafecto.

Diosguarde àV.muchos afios—Valencià 13 de Mayo de 1885.—El Director,Juan Reig yGarcía.-El Secretario general,RamònPucholFerrer.—Sr.D.Prancisco Palanca y Jtoca.

PERSON ACH ES

AMPARO.

D.

MATIES.

VISÉNT.

EMILIO.

FERNANDO;

PASCUAL.

FACUNDO.

UN OBRER.

La

propietatd' est'òbra correspon al seu autor, el cual sereservatots losdretsqueles lleysli reconeixen, inclòseldetraducsió; per lo tant,ningü podràreimprimirlanirepresen- tariasenseconsentiment del seu propietari ó dels encarregats de la galeria dramàtica El Micalct,quesonelsqueperatots los efectesde lalley,representenalautor.

Quedafeteldepòsitque

mana

la lley.

DigitizedbyGoogle

acte ^tnsric

Kl teatroüguraserelpatid⁴ungranediflsi, desti- nata fundisiódelèrro vtallerdeconstrucsióde màquines; ven^tse convenientment colocses, va- ries correchesquefiguren rodar^alimpulsdel v«por;y en ^{arreglo a esta clase}de indústria dehuenvoresenlaesena efectesque donenca- ràcter àladecorasió.Dos portes àladreta del actoren primeryterser terme; àlaesquerrauna escalinataen pasamé,queconduixaunpape10, elcualteuna finestraquedonafrontalpúblic, y enterserterme pòrtalateral: elforo es tota unagaleriacompletamentdespejè.

ESEÏTA PEIMEKA

Emilio

y

Pascual

Emilio.

No

eselcamí qnetú indiques, Pascual,el

més

asertat;

si eltreballesrespetable, també

ho

eselcapital.

Pasc. iSenseelbrasd¹eloperari elsburguesos qoófaran?

La

huelgaes chusta.

Emilio. Les huelgues

son chustessegonsse fan,

y

^segons

cóm

seproyècten, donenelseoresultat.

Pasc. Sens'elleéeucàestaríem

com

enlos siglespasats, guanantpóc,^treballantmolt

y

^{apretànmoseldogal.}

Els lloguersdecasaaumenten,

elscomestiblesvancars.

Elque avans endos pesetes mich, mich, podiamenchar, huíencuatrelive molt chust paigualarseenlo d'avans.

àDicmentirà enloquedic?

^Essèrtó no?

Emilio. ^Veritat.

Pasc. filsobrers huí neaesitea baixaen horesdetreball p*aldescans

y

^painstruirsc.

Emilio. jQué*més?

Pasc.

Aument

de chornal.

Emilto. $Yque"?

Emilio. Díguesopronte; ylamar...

Pasc.

Me

pareix...

Emilio. D*eixamanera

no adelantarémresmay.

Pasc.

De

qaín

mòdo?

Emilio. $Deqnínmòdo?

Pasc. Sí,parla.

Emilio. Até'nyvoràs.

T'hadit,Pascual,qae leshaelgaes sonchustes,segonsse fan, y que^{segonsseproyècten} donenelsenresultat.

{Apareix Viséntquequedaescoltant).

Eltreball es nesesari, nesesarielcapital;

elsdosunits secompleten, 8*aniqnilenseparats.

Cuantper partd* elsoperaris sesentlanesesitat d*aument ó de recompensa, deuelobrerestudiar enchustisiay en^conscnsia

y

^siencontraunarahó, ciespuésdeben meditat, quepositivademostro qu'aumentde chornallicap*

sensehuelguesnibotins, ni

mens

volerseimposar, dignament

y

^decorós, noimposiblesdemanant, formulelespretensions qu¹atmitixcaelcapital, qu*éstesenseeloperari esun

camp

sensesembrar!...

y noperdràlacollita sicomprènqu'^alaumentar michper sent sobreel seu gasto Pasc.

lo

liqueda aoproducte gran.

Sies

demana

loimposible, eleqailibries desfà,

yentonses portenleshuelgues mines y^malestar.

àSaps,pues, loqu*esnesesita palograrelresultat quet*hadit,enestesigle delesllums

y

del treball?

Atén,pues,y not*ofengués si t'encontressenalat.

Ans

quetotdeuelobrer mirantper sadignitat, ferlivisitesnocturnes à^laescolad'Artesans, 6alSfrcolObrerCatòlic, ahon

més

sesentainclinat;

alAteneoCasino Obrere,sentroschagants, ahongratis lallum qu*irradien esplèndidaestà brillant

f

facatorseaüsnity^dia perlanostracapital.

iEixo8sentrosieixossentros que no*mcansed¹alabar!

degutalscuals sense ducte hiàuncambitrasendental enusos,fetsy costums d* estepòblevalensià, alquehuílaprovidènsia

lisonriuper totesparts!

El quediuque notetemps painstruirse,diuengan;

elquediuquefaltenraichos, nodiuhuíla veritat:

mes

faelquevòlqu*elquepót;

voler espoder,Pascual;

alqu*es instruit l 4atenen:

alqueno,

may

lifan cas.

—

àSapa huíloqu*esnesesita padependre?Voluntat!.,.

Michosne sobren, desichoa son ^elsquefalten siacàs.

Aixínaes

com

brillaelpòble, així es

com

arriba alcap,

—

10

-

aixíes

com

eneste sigle seestàvivintalgunaans!

Sent,poes, els treballaors dignes,serióséilustrats, sabràn,tratansede huelgues, elqué yel

com

demanar!...

D*atre

mòdo

esimposibie, crénme;imposibie

enchamay

ques*aviogoen y^seentenguen

elsobrersy^elcapital!

jlnstrucsió!

Pàbc.

Yo

nohatengnt

tempsp*aixó.

Emilio.

No

'sveritat.

Pasc. Emilio!

Emilio. Mes quete pene, laculpaestehua, Pascual.

Pasc.

No

hucregués.

Emilio. *Quenó?

gï mon

pare?

(£*molta espnsid).

ESENA

II

Emilio,Pascual

y

Visent.

Visent. (iFillmeu!)

Emilio. Els dosd*unaedat veniu àser;igualdia fonperaelsdoselentrar d*aprenenta enlotaller, tindríeudoteeótrets*ans.

Pobres sons paresy^elsteus, entothausegutiguals;

mon

pareafòrsa d* estudi, deconstansiay de^treball, nuíelseurenom,de Valensia vaen atrespuestos souant!

vVisentelfundidor Deusapabonaplegarà.

Ellnodescansa»éllnovia, éll

mamprén

obres chagants,

y

^{huí,degutalsseusmèrits,}

DigitizedbyGoogl

pòt sobreel pitostentar testimoni irrecosable deloqu' esy ^loqueTal.

—No

ho^dicpermortificarte,^- poes eaps be qu* enmf nocap;

peròaldnrsela cuestió alpontahonestàposà, pensaenéll,meditat6...

y

nocalpasar avant.

Visem. jMare de Dea!

(Pretentanse.

Kmilio. jSinor pare!

Pasc. Visent!...

Visent.

Dónam

onabràs!

iQué

més

dicha,quémésglòria podréyotindréenchamay, qu'ouir delatehaaboca

loque acabed' escoltar!

Fillmeu,

Deu

tebeneixca, tamaredesdeallàdalt ouinte

com

yot' escolte degoigs*electrisarà!

—

Pascual,lesèpoques muden,

y

^enatretemps comparant

elpresent, sapiesy entengués quesitotbopogué ayans la fòrsayelspergamins, seguintelsigle

com

va,

huíelpervindreesdela indústria»

d

¹elcomèrs y^{de lesarts.}

Huíelpoble

y

la clasemicha perlosmèritsd*eltreball, euson tot,eupòdentot,

y

àtotpoestoarribaran.

El que noestudiey^progrese, elprogrés^1*arrollaral...

Qo'elmon,siavansfond¹unsatres, huíval

més

elque

més

sap...

ennnaparaula,fills, huf,perlley provideusial, elpervindreesperaels

hòmens

delasénsia

y

del treball!

Fisc.

La

sort...

Visent.

La

sortesmolt bòna, peroenlo

mon

trobaràs

-

12

-

⁹

burrosdesòrt,qaesonborrós..•

y en barros acabaràn!

—

Seguix,fillmeu,

com

seguixes, y ahontúvòlsaplegaràs.

Laconstansiafamilacres,

1*aplica8iócòsesgrans, lafesapsqn⁽aplana

mon

tes!...

perla fesòls inspirat dogué Colón ensèrtdia hast*Amèricalesnaus!...

y

^{perla fe}Chesucrist redimíàlahumanitat!

Pasc.

Yo

tediré...

Visekt. Tú,Pascualo, notensboca en qaeparlar;

bon

humor

_{y amic}defestes

lihasfuchitpròualtreball.

Pasc. Porvidade...

Visem.

No

^t'ofengués.

Pasc. No, no, sies la veritat.

Confe8etquealtindréunduro, yasocric..y^rataplam!

M*

estime

més

unachala qu'una misaen òrgue; elGrau, laManisera y^Figuetes

me

tenen entusiasmat!

iQué^vòls,son tanagradables leschalesyelsrosechats!

Visent. Hòme...

Pasc. El

mon

son cuatredies, Visanlet,y ben^mirat,

cuanttú etmuigues y yo 'm

muiga

aldos

mos

soterraràn;

y

^{entretúquetantcaviles}

y

yo que no hacavilat, permésqu* en

bombo

_yplatillos tevullguenunflarelcap,

com ya

estaràsdins la térra...

figuratsieusentiràs.

De

mòdo, quesienlod*ara, pensesenloquevindrà^

tragémcontesy vorém ^{^} detú à

mí

quihauràguanat.

Fem

_{punt y}rallavtallém;

cada úalseuideal,

-

13

-

yosocaixí

y

^{així vixc,} vivala Pepa,y enpau.

iS'gnva).

ESENA

III.

Visent

y

^Emilio.'

Visent.

Ya

ea vens!

Emilio. Seretrata al viu.

Visent.

Com

ésteentrobesnos cuans quecontenen bònes

mans y

^{esqueixensensemotiu.}

Moltsatrescaminensegos

y

atenen à veusestranes quepredicantlos patraües elsdúen

com

àborregos.

Emilio.

Y

qué,pare?

Visent.

Men

haeixit;

propde dos horesestan,

y

^{primer qu*acabaràn} tornarààfersedenit.

Emilio. D.Maties...

Visent. Se conforma

enouirproposisions sempre quelescondisions s⁽adaptenàunareforma.

Emilio.

Mal

hoveig.

Visent. Yo també^fill;

allíelque

manco

delira.

Emilio. ;Lahuelgaenmichdelafira

donahuímolt malespill!

Visent. jTotparat!

(Dirichint la vistadlamaquinaria.) Emilio. jDonaconsénsia!

Visent. Per anartorsutsy^ma), parattotuncapital

y elsobrersenlaindichénsia.

M

^(aflixctansòlsdepensaro.

Emilio.

Y

qu*elobrernorepare...

Vïsent.

No

niàmans.

Emilio. No, sinorpare.

Visent. Pasossent.

DigitizedbyGoogle

—

14

—

ESENÀ

IV.

Els mateixosy Amparo.

Amparo. (jEmilio!)

Emilio. (iAmparo!)

Visent. (S*hantorbat; criden els cors!)

•Emilio. (Mosmira).

Amparo. (Póbra demí).

Emilio. (Callém)

Visent. (Semprereselí.

Ellay^é*llson dostesórs).

Y

ton pare?

Amparo. L*hacridat el tíofaràmich⁽hòra, y^enlagaleriafóra parlaenéll.

Emilio. ^Acalorat?

Amparo. Res d¹això!

Visent. Qué! D. Maties yasaps qu*entotaocasió es

hòme

dereflexió yentéde sobraestosdies.

Emilio. Sèrt es.

Visent.

M'

en vach capadins.

(M*electriseconteraplanlos, ydichòs foracasanios).

Emilio. (Patixc).

Visent. (Songuapos y^fins).

Amparo.(Sospecharà).

(Visent después de contemplartos lipòt*

la

mà

damuntdelmuscle à Bmilioyel distrau.)

Visent. Segonstra9a algoetTallenloperòl ótapegat

masa

elsòl

damunt

delacarabasa.

Emilio.

No

sé... lacalor...

Visent.

0

el fret;

detottindràsàesteshòres.

No

vaches

may

perlesvores, pensarèctey miradret.

Inspirat

com

deus,portant

DigitizedbyGoogle

Í>ernorma larectitut, ahonradésyla virtut, ymirantsemprealdabant mentreselpèunos⁽esbare, per

més

qu⁴etfasenelbú, notinguespór àningú teninten vida àton pare.

Emilio.

No

comprenc...

Visent. Tincel resél

deque notenstotslosvòts.

Emilio. Pero...

Visent. Ve\gans nnbolòts que donen sombraalteusél.

—

Filla,Adeu!valsmicha Espana.

Sapsquedesde chicoteta teconecuna miqueta {Commogut), y^{el soVisént}nos⁽engana!

jVotovàs!quétinc así

quepareix qu*

em

troncbeelcòr?

4E3tristor,esgòchóespòr?

ótotchanttancatenmí?

Totchuntes!...

Emilio. Pare!...

(Cridanlila atentió).

Visent. Fillmeni...

(Si elsdosacabenla història

com

yovullc,pa qué mesglòria, pa quémés!...)Adeu!...Adea!...

ESCENA

V.

Emilio

y

^Amparo.

Emilio.

Qué

tens? (pausa.)

Amparo. Emilio...

Emilio. Sonriu.

Dónalisòltaalplaer, qu¹alque

ma

donatelsér,

també^1'has deixatcautiu.

Brilleentacara divina

1*alegriaque

m'

embarga;

quépensesóqué

V

amarga?

Amparo.

Que

nohiàflorsenseespina!

—

16

-

Emilio. jOb,quédius!

Ampaeo. £1 temps apora

y

aprofitarlo es presís:

tincdaraontqd compromís,

y

es nòstradicha ingegura.

Emilio.

Qué

dias...acaba?

Ampabo. Elresél

quetonparet⁽anunsiat, peramís*

ha

presentat enfosquintlonostresél.

Emilio.

No

sé...

Ampabo. Saps qoe D.Maties estíoà

més

depadrí;

sapsquem' hacriat así casidesdeelsprimersdies;

qu*elsdecmolt y decvoler, puesentresonsfilisy yo

s*hafet

chamay

distinsió niencasanienlocarrer.

Ditasò,

ya

arribe alfí:

tinccompréspersèrts efectes, qu*elstíostenen proyèctes de casarmeen

mon

cosí.

Emilio. jOhlàQa* hasdit?...

Ampabo. Calma.

Emilio. Imposible!

Ampabo.

Yodic

igual.

Emilio.

Llum

d⁴elcor!...

yo notinc

més

qu'untesòr,

y

^{eixeeres tú.}

Ampabo. jTranshorrible!

(Pausacurta).

Emilio.

Y

qué?Podré encasdonat sabersiestàdesidit elteupit

com

el

meu

pit cumplinseentúlochurat?

Ampabo. Per quéno?

Emilio. Conte enton cor?

Ampabo.

Ara

_y sempre.

Emilio. Sentaixina

laflorpa

mí

noteespina

y

alterme vaigsensepòr.

Res m'arredra,res

m'

atèrra,

com

tontío,voréjo

si

em

fasunaposisió*

v

DigitizedbyGoogle

quedone envechaenla tèrra.

Si dll,degutalseu talent, altrebally à ^laconstansia, llavoriósdesde lainfansia huí^teun

nom

yes opulent;

sidesde simpleoperari, honrat yhonrant,alpaís, del treballalcompromís haarribatàmilionari, yo.quehuí

com

auxiliar y primer^delineant, asímateix vinc guaitant un souyaprouregular;

yo, que huísoc hachiller y^estudioen horesprivaes lesmatèries dcdicaes patot lo que yovullcser, yo, fentunesfòrs titànic, tenint lafeper capitul, nohe de parar bastaeltítul, del ing'euiero mecànic!

Fetasò y sense ^parar, qui

sapahón

arribaré!...

ni elsmilacresquela fe podriareaÜsar!

Quisap, sieneste calvari ducentú

com

aelement, perbanderaelpensament yà Deu perintermediari!

Puesàtotsielcas aplega;

caminantelsdos àun fí,

yopera túy tú per mí, vorémquimés fedesplega.

No

desmayessihastrobat obstacles enlacarrera, pensaquetoten supera lafòrsadevoluntat.

M

⁴avincàtot,sisecreu conveuientpalavictòria!...

la tehuaglòria es

ma

glòria yelteu destini eselmeu!

Unitsy^senseresèl, a vénser entotaguerra!

units, Emilio, en la tèrra,

y

^unitsdespuésen losèl.

Emimo.

Amparo!...

Amparo. Adeu!...

ESEKÀ

VI.

Elsmateixos,y Fernando.

Fer.v ;Oh! Sinores.

Emilio. (M' encocora).

Amparo. (Tambéà mí).

Feb:n. Deaelsguarde

Emiuo.

Deu

qu'elguardo.

Ampako. Adeu!

Emiuo.

Adeu!

{Anansen cada « per puestodistint.

ESENÀ

VII.

Fernando asòles.

Fern. ilnfelís!

Estoscuant enmísetroben, pareixque

me

vullguendir:

—

Prengalaportaen seguida y^{allargueseutotlofil.—}

Poc, àpoc,no tingau preaa quevaestà totenuntrís,

y ^tai

com

huívanlescoses caminatotalseufi.

Grasies àla

mehua

astusia yasontots del

meu

partit, y^lahuelgaanirà pronte al puntahónlaconduixc.

Totvaal pèl,y mentres^tant còbreyoelsníeus trentasís diaris, viaches,etsétera...

yadelanteelembolic.

M'eupaguenbe3^rdecservirlos alsdeLondres y^París;

yhuí,siDeu noeu remedia, pegaràasòunesclafit.

jHola!así s⁴acostaeldueíio:

vjoalÇristOyyàvivir. ^'

-

19

-

ESENA VIU

Fernando,D.

Ma

tirs yVisent.

Maties. Seguim¹lomateix que e3tabem;

ya 'mvaigcansantdelahuelga y

em

vanà obligaràpendre quisàuna medidaseria.

De

bufno pasa: entre tans directora

com

te lafesta,

no ha hagutúqueconseguira nnirlosenunaidea!...

Ya

eu saben, pues; ó concreten lacòsa àdeguda^regla, ó yoper mídispondré segonsloquem*interesa.

Sapiau,y^fàsalssaber

U

^Fernando)

queno *n vullc mésd' estajerga ni viurevullcdins

ma

casa sitiat,ó

com

unafiera acorralàentredosents qa* estan esperantla presa.

Huí

acabatot;acabanse, yaeu sap, lacondesendènsia.

Febn.

No

està totenmí.

Maties.

No

importa,{Moltsério).

pòt obrar

com

liparega.

Fern. Corrent.

Matíes.

Mes

decadvertirli quesé molt sobrelahuelga,

com

sémolt sobrevostè per

més

quevostè noeu crega.

Fern. Sobre mí?

Matíes. Datos ynòtes

conserve enunacartera (Gran^intensié).

quepodrienen

momeuts

donatscausarlisorpresa.

Ferís. D.Matíes...

Matíes. Tinga enconte

que nosocd' elsdelahuelga;

que yo no'mdeixeenganar fàsilment per qu*ilsenredra.

DigitizedbyGoogle

Fern. jOhllichure...

Matíes.

Y

tinga enconte, quesihesufritlapresència de vostdtotsestos dies yno⁴1tirearamateixa, esperquèlessircunstansies hu hanarreglat demanera, qu' elpoble volentserlliure, lallibertatinterpreta ficanse dinsde

ma

casa y^disponentdemanera quetincqu'aguantarla gnasa devostd...etsil·lera,etse'tfia.

Couque

ya

husap,dins1*esperen elspromotors deiahuelga.

Fern. Vaig, pues.

Maties. Procurearreglaro...

(quepucenviarloàSeuta). ^{Apart).

Fehn. Quédiu!

Matíes.

No

res,punt enboca qu'esfatartyestiedepresa.

Feun. (M*haubèrtelsulls!hafetmal!

no sap encara en quipega!):

Maties. 1).Fernando...'Enironí·f.

Fern. Vaig;ya vaig.

(i

A

^{y detúsiel} cas aplega!)(S^len va).

ESENA

IX.

D. Matíes y^Visent.

Matíes. Pareixqueloqu* araha ouit

lihacausat bastant sorpresa?

Visent.

No

eunegue; delseucuíiat granamic...

Matíes.

No

es fluixa pesa.

Amic3eren enlainfansia, mess'en ixqué de Valensia fasets'ansydesde entonses, yaveusivallarga fecha:

tecapítulsenlahistoria...

y

com

lad'éll

me

interesa,

ma

^fetenellsindagant on Valensiayfóra d'ella.

Ya

vora.

Visent. Si nomirarà...

II níppr huí,molta prudènsia.

Matíf.s. Tú, Manuel,digueslià

Amparo

quetincque parlarenella.

{Dirich inscàundependent de Uifuniisiú que atravesala esena.)

Kn

l

lhòrt està;ysobretot, dígueaiiqu'eltempsapreta.

— Me

tésonfillsatisfet moltfsim,Visènt.

Visem

. ^Deveres?

Matíes. Lo quelidic,unpervindre

liaugurebrillant.

Visent.

Hu

espere.

Matíes. Si lahuclgano s*acaba tenint fatalsconsecuensies, pràcticamentunapròba tindràdeloque l

vaprèaie.

Visent.

No

saploque gòcha nupare alouirqu' així seexprcse parlant de sonfill,elqu* es pròp desisanselseujefe.

Matíes Tots'eu mereix.

Visem*.

No

^{hià ducte}

que

mon

filleschicde prendes.

(Pausa).

Matíes.

Y

lesquintes?

Visent.

Ya

*ltinc lliure per mil sincsentespesetes. (Pansa).

Matíes.

Y

nopensaen matrimoni?

Visent. (;Qu' és asò!)

No

se*quépense.

Matíes. jSiqu* es estran!

Visent.

Encà

eschove:

proutempsliquedapa penes.

Matíes. (iïosapresóse reserva).

Amparo

ve.

Visent. Pueseldeixe.

(Mal

me

sabriaundisgust

tocantàloque sospeche). (S^;enva).

ESENA

X.

D. Matíes

y

^Amparo.

Amparo.

M*

haditManuel...

Matíes. Els

moment»

sonpresiosos; sesusiten d⁴on mòdo, quepresipiten per bufelsaconteximents.

Ditasòy^{loqu'ouiràs,} sabentlomolt quete vull, sielteu pit

ma

veuacull granconsol

me

donaràs.

Amparo.

Mane

vostè.

Matíes.

No

en manaro estriba asílacuestió;

loquevincàbuscaryo varèctealteu cór,Amparo.

Sieiiéllnològreferpresa serà pamí unadesgrasia;

òume

be

y

^eneficasia, Amparo, quete interesa.

La

huelga, siga

com

siga, arribahuíalseufinal,

puesper

més

qu¹

em

sapiamal y dignen ^loquesediga;

sià pesard' elsmeusdesichos talesenells laexichènsia que noresultaavenènsia, no cabenyatermes michos.

No

vullc

més

congoixaópena nià

més

sufriments

m

⁴ avinc:

pòseenventatotcuanttinc

mudant

percompletlaesena.

Lliureperfídeltaller, prepararéeiequipache...

Amparo.Sinortío...

Matíes.

Y

unviache

faré llarc alestrancher. (Pausa).

Amparo. Quisàvostè,

com mon

pare hapres partenlacuestió, no 'm vullga.

Matíes. No,filla,no,

qu⁴ entúcontemploà tamare, y^est&ntloqueseulenrai,

y^tevullcentalexsds, ae anhele pertúferme's eloqu'ha fethastahuí.

*

ESENA

XI.

Elsmateixos,

y Emilío^w

^{quedaescoltant.}

Matíes. Totsevapresipitant,

y^vullc,poeseltemps

me

manca, quecategòricay ^franca

me

contestesalinstant.

Saber pretencsi el teucòr lliurees d⁴el tot,y entalcas, sivòlsà

mon

fill,seràs samuller;no tinguespor, sigues francay^desidida;

yonom'impòse,jaixó no!...

encara gn' eixailusiò forma huí part de

ma

vida.

Tincresèldeque quisà nofaltaqui

més

felís, telogratelparaís que

mon

fillambisionà!...

Amparo. Tío...

Matíes.

No

tinguesreparo.

Amparo. jAh! perfa vori..

Matíes. S'acabat,

ansquetot, la veritat, perdura quesiga,Amparo.

Ampako.

Yo

nosé!...

Maties. Digues.

Amparo. Siapura...

nosémentir.

Matíes. Secomprèn.

Amparo.Lo quehuí de mípretén...

Matíes. Qué?

Amparo.

Te

elseu dueno.

Emilio. (jOh! ventura!)

(Apareixelsinor Visèntperelterme opòst ahonixqué Emilioy^queda,ouint hasta son tempssenseque ningú repareenell.Pausa.)

—

24 ^- Maties Tal creguí; ^iAfectat).

Ampako. Perdó!...

Matíks. Perdó?...

deque?

Ampahu. Yo..

Matíks.

No

tingues pòr Perdó? qui

mana

enlocòr!...

sòlsDeu quesap larahó.

Amparo.Si ingrata. .

Maítes. Percaritat deixaya,qu'

em

fas patir.

No

vullcunióque à existir donela infelicitat.

Ell sentiràlaferida, yolasentiré me*a qu*é*ll,

perquèeixeensomitanbell...

eraeldeaichde

ma

vida!

jGrandea,nom,opulènsia, ni valres, nirescorapònl...

LaProvidensiaeudispòü vacate alaProvi dènsia!...

Amparo.

No

'mterencor?

Matíks. Rencoryo!..

Cuànthasvistànchel deDeu quetontíoenlocòrseu abriguemalapasió?

Viu tranqnilay^sosegà, quesidigne esde túelser!...

queton marithade ser!...

tontíot^vapoyarà.

Amparo. Deveres?...

Maties. Puesqnécreies?

quepensabes?... quecomprens?..

.

tío

com

elquetu tens non'ix úpatots los dies.

Sòlsdesieheuncurt favor...

Amparo. jOh! quin?...

Maties.

En

pagodelmal que m* hafet,quieselmortal (lnenohuidel teuamor?

Amparo.Vostè*eusap,segonsresèl quefapoc manifestà.

Matíes. >ht, mesvullc qu'

em

digues... (iAh!) (Reparant enEmilio).

DigitizedbyGoogle

Ampako.Tío...

Maties, (üescorrómel vsl) Dignes.

Ampauo. Pero...

Maties. Rest'aflixca.

Ampauo

Pues,estío...

Visent. (De goigplòre).

Maties. Chírat!{MialantahonestàEmüiorà])it:.

Amparo. jKixeeselque adòre!

iEntota laexpresió yvehemcnsia posibley unansenràpidament).

Visent. |Filla!Deutebeneixca!

(Al ouir la veu de Visèntsechirenahon estàell).

Kmilio. Siíior pare!^(Sorprès).

Visent. Totsalvat!

Matíes.Seguiume. (Snmamentafectat).

Visent. . Festeilusions!

Matíes. Veniu!...

No

sonels milions,

No

son, la felisitat!

[STentanelstresperlopabellóJ

ESEHÀ

XII.

Fernando y Pascual.

Fern. Couquede chaln?

Pas.

Un

ratct.

Fern. Vacha, fnme.

{Donanliun paquet desigarrets).

Pas. Moltesgrasies.

Fern. Guardesela.

U

^{laqueliHtorna).}

Pas. Tota?

Fern. Tota.

Pas. Puessiúor,

Deu

que lihupague.

Fern. Tingaraistos.—Pavostè.

(Re/erinseàla caixetademistosquePascual

litorna).

Pas.

També?

Fern. També, norepare.

Y

qu' hasegut? Uesiódemenchar).

Pas. Caragols;

unpòcseutidets,quee?tabeu hastaallí!michplateret

-

2fi

-

d'aladròc,y mich degambes, dèu sentims de pay^{un gos.}

Fer.

Cóm

ungos? ^{, "}

Pasc.

Un

gos de taperes.

Fern.

Y

d'así? ^(Acsiódebeure).

Paso. S'en

ham

fumat tresmichetes entrecuatre.

Fern.

No

'smolt

Pasc. Qnétéquesermolt!

pero,enfihiàpoques chapes.

Fern. Tinga un puro. (Li'ldona).

Pasc. Carabína!...

vostè estàhui fetun ànchel.

Fern.

Yo

paquies pòrta leal, regalsy^dinésno'mfalten.

Pasc. ;Ah!ya: Facundo...

Fern. Facundo

vòlestarbeen uns y enatres.

Pasc.

Com

escunat,D.Maties ]&jonjabat.

Fern.

Un

pillastre.

— ^gDemà

^vaalsbous?

Pasc. Quinaeixida!...

Fern

Perovaalsbous?

Pasc. Niàlesvaques.

Fern. Yotinc una entrà desòbra.

Pasc.

De

sòbra? ^(Rapit.) Fern.

Y

lila regale.

[Lidonala entrà).

Pasc. Recarafalquédelisia!

Cuantdicquevostè esunànchel!...

Fern. Li fasgoig? ^'

Pasc. Quesi

4

m

fagoig!...

(Tà vesmeomplintlesbolchaques).

Me

pareixvostè unlusero velbesaria enlesgaltes.

Fern. Si?

Pasc. Con perdónseadicho \

delaladròcy^lestàperes.

Fern.

—

Tots dihuen àbocaplena, Facundoeltraidor. (Snveubaixa).

Pasc. ;Ah! lladre!(Bnmisteri).

Fern. Tindràn unplàcombinat

éll

y

elcunat.

Pasc. .

No

huestrane. (ídem).

DigitizedbyGoogle

Fern. Mereixquelipeguenfòc aledifisi;huíelsatres estancalents.

Pasc.

Y

en motiu!

(Te veoysipucclavarte...) Sitinguera cuatre duros

armaba

asíunsipisape...

Fern. Siesperaixò,tingansine. {LiHsdona).

Pasc. (;A.lsacanela!.. m'elsjame!)

Y

qué?lesproposisions...

Fkrn.

Han

quedatyaredactaes.

Pasc.

Y

sinovòl?

*

Fer. Guerraàmort.

Pasc. Benfet.(Li 'u trac atres cuatre).

Fern. Rumor.

Pasc.

Ya

venen.

Fern. Vostè"

nofasamés que apoyarme.

Pasc. Corrent,yoprocuraré...

(Nadar y guardar^lescalses).

ESENA Zm.

Elsmateixos,

y

^{Visent,Facundo,Obrerprimer,}

y

ungrupo númerosd' Obresque^lcacompanen.

Visent. Sostincloquesostenia.

Fac. Visèut...

Visent. Elnostre interès està enqu⁽eltreballnopare, apurantbast'alestrém micbos legals,buscantsempre

loebusty^loconvenient.

iBoneixerapleestémdonant àeixos sent milforasters qu^kespasecben per Valensia atraguts pertotsaquells

qa

⁴en favordeestepaís sedesvihuen à qui més!

No

es així,no,

com

s⁴aprèsia elgransacrifisi,inmens, qu'hafetel Banc Regional peraobrirentanpòctemps

I

%

-

'28

-

elferro-carrildeCuenca, que honratantalsquel*han fet.

Fern. La huelga..

Visent.

La

huelga cap

cuant noquedaatreremey, y^lahuelga

may

te llòc

sies

demana

lochustet... s

Fern. Vostèviuen unerror.

Pasc. Aixòdic yo.

Fac.

No

huentén.

Pasc. Lo mateixdic.

Visent. Molt

m

⁴estraïía

, Faeundo^lo qu*estic veent!

Tú

avans,polític,fiabes enloshòmensd¹elprogrés.

Fac. Huíno crec enelspolítics.

Pasc. Mosatrostampoc.

Visent. Corrent.

Cregàm

enlosquetreballen;

d' eixe

mòdo

s'entendrém.

Pasc. Bencharrat.

Visent. Dignespatrisis teníoenMarianoÀser, ValeroCases,Gastaldo, Dasí, Nòlla y^mil

com

élls, políticsy no^política.

Eltreball toteu mereix;

eltreballalquetechèni

I*engrandixyarriba a ser, sisapy^val,

home

ilustre,

com

lihapasatalMarqués deCampo, qu^kenlotreball haarribatahonse sap,sent

1' asombro _y 1*atmirasió de propisyd*estranchers, yhastaglòria d' esta tèrra quelideupart d'elseusér, y^perlaqueàtoteshòres 8'el tròbadispostalbe!

Valensias'enorgullix de

Campo

y^atres

com

éll, Glòriaalchèni. àla indústria!

jfreballequi vullgaser!

Pasc. Bencharrat.

Visent. Franc elcamí

DigitizedbyGoogle

quedaperatot9.

Fac. Sòlsertm*

que no tindremresde bò

simosatrosnoeubusquem.

Pasc. Lomateixdic.

Fern. ;Si! yaeshora deque comprengael bnrguo's, quedeu entrar enganan?.ios el infelizehornaler.

Pasc. Aixòdic vo.

Visent. $Y^sise pert?

Fkrn. Culpaessehua.

Pasc. Culpaes d'oï1 .

Visent. Esdir, quesios guaíia,vinga, peroencuantseporga,ros, qu'abònealbochí doMaloga óAlfonsoelMatalafer?

Fer.\. 1⁷Aquetreballa,elquesúa!...

Visent.

Home.

talles els cabells.

Pasc. Aixòdicyo.

Visent. Quinmotiu

te asípaparlar vostè

qn* en

chamay

n' ha fetun brot nisauoltreballloqu'es?

Fern. Pòcàpòc...

Visent. Pòbre9y ^tontos!

ma

qu'asòesbòcabaüers!

r Est*

hòme

còbra y pasecha.

Pasc. Aixòdicyo.

Visent.

Y

els demés

depositenlasuor

ju' eschuplaeste sinoret!

|uíes vostè?D' ahón havingutj alvindré,quininterès íadutasí?jParle'mclars y

avechàm

sis^kenteném!

Pasc. Aixòdicyo.

Fac.

Masa

saps

que Fernandoesamic

meu y

^{quevecomisionat} perTarrasay^Sabadell»

Lléida,Reus y^Barselona, à formar partd'elCongrés d*obrers internasionals quevaà establirse.

fa

-

30

—

Visent. jChustet!

erempòcs, parím*agüela yn⁴ ixqueremunscuauts més!

Yo

nolineguealtreball lachustisia quemereix;

yoloqu⁴ataqueeselmich ques⁴empleaentreelsobrers.

Eldespotismees odiós, vingad⁴ahonvinga; aixípues, siesquerevelacaràcter.

d'imposÍ8ÍófiixeCongrés,

com

lahuelgaqu'està fense,

me

declareenemicseu.

Febn

. Pòcà poc

VisENT. Nimésⁿⁱmanco.

El treballesloprimer;

qu⁴eixedonaelbenestar d⁴unpòble.cuantéètees recte,econòmic, moral, instruit.noble,prudent, desidit,brau,orgullós!...

sielpont y^elcasó mereix.

Deltreballentota esfera naixlafòntahontotsbebém.

Leskuelguessòlsaprofiten alsfabricantsestrauchcrs,

yasiloqu⁴

ham

de buscar, ¹ buscantpatotselremey,

sercspaüòls sobretot, favorintelbe y^1*aument delaindústrianasional fijasempreen loprogrés!...

yalbi elsdemés ques* arreglen qu'asíyas⁴arreglarém.

Febn. Vostèfalta.

Visent.

Y

vostè sobra.

Fern Com

s⁴entén?

Visent.

Qu

⁴estàdemés, y^si

may

^llhaguéremvist

mos

trobaríemmésquiets.

Fac. Visent!..

Pasc. Asòespòsa mal.

VisENT. Préngau

com

vullga.

Fern. ílnsolent!

Visent.

Cóm

insolent!VivaDeu!...

DigitizedbyGoogle

ESENA

XIV.

*

Els mateixos^y^D.Matíes.

Matíes. ;.\Uo!Visènt; asòqo' es?

Visent.

No

res, s'

ham

acalorat.

Maties. Tot hu haouit.

Pasc.

Te

malababa.

Maties.

No

esasòloqu' esperaba deFacundoel

meu

cufiat.

El marit demacherraana queeraasíentotaocasió casitan

amo com

yo, tambévol?tambédemana?

Fac.

No

es així.

Matíes.

Cóm?

\

Fac;

No

s*olvida

deldeurey^{deladesència,} quidúen chustisiay^consènsia tots elsactesdesa vida.

Ansdeocurrirlopresent, enbònaómalaintensió, la

mehua

federaaió

me

vaelechir president.

Resistíàquese inisiara lahuelga,sibe atmitía loqu* enchustisia creia qu'al chornalerli faltarà.

Ditmillor,la

mehua

norma fonsempreigualyuniforme:

tratant d'elfondo,conforme, peròenemic enlaforma.

Despuésdiscutí,breguí semprepertú,y^{no podent,} desosioyde president 0 ladimisiópresentí.

Y

nodebent en decór seguirentú fuchint d*élls, paquenichovensnivells

me

puguentiraralcòr, tallerycasaabandona desdeliuíenlacapital,

éste queviudelchornal, ys'allargasíBarselona!....

ï)it està y tindràques^r, recordantloqu' hapasat:

asóesloqu'elteucunat aray sempre sabràfer.

Asòesloquelaconsèusia

li

mana

alqu* hafet pertu,

dinsd'así,

mds

queningú.

Asòeshonra, aso esdesènsia!

Maties. Lachustisiay larahó faràndemostraral fí,

que, ó seprenatrecamí ó

anem

à laperdisió.

VisEiYr. Facundo, en totloqu⁴hadit, presentalaveritat;

elqu¹araeshuípresident, senores,presentestà.

Lesproposisionsdúescrites;

quelespreseute,y vechàm

si

Don

Matieslescreu admisibles,yental cas...

Obrer. Loqu'haresoltelConsell, en selloy firma^{así va.}

[Preseiitanliunplec tancat d D.Matiesy.

Matíes.

Vechàm,

pues. (OWeiplecyllich).

Paso.

f (Nolifa grasia.) [Dcspur's d*vnapausa) Visent. (Malrostro pòsa.)

Matíes. iAsò,may!

Sedixcalchornalqu*

em

posen y^{àleshòres detreball,} peroans qn' aceptar dos còses de lesqu' asís'han posat, preferixequ* ardixcatot...

yacabémd*unavegà!

Ouihotots,y chusguea elsques»ga*uimparsials.

— No

tinc dretàdespedir à ningú, sense contar en lavenia delConsell, portesbe ópòrtesemal.

Sòlspuc,si

demà

tinc falta d*operarispaMtreball,

4

-

33

—

pendreela únics qu'elConsell sedigne ónopresentar!...

VisENT. Aixòes indigne...

Fac. Esinicno.

Matíes. Asòentreelsindiosnos' fa!

Asòproposenels

hòmens

qoe busquenlallibertat!

Puesbe,siavansendigní,

denonrepetirocap. \

Ans

qoeaseptard' esteplec lescondisionsqa⁽enéllvan, preferixcqu' ardixcatotl ...

yacabémd'unavegà! (Tomael plec).

Fern. Vostèmedite...

Matíes. iSilènsi!

Fern. Però

Matíes. jCalle elencausat!

Visent. Cóm!

Fac. jCóm!

Matíes. Perdelitsd'estafa enMadrid yenAlacant

l⁴esperen.

ESENA XV.

Elsmateixos

y

^Emilio,dqui seguizendos guàrdiessivils.

Emilio.

Y

asíen Valensia d*ahon nosepodrà escapar.

VisENT. Emiliol Fern. GranDeu!

Emilio. Trataba....

Fern. PerDen...

Emilio. Volia insendiar lafundisió;eudescubrí, doníconte,s*haaprobat,

y

araestossinora1'esperen patrasladardoà Serrans.

(SeVendúenelssivils).

Fern. iMaldisió!

Pasc.

(Moment

patràureli cuatre ósine duros).

3

DigitizedbyGoogle

—

34

-

ESENA ÚLTIMA.

Elsmateixos^menchFernando

y

els sivils.

E

milió. iQuétal?

Matíe8. Emilio! Upretanlilamó), E.milio. Eixaes lapersona

eo quitotshauconfiatl

Per vosatros,per Valensia, per^1*obrery^elcapital, treballeuhòmensilustres sense sosiegoydescans.

No

olvideu qu* enestos dies en

pompa

_ysolemnitat lagranfestadelaindústria

loquefaeixasosietat ilastre,d'

hòmens

ilustres, amicsdel país,amants d¹el be, d*el

nom

de Valensia, delsobrersydeiesarts?

Glòriaalshòmensqu*en pòcsdies en Valensiahanpresentat entretotes lesdeEspana laEspe8isió

més

brillant.

íHonremlos,que honraàValensia laEsposisio Regional!

Visent.

Emilio. }>Sí, sí.

Fao. )

Matíes. Pensémenla fira, d'ahonve totloquehuíesfa.

Fac. Tots.

Tots. Tots.

Matíes. Atengauavans.

se inisiay^seportaà cap.

Cóm

secomprèn qu^kels_q delsproductesdel treball

DigitizedbyGoogle

i

-

35

-

Firaquelaatmirasió ve sent depropisy^estrans!

Visekt. Sí,sí.

Matíes. GlòriaalsAteneos, à

La

Escolad^cArtesans!

Pensém, pensant enla fira, en^loseixemples donats perhòmensà qui Valensia debenlos bé tantytant!

Honrém, honrém^lamemòria d' el ilastre desgrasiat, d*elquefon^1*inisiador

(Vapdcdpòcoscurint). .

d'esteinsignefestival!...

Honra

à

D

Mariano Aser!...

Honraalshéroesvalensians!

Visent. Honremlos,sí. (pausa).jCompaneros!

[EntrenméstreballaorshastaompUrsela esena).

D. Matíeshainspirat en^lo

meu

^còrunaidea queanhelo portar à cap.

Mariano Aseresmoltdigne de ocuparunpedestal;

yo

em

comprometàfundirlo tenintmodelo y^metall.

Matíes. Bravo,Visènt!

VisEiNT. Compaüeros,

depositecadacual loquevullga óloquepuga.

Fac. Moltbe.

Tots. Sí.

Visent. íFUIs deltreball!....

jdèusèntimsà lamemòria d⁴unilustre valensià!

(Elsifior Visèntdescubrinse,presentaelsombreroy tots vandepotitantmonedesenell:dmedidaqueva duense àefecte estaoperasió,vantotscolocanseendos Jtles lateralsd dretay ^esquerra,d/ide ou*el/oro çuede completament despejatd lavistadelpúblic, desapareixenteltelódelindicat/oro ypresentansela vista del*AlamedaennitdeJlra;destacanse enunpunt donatunarc enunlletrerotrasparentquedin Kxpoil- cion Regional,almateix temps queva elevanseun

DigitizedbyGoogle

-

36

-

pedestal que contélaestàtuadeMarianoAser depeu y rodecha d' aureòla. Les correcàes que indiquenla maquinariadevaporde lafundisió comentend/unsio- nar,oinsedinselcolpechardelsmartellssobrelesin- cluses. Totestecuadro deuestaracompanat perlaor- questa que preludialesprimeres nòtesenelmoment enqu'elsitiorVisèntcomensaàresibirmonedes:pro- curanse entotqueVapoteosisfinalrevestixca lama- chorsolemnitat).

Digitizedby

Go

Hil.ll.

Iil.il'.niN

C-RJJO 1001281215

TOC

(Tul—HifCauksiv* u L.GoogIe

1