GLOSSARI D INSTRUMENTS FINANCERS

(1)

GLOSSARI D’INSTRUMENTS FINANCERS

Aquest Glossari d’instruments financers és una recopilació de les principals eines financeres que es troben a disposició de totes les empreses i persones emprenedores.

En aquest Glossari es facilita informació dels productes financers que les empreses contracten amb més assiduïtat.

(2)

ÍNDEX

1. LÍSING O ARRENDAMENT FINANCER 2. RÈNTING

3. FACTURATGE 4. CONFIRMACIÓ 5. FORFETATGE 6. CAPITAL DE RISC

7. PRÉSTEC PARTICIPATIU 8. PRÉSTEC

9. CRÈDIT

(3)

1. LÍSING O ARRENDAMENT FINANCER

DEFINICIÓ

Cessió dels drets d’utilització d’un bé moble o immoble per part d’una societat de lísing (empresa que es coneix com a propietària) a una altra empresa (empresa contractant), durant un període de temps pactat a canvi del pagament d’una quota d’arrendament, amb la particularitat que l’empresa contractant podrà optar per la compra del bé al final del termini pactat.

CARACTERÍSTIQUES

• Instrument financer adequat per obtenir finançament a mig i llarg termini per a l’adquisició de béns materials de les empreses.

• Vençut el termini d'arrendament establert, es pot triar entre tres opcions:

- Adquirir el bé, pagant una última quota de valor residual preestablert.

- Renovar el contracte d'arrendament.

- No exercir l'opció de compra, lliurant el bé a l'arrendador.

TIPOLOGIES

• Financer: La societat de lísing es compromet a lliurar el bé, però no al seu manteniment o reparació, i el client queda obligat a pagar l'import del lloguer durant tota la vida del contracte sense poder rescindir-lo unilateralment. Al final del contracte, el client podrà o no exercitar l'opció de compra.

• Operatiu: arrendament d'un bé durant un període, que pot ser revocable per l'arrendatari en qualsevol moment, previ avís. La seva funció principal és la de facilitar l'ús del bé arrendat a força de proporcionar manteniment i de reposar-lo a mesura que sorgeixin models tecnològicament més avançats.

• Lísing al venedor (lease-back): tipologia en la qual el bé per arrendar és propietat de l'arrendatari, que el ven a l'arrendador, perquè aquest l'hi cedeixi de nou en arrendament.

(4)

AVANTATGES

• S'aconsegueix una amortització accelerada del bé a gust de l'empresa.

• Permet el finançament del 100% del bé.

• És útil per a empreses molt solvents i usuàries de béns tecnològics.

• Fiscalment, permet deduir pràcticament la totalitat de les quotes d’arrendament financer meritades, amb certs límits establerts.

• No és necessari fer un desembors inicial de recursos propis i, per tant, permet a l’empresa gaudir d’una major liquiditat.

• Al final, mitjançant el pagament d'un valor residual prefixat en el contracte, es pot adquirir la propietat del bé.

INCONVENIENTS

• La durada del contracte d’arrendament financer és irrevocable.

• El tipus d’interès aplicable acostuma a estar per sobre dels que s’apliquen als préstecs hipotecaris.

COSTOS I DESPESES

• Despeses inicials: Són les despeses prèvies a la concessió del lísing (d’estudi, d’obertura, de corredoria de comerç, de gestoria) i no les cobren totes les entitats financeres.

• Despeses de lloguer: El lloguer o la quota que es paga periòdicament, inclou la recuperació del cost del bé, despeses de la compra i càrrega financera.

• Assegurances: Normalment, l’entitat obliga l’empresa a subscriure una assegurança a favor seu que la cobreixi de la possible pèrdua del bé per incendi o altres accidents.

• Costos derivats de l’opció de compra, inclou el valor residual, les despeses de gestoria, les despeses de notari i el Registre de la Propietat.

REFERÈNCIA LEGAL

• Llei 26/1988, de 29 de juliol, de disciplina i intervenció de les entitats de crèdit, disposició addicional sisena.

(5)

2. RÈNTING

DEFINICIÓ

Contracte mercantil bilateral pel qual una de les parts, la societat de rènting, s'obliga a cedir a una altra empresa l'ús d'un bé durant un temps determinat, a canvi del pagament d'una quota periòdica d’arrendament.

• S’utilitza per llogar tot tipus de maquinària, equips informàtics, equipament d’oficines i fins i tot immobles.

• El pagament de la renda inclou el dret a l'ús de l'equip, el manteniment i les reparacions del bé durant el termini de l’operació, així com d’altres despeses relacionades amb la seva utilització.

• No permet, al seu venciment, l’opció d’adquisició del bé per part de l’empresa.

AVANTATGES

• Permet gaudir d’un bé sense realitzar un desembors ni una inversió.

• No immobilitza recursos de l'empresa en béns que necessiten contínua renovació.

• Permet una millor adaptació de l’empresa a l'evolució tecnològica dels equips existents en el mercat.

• Els béns en rènting no s'incorporen a l'immobilitzat de l'empresa, ni es reflecteixen en el balanç de la societat.

• Permet convertir un cost variable i incert (avaries, manteniments, etc.) en un cost fix i constant, integrat dins d’una quota periòdica d’arrendament.

• El contracte pot incloure la possibilitat de facilitar a l’empresa usuària un bé o equip substitutiu en el cas de reparacions.

• El lloguer és 100% despesa fiscalment deduïble a efectes de l’impost de societats.

(6)

INCONVENIENTS

• A l’inici del contracte de rènting l’empresa ha de satisfer una fiança de garantia per a possibles danys que pugui patir el bé.

• A la finalització del contracte no existeix opció de compra a favor de l'empresa usuària.

• En la utilització del bé o equip llogat, la societat de rènting pot establir limitacions.

• Quotes mensuals periòdiques.

• No hi ha comissions ni despeses notarials, ni registradors ni corredors de comerç.

• Penalitzacions: només s’han de suportar en cas d’incompliment del contracte.

• L’entitat de rènting sol·licitarà a l’empresa una garantia que és la constitució d’una fiança que cal dipositar a la firma del contracte per un import equivalent a diverses quotes de l’operació, a l’efecte de cobrir el risc de desperfectes per la utilització anormal del bé objecte del contracte.

• Llei 51/2007, de 26 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2008.

• Reial decret 2822/1998, de 23 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament general de vehicles.

(7)

3. FACTURATGE

DEFINICIÓ

Consisteix en la cessió de la cartera de cobrament a clients (factures, rebuts, lletres...) d'una empresa titular a una entitat financera especialitzada en aquest tipus de transaccions (societat factor). La societat factor assumeix el risc d'insolvència de l’empresa titular, encarregant-se de la seva comptabilització i cobrament.

• L’empresa cedeix a una societat financera l’anàlisi de la solvència dels seus deutors, així com els serveis derivats de la gestió de la cartera de clients i la gestió del cobrament de factures.

• Dóna la possibilitat de disposar anticipadament de l’import de les factures cedides abans de la data del seu venciment.

• És apte per a les empreses la situació de les quals no els permet suportar una línia de crèdit.

• Molt recomanable per a les empreses que s’iniciïn en mercats internacionals i necessitin experts per a la realització de gestió de cobraments internacionals o d’altres processos administratius associats.

• Les operacions poden ser realitzades per entitats de finançament o per entitats de crèdit.

TIPOLOGIES

• Facturatge amb recurs: La cessió porta implícita una venda del crèdit condicionada al bon fi de l’operació. Això vol dir que si al venciment del rebut el deutor no paga, l’entitat de facturatge el tornarà a l’empresa i li cobrarà el nominal.

• Facturatge sense recurs: Es tracta d’una venda pura i simple del crèdit, en la qual l’entitat de facturatge assumeix tot el risc d’insolvència del deutor contra qui haurà d’actuar judicialment si aquest no paga al seu venciment, sense cap mena de responsabilitat envers l’empresa.

(8)

AVANTATGES

• Estalvi de temps, estalvi de despeses i reducció dels costos derivats de l'obtenció d'informes comercials.

• Permet el màxim control de la cartera de deutors i garanteix el seu cobrament.

• L’empresa tindrà la cobertura del risc d’insolvència del deutor, en el cas d’un facturatge sense recurs.

• Simplifica la comptabilitat i el sanejament de la cartera de clients de l’empresa usuària, ja que passa a tenir un sol client, l’entitat financera, que és qui pagarà al comptat.

• Permet rebre bestretes i obtenir finançament dels crèdits cedits, millorant la liquiditat de l’empresa.

• En el cas d’operacions de comerç internacional, permet a l’empresa usuària oferir al comprador estranger la possibilitat de liquidar els seus deutes mitjançant transferència, i obtenir dels clients informació detallada avaluant-ne millor els riscos associats.NVENIENTS

• En comparació amb d’altres instruments financers o de gestió de cobrament, el seu cost és elevat.

• El tipus d'interès que s’aplica en aquestes operacions és més gran que el que s’aplica al descompte comercial convencional.

• La societat factor pot no acceptar alguns dels documents del seu client.

• Queden excloses les operacions de crèdit a mig i llarg termini (més de 180 dies).

• El client quedarà subjecte al criteri de l’entitat financera per avaluar el risc dels diferents deutors i impugnar la cobertura de risc en cas que existeixin reclamacions de tipus comercial.

• En el facturatge amb recurs, l’empresa pot córrer amb tot el risc d’insolvència del seu deutor, a diferència del facturatge sense recurs, on l’empresa no corre cap risc, excepte el derivat de possibles incompliments del deutor que siguin reclamables per via judicial.

(9)

• Comissió per la prestació de serveis d’estudi i obtenció d’informes comercials.

• Comissions de facturatge: en concepte de comissió d’administració, de gestió i de risc d’impagament.

• Llei 26/1988, de 29 de juliol, de disciplina i intervenció de les entitats de crèdit.

• No existeix cap regulació de la seva activitat específica, encara que les societats de facturatge estan incloses dins la regulació general de les entitats de finançament que estableix el Reial decret llei 15/1977 (derogada per la Llei 13/1985, de 25 de maig, de coeficients d’inversió, recursos propis i obligacions d’informació dels intermediaris financers).

(10)

4. CONFIRMACIÓ

DEFINICIÓ

Servei que ofereix una entitat financera a una empresa client per tal de facilitar-li la gestió de pagament de les seves compres, alhora que ofereix el compromís de pagament als seus proveïdors.

• L’empresa client tramita periòdicament una relació de les factures rebudes dels seus proveïdors amb indicació de l’import i el venciment a la seva entitat de confirmació.

• La societat de confirmació notifica als proveïdors de la seva empresa client que ha rebut l’ordre irrevocable de pagar-los les factures al seu venciment, tramet l’import per transferència o per xec i carrega els imports al compte del seu client.

• L’entitat de confirmació aprofita aquest servei de gestió per oferir finançament, tant a la seva empresa client (n’ajorna el pagament) com als seus proveïdors (n’avança el cobrament).

AVANTATGES

Per a l’empresa client

• L’allibera de les tasques administratives de gestionar els pagaments a proveïdors, concentra tots els pagaments en unes poques transaccions l’any.

• Li permet negociar amb els seus proveïdors amb avantatge, perquè els assegura el cobrament i els facilita el finançament.

Per a l’empresa proveïdora

• Simplifica la gestió de cobraments de clients, perquè no s’ha de preocupar dels tràmits i comissions associades.

• Elimina el risc d’insolvència, en el cas que la confirmació sigui sense recurs.

• Permet el finançament del cobrament.

(11)

Per a l’entitat financera:

• Li permet posar-se en contacte amb altres empreses que, normalment, no són clients seus, i així oferir unes operacions que en altres circumstàncies no hauria tingut l’oportunitat d’oferir.

INCONVENIENTS

• Ha de disposar d’un volum de compres d’una importància considerable, distribuïdes regularment en el temps i notablement diversificades quant als proveïdors.

• El cost resulta relativament elevat.

• Obliga a centralitzar molt negoci en una sola entitat.

• Ha d’assumir tots els compromisos derivats de les compres una vegada s’ha donat l’ordre de pagament a l’entitat.

• Renuncia a altres formes de pagament (xecs, transferències, etc.).

• Pot resultar ser un servei car en comparació amb altres formes de finançament, sobretot quan el risc d’insolvència del client és baix.

• La utilització d’aquest instrument depèn de l’empresa client, no de l’empresa proveïdora.

• La bestreta no és disponible fins que el client ha donat la seva conformitat a l’entitat financera.

(12)

• La comissió d’obertura.

• Les despeses del corredor de comerç.

• Altres despeses d’obertura per l’emissió d’avals, garanties hipotecàries o de penyora.

• Comissió de gestió de l’entitat per assumir la gestió del pagament.

• Comissió per la petició de llistes.

• Costos de finançament, que correspon al cost de l’ajornament del pagament del deute.

• No presenta despeses per a l’empresa proveïdora si no opta per l’avançament del cobrament.

En el cas que l’empresa proveïdora opti pel finançament, ha de suportar dos tipus de despeses:

• Comissions de confirmació, que corresponen a les comissions que cobren les entitats de confirmació per assegurar al proveïdor el seu dret de cobrament .

• Interessos (descompte), que són els costos que s’apliquen per l’avançament de l’entitat financera dels imports acreditats calculats al descompte.

• No té cap regulació específica, però en tractar-se d'un contracte de comissió mercantil, es poden aplicar els articles 244 a 280 del Codi de comerç i, supletòriament, del Codi civil de Catalunya i l'estatal.

(13)

5. FORFETATGE

DEFINICIÓ

Instrument que permet la venda d’efectes comercials en divises d’una empresa exportadora (lletres de canvi acceptades, crèdits documentaris, cartes de crèdit, avals o qualsevol altra forma de promesa de pagament) a una entitat financera.

• L’empresa exportadora cobrarà un import inferior al nominal de l’efecte i s’alliberarà del risc d’impagament. Es tractarà d’una venda sense recurs, on l’entitat financera renunciarà de forma explícita al seu dret legal de demanda davant dels anteriors proveïdors del deute.

• Els efectes en divises estaran garantits per una entitat associada als deutors de l’empresa exportadora.

• S’utilitzarà majoritàriament en operacions d’exportació, atès que cobreix els riscos inherents a l’activitat.

AVANTATGES

• Transfereix a l’entitat financera el risc d’impagament.

• Millora la seva liquiditat en cobrar al comptat.

• Elimina riscos polítics i administratius futurs, així com el comercial i de tipus de canvi de les divises involucrades diferents a l’euro.

• Estalvia costos d'administració i de gestió de cobraments (contractació d’assegurances o similars).

• Permet finançar el 100% de l'import de l'operació.

• Aquesta operació pot efectuar-se en qualsevol moment dins del període de venciment i de manera individualitzada de la totalitat dels efectes.

(14)

INCONVENIENTS

• Tipus d'interès alts, al mateix temps que s'assumeix el risc del forfetatge.

• Poca predisposició dels importadors a facilitar una garantia o aval associada als efectes.

• Els controls de canvi i administratius que tenen alguns països, especialment els països amb risc polític o inestables econòmicament.

Per a l’empresa importadora

• Són els que es deriven de la garantia bancària o aval sobre els instruments comercials (lletra de canvi, pagaré, etc.).

Per a l’empresa exportadora

• Tindrà uns costos que procediran de la taxa de descompte sobre l’import nominal de l’efecte i les comissions:

- Taxa de descompte sobre el nominal de l’efecte considerat.

- Comissió de compromís, quan l’entitat es compromet en ferm a la compra de l’efecte.

- Comissió de penalització.

- Comissió d’opció.

- Interès efectiu del finançament.

• Ordre, de 25 d’abril 1996, per la qual es regulen diferents aspectes relacionats amb la concessió de suport oficial al crèdit a l’exportació mitjançant convenis d’ajust recíproc d’interessos.

(15)

6. CAPITAL DE RISC

DEFINICIÓ

Activitat financera que consisteix en la presa de participacions, amb caràcter temporal i minoritari, en el capital de petites i mitjanes empreses no cotitzades en Borsa.

• L’objectiu bàsic és la capitalització de la societat, que possibilita l’execució del pla de creixement previst, estalvia temps d’execució i augmenta el valor de mercat de l’empresa

• Els instruments de participació directa al capital de l’empresa poden ser:

accions ordinàries, accions preferents i obligacions convertibles.

• Existeixen dos tipus d’entitats de capital risc:

o Societat de capital risc (SCR): societat que inverteix els seus recursos propis en el finançament temporal i minoritari de petites i mitjanes empreses innovadores, aportant un valor afegit en forma de suport gerencial. No sol tenir durada limitada i pot incrementar els seus recursos mitjançant ampliacions de capital.

o Societat gestora de fons de capital de risc (SGR): Grup d'especialistes, de reconeguda experiència i prestigi, en inversions de capital risc dedicats a promoure la constitució i a desenvolupar la gestió de fons de capital de risc de durada temporal, a canvi d'una quantitat fixa més una participació en les plusvàlues realitzada en la desinversió.

• Les societats de capital de risc (SCR) i les societats gestores de capital de risc (SGR) són societats anònimes.

• Aquestes societats o fons poden aportar recursos permanents, per a un període de 4 a 8 anys, en què la participació sol ser de caràcter minoritari amb l’objectiu de capitalitzar la societat on han invertit i desenvolupar el pla de creixement previst per l’empresa.

• Un cop madura la inversió, la societat de capital de risc podrà revendre la participació i obtenir una plusvàlua.

• Es produirà una desinversió a l’empresa quan la societat de capital de risc hagi assolit els objectius que s’havia fixat a l’inici de la inversió, fet que provocarà una liquidació de la relació entre inversors i l’empresa.

(16)

AVANTATGES

• Incorpora en l’accionariat de l’empresa una societat de capital de risc (SCR) que contribueix a fer viable el creixement de l’empresa actuada, ja que permet millorar la posició financera de l’empresa, contribueix a la defensa davant de grans grups i afavoreix aliances estratègiques.

• Procura la projecció d’una millor imatge exterior, davant de proveïdors i clients i és una garantia davant les entitats financeres.

• Dóna suport a la gestió, ja que aporta experiències en el sector i suport als accionistes gestors.

• A mig termini, l’empresa podrà recuperar la participació, o es podrà plantejar una oferta pública de venda de títols.

INCONVENIENTS

• La participació de les societats de capital de risc tindrà un objectiu limitat de durada en el temps.

• Deriven de l’emissió d’accions o obligacions, així com de l’ampliació de capital.

• Els relacionats amb la garantia bancària o aval, davant els nous accionistes de l’empresa.

(17)

• Llei 1/1999, de 5 de gener, reguladora de les entitats de capital de risc i de les seves societats gestores.

• Ordre de 17 de juny de 1999, per la qual es desenvolupa parcialment la Llei 1/1999, de 5 de gener, reguladora d’entitats de capital de risc i les seves societats gestores.

• Circular 4/1999, de 22 de setembre, de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, sobre procediments administratius i models normalitzats de les entitats de capital de risc i de les seves societats gestores.

• En cas supletori, les societats de capital de risc (SCR) es regiran per la Llei de societats.

• Reial decret legislatiu 1564/1989, de 22 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de societats anònimes.

(18)

7. PRÉSTEC PARTICIPATIU

DEFINICIÓ

Instrument de finançament a llarg termini en què l'entitat prestadora concedeix un préstec a una empresa prestatària rebent d’aquesta empresa un interès variable, que es determina en funció de l'evolució de l'activitat de l’empresa i amb la possibilitat de poder incorporar períodes de carència.

• L’empresa prestatària només podrà amortitzar anticipadament el préstec participatiu, si aquesta amortització es compensa amb una ampliació d'igual quantia dels seus fons propis.

• Els interessos meritats es componen d’una part fixa i, depenent de la situació, també poden tenir una part variable en funció dels resultats.

• Acostumen a tenir un venciment a llarg termini, entre cinc i deu anys.

• En ordre a la prelació de crèdits, l’empresa prestatària se situarà després dels creditors comuns.

• Es considera patrimoni comptable a l'efecte de reducció de capital i liquidació de societats, previstes en la legislació mercantil.

AVANTATGES

• Tots els interessos pagats seran deduïbles a l'impost de societats.

• Adequa el pagament d'interessos en funció de l'evolució de l'empresa.

• Evita la cessió de la propietat de l'empresa.

• Evita la participació de tercers en la gestió.

• Evita la possible entrada de socis hostils.

• El caràcter subordinat permet incrementar la capacitat d'endeutament.

(19)

INCONVENIENTS

• Requereix experiència de l’empresa sol·licitant en el sector, trobar-se establerta en el mercat i tenir oportunitats de creixement.

• El projecte ha d’oferir prou rendibilitat tenint en compte el risc que presenta.

• Algunes entitats financeres poden limitar la concessió del préstec a una quantia inferior als fons propis de l’empresa sol·licitant.

• Es poden establir clàusules de penalització en el cas d’existir una amortització anticipada per part de l’empresa.

• L’empresa només podrà amortitzar anticipadament si aquesta amortització es compensa amb una ampliació d’igual quantia als seus fons propis.

• Són els relacionats amb la garantia bancària o aval de l’operació.

• Clàusules de penalització en el cas d’existir una amortització anticipada de l’operació.

• Reial decret llei 7/1996, de 7 de juny, sobre mesures urgents de caràcter fiscal i de foment i liberalització de l’activitat econòmica.

• Llei 10/1996, de 18 de desembre, de mesures fiscals urgents sobre correcció de la doble imposició interna intersocietària i sobre incentius a la internacionalització de les empreses.

(20)

8. PRÉSTEC

DEFINICIÓ

Contracte a través del qual una entitat financera lliura a l’empresa client una quantitat fixa de diners, la qual s’obliga a retornar, segons un termini establert, conjuntament amb els interessos reportats.

• És un dels recursos més habituals per obtenir finançament a mig i llarg termini.

• L’entitat ha de fer l’entrega de l’import del préstec de manera simultània a la signatura del contracte.

• L’import del préstec es rep d’un sol cop i a l’inici de l’operació.

• El client es compromet a retornar a l’entitat el capital i els interessos mitjançant quotes periòdiques (mensuals, trimestrals, semestrals, etc.) a data pactada, segons un quadre d’amortització fixat en el contracte.

• Els interessos de l’operació es pagaran en funció del capital pendent d’amortització en cada moment.

AVANTATGES

• L’empresa pot disposar de fons a mig i llarg termini per dur a terme inversions permanents o d’immobilitzat.

• Totes les despeses, interessos i impostos originats pel préstec tenen la consideració de despeses fiscalment deduïbles per a l’empresa.

(21)

INCONVENIENTS

• L’empresa ha de pagar periòdicament les quotes de devolució del préstec, que inclouen la part d’amortització i d’interessos del total de l’import pendent.

• El préstec tindrà data de venciment en el pagament de les quotes.

• L’empresa pot sol·licitar un període inicial de carència en l’amortització del capital principal en què l’empresa només paga interessos.

• Comissió d’estudi i comissió d’obertura.

• Les despeses del corredor de comerç o despeses notarials.

• Les despeses de gestoria.

• Les despeses de cancel·lació o amortització anticipada del préstec.

• Les despeses per garanties o assegurances relacionades amb la formalització i manteniment de garanties.

• Les garanties o avals requerits per les entitats financeres.

• Les comissions per modificació contractual de garanties o subrogacions.

• Les comissions per modificació del tipus d’interès de referència.

• Llei de 23 de juliol de 1908, referent als contractes de préstec, modificada en els seus articles 2, 8, 12 i 13 per la Llei 1/2000, de 7 de gener de 2000, d'enjudiciament civil.

• Ordre EHA/2393/2006, de 14 de juliol de 2006, per la qual es regulen els procediments per a la concertació de línies de crèdit i altres operacions de finançament a curt termini, així com de préstecs a mig i a llarg termini per part de la Direcció General del Tresor i Política Financera.

(22)

9. CRÈDIT

DEFINICIÓ

Contracte en què l'entitat financera posa a disposició de l’empresa certa quantitat de diners, de la qual pot disposar fins a un límit determinat i durant un període de temps fixat. L’empresa només pagarà interessos per les quantitats disposades i no per la totalitat del crèdit concedit.

• Instrument financer molt adequat per cobrir les necessitats de fons a curt termini (el venciment dels crèdits acostuma a ser entre sis mesos i dos anys).

• Els interessos es paguen segons les quantitats realment disposades.

• Devolució successiva fins a amortitzar l’import total disposat.

AVANTATGES

• És un instrument flexible, ja que permet adequar-se a les necessitats de fons de l’empresa.

• Només es pagarà interessos per les quantitats disposades.

• En el cas de la pòlissa, al seu venciment, hi ha la possibilitat de renovar- la o tornar a negociar-la.

INCONVENIENTS

• El pagament de la comissió de disponibilitat representa una despesa important en moments de baixa utilització del crèdit.

• La disposició d’un crèdit pot debilitar la posició financera de l’empresa, ja que en augmentar el deute es redueix la seva solvència.

• El fet de no poder reemborsar la part disposada del crèdit més les despeses generades suposa un dels riscos més importants, ja que l’empresa pot perdre els béns deixats en garantia més les despeses de reclamació que hauria de pagar.

(23)

• La comissió d’estudi i la comissió d’obertura.

• Les despeses del corredor de comerç o despeses notarials.

• Les despeses de gestoria.

• Les despeses de cancel·lació o amortització anticipada del crèdit.

• Les despeses per garanties o assegurances relacionades amb la formalització i manteniment de garanties.

• Les garanties o avals requerides per les entitats financeres.

• La comissió per disponibilitat del crèdit.

• La comissió per excedit del límit del crèdit.

• Les comissions per modificació contractual de garanties o subrogacions.

• Les comissions per modificació del tipus d’interès de referència.

• Ordre EHA/2393/2006, de 14 de juliol de 2006, per la qual es regulen els procediments per a la concertació de línies de crèdit i altres operacions de finançament a curt termini, així com de préstecs a mig i a llarg termini per part de la Direcció General del Tresor i Política Financera.