Equip d Assessorament i Orientació Psicopedagògica de Terrassa ELS ALUMNES AMB TDAH (TRASTORN PER DÈFICIT D ATENCIÓ I HIPERACTIVITAT)

Texto completo

(1)

Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica de Terrassa

0

ELS ALUMNES AMB TDAH ELS ALUMNES AMB TDAH ELS ALUMNES AMB TDAH ELS ALUMNES AMB TDAH

(TRASTORN PER DÈFICIT D’ATENCIÓ I

HIPERACTIVITAT)

(2)

Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica de Terrassa

1

ÍNDEX GENERAL

0 INTRODUCCIÓ

1 DEFINICIÓ DEL TDAH...4

2 MANIFESTACIONS...4

2.1 Conducta desatenta...4

2.2 Conducta impulsiva...5

2.3 Conducta hiperactiva...5

3 FACTORS ASSOCIATS AL TDAH... 6

3.1 Aspectes associats al TDAH que poden interferir negativament en l’aprenentatge i el desenvolupament personal...6

3.2 Aspectes que poden facilitar l’aprenentatge i el desenvolupament personal...6

4 INTERVENCIÓ EN EL TRACTAMENT DEL TDAH 4.1 El tractament farmacològic...7

4.2 El tractament psicopedagògic...7

5 INDICADORS D’ALERTA DEL TDAH A L’ESCOLA...8

6 SUGGERIMENTS PER AL ROFESSORAT...9

6.1 Suggeriments generals per a facilitar el treball a l’aula...9

6.2 Aspectes que el professorat ha de tenir en compte en les activitats escrites...10

6.3 Aspectes a tenir en compte en les activitats de classe i en els deures.10 6.4 Aspectes que el professorat ha de tenir en compte en l’exposició de temes i lliçons...11

6.5 Aspectes a tenir en compte en l’organització de l’aula...12

6.6 Aspectes a tenir en compte en el control del comportament...12

(3)

Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica de Terrassa

2

7 RECOMANACIONS GENERALS AL PROPI ALUMNE...13

7.1 Estratègies per millorar l’estudi...13

8 ORIENTACIONS ALS PARES...…...14

9 BIBLIOGRAFIA...16

10 ADRECES D’INTERÈS...18

(4)

Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica de Terrassa

3

0 INTRODUCCIÓ

El present document és un recull d’informacions de diferents publicacions i activitats de formació, la majoria promogudes per la Fundació ADANA i d’altres del CSMIJ (Centre Salut Mental Infanto Juvenil) del CAP Rambla de Terrassa. També del llibre “DÉFICIT DE ATENCIÓN CON HIPERACTIVIDAD. Manual para padres i educadores.” de Isabel Orjales Villar, que trobareu referenciat a la bibliografia.

Pretén donar a conèixer les necessitats educatives que genera aquest trastorn en els alumnes que el pateixen i donar suggeriments al professorat per a millorar la resposta que, des del centres educatius, es pot oferir.

Hi trobareu:

-Una explicació sobre les característiques i manifestacions del trastorn del TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat), factors que hi poden anar associats, indicadors d’alerta per detectar-lo a l’escola i característiques del tractament, tant farmacològic com psicopedagògic. (Apartats de l’1 al 5)

-Suggeriments generals, al professorat, per facilitar el treball amb aquests alumnes a l’aula, aspectes a tenir en compte en les activitats escrites, en el els deures, en les explicacions de temes/lliçons, en l’organització de l’aula, en el control del

comportament. (Apartat 6 i subapartats corresponents)

-Recomanacions generals al propi alumne i estratègies per millorar el seu estudi.

(Apartat 7)

-Orientacions als pares. (Apartat 8)

-Bibliografia i adreces d’interès. (Apartats 9 i 10)

La majoria d’aspectes recollits en l’apartat de suggeriments per treballar amb aquests alumnes són actuacions habituals en les pràctiques docents. Són

recomanables per a tots els estudiants, però IMPRESCINDIBLES per els que tenen un TDAH. La intenció que té aquest recull és fer explícites aquestes pràctiques i

assegurar la seva sistematització a la pràctica educativa.

Són aplicables en les diferents Etapes de l’Ensenyament Obligatori tenint en compte, evidentment, les condicions de cada entorn escolar i la situació de cada alumne.

Cal tenir present que en la intervenció amb aquests alumnes es pot comptar amb la col·laboració dels diferents professionals que intervenen en l’atenció a la diversitat:

Mestre d’Educació Especial, Mestre de Pedagogia Terapèutica, Psicopedagog EAP i/o de Centre.

M Mercè Massip

Psicopedagoga de l’EAP de Terrassa

(5)

Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica de Terrassa

4

1. DEFINICIÓ DEL TDAH

El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat, és un trastorn d’origen neurobiològic que s’inicia a l’infància. Es caracteritza per dificultats per a mantenir l’atenció, hiperactivitat o excés de moviments i impulsivitat o dificultats en el control dels impulsos.

El trastorn pot presentar els símptomes següents:

Inatenció: Interrupció prematura de l’execució de les tasques i conclusió incompleta d’activitats, incapacitat d’atendre a detalls, problemes per estar atent a dos estímuls a la vegada.

Impulsivitat: Dificultats per reflexionar abans d’actuar, per preveure les conseqüències de les pròpies accions, planificar actes futurs, seguir unes normes establertes.

Hiperactivitat: Suposa una inquietud excessiva en situacions que exigeixen inhibició motora. Excessiu moviment corporal que es tradueix en una activitat quasi permanent i incontrolada sense finalitat concreta. Les dificultats en controlar els moviments del cos es fan més evidents en aquelles situacions que requereixen estar quiets durant un període de temps. També es manifesta amb una parla excessiva, repetitiva.

S’estableixen 3 tipus de TDAH segons el símptoma predominant:

Inatent: predomina la dificultat d’inatenció

Impulsiu-Hiperactiu: predomina la dificultat en l’autocontrol

Combinat: Presenta símptomes d’inatenció, d'impulsivitat i d’hiperactivitat.

2. MANIFESTACIONS 2.1 Conducta desatenta

La persona, en aquest cas l’alumne, amb TDAH pot tenir dificultats en:

• Seleccionar la informació més important.

• Començar activitats o acabar-les.

• Mantenir l’atenció en tasques o activitats lúdiques.

• Parar atenció a dos estímuls a la vegada, com per exemple seguir el que diu el professor i prendre notes al mateix temps.

• Estar preparat per contestar amb rapidesa.

• Parar l’atenció suficient als detalls i evitar fer errors per descuit.

• Mantenir l’atenció quan se li parla directament.

• Seguir instruccions i acabar les tasques escolars, encàrrecs o altres obligacions.

• Organitzar-se les tasques o activitats.

• Presentar els treballs escolars amb gargots, incomplets, pobres…

(6)

Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica de Terrassa

5

• Estar atent. Es distreu fàcilment amb estímuls irrellevants.

• Ser curós en les tasques.

• Acceptar realitzar tasques que requereixen un esforç sostingut.

• Disposar del material necessari per realitzar les activitats. Sovint el perd o l’oblida.

• Presentar els deures en el termini establert.

2.2 Conducta impulsiva

L’alumne amb TDAH pot tenir dificultats en:

• Parar-se a reflexionar abans d’actuar.

• Preveure les conseqüències de les seves accions.

• Planificar actes futurs.

• Esperar el temps necessari per rebre les conseqüències gratificants prèviament pactades.

• Treballar per a un objectiu a llarg termini.

• Esperar el seu torn.

• Esperar que s’acabi de fer una pregunta per després donar-hi resposta.

Sovint contesta abans de que s’acabi de fer.

• Respectar el treball o el joc dels altres. Sovint interfereix.

2.3 Conducta hiperactiva L’alumne amb TDAH sovint pot:

• Moure en excés les mans o els peus. Moure’s o balancejar-se a la cadira.

Jugar amb alguna cosa entre les mans.

• Abandonar el seient a classe o en altres situacions en les que s’espera que es mantingui assegut.

• Córrer o saltar excessivament en situacions en les que és inapropiat fer-ho.

• Estar “en marxa” o actuar com si tingués un “motor”.

• Tenir dificultats per jugar o dedicar-se tranquil·lament a activitats d’oci.

• Parlar en excés.

(7)

Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica de Terrassa

6

3. FACTORS ASSOCIATS AL TDAH:

3.1 Aspectes associats al TDAH que poden interferir negativament en l’aprenentatge i el desenvolupament personal:

• Disminució de la capacitat d’aprenentatge

• Baix rendiment i fracàs escolar

• Baixa autoestima

• Problemes emocionals (depressió, sentiment de desconfiança, inseguretat,…)

• Trastorns de conducta o personalitat

• Dificultats en les relacions familiars

• Problemes en les seves relacions socials

• Canvis sobtats en l’estat d’ànim, deguts a la seva frustració constant.

• Dificultats en seguir les normes.

• Molestar als companys a l’interrompre les seves converses o jocs.

• Fer sorolls o sons.

• Mostrar-se imprevisible: un dia fa bé la feina i el següent no.

3.2 Aspectes que poden facilitar l’aprenentatge i el desenvolupament personal Les persones amb aquest trastorn també tenen grans virtuts i aspectes positius facilitadors:

• Gran expressivitat afectiva

• Capacitat per realitzar diverses activitats a l’hora

• Pensament ràpid, intuïció.

• Creativitat

• Sensibilitat

• Sinceritat

• Falta de malícia, ingenuïtat

• Bona intenció

• Gran capacitat de convenciment i de seducció

(8)

Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica de Terrassa

7

4. INTERVENCIÓ EN EL TRACTAMENT DEL TDAH

El tractament d’aquest trastorn té dos abordatges complementaris: el farmacològic i el psicopedagògic.

4.1 El tractament farmacològic

Millora els símptomes -la manca d’atenció i l’impulsivitat- i facilita que el tractament psicopedagògic sigui més eficaç.

El fàrmac més recomanat és el metilfenidato que s’ingereix en forma de pastilles. Els seus efectes es detecten als 15-30 minuts de l’ingesta i tenen una durada de 4 o 5 hores. Amb la finalitat de prorrogar els seus efectes durant la jornada escolar, es solen administrar dues preses, una al matí i una altra al migdia segons dosis ajustades al pes i característiques de cada nen. No té efectes secundaris importants, tan sols s’ha descrit, en alguns casos, certa pèrdua de gana.

Cal evitar que la família i el nen puguin atribuir les millores a la medicació i no al seu propi esforç, atribuint-li efectes “màgics” i reduint la sensació de control sobre el propi comportament.

4.2 El tractament psicopedagògic

Els programes cognitius-conductuals, són considerats els més efectius.

Aquests programes utilitzen tècniques cognitives com les autoinstruccions i/o la resolució de problemes, per ajudar a frenar i organitzar el pensament i com una eina per a la presa de consciència dels processos mentals.

En les autoinstruccions els alumnes verbalitzen en veu alta els seus pensaments per després poder-los ajudar a organitzar-los seguint una sèrie de passos que són les autoinstruccions pròpiament dites. Suposen una guia per a ajudar a pensar de forma reflexiva sense saltar-se cap pas en el procés. Aquestes instruccions generals poden ser aplicades a qualsevol tipus de problemes.

Aquesta tècnica ajuda el subjecte a “parar” i “pensar” davant qualsevol situació. Les passes són les següents:

1r pas: Què he de fer?

2n pas: Com ho he de fer. Establiré un pla.

3r pas: Concentrar-me en el que faig. Segueixo el meu pla?

4t pas: Donar una resposta

5è pas: Repassar la resposta. Ha funcionat el meu pla?

Utilitzant el marc de les autoinstrucions, es pot aplicar el segon pas (Com ho he de fer?) per ensenyar estratègies específiques per cada tasca. Es poden elaborar llistes amb els passos que inconscientment fem i que estan implicats en la realització de determinades activitats escolars, com la comprensió lectora d’un text, la resolució d’un problema de matemàtiques, etc.

Els programes conductuals comporten l’aplicació de tècniques basades en el control dels esdeveniments que provoquen l’aparició o el manteniment de conductes positives o negatives. S’intenta augmentar les conductes desitjables i disminuir els comportaments inadequats.

(9)

Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica de Terrassa

8

5. INDICADORS D’ALERTA DEL TDAH A L’ESCOLA

Els mestres, professors i/o psicopedagog del centre en un moment determinat, poden considerar la possibilitat que calgui derivar un alumne a un servei especialitzat (CSMIJ Centre Salut Mental Infanto Juvenil) perquè hi ha la sospita que pot tenir un TDAH.

Aquesta alerta pot donar-se quan observin algunes de les característiques següents de forma persistent amb intensitat i freqüència (durant un període llarg de temps) i que es donin en diferents entorns (casa, pati, menjador, aula, etc.).

Els possibles indicadors d’alerta són:

• Conducta inquieta, estar sovint fora del seu lloc.

• No fer l’activitat que se suposa que ha de fer.

• Dificultat per acabar el que ha començat.

• No seguir les ordres o instruccions del mestre o professor.

• Parlar fora de torn o cridar.

• Mostrar-se agressiu amb els companys.

• Posar-se nerviós amb facilitat.

• Exigència desmesurada que les seves demandes siguin ateses de forma immediata.

• Molestar els companys i interrompre els jocs i/o converses.

• Canviar molt sovint d’activitat.

• Respondre de forma precipitada.

• Dificultat per esperar el torn de paraula.

• Fer sorollets

• Estar distret i no escoltar quan se li parla.

• Desorganització en les tasques escolars.

• Perdre o oblidar les tasques escolars.

• Lliurar sovint els deures fora de termini.

• Lliurar els treballs amb mala presentació i incomplets.

(10)

Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica de Terrassa

9

6. SUGGERIMENTS PER AL PROFESSORAT

Els suggeriments que trobareu a continuació, són adients per a tots els alumnes i imprescindibles pels que tenen aquest trastorn.

6.1 Suggeriments generals per a facilitar el treball a l’aula:

En la mesura del possible aprofitar els principis dels enfocs cognitius i comportamentals per aplicar algunes estratègies encaminades a afavorir un treball i comportament a l’aula el màxim de reflexiu i adaptat.

• Oferir models de conducta reflexiva amb aplicació de bones estratègies de solució de problemes. És eficaç oferir models de treball (professors-companys) que mostrin conductes reflexives que verbalitzin en veu alta estratègies d’observació i “enginys” pera resoldre problemes quotidians.

• Afavorir que aprengui a autoavaluar-se correctament.

• Ajudar-lo a que faci una atribució adequada dels èxits o fracassos i, per tant , el reconeixement d’un cert grau de responsabilitat en tot el que fa o li passa.

• Afavorir la utilització d’autoinstruccions utilitzant el llenguatge per regular la seva conducta i ordenar el pensament per tal d’aprendre a pensar de manera més reflexiva.

• Aplicar les autoinstruccions per a la resolució de qualsevol problema, ensenyant estratègies especifiques per cada tasca.

• Utilitzar el reforç positiu per augmentar les conductes desitjables.

• Pel que fa a les conductes pertorbadores -que a classe es fan difícils d’ignorar- es pot informar l’alumne, que si el seu comportament molesta els altres, haurà de sortir de classe uns moments (5 minuts, per exemple). Quan això succeeixi, se li ha d’indicar que surti, sense fer comentaris crítics ni ridiculitzants en públic. Se’l farà tornar a entrar després del temps pactat i sense comentaris.

És important aprofitar les situacions conflictives amb els companys o els adults per ajudar els alumnes a valorar les conseqüències del seu comportament i intentar que pensin o proposin altres formes d’abordar els problemes.

• Valorar els esforços dels alumnes per estar-se quiets o per tenir un bon rendiment. Fer-los conscients d’aquestes valoracions. Es pot fet a través de notes a l’agenda, valorant el treball presentat o, senzillament, mitjançant un senyal prèviament acordat entre el professor i l’alumne.

• Comptar amb el noi/a amb TDAH per realitzar activitats que suposin activitat motora i que, per tant, permetin períodes curts de temps en els que es pugui moure: enviar encàrrecs a altres professors, repartir material entre els companys, sortir a la pissarra… per evitar que s’aixequi i deambuli per la classe o molesti els companys. Intentar que durant el temps de treball a classe, hi hagi poc soroll i moviment.

• Inculcar l’organització i l’establiment de petits objectius personals. Formar l’hàbit d’ordenar les coses de classe diàriament. Reconèixer els petits avenços.

Ajustar les expectatives a les possibilitats de l’alumne. Establir metes a curt termini, realistes i avaluables.

(11)

Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica de Terrassa

10

• Planificar els canvis amb antelació donant un límit de temps per a realitzar-los.

Establir regles clares, repassar-les, i reforçar positivament el seu acompliment.

6.2 Aspectes que el professorat ha de tenir en compte en les activitats escrites

• Ser constant en l’exigència de pautes concretes en la presentació de fulls (marges, nom, data…)

• Plantejar poques activitats per full i amb espais suficients per a les respostes.

• Reduir la quantitat d’exercicis en activitats de pràctica reiterativa.

• Subratllar els paràgrafs més importants de la pàgina.

• Centrar l’atenció en una activitat concreta tapant (si cal) les altres activitats del full.

• Realitzar avaluacions curtes, sovintejades, evitant controls extensos.

• Presentar les instruccions escrites clarament redactades i amb ordinador, tant si són activitats d’aprenentatge com d’avaluació

• Subratllar les paraules clau i el vocabulari específic en les consignes escrites.

• Aconsellar un sistema d’arxivar les feines que facilitin als alumnes l’organització de les tasques escrites, evitant la dispersió dels fulls.

6.3 Aspectes a tenir en compte en les activitats de classe i en els deures

• Preveure, en el cas de donar deures, que l’alumne serà capaç de realitzar-los, tenint en compte la dificultat i/o extensió.

• Limitar, en la mesura possible, les tasques i deures per tal que l’alumne les pugui completar i presentar en un termini raonable.

• Explicar els deures utilitzant el suport de la pissarra, verbalitzant alhora les instruccions.

• Assegurar-se de deixar temps per copiar l’escrit a la pissarra.

• Segmentar les feines complexes en fases, marcar un temps prudent per determinar cada fase, alabar l’alumne cada vegada que hagi aconseguit arribar a l’objectiu marcat i demanar-li que segueixi a continuació amb la següent fase.

Possibilitat de correcció immediata en cada fase.

Estructurar la realització de les feines en temps curts per tal que pugui acabar les tasques.

• Establir un sistema de recolzament utilitzant el suport d’un company responsable que l’ajudi en la comprensió de les activitats a realitzar

• Emfasitzar l’ús de l’agenda. Donar un temps concret a cada sessió de classe només per fer les anotacions mentre el mestre/professor les escriu a la pissarra. Fer-ne la supervisió mentre els alumnes les copien.

• Facilitar esquemes, guies d’estudi setmanals i la planificació de l’estudi diari.

(12)

Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica de Terrassa

11

• Anar controlant les feines que es portin a terme a llarg termini. Fer recordatoris, demanar esquemes, comentar, etc.

6.4 Aspectes que el professorat ha de tenir en compte en l’exposició de temes i lliçons

• Abans de començar l’explicació, assegurar-se, que s’ha captat l’atenció de l’alumne.

• Mantenir un contacte ocular tan freqüent com resulti apropiat, durant les explicacions dels temes.

• Utilitzar claus i senyals no verbals (mirades, gestos amb la mà, etc.) per redirigir l’atenció, mentre es continua l’explicació de la classe.

• Relacionar l’explicació amb algun tema de l’interès de l’alumne.

• Adequar les activitats a la seva limitada capacitat d’atenció.

• Facilitar –abans de començar l’explicació- per escrit a la pissarra o en un full, un esquema amb els conceptes més importants i el vocabulari bàsic.

• Donar en la mesura del possible, explicacions curtes i que vagin al “gra”.

• Dotar l’explicació d’un ritme. Punts curts i clars (Si es presenta el tema de forma lenta, és probable que l’alumne perdi part de la informació)

• Proporcionar una varietat d’activitats en cada tema tenint en compte alternar les de caire visual, auditiu, manipulatiu.

• Involucrar l’alumne durant l’activitat proporcionant:

 Materials d’autocorreccció.

 Possibilitats de participar i interactuar.

 Activitats en les que s’interpretin “rols”.

 Activitats de treball cooperatiu.

• Dirigir-se a l’alumne mentre es fa l’explicació, anomenant-lo pel seu nom.

• Fer notar a l’alumne quan està en actitud atenta i adequada. Evitar comentaris sobre conductes indicatives de manca d’atenció del tipus “estàs a les boires”,

“no estàs treballant”. No donar instruccions del tipus “no et distreguis amb el llapis” o “escolta”. Es preferible subministrar claus verbals discriminatives que l’ajudin a reflexionar sobre la seva forma de comportar-se “recordes que és el que havies de fer” o “estàs ja acabant la feina”?

• Preveure deixar-li temps per comentar amb algun company alguna cosa que no hagi entès.

(13)

Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica de Terrassa

12

6.5 Aspectes a tenir en compte en l’organització de l’aula.

• Distribució de les taules en files suficientment distanciades que permetin fàcilment el desplaçament del professorat.

• Asseure l’alumne a prop de la taula del professor.

• Assegurar-nos que té un visió completa i òptima de la pissarra en qualsevol situació de classe.

• Limitar les distraccions visuals i/o auditives evitant que s’assegui a prop de porta, finestres, paperera, etc.

• Assignar un lloc (taula, cadira) a cada alumne durant un període espaiat de temps.

• Posar-los-hi al costat companys que siguin models apropiats, atents, ordenats, que compleixin les ordres.

• Facilitar que puguin treballar en una taula individualment en moments que requereixin més concentració.

6.6 Aspectes a tenir en compte en el control del comportament

• Tenir unes expectatives ajustades de les necessitats de l’alumne.

• Definir la situació: Explicar a l’alumne que sabem què li passa, manifestar-li afecte i suport i, a continuació, deixar molt clares quines són les expectatives que tenim del seu comportament. Explicar amb claredat i explícitament el què ha de fer i no només, el que no ha de fer.

• Reforçar els comportaments adequats.

• Potenciar la cooperació en lloc de la competitivitat.

• Buscar solucions en lloc de culpables.

• Potenciar l’amistat, l’empatia, l’humor.

• Donar més atenció a les conductes positives que a les negatives.

• Potenciar la participació i la responsabilitat.

• Recordar de manera breu, però amb certa freqüència, les normes que regulen el comportament general a classe.

• Lloar de manera clara i específica les actuacions correctes, eludint la utilització de frases fetes i generals.

• No posar l’alumne en evidència davant els companys, ni avergonyir-lo. Oferir-li suport i afecte.

• Procurar un ambient tranquil i ordenat i sense massa canvis. Si n’hi ha, anticipar-los perquè l’estabilitat els ajuda.

• Establir unes rutines estructurades amb recordatoris freqüents.

• Donar les consignes d’una en una i fent contacte ocular.

• Deixar clara la relació que hi ha entre cada conducta i les seves conseqüències.

(14)

Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica de Terrassa

13

• No etiquetar amb qualificatius com ara “passota”, “gandul”..., per evitar que acabi assumint aquest rol.

7. RECOMANACIONS GENERALS AL PROPI ALUMNE.

Si sóc un noi/a amb un TDAH: què puc fer?

• Marcar-me objectius concrets i curts. Reconèixer que algú pot ajudar-me en aquests propòsits i d’aquesta manera anar aconseguint cada vegada més èxits.

• Em pot ajudar el fet de buscar alguna persona amb la qual parlar dels meus dubtes o preocupacions, un amic, els pares, un professor, el meu germà.

També em pot ajudar un psicòleg o psiquiatra especialitzat en joves.

• Aprofitar-me de les bones intencions dels altres: quan la meva mare insisteix perquè em llevi, pretén que jo no arribi tard o quan el professor em crida l’atenció perquè escolti, haig de pensar que intenten ajudar-me.

• He de valorar les grans dosis de paciència que molts dels que m’envolten tenen cap a mi (amics, pares, professors…)

• Aturar-me a pensar tranquil·lament en les conseqüències dels meus actes, sobretot en aquelles ocasions en les que dubto si he de fer o no tal cosa.

Exemple: m’aturo i penso: “Faltar avui a classe pot suposar no assabentar-me de la data de lliurament del treball o de possibles preguntes que puguin sortir a l’examen, per tant...”

• He d’acceptar-me tal i com sóc, i ajudar els meus pares i professors perquè també ho facin, encara que siguin petits canvis, poden ajudar-me en el meu dia a dia.

• Si alguna cosa no em surt bé, no he de desesperar-me, he de tornar a intentar- ho i, per què no?, demanar ajut.

• M’he de felicitar o demanar que ho facin quan aconsegueixo algun èxit, com acabar un treball, lliurar tots els exercicis del dia…

• Estructurar les activitats diàries, seguir una rutina amb ajuda d’un calendari o un horari setmanal.

• Utilitzar la meva agenda de manera sistemàtica m’ajudarà a complir amb les meves tasques, no oblidar les meves cites i veure que, si m’ho proposo, ho puc fer tot.

7.1 Estratègies per millorar l’estudi:

• Disposar d’un horari d’estudi i dedicar 10 minuts diaris a organitzar apunts i tasques diàries.

• Buscar el lloc més convenient per estudiar o fer les tasques (d’esquena a la finestra per no distreure’m, al costat d’un company tranquil…) encara que a vegades no sigui el que més m’agrada.

• Evitar els elements de distracció com la música alta, la tele, etc. Evitar també massa relaxació i tranquil·litat perquè pot fer-me venir son o distreure’m.

(15)

Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica de Terrassa

14

• Proposar-me objectius concrets per cada sessió d’estudi. Exemple: avui estudiaré el tema 5 de Mates fent un resum i un esquema… i felicitar-me cada vegada que aconsegueixo complir-lo. Si la tasca és molt llarga, dividir-la en petites parts. És important tenir un pla de treball per escrit per no oblidar-lo.

• Utilitzar estratègies que m’ajudin a prendre apunts a classe: fulls amb marge, utilitzar subratllador...

• Mantenir la meva taula d’estudi ordenada perquè, encara que no em molesti el desordre, sé que no sempre trobo el que busco. Perdo apunts, l’agenda…i a vegades quan ho trobo ja és massa tard.

• Escriure a la vegada que estudio (prenent notes, fent esquemes…), perquè aquest costum m’ajuda a aconseguir un estudi més actiu.

• Aprendre i practicar l’ús de resums i esquemes, sobretot per a la preparació de controls i exàmens.

• Utilitzar les notes o esquemes que jo mateix he realitzat per tal de memoritzar les lliçons.

• Fer assaigs d’exàmens per controlar el que aprenc.

• Adquirir l’hàbit de realitzar repassos ràpids del que s’ha fet perquè em serà d’ajut per el dia que hagi d’estudiar-ho i memoritzar-ho.

• No faltar a les classes, doncs em suposaria encara més feina posar els meus apunts al dia.

• Passar a net els apunts de les assignatures que més em costen, m’ajudarà a refrescar la memòria i després a estudiar.

8. ORIENTACIONS ALS PARES

• Coordinar la informació entre el psiquiatre/neuròleg/ psicòleg i el professorat.

• Ser constants en el seguiment del tractament i de les visites mèdiques.

• Dotar-se d’un ambient familiar organitzat i estructurat.

• No “activar” al nen amb el seu comportament. Té molta facilitat per activar-se i molta dificultat per inhibir-se i controlar-se. Dir-li les coses sense cridar i d’una en una. Sinó respon anar-lo a buscar –sense cridar- i obligar-lo a fer el que se li ha demanat.

• Posar límits educatius clars i que siguin adequats a la capacitat del que pot fer el nen.

• Afavorir l’autonomia personal del nen.

• Crear uns bons hàbits d’estudi, establint una rutina de treball. Premiar el fet de ser capaç d’avançar matèria d’estudi. Ajudar-lo a preparar el material i la cartera per al dia següent.

• Modelar conductes reflexives.

(16)

Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica de Terrassa

15

• Reforçar la seva autoestima ressaltant els aspectes positius del seu comportament, ajudant-lo a autoavaluar la seva conducta correctament, ajudant-lo a acceptar les seves limitacions.

• Generalitzar la utilització d’autoinstruccions aplicades a situacions de casa.

(Veure apartat 4)

• Afavorir el contacte controlat amb altres nens, ajudant-lo a augmentar la quantitat i varietat d’estratègies per a resoldre situacions socials. Ajudar-lo a controlar les emocions en els encontres amb amics per no espatllar aquestes trobades amb el seu comportament disruptiu..

• No intentar solucionar tots els problemes alhora. Marcar-se objectius un a un.

• Marcar-se objectius realistes evitant comparar el que el nen és capaç de fer amb les possibilitats d’altres nens . Augmentar el grau de dificultat del que ens proposem fer, progressivament.

• No centrar les converses amb el nen/adolescent només en el seu comportament o els seus resultats acadèmics. Necessita saber que els pares s’interessen pel que fa i pel que sent.

• Assegurar-nos que escolta quan se li parla. Si pot ser, adreçar-nos a ell, mirant-lo als ulls, amb proximitat física.

• Reconèixer l’esforç del fill concedint-li algun privilegi o reconeixement pels seus avenços.

• No utilitzar el càstig més sovint que el premi perquè es corre el risc que perdi la seva eficàcia i s’hagi de recórrer a càstigs cada vegada pitjors.

• Evitar prestar atenció només a conductes negatives i fixar-nos més en conductes positives. Millorarà la relació familiar i evitarem un excés de càstigs.

• Evitar conflictes programant activitats adequades a les possibilitats de control del nen. Per exemple amb un nen petit amb TDAH (fins 12 anys) no és apropiat planificar un dinar de dues hores en un restaurant o una tarda (4 h.) en un centre comercial.

• Afavorir que l’ambient que rodeja el nen sigui ordenat i organitzat respecte dels horaris o rutines diàries.

• Procurar que algun expert l’ajudi en els deures, si es veu necessari. És important evitar que ho facin els pares si es preveu que pot ser conflictiu i delegar aquesta tasca en un professional.

• Mantenir entrevistes freqüents amb el tutor per valorar l’evolució del nen i buscar solucions als problemes que puguin presentar-se.

(17)

Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica de Terrassa

16

9. BIBLIOGRAFIA

-Bibliografia bàsica per a pares

-Quaderns Informatius sobre el TDAH, Adana Fundació, Adana Fundación – 2002 COMENTARI: Quaderns informatius per a pares i mestres sobre el TDAH, monogràfics segons l’edat de l’afectat (de preescolars a adult) i sobre temes relacionats amb

l’autoestima, dificultats en l’aprenentatge... Poden demanar-se a la mateixa Fundació Adana.

-Hijos hiperactivos, Gargallo López, B.

Ed. CEAC - 1991 ISDN: 84-329-1752-4

-Cuaderno de Trabajo para padres, maestros y niños sobre el Trastorno de Bajo Nivel de Atención (ADD), Harvey C. Parker, PH. D.

Specialty Press, Inc. - 1994 ISDN: 0-9621629-5-7

COMENTARI: Per a obtenir aquest quadern cal dirigir-se a la següent pàgina web:

www.addwarehouse.com -El niño hiperactivo, Taylor, E. A.

Ed. Martínez Roca - 1991 ISDN: 84-414-0282-4

-Bibliografia d’aprofundiment

-Niños Hiperactivos. Cómo comprender y atender sus necesidades especiales, Barkley, A. Susell

Ed. Paidós Ibérica – 1999

--El niño muy movido o despistado, Green, C. i Chee, K.

Ed. Médici - 2000 ISDN: 84-89788-14-0

-Estudiantes con deficiencias atencionales, Miranda, A., Roselló, B., Soriano, M.

Ed. Promolibro – 1998 ISDN: 84-7986-256-4

-TDA: controlando la hiperactividad, Hallowell,M. Edward y Ratey, J.John Ed. Paidós - 2001

ISDN: 84-493-1121-7

COMENTARI: Aquest llibre és una bona referència per al TDAH en l’edat adulta

(18)

Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica de Terrassa

17

-Déficit de Atención con Hiperactividad, Orjales Villar, I.

Ed. CEPE - 1998 ISDN: 84-7869-294-0

COMENTARI: Aquest és un manual molt útil per als pares però especialment per al professorat. Hi ha propostes de treball molt concretes per abordar els problemes més freqüents que presenten els alumnes amb TDAH, tant de comportament com

d’aprenentatges.

-Hiperactividad. Prevención, evaluación y tratamiento en la infancia, Moreno, I.

Ed. Pirámide - 1995 ISDN: 84-368-0887-8

-Manual de Hiperactividad, Polaino Lorente, A.

Ed. Unión Editorial - 1997 ISDN: 84-7209-306-9

-Cómo tratar y enseñar al niño con TDA/TDAH, Sandra R. Rief The Center for Applied Research in Education, N.Y., U.S.A. - 2000 ISDN: 0-13-089397-8

COMENTARI: Aquest llibre explica tècniques, estratègies i intervencions pràctiques per ajudar als nens amb problemes d’atenció o d’hiperactivitat.

-Trastornos por Déficit de Atención y Hiperactividad. Commorbidades en niños, adolescentes y adultos, Thomas E, Brown

Editorial Masson - 2003

-Bibliografia sobre estratègies educatives a la família

Llibres no dedicats específicament als problemes del TDAH, però és molt útil per tractar-los:

-Cómo hablar para que sus hijos le escuchen y cómo escuchar para que sus hijos le hablen, Faber, Adelle i Mazlish, Elaine

Ed. Médici – 1997

COMENTARI: Obra no dedicada específicament al TDAH però que recull estratègies per millorar la comunicació.

-Entre la tolerancia y la disciplina. Herbert, Martin.

Editorial Paidós

COMENTARI: Aquest llibre és adequat pera nens i adolescents.

-Enseñe a comportar-se a su hijo. Shaefer i Faydigeronimo.

Editorial Vergara

COMENTARI: Aquest llibre és adequat per nens entre 2 i 8 anys

(19)

Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica de Terrassa

18

10. ADRECES D’INTERÈS -Fundació ADANA

Fundació privada dedicada a la divulgació, informació, formació i a fomentar la

investigació del Trastorn per Dèficit d’Atenció amb/sense Hiperactivitat. Poden accedir als serveis de la fundació, les persones afectades de TDAH, familiars i professionals de diferents àmbits.

C/ Muntaner, 250, pral, 1a 08021 BCN

Tel. 93 241 1979

http://www.f-adana.org

-Altres fundacions de Catalunya -APDAH

Contacto: Anna Vallès Centre Cívic Avel·lí Estrenjer Pl.de la Cultura, 5

08225 - Terrassa (B) Tel: 680987555

Apdah.terrass@gmail.com

-ATEDA

Presidenta: Dra. Adelaida Aznares C/ Gomis 102-104

08023 - Barcelona C/ Paris, 189 entl.

08036 Barcelona

Tels: 934170739 - 932010115 E-mail: ateda@ateda.org Web: www.ateda.org -TDAH VALLES

Contactos: Anna López - Vicens López C/ Escola Industrial, 9 - 3r.

08201 Sabadell Tels: 937254277

E-mail:tdahvalles@terra.es

Web: www.tda-h.com/tdahvalles.html -APYDA

Contacto: Joaquina Porro C/ Manuel de Falla nº7 2º 1ª 43005 Tarragona

Tel: 977227749

E-mail: joaquinaporro@hotmail.com Web: www.tda-h.com/apyda.html

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :