2 Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica

11  Descargar (0)

Texto completo

(1)

2.1. Estructura de la XVPCA 19

2 Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica

La vigilància de la contaminació atmosfèrica a Catalunya es duu a terme mitjançant la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), adscrita administrativament al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i descrita en l'Ordre de 20 de juny de 1986.

La xarxa és un mètode d’avaluació de la qualitat de l’aire. Està integrada tècnicament per:

− Punts de mesurament on s’ubica l’equipament per mostrejar i analitzar les concentracions dels diferents contaminants a l’aire.

− Un sistema de transmissió de la informació generada als punts de mesurament vers un centre de recepció i coordinació de dades, on s’emmagatzema i gestiona aquesta informació.

La XVPCA és l’eina que permet al Departament de Medi Ambient:

− Complir l’actual normativa en matèria de protecció de l’ambient atmosfèric. L’establiment de normes sobre la qualitat de l’aire exigeix una anàlisi permanent i fiable dels contaminants atmosfèrics.

− Localitzar els principals focus emissors i els seus efectes.

− Conèixer l’evolució dels nivells en el temps i en el territori.

− Informar els ciutadans de l’estat de la qualitat de l’aire i la seva evolució.

− Elaborar els mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori (instrument orientador de la planificació territorial).

− Emprendre actuacions de sanejament en zones degradades i preventives en zones no degradades.

2.1 Estructura de la XVPCA

La XVPCA té una estructura piramidal amb la base formada pels punts de mesurament i el vèrtex en el Centre Receptor i Coordinador de Dades.

I. Punts de mesurament

Són aquells punts del territori on s’ubiquen els equips de mostreig i anàlisi dels diferents contaminants.

Aquests equips poden ser automàtics (mostrejen i analitzen en el mateix punt de mesurament) o bè manuals (mostrejen en el punt de mesurament i les mostres obtingudes s’analitzen posteriorment en el laboratori). Els equips de mesurament automàtics d’un mateix punt de mesurament s’agrupen en una estació automàtica, en la qual comparteixen els sistemes automàtics d’adquisició i transmissió de dades al Centre d’Anàlisi corresponent.

II. Centres d'Anàlisi

Són els responsables de la gestió d’un conjunt de punts de mesurament. Aquesta gestió comprèn la generació, transmissió i validació de les dades relatives a la qualitat de l’aire. Actualment hi ha els següents organismes que actuen com a Centres d’Anàlisi a Catalunya:

Departament de Medi Ambient, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Central Tèrmica de Cercs, Central Tèrmica de Foix, Ajuntament de Badalona, Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, Ajuntament de Sabadell, Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Ajuntament de Tarragona, CERAM (Centre d'Estudis i Recursos Ambientals del Migjorn de Catalunya) i Port de Barcelona.

(2)

III. Centre Receptor i Coordinador de Dades

Les seves funcions consisteixen a fer complir la legislació relativa i els criteris que regulen el funcionament de la xarxa, coordinar i supervisar als centres d’anàlisi, gestionar la qualitat de l’aire del seu àmbit territorial i trametre la informació generada als organismes competents, d’acord amb la legislació europea d’intercanvi d’informació.

Actualment, el Centre Receptor i Coordinador de Dades de la XVPCA és la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

Figura 12. Estructura de la XVPCA

Una altre funció del Departament de Medi Ambient com a Centre Receptor i Coordinador de Dades de la XVPCA és la difusió pública de la informació relativa a la qualitat de l’aire (http://www.gencat.net/mediamb/aire). En particular, posa periòdicament a disposició del públic i de les organitzacions interessades informació sobre els nivells d’immissió dels principals contaminants.

Aquesta informació es facilita a través d’Internet i per al SO2, NO2, NO, CO, partícules i O3 es renova cada hora. La resta d’informació s’actualitza anualment.

(3)

2.2. Tipus d’equip de mesurament 21 2.2 Tipus d’equip de mesurament

Es distingeixen dos tipus d'equips de mesurament pel que fa al mètode de mostreig i anàlisi: manuals i automàtics.

a) Manuals

Els equips manuals són aquells que permeten obtenir una mostra en un punt de mesurament, que posteriorment ha de traslladada i analitzada en un laboratori especialitzat. El tipus de mostra i el tipus d'anàlisi fet en el laboratori depenen del contaminant que es vulgui mesurar. El resultat de l’analítica es comunica al Centre Receptor i Coordinador de Dades.

Els avantatges principals són:

− Suposen un cost d’inversió inicial reduït.

− Requereixen una infraestructura senzilla i reduïda en l’espai.

Els inconvenients principals són:

− Els nivells d’immissió dels contaminants a l’aire no s’obtenen en temps real (es coneixen en un termini de temps posterior respecte al dia que s’ha pres la mostra).

− Els resultats ens informen, en general, de valors mitjans diaris, els quals poden amagar valors punta de períodes de temps curts.

− És necessari un laboratori analític.

− El seu manteniment és costós (presa de mostra i trasllat al laboratori).

És important destacar que alguns contaminants únicament poden ser determinats mitjançant tècniques manuals (com, per exemple, els metalls pesants). Pel que fa a altres contaminants (com, per exemple, les partícules en suspensió), tot i que poden ser mesurats amb analitzadors automàtics, l’actual normativa imposa que es mesurin amb equips manuals.

Els contaminants mesurats manualment són: partícules en suspensió, diòxid de sofre, fums negres, plom, benzè, clor, clorhídric i metalls pesants.

b) Automàtics

Els equips automàtics, també denominats analitzadors, realitzen els mesuraments de forma contínua en el temps. Les dades generades són mitjanes semihoràries que queden emmagatzemades com a fitxers en l’ordinador de l’estació remota on estan instal·lats. Cada Centre d’Anàlisi comunica amb les seves estacions mitjançant ràdio o telèfon per tal de transferir els fitxers al seu centre de control, on les dades són validades i posteriorment transferides al Centre Receptor i Coordinador de Dades.

Els avantatges principals són:

− Màxima velocitat en la disponibilitat de dades.

− Coneixement de la situació en temps real i detecció ràpida d’episodis de contaminació.

− Possibilitat d’estudi d’evolució dels nivells a curt termini.

− Major amplitud d’objectius, com ara inicialització i verificació de models de dispersió.

La tècnica manual de la thorina (per al SO2) va ser derogada el dia 19 de juliol de 2001.

(4)

Els inconvenients principals són:

− Cost inicial alt.

− Manteniment més costós tant econòmicament com tècnica.

− Necessitats de calibratge i manteniment freqüents.

− Especials dificultats per a la ubicació, atesa la infraestructura d’obra i de comunicacions (ràdio o telèfon) de les estacions automàtiques.

Els contaminants mesurats de forma automàtica són: diòxid de sofre (SO2), diòxid de nitrogen (NO2), ozó (O3), monòxid de carboni (CO), sulfur d’hidrogen (H2S), partícules en suspensió (PST i PM10), hidrocarburs totals (HCT) i pluja àcida.

Equipament Automàtic Mètode d’anàlisi

Manual

Mètode de mostreig i anàlisi SO2 Fluorescència ultraviolada (Ref.) Captació en filtre i tècnica Thorina NO2 i NOx Quimioluminescència (Ref.)

PM10 i PST Atenuació d’absorció beta Captació en filtre de la fracció PM10/PST i det. gravimètrica de la massa (Ref.)

FN Captació en filtre i Reflectometria

Pb

Captació en filtre PM10/PST i espectrometria d’absorció atòmica (Ref.)

Captació en altres filtres

CO Espectrometria infraroja no

dispersiva (IRND) (Ref.) O3 Fotometria UV (Ref.)

C6H6 Aspiració en cartutx adsorbent i determinació per cromatografia de gasos (Ref.)

Metalls pesants Captació sobre material particulat i anàlisi per AA i ICP HCT Ionització amb flama d’hidrogen

H2S Fluorescència ultraviolada

Cl2 Captació per dissolució adsorbent i colorimetria

HCl Captació per dissolució adsorbent i cromatografia iònica

Aclariments:

La captació en filtre de PM10 i PST es realitza amb captador d’alt volum (CAV).

La captació en filtre de FN i SO2-thorina es realitza amb captador de petit volum (CPV).

La captació en filtre per al Pb es pot realitzar amb CAV i captador de mig volum (CMV o revòlver).

(FN i PST) serà mètode de referència fins l’1 de gener de 2005.

AA: absorció atòmica

(5)

2.3. L'actual XVPCA 23 2.3 L'actual XVPCA

Un dels objectius principals de la legislació que s’està desenvolupant a Europa des del 1996 és el d’avaluar la qualitat de l’aire basant-se en mètodes i criteris comuns.

En el marc d’aquesta estratègia comuna per gestionar i avaluar la qualitat de l’aire, la XVPCA ha anat evolucionant contínuament a fi d’adaptar-se. Com a resultat del procés, la XVPCA, en combinació amb tècniques d’avaluació suplementàries, haurà de ser suficient per cobrir i donar informació sobre la qualitat de l’aire de tots els punts del nostre territori. A més, també caldrà adaptar els mètodes de mesurament, els processos de calibratge i els plans de control i garantia de qualitat.

Els factors que es van tenir en compte en dissenyar inicialment la distribució territorial de la XVPCA van ser:

− Les característiques climatològiques i meteorològiques del territori.

− Les característiques geogràfiques i orogràfiques.

− El tipus i la distribució de les fonts emissores.

− La distribució dels receptors i la magnitud de la població afectada.

− Els recursos especialment protegits o més vulnerables.

− La demanda social.

Actualment, aquests principis continuen essent vàlids, però la legislació és més acurada i obliga a avaluar la qualitat de l’aire a tots els punts del territori. Atesa la impossibilitat de mesurar les concentracions dels diferents contaminants a tots els punts del territori, per poder avaluar la qualitat de l’aire de manera eficaç s’ha hagut de subdividir l’àmbit territorial en Zones de Qualitat de l’Aire (ZQA).

2.3.1 Zones de Qualitat de l’Aire (ZQA)

De manera breu, en la delimitació de zones de Catalunya s’han considerat:

− En primer lloc, les condicions de dispersió dels contaminants, que depenen bàsicament de la climatologia i l’orografia. Aquestes perduren invariables en períodes llargs de temps i afecten a una extensió gran del territori

− En segon lloc, les emissions, que poden canviar ràpidament en el temps i l’espai. És el cas d’instal·lació o tancament de focus emissors o bé amb el desenvolupament urbà d'infraestructures En concret, la unitat mínima considerada per a la delimitació de zones ha estat el municipi, s’ha intentat que el nombre de ZQA sigui mínim i que la majoria de ZQA pugui perdurar el màxim de temps possible.

S’han definit quatre ZQA com a conseqüència dels grans nivells d’emissió existents en elles.

D’aquestes quatre zones, dues s’han caracteritzat com a aglomeracions a causa de la seva població.

La resta del territori s’ha subdividit en onze ZQA a partir, bàsicament, de les condicions de dispersió equivalents dels seus punts i dels nivells d’immissió enregistrats els darrers anys.

En cadascuna de les zones obtingudes es troben diferents àrees d’acord amb les emissions existents en cada punt del territori. La manera de distingir les diferents àrees consisteix a caracteritzar el territori en dos nivells, segons siguin l’ocupació del sòl (nivell 1: àrees urbanes, suburbanes o rurals) i el tipus de fonts emissores que afecten les àrees (nivell 2: àrees de trànsit, industrials o de fons).

Els diferents tipus d’àrees existents dins de cada ZQA presenten nivells d’immissió equivalents. Per tant, amb pocs punts de mesurament es caracteritza tot el territori.

La legislació vigent determina, per a cada zona i per a cada contaminant, el nombre de punts de mesurament que són necessaris per avaluar la qualitat de l’aire, així com el tipus d’àrea on s'han d’ubicar.

(6)

A les ZQA que s’han definit com a aglomeració els requeriments per a l’avaluació de la qualitat de l’aire són més estrictes i exigents, i per tant, es requereix un nombre més elevat de punts de mesurament.

2.3.2 Caracterització dels punts de mesurament

I. Determinació dels contaminants que cal avaluar en un punt de mesurament

La legislació estableix diversos objectius en la gestió i l’avaluació de la qualitat de l’aire. Alguns d’aquests objectius són comuns a tots els contaminants legislats, mentre que d’altres són específics per a cadascun d’ells. Per exemple, per a tots els contaminants legislats s’ha d’avaluar la qualitat de l’aire per a la protecció de la salut humana, però només per als òxids de nitrogen s’ha legislat un valor límit per a la protecció de la vegetació.

Això implica que on s’hagi d’avaluar la qualitat de l’aire mitjançant estacions de mesurament fix, les estacions poden mesurar un nombre diferent de contaminants. Aquest nombre de contaminants que cal mesurar en cada estació vindrà determinat, juntament amb els criteris d’avaluació, per l’objectiu o la funció de l’estació en qüestió. Per exemple, si una estació té per objectiu l’avaluació del valor límit de NOx per a la protecció de la vegetació, de manera opcional es podria utilitzar per avaluar el valor objectiu i l’objectiu a llarg termini d’O3 per a la protecció de la vegetació. No caldria completar-la amb la resta de contaminants.

Per tant, per dissenyar de manera eficient l’estructura d’una xarxa d’estacions de mesurament fix s’haurà de tenir en compte, en primer lloc, els criteris d’avaluació establerts a les directives per a cada zona de qualitat de l’aire. En segon lloc, s’hauran de definir els possibles objectius o funcions de les estacions que la podran integrar. A continuació caldrà establir els objectius o les funcions de cada una de les estacions que la integren. Finalment, quan s’hagin realitzat els passos anteriors, es podrà determinar quins contaminants cal mesurar en cada estació de la xarxa.

II. Definició de la funció dels punts de mesurament

Cada punt de mesurament té uns objectius determinats dins del conjunt del sistema d’avaluació de la qualitat de l’aire. Aquests objectius queden caracteritzats per la funció del punt de mesurament.

Les possibles funcions dels punts de mesurament figuren a la taula següent.

Funció del punt de mesurament

Avaluació dels valors legislats per a la protecció de la salut humana Avaluació del valor legislat de SO2 per a la protecció dels ecosistemes Avaluació dels valors legislats de NOx i O3 per a la protecció de la vegetació

Cal remarcar que tots els punts de mesurament han de tenir, com a mínim, l’objectiu d’avaluar el valor límit per a la protecció de la salut humana per als diferents contaminants que s’hi mesurin.

Per exemple, si una estació té per objectiu l’avaluació del valor límit de NOx per a la protecció de la vegetació, s’haurà d’utilitzar també de manera obligatòria per avaluar el valor límit de NO2 per a la protecció de la salut humana en aquell punt. En canvi, el cas contrari no té perquè complir-se; si l’objectiu és l’avaluació del valor límit de NO2 per a la protecció de la salut humana és possible que no s’utilitzi per avaluar la protecció de la vegetació.

Per millorar l’eficiència del disseny d’una xarxa de punts de mesurament, es poden definir altres funcions complementàries. Aquestes funcions complementàries podran variar amb el temps segons evolucionin els mètodes d’avaluació i gestió de la qualitat de l’aire.

(7)

2.3. L'actual XVPCA 25 Funcions complementàries del punt de mesurament

Intercanvi d’informació d’acord amb la Decisió 101/97/CE

Avaluació dels llindars d’alerta per al SO2, NO2 i O3 i llindar d’informació per a l’O3

Determinació de l’origen natural de les partícules (PM10) Generació d’índexs de qualitat de l’aire (ICQA) Difusió de dades de qualitat de l’aire en temps real Calibratge, verificació i validació de models de dispersió Avaluació de l’impacte de fonts industrials

III. Criteris per a la determinació de l’emplaçament dels punts de mesurament

Als annexos de les directives s’especifiquen els principals criteris d’ubicació de punts de mesurament tant des del punt de vista del macroemplaçament com del microemplaçament.

a) Criteris de macroemplaçament

En general, els punts de mesurament han d’estar situats de manera que s’eviti el mesurament de microambients molt petits.

Els punts de mesurament orientats a la protecció de la salut humana hauran d’estar situats de manera que proporcionin dades de les àrees on s’enregistrin les concentracions més altes a les quals la població pugui estar exposada, directament o indirecta, o bé, proporcionin dades sobre les concentracions registrades en altres àrees que siguin representatives de l’exposició de la població.

Els punts de mesurament orientats a la protecció dels ecosistemes i la vegetació hauran d’estar situats a una distància superior a 20 km de les aglomeracions i a una distància superior a 5 km d’altres àrees edificades, instal·lacions industrials o carreteres.

Sempre que sigui possible, els punts de mostreig hauran de ser representatius d’emplaçaments similars, que no estiguin en les rodalies.

b) Criteris de microemplaçament

Sempre que sigui possible, s’hauran de seguir les recomanacions següents:

S’ha d’intentar trobar ubicacions comunes per als punts de mostreig dels diferents contaminants.

No haurien d’existir obstacles ni restriccions del flux al voltant de la presa de mostra.

El punt de mostreig hauria d’estar situat entre 1.5 i 4 m d’altura. Altures superiors poden ser adequades si el punt de mostreig és representatiu d’una àrea extensa (per exemple, una àrea de fons).

Les preses de mostra haurien d’estar lluny de les possibles fonts emissores per tal d’evitar l’entrada directa de les emissions sense barrejar amb l’aire ambient.

La sortida del sistema de mostreig s’hauria de dissenyar de manera que s’eviti la recirculació de l’aire mostrejat.

Altres factors que cal considerar: Fonts d’interferents, seguretat, accessos, possibilitat de connexió a les xarxes elèctriques i de telèfon, visibilitat en relació amb l’entorn, seguretat de la població i els tècnics, i normes urbanístiques.

(8)

Els punts de mostreig orientats al trànsit:

− Per a tots els contaminants, haurien d’estar almenys a 25 m de les grans cruïlles i a 4 m del carril més proper.

− Per al NO2, la presa de mostra no hauria d’estar a més de 5 m de la vorera.

− Per a les partícules i el plom, les preses de mostra haurien d’estar situades de manera que fossin representatives de la qualitat de l’aire propera a la línia dels edificis.

Els punts de mostreig orientats a l’avaluació de l’ozó:

− La presa de mostra ha d’estar allunyada de fonts com ara xemeneies, forns i incineradores, i a més de 10 m de la carretera més propera, com més allunyada millor en funció de la intensitat del trànsit.

− La presa de mostra ha d’estar lliure en un arc d’almenys 270º, allunyada d’edificis, balcons, arbres i altres obstacles, a una distància superior al doble de l’altura de l’obstacle per sobre de la presa.

2.3.3 Punts de mesurament de la XVPCA (2001-02)

Els equips de mesurament automàtics s’agrupen en estacions automàtiques on hi ha instal·lat el sistema d’adquisició i transmissió de dades i les bombones de calibratge. Els equips de mesurament manuals no requereixen d’aquesta infraestructura, però sovint es troben ubicats en el sostre de les estacions automàtiques.

Per tant, quan es parla de punt de mesurament automàtic i punt de mesurament manual cal tenir en compte que la suma directa no és el total de punts de mesurament de la XVPCA. Aquest nombre és inferior, ja que sovint punts de mesurament automàtics coincideixen en l’espai amb punts de mesurament manuals.

A l’annex II d’aquest document hi ha la distribució territorial dels punts de mesurament de la XVPCA corresponents al període gener 2001 – març 2002. S’han especificat els casos en què un equip manual es troba ubicat sobre una estació automàtica i, per tant, constitueixen un únic punt de mesurament.

XVPCA (2001-02)

Nombre de punts de mesurament: 221

Nombre de punts de mesurament manuals: 189

Nombre de punts de mesurament automàtics: 69 Municipis on hi ha punts de mesurament de la XVPCA: 10%

ZQA on hi ha punts de mesurament de la XVPCA: 100%

A continuació es presenta una taula amb les característiques bàsiques de les Zones de Qualitat de l’Aire (ZQA) i nombre de punts de mesurament existents a cada ZQA corresponents al període 2001-02.

(La població correspon al cens de 1991).

(9)

2.3. L'actual XVPCA 27 Figura 13. Zones de Qualitat de l’Aire a Catalunya (ZQA)

ZQA Aglomeració Nombre

municipis Superfície

km² Població

hab. Densitat hab/km²

Punts de mesurament

XVPCA

1 Àrea de Barcelona 19 341 2654782 7789 38

2 Vallès – Baix Llobregat 61 1177 1037293 881 58

3 Penedès – Garraf No 70 1418 272736 192 25

4 Camp de Tarragona No 49 994 315467 318 28

5 Catalunya Central No 85 2764 230078 83 15

6 Plana de Vic No 38 806 115313 143 6

7 Maresme No 33 501 367131 733 7

8 Comarques de Girona No 117 3672 291470 79 12

9 Empordà No 85 1346 180334 134 3

10 Alt Llobregat No 51 2090 60951 29 11

11 Pirineu Oriental No 51 2794 55568 20 2

12 Pirineu Occidental No 33 2918 21062 7 1

13 Prepirineu No 26 2414 20932 9 1

14 Terres de Ponent No 146 4710 296935 63 4

15 Terres de l’Ebre No 80 3951 169988 43 10

(10)

2.3.4 Evolució del nombre de punts de mesurament de la XVPCA a) Evolució del nombre de punts de mesurament automàtics de la XVPCA

Segons contaminant: 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001

Diòxid de sofre (SO2) 47 50 50 49 49 51 51 51

Òxids de nitrogen (NOx) 41 44 43 44 44 47 48 49

Partícules totals en suspensió (PST) 39 42 43 44 43 44 44 38

Partícules en suspensió < 10 µm (PM10) - - - - - - 6 6

Monòxid de carboni (CO) 29 29 30 30 30 30 31 29

Ozó (O3) 40 43 44 45 46 47 47 48

Hidrocarburs totals (HCT) 24 24 24 24 24 24 25 4

Sulfur d’hidrogen (H2S) 18 18 17 18 18 18 19 18

Pluja àcida (PA) 11 11 11 11 11 10 11 11

Segons Centre d’Anàlisi: 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001

Departament de Medi Ambient 36 37 37 37 37 53 50 51

EMSHTR 14 15 15 15 15 - - -

Diputació de Barcelona 6 9 9 9 9 9 9 9

Ajuntament de Barcelona - - 1 1 1 1 1 1

Central Tèrmica de Cercs 5 5 5 5 5 5 5 5

Central Tèrmica de Foix 1 1 1 1 1 1 1 1

Port de Barcelona - - - - - - 2 2

Totals punts de mesurament automàtics: 62 67 68 68 68 69 68 69

(11)

2.3. L'actual XVPCA 29 b) Evolució del nombre de punts de mesurament manuals de la XVPCA

Segons contaminant: 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001

Diòxid de sofre (SO2) - Thorina 175 177 177 170 151 121 108 65

Partícules totals en suspensió (PST) 59 62 78 78 85 91 81 56

Partícules en suspensió < 10 µm (PM10) 15 16 15 17 17 27 26 37

Fums negres (FN) 175 177 177 170 151 130 124 107

Partícules sedimentables (PS) 71 65 65 63 - - - -

Plom (Pb) 27 29 21 18 19 23 22 41

Benzè (C6H6) - - - - - - - 8

Clor (Cl2) 2 2 2 2 2 2 2 2

Clorur d’hidrogen (HCl) - 3 3 3 6 6 6 6

Segons Centre d’Anàlisi: 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001

Departament de Medi Ambient 85 85 80 80 83 114 104 75

EMSHTR 32 33 33 35 22 - - -

Diputació de Barcelona 106 111 122 123 105 99 94 70

Ajuntament de Barcelona 12 12 14 12 10 10 9 8

Central Tèrmica de Cercs 4 4 4 4 4 4 4 4

Central Tèrmica de Foix 12 12 12 12 14 8 8 6

Ajuntament de Tarragona 18 15 14 12 12 10 10 10

Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet 9 9 9 9 2 2 2 2

Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat 11 11 11 10 3 4 4 3

Ajuntament de Sant Adrià de Besòs 13 13 13 10 - - - -

Ajuntament de Badalona 16 16 16 14 4 3 2 1

Ajuntament de Manresa 7 7 7 7 - - - -

Ajuntament de Sabadell 12 12 12 12 9 6 6 5

CERAM - - - - - 2 2 2

Port de Barcelona - - - - - 3 4 3

Totals punts de mesurament manuals: 337 340 347 340 268 265 249 189

Figure

Actualización...

Referencias

Related subjects :