03.1 Indicadors
El Comerç Electrònic a Europa i, sobretot, al sud d’Europa és molt incipient. No obstant això, es preveu un gran creixement mundial a curt i mig termini. L’evolució del Comerç Electrònic es fa palesa a partir d’uns indicadors determinats i fàcilment mesurables en menor o major grau. Aquets indicadors són els següents:
03
Business-to-Consumer:
(Comerç amb el Consumidor)
Business-to-Business:
(Negoci entre empreses)
• Nombre d’usuaris connectats a Internet i la seva penetració en la població. Percentatge que realitza compres online
• Perfil d’usuari: europeu i espanyol
• Motius d’accés a Internet
• Productes/Serveis online
• Comerç Electrònic a Espanya per sectors
• Infraestructures:
- PC-Mòdem - Cable
- Línies Telefòniques
• Nombre d’empreses connectades a Internet
• Perfil de les empreses
• Objectiu del Comerç Electrònic
• Infraestructura:
- Inversió
- Grau de desinformatització - Mitjans de comunicació - EDI
E l C o m e r ç E l e c t r ò n i c a E u r o p a
03.2 Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor Nombre d’usuaris conectats a Internet
L’evolució del Comerç Electrònic Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor depèn del volum d’usuaris connectats a Internet i que potencialment són consumidors online, o que, si més no, decideixen la compra per Internet.
Activitat productiva a l’exterior
Els països nòrdics (Finlàndia, Dinamarca, Suècia, etc.) són els països amb més penetra- ció d’Internet. La penetració d’Internet en la població catalana gairebé s’apropa a la mitjana europea.
0 5000 10000 15000 20000 25000
0 2.0%
6.0%
4.0%
8.0%
10.0%
12.0%
00 20000 40000 60000 80000
0.0%
5.0%
25.0%
20.0%
15.0%
10.0%
30.0%
35.0%
Font: The Yankee Group (03-98)
Font: ISOC-CAT
Perfil de l’usuari europeu
El volum de negoci Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor, el sector que desenvolupi el Comerç Electrònic i l'estratègia de disseny de les Webs està condicionat pel perfil del comprador potencial que utilitza Internet.
Font: (1) Yahoo! Europe Pan-european Audience Survey, 1996
(2) GVB, 8th www survey (3) AIMC, 1998 (4) Fittkau und Maass, W3B-Umfrage 1997
L’usuari europeu generalment és més jove que l’americà. La mitjana euro- pea és de 30,19 anys mentre que als EUA és de 36,53. (2)
La distribució de l'edat segons el sexe és pràcticament la mateixa (1) Un 60% dels usuaris tenen entre 25 i 44 anys (a França és del 58%, a Alemanya del 63%, a Espanya del 55%, etc.) (1, 3)
El principal usuari europeu és masculí i hi accedeix des del seu lloc de treball.
Quasi la meitat (el 41%) dels usuaris europeus o bé són estudiants o bé tre- ballen en el camp de la informàtica.
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Perfil de l’usuari espanyol
Lloc de residència dels internautes que visiten les Webs espanyoles
El perfil de l’usuari espanyol no es diferencia gaire de la mitjana europea, les principals diferències que cal destacar són:
• El lloc d’accés a Internet es reparteix en la mateixa proporció entre l’oficina i la llar, els percentatges són d’un 43,5% i un 43,0%, respectivament. (AIMC, oct.-nov. 1998)
• L’usuari europeu que treballa pel seu compte representa el 2% del total, a Espanya, en canvi, aquest col.lectiu creix fins a un 18,6%.
El motiu d’accés
El perfil de l’usuari i l’oferta de continguts vénen molt determinats pel tipus d’accés i la infraestructura de la xarxa. A mesura que les barreres que s’oposen al desplegament d’Internet es vagin superant, els motius de connexió s’aniran modificant.
Andalusia Canàries Castella Lleó
10,3%
3,9%
4,4%
Catalunya C. Valenciana
Galícia
23,7%
9,7%
5,0%
Madrid País Basc
resta
20,3%
5,4%
17,3%
Distribució del navegant a Espanya US i CA
1,8%
ES 72,9%
Sud-Amèrica 22%
Europa 2,1%
S’observa que a Espanya el motiu principal d’accés és la recerca d’informació i la comuni- cació amb altres internautes. Pel que fa a l’ús comercial, encara s'està per sota Europa.
Productes/Serveis online
Els productes que més s’ofereixen a la xarxa són aquells més fàcilment virtualitzables, com per exemple programari, viatges o assegurances o bé productes físics relacionats amb la informàtica (maquinari). El ventall de Productes i Serveis europeus que hi ha a la xarxa no es diferencia gaire d’un país a l’altre.
• Comprar Productes i Serveis
• Entreteniment (Música, Vídeo …)
• Home Banking
• Comunicació amb altres (e-mail, xats…)
• Buscar informació
• Recerca de negoci
• Descarregar programari
• Llegir notícies, revistes …
DE GB NL CH ES MITJANA
Font: CINCO DIAS
Fonts: FITTKAU UND MAAS, W3B-UMFRAGE 1997 NOP Research Group, 1995
AIMC, 1998 CINCO DIAS (2-12-98) Associació Usuaris Internet
Font: AUI
Els productes que es venen a Espanya són practicament els mateixos que la mitjana europea, a excepció de la roba.
El 46,8% dels usuaris que utilitzen Internet a Espanya ha decidit comprar a través de les Webs anunciades i el 26,5% ha realitzat alguna vegada una compra online (2a enques- ta d’AIMC)
Comerç Electrònic Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor a Espanya. Distribució per sectors
La distribució per sectors dels tipus de comerç existents a Espanya és similar a la de la resta del món. En destaquem la venda de llibres, la de productes d’informàtica i la de viatges.
En total, les webs que tenen el català com a idioma alternatiu representen tan sols el 5,8%
del total de les webs espanyoles. Es tracta principalment de botigues de llibres i de viatges, i representen un 5,9% i un 14,6%, respectivament, sobre el total de les webs espanyoles.
Infrastructures: Penetració del mòdem
Les infraestructures disponibles a les companyies no influeixen directament en l’evolu- ció del Comerç Electrònic Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor, ja que en molts casos, el servei de hostatge se subcontracta als proveïdors d’accés. L’impacte de l’estat de les infraestructures a les cases dels consumidors, en canvi, és molt elevat.
0 100 200 300 400 500 600
Centres Comercials Varis Viatges Serveis Regals Oci Motor Moda Llibres Jocs i Joguines Llar Informàtica Esports Electrònica Cinema i Música Bellesa i Salut Alimentació
Per tal de donar un ordre de magni- tud de les botigues espanyoles que existeixen a Internet s’ha analitzat la web www.dondecomprar.com, desenvolupada per Doubleclick i AECE. Actualment disposa d’una base de dades d’unes 3.000 webs espanyoles.
La penetració del mòdem a la llar europea influeix notablement en la penetració d’Internet.
La penetració del mòdem té, aparentment, una influència en l’ús d’Internet; s'hauria d’a- nalitzar en profunditat la relació causa/efecte per tal de determinar accions convergents.
Font: Datamonitor 1998, Eurostat 0%
2%
4%
6%
8%
10%
12%
14%
Infraestructures: Penetració del cable
L’accés a Internet mitjançant tecnologies que utilitzen com a mitjà de transport el cable aporta avantatges respecte l’accés a través de la xarxa commutada, ja que permet una major velocitat i facilitat d’accés, així com l’oferta de serveis addicionals.
Font: Datamonitor 1998, Eurostat
La penetració del cable pot facilitar la utilització d’Internet i generar prou massa crítica a l’hora de motivar les empreses perquè desenvolupin el Comerç Electrònic. En aquest sentit, CTC (Cable Televisió de Catalunya) ofereix connexió a Internet a través de cable i, a més a més dels avantatges d’aquest tipus d’accés, també ofereix tarifes planes.
Infraestructures: Línies telefòniques
La major part de l’accés a Internet es realitza a través de les línies telefòniques, així doncs, el seu desplegament i les tarifes tenen una influència sobre l’ús d’Internet, i per tant, sobre l’evolució del Comerç Electrònic, Business-to-Consumer:
Comerç amb el Consumidor.
La pressió de la societat espanyola pot fer que el govern estableixi la connexió a Internet amb tarifes planes. Així, es forçarà un salt tecnològic cap endavant amb la uti- lització de terminals ADSL.
03.3 Business-to-Business: Negoci entre empreses Nombre d'empreses connectades a Internet
El fet que una empresa estigui connectada a Internet no vol dir que hagi desenvolupat el Comerç Electrònic Business-to-Business: Negoci entre empreses, ja que la seva utilització pot anar des del simple correu electrònic fins a la implementació d’Intranets/Extranets. No
Font: International Telecomunications Union i Informe "la Caixa" Nº 209, 1998
Font: Tarifica, Novembre 1998
Els països nòrdics tenen un alt volum d’empreses connectades a Internet, cal destacar també països com ara Alemanya, el Regne Unit i França.
Font: The Yankee Group Europe,1998
Font: Ovum, 1998
0% 20% 40% 60% 80% 100%
0 1 2 3 4 5 6
AT BE DK FI FR DE IE IT NL NO PT ES SE CH GB
Perfil de les empreses connectades a Internet
L’any 1997 la connexió de les PIME espanyoles a la xarxa era del 27,9% i, segons la seva dis- tribució en funció del volum de connexions, s’aprecia que quan més personal te l’empresa més alt és el grau de connexió Internet (CB Consulting).
Els sectors empresarials on més s’utilitza Internet per a les comunicacions són:
Font: Ovum, 1998
0 100 200 300 400 500 600
de 2 a 5 empleats de 6 a 10 empleats d'11 a 25 empleats de 26 a 50 empleats de 51 a 100 empleats
0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0%
Font: CB Consulting, 1998
Objectius del Comerç Electrònic
Actualment el Comerç Electrònic està orientat als aspectes comercials (publicitat i ven- des) inicialment, el disseny de les Webs es fa a fi de tenir presència a Internet.
Segons l’enquesta d’AECE realitzada a més de 110.000 empreses espanyoles, la presència d’Internet per sectors és:
Font: Reflexiones sobre el Comercio Electrónico. Situación Actual en Europa Andersen Consulting, 1997
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%
Contractació de Personal Recerca de publicacions Publicitat Fòrums de discussió Investigació de Mercat Informació de Vendes i Màrqueting
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Infraestructura
A diferència del Comerç Business-to-Business: Negoci entre empreses, els serveis de Comerç Electrònic (Negoci Electrònic entre Empreses) no s’externalitzen, i, per tant, el seu desenvolupament depèn de l’estat de les infraestructures de què disposen les empreses.
La inversió mitjana en Tecnologies de la Informació a Europa és menor que l’americana i segueix un ritme de creixement menor, si agafem com a referència els Estats Units d’Amèrica. Això provoca un menor creixement del Comerç Electrònic i per tant un impacte en la competitivitat:
Font: Estudi sobre Comerç Electrònic. AECE. 1998
0 10 20 30 40 50 60 70 80
NS/NC Vendre
Atenció al Client Publicitat
0,0%
0,5%
1,0%
1,5%
2,0%
2,5%
3,0%
3,5%
Font: Meeting of the Industry Committee at Ministerial Level, Feb. 98, OECD
GDP: Gross Domestic Product
Infraestructura de l’empresa espanyola
Les PIME espanyoles segueixen tenint un nivell de desinformatització elevat. De fet, tan sols un 30% invertirà en TI. (Font: CB Consulting, 1998).
Segons un informe elaborat pel Ministeri d’indústria i Energia (MINER), la regió que aglu- tina un major nombre d’ordinadors és Catalunya.
0 2 4 6 8 10 12 14 16
600
500
400
300
200
100
0 18
Font: CB Consulting
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30%
Infraestructura: Mitjans de comunicació més utilitzats
La connexió de les empreses a Internet es realitza a través de telefonia bàsica, d’XDSI o de línies punt a punt:
Infraestructura: EDI
Els sectors de transport i de vendes al detall s’acosten a Internet a un ritme més lent que els altres sectors. L’explicació es troba en el major nivell de penetració de l’EDI en aquests sectors.
0 5 10 15 20 25 30
Font: OVUM, 1996
100 150 200 250 300
Aquest creixement no segueix una estandardització única de l’EDI, fet que dificulta el desplegament entre els diferents sectors, els centres de compensació i els operadors.
Infraestructura: Tarificació
El tipus de comunicació utilitzat a cada país va en funció de les seves tarificacions, fet que influencia el Comerç Electrònic en els diferents països europeus (Font: Autel,1998):
ANSI(American National Standard Institute) UN-EDIFACT
TDCC(Transport Data Co-ordinating Committee) UCS(Uniform Communication Standards) WINS(Warehouse Information Network stan- dards) altres de propietaris
Sectors d’Automoció, Indústria Química Inter- Indústria
Utilitzat a Europa
Indústria Ferroviària, Marítima, Aèria i Automotora d’Estats Units
inclou Odette i Tradacoms per al regne Unit, Siemens, etc
Infraestructura: EDI-Transport
Actualment, la majoria de les empreses que utilitzen EDI a Europa ho fan sobre línies punt a punt o Xarxes de Valor Afegit (VAN).
El baix cost d’Internet permetrà que les PIMES desenvolupin Comerç Electrònic Business-to-Business: Negoci entre empreses i les grans empreses que actualment tenen EDI sobre punt a punt o VAN aniran migrant cap a Internet per diverses raons:
• Reducció de costos i independència amb la distància.
• Convergència de les diferents normes en una única: WEB-EDI.
• Accés a la xarxa des de qualsevol lloc.
• No requereix de sistemes o programari propietari (es pot utilitzar navegadors estàn- dards).
• Facilitat d’ús i no requeriment de gaire informació.
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
Font: The Yanky Group Europe User Survey, 1998
03.4 Barreres del Comerç Electrònic
Si es comparen els ingressos del mercat nord-americà i l’europeu referents al mercat digital, veiem que Europa no té el mateix volum i que la seva evolució no segueix el ritme americà. Això és a causa de determinats factors que posen barreres al creixement del Comerç Electrònic.
Barreres dels consumidors:
• Infraestructura i accés a la xarxa: el cost de les connexions intranacionals a Europa és alt comparat amb el cost de connexió americà. A més, la infraestructura euro- pea és menor i amb una amplada de banda petita. La penetració d’ordinadors per- sonals a les llars europees (<28%) és menor que la d’Estats Units (>37%) (1).
• Seguretat en les comandes online.
• El volum d’oferta i la varietat de productes són baixos.
• Problemes en la distribució logística i la falta de cultura de compra per catàleg.
Barreres dels negocis:
• Models i tecnologies de pagament: l’ús extensiu de les targetes magnètiques és baix a la major part dels països europeus, per exemple, a Alemanya l’ús de les tar- getes és del 20%. En el cas d’Espanya aquest factor no afecta, ja que l’ús de la targeta és molt estès (31 milions d’espanyols utilitzen targeta i el 25% dels paga- ments es fa a través de targetes de dèbit).
• Conflicte de canals: La pràctica de Comerç Electrònic obliga a analitzar l’impacte que pot tenir sobre els canals de distribució tradicionals.
0 50000 100000 150000 200000 250000 300000 350000 400000 450000
Font: IDC 1998
• El negoci espanyol considera les següents barreres al desenvolupament del Comerç Electrònic:
03.5 Conclusions
Business-to-Consumer: Comerç amb el Consumidor
• Els països nòrdics (Finlàndia, Dinamarca, Suècia, etc.) són els països amb més penetració d’Internet. La penetració d’Internet a la població catalana és gairebé com la mitjana europea.
• El perfil d’usuari és similar entre els països europeus, per tant, no influeix en el grau de penetració, si més no, defineix el consumidor potencial.
• Els motius d’accés són principalment la recerca d’informació i el correu electrònic.
La compra de productes i serveis es practica més a països com ara el Regne Unit i Suïssa.
• Els productes que més es venen són aquells més virtualitzables, és a dir, els que es poden obtenir online, probablement a causa de la logística.
• Les Webs catalanes amb més presència són les de llibres i les de viatges. En cas- tellà, s’hi sumen les d’informàtica i esports.
• La penetració del mòdem té una influència important en l’ús d’Internet. S'hauria d’analitzar si les dues penetracions convergeixen, és a dir, si la utilització dels mòdems és per a una connexió a Internet.
• El preu de les línies de les comunicacions no sembla influir en el grau de penetració
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40%
Font: Enquesta AECE
Business-to-Business: Negoci entre empreses
• Els països nòrdics tenen un alt nombre d’empreses connectades a Internet, cal destacar també països com Alemanya, ara el Regne Unit i França.
• El sector dels mitjans de comunicació és el que té més presència a Internet. A Espanya, l’únic sector que el supera és el de l’automoció.
• El principal objectiu del Comerç Electrònic és la publicitat.
• La desinformatització a les PIME espanyoles és elevada i amb plataformes antigues.
• Els països amb un alt nombre d’empreses connectades a Internet utilitzen línies punt a punt per accedir a la xarxa. Espanya utilitza principalment la xarxa de tele- fonia bàsica.
• El preu de les comunicacions influeix en l’elecció del mitjà de transmissió utilitzat, el cost de les línies d’alta velocitat és inferior en els països amb més utilització d’Internet.
• Els països amb una relació d’ingressos elevat per persona com ara Suècia o Suïssa tenen un alt nombre d’empreses connectades a Internet.
