A hores d’ara, molts joves s’estaran decidint pel seu primer llibre de l’estiu. Desats els manuals de classe i les llistes de lec-tures obligatòries, arriba el moment de gaudir del que real-ment els agrada llegir. Des de les principals llibreries assegu-ren que el que funciona és, sobre tot, el boca-orella.
El que es recomanen els uns als altres acaben sent euros de caixa i, pel que ens diuen, el que més arrasa aquest es-tiu varia segons l’edat i el sexe. Els més petits busquen, per sobre de tot, les aventures del detectiu i periodista Gero-ni Stilton, que, per cert, ara té una germana amb col·lecció
pròpia. Elles encara busquen fades i follets.
Una mica més grandets, ells compren novel·les de fan-tasia, de l’estil de la nissaga de Nàrnia, mentre que a elles els agraden els amors gòtics de la quatrilogia de ‘Crepus-cle’, d’Stephenie Meyer.
PASSA A LES
PÀGINES 2 I 3 >
Mola
Un reportatge d’
Alberto Ferrer
Fotos d’
Alberto Ferrer
Arriba l’estiu i amb el calor, també ho fa la temporada alta a les seccions de literatura juvenil. Ara és el moment
de gaudir de la literatura i triar allò que un es llegeix després de tot un any de seguir el llistat d’obres
recoma-nades a l’escola. Ells, aquest any, busquen la fantasia, i elles tot el que tingui a veure amb vampirs.
LLIBRES D’ESTIU
ELS PAPERS DE SALAMANCA
4 |
EL SOROLL DE LES COSES PETITES
4 |
MIRA QUE ET VEIG
5 |
ENGANXATS.COM
5
REPORTATGE
Pescats per la càmera
Les espècies submarines d’Eivissa són l’objectiu dels participants al primer concurs del circuit balear de fotografia submarina7
ENTREVISTANeus Piné, dissenyadora
«Quan estudiava passava la nit dibuixant, m’anava a dormir súpertard.No podia deixar els pinzells»
REPORTATGE
Joves lectors
de temporada
Acaba el curs i arriben les vacances, amb un munt d’hores per fer de tot i, més que mai, també llegir. El que demostren els títols
que escullen els joves per gaudir de la lectura en el seu lleure és que no té res a veure amb el que han hagut de llegir durant tot
el curs. Fantasia, vampirisme romàntic, històries de ratolins detectius.
Molts joves i adol·lescents es passaran l’es-tiu sencer sense obrir un llibre, però cada cop més n’hi ha que també reserven alguna hora per aquest hàbit en el seu lleure. Nis-sagues com la de Harry Potter o ‘Les Crò-niques de Narnya’ han fet crèixer el nom-bre de lectors d’una edat temprana. El que és més curiós és que entre el que trien per gaudir de la lectura en vacances i el llistat de textes obligatoris durant el curs no tenen res a veure. La fantasia, les aventures o el romanticisme amb un toc gòtic són els gè-neres de més èxit, tot i que el de la literatu-ra juvenil és un segment on sembla que la repetició no cansi als potencials consumi-dors: Una portada negra amb algun objec-te del color vermell de la sang porta inevi-tablement a un llibre clonat de Crepuscle, la quatrilogia que ha fet gairebé tant rica a la Stephenie Meyer com la mateixa J.K.Rowling.
A la llibreria Erase Una Vez de Vila co-menten que, al marge dels llibres de repàs, que són el gran bestsellerde les vacances, «entre els més petits es busca molt qualse-vol llibre de Geroni Stilton», explica Paula Ana Fabretto, un ratolí periodista que resol casos apassionants amb un format molt di-vertit –als seus llibres, si es diu que una cosa fa olor de tifa, es pot olorar–. El seu èxit ha fet que ja tingui una germana, Tea Stilton, que beu de l’èxit de la primera col·lecció.
Maruja Riera, de les Llibreries Vara de Rey, comenta que aquestes primeres col·leccions d’èxit conviuen amb els clàssics de sempre, de boscs màgics i fades. També perdura, tot i que revisada, la literatura d’a-mics (amb nissagues mítiques com ara ‘Els Cinc’, o ‘Els Hollister’). «Abans només hi havia llibres d’aquesta mena», explica, men-tres que ara s’ha ampliat la varietat de l’o-ferta. El génere també evoluciona i ara, per comptes de resoldre crims, els amics juguen a futbol o fan qualsevol altra cosa plegats. Quan són una mica més grans, els boi-xos deixen d’anar a comprar llibres amb els pares i ho fan amb els amics. Aquest lector preadolescent busca «aventura de fanta-sia», amb autors com Laura Gallego o les Cròniques de la Torre, («Les Cròniques de Narnya estàn una mica passades ja», diu). Els adolescents busquen històries més com-plexes, com les que ha escrit Stephenie Me-yer a la seva nissaga, Crepuscle, que té més èxit entre les al·lotes que entre els al·lots.
Es nota «molta diferència» entre la lite-ratura que es ven durant el curs a la que es pot despatxar en els mesos que no hi ha es-cola. Al cas d’aquesta llibreria, es disparen les vendes d’obres que no surten tant men-tre els estudiants han de llegir les lectures recomanades pels seus professors: «a
l’hi-vern busquen poca literatura lliure». A l’-hora de saber qué triar, els joves tenen l’a-sistència de les pròpies editorials, que en-vien reculls del seu catàleg orientats als jo-ves i dividits per gèneres. Les escoles donen als infants aquests llistats i després són els pares els que acudeixen a adquirir-los. El
EIVISSA |ALBERTO FERRER
Vermell sang al gènere dels vampirs joves
Els llibres de repàs també estan entre els més venuts de l’estiu FOTOS: A. F. F.
Abans no passava però ara és un pràctica ben habitual a les editorials enviar a cada centre esco-lar un llistat comentat de totes les seves col·leccions juvenils per tal que els professors les inclo-guin en les seves recomanacions de lectura per l’estiu als alumnes. Les recomanacions de lectura han esdevingut normals i, sovint, lliguen amb alguna obra que hagin llegit els escolars durant el curs. L’objectiu és fer que comenci la promoció per boca-orella, que els lectors recomanin tal obra o tal altra al seu cercle d’amics, que és com s’han desfermat els últims grans èxits editorials com Harry Potter. Per això, Gabriel Janer Manila preguntava als alumnes del CP Can Misses en la seva estada d’ahir si havien recomanat cap dels seus llibres a algun parent o amic i si sabien si ho havien llegit. Per això va repetir infinitat de vegades el títol de la seva última obra, per que sel’s quedès als que encara no l’havien llegit. Aquest any, alguns centres han inclós per primer cop un llibre de Laura Gallego –autora de les ‘Cròniques de Idun’– entre les lectures obligatòries del curs, fet poc habitual, que mira de recollir la literatura de més èxit entre els escolars. Si a un jove li agrada algu que ha llegit, les editorials saben que buscarà el que més se li sembli i en parlarà amb els amics. El públic que va devorar les entregues del mag anglès ha crescut i llegeix a Meyer o Rice. La màxima preocupació pel sector és com mirar de mantenir aquet públic lector fidel.
A la recerca del lector
LES EDITORIALS BUSQUEN FÒRMULES PER ATREURE L’INTERÉS DELS ESTUDIANTS AMB ACCIONS PROMOCIONALS A LES ESCOLES I FENT SERVIR EL BOCA ORELLA
cert és que, en general, aquests reculls pro-mocionen més el que interesa a les edito-rials que als seus lectors, comenten a les lli-breries. «Volen el que han vist anunciat, o que coneixen perquè n’han fet una pel·lícula», explica Paula López, encarre-gada de la botiga, tot i que de vegades coin-cideixen les dos: ‘Konrad o el nen que va
sortir d’una llauna de conserva’, ha estat re-comanat als instituts.
Des de que comencen a llegir i fins a la secundària, a l’illa hi ha «molt bons lec-tors», però van minvant en arribar a la pu-bertat, explica Paula López, «excepte molt honroses excepcions». Ella creu que això passa per l’excés de lectures obligatòries,
que fa que els joves avorreixin la literatura i perdin l’hàbit de llegir. «Què vingui un nen i es gasti 60 euros en llibres és fantàstic, una merla blanca», comenta.
«És un bon inici, i està bé que aquests lec-tors no es perguin després», comenta Ni-colás Bares, de la llibreria Deski. Els seus lectors més joves són de tot l’any: «Els
adults compren més per temporada», diu, tot i que assegura que el volum d’adoles-cents lectors «ha pujat molt». És un client que «no ve a mirar, sap què vol».
Comenta que els lectors que devoraren els set llibres de Harry Potter són els que ara endrapen els de Crepuscle. Llibres d’èxit com aquestos, a més de proporcionar uns multimilionaris ingresos als seus autors, «sembla que crean nous lectors», perquè animen els joves a buscar una altra bona experiència amb els llibres. Si es llegeix un llibre de la nissaga, el normal és comprar primer la resta i, després seguir amb col·leccions paral·leles, com ‘El Club dels Cors Morts’, en l’estela de Crepuscle. Tant important com enganxar-los de ben aviat, per generar l’hàbit de la lectura, sembla que está el generar obres amb prou ganxocom per mantenir els seu interés.
L’escriptor Gabriel Janer Manila, que aquesta setmana ha estat a Eivissa partici-pant en un acte a l’escola Can Misses, ex-plicava als joves que l’important és trans-metre històries, i que al seu temps no hi ha-via llibres per joves, que composen bona part del centenar d’obres que porta escri-tes. Sabedor que es trobava davant el seu públic, els va preguntar a quants els havia agradat el seu últim llibre, ‘En un Pont de Mar’. «Quants l’heu recomanat a un pa-rent?», va seguir. «I quants d’ells sabéu si l’han llegit?», va insistir.
La lectura és un hàbit de prestigi, i enca-ra que les obres de genca-ran consum es critiquin des de sectors més elitistes, els llibraters els valoren pel que són: la millor manera de fa-bricar lectors. Només cal trobar, després, prou obres per mantenir el ser interés en els llibres, sobre tot a l’estiu, quan porten nou mesos havent de llegir no per gust, sinò per obligació.
Nàrnya està una mica ‘passat’
Llibres de la col·lecció del ratolí Stilton apilats a una llibreria de Vila
A partir dels 16 anys, els joves van perdent l’hàbit de llegir. Una llibretera pensa que acaben avorrits de tanta lectura obligatòria com sel’s demana a l’institut
Els nens de 7 o 8 anys llegeixen molts contes de fades, literatura sobre els amics i les primeres aventures del detectiu Geroni Stilton, que ja té una germana després del seu èxit
Mirava l'abisme. Era una altura im-possible. La gent volava per sobre sen-se donar-li massa importància. Però ell no podia actuar amb la mateixa indife-rència; el penya-segat s'alçava
como un gegant brut i gris, un gegant malèfic parit per la ignorància huma-na. De tant en tant so-miava amb els docu-mentals sobre barbuts alpinistes. Pensava en les emocions contra-dictòries que podien arribar a sentir les ànimes gelades d'a-quells valents. Però ell també n'era, de valent, però li servia de ben poc. La quie-tud obliga a observar el
món i el món és un lloc molt escarpat. Entrar a una botiga, creuar el carrer, anar al cinema... Un univers vertical i prohibit. Tothom pensava en el cinema, en la roba, en arribar aviat. La nit, però, era impossible. El camí era impossible. Era una altura impossible. Esperem que Vila i Santa Eulària eliminin d'una ve-gada totes les barreres arquitectòni-ques, que tot no sigui tan difícil. Espe-rem que sigui cert, que els penya-segats i els gegants tenen els dies contats.
Per
Ben Clark
EM VA MARCAR...
DE SALAMANCA
Per
Raquel Sánchez
Un viatge amb cotxe des d’Andorra a Benarés
TENIA NOMÉS 19 ANYS I ES VA AVENTURAR A AQUEST VIATGE AMB QUATRE AMICS. PASSAREN PER IRAN, PAKISTAN, AFGANISTAN…VAN COMPRAR AL PRINCIPAT UNA FURGONETA VOLKSWAGEN «IMPOSSIBLE D’ACONSEGUIR A ESPANYA» QUE ELS VA COSTAR 25.000 PESSETES. PEL VIATGE CALIEN UN DÒLAR I MIG PER PERSONA I DIA. COM QUE NO DISPOSAVA DE TANTS DINERS, VA DEMANAR PRÉSTECS DE VINT DUROS A FONS PERDUT ALS SEUS AMICS I CONEGUTS.
JOIER I PREMI NACIONAL D’ARTESANIA
Nascut a Sabadell, va descobrir For-mentera en 1971. Les seues joies s’han fet tan populars que ha obert un altre ta-ller i una altra boti-ga a Barcelona i ara viu mig any a l’illa i l’altre mig a la pe-nínsula
D..I
ENRIC MAJORAL
D. I.
Les botigues de discos de música van tancant, ja que no poden lluitar contra les descàrregues legals i il·legals de la xarxa. El for-mat del disc compacte i la caixeta que el conté ja és un trasto per a molts. Realment ara que fan els pisos tan petits, l’espai val la seua mida en or i has de decidir què guardes i què no. Jo som de la generació del casset i del cd, els vinils ja no els vaig tocar, i encara m’estim guardar al prestat-ge la capsa de plàstic.
Quan compr un disc vaig a casa amb nervis, trenc el plàstic protector amb di-ficultat, l’obr i pos el disc al reproductor, m’assec i comença a sonar. A la vega-da obr els quatre fulls grapats que fan de llibret i admir els dissenys, les imatges i lle-geix els textos. Faig una mirada ràpida i decideix només escoltar la música, ja el miraré amb més calma un altre dia. M’agrada poder tocar, és la sensació que una cosa existeix, tot i ser música per escoltar, els formats digitals invisibles poden desaparèixer sim-plement tocant una tecla amb un nom tan lleig com «supr».
EL SOROLL DE LES COSES PETITES
Per
Jordi Salewski
Dóna voltes
Torna-la a tocar…
L’univers
vertical
«Esperem que Vila i Santa Eulària eliminin d’una vegada totes les barreres arquitectòniques, que tot no sigui tan difícil. Esperem que sigui cert que els penya-segats tenen els dies contats»
Disc: Làmina circular, generalment de material plàstic, per a l’enregistrament i la reproducció fonogràfics. [dlc.iec.cat]
ELS PAPERS
Cinc estudiants viatjant durant quatre mesos per tota Europa, inclosos el països de l’Est. Amb el seu vehicle, Majoral i els seus amics van arribar fins a la frontera de Pakistan amb la India i allà el van tenir que deixar. «En aquell moment a l’Índia no et deixaven entrar el cotxe a no ser que deixesis un dipòsit de quatre mil dòlars o anessis avalat per Real Automòbil Club del teu País», recorda el joier. «Com que teniem res d’això varem haver de viat-jar per tota l’Índia amb tren i amb transport pú-blic, i després varem aconseguir tornar amb el cot-xe. I va arribar fins a Lió, i allà es va morir. Déu n’hi do», assenyala.
Aquell viatge, fet a l’any 69, va marcar Enric. Es va enterar que els americans havien trepitjat la lluna en una «pensió de mala mort» de Teheran. «Jo sortia de Sabadell, que en aquell moment era una ciutat industrial, tèxtil, encara en el franquis-me. Per mi el país era bastant gris i, de sobte, surts i comences a veure coses… Sempre dic, a nivell col·loquial, que quan vaig arribar a Istanbul vaig obrir la boca i no la vaig tancar fins que vaig tor-nar», explica el que va ser un jove viatger.
Un any abans, en 1968, ell i altres dos amics de Sabadell «que teníem aquest esperit inquiet» van voler fer un viatge amb cotxe. Els hi van deixar un
dos cavalls i van arribar fins al Cercle Polar Àrtic, passant per Praga. «De Praga vàrem sortit corrents perquè entraven els tanques per l’altre cantó i per París vàrem passar després del de maig, que va co-mençar en festa i va acabar malament. Eren uns anys potents» explica amb certa nostàlgia.
«Érem joves i, d’alguna manera, intentàvem en-ganxar-nos al carro que havia començat a Berkley als anys 60, tot aquell món de la contracultura, els
hippies…». Per Majoral es tractava de mirar el món d’una altra forma: «Nosaltres anavem una mica a la cua, a Espanya portàvem 40 nys de re-tràs a tots els nivells, i al cultural també». Explica que, per anar a l’Índia, van passar per l’antiga Iu-goslàvia i van tornar per Bulgària. «Tots eren paï-sos del teló d’acer i havies d’aconseguir que et dei-xesin passar però que no et visessin el passaport, perquè al document deia allò de ‘tots els països del món excepte Cuba i els del teló d’acer’. Però com que Franco era un senyor conegut arreu del món, quan els hi explicaves que si et visaven no et dei-xarien tornar a entrar a Espanya, normalment eren comprensius».
Diu que, quan al 71 va conèixer Formentera va dir: «Ja he trobat un lloc per parar de tant viat-jar».
Ja havíem parlat en aquesta pàgina de Pau Gasol, esporàdic però habitual visitant d’Ei-vissa, però mai de la seua web. Aquesta set-mana és la ideal per homenatjar-lo i recordar el seu espai a Internet. Una estrella global no manca de patrocinadors i milers de fans que el visiten des de qualsevol punt del món. No-més Nadal i Alonso estan al seu nivell a Es-panya. Té més de 4 milions d’entrades al go-ogle i una popularitat que encara pujarà més després de la seua gran actuació. A la web podeu trobar-hi la seua biografia oficial. En
aquest cas l’oficial és segurament fidedigna, perquè a la seua edat no ha fet més que bo-tar la pilota a terra i llençar una i altra vegada. El seu currículum i jugades són ben in-teressants.
EIVISSA |REDACCIÓ
La web d’un gegant
L’ÀNIMA DE GASOL I LA SEUA HABILITAT INNATA PER AL JOC L’HAN DUT A L’ASSOLIMENT D’UN ÈXIT SENSE PRECEDENTS PER A UN ESPORTISTA D’AQUÍ. HA GUANYAT UN ANELL DE CAMPIÓ DE LA NBA JUGANT AMB ELS LAKERS.
ENGANXATS.COM
www.paugasol.com
bàsquet en català
MOLA |
rampes dignes per a les barques
Reparar i adequar fins a 9 rampes a l’illa d’Eivissa per facilitar l’ac-cés a la mar de les petites barques i llanxes beneficia molts usua-ris. No tothom pot permetre’s, o no vol, costejar-se el lloguer d’un amarrament en un port esportiu.
NO MOLA |
15 conductors ebris
Un control de la Policia Local de Sant Josep i la Guàrdia Civil de Trànsit va caçar 15 conductors que superaven el nivell màxim d’alcoholèmia mentre anaven conduint. Pareix que hi ha gent que pensa que conduir un poc borratxo és fins i tot normal.
AMUNT I AVALL
Oració de dones aSangam, on confluei-xen tres rius sagrats: el Ganges, el Yamuna i el Saraswati. La imatge pertany al fetival hin-dú de Sheetala Ashtami, a la ciutat del nord de la Índia anomenada Allahabad.
Oracions a la riba dels rius
sagrats de la Índia
El quatriple campió olímpic de velocitat, el jamaicà Usain Bolt, gesticula durant una roda de premsa molt esperada a Ostrava, a la República Txeca.
L’home més ràpid del món
es deixa veure aquest estiu
Una dona mostra el seu barret d’última moda durant el primer dia de les carreres reials d’Ascot, al sud d’Anglaterra. És l’a-parador tradicional de l’alta societat bri-tànica.
Tradicional exhibició de capells
i cavalls a Ascot
MIRA QUE E
T V
EIG
Per
Enric Fernández
Anuncia’t amb
un freak
Ara hi ha la moda publicitària de llo-gar els serveis d’algun personatge que respongui a l’ampli i contemporani apel·latiu de fric. Se’l paga una quan-titat xper anunciar qualsevol mena de producte a la televisió o la ràdio. En antena hi ha aquests dies l’espot d’una cadena d’hamburgueses amb Chiquito de la Calzada. L’home, que va actuar a les festes de Santa Eulària fa un parell d’anys, té el sentit del humor (i del ne-goci) de ser objecte de burla per part de la marca anunciant que el contrac-ta. A jo en particular em va fer riure, el primer cop que el vaig veure. Però això no lleva que, si segueixen per aquest camí, el televident corri el risc que al final, entre tant de fric, el producte es perdi pel camí de la memòria. No sé què carai anunciaven, promeses fut-bolístiques que no varen triomfar gai-re a la Lliga espanyola, com Prosinec-ki, Amunike o ‘el Tren’ Valencia. Però si record que em feien gràcia, les seues pallassades en els anuncis de fa uns anys. Els tres eren considerats grans ju-gadors als seus països, inclús herois na-cionals. Però aquí les agències publici-tàries els miraven amb altres ulls. A més, segurament que també hi ha al-tres perills per a qui confia les seues vendes a un fric. I és que el presumpte consumidor a qui s’adreça el missatge els agafi mania. Per exemple, jo mai viatjaria allà on volgués fer-ho en Ra-món García, presentador de les cam-panades de TVE durant anys. Tot i no ser frica priori, en diverses ocasions hi ha estat a un dit. A només un.
MÓN INSÒLIT
[Ho trobem a l’Enciclopèdia]
escultor de polèmiques
EL RESPONSABLE DEL CONJUNT ESCULTÒRIC QUE HI HA ENCLAVADA AL MIG DEL PARC DE LA PAU DE VILA LA VA FER UN ARTISTA MALAGUENY
Ortiz Berrocal, Miguel (Villanueva de Algaidas, Màlaga 1939 — 2006) ARTEscultor i pintor. Va iniciar estudis d’arquitectura que va abandonar per formar-se a l’Escola d’Arts i Oficis de Madrid, on va rebre ensenyances d’Ángel Ferrant, i a l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando, on va aprendre materials de la mà de Ramon Stolz. Entre 1952 i 1954 treballà a Roma amb diversos arquitectes com a auxiliar i el 1955, de tornada a Espanya, continuà amb les clas-ses amb Ferrant i va decidir dedicar-se a l’escultura. [...] El 1988, després de vint-i-cinc anys d’absència, retornà al seu poble natal, on es va fundar el museu i centre de documentació Berrocal. El 1986 l’alcalde d’Eivissa Adolf Villalonga Fajarnés li va encarregar el monument a la pau, que es pensava instal·lar a la plaça d’Enric Fajarnés, en plena avingu-da d’Isidor Macabich; una vegaavingu-da que es va construir l’estructura de formigó, els vesins no trobaren adequat l’espai i, després d’una llarga campanya en contra de la seua ubicació, finalment es derruí l’estructura, i definitivament el monument s’aixecà en el parc de la Pau i s’inaugurà el 1995 [...]
«No sé què carai anunciaven, promeses futbolístiques que no varen triomfar gaire a la Lliga espanyola, com Prosinecki, Amunike o ‘el Tren’ Valencia»
REUTERS
REUTERS
ENQUESTA |
Per
Raquel Sánchez |
Eivissa
Les discoteques salvaran
la temporada turística ?
Els hotelers han presentat els ‘clubbers’ com l’esperança d’aquest estiu. Al carrer les opinions estan dividides. Uns pensen que
aquest tipus de turisme no és bo ni per remuntar la situació de recesió económica, d’altres creuen que les discoteques perdran
clients espanyols i també n’hi ha que diuen que la gent vindrà a Eivissa independentment de la crisi i de les discoteques.
JOSÉ MIGUEL ORTEGA, 27 ANYS
«Les discoteques sempre han estat bones, però enguany la crisi les farà baixar. Potser estrangers haurà més, però la gent d’aquí s’es-tà anant cap el ‘botellón’. Alguna cosa poden salvar, perquè són un punt de referència i molts turistes venen només per les obertures i els tancaments. Però estic segur de que, així i tot, les discoteques tindran una baixada. Jo aniré menys que altres anys. De fet, dissabte els meus amics i jo no vàrem anar perquè no hi havia diners. Ara busques més els llocs d’en-trad lliure. Te’n vas a la platja, a algun quios-quet on hi hagi música i et puguis portar la nevera. Jo també faig ‘botellón’».
«La gent d’aquí
s’està anant cap
al ‘botellón’»
VEGA REYES, 25 ANYS
Aquesta alicantina està de vacances a l’illa. Bé, només ha vingut per passar un cap de setma-na. No ha entrat a cap discoteca i va passar a la platja la nit del seu primer i únic dissabte a Eivissa. «Crec que la gent seguirà venint, però no tant, perquè si no tens diners has de reta-llar d’algun lloc. Haurà menys gent. Les disco-teques poden mantenir el seu nivell de treball o potser el nombre de gent disminuirà en rela-ció a altres anys, però créixer de cap manera». Pensa que, tot i la crisi, els que com ella enca-ra no coneixien Eivissa continuaenca-ran venint: «La get sempre vol venir a Eivissa, encara que si-gui una vegada a la vida. Hi ha que venir».
«Tothom vol venir
a Eivissa una
vegada en la vida»
VANESA VICENT, 28 ANYS
«La gent que ve tots els anys, perquè els hi agra-da Eivisa, continuaran venint encara que hi hagi crisi. Està tot bastant més fluix que fa dos o tres anys, però estam en juny. Crec que en ju-liol i agost canviarà una mica. Només porto quatre dies a l’illa i no he sortit molt encara, però crec que a les obertures les discoteques han tingut bastant gent. Sóc client habitual de les discoteques i hi ha gent de tot tipus: els que venen de festa i gasten molt, els que venen amb els diners contats, els que venen sense res i vien del que fan per l’illa… Enguany Amnesia serà la que més gent atregui i salvi l’estiu, s’ha que-dat totes les festes».
«A totes les
obertures han
tingut bastant gent»
ISABEL DÍAZ, 34 ANYS
Isabel és d’Eivissa, però viu a Madrid i gau-deix de l’illa durant les vacances en compa-yia de la seua familia. «Estic totalment en con-tra de les discoteques d’Eivissa. La gent de fora escolta Eivissa i pensa: marxa i after-hours. Això no ens salvarà de la crisi. Hi ha al-tres coses: els restaurants, les platges, la tran-quil·litat… Si es donès una altra imatge fora, tot això canviaria a millor, sense dubte. Mai s’hauria de recórrer a aquest tipus de turis-me. Jo sóc illenca i no m’grada gens, l’odio. Sóc una antidiscoteques. No les he pisat aquest estiu, fa molts d’anys que no hi vaig i no penso anar-hi».
«Mai s’hauria de
recórrer a aquest
tipus de turisme»
SANDRA AGUILAR, 26 ANYS
A la seua estància pitiusa, Sandra només ha fet platja i ‘botellón’. Diu que troba excesiu que es-tiguin cobrant les entrades a les discoteques a 30 euros, sense consumició i diu que per això els joves fan ‘botellón’. «Podrien mantenir aquest preu si al menys et donessin una o dues consumicions. Sino, és una barbaritat en aquest moment», explica. Dissabte va anar amb la seua colla d’amics a l’obertura d’Amnesia: «Ens de-manaven 30 euros i vàrem decidir no entrar. Si no hagués estat tan car haguéssim entrat a un parell, perquè, ja que estàs un cap de setmna a Eivissa, què menys que recórrer dues discote-ques. Però 30 euros d’una, 30 d’altra…».
«És una barbaritat
cobrar 30 euros
sense consumició»
RAQUEL LEIVA, 25 ANYS
«Els estrangers sí que vindran i gastaran di-ners, però la gent de la península només vin-drà a pegar-se la festa i es tornarà a marxar. Clar que entraran a les discoteques, però vin-dran amb els diners justs. Pot ser que salvin la temporada els que venen de festa, que són molts, però també ve molta gent de molts di-ners a passar uns dies i aquests no venen de festa. Jo vinc a fer la temporada des de fa vuit anys i només vaig a les festes de discoteques que de veritat m’agraden i la resta de temps me’n vaig a les cales, a Formentera, hi ha molts llocs. No sempre surts de festa. Si estic un mes a l’illa, només surto cinc o sis dies».
«Els de la península
vindràn a pegar-se
la festa i marxaràn»
REPORTATGE |
SUBMARINISME
Pescadors d’imatges
Com passa en el cas de la pesca sub-marina, els pulmons també són la princi-pal eina dels fotògrafs subaquàtics. I és que no val submergir-se amb escafandra ni ampolles d’aire, sinó que els partici-pants han de fer-ho en apnea. Almenys és el que varen fer els 30 participants del pri-mer concurs celebrat a Eivissa, que va te-nir la primera etapa diumenge passat a Cala Molí, Sant Josep.
A les Pitiüses, però, hi ha la fortuna que els fons marins encara són plens de vida. És a dir, que com va dir en Joan Mas, pre-sident de la Federació Balear d’Activitats Subaquàtiques (www.febdas.com), «amb els genolls per dam unt d’aigua ja es
po-drie captar imatges de vuit o nou espè-cies». Entre les que hem aconseguit al Mola hi ha donzelles, tords i alguna sau-pa, tots habituals a qualsevol roca sub-mergida a dos o tres metres de profundi-tat.
Al campionat d’Espanya
En la modalitat federativa ja és diferent. Durant quatre hores, tots els participants poden fer picades o immersions de dot-zenes de metres de profunditat i diversos minuts de duració. Les proves que s’han de celebrar a Eivissa són totes puntuables per al campionat balear, els millors dels quals representaran les Illes a posteriors campionats estatals.
No és fàcil idò aguantar l’aire als pul-mons i mirar que la càmera no tremoli. Per això es necessiten pesos, per perme-tre baixar sense massa esforç i mantenir la reserva d’oxígen. Aleshores s’ha de mi-rar de deixar-la ben quieta, ajustar llum i quadre i premer el botó. I creuar els dits perquè l’animal fotografiat tengui la be-nèvola intuició de mirar cap a l’objectiu de la càmera.
La resposta de la gent va ser «positi-va», segons els organitzadors. Jaume Ri-bas, de l’escola de busseig Amfibis, des-taca també la presència de molta gent jove, alguns dels quals feren les seues pri-meres instantànies sota l’aigua. Tots ells ho varen celebrar després amb una
to-rrada a peu de platja.
L’experiència, que es repeteix diumen-ge que ve a Cala Xarraca (a partir de les 10 hores), compta amb la col·laboració del Consell d’Eivissa i els diferents ajun-taments. Per a informació i incripcions, cal cridar al telèfon 971.30.39.15 o es-criure al correu electrònic [email protected].
EIVISSA |E. FERNÁNDEZ
La resposta de la primera jornada del concurs, a Cala Molí, fou positiva per als organitzadors. Ara confien que diumenge a Cala Xarraca hi vagi encara més gent
Un dels participants a la primera cita del circuit balear de foto submarina a Eivissa. Va ser diumenge passat als fons marins de Cala Molí DI
A pulmó. Així és com es capturen les fotografies en el concurs organitzada per la Federació Balear d’Activitats Subaquàtiques.
Diumenge que ve la cita és a Cala Xarraca, però els participants també podran fer instantànies el 8 d’agost as Salt de s’Ase
(Vila) i al setembre a Cala Saladeta (Sant Antoni) i Cala Martina (Santa Eulària). Vos podeu inscriure a partir dels 8 anys!
ENTREVISTA
NEUS PINÉ
DISSENYADORA DE MODA
—Recoreds quin va se r el primer model que vares dissenyar?
—Guau! El primer important va ser mentre estudiava a Madrid. El vaig incloure a la pri-mera col·lecció i és un dels que s’està venent més. A més, l’estampat que té també és un collage que vaig fer estudiant. Les idees més genials les he tengut mentre estudiava. Va ser una etapa de creació absoluta.
—Volies dedicar-te a això des de petita?
—No. Sempre m’ha agradat la moda, però prendre la decissió de dedicar-t’hi és com ‘mamà vull ser artista’. No és fávil. A més, la gent no ho entén. Les primeres vegades que ho deia als amics em miraven com di-guent ‘posa els peus a la terra’. Però després he tengut el recolzament total dels meus pa-res i treballant dur aconsegueixes les metes.
—S’estudia, estudiant moda?
—I tant! Moltíssim! Tens tot tipus d’assig-natures: història de l’art, història del vestit... Sí s’estudia, no és només fer dibuixos, això és una idea bastant equivocada. I fer dibui-xos tampoc és fàcil. Havíem de fer-los en car-trons de 50 per 70 centímetres, molt grans. Record que passava les nits davant d’ells, anava a dormir súpertard. No podia deixar els pinzells. L’etapa d’estudiant va ser la mi-llor.
—És quan pots dissenyar amb més llibertat?
—Sí. Perquè després, si vols vendre, encara que facis alguna cosa especial, ha de poder vendre’s. No m’agrada fer coses iguals que les dels altres, m’agrada tenir la meua per-sonalitat.
—Els teus dissenys tenen molt color. És un re-cord de Londres?
—Jo sóc molt colorista i Londres ha estat una influència brutal a les meues col·leccions. La manera de vestir, l’ambient... Sobretot a la primera col·lecció i crec que es nota. Allà
no els fa por res. Els costa menys arriscar-se. Aquí a la gent li costa portar estampats o de-terminats colors com els fluorescents. No to-hom se’ls posa. Jo sí. A més, igual té alguna relació amb això d’al mal temps bona cara.
—Cada cop els dissenyadors s’esforcen més per treballar les samarretes. Qué té la sama-rreta que us porta a tots de cap reinventant-la?
—És que es una prenda que te la pots posar amb qualsevol cosa. I no sempre ha de ser
de coll rodó i màniga curta. Si vols que sigui diferent ho pots aconseguir. Ara la samarreta està de plena moda, encara que no m’agra-da dir-li samarreta.
—I com li dius?
—No ho sé. És complicat. El meu germà quan va a vendre diu samarreta i jo li dic que no. Però és que tampoc és un top, que sem-bla que ha de ser més curt i ajustat. No sé com dir-li. Prendes? No ho sé.
—Això de treballar en família, com ho portes?
—De petits estàvem sempre discutint, però ara ho duim bé. Treballar junts ens ha unit. Abans no parlava tant amb ell. Tenim una relació de 10. Els meus pares estan molt con-tents, però els preocupa que ens discutim per l’empresa.
—Sempre s’ha dit que a Eivissa la gent és molt atrevida vestint. Això està canviant amb les marques que estan a tot arreu?
—L’imperi Zara és impressionant. Tens moda i está bé de preu però menys mal que aquí no en tenim cap. A Barcelona, on visc, tothom va igual i és una pena. A jo m’agra-da que casm’agra-dacú vesteixi com vol. No m’a-graden els ramats on tothom va vestit igual.
—I tu com t’ho fas per ser diferent?
—No és que jo em proposi anar diferent. L’estil surt de cadascú. Vesteixes com et sents.
—Et costa trobar coses que t’agradin?
—Sí, la veritat és que sí. Vaig a boutiques a buscar coses molt especials i de vegades no les port com les he comprat. Canvic les mà-nigues, gir les butxaques... Pots comprar-te una cosa que t’agrada i fer-la millor.
—Ets de les dissenyadores que sempre porta la seua roba?
—El primer any sí, ara ja no. Veig tantes ve-gades el que faig... M’agrada més veure-ho en altres.
—Tens cap ídol al món de la moda?
—No m’agrada només un dissenyador i m’agraden molt els referents de moda al món de la música. Ara mateix m’encanta Lady Gaga. És tan diferent a la resta... La seua imatge és única. I això fa especial a la gent.
—Ets minimalista com Coco Chanel o pen-ses, com Alaska, que menys és sempre menys i més és sempre més?
—Jo, com Alaska. Mira, per anar a Space aquest cap de setmana m’ho vaig posar tot. Quatre collars, arracades... De minimalista tenc poc. La senzillesa no va amb jo.
EIVISSA |MARTA TORRES
Neus Piné, el dia després de començar les seues vacances a Eivissa LORENA PORTERO
«Menys mal que aquí no tenim Zara. A Barcelona, on visc, tothom va igual i és una pena. No m’agraden els ramats on tothom va vestit igual»
«Jo, com Alaska, més és sempre més. De minimalista tenc poc. El cap de setmana, per anar a Space, m’ho vaig posar tot. Quatre collars, arracades...»
