• No se han encontrado resultados

PROJECTE EXECUTIU DE LA BIBLIOTECA MUNICIPAL I ARXIU MUNICIPAL A PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "PROJECTE EXECUTIU DE LA BIBLIOTECA MUNICIPAL I ARXIU MUNICIPAL A PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS"

Copied!
192
0
0

Texto completo

(1)

PROJECTE EXECUTIU DE LA

BIBLIOTECA MUNICIPAL I ARXIU

MUNICIPAL A PALAU-SOLITÀ I

PLEGAMANS

DOCUMENTACIÓ ESCRITA

(1/6)

Redacció:

Brullet-de Luna i Associats, SLP Manel Brullet i Tenas, arquitecte

Alfonso de Luna i Colldefors, arquitecte

Gestió Patrícia Gaspà Gamundi, arquitecta, técnica gestora Servei d’Equipaments i Espai Públic Maig 2020

Marín - DNI

35027531A

(TCAT)

25/06/2020

2020.06.29

11:56:16

+02'00'

(2)

És un treball del SERVEI D’EQUIPAMENTS I ESPAI

PÚBLIC de la Diputació de Barcelona en col

laboració

amb la Gerència de Serveis de Biblioteques i els

Serveis Tècnics de l’Ajuntament de Palau-solità i

Plegamans.

Redacció : Brullet de Luna i Associats S.L.P.

Gestió:

Patricia Gaspà Gamundi, arquitecta

38742337X

MANUEL

BRULLET (R:

B61828398)

Firmado digitalmente por 38742337X MANUEL BRULLET (R: B61828398) Fecha: 2020.05.25 12:21:26 +02'00'

(3)

ÍNDEX GENERAL DEL PROJECTE

01 MEMÒRIA

(M)

02 COMPLIMENT CTE

(CTE)

03

ANNEXOS (AN)

04

PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES (PPT)

05

PRESSUPOST (PR)

(4)

01- MEMÒRIA

M-01. Memòria descriptiva

MD 0. Índex Memòria descriptiva

MD 1. Identificació i objecte del projecte

1. Títol del projecte

2. Objecte de l’encàrrec

3. Ubicació

4. Referència cadastral

MD 2. Identificació: Promotor i agents del projecte

1. Promotor

2. Gestió del Projecte

3. Agents del Projecte

MD 3. Informació prèvia i paràmetres d’origen

1. Antecedents

1. Panells Concurs

2. Descripció de les característiques de l’entorn

1. Topografia del Solar

2. Clima

3. Fotografies del estat actual

3. Propietat del sòl i dades urbanístiques

4. Localització i característiques dels serveis existents

1. Clavegueram 2. Aigua potable 3. Ilꞏluminació 4. Baixa Tensió 5. Gas 6. Telefonia

7. Altres instalꞏlacions MD 4. Descripció del projecte

1. Descripció general del projecte i dels espais exteriors adscrits

1. Descripció del projecte i la seva implantació a l’entorn

•Integració a l’entorn

•Fita Urbana i edifici comunitari

2. Ordenació i urbanització dels espais externs

3. Descripció de l’edifici

•Configuració general

•Programa funcional i usos

•Descripció bàsica dels sistemes constructius

(5)

M-02. Memòria constructiva MC 1. Treballs previs

1. Condicionament del terreny

MC 2. Sustentació de l’edifici

1. Característiques del terreny

2. Actuacions per reduir i controlar les afectacions als edificis veïns

3. Condicionament del terreny

MC 3. Sistema estructural i característiques del sòl

1. Fonaments i soleres

2. Estructura

3. Compliment del requisit de seg. Estructural- Compliment DB-SE MC 4. Sistema envolvent

1. Aspectes generals dels sistemes d’envolvent i acabats exteriors

2. Murs en contacte amb el terreny

3. Terres en contacte amb el terreny

4. Façanes 5. Cobertes MC 5. Sistema de compartimentació 1. Divisòries 2. Revestiments verticals 3. Sistemes de compartimentació

MC 6. Sistemes d’acabats i revestiments

1. Acabats verticals (revestiment divisòries)

2. Acabats horitzontals (paviment)

(6)

MC 7. Sistemes de condicionament i instalꞏlacions I-01 Sanejament I-02 Lampisteria I-03 Climatització I-04 Ventilacions I-05 Terres I-06 Canalitzacions I-07 Electricitat I-08 Incendis I-09 Antenes TV I-10 Veu i dades I-11 Megafonia I-12 Intrusió I-13 Videoporter I-14 Furt

I-15 Parallamps

I-16 Trucada assistència I-17 Bucle magnètic I-18 Urbanització

I-19 Consideracions a totes les instalꞏlacions MC 8. Equipament

1. Banys

2. Cuines

M-03. Normativa aplicable

1. Declaració signada

2. Llistat de normativa d’aplicació

MI-04. Manifestació expressa i justificada del treball M-05. Proposta classificació contractista

M-06. Revisió de preus M-07. Resum de pressupost

02- COMPLIMENT DEL CTE

A DB-SE Seguretat Estructural

DB-SUA DB-SI DB-HS DB-HR B C D E F DB-HE

Seguretat d’utilització i accessibilitat en els edificis Seguretat en cas d’Incendi

Salubritat

Protecció contra el soroll Estalvi d’energia HE

(7)

03- ANNEXOS A LA MEMÒRIA

AN 01-Resum de característiques tècniques

1. Dades generals 2. Dades funcionals 3. Dades ambientals 4. Dades econòmiques

AN 02-Normativa urbanística específica i de protecció del patrimoni

1. Requisits normatius urbanístics 2. Planejament vigent

3. Justificació del compliment urbanístic 4. Protecció del Patrimoni

5. Informe Departament de Territori sobre carretera B-143 (Av. Catalunya).

AN 03-Annex de sostenibilitat

1. Introducció

2. Descripció de l’estratègia passiva de l’edifici 3. Descripció de sistemes tècnics i instalꞏlacions

4. Descripció de fonts d’energia utilitzades i aportacions de renovables 5. Definició de patrons d’operació

6. Justificació del consum d’energia primària no renovable

AN 04-Annex d’eficiència energètica de projecte

1. Certificat ICAEN (edifici acabat)

2. Declaració responsable per al procediment de la certificació energètica d’edificis

AN 05-Annex de mesures de seguretat

A. Document Bàsic- Seguretat en cas d’incendi (DB-SI) 0. Introducció i Definició d’usos

1. SI 1- Propagació interior 2. SI 2- Propagació exterior 3. SI 3- Evacuació d’ocupant

4. SI 4- Instalꞏlació de protecció contra incendis 5. SI 5- Intervenció de Bombers

6. SI 6- Resistencia al foc de la estructura 7. Annexos

8. Plànols

B. Document Bàsic- Seguretat d’utilització i accessibilitat (DB-SUA) 1. SUA 1- Seguretat front les caigudes

2. SUA 2- Seguretat front al risc d’impacte o atrapament 3. SUA 3- Seguretat front al risc d’empresonament en recintes 4. SUA 4- Seguretat front al risc causat per ilꞏluminació inadequada 5. SUA 5- Seguretat front el risc per situacions d’alta ocupació 6. SUA 6- Seguretat front el risc d’ofegament

7. SUA 7- Seguretat front el risc causat per vehicles en moviment 8. SUA 8- Seguretat front el risc causat per l’acció d’un llamp 9. SUA 9- Accessibilitat

(8)

C. Formularis oficials

1. SP 01- Documentació tècnica de prevenció i seguretat en cas d’incendi 2. SP 02- Declaració responsable

AN 06-Annex d’accessibilitat

AN 07-Estudi de Gestió de residus de la construcció i demolició

1. Gestió de residus LOT 1 2. Gestió de residus LOT 2

AN 08-Annex d’informació geotècnia i càlcul estructural

A. Estudi del Terrey

1. Informe geotècnic (visat) 1. Antecedents 2. Treballs realitzats 3. Geologia

4. Resum i conclusions 5. Annexes

2. Test de resposta tèrmica (TRT) B. Estructura

1. Criteris de disseny 2. Càlculs estructurals

AN 09-Annex de les instalꞏlacions

A. Memòria justificativa del sistema 1. Instalꞏlació d’electricitat 2. Instalꞏlació d’ilꞏluminació

3. Instalꞏlació de climatització i ventilació 4. Instalꞏlació de gasos i fluids

5. Instalꞏlació de protecció contra incendis 6. Instalꞏlació de seguretat i anti-intrusió

7. Xarxa de telefonia, informàtica i comunicacions 8. Sistema de control

9. Xarxa d’abastaments d’aigua i aigua calenta sanitària 10. Xarxa de sanejament

11. Evacuació de fums i gasos 12. Instalꞏlació de parallamp

13. Instalꞏlacions d’equips elevadors B. Càlculs de les instalꞏlacions

1. Instalꞏlació d’ilꞏluminació interior 2. Instalꞏlació d’ilꞏluminació exterior 3. Instalꞏlació de climatització i ventilació

4. Xarxa d’abastament d’aigua i aigua calenta sanitària 5. Xarxa de sanejament

(9)

AN 10-Programa del desenvolupament dels treballs de l’obra 1. Termini d’execució 2. Pla de treballs 1. Enderrocs 2. Moviment de terres 3. Fonamentació 4. Estructrua 5. Coberta i façana

6. Tancaments i divisòries interiors 7. Paviments

8. Cel rasos

9. Revestiments verticals interiors 10. Fusteria interior

11. Varis

12. Sistema d’instalꞏlacions 13. Urbanització

3. Cronograma de treballs

AN 11-Consums

A. Justificació de consums de les instalꞏlacions B. Consum d’aigua

C. Ràtios

AN 12-Programa de control de qualitat

1. Pla de control – LOT 1

2. Pressupost Control de Qualitat – LOT 1 3. Pla de control – LOT 2

4. Pressupost Control de Qualitat – LOT 2

AN 13-Justificació de preus

1. Justificació de preu LOT 1 2. Justificació de preu LOT 2

AN 14-Estudi de Seguretat i Salut

1. ESS – LOT 1 Edificació 1. Memòria

2. Amidaments 3. Pressupost

4. Documentació gràfica 5. Plànols

2. ESS – LOT 2 Urbanització 1. Memòria

2. Amidaments 3. Pressupost

4. Documentació gràfica 5. Plànols

(10)

AN 15-Annex d’instruccions d’ús i manteniment 0. Introducció 1. Utilització AN 16-Vegetació 1. Arbrat 2. Vegetació horitzontal 3. Arbust 4. Enfiladisses

AN 17-Expropiacions i béns i serveis afectats AN 18-Annex de materials i equips

1. Instalꞏlacions 1. Exutoris i cortines 2. Divisòries i Tancaments 1. Fusteries exteriors 2. Vidres 3. Portes automàtiques 4. Divisòries acústiques 5. Coberta 6. Paviments 7. Línia de vida 3. Varis 1. Ascensor

AN 19-Annex d’acústica interior

1. Introducció

2. Descripció general 3. Emplaçament i usos 4. Normativa

5. Determinació d’espais i recintes 6. Definició de tancaments

7. Tractaments pel condicionament acústic 8. Soroll de màquines

9. Conclusions 10. Annex

(11)

AN 20-Control ambiental

1. Atmosfera

1. Identificador del focus emissor, UTM 2. Combustible utilitzat

3. Llibre de registre 2. Sorolls i vibracions

1. Justificació de que no es generen sorolls

2. Estudi acústic segons Llei 16/2002 i Decret 176/2009 3. Residus

1. Tipus de residus i classificació segons el CER

2. Emmagatzematge, zona on es guarden i quan de temps 3. Gestió: recollida selectiva municipal, altres gestors autoritzats 4. Aigües residuals

1. Dades abastament d’aigua 2. Dades abocaments

5. Contaminació lumínica 1. Justificació Llei 6/2001 6. Altres

(12)

04- PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PARTICULARS PER L’EXECUCIÓ DE L’OBRA

1. Plec de prescripcions – LOT 1 2. Plec de prescripcions – LOT 2 05- PRESSUPOST LOT 1- EDIFICACIÓ 1. Amidaments 2. Quadre de preus Nr. 1 3. Quadre de preus Nr. 2 4. Pressupostos 5. Resum de pressupost 6. Últim full LOT 2- URBANITZACIÓ 1. Amidaments 2. Quadre de preus Nr. 1 3. Quadre de preus Nr. 2 4. Pressupostos 5. Resum de pressupost 6. Últim full

ÚLTIM FULL COMPLERT

(13)

I MEMÒRIA

(M)

M-01-

Memòria

descriptiva

M-02-

Memòria

constructiva

M-03- Normativa aplicable

M-04-

Manifestació

expressa i justificada del treball

M-05- Proposta classificació contractista

M-06- Revisió de preus

M-07- Resum de pressupost

(14)
(15)

MD 1. IDENTIFICACIÓ I OBJECTE DEL PROJECTE

1.1. Títol del projecte

“PROJECTE EXECUTIU DE LA BIBLIOTECA MUNICIPAL I ARXIU DOCUMENTAL A PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS” .

1.2. Objecte de l’encàrrec

Redacció del projecte executiu per la construcció de la Biblioteca municipal i arxiu municipal a Palau-Solità i Plegamans, juntament amb la urbanització de tot el àmbit del solar i especialment la reconversió del C/ Sant Genís en un passatge per vianants.

1.3. Ubicació

Adreça: Av. Nostra Senyora de Montserrat Núm.: 30

Codipostal: 08184

Municipi: Palau-Solità i Plegamans Comarca: Vallès Occidental

1.4. Referència

cadastral

La referència cadastral del solar de la biblioteca és el següent: 1747801DG3014N0001DQ

MD 2. IDENTIFICACIÓ, PROMOTOR I AGENTS DEL PROJECTE

2.1. Promotor

Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans NIF: P0815500D

Adreça: P. de la Vila Núm.: 1

Codipostal: 08184

Municipi: Palau-Solità i Plegamans Comarca: Vallès Occidental

2.2. Gestió

del

Projecte

Servei d’equipaments i Espai Públic de la Diputació de Barcelona

NIF: ESP0800000B

Adreça: C/ Compte d’Urgell Núm.: 184

Codi postal: 08036

Municipi: Barcelona Comarca: Barcelonès

2.3. Agents del Projecte

2.3.1. Equip Redactor

Brullet- de Luna i Associats S.L.P NIF: B-61828398

Adreça: Av. Coll del Portell Núm.: 52 Baixos B

Codipostal: 08024

(16)

2.3.2. Equip Colꞏlaborador responsable de l’Estructura:

Manuel Arguijo y Asociados S.L. NIF: B-62506290

Adreça: C. Marina Núm.: 63

Codi postal: 08005

Municipi: Barcelona Comarca: Barcelonès

2.3.3. Equip Colꞏlaborador responsable de Instalꞏlacions, sostenibilitat i llic. ambiental:

Portell-Brunés Enginyers S.L.P. NIF: B-58842311

Adreça: Anselm Clavé Núm.: 63

Codi postal: 08150

Municipi: Parets del Vallés Comarca: Vallès oriental

2.3.4. Equip Colꞏlaborador responsable de Costos, Control de Qualitat, Seguretat i Salut:

Enne-Gestión Activa de Proyectos NIF: B-62873138

Adreça: Travessera de Dalt Núm.: 93-95

Codi postal: 08024

Municipi: Barcelona Comarca: Barcelonès

2.3.5. Equip Colꞏlaborador responsable d’ Acústica:

Higini Arau, Dr Ciències Físiques NIF: 46302807-N

Adreça: Travessera de Dalt Núm.: 118

Codi postal: 08024

Municipi: Barcelona Comarca: Barcelonès

2.3.6. Equip de producció d’Imatges:

Play-Time – Architectonic image NIF: 43687345-H

Adreça: Comtessa de Sobradiel Núm.: 10

Codi postal: 08002

(17)

2.3.7. Equip de la redacció del estudi Geotècnic:

Centre Català de Geotècnia NIF: B-62488515

Adreça: Passatge Arrahona Núm.: 4, nau 3 – Polígon Santiga

Codi postal: 08210

Municipi: Barberà del Vallès Comarca: Barcelonès

2.3.8. Equip de la redacció del estudi Topogràfic:

Gabinet tècnic Caldes, S.L.P. NIF: B-61646659

Adreça: C/ Buenos Aires Núm.: 44

Codi postal: 08140

(18)

MD 3. INFORMACIÓ PRÈVIA I PARÀMATRES D’ORIGEN

3.1. Antecedents

 14 de març de 2017

Es convoca el “concurs de projectes amb intervenció de jurat, d’una proposta, amb

caràcter d’avantprojecte, que serveixi com a base per a la redacció del projecte executiu de la Biblioteca municipal de Palau-Solità i Plegamans promogut pel Servei d’Equipaments i Espai Públic”, àrea de Territori i Sosteibilitat de la Diputació de Barcelona, amb número d’expedient 2016/7978.

 10 de juliol de 2017

Es reuneix el jurat i acorda la selecció de 5 candidats per la participació en la segona fase del concurs.

 26 d’octubre de 2017

Es presenta la documentació requerida sota el lema “SOL – SOLET”.

 20 de novembre de 2017

Es reuneix el jurat i deliberen en relació a les propostes presentades i s’escriu l’informe.

 11 de desembre del 2017

Es fa pública la llista amb els resultats dels criteris avaluables mitjançant Judici de Valor, i es declara guanyadora la proposta “SOL – SOLET”.

 8 d’octubre del 2018

Es rep la Invitació per participar en el procediment negociat sense publicitat per a la redacció del projecte.

 27 de novembre del 2018

Es redacta un decret de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat – 12852-2018, amb l’Adjudicació del servei per a la Redacció del projecte executiu de la Biblioteca municipal de Palau-Solità i Plegamans. 18/Y/259898. Núm. expedient 1110.

 18 de gener de 2019

Es signa el contracte per a la redacció del projecte executiu, amb un termini de 14 mesos.

 19 de març de 2019

Es lliura l’avanç de Projecte executiu a la Diputació de Barcelona (Edifici Rellotge) i es fa una presentació al ajuntament de Palau-Solità i Plegamans de la feina feta el dia 26 de març de 2019.

 29 d’abril de 2019

(19)

 6 de maig de 2019

Es rep per part de la Diputació de Barcelona la revisió completa del avanç de projecte executiu amb esmenes que es resoldran en el Projecte executiu.

 14 de juny de 2019

Es rep l’informe favorable de part del Departament de Territori i Sostenibilitat (Generalitat de Catalunya) sobre l’actuació en les franges de la carretera (provincial) B-143 també coneguda com Av. Catalunya. Informe adjunt en l’annex AN 02- Normativa.

 29 de novembre de 2019

Es lliura el Prelliurament de Projecte Executiu a la Diputació de Barcelona per poder valorar la documentació.

 9 de desembre de 2019

Es suspèn temporalment el contracte degut al increment del pressupost per aconseguir un edifici nZeb 0. Per poder tindre dades més precises del pressupost s’espera al test de resposta tèrmica (TRT) que es compromet a fer l’Ajuntament de Palau Solità i Plegamans.

 20 de desembre de 2019

Es fa el TRT d’un del pous geotèrmics i es determina el nombre exacte de pous necessaris per tal de satisfer les demandes energètiques. Hi ha un increment del pressupost per aquest concepte.

 10 de gener de 2020

Es rep l’informe d’esmenes de Prelliurament del Projecte Executiu. El document és correcte i complet però s’han de fer unes esmenes. S’acorda fer unes rebaixes en el projecte per ajustar al màxim el preu sense perdre l’essència de projecte.

(20)
(21)
(22)
(23)
(24)

3.2. Descripció de les característiques de l’entorn

La Nova Biblioteca i Arxiu Municipal al municipi de Palau-solità i Plegamans, i la urbanització de l’entorn immediat, es situa en una trama urbana composada fonamentalment per xalets i casetes entre mitjaneres, petits blocs d’habitatges, conformant una trama oberta sense alineacions molt marcades.

(25)
(26)

El solar, de 2.100m² i qualificat E4, per a la construcció de la Biblioteca i objecte d’aquest projecte, està situat a la cantonada de l’avinguda Verge de Montserrat i el carrer de l’Alzina Vella (Abans Juli Garreta), ocupant tota la illa que defineixen conjuntament amb la l’Avinguda de Catalunya (Carretera B-143) i el tram en cul de sac del carrer sant Genís. Entre aquests dos avingudes el terreny té un desnivell d’uns tres metres vuitanta centímetres, que defineix d’una manera singular el solar i condiciona tot el projecte.

Actualment el solar esta ocupat per unes pistes de petanca i urbanitzat amb una sèrie de murets baixos, paviments de sauló per les pistes de petanca, enllumenat i altres elements de mobiliari urbà. La vegetació es variada, però predominen unes formacions lineals de plàtans, algun exemplar de lledoner i d’alzina, i arbustos.

3.2.1. Topografia del Solar

L’aixecament topogràfic del solar a sigut realitzat per:

Gabinet Tècnic Caldes SLP NIF: B-61646659

Adreça: Carrer Buenos Aires Núm.: 44

Codi postal: 08140

Municipi: Caldes de Motbui Comarca: Vallès Oriental

El terreny on s´ha d’assentar la nova Biblioteca i l’entorn a Urbanitzar te un desnivell d’aproximadament 4,50m entre l’avinguda de Catalunya, a l’oest, i l’avinguda Verge de Montserrat a l’est. No te un pendent continu, sinó que es composa d’una esplanada, contigua a l’avinguda de Catalunya i al carrer de sant Genís. on actualment es situen unes pistes de petanca i un marge i uns murs de contenció que resolen la diferencia de cota amb l’avinguda de Catalunya.

Estan ocupat per la urbanització de les voreres perimetrals (avinguda Verge de Montserrat, carrer de l’Alzina Vella, avinguda de Catalunya), un tram del carrer de sant Genís amb la petita construcció situada al fons (destinada a bar i local social de les petanques), i la urbanització de la zona dedicada a les petanques i l’espai lliure del voltant.

En l’aixecament topogràfic, a més a més dels desnivells, es garfien:

- Els espais que defineixen les voreres pavimentades

- L’enllumenat públic

- Els embornals, les reixes horitzontals i les trapes dels pericons dels serveis i clavegueram

- Els murs ( de contenció, delimitadors d’àmbits, etc.)

- El perímetre de l’edicle del carrer sant Genís

- Les portes d’accés a les parcelꞏles dels carrer sant Genís.

- Els arbres amb la definició del tipus i la dimensió aproximada de la copa, i els escocells

(27)

3.2.2. Clima

El clima es càlid a l’estiu i temperat a l’hivern, amb una quantitat significativa de pluja durant l’any. La temperatura mitjana anual es de 15.8 °C, i la precipitació mitjana es de 619 mm a l’any.

(28)

3.2.3. Fotografies del estat actual

Vista aèria des del sud, carrer sant Genís

(29)

Vista aèria des del nord, carrer de l’Alzina Vella

(30)

3.3. Propietat

del

sòl

i dades urbanístiques

El propietari del solar per a la nova Biblioteca i arxiu municipal és l’ajuntament de Palau-Solità i Plegamans. Aquest està classificat E4, el tram del carrer Sant Genís classificat Xr. La informació completa de la normativa i la justificació del compliment en el àmbit d’actuació es trobarà en el Annex: AN 02- Normativa urbanística específica i de protecció del patrimoni.

3.4. Localització i característiques dels serveis existents

L’ajuntament ens ha facilitat els plànols dels serveis existents.

3.4.1. Clavegueram

La connexió més propera al clavegueram està situat paralꞏlel al C/Juli Garreta (En alguns documents també esmentat com a C/ Alzina Vella). Les cotes de la xarxa no està definida. Veure plànol a la documentació gràfica: E-02-02-10

3.4.2. Aigua potable

La connexió més propera d’aigua potable es troba en el C/ Sant Genís. Dotada per l’empresa Can Padró S.L. Per part de l’empresa “cassa” es subministra aigua potable per l’Av/ Verge de Montserrat

Veure plànol a la documentació gràfica: E-02-02-09 (Can Padró, S.L.) i E-02-02-06 (cassa)

3.4.3. Ilꞏluminació pública

A mitjans de Juliol de 2019 es canvia tot el sistema d’enllumenat perimetral del carrer Juli Garreta i Av. Verge de Montserrat. Tota la ilꞏluminació existent que dona a les pistes de petanca s’enderroca.

No hi ha plànols referents a la ilꞏluminació existent.

3.4.4. Baixa tensió

La connexió més propera amb la xarxa de baixa tensió és amb el C/ St. Genís. Dotada per Endesa. La de mitja i alta tensió circula pel C/ Juli Garreta.

Veure plànol a la documentació gràfica: E-02-02-02 (Baixa tensió) E-02-02-01 (Mitja i alta tensió)

3.4.5. Gas

La connexió més propera amb la xarxa de gas és amb el C/ St. Genís. Dotada per gas Natural. No es preveu cap connexió amb el edifici de la Biblioteca i arxiu municipal.

Veure plànol a la documentació gràfica: E-02-02-03

3.4.6. Telefonia

La connexió més propera amb la xarxa de telefonia és amb la Av/ Catalunya. Dotada per Telefonica.

(31)

3.4.7. Altres instalꞏlacions No es coneixen.

3.5. Afectacions a la carretera B-143 / Av. Catalunya

(32)

MD 4. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

4.1. DESCRIPCIÓ GENERAL DEL PROJECTE I DELS ESPAIS EXTERIORS

ADSCRITS

Es tracta d’un projecte d’obra nova i de re-urbanització de l’entorn.

4.1.1. Descripció del projecte i la seva implantació a l’entorn INTEGRACIÓ AMB L’ENTORN URBÀ

La proposta urbana passa per eliminar el cul de sac del carrer Sant Genís mitjançant una escalinata i en fer servir el nou edifici de la biblioteca com a ròtula dels quatre carrers al voltant del solar, proposant un edifici cilíndric.

Amb aquesta proposta volem fer desaparèixer en el nou edifici les “façanes de davant” i les “façanes del darrera”. Hi ha una sola façana que relaciona i solda tots els espais urbans d’aquest entorn.

La façana de l’Avinguda de Nostra Senyora de Montserrat té un basament completament horitzontal, si s’avança pel carrer Juli Garreta, el carrer en pendent, ens trobarem un ampli espai públic que es resol sense espais perduts entre la cota del carrer i l’edifici. Si continuem, arribem a l’esplanada tangent a l’Avinguda de Catalunya per on es podrà accedir a l’Arxiu Municipal. Des de l’Avinguda de Catalunya podem baixar mitjançant una escalinata fins a la façana sud de l’edifici acabant de donar la volta completa al mateix.

La biblioteca és el cor de la ciutat, promotor de la informació, l’educació i l’activitat cultural. És un protagonista important de la comunitat, punt de trobada de diferents colꞏlectius, i un centre neuràlgic de la vida cultural de la comunitat.

Amb la planta proposada, des de tots els punts de vista es veu l’activitat de la biblioteca. La biblioteca interactua amb la ciutat. La biblioteca és “transparent” i queda travessada per les vistes.

Hi ha una comunió entre l’edifici, la urbanització i la ciutat. L’edifici qualifica l’espai al voltant seu, interactua amb el tros de ciutat del seu voltant, i a través del control social fa la ciutat més segura.

L’edifici en forma de cilindre proposa un espai urbà sense: Culs de sac i racons urbans

Espais no controlats visualment

Espais residuals entre l’edifici i els carrers

FITA URBANA I EDIFICI COMUNITARI

La proposta volumètrica de la nova biblioteca es deguda fonamentalment a la forma del terreny i a la seva topografia, però a la vegada esdevé una construcció amb una presència urbana molt característica dins de l’entorn urbà existent.

Personalitzem la nova biblioteca de manera que acabi sent una fita urbana dins del paisatge, esdevenint un edifici representatiu de la ciutat rematant l’eix de l’Avinguda de Nostra Senyora de Montserrat i l’església de Sant Genís.

La forma cilíndrica permet que l’edifici quedi definit i identificat des de qualsevol punt de vista, tant des de l’Avinguda de Nostra Senyora de Montserrat com des de l’Avinguda Catalunya, l’edifici de la Biblioteca es fa present sense cap problema. Tenim una imatge unitària des de qualsevol punt de vista.

(33)

La forma especial i poc habitual de l’edifici serveix per identificar una part de la conurbació urbana, serveix per identificar una comunitat.

La volumetria definida per la coronació de la façana del cilindre amb una calçada 7,45m respecte l’esplanada de l’Avinguda de Nostra senyora de Montserrat, i de 3,80m respecte l’esplanada de l’Avinguda de Catalunya, fan que l’edifici no s’imposi i quedi ben integrat amb l’entorn (molt per sota dels 11m d’alçada reguladora màxima.

L’edifici que proposem serà un edifici amb transparències, de color clar, brillant i amb molta llum, convertint-se al enfosquir el dia en una llanterna, un edifici obert, on es vegi des de fora l’activitat interior i des de dins l’espai urbà exterior, En definitiva un gran aparador social urbà.

La planta central de l’edifici, la doble alçada entre la planta baixa i el primer pis, la lluerna central i la transparència interior exterior defineixen un espai fortament unitari i comunitari.

4.1.2. Ordenació i urbanització dels espais exteriors (adequació general del terreny, accessibilitat, intervenció dels bombers, etc.)

Per resoldre la urbanització de les bores del nou equipament es proposa una actuació clara i senzilla que no generi racons urbans.

Una primera capa de l’actuació es la trama que organitza tot l’espai, i estarà formada per un pautat lineal de taulons de formigó disposats cada de 2,50m.

La segona capa es la dels paviments que implementen aquesta trama. Aquest seran de llambordes de formigó en els espai de vorera o de pas, de sauló als espais enjardinats, i inclouran els embornals necessaris per l’evacuació de l’aigua superficial en cas de pluja.

La tercera capa la protagonitzen els murets-banc, amb una alçada màxima de 48cm, que resolen els desnivells per tal de tenir els paviments amb unes pendents sempre per sota del 5%

La quarta capa la implementem amb les instalꞏlacions d’enllumenat públic i de mobiliari urbà

La última capa es la vegetació.

Proposem conservar la major part de l’arbrat existent a la zona, el doble rengle de plàtans de l’esplanada de l’Avinguda de Nostra Senyora de Montserrat, els dos grans plàtans, de l’esplanada de l’Avinguda de Catalunya. Aquests es reforçaran amb noves plantacions que reforcin les existents. Es plantarà un nou grup de plàtans al fons del carrer sant Genís, i tipuanes disposades en grup a la cantonada nord-oest i dues aïllades, una ala cantonada sud-oest i l’altre a un dels replans de l’escala que porta a l’avinguda de Catalunya. També es plantaran arbustos i alguns espais es entapissaran amb heures i fors

Com mobiliari urbà i ilꞏluminació, proposem, grups de tres bancs prefabricats de formigó en les esplanades front la biblioteca i l’arxiu. La ilꞏluminació dels carrers es realitzarà amb els bàculs estandarditzats per l’ajuntament, mentre que la resta d’espais s’ilꞏluminaran amb bàculs de 12m amb projectors orientables. L’escala es abalisarà amb unes lluminàries encastades al mur de formigó que forma el sòcol de l’equipament.

Tots els espais de la urbanització seran accessibles per al manteniment, i el tram del carrer sant Genís serà accessible per la intervenció dels bombers.

(34)

4.1.3. Descripció de l’edifici CONFIGURACIÓ GENERAL

L’edifici albergarà dos programes diferents però complementaris, la Nova Biblioteca i l’Arxiu Municipal, que es complementaran amb un petit bar-cafeteria adjunt a la Biblioteca.

Aquest que es proposa rotund, i que ha d’esdevenir una nova fita urbana, es resol amb una volumetria clara, un cilindre de planta baixa més un pis en relació a l’avinguda Verge de Montserrat, i de planta baixa en relació a l’avinguda Catalunya.

Aquest cilindre es posiciona en el solar inscrivint-se en l’espai limitat pel marge als llindars de la parcelꞏla, i es corona amb una coberta inclinada que incorpora una lluerna central. L’alçada de l’edifici en el seu perímetre va des dels 7.25m de façana a l’avinguda Verge de Montserrat, i de 3,40m en relació a l’avinguda Catalunya.

Els accessos es corresponen als principals per a cada us:

Accés a la Biblioteca des d’una porxada a la que s’arriba des de l’espai urbanitzat front l’avinguda Verge de Montserrat.

Accés al Bar-Cafeteria amb accés directe des de la seva terrassa sobre el carrer Sant Genís.

Accés a l’Arxiu des d’una porxada a la que s’arriba des de la nova placeta urbanitzada front l’avinguda Catalunya.

Altres accessos:

Accés a la zona Polivalent segregable de la Biblioteca, a traves d’una porxada situada al final del carrer de Sant Genís.

(35)

PROGRAMA FUNCIONAL

El programa de la biblioteca es resol, situant l’accés a la cota de l’esplanada que hi ha tangent a l’avinguda Verge de Montserrat, en planta baixa, planta pis i planta soterrani. Mentre que l’arxiu es resol en una sola planta situant l’accés a la cota de l’esplanada tangent a l’Avinguda de Catalunya (carretera B-143).

La disposició de l’arxiu tangent a la carretera el converteix amb una barrera de protecció del so dels vehicles respecte de la biblioteca.

La Biblioteca

L’accés a la biblioteca, visible des de l’Avinguda de Nostra Senyora de Montserrat, queda protegit pel doble rengle de plàtans existents. Aquest espai exterior es conforma com a punt de trobada dels usuaris de la biblioteca. També disposa d’un accés independent per a la zona Polivalent des de el carrer Sant Genís.

Aquest accés principal es produeix per una porxada que s’obre visualment cap el bar i la biblioteca infantil. En aquest punt es situa també la bústia de retorn (sota de l’escala.

La proposta d’edifici circular fa que un cop s’accedeix et situïs al centre d’aquest, l’àrea d’accés, i per tant tinguis la visió completa de tot l’espai i de tots els serveis que ofereix. També minimitza els espais destinats al recorreguts interns.

Es per això que aquest espai es resol a doble alçada i s’emfatitza amb l’aportació de llum natural a traves d’una lluerna que aporta llum al cor de la biblioteca.

(36)

Disposició dels paquets del programa: En planta soterrani:

_Zona d’instalꞏlacions (Amb pati de ventilació) En planta baixa:

_Zona d’acollida i promoció Bústia de retorn La àrea d’accés Vestíbul

Zona d’informació i préstec

_Zona de treball intern

Despatx de direcció

Espai de treball intern Magatzem documental Magatzem logístic

Zona de descans del personal _L’espai polivalent

Sala polivalent + magatzem

Espais de suport

_Zona Infantil _Zona general

àrea de primera consulta del fons general Espai Jove

L’àrea de diaris i revistes (en part) La cafeteria, àrea de revistes (en part)

En planta primera: _Zona general

L’àrea d’informació i fons general

_L’espai polivalent

Espai de formació

Espai de suport (Compartit amb l’Arxiu municipal)

La biblioteca disposa d’una escala principal, un ascensor i un nucli de serveis per cada planta, un muntant d’instalꞏlacions principal i dos de secundaris situats al voltant de l’espai central, i un nucli de serveis compartit amb la zona Polivalent i el Bar que permetent usos alternatius dels espais.

(37)

Per accedir a la zona d’instalꞏlacions del soterrani es disposa d’un altre escala tancada situada al costat de la zona de treball intern i del muntant principal d’instalꞏlacions.

A la planta primera es disposa també de dues sortides d’emergència que donen directe al porxo d’accés a l’arxiu situat en front de l’Avinguda Catalunya.

L’Arxiu

Es situa en la primera planta de l’equipament, però amb l’accés a peu pla des de l’Avinguda Catalunya.

Aquest accés queda protegit per dos plàtans existents a la cantonada, i es produeix per una porxada annexa al pati que organitza i ilꞏlumina la zona nord de l’edifici.

El programa s’implementa de forma lineal al llarg de la façana, compartint l’espai de suport de la biblioteca com a sala de consulta de l’arxiu. La situació de l’ascensor de la biblioteca tangent a l’arxiu permet una bona relació entre aquets espais.

Es proposa sectoritzats la superfície destinada a dipòsit de documentació en quatre espais més petits, que confereixen major seguretat i control.

La sala de consulta es comparteix amb la Biblioteca (us alternatiu), per tal de conferir més flexibilitat d’us a l conjunt.

El Bar

El bar-cafeteria, que a l’hora es part de la zona de revistes, es colꞏloca en planta baixa, i en la zona sud de l’equipament, per tal de que confereixi activitat a aquesta zona inclús en horaris diferents al de l’ús de la biblioteca. Encara que en el concurs es preveia l’accés des d’aquest porxo, s’ha modificat la posició a demanda de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, situant-lo en façana. Es proposa un accés interior directe, sempre obert si la Biblioteca està en funcionament, i visible des del taulell de la zona d’accés. Els arcs anti-furts es situen a la porta principal aconseguint que el bar sigui una zona més de la Biblioteca.

Disposa d’una petita cuina annexa a la barra amb un magatzem, i una zona amplia per taules a l’interior i la possibilitat d’utilitzar part de la zona urbanitzada d’aquest sector com a terrassa. Els serveis formen part d’un conjunt compartit amb la Biblioteca i l’espai Polivalent.

DESCRIPCIÓ BÀSICA DELS SISTEMES CONSTRUCTIUS DE LA BIBLIOTECA L’Estructura

L’estructura es planteja combinant dues tipologies clarament diferenciades, en resposta als diferents requeriments funcionals de cada un del sectors de l’edifici:

a) Formigó armat d’execució in situ al cos inferior (PS+PB+P1), amb murs de

contenció, pilastres centrals, i forjats de lloses planes.

b) Metàlꞏlica a la coberta amb llums de major dimensió per tal de deixar lliure el centre de l’equipament i per formació de la lluerna, i als pilars perimetrals de la façana. L’elecció d’aquestes tipologies convencionals i forjats plans garanteix un resultat de baix cost econòmic i molt adequada coordinació amb la resta de sistemes constructius.

Els Tancaments, Les Façanes

L’edifici es proposa amb una sola façana que s’adapta a les condicions de trobada amb la topografia i a les relacions que pretenem establir entre el programa de l’interior i l’exterior de l’edifici. Aquesta façana es modula amb correspondència amb l’estructura metàlꞏlica exterior.

(38)

Aquesta façana es composa formalment mitjançant tres franges:

-Un sòcol de formigó, suport de l’estructura perimetral, que resol el contacte de la façana amb el terreny. Aquest sòcol resol els canvis d’alçada entre el interior i la urbanització exterior. En els trams on el terreny es pràcticament pla que coincideixen amb la zona del bar i revistes, part de la zona infantil, i part de la zona de l’Arxiu, aquest sòcol desapareix quedant reduït a una petita franja d’ombra d’uns 10cm entre el paviment i la façana metàlꞏlica.

-Una franja vidriada reculada respecte del pla de la façana virtual (el pla definit pel déployé).

A planta baixa la franja vidriada es composa per fusteries amb vidres fixos, que es recolzen sobre el sòcol, permetent la relació directa dels usos amb l’exterior (bar, aules suport, zona Infantil). La mida d’aquesta franja és d’aproximadament 3.24m d’alçada, dels que 1,60m permeten aquesta relació directa amb l’exterior (2,10m des del paviment interior sobre el sòcol opac d’uns 0,50m).

A la planta primera la franja vidriada es composa per fusteries practicables (amb clau) per tal d’afavorir la seva neteja i manteniment.

-Una franja composta per la protecció solar coplanària amb el pla del mur-sòcol (“déployé”) , una càmera d’aire de 40cm i la fusteria que composa el tancament.

En aquestes franges s’introdueixen algunes excepcions que doten de complexitat a la imatge de l’edifici. Per exemple els mur-sòcol creix fins arribar sota la tercera franja a les zones d’accés, algun tram d’aquets tercera franja perden puntualment part de la pell de “déployé” coincidint amb canvis de cota topogràfica (sala polivalent).

Les Cobertes -La coberta inclinada

Amb una pendent del 18% es resoldrà sobre una xapa perfilada d’acer galvanitzat, de 1,2mm de gruix, disposada sobre les corretges de l’estructura.

Es composa de:

Làmina insonoritzant viscoelàstica d’alta densitat de 5mm de gruix, en planxes de 1,20x1,00m, i barrera de vapor tipus “Tecsound”.

Aïllament tèrmic i acústic amb panell rígid de llana de roca sense revestir de densitat 30kg/m3, amb un gruix total de 10cm i fixat entre rastells de pi a l’autoclau.

Aïllament tèrmic i acústic amb panell semirígid de llana de roca volcànica de doble densitat, cara superior 210kg/m3 i cara inferior 135kg/m3, amb un gruix total de 12cm i fixat entre rastells de pi a l’autoclau.

Perfil guia d’alumina extrusionat fixat mecànicament a la xapa metàlꞏlica perfilada. Safates de d’alumini grofat d’1mm perfilades a obra de geotèrmia trapecial amb amplada variable, amb fixació especial clipada sense perforacions, tipus Kalzip. Inclou remats i canal perimetral de xapa d’alumini de 2mm.

-La coberta del soterrani

Amb una pendent del 2% es resoldrà sobre de la llosa del sostre de la planta baixa que queda sota de la Urbanització .

Es composa de:

(39)

Impermeabilització amb doble capa de tela asfàltica

Làmina alveolar de polietilè d’alta densitat (tipus Delta Drain) Làmina separadora geotèxtil i capes d’acabat d’urbanització. Els tancaments i els acabats interiors

Les distribucions interiors de l’edifici es realitzaran amb diferents sistemes:

Industrialitzats en sec del tipus cartó-guix, amb les capes necessàries segons posició i grau d’atenuació acústica i també

També hi ha envans ceràmics tipus “gero” que es realitzaran en obra. Així com una totxana de formigó àrids densos tipus “Geroblock”

Les fusteries interiors i els revestiments de fusta natural amb certificat de procedència d’explotació forestal sostenible i vidre seran també industrialitzades.

Els sostres seran industrialitzats de muntatge en sec, del tipus cartró-guix i amb atenuació acústica.

Els paviments seran:

Paviment de formigó de capa de rodadura de morter fresc 7mm de gruix sobre solera de formigó. (Zones comunes de biblioteca i arxiu)

Vinílic homogeni compacte de 2mm sobre làmina separadora de PVC. (Serveis Biblioteca i Arxiu)

Solera de formigó continu amb acabat polit. (Zones d’instalꞏlacions i magatzems) De fusta natural amb certificat de procedència d’explotació forestal sostenible.(Sala polivalent)

Linòleum acústic de 4mm de gruix. (Zona de comptes de l’àrea Infantil)

Tots compliran amb el grau de lliscament que exigeix el CTE i seran dissipatius (resistència entre 1x106 i 1x 108).

(40)

4.2. Relació de superfícies Útils i Construïdes

(41)
(42)
(43)
(44)

MC 1. TREBALLS PREVIS

1.1. Condicionament

del

terreny

Està explicat a l’apartat MC 2.3- Condicionament del Terreny.

MC 2. SUSTENTACIÓ DEL EDIFICI

2.1.

CARACTERÍSTIQUES DEL TERRENY

Aquesta informació s’ha extret del geotècnic realitzat pel CENTRE CATALÀ GEOTÈCNIA.

2.1.1. CENTRE CATALÀ GEOTÈCNIA: Data: MARÇ 2019 (Informe nº 17993)

Nombre de sondejos: 1 penetròmetres dinàmics DPSH

2 sondejos mecànics a rotació

6 assajos SPT

No s’ha detectat presència de nivell freàtic a cap dels punts d’exploració realitzats.

Els materials observats, tenen continguts mensyspreables o inexistents en sulfats, s’estimen que no són agressius al formigó.

Estrats travessats: Capa R: Replens.

Capa A: Argiles sorrenques i sorres argiloses. Estrat de recolzament previst: Capa A: Argiles sorrenques i sorres argiloses. Tensió admissible (Capa A): 2,50 kg/cm2 per sabates aïllades

2,10 kg/cm2 per sabates corregudes

Empentes del terreny :

Capa A: Angle de fregament intern: φ = 28º Densitat: γ = 1,95 t/m3

Cohesió: c = 0,30 kp/cm2

El medi de fonamentació no presenta característiques expansives ni cal prendre mesures especials respecte l’agressivitat del medi.

Segons CTE-DB-SE-C (3.2.):

Tipus de construcció del projecte: C-1 Grup de terreny : T-I

(45)

2.2.

ACTUACIONS PER REDUIR I CONTROLAR LES AFECTACIONS ALS

EDIFICIS VEÏNS, VIALS, SERVEIS O ALTRES ELEMENTS

Tot i tractar-se d’un edifici aïllat cal prendre mesures en dos punts del projecte propers al carrer i executar els murs de contenció per fases de trams alternats, dames. En concret caldrà fer-ho:

- En el tram de mur de soterrani de l’edifici proper al carrer Juli Garreta.

- El mur de contenció de l’E.T. proper a un mur de bloc existent que es vol conservar a l’Avgda Catalunya.

2.3. CONDICIONAMENT

DEL

TERRENY

2.3.1. EXCAVACIONS

Segons els diferents nivells litològics definits a l’estudi geotècnic:

Els materials dels diferents nivells, podran ser excavats mitjançant maquinària convencional emprada en el moviment de terres (giratòries i retro-excavadores).

Considerant el nivell de les esplanades només s’haurà d’executar moviment de terres amb maquinària convencional.

Pel que fa a l’estabilitat dels talussos verticals, es recomana realitzar l’excavació perimetral per dames alternes, als dos trams ementats, prenent totes les mesures de seguretat per evitar esllavissades, doncs els talussos no són estables.

2.3.2. ESTABILITAT DE TALUSOS

Pel que fa a l’estabilitat dels talussos verticals, es recomana realitzar l’excavació perimetral per dames alternes, prenent totes les mesures de seguretat per evitar esllavissades, doncs els talussos no són estables.

Es recomana que els talussos que quedin verticals durant un temps prolongat, no sobrepassin l’altura de 3,6m. Si han de ser de major alçada, hauran de tenir un angle de 65º respecte la horitzontal.

2.3.3. REBLERTS

El material de reblert dels murs de contenció, serà reomplert amb material granular (sorres o sauló o graves), amb T.M.A<20mm.

(46)

MC 3. SISTEMA ESTRUCTURAL

3.1.

FONAMENTS I SOLERES

3.1.1. DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA 3.1.1.1. DADES GENERALS

El sistema estructural proposat respon als requeriments funcionals de l’edifici, Biblioteca Municipal, Arxiu i Cafeteria.

S’ha procurat escollir una tipologia estructural coherent amb la definició dels sistemes constructius complementaris, en especial:

sistemes arquitectònics de tancaments (façanes i envans interiors), sistemes d’instalꞏlacions i equipaments de l’edifici,

sistemes de comunicacions (nuclis d’escales i ascensors, passadissos, etc.)

L’edifici es desenvolupa bàsicament sobre rasant amb P B i P 1a, amb un nivell de soterrani ocupant una part de la seva planta.

No s’ha detectat presència de nivell freàtic al solar.

3.1.1.2. FONAMENTS

Amb les dades disponibles de l’estudi geotècnic, es preveu una fonamentació superficial arribant a l’estrat d’argiles sorrenques i sorres argiloses, Capa A, amb sabates aïllades, sabates corregudes, bases de murs i riostres travadores.

Únicament una sabata d’un mur interior de l’edifici ha necessitat un pou de formigó HM-20. Totes les unions mur-fonaments, pilars-fonaments, es plantegen rígides, amb continuitat d’armat.

Tot el sistema de fonaments es recolza al mateix estrat (Capa A), es preveu una tensió màxima admissible per sabates aïllades de 2,50 kp/cm2 i de 2,10 kp/cm2 per les sabates

corregudes.

3.1.1.3. SOLERES:

Un cop completats els treballs de fonaments i contencions, i després d’executar els pilars de formigó armat, es preveu l’execució de les soleres interiors de l’edifici. Són de dos tipus: Solera de soterrani:

Aquesta solera serà de formigó armat de 20cm de gruix sobre un emmacat de graves de 20cm i amb una doble graella contínua (superior i inferior) de #1Ø8c.20x20cm. Aquesta solera es formigonarà sobre làmina de polietilè de 100 micres disposada sobre l’emmacat de grava, i aquesta sobre una capa de geotèxtil contínua. Excepcionalment hi haurà una zona deprimida que la solera tindrà cantell de 15cm sobre un emmacat de graves de 5cm per tal d’igualar la cota inferior de les graves a tota la planta. Anirà armada amb una graella superior de #1Ø8c.20x20cm.

Un cop formigonada la solera, s’executaran els talls de retracció mitjançant disc de tall en les posicions indicades en el plànol de soleres.

Es preveu la colꞏlocació de cordó hidro-expansiu perimetral a totes les zones de contacte solera-murs perimetrals de l’edifici.

(47)

Solera de planta baixa:

Aquesta solera serà de formigó armat de 15cm de gruix sobre un emmacat de graves de 20cm i amb una graella contínua superior de #1Ø8c.20x20cm. Es formigonarà sobre làmina de polietilè de 100 micres disposada sobre l’emmacat de grava, i aquesta sobre una capa de geotèxtil contínua.

Un cop formigonada la solera, s’executaran els talls de retracció mitjançant disc de tall en les posicions indicades en el plànol de soleres.

Es preveu la colꞏlocació de cordó hidro-expansiu perimetral a totes les zones de contacte solera-murs perimetrals de l’edifici.

3.1.2. CARACTERÍSTIQUES DELS MATERIALS

3.1.2.1. FORMIGONS:

A continuació es presenten els formigons prescrits al projecte i tipificats d’acord a la “Instrucción de Hormigón Estructural EHE-08”.

No es permetrà l’ús d’additius i/o addicions no especificats al projecte sense acceptació prèvia de la Direcció Facultativa.

3.1.2.1.1. Fonaments i solera: HA-25/B/20/IIa Resistència característica del formigó (per HA-25):

als 7 dies: 17N/mm²

als 28 dies: 25 N/mm²

Ciment: CEM I 42.5

Àrids: Classe: rodolada o “machaca” Grandària màxima: 20 mm

Tipus d’ambient: IIa

Additius: No s’admeten sense autorització explícita de la Direcció Facultativa. Dosificació per metre cúbic: Ciment: > 275 kg/m3

Aigua: < 0,5C

Docilitat: B: Consistència tova (assentament en con d’Abrams: 6 a 9 cm) Compactació: Per vibrat normal

Acer: Límit elàstic: 510 N/mm²

Tipus d’acer: B-500 S

Control de resistència Del formigó: Estadístic (art.86.5.4. EHE-08) De l’acer: Segons art. 87 i 88 EHE-08. Control d’execució (formigó armat) : Normal (art.92.3. EHE-08)

(48)

3.1.2.2. COEFICIENTS PARCIALS DE SEGURETAT PER ALS MATERIALS. 3.1.2.2.1. ESTRUCTURA DE FORMIGÓ ARMAT:

Control d’execució: normal. Situació persistent o transitòria:

Sobre el formigó: coeficient de minoració d’1.50

Sobre l’acer (passiu i actiu): coeficient de minoració d’1.15 Situació accidental:

Sobre el formigó: coeficient de minoració d’1.30

Sobre l’acer (passiu i actiu): coeficient de minoració d’1.0

3.1.2.2.2. ESTRUCTURA D’ACER:

Segons DB SE-A (art.2.3.3.), per a comprovacions de resistència:

Coef. parcials de seguretat relatiu a la plastificació del material: ... M0= 1,05

Coef. parcials de seguretat relatiu a inestabilitats: ... M1= 1,05

Coef. parcials de seguretat relatiu a la resistència última del material: ... M2= 1,25

Coef. parcials de seg. per a la resistència al lliscament per cargols a.r. E.L.S.: ... M3= 1,10

Coef. parcials de seg. per a la resistència al lliscament per cargols a.r. E.L.U.: ... M3= 1,25

Coef. parcials de seg. per a la resist. al lliscament per cargols amb forats rasgats: . M3= 1,40

3.1.2.2.3. COEFICIENTS PARCIALS PELS MATERIALS APLICATS A FONAMENTACIÓ:

En particular, per a la verificació d’ Estats Límit Ultims dels elements de fonamentació i contenció , el CTE DB SE-C determina els següents valors per als coeficients de seguretat parcials sobre els materials:

Situacions persistents o transitòries:

Enfonsament: ... R =3,0 ; M =1,0

Esllavissament: ... R =1,5 ; M =1,0

Bolcada: Accions estabilitzadores : ... R =1,0 ; M =1,0

Accions desestabilitzadores : ... R =1,0 ; M =1,0

Estabilitat global: ... R =1,0 ; M =1,8

Pantalles: Estabilitat de fons d’excav.: ... R =1,0 ; M =2,5

Sifonament : ... R =1,0 ; M =2,0

Rotació o translació: Equilibri límit: ... R =1,0 ; M =1,0

(49)

Situacions extraordinàries:

Enfonsament: ... R =2,0 ; M =1,0

Esllavissament: ... R 1,1 ; M =1,0

Bolcada: Accions estabilitzadores ... R =1,0 ; M =1,0

Accions desestabilitzadores : .. R =1,0 ; M =1,0

Estabilitat global: ... R =1,0 ; M =1,2

R : coeficient parcial per a la resistència dels materials.

M : coeficient parcial per a les propietats dels materials.

3.1.3. ACCIONS CONSIDERADES 3.1.3.1. ACCIONS PERMANENTS

3.1.3.1.1. Pes propi.

Els pesos de cada element, s’han calculat a partir de les seves dimensions i densitat. Densitat considerades: Formigó armat: ... 2,5 t/m3 Formigó en massa: ... 2,2 t/m3 Acer: ... 7,85 t/m3 Maó calat: ... 1,5 t/m3 3.1.3.1.2. Càrregues permanents.

Els pesos de cada element, s’han calculat a partir de les seves dimensions i densitat. Densitat considerades:

Terra: ... 2,0 t/m³ Formigó celꞏlular: ... 0,5 t/m³

Paviments de “terratzo”: ... 2,1 t/m³ Maó calat: ... 1,5 t/m³

Vidre: ... 3,0 t/m³ Guix: ... 1,5 t/m³

(50)

3.1.3.2. ACCIONS VARIABLES

3.1.3.2.1.Sobrecàrregues d’ús.

Atenent a la taula 3.1 del DB-SE-AE, s’han considerat les següents sobrecàrregues d’ús: Sobrecàrregues uniformes:

a) Zones interiors d’accés públic – vestíbuls: ... 5,0 KN/m2

b) Zones interiors administratives: ... 3,0 KN/m2

c) Zones exteriors d’accés públic vianants: ... 5,0 KN/m2

d) Zones de coberta (no accessibles): ... 1,0 KN/m2

e) Zona d’arxiu: ... 12,0 KN/m2

f) Zona instalꞏlacions: ... 10,0 KN/m2

Sobrecàrregues puntuals:

Zones interiors d’accés públic: ... 4,0 KN (50x50mm) Zones exteriors d’accés públic: ... 7,0 KN (50x50mm) Zones interiors d’instalꞏlacions: ... 20,0 KN (200x200mm)

3.1.3.2.2. Accions a sobre vials perimetrals:

Sobrecàrrega uniforme: ... 20,0 KN/m2

Sobrecàrregues puntuals: ... 6 x 100 KN (tren de càrregues)

3.1.3.3. ACCIONS DEL TERRENY (EMPENTES EN PERÍMETRE DE CONTENCIONS) Per a la determinació d’empentes actives i passives en el sistema de fonaments i de contencions perimetrals s’han adoptat els següents paràmetres geotècnics del terreny (a confirmar amb la recepció de l’informe geotècnic):

Capa A: Angle de fregament intern: φ = 28º

Densitat: γ = 1,95 t/m3

Cohesió: c = 0,30 kp/cm2

Es descarta que els materials del sòl puguin patir expansivitat o retracció significatives que puguin afectar als elements de fonaments.

(51)

3.1.3.4. VALORS DE CÀLCUL DE LES ACCIONS

Es defineix com valor de càlcul d’una acció a l’obtingut com producte d’un coeficient parcial de seguretat per el valor representatiu del’acció : FD = F x I x FK

A on : Fd : valor de càlcul de l’acció Fk.

f : coeficient parcial de seguretat de l’acció considerada, segons aptat. 3.6..

i : coeficient de simultaneïtat (veure 3.7).

3.1.3.5. COEF. PARCIALS DE SEGURETAT PER A LES ACCIONS Segons DB SE 4.2. i EHE-08 (12.1):

3.1.3.5.1. Per verificacions de resistència : Situacions persistents o transitòries:

Accions permanents desfavorables: Pressió d’aigua : ... 1,20 Altres ... 1,35 Accions permanents favorables : Pressió d’aigua : ... 0,90 Empentes terreny ... 0,70 Pes propi i pes terreny: ... 0,80 Accions variables desfavorables ... 1,50 Accions variables favorables ... 0 Situacions accidentals :

Accions desfavorables: ... 1,00 Accions permanents favorables: ... 1,00 Accions variables favorables: ... 0

3.1.3.5.2. Per verificacions d’estabilitat : Situacions persistents o transitòries:

Accions permanents desfavorables : Pressió d’aigua : ... 1,05 Empentes terreny ... 1,35

Altres: ... 1,10

Accions permanents favorables: Pressió d’aigua : ... 0,95 Empentes terreny ... 0,80 Pes propi i pes terreny: ... 0,90 Accions variables desfavorables ... 1,50 Accions variables favorables ... 0 Situacions accidentals :

Accions desfavorables: ... 1,00 Accions permanents favorables: ... 1,00 Accions variables favorables: ... 0

(52)

3.1.3.5.3. Per verificacions de Estats Límit de Servei :

Accions permanents desfavorables: ... 1,00 Accions permanents favorables: ... 1,00 Accions variables desfavorables: ... 1,00 Accions variables favorables: ... 0 Accions de pretesat desfavorables: ... 1,05 Accions de pretesat favorables: ... 0,95 Accions de postesat desfavorables: ... 1,10 Accions de postesat favorables: ... 0,90

3.1.3.5.4. Per verificacions d’elements de fonamentació i contenció :

En particular, per a la verificació d’ Estats Límit Últims dels elements de fonamentació i contenció , el CTE DB SE-C determina els següents valors per als coeficients de seguretat parcials sobre les accions :

Situacions persistents o transitòries:

Enfonsament : ………. E =1,0 ; F =1,0

Esllavissament : ……… E =1,0 ; F =1,0

Bolcada: accions estabilitzadores : ………… E =0,9 ; F =1,0

accions desestabilitzadores : ……. E =1,8 ; F =1,0 Estabilitat global : ……….. E =1,0 ; F =1,0 Capacitat estructural : ……… E =1,6 ; F =1,0 Situacions extraordinàries: Enfonsament : ………. E =1,0 ; F =1,0 Esllavissament : ……….. E =1,0 ; F =1,0

Bolcada: accions estabilitzadores : ………… E =0,9 ; F =1,0

accions desestabilitzadores : ……. E =1,2 ; F =1,0

Estabilitat global : ……….. E =1,0 ; F =1,0

Capacitat estructural : ……….. E =1,0 ; F =1,0

E : coeficient parcial de l’efecte de les accions.

(53)

3.1.3.6. HIPÒTESI DE CÀLCUL I COMBINACIONS D’ACCIONS

Segons DB SE (art. 4.2.2.), s’han previst les següents combinacions d’accions:

3.1.3.6.1.Per verificacions de capacitat portant:

Per accions corresponents a situació persistents o transitòries :  G,Jꞏ G k,J + P ꞏ P + Q,1ꞏ Q k,1Q,jꞏ O,jꞏ Q k,j

Amb accions corresponents a situació extra-ordinària :

 G,Jꞏ G k,J + P ꞏ P + Ad + Q,1 ꞏ 1,1ꞏ Q k,1Q,jꞏ 2,iꞏ Q k,j

Amb accions accidentals sísmiques :  G k,J + P + Ad + 2,iꞏ Q k,j

Gk = accions permanents

P = accions de pretesat Qk = accions variables

Ad = accions accidentals

3.1.3.6.2. Per verificacions d’aptituds de servei: Per accions de curta durada amb efectes irreversibles: G k,J + P + Q k,1O,jꞏ Q k,j

Per accions de curta durada amb efectes reversibles: G k,J + P + 1,1ꞏ Q k,1 2,iꞏ Q k,j

Per accions de llarga durada: G k,J + P + 2,iꞏ Q k,j

Gk = accions permanents

P = accions de pretesat Qk = accions variables

(54)

3.1.3.6.3. Coeficients de simultaneïtat: Segons CTE DB SE-11:

Sobrecàrregues d’ús :

Zones administratives :  0 = 0,7 ;  1 = 0,5 ;  2 = 0,3

Zones d’accés públic :  0 = 0,7 ;  1 = 0,7 ;  2 = 0,6

Sobrecàrregues de neu :

Zones d’altitud< 1000m :  0 = 0,5 ;  1 = 0,2 ;  2 = 0

Sobrecàrregues de vent :  0 = 0,6 ;  1 = 0,5 ;  2 = 0

Sobrecàrregues tèrmiques :  0 = 0,6 ;  1 = 0,5 ;  2 = 0

Accions variables del terreny:  0 = 0,7 ;  1 = 0,7 ;  2 = 0,7

3.1.4. BASES DE CÀLCUL 3.1.4.1. ESTATS LÍMIT ÚLTIMS

El Código Técnico de la Edificación, al Documento Básico DB-SE Bases de Cálculo,

estableix els principis i requisits relatius a la resistència mecànica i a l’estabilitat de l’edifici projectat, així com a l’aptitut al servei, amb la seva durabilitat inclosa.

D’acord amb aquest document, es denomina capacitat portant a l’aptitud de l’edifici per a garantir l’estabilitat del conjunt i la resistència necessaria intrínsecament relacionada amb els Estados Límite Últimos.

S’han considerat com Estados Límite Últimos els següents :  Els causats a la pèrdua de l’equilibri de l’edifici.  Els causats per una deformació excessiva.

 Els causats per transformació de l’estructura o part d’ella en un mecanisme.  Els causats per ruptura dels elements estructurals o de les seves unions.

 Els causats per inestabilitat d’elements estructurals, amb els efectes del temps com la corrosió o la fatiga inclosos.

(55)

3.1.4.1.1. ESTAT LÍMIT ÚLTIM D’ESTABILITAT

La verificació de que hi ha suficient estabilitat del conjunt de l’edifici i de parts independents del mateix, s’ha aplicat a totes les situacions de dimensionat pertinents, complint amb la condició: Ed,dst = Ed,stb

Essent:

Ed,dst el valor de càlcul de l’efecte de les accions desestabilitzadores

Ed,stb el valor de càlcul de l’efecte de les accions estabilitzadores

3.1.4.1.2. ESTAT LÍMIT ÚLTIM DE RESISTÈNCIA

Igualment, s’ha verificat que hi hagi suficient resistència de l’estructura portant, dels elements estructurals, seccions, punts o unions entre elements, per a totes les situacions de dimensionat pertinents, complint la següent condició: Ed < Rd

Essent:

Ed : valor de càlcul de l’efecte de les accions

Rd :valor de càlcul de la resistència corresponent

El valor de càlcul de la resistència d’una estructura, element, secció, punt o unió entre elements s’obté de càlculs basats en les seves característiques geomètriques a partir de models de comportament de l’efecte analitzat, i de la resistència de càlcul (fd) dels materials implicats, que en general s’expressa com a quocient entre la resistència característica (fk) i el coeficient de seguretat del material, del que el seu valor es defineix per cada un dels sistemes constructius en el seu capítol corresponent.

3.1.4.2. ESTATS LÍMIT DE SERVEI

Els Estats Límit de Servei previstos són els següents:

Els relatius a les deformacions (fletxes, assentaments o desploms) que afecten a l’aparença de l’obra, al confort dels usuaris o al funcionament de les instalꞏlacions.

Els danys o el deteriorament que puguin afectar desfavorablement a l’aparença, a la durabilitat o a la funcionalitat de l’obra.

Les vibracions.

3.1.4.2.1. CONDICIONS DE FISSURACIÓ:

Segons art.5.1. de la EHE-08, es limita l’obertura màxima de fissures a:

Ambient IIa : w < 0,3 mm per formigó armat

3.1.4.2.2. DISTORSIÓ ANGULAR EN FONAMENTACIÓ

Segons CTE DB SE-C (2.4.3.), per a les comprovacions de l’ Estat Límit de Servei de distorsió angular s’estableix que mai sobrepassi el següent límit :  < 1/300.

(56)

3.1.4.2.3. MÈTODE DE CÀLCUL

Les accions que es solꞏliciten a cada un dels elements que composen l’estructura, estan d’acord amb el que dicta la norma DB SE AE , tant al que es refereix a càrregues gravitatòries i d’ús, com al que es refereix a accions eòliques, empentes de terreny, etc.

El procés de càlcul dels esforços de les esmentades accions produeixen en cada un dels elements estructurals, s’efectua amb ordinador, segons les lleis de l’elasticitat lineal a través del mètode de les deformacions i de la matriu de rigidesa global, mitjançant els programes informàtics TREBOL-II (TOOL,S.A.) i CYPECAD-3D.

Tots els elements de formigó armat que composen l’estructura estan calculats d’acord amb la vigent EHE-08: “Instrucción para el Hormigón Estructural”, considerant el període plàstic del diagrama tensió-deformació, amb distribució parabòlica-rectangular, seguint el mètode de càlcul en ruptura.

Els elements d’estructura metàlica en acer laminat s’han calculat segons la vigent DB SE-A, “Seguridad estructural: Acero”, considerant el comportament elàstic del material.

3.1.5. NORMATIVA

 C.T.E. DB SE: “Código Técnico de la Edificación. Seguridad Estructural: Bases de cálculo”

 C.T.E. DB SE-AE: “Cód. Téc. de la Edific. Seguridad Estructural: Acciones en la Edificación”

 C.T.E DB SE-C: “Código Técnico de la Edificación. Seguridad Estructural: Cimientos”  C.T.E DB SE-A: “Código Técnico de la Edificación. Seguridad Estructural: Acero”  NCSE-02: “Norma Sismorresistente”

 EHE-08: “Instrucción del hormigón estructural.”

 RC-16: “Instrucción para la recepción de cementos (Real Decreto 256/2016)”  EAE: “Instrucción de acero estructural”

(57)

3.2. ESTRUCTURA

3.2.1. DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES SOLUCIONS ADOPTADES 3.2.1.1. DADES GENERALS

El sistema estructural proposat respon als requeriments funcionals de l’edifici, als condicionants funcionals del solar així com a la voluntat del projecte de plantejar sistemes constructius racionals, econòmics i sostenibles.

S’han utilitzat criteris bàsics de racionalització constructiva en el nou edifici.

S’ha procurat elegir una tipologia estructural coherent amb la definició dels sistemes constructius complementaris, en especial:

 sistemes arquitectònics de tancaments (façanes i envans interiors),

 sistemes d’instalꞏlacions i equipaments de l’edifici,

 sistemes de comunicacions (nuclis d’escales i ascensors, passadissos, etc.)

Per tot això, s’ha plantejat una estructura que combina els elements de formigó armat d’execució in situ disposats en P. Baixa i P. Soterrani amb els sistemes d’acer que resolen la estructura de coberta.

L’edifici es desenvolupa bàsicament sobre rasant amb P. Baixa i P. 1a i sota-rasant amb un soterrani que ocupa parcialment la planta de l’edifici.

3.2.1.2. ESTRUCTURA

Els sistemes fonamentals són els següents:

3.2.1.2.1. Part inferior (Soterrani i P. Baixa) amb formigó armat:

Es planteja completament de formigó armat d’execució in situ amb alguns pilars metàlꞏlics. El nivell de Soterrani es resol, bàsicament, amb murs perimetrals de contenció de formigó armat de 30cm de gruix i una llosa de forjat massissa de formigó armat de 30cm de gruix. Aquesta llosa de 30cm de formigó s’extendrà en planta més enllà dels límits del murs de soterrani per poder fer la transició amb la solera de la cota superior i evitar fissures entre elles.

El tram de mur de soterrani proper al carrer Juli Garreta, s’executarà per fases de trams alternats (dames).

Els 6 pilars principals interiors seran de formigó armat, tindran secció rectangular apantallada i es colꞏlocaran en disposició radial. Els pilars perimetrals de façana seran metàlꞏlics, amb secció formada per platines i rebran al forjat mitjançant creuetes d’acer. Completant als pilars es preveu la construcció d’uns murs que garantiran l’estabilitat horitzontal del conjunt.

El forjat del sostre de planta baixa serà de llosa massissa de 30cm de gruix en resposta a la voluntat d’evitar ressalts en els sostres d’ambdós nivells.

Únicament al tram de l’accés principal a l’edifici, ha sigut necessari disposar jàsseres d’estintolament per a rebre els pilars metàlꞏlics de la façana. L’estudi de la disposició de les jàsseres de cantell afavorirà notablement aspectes decisius tant de la redacció del projecte, com de la seva posterior execució:

Referencias

Documento similar

Finalment, aquest coneixement també pot ser útil en alguns subgrups de la població per millorar l’estimació del risc cardiovascular i així identificar millor els individus que

En aquest context, els estudis de cas han estat la tècnica clau per triangular i amplificar l’accés als fenòmens esmunyedissos de les oficines del 22@ (oficines amb una

De manera que, arribats a aquest punt, es podria dir que ha estat bastant assolit, i això és degut al fet que la peça final, a banda d’estar acabada completament i estar elaborada

Amb relació a aquest es podria dir que s’ha assolit, ja que el producte final ha estat el guió d’un curtmetratge cinematogràfic el qual parla sobre una jove que ha estat

A causa del desconeixement general sobre què és i el que envolta la Natació Artística i l'esport femení, aquest projecte ha tingut com a objectiu final la creació d'una

Degut a aquest problema, a l’hora d’aplicar aquest model de visió artificial en aquest projecte el robot agafava sempre la peça per un costat i no pel centre, motiu pel qual

Les recomanacions que contenia aquest document, exposades en forma de Conclusions, han estat acollides gairebé íntegrament per la legislació i constitueixen actualment dret

Aquest document ha estat elaborat amb un enfocament pràctic i un maneig fàcil, per facilitar que els professionals sanitaris del Servei de Salut de les Illes Balears